TEMARI I NIVELL DELS CONTINGUTS 1 ORGANITZACIÓ CEL LULAR 1.1 Teoria cel lular Què és i qui la proposa (molt breu) Concepte de cèl lula: crec que és millor organisme sistemes òrgans teixits cèl lules i no al revés (símil amb un cotxe) 1.2 Cèl lula procariota Característiques: Unicel lulars Parts de la cèl lula: Paret de mureïna funcions, càpsula si n hi ha. Membrana plàsmàtica (mesosomes=invaginacions) funcions Citoplasma:Composició, substàncies de reserva (midó, glicogen i àcid β hidroxibutíric), vacúols de gas i carboxisomes Funcions Altres estructures: Cromosoma o genòfor, ribosomes, flagels Funcions Evolució: Desde quan existeixen i perquè encara existeixen amb tanta diversitat Ex. Bacteris i algues blaves 1.3 Cèl lula eucariota Característiques generals: embolcall nuclear, són més grans que les proc, en animals, vegetals i fongs. Conèixer els orgànuls (i les seves parts si cal), la seva estructura i composició química si cal, i les seves funcions: Membrana plàsmàtica:
Composició química: fosfolípids, glicolípids, colesterol, proteïnes funcions específiques de cada tipus de molècula Transport de substàncies: Passiu (difusió simple i facilitada), Actiu, Exocitosi i endocitosi (fagocitosi i pinocitosi) Contactes entre cèl lules (sense aprofundir) Paret cel lular: Composició química i estructura: Cel lulosa, hemicel lulosa i pectina làmina mitjana, paret primària i secundària Dóna forma i protegeix la cèl lula. Dóna consistència. Intervé en la creació de la pressió de turgència Creixement i moviment de les cèl lules (ex. Estomes). Modificacions: Epidermis, cutícula i xilema. Orgànuls limitats per membrana: Mitocondris: Estructura: Membrana externa, espai intermembranós, membrana interna (crestes) Matriu mitocondrial. Té DNA propi.
Respiració cel lular (es veu a metabolisme). Molt abundants en cèl lules que usen molta energia. Cloroplasts: Només en cèl lules vegetals. Estructura: Membrana externa, espai intermembranós, membrana interna. Estroma (DNA+ribosomes+enzims). Tilacoides+espai tilacoidal//grana A la membrana tilacoidal hi ha la fotosíntesi (on ho ha tots els pigments) Fotosíntesi (es veu bé al metabolisme) CO 2 +H 2 O+LLUM Sucres+O 2 Reticle endoplasmàtic: Molt abundant en cèl lules productores de proteïnes, lípids, hormones, etc. Estructura: Conjunt de cavitats aplanades (sacs, tubs i canals). El seu espai intern=lumen Reticle endoplasmàtic llis i rugós (perquè té ribosomes Té continuaitat amb la membrana nuclear extenta) RER Síntesi de lípids de membrana i de proteïnes (ribosomes) RELL Síntesi de fosfolípids i colesterol. Participa en la destoxicació Aparell de Golgi: Molt abundant en cèl lules secretores i més en vegetals que en animals.
Estructura: Vessícules aplanades (Cisternes Espai intern=lúmen). Conjunt de cisternes=dictiosoma Cara Cis i cara Trans. Emmagatzematge i transformació (incorporant altres molècules si cal) de les proteïnes i lípids procedents del RE. Les vessícules que en surten poden formar lisosomes; anar als vacuols o a la membrana. Lisosomes: Estructura: Vessícules amb substàncies que s han d hidrolitzar fusionada amb vessícules carregades d enzims procedents de l aparell de Golgi. Digestió=Hidròlisi de macromolècules. Peroxisoma: Dispersos pel citoplasma o associats a mitocondris, cloroplasts i altres. Estructura: Vessícules amb enzims oxidases (oxiden àcids grassos, aminoàcids, etc ) i l enzim catalasa (degrada H 2 O 2. De l oxidació de determinats productes s obté o bé aigua o bé aigua oxigenada (molt tòxica) que s ha de degradar. Vacuols: Molt abundats en càl lules vegetals (aproximadament un 30% del volum cel lular) Estructura: Membrana (=Tonoplast) amb una substància fluïda al seu interior variable segons les substàncies que inclou.
Reserva de substàncies nutritives Magatzem de productes tòxics Contribueix al creixement de teixits (Pressió de turgència Explicat a la paret cel lular) Poden actuar de forma semblant als lisosomes. Possibilitat de regular el ph de la cèl lula. En determinats organismes (ex. Protozous) hi ha vacuols contràctils (eliminen l exés d aigua a l interior cel lular). Embolcall nuclear: Principal característica de les cèl lules eucariotes Estructura: Format per doble membrana i continua amb RE. Membrana nuclear externa+espai perinuclear+membrana nuclear interna. Té associada la làmina nuclear. Presenta gran nombre de porus. Separa els cromosomes de moltes substàncies del citoplasma. Permet entrada i sortida de determinades biomolècules de forma selectiva. El citosol Part del citoplasma que constitueix l espai comprès enter els orgànuls membranosos. Composició: Aigua+moltes substàncies que intervenen en el metabolisme cel lular (moltes proteïnes i altres)+inclusions de glicogen i lípids no envoltades de membranes. Reserva de materials. Lloc on hi ha moltes reaccions metabòliques. Centrosoma en cèl lules animals El citoesquelet:
Conjunt de filaments i túbuls formats per la polimerització de diverses proteïnes. Estructura canviant segons les necessitats metabòliques de la cèl lula. Microfilaments: Formats per proteïnes com l actina i la miosina Formen l esquelet endocel lular (quasi tot actina): Dóna forma a la membrana plasmàtica; provoquen deformacions de la membrana Pseudopodis; estabilitza l estructura dels microvilli; participa en la formació de vesícules d endocitosi; intervé en la formació de corrents; forma part de l anell contràctil que divideix la cèl lula durant la mitosi. Permet la contracció muscular a l interior de les cèl lules musculars. Microtúbuls: Hi domina sobretot la tubulina. Microtúbuls permanents: En els centríols del centrosoma; en cilis i flagels (no entrar en la seva estructura). Microtúbuls que modifiquen la seva disposició (formació del fus mitòtic). Filaments intermedis: Diàmetre intermedi entre els microfilaments i els microtúbuls. La proteïna més important és la queratina. Formen un entramat entre el nucli i la membrana. També formen part de la làmina nuclear. Funció estructural: abundants en cèl lules que aguanten molta tensió. Ribosomes:
Formats per RNA i proteïnes. Lliures en citosol, adherits al RER i embolcall nuclear, en cloroplasts i mitocondris. Formats per dues subunitats: la gran (coef. de sedimentació 80S) i la petita (60S). És on s esdevé la síntesi de proteïnes. principals diferències estructurals i funcionals entre cèl lules animals i vegetals Cèl lula vegetal Cèl lula animal Té paret cel lular No té paret cel. Presència de plasts cloroplasts No té plasts Gran volum vacuolar Pocs vacuols i petits No té centrosoma Té centrosoma 1.4 Éssers unicel lulars i pluricel lulars Éssers unicel lulars: Formats per una sola cèl lula compartimentada en orgànuls on cada un fa una funció determinada Éssers pluricel lulars: Per a poder fer funcions més específiques i variades s incrementa el nombre de cèl lules i es diversifiquen diferents tipus cel lulars per a poder fer les diferents funcions. Totes aquestes cèl lules treballen conjuntament formant un organisme. Ex. Cèl lules teixit òrgans sistemes organisme (Cas d un animal i d una planta) Com més complexe és un organisme, més diversitat de funcions fa i més tipus cél ñiuñars té. Ex. Des d algues, fongs, fins als animals i els vegetalsl. Ventatges: Independència del medi i poden fer funcions més complexes.
En tots els éssers pluricel. Hi ha el medi intern i diferents tipus cel lulars. 1.5 Els virus Definicó: Són éssers acel lulars formats per biomolècules (proteïnes, sucres i lípids) i àcids nuclèics que porten la informació. No tenen funció vital són paràsits de cèl. Procariotes, animals i vegetals. Són éssers vius o no? Estructura: càpsida proteica + àcid nuclèic (DNA ex. El de la grip; o RNA en els retrovirus ex. Sida Explicar una mica el cicle lític i el cicle lisogènic Tipus: Polièdrics (ex. Sida), Helicoidals (ex. Virus del tabac), Combinats (ex. T2, Fag λ)