SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L ALUMNE

Transcripción

1 7 PER COMENÇAR És una cèl lula del teixit nerviós que està formada per un cos cel lular, on es troba el nucli i el citoplasma, i l axó. Del cos surten unes prolongacions anomenades dendrites. Amb una altra neurona, amb una cèl lula muscular o amb una cèl lula secretora. La zona de connexió entre les neurones. Perquè la membrana presenta una gran quantitat de canals iònics. Aquests canals generen un canvi de potencial que origina un senyal elèctric que recorre tota la neurona. Són substàncies químiques que travessen la fenedura sinàptica i actuen com a senyal entre les neurones. Aquest senyal pot ser excitador o inhibidor. ACTIVITATS 1 a. El medi extracel lular és a la part superior perquè és on hi ha els glicolípids. El citoplasma és a la part inferior. b. A: fosfolípids; B: colesterol; C: glicolípid; D: proteïna. c. El colesterol ajuda a mantenir l estabilitat a la membrana plasmàtica, disminuint la fluïdesa dels àcids grassos i impedint la cristal lització dels fosfolípids. d. Les proteïnes es poden classificar en integrals o intrínseques, si es troben totalment o parcialment englobades en la bicapa, i perifèriques o extrínseques, si hi estan adossades. 2 Les cadenes d oligosacàrids que pertanyen als glicolípids i a les glicoproteïnes que hi ha situades a la cara externa de la membrana plasmàtica, i que formen el glicocàlix. També moltes altres proteïnes de la cara externa, o que una part d aquestes es troba a la cara externa. Allò que els permet actuar com a receptors específics de determinades molècules externes és la seva composició, tant per les seves propietats químiques com per la seva arquitectura molecular. Això els permet identificar els substrats, els bacteris i altres cèl lules eucariotes. S ha confirmat que aquests receptors, molts dels quals són exclusius de cada tipus de cèl lula, són reconeguts pels virus, que així infecten tan sols el tipus de cèl lules que necessiten. 3 a-3, b-2, c-1. 4 La bomba Na 1 2 K 1 és una proteïna transmembrana que bomba Na 1 cap a l exterior de la cèl lula i K 1 cap a l interior. Pot actuar contra el gradient gràcies a la seva activitat com a ATPasa. Per cada molècula d ATP que trenca obté l energia per bombar tres Na 1 cap a l exterior i dos K 1 cap a l interior. 5 1-d, 2-e, 3-b, 4-a, 5-c. 1d. La cèl lula introdueix líquids i substàncies dissoltes extracel lulars per pinocitosi i les emmagatzema en petites vesícules. 2e. Les molècules apolars, com ara l oxigen, travessen la membrana per difusió simple. 3b. La cèl lula pot transportar substàncies en contra de gradient electroquímic, com és el cas del potassi, gràcies al mecanisme de transport actiu amb consum d energia. 4a. El transport de glucosa per part de la cèl lula té especificitat, és a dir, hi intervenen proteïnes transportadores o permeases que reconeixen la glucosa i l arrosseguen cap a l interior o exterior, segons sigui el gradient. 5c. La cèl lula, per introduir partícules sòlides de mida gran, forma una vesícula o endosoma que les engloba i les introdueix per fagocitosi. A aquesta vesícula s uniran els lisosomes i es formarà un vacúol digestiu. 6 a. A: exocitosi; B: endocitosi. b. En el procés d exocitosi les vesícules es dirigeixen a la membrana plasmàtica (a), s hi fusionen (b) i alliberen el seu contingut a l exterior (c i d). El procés d endocitosi comença amb una progressiva invaginació de la membrana (e i f) que finalitza amb un tancament del material extern dins d una vesícula (g). c. Transport passiu i transport actiu. d. Fagocitosi. 7 Les cèl lules vegetals tenen una paret cel lular rígida que impedeix l endocitosi i que dificulta l entrada de substàncies per simple difusió. Per aconseguir una entrada suficient de nutrients, les cèl lules vegetals mantenen una elevada concentració interna de soluts, és a dir, una elevada pressió osmòtica. Això origina un corrent d aigua cap a l interior cel lular, que arrossega tota mena de petits ions (nitrats, sulfats, etc). 8 La fusta és la matèria que constitueix l interior del tronc, les branques i les arrels dels arbres. Està formada per capes successives de cèl lules mortes, és a dir, de cèl lules de les quals tan sols queda la paret cel lular cel lulòsica molt lignificada (és a dir, impregnada d una substància anomenada lignina). La fusta actua com una estructura rígida de sustentació vegetal, que permet establir una competició de creixement altitudinal per buscar la llum per fer la fotosíntesi. 9 No. Les cèl lules dels teixits de creixement, els anomenats teixits meristemàtics, estan mancades de paret cel lulòsica rígida, que impediria el creixement de les cèl lules filles després de la divisió per mitosi de la cèl lula mare. Aquestes cèl lules joves tan sols tenen la làmina intermèdia. Només després del seu creixement, quan s inicia el procés d especialització en cèl lules de teixit suberós, parenquimàtic o conductor, es van dipositant sobre la làmina mitjana les successives capes de cel lulosa, secretades per la mateixa cèl lula. 10 Provenen de l interior de la cèl lula. 11 Té relació amb la composició de la matriu extracel lular. Està formada per una fina xarxa de fibres proteiques (col lagen, elastina i fibronectina) immerses en una estructura gelatinosa anomenada substància fonamental amorfa, la qual està formada per glicoproteïnes, que són molt hidròfiles i retenen molta aigua i ions. 34 DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.

2 7 12 Hi podem trobar cel lulosa, un polímer de glucosa, hemicel lulosa, un polímer de D-xilosa i pectines. 13 No, és pròpia dels teixits animals. 14 En el teixit conjuntiu, el cartilaginós i l ossi. 15 És un desmosoma. Es produeix a nivell de membrana. 16 Ajuda a mantenir la forma de la cèl lula. Permet la dissolució de gran quantitat de substàncies i permet que un gran nombre de reaccions metabòliques hi tinguin lloc. 17 Els teixits en què abunden els filaments intermedis són el nerviós, els epitelis, el teixit conjuntiu i el teixit muscular. Els microfilaments, d altra banda, abunden en el teixit muscular. La funció dels filaments intermedis és estructural. Els microfilaments participen en diferents funcions: mantenir la forma de la cèl lula; generar l emissió de pseudòpodes; generar i estabilitzar les prolongacions citoplasmàtiques (com per exemple les microvellositats); possibilitar el moviment de les cèl lules musculars. 18 Microfilaments: a, d Filaments intermedis: b, e Microtúbuls: c, f. 19 Perquè del centrosoma deriven totes les estructures constituïdes per microtúbuls. 20 a. L estructura que es pot observar és un centrosoma format per dos centríols disposats perpendicularment. Cada centríol està format per nou triplets de microtúbuls organitzats en forma de cilindre. b. Es tracta d una cèl lula animal, perquè els centríols només es troben a les cèl lules animals. c. Els cilis i els flagels són estructures constituïdes per microtúbuls i deriven del centrosoma. d. En el moment de la divisió cel lular origina el fus acromàtic, que serà l encarregat de la distribució dels cromosomes. 21 El centrosoma sense centríols no té límits ben definits i simplement és una zona del citoplasma engruixida i clara. El centrosoma amb centríols presenta una estructura ben definida formada per centríols i material pericentriolar (àster). 22 Correspon a la tija del flagel: presenta un eix intern anomenat axonema, format per dos microtúbuls i un sistema de nou parells de microtúbuls perifèrics, una matriu i medi intern, i una membrana plasmàtica que el recobreix. 23 Els cilis són més nombrosos i tenen menys longitud. 24 Es poden trobar dispersos al citosol o adherits a la membrana del reticle endoplasmàtic rugós. 25 S uneixen durant el procés de síntesi de proteïnes. 26 Els ribosomes estan formats per RNA ribosòmic i diversos tipus de proteïnes associades. La funció dels ribosomes és dur a terme la síntesi de proteïnes. 27 a. En la imatge s observen ribosomes dispersos pel citoplasma i alguns es troben formant polisomes o poliribosomes. b. El procés que estan realitzant és la síntesi de proteïnes. SABER FER 28 En la solució A, trobem que el medi extern és hipotònic respecte al medi intracel lular, per la qual cosa tendirà a entrar aigua al glòbul vermell a través de la seva membrana, i així les concentracions interior i exterior s aniran igualant. El resultat serà l augment del volum cel lular i, finalment el trencament de la membrana de la cèl lula. En la solució B, la dissolució on es troben els glòbuls vermells és hipertònica respecte al seu citoplasma, de manera que tendirà a sortir aigua del glòbul vermell cap al medi. Això comportarà que se n redueixi el volum i que tingui lloc la plasmòlisi de la cèl lula. 29 El dibuix 3 representa la solució A. El dibuix 2 representa la solució B. 30 El mecanisme de transport és una difusió simple, que també es coneix, en el cas de l aigua, com a osmosi. 31 Els mecanismes que té la cèl lula per transportar petites molècules polars són la difusió simple a través de proteïnes de canal i la difusió facilitada. 32 En les cèl lules vegetals, l efecte seria diferent que en el cas de la situació representada en la solució A. El fet de presentar una paret cel lular rígida confereix a la cèl lula una gran resistència mecànica que impedeix que augmenti de volum fins a provocar la seva lisi. En el cas de la solució B, és a dir, en un medi hipertònic, la paret cel lular no pot impedir que es produeixi la sortida d aigua citoplasmàtica cap al medi (plasmòlisi). 33 Les diferències que podem trobar són l absència de colesterol i d alguns fosfolípids a la membrana interna del mitocondri i una diferent proporció pel que fa a la fosfatidilcolina i la fosfatidiletanolamina. 34 La composició química de la membrana dels bacteris i de la membrana interna del mitocondri mostra alguna semblança, com ara l absència de colesterol i d alguns fosfolípids, que, d altra banda, són presents a la resta de membranes eucariotes. Entre les semblances que hi ha entre els procariotes i el mitocondri trobem que presenten DNA circular, divisió per bipartició i el mateix tipus de ribosomes. 35 La figura mostra la presència de colesterol i fosfolípids. Aquestes molècules mostren caràcter amfipàtic, és a dir, una part de la seva molècula té caràcter polar (hidrofílic) mentre que l altre té caràcter apolar (hidrofòbic). Aquesta característica permet a aquests lípids constituir bicapes que separen medis aquosos. L orientació de cadascuna de les capes no és a l atzar sinó que, mentre la part apolar es recull a l interior de la bicapa, les parts polars estableixen interaccions amb les molècules d aigua dels medis aquosos. DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. 35

3 7 TEST DE LA UNITAT 36 Resposta d. 37 Resposta a. 38 Resposta b. 39 Resposta c. 40 Resposta c. 41 Resposta d. 42 Resposta b. 43 Resposta a. 44 Resposta d. 45 Resposta c. 46 Resposta b. 47 Resposta d. 48 Resposta b. 49 Resposta c. 50 Resposta d. 51 Resposta a. 52 Resposta b. 53 Resposta c. ACTIVITATS FINALS 54 Membrana plasmàtica - fosfolípids - proteïnes - glicocàlix - ribosomes - reticle endoplasmàtic rugós - mitocondris o cloroplasts - cloroplasts o mitocondris. 55 Part externa Glicoproteïna Fosfolípids Colesterol Proteïna perifèrica Glicolípid En el sisè, es veu que, en perdre el grup fosfat, la bomba experimenta un canvi de conformació, que provoca l alliberament de potassi al citosol, i que la bomba queda oberta per acollir nous ions sodi. 57 Es podria dir, encara que seria forçar molt la realitat, ja que els plasmodesmes permeten la comunicació entre si d una gran part de les cèl lules. 58 a. 1. Caps polars dels fosfoglicèrids: interaccionen amb el medi extracel lular (dissolució aquosa). 2. Cues apolars dels fosfoglicèrids: constitueixen una zona interna de la membrana de caràcter hidrofòbic que ajuda a mantenir la seva estructura. 3. Proteïna intrínseca: transporta substàncies a través de la membrana, ajuda al reconeixement cel lular, actua com a receptor de membrana, etc. 4. Colesterol: ajuda a mantenir l estabilitat de la membrana plasmàtica. b. En el dibuix es representen la difusió facilitada (transport de glucosa) i el transport actiu (bomba de sodi-potassi). La difusió facilitada és un mecanisme de transport passiu, per tant a favor de gradient, que no necessita aportació energètica. El realitzen proteïnes intrínseques que reconeixen més o menys específicament la substància que introdueixen a l interior de la cèl lula, glucosa en aquest cas. El transport actiu és un mecanisme de transport amb despesa energètica i que, per tant, pot anar en contra de gradient. El transport s efectua gràcies a una proteïna intrínseca de la membrana que actua simultàniament com una permeasa (facilita el transport del sodi i del potassi) i com un enzim (que hidrolitza ATP i allibera l energia necessària per al transport). La hidròlisi de l ATP es realitza en diverses fases; en el seu decurs, s expulsa el sodi i s introdueix el potassi a la cèl lula. 59 1) amb d), 2) amb e), 3) amb b), 4) amb c), 5) amb a). 60 1) amb e), 2) amb f), 3) amb b), 4) amb d), 5) amb i) 6) amb c), 7) amb g), 8) amb j), 9) amb h), 10) amb a). Proteïna integral Part interna Proteïna transmembrana 56 a. Es tracta d un tipus de transport actiu. b. Es produeix en contra de gradient. c. Es tracta de la bomba de sodi i de potassi. Transporta dos ions potassi a l interior de la cèl lula. d. En el primer dibuix, la bomba permet l entrada d ions sodi interns, que ocupen el seu lloc específic. En el segon, es produeix la hidròlisi de l ATP i s allibera energia que s utilitza per afegir un grup fosfat a la bomba de sodi i de potassi. En el tercer, es veu que l addició del fosfat comporta un canvi de conformació i es bomba sodi a l exterior. En el quart, es veu que entra potassi i que se situa al seu lloc específic. En el cinquè, es veu que l entrada del potassi ha provocat la pèrdua del grup fosfat. 61 La bicapa lipídica és un bon aïllant elèctric perquè no deixa passar els ions. Malgrat això, la membrana plasmàtica possibilita la transmissió dels impulsos elèctrics perquè presenta proteïnes que sí que permeten l entrada i la sortida d ions. Sense la bicapa lipídica no es podria fer perquè els ions entrarien o sortirien, però no avançarien al llarg de la membrana. 62 a. La figura representa la bomba de sodi-potassi. En la imatge es representa el desplaçament d ions en contra de gradient de concentració mitjançant un transport actiu, i, per tant, amb despesa energètica: amb la hidròlisi d una molècula d ATP es transporten 3 ions de Na 1 cap a l exterior cel lular i 2 ions de K 1 cap a l interior cel lular. b. En una cèl lula en què s inhibeix mitjançant cianur la síntesi d ATP a la cadena respiratòria, no es permet el transport actiu (que consumeix energia), per la qual cosa les diferències de concentració dels ions 36 DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.

4 7 intracel lulars i extracel lulars tendiran a igualar-se de manera que els soluts es desplaçaran des del compartiment on estan més concentrats cap al compartiment on n hi ha menys concentració. Així, el Na 1 tendirà a entrar a la cèl lula on es troba en menys concentració, mentre que el K 1 tendirà a sortir de la cèl lula. Com que ara es desplacen a favor de gradient de concentració i de càrrega, el transport serà passiu, espontani i sense consum energètic, però, com que presenten càrrega, no es poden moure lliurement per la bicapa lipídica; en conseqüència la travessen gràcies a proteïnes transportadores en un procés anomenat difusió facilitada. 63 Es diferencien entre si en el fet que els cilis són més curts, de 2 a 20 μm, i n hi ha un nombre molt gran, mentre que els flagels, que tenen el mateix gruix, unes 0,25 μm, són molt més llargs, entre 10 i 200 μm, i només n hi ha un, dos o pocs més. L arrel és un conjunt de microfilaments amb funció contràctil. El corpuscle basal distal és com la zona proximal sense microtúbul central ni làmines radials. La tija presenta dos microtúbuls centrals, envoltats d una beina, i nou doblets de microtúbuls envoltats per membrana plasmàtica. El corpuscle basal proximal presenta una estructura en roda de carro amb un microtúbul central connectat per làmines radials fins a nou triplets de microtúbuls. La zona de transició presenta nou doblets de microtúbuls. 66 a. Han estat obtingudes amb el microscopi electrònic. Es pot saber perquè la mida de les estructures fotografiades és massa petita per poder ser observades amb el microscopi òptic. b. A-microtúbuls i centríol. B-glicocàlix de la membrana plasmàtica. C-desmosoma. D-vesícules de secreció. DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. 37

5 8 PER COMENÇAR El centre del control cel lular és el nucli. Exerceix el paper d organitzador del transport de molècules. Rep vesícules del reticle endoplasmàtic que maduraran a l'interior seu i després es distribuiran pels diferents compartiments cel lulars o sortiran de la cèl lula mitjançant les vesícules de secreció. El reticle endoplasmàtic rugós. Les cèl lules eucariotes han de compensar la pèrdua relativa de superfície de membrana en relació amb el seu volum, en comparació amb les cèl lules procariotes. A més, necessiten aïllar processos metabòlics tòxics i incompatibles. En el cas descrit en el text, les proteïnes fabricades al reticle endoplasmàtic rugós es transporten mitjançant un sistema de vesícules cap a l aparell de Golgi, on es modifiquen. A continuació són conduïdes en vesícules a la membrana plasmàtica, on s alliberen a l exterior. ACTIVITATS 1 Les riboforines són les molècules proteiques que possibiliten la unió dels ribosomes a les membranes del reticle endoplasmàtic rugós. 2 Totes les cèl lules que presenten una elevada activitat secretora d enzims tenen un elevat nombre de ribosomes, ja que aquests són necessaris per a la síntesi de les proteïnes enzimàtiques. 3 Les dues subunitats ribosòmiques tan sols s uneixen formant un ribosoma quan aquests tradueixen una molècula d RNAm. De fet, tan sols quan la subunitat menor es fixa a una molècula d RNAm s hi uneix la subunitat més gran per formar un ribosoma complet unit a un RNAm. Un cop acabada la síntesi de la proteïna, les dues subunitats es tornen a separar i així queden en el citosol. 4 Normalment, el reticle endoplasmàtic rugós es troba format per una xarxa de sàculs aplanats units entre si, té un gran nombre de ribosomes que es fixen a la seva membrana gràcies a unes proteïnes específiques (riboforines), i les seves funcions bàsiques són la síntesi de proteïnes per mitjà dels ribosomes, la introducció d aquestes molècules a l interior dels sàculs, la glicosilació, l emmagatzematge i el repartiment posterior per tota la cèl lula a través de les vesícules. El reticle endoplasmàtic llis, en canvi, és una xarxa de sàculs i túbuls que s estén per tot el citoplasma, està mancat de ribosomes a la membrana, i té com a funcions bàsiques la síntesi, a la cara externa de les membranes, de gairebé tots els lípids que constitueixen la membrana plasmàtica, la seva introducció a l interior dels sàculs, l emmagatzematge i el repartiment per mitjà de les vesícules a la resta d orgànuls de la cèl lula. 5 a. La síntesi i l inici de la glicosilació de proteïnes. b. ntesi de proteïnes. c. Inici de la glicosilació de proteïnes, és a dir, afegir-hi glúcids. 6 La cara cis de l aparell de Golgi és la cara en la qual els sàculs formen una superfície plana o convexa. A més, és la cara més propera al nucli (pintat de color blau). Així doncs, la cara cis és la que es troba a la part esquerra del dibuix. La cara trans és la cara en la qual els sàculs formen una superfície còncava, els sàculs són gruixuts i als extrems es formen les vesícules. A més, és la més allunyada del nucli. Així doncs, la cara trans és la que està situada a la dreta del dibuix. 7 Es considera dictiosoma la sèrie de quatre a vuit sàculs discoïdals disposats en paral lel que, juntament amb les vesícules de secreció, formen l aparell de Golgi. S anomena cisterna cadascun dels sàculs discoïdals que formen el dictiosoma. 8 Les vesícules relacionades amb l aparell de Golgi són de tres tipus: a. Vesícules de transició. Són les que provenen del nucli i del reticle endoplasmàtic, i aporten substàncies a l aparell de Golgi. b. Vesícules intercisternes. Són les que transporten el contingut dels sàculs, de cisterna en cisterna, des de la cara cis cap a la cara trans. c. Vesícules de secreció. Són les que acumulen a l interior el contingut molecular de l aparell de Golgi abans d alliberar-lo a l exterior. 9 De les funcions que fa l aparell de Golgi, destaquen el transport, la maduració, l acumulació i la secreció de les proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic rugós; la glicosilació de lípids i proteïnes, i la síntesi de proteoglicans o mucopolisacàrids. 10 Els dos orgànuls pertanyen al sistema endomembranós cel lular; l aparell de Golgi es constitueix a partir de les membranes de les vesícules de transició que procedeixen del reticle endoplasmàtic. 11 La semblança és que les dues es formen a partir de l aparell de Golgi. La diferència és que els lisosomes contenen enzims digestius que aniran als vacúols digestius i, en canvi, les vesícules de secreció són més grans, es fusionen amb la membrana plasmàtica, i alliberen el seu contingut a l exterior. 12 Realitzar la digestió de la matèria orgànica de la cèl lula. 13 Els lisosomes autofàgics s encarreguen d eliminar els orgànuls que ja no són útils a la cèl lula. 14 Es considera lisosoma primari la vesícula que conté a l interior enzims digestius, però en el qual no es produeix cap activitat enzimàtica digestiva. Es considera lisosoma secundari aquell a l interior del qual sí que hi ha activitat digestiva a causa que els enzims digestius han pres contacte amb un substrat orgànic. 15 Es creu que les cadenes d oligosacàrids, abundants a la cara interna de la membrana dels lisosomes, eviten que els enzims hidrolases ataquin i digereixin la membrana del lisosoma. 16 En els lisosomes trobem enzims digestius, concretament hidrolases àcides. Duen a terme reaccions per digerir la matèria orgànica. Els lisosomes han de mantenir un ph entre 3 i 6 per a un bon funcionament. 17 En les cèl lules vegetals. Conté substàncies hidròfiles. 18 S anomena destoxicació el conjunt de processos de degradació oxidativa que sofreixen determinades substàncies tòxiques a l interior de la cèl lula. Efectuen aquesta activitat el reticle endoplasmàtic llis i els peroxisomes. 34 DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.

6 8 19 Els peroxisomes s encarreguen de la degradació de compostos perjudicials per a la cèl lula, és a dir, tenen funció de destoxicació. Són abundants en les cèl lules del fetge i del ronyó. 20 a amb 2, b amb 3, c amb 4, d amb Sintetitzar les proteïnes que necessita el mitocondri per realitzar les seves funcions. 22 Els tilacoides o lamel les són sàculs aplanats caracteritzats per contenir pigments fotosintètics a la membrana. L espai interior que delimiten s anomena lumen o espai tilacoidal. En els tilacoides té lloc la fase lumínica de la fotosíntesi. 23 La fase fosca o biosintètica. 24 Pertanyen al grup dels leucoplasts. L altre tipus principal de plasts que hi ha són els cromoplasts, que contenen pigments. Els plasts, en general, tenen la capacitat de sintetitzar i emmagatzemar substàncies, com per exemple clorofil la als cloroplasts, midó als amiloplasts i proteïnes als proteoplasts. 25 Característiques Mitocondris Cloroplasts Es troben en cèl lules animals Es troben en cèl lules vegetals Tenen doble membrana Presenten tilacoides Presenten crestes No No Tenen estroma No Tenen DNA Tenen ribosomes Presenten una cadena transportadora d electrons 26 L RNA nucleolar (RNAn) es troba al nucli; l RNA missatger (RNAm), a les zones de cromatina en què es transcriu un gen, i el DNA, a la cromatina. 27 Perquè al DNA del nucli és on hi ha la informació necessària per sintetitzar els enzims que necessita la cèl lula per fer la digestió, per sintetitzar les proteïnes receptores de membrana, i per construir membranes, ribosomes, citosquelet, histones, etc. 28 Per mitjà de la fusió de les membranes de les cèl lules contigües, amb la qual cosa en un sol citoplasma hi ha dos o més nuclis, fet que s anomena síncit, o per mitjà d una divisió, o unes quantes, del nucli sense que això vagi acompanyat de divisions del citoplasma, i així apareix un plasmodi. 29 El nucli és una estructura formada per una doble membrana, l embolcall nuclear, un medi intern, anomenat nucleoplasma, No No que conté el material genètic (DNA) i un o dos corpuscles molt rics en RNA anomenats nuclèols. 30 El nucli en interfase presenta l embolcall nuclear intacte, en canvi, en el nucli en divisió desapareix l embolcall. 31 Vn (6/100) μm 3 RNP Vc 2 Vn μm 3 2 (6/100) μm 3 5 0, No podria sortir l RNAm i, per tant, no es podrien fabricar proteïnes. No podrien entrar les proteïnes dels tipus DNA-polimerases, RNA-polimerases, histones i proteïnes de l RNAn; per tant, no es podria duplicar el DNA, ni formar la fibra de cromatina de 100 Å, ni l RNAn ni les partícules preribosòmiques. 33 Per regular quines proteïnes poden entrar o sortir i quines no, i per regular la sortida de les subunitats ribosòmiques. 34 Que, com que en les cèl lules eucariotes hi ha unes quantes molècules de DNA (a diferència de les procariotes, que tan sols en tenen una), aquestes, com que s enrotllen sobre si mateixes per evitar la ruptura, probablement es condensarien en llocs diferents, amb la qual cosa seria més difícil coordinar la replicació del DNA, la recombinació genètica durant la meiosi i el repartiment dels cromosomes. 35 Perquè la làmina nuclear presenta punts d unió amb les fibres de cromatina, que, en enrotllar-se sobre si mateixes, formen els cromosomes. Perquè les fibres de cromatina que formen els cromosomes tenen punts d unió amb la làmina nuclear, i les proteïnes d aquesta es poden associar a les de la membrana interna de l embolcall nuclear. 36 DNA-polimerases, RNA-polimerases, ribonucleoproteïnes, histones i nucleòtids. Són les molècules necessàries per a la duplicació del DNA, per fer la síntesi d RNA i per a la fabricació de subunitats ribosòmiques. 37 Gràcies a una xarxa proteica fibril lar i al fet de trobar-se en estat de gel. 38 Perquè presenta les subunitats ribosòmiques de 60 S i de 40 S. 39 Perquè és necessari el segment de DNA on hi ha la informació sobre la manera com s ha de sintetitzar l RNA nucleolar. Hi ha més nuclèols a les cèl lules secretores d enzims perquè, com que són els enzims proteïnes, són necessaris molts ribosomes, i això implica un nuclèol gran i uns quants nuclèols petits, ja que l RNA nucleolar després donarà lloc a uns quants RNA ribosòmics. 40 L eucromatina és la cromatina que es descondensa durant la interfase i la heterocromatina és la cromatina que no es descondensa durant la interfase. 41 Es diferencien dos tipus d heterocromatina, l heterocromatina constitutiva i l heterocromatina facultativa. La heterocromatina constitutiva és aquella que es manté condensada en totes les cèl lules del cos, i la facultativa es troba condensada en unes cèl lules del cos i en d altres no. 42 Un elevat grau d empaquetament d un segment de la fibra de DNA es correspon amb la impossibilitat que els gens DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. 35

7 8 continguts en aquest segment siguin transcrits i, per tant, la cèl lula es comportarà com si estigués mancada d aquesta informació genètica. Això explica que dues cèl lules amb una mateixa informació genètica tinguin característiques molt diferents, per exemple, una cèl lula nerviosa i una cèl lula muscular d una mateixa persona. 43 En els humans no hi pot haver cèl lules somàtiques amb un nombre senar de cromosomes, tret que s hi hagi produït una mutació, com passa, per exemple, en la síndrome de Down, en què hi ha tres exemplars del cromosoma 21 en lloc de dos, que és el que és normal (un d heretat del pare i un altre d heretat de la mare), o en la síndrome de Klinefelter, en què hi ha dos cromosomes X i un cromosoma Y. En els gàmetes humans hi ha un nombre senar de cromosomes, concretament 23, en condicions normals. En altres espècies, hi ha casos en què les cèl lules somàtiques dels adults d un sexe tenen un nombre parell de cromosomes, i les de l altre sexe, un nombre senar. El primer pot generar gàmetes amb un nombre senar o amb un nombre parell de cromosomes. Per exemple, si les cèl lules somàtiques tenen 48 cromosomes, els gàmetes tindran 24 cromosomes. El segon genera la meitat dels gàmetes amb un nombre parell i l altra meitat amb un nombre senar. Per exemple, si té 47 cromosomes, generarà gàmetes amb 24 cromosomes i gàmetes amb 23 cromosomes. 44 Els cromosomes es poden classificar segons la posició del centròmer. Així trobem cromosomes metacèntrics, submetacèntrics, acrocèntrics i telocèntrics Centròmer, 2. Braços, 3. Cromàtides, 4. Telòmer. SABER FER Nuclèol. 2. Embolcall nuclear. 3. Cloroplast. 4. Paret cel lular. També es pot acceptar membrana plasmàtica. 5.Citoplasma. 47 Eucariota. Per la presència d embolcall nuclear. 48 Vegetal. Per la presència de cloroplasts. 49 La fotosíntesi. 64 Resposta b. 65 Resposta c. 66 Resposta a. 67 Resposta d. 68 Resposta d. 69 Resposta c. ACTIVITATS FINALS 70 Fosforilació oxidativa Mitocondris. Regulació de la pressió Vacúol pulsàtil. Glicosilació Aparell de Golgi. ntesi de proteïnes Ribosomes, reticle endoplasmàtic rugós. Formació de colesterol Reticle endoplasmàtic llis. Degradació d àcids grassos Mitocondris. ntesi d àcids grassos Citosol. Formació de proteoglicans Aparell de Golgi. Procés de fotosíntesi Cloroplasts. Formació de glicolípids Aparell de Golgi. 71 A. Mitocondri (vegeu-ne les parts a la pàgina 159 del llibre de l alumne). La seva funció és la d obtenir energia mitjançant el procés de la respiració cel lular. 72 a. B. Aparell de Golgi (vegeu-ne les parts a la pàgina 154 del llibre de l alumne). Les seves funcions principals són: Maduració, acumulació, transport i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. Glicosilació de lípids i proteïnes. ntesi de polisacàrids. Pseudopodi TEST DE LA UNITAT 50 Resposta b. 51 Resposta d. 52 Resposta a. 53 Resposta c. 54 Resposta c. 55 Resposta b. 56 Resposta d. 57 Resposta c. 58 Resposta a. 59 Resposta d. 60 Resposta a. 61 Resposta b. 62 Resposta d. 63 Resposta c. Lisosoma Nucli b. El procés que s observa és la fagocitosi. Reticle endoplasmàtic rugós Aparell de Golgi. 2. Membrana nuclear. 3. Nuclèol. Es tracta d una cèl lula eucariota animal. En les cèl lules animals se sol situar pròxim al nucli, envoltant els centríols. 74 A és un RNAm, B són ribosomes, C és el lumen del reticle endoplasmàtic rugós, D és una vesícula de secreció i E és la proteïna secretada. El procés 1 és la síntesi de proteïnes i la seva introducció al reticle endoplasmàtic rugós. El procés 2 és la modificació 36 DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.

8 8 inicial de les proteïnes introduïdes al reticle endoplasmàtic rugós, el seu transport, la seva modificació final a l aparell de Golgi i la seva secreció (exocitosi) amb c., 2. amb a., 3. amb g., 4. amb e., 5. amb d., 6. amb b., 7. amb h., 8. amb f., 9. amb j., i 10. amb i. 76 a. és F, b. és F, c. és C, d. és F, e. és C, f. és F, g. és F, h. és C, i. és F, j. és F. 77 a. amb 4,b. amb 3, c. amb 5, d. amb 2, e. amb 1. Com més gran sigui el requeriment energètic d un òrgan o teixit, més quantitat de mitocondris haurà de tenir a les seves cèl lules. Per tant, les cèl lules dels músculs de les cames d un corredor de marató, que fan un exercici aeròbic, tindran molta més quantitat de mitocondris que les de qualsevol teixit vegetal. 78 Les parelles de cromosomes homòlegs són: A-H; B-D; C-G; F-J; E-I. Es tracta d un mascle, ja que un dels parells (E-I) té els cromosomes diferents; es tracta, per tant, del parell XY o YX. 79 a. La presència de nucli diferenciat, també la presència d un sistema endomembranós, la presència de mitocondris. b. El número 3 representa un mitocondri. La seva funció principal és la respiració cel lular. c. La cèl lula conté dos orgànuls de doble membrana, el nucli (número 2) i el mitocondri (número 3). 80 a. Es tracta del reticle endoplasmàtic rugós. b. És una estructura formada per sàculs aplanats associats a ribosomes. c. Els grànuls que s observen són ribosomes i la seva funció és intervenir en la síntesi de proteïnes. DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. 37