L Ordenació ambiental de la il luminació exterior per a la protecció del medi nocturn. Prevenció de la contaminació lluminosa Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa Sr. Lluís Gustems i Romeu Responsable de Planificació i Control en Prevenció de la Contaminació Lluminosa Barcelona 21 de setembre de 2012
NORMATIVES D IL LUMINACIÓ EXTERIOR Territorials Catalana Espanyola Unió Europea En matèria de: Protecció del medi nocturn Ordenació del sector Industrial (seguretat, qualitat, garantia,...) Prevenció de riscos laborals Protecció de la Salut... Recomanacions tècniques
El Medi Nocturn
El Medi Nocturn Península Ibèrica de nit des del satèl lit de la NASA any 2010 Font: El País 18 d octubre de 2010.
NORMATIVA CATALANA LLEI 6/2001, DE 31 DE MAIG, D ORDENACIÓ AMBIENTAL DE L ENLLUMENAMENT PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NOCTURN DECRET 82/2005, DE 3 DE MAIG, PEL QUAL S APROVA EL REGLAMENT DE DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI 6/2001. (Vigent des del 5 de maig de 2005 fins el 5 de desembre de 2011) PENDENT D UN NOU DECRET XX/2012 o 2013.
NORMATIVA CATALANA L article 1 de la Llei 6/2001, estableix que l objecte de la Llei és, la regulació de les instal lacions i aparells d enllumenament exterior i interior, pel que fa a la contaminació lluminosa que poden produir.
La contaminació lluminosa/lumínica és el resultat d una il luminació incorrecta i innecessària. 1
- L article 4 e la Llei 6/2001, defineix la contaminació lumínica com l emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en que s han instal lat els llums. - La pàgina 431 del Diccionari de la llengua catalana de l IEC, el 2007, defineix la contaminació lluminosa com l augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il luminació artificial. - L article 3.f de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l aire i protecció de l atmosfera, defineix la contaminació lumínica com la resplendor lluminosa nocturna o brillantor produïda per la difusió i reflexió de la llum en els gasos, aerosols y partícules en suspensió en la atmosfera, que altera les condiciones naturals de les hores nocturnes i dificulten les observacions astronòmiques dels objectes celestes, però s ha de distingir de la brillantor natural, atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes y a la luminescència de les capes altes de l atmosfera, de la resplendor lluminosa deguda a les fonts de llum instal lades en l enllumenat exterior. - L article 1 de la ITC-EA-03 del Reial Decret 1890/2008, pel qual s aprova el Reglament d eficiència energètica en instal lacions d enllumenat exterior, defineix la resplendor lluminosa nocturna o contaminació lumínica/lluminosa com la lluminositat produïda al cel nocturn per la difusió i reflexió de la llum en els gasos, aerosols i partícules en suspensió en l'atmosfera, procedent, entre altres orígens, de les instal lacions d il luminació exterior, bé per emissió directe al cel o per reflexió de les superfícies il luminades.
NORMATIVA CATALANA La Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l activitat econòmica. Modifica la disposició transitòria primera de la Llei 6/2001: 1. L enllumenat exterior existent, tant de titularitat pública com privada, ha de complir les prescripcions d aquesta llei i les del reglament que la desplegui no més enllà del 31 de desembre de 2013. 2. L adaptació de l enllumenat exterior a la normativa vigent s ha de fer tenint en compte el grau de protecció aplicable al lloc on es troba situat, d acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya, aprovat pel departament competent en matèria de medi ambient.
NORMATIVA CATALANA EL MAPA DE LA PROTECIÓ DEL MEDI NOCTURN protegeix tot el territori de Catalunya amb 4 graus de protecció. En funció del lloc on s ubica la instal lació, la il luminació té uns requeriments específics. http://sima.gencat.cat/visors/pcl/ Inici.html
NORMATIVA CATALANA La Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya ( DOGC núm. 3798, 13-01-2003), estableix com emissions il legítimes les immissions de llum i ones electromagnètiques que causen danys a la finca o a les persones són prohibides i generen responsabilitat pel dany causat.
NORMATIVA CATALANA LA LLEI 12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial. DOGC 08.08.2008. Article1. L objecte d aquesta llei és la regulació, dins l àmbit de competències de la Generalitat, del marc jurídic general de la seguretat industrial en el territori de Catalunya, incloent-hi la vigilància del mercat en aquesta matèria. La seguretat industrial és un servei públic d interès general que té per objecte prevenir els riscos industrials, limitar-los a un nivell socialment acceptable i mitigar les conseqüències dels accidents, si es produeixen, que puguin causar danys i perjudicis a les persones, els bens o el medi ambient com a resultat de l activitat industrial,...
NORMATIVA ESPANYOLA Llei 21/1992, de 16 de juliol, d indústria Reial decret 842/2002, de 2 d agost, pel qual s aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s aprova el Reglament d eficiència energètica en instal lacions d enllumenat exterior. Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l aire i protecció de l atmosfera.
NORMATIVA ESPANYOLA El Reial Decret 1890/2008, desplega els articles 2, 9.1 i 12.5 de la Llei 21/1992; regula les condicions tècniques de disseny, execució i manteniment de les instal lacions d il luminació exterior, amb la finalitat de limitar la contaminació lluminosa i reduir la llum sobrera, intrusa o molesta i millorar l eficiència i l estalvi energètic ( entrada en vigor l 1 d abril de 2009). L article 2 de la Llei 21/1992, d indústria, estableix que una de les finalitats es contribuir a compatibilitzar l activitat industrial amb la protecció del medi ambient.
NORMATIVA ESPANYOLA Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. Reial Decret 486/1997, de 14 d abril, pel qual s estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Guia tècnica per a l avaluació i prevenció de riscos relatius a la utilització dels llocs de treball. 2006. Ministeri de treball e immigració.
NORMATIVA EUROPEA Reglament (CE) núm. 245/2009 de la Comissió, de 18 de març de 2009, pel qual s aplica la Directiva 2005/32/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació als requisits de disseny ecològic per làmpades fluorescent sense estabilitzadors integrats i per a làmpades de descàrrega d alta intensitat i per estabilitzadors i llums que puguin funcionar amb dites làmpades.
NORMATIVA EUROPEA Reglament (CE) núm. 244/2009 de la Comissió, de 18 de març de 2009, pel qual s aplica la Directiva 2005/32/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació als requisits de disseny ecològic per làmpades d us domèstic no direccionals. Decisió de la Comissió, de 6 de juny de 2011, pel qual s estableixen els criteris ecològics per la concessió de l etiqueta ecològica de la UE a les fonts lluminoses
EN MATERIA DE SALUT La Unió Europea el 2008 va considerar les radiacions emeses per les làmpades com a riscos emergents. 19 de març de 2012. Health Effects of Artificial Light. http://ec.europa.eu/health/scientific_com mittees/emerging/docs/scenihr_o_035.pdf UNE-EN 62471, Seguretat fotobiològica de làmpades i aparells que utilitzen làmpades. 2009.
NORMES UNE-EN (Associació Espanyola de Normalització y Certificació) -UNE-EN 60598-1. Llums. Requisits generals i assaigs. 2009. - UNE-EN 60598-2-3. Llums. Requisits particulars. Llums d enllumenat públic. 2003/2011. - UNE-EN 60598-2-5. Llums. Requisits particulars. Projectors. 1999. - UNE-EN 62471. Seguretat fotobiològica de làmpades i aparells que utilitzen làmpades. 2009. - UNE-EN 12464-2 d il luminació en els llocs de treball. -UNE-EN 12193. Il luminació d instal lacions esportives. --...
PARÀMETRES NORMATIUS Zona E1 Zona E2 Zona E3 Zona E4 Làmpades Vapor de sodi >65 lm/w >65 lm/w >65 lm/w Làmpades de vespre Vapor de sodi Vapor de sodi Preferentment sodi Preferentment sodi Làmpades de nit Vapor de sodi Preferentment sodi Preferentment sodi Preferentment sodi Làmpades >85 lm/w >85 lm/w >85 lm/w >85 lm/w Valors límit de Flux d'hemisferi superior instal lat <1% <5% <15% <25% Màxim de FHS instal lat d'un llum de vespre <1% <5% <15% <25% Màxim de FHS instal lat d'un llum de nit Valors límit de Flux d'hemisferi superior instal lat <1% <1% <15% <25% en funció de la classe d'il luminació i la potencia lluminosa de la font (<20%) Il luminació vertical 2 lux 5 lux 10 lux 25 lux Il luminació intrusa màxima de vespre 2 lux 5 lux 10 lux 25 lux Il luminació intrusa màxima de vespre 1 lux 2 lux 5 lux 10 lux Intensitat lluminosa emesa pels llums en direccions molestes 2.500 cd 7.500 cd 10.000 cd 25.000 cd Intensitat lluminosa emesa a àrees protegides de vespre 50.000 cd 100.000 cd 100.000 cd Intensitat lluminosa emesa a àrees protegides de nit 500 cd 1.000 cd 2.500 cd Luminància mitjana de les façanes 5 cd/m2 5 cd/m2 10 cd/m2 25 cd/m2 Luminància mitjana de façanes i monuments de vespre 5 cd/m2 5 cd/m2 10 cd/m2 25 cd/m2 Luminància mitjana de façanes i monuments de nit 0 cd/m2 0 cd/m2 5 cd/m2 12 cd/m2 Luminància màxima de les façanes 10 cd/m2 10 cd/m2 60 cd/m2 150 cd/m2 Luminància màxima d'edificis de vespre 10 cd/m2 40 cd/m2 80 cd/m2 100 cd/m2 Luminància màxima d'edificis de nit 5 cd/m2 20 cd/m2 40 cd/m2 50 cd/m2 Luminància màxima de senyals i rètols lluminosos 50 cd/m2 400 cd/m2 800 cd/m2 1.000 cd/m2 Luminància màxima de rètols 50 cd/m2 400 cd/m2 800 cd/m2 1.000 cd/m2 Increment del llindar de contrast (TI) 15% 15% 15% 15% Enlluernament pertorbador màxim (TI) 10% 10% 15% 15% El Reial Decret 1890/2008.Decret 82/2005. Reglament CE núm. 245/2009.
MARCAT CE Cal utilitzar aparells d enllumenat amb el Marcat CE, indica que compleix amb la normativa que li es d aplicació: - Directiva de baixa tensió 2006/95/CEE, relativa a l aproximació de les legislacions dels estats membres sobre material elèctric destinat a ser utilitzat amb determinats límits de tensió. - Directiva de compatibilitat electromagnètica 2004/108/CEE, relativa a l aproximació de les legislacions dels estats membres en matèria de compatibilitat electromagnètica i... - Directiva d Ecodisseny 2009/125/CE, per la qual s instaura un marc per l establiment de requisits de disseny ecològic aplicables a productes relacionats amb l energia.
MARCAT CE - Reglament (CE) núm. 245/2009 de la Comissió, de 18 de març de 2009, pel qual s aplica la Directiva 2005/32/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació als requisits de disseny ecològic per làmpades, estabilitzadors i llums. - Reial Decret 154/1995, pel qual es modifica el reial decret 7/1998, de 8 de gener, sobre exigències de seguretat del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió. - El Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s aprova el Reglament d eficiència energètica en instal lacions d enllumenat exterior.
MARCAT CE - Reial Decret 842/2002, pel qual s aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves instruccions complementaries ITC-BT-01 a ITC-BT-51. - UNE-EN 60598-1. Llums. Requisits generals i assaigs. 2009. UNE-EN 60598-2-3. Llums. Requisits particulars. Llums d enllumenat públic. 2003/2011. UNE-EN 60598-2-5. Llums. Requisits particulars. Projectors. 1999. - UNE-EN 62471. Seguretat fotobiològica de làmpades i aparells que utilitzen làmpades. 2009.
CONCLUSIONS La millora i racionalització de la il luminació és necessària per avançar cap a un desenvolupament sostenible, i permet: - Reduir impacte sobre el medi - Estalviar energia i recursos naturals - Reduir costos econòmics
Gràcies a tots els assistents