MEMÒRIA DE PROGRAMACIÓ DELS ESTUDIS DE GRAU EN PSICOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Transcripción

1 1 MEMÒRIA DE PROGRAMACIÓ DELS ESTUDIS DE GRAU EN PSICOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA 1. DESCRIPCIÓ DEL TÍTOL 1.1. Denominació: Grau en Psicologia per la Universitat de Girona 1.2. Universitat sol licitant: Universitat de Girona Centre responsable dels ensenyaments: Facultat d Educació i Psicologia 1.3. Tipus d ensenyament 1 : Presencial 1.4. Nombre de places de nou accés ofertades 2 : : : : : Nombre mínim de crèdits ECTS de matrícula per estudiant i període lectiu i requisits de matriculació: Nombre de crèdits del títol: Nombre mínim de crèdits ECTS de matrícula per estudiant i període lectiu: En general, 60 por curso. No obstante, hasta que no finalice el proceso descrito en el punto 9.2 de esta memoria sobre la revisión y ajuste a las nuevas situaciones de las normas de permanencia, que establecerán tanto los requerimientos ordinarios como los que han de afectar a estudiantes que compatibilicen estudio y trabajo o a estudiantes que requieran adaptaciones específicas en función de su situación personal, la aplicación de las normas de permanencia vigentes posibilitan la matrícula parcial a los estudiantes que acceden al estudio, sin más límite inferior que el necesario en cada caso para superar los 12 créditos establecidos como mínimo para poder continuar estudios, norma ésta que debe combinarse con otra de las normas de permanencia que impide la matrícula a los estudiantes de nuevo ingreso de créditos correspondientes a cursos posteriores a primero. Se establece una correspondencia entre los créditos ECTS y los correspondientes al sistema anterior. En su caso, número mínimo de créditos ECTS para superar las normas de permanencia: un mínimo de 12 créditos ECTS. La configuración de cada enseñanza puede requerir un número mayor en función del tamaño en créditos de los módulos o asignaturas. 1 Presencial, semipresencial, a distància. 2 Estimació per als 4 primers anys

2 Normes de permanència 3 : Normativa UdG Las normas de permanencia vigentes pueden consultarse en la página web que se indica a continuación: Resta d informació necessària per a l expedició del Suplement Europeu al Títol d acord amb la norma vigent 4 : Branca de coneixement: Ciències de la Salut. Els estudis de Grau en Psicologia estan relacionats amb les branques de les Ciències de la Salut i de les Ciències Socials i Jurídiques. D acord amb el que estableix l article 12.4 paràgraf 2on del RD 1393/2007, l adscripció es fa respecte de la branca principal Professions per a les quals capacita una vegada obtingut el títol: El títol obtingut amb els estudis de Grau en Psicologia capacita per a les professions en l àmbit de la Psicologia Llengua/-es utilitzada/-es al llarg del procés formatiu Català, castellà i anglès Relació de documents annexos: 3 El requisits de l apartat 1.5 han de permetre els estudiants cursar els estudis a temps parcial i poder atendre l existència de necessitats educatives especials 4 RD 1044/2003 d 1 d agost (BOE 218,d 11 de set. de 3002); i Orden ECI/2514/2007 de 13 d agost (BOE 200, de 21 d agost de 2007.

3 3 2. JUSTIFICACIÓ 5 : [En col laboració amb l equip de Suport a la docència] 2.1. Justificació del títol, argumentant el seu interès acadèmic, científic o professional: Els estudis de Psicologia tenen a l Estat Espanyol una llarga tradició. Tal com s explica al Llibre blanc de Psicologia de l ANECA (Libro Blanco del título de grado en Psicología. Madrid: ANECA, psicologia def.pdf), la titulació universitària de Psicologia comença a Espanya a finals de la dècada dels 60 del segle XX. Tanmateix, la història real dels Estudis de Psicologia a les universitats espanyoles té el seu origen un segle abans. Després de vàries dècades de diferents intents durant l últim terç del segle XIX, s institucionalitzen algunes assignatures de Psicologia a les Facultats de les Universitats espanyoles, permetent una vida acadèmica regular d aquestes al llarg de la primera meitat del segle XX, fins que es fa el salt cap a la titulació oficial. A partir de l any 1968, la Psicologia adquireix el rang de titulació universitària i s inicia el seu ensenyament en les Facultats de Filosofia i Lletres de les Universitats de Madrid i Barcelona. Durant els 70, la especialitat de Psicologia es va anar incorporant als programes de les universitats espanyoles com una secció independent dins de les Facultats de Filosofia i Lletres. Això va provocar un augment espectacular del número d estudiants, suposant un dels augments més importants experimentats per una titulació en la història recent de la universitat espanyola. Pel que fa a la voluntat professionalitzadora de la titulació de Psicologia, queda reflectida en la inclusió a partir de 1979 d assignatures optatives orientades a les sortides professionals i un pràcticum que acostava a l estudiant al món professional del Psicòleg. La Llei de la Reforma Universitària de 1983 va donar un important impuls als estudis de Psicologia. Principalment a partir del Real Decret publicat el 20 de novembre de 1990 (RD 1428/1990. BOE nº 278) que estableix les directrius generals del títol universitari de Llicenciat en Psicologia que conduiran a l obtenció d únic títol universitari oficial, Llicenciat en Psicologia. A Girona, els estudis de Psicologia comencen el curs , al llavors anomenat Estudi Universitari de Girona adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest curs comença a impartir-se un primer cicle de Psicologia als Estudis de Filosofia i Lletres amb un curs comú amb la resta d aquests estudis i dos cursos específics de Psicologia. Els estudiants havien de continuar el segon cicle a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant l any 77 es comença un primer cicle ja tot específic d assignatures de Psicologia. L any 1990 es crea la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona al la qual continua adscrita els estudis de l ara Estudi General de Girona. 5 En aquest apartat caldria incloure les possibles aliances amb altres universitats catalanes, espanyoles o de l estranger.

4 4 L any 1991 es crea la Universitat de Girona però els estudis de Psicologia no en formaran part fins el curs El curs encara s imparteix un primer cicle adscrits a la UAB i el es comença on segon cicle sota la delegació de la Universitat Rovira i Virgili, situació que es manté fins que el curs 95-96, quan els estudis de Psicologia ja formen part de ple dret de la Facultat de Ciències de l Educació de la Universitat de Girona impartint els dos cicles complerts de Psicologia. En l actualitat, la Facultat ha passat a anomenar-se Facultat d Educació i Psicologia. En els últims cinc anys, els Estudis de Psicologia de la Facultat d Educació i Psicologia ha estat acollint entre 90 i 100 alumnes malgrat la seva assignació d estudiant fos de 80 (96 alumnes el curs , 94 alumnes el curs , 89 alumnes el curs , 90 alumnes el curs i 100 alumnes el curs ). Aquestes dades poden donar una idea del grau d acceptació que els estudis de Psicologia de la Universitat de Girona té a les nostre comarques i la seva zona d influència. A més, la nota de tall per entrar als nostres estudis els tres últims anys s ha situat al voltant del 6 pels alumnes que varen fer les PAU (6,05 al curs , 6 al curs i 5,91 el ). Aquestes notes ens situen al voltant de la mitjana de les requerides per entrar als estudis de Psicologia de les Universitats catalanes. També cal dir que en l estudi realitzat pel Col legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya sobre la diagnosi integral de les necessitats de formació universitària a Girona (Botella, J., Sàez, Ll i Serrcant, P. (2007). Diagnosi Integral de les Necessitats de Formació Universitària a Girona. Girona: Documenta Universitària) es diu que els entrevistats fan esment dels màsters en Psicologia com un dels aspectes de qualitat i potencialitat de la UdG. Per altra banda, els Estudis de Psicologia de la Universitat de Girona varen formar part d un Pla Pilot que es va iniciar el curs i encara continua, i que sota la denominació de Desenvolupament Humà a la Societat de la Informació varem començar a adaptar les assignatures dels tres primers cursos de Psicología al EEES i varem introduir algunes novetats d innovació docent com ara un Pla d Acció Tutorial, un Seminari d actualització dels coneixements psicològics relacionats amb la societat de la informació i un Treball d Investigació que han estat una molt bona experiència i font d inspiració per programar el Grau. A nivell internacional, la titulació de Grau en Psicologia està present en tot el sistema universitari europeu, americà i llatinoamericà. Les Associacions Internacionals de Psicologia, com ara l Associació Americana de Psicologia (APA) ( o la Federació Europea d Associacions de Psicòlegs (EFPA) ( expliciten que els estudis de Psicologia han de tenir l objectiu de fer avançar la Psicologia com una ciència i una professió per tal de promoure la salut, el benestar humà i la qualitat de vida. En aquest sentit, els estudis de Psicologia tenen vocació de avançar el coneixement psicològic com ho demostra els innombrables grups d investigació que hi ha arreu del món (a la web d UNIVERSIA se n pot trobar una mostra) ( però també té la vocació de preparar professionals que exerceixin les funcions anteriorment esmentades com ho demostra les associacions professionals que arreu del món vetllen per la seva qualitat (a UNIVERSIA apareixen 619 resultats d associacions psicològiques). Com a mostra podem dir que la EFPA és una federació de 32 associacions psicològiques nacionals europees que inclou els 25 estats membres i altres 7 països europeus amb més de membres psicòlegs associats. L altra gran associació, l APA, representa als psicòlegs dels Estats Units, amb membres. A Espanya, el Col legi Oficial de

5 5 Psicòlegs (COP) amb delegacions a les diferents autonomies i subdelegacions, és una de les associacions professional de la Psicologia amb més col legiats del mon (uns ). I, entre d altres, té com a objectius promocionar el desenvolupament i la feina de la Psicologia a Espanya i defensar els interessos socials i professionals dels seus membres. La professió psicològica abasta un ampli ventall que a l estàndard europeu d educació i entrenament de la professió psicològica (EuroPsy), acceptat per l EFPA, es divideix en 3 contexts professionals bàsics: educació, clínica i salut, organització i treball. El Col legi Oficial de Psicòlegs de l estat espanyol n afegeix un de més, la intervenció psicosocial. Així mateix, l APA organitza l àmbit professional en 53 divisions amb les seves corresponents àrees temàtiques ( En aquest sentit, el grau en psicologia té un perfil formatiu orientat a l assoliment dels coneixements, habilitats i actituds relacionades amb els camps d aplicació de la psicologia, la introducció en els àmbits d intervenció i l anàlisi de les característiques personals, grupals i socials que influeixen en la qualitat de vida dels individus i el benestar de la societat i les organitzacions. Per altra banda, l obtenció del títol capacita als estudiants per accedir als estudis de postgrau en l àmbit de la salut, la intervenció psicosocial, l educació, el treball i les organitzacions, així com altres més específics de la Psicologia i àmbits afins Referents externs a la Universitat que proposa el títol que avalin l adequació de la proposta a criteris nacional o internacionals per a títols de característiques similars 6 : Els estudis de Psicologia varen entrar a formar part del catàleg d estudis oficials universitaris a partir del Real Decret del 17 de novembre de 1994 on s homologava el títol de llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Psicologia que s estava atorgant fins aquell moment ( Per altra banda, els actuals plans dels estudis de Psicologia que s imparteixen a la universitat de Girona es varen aprovar l any Des de la Declaració de Bolònia l any 1999 ( s ha iniciat a tota l Europa Comunitària un procés amb l objectiu de promoure la convergència entre els sistemes nacionals d Educació Superior. En aquests marc, els estudis de Psicologia dels diferents països europeus estan avançant cap al model proposat on s observa a una tendència de la implantació de dos cicles, un primer de grau de 3 o 4 anys i un altre de postgrau d un any o dos anys. Els estudis de Grau de Psicologia que proposem es trobarien en aquesta línia i serien equiparables els altres estudis de grau o bachelor que s estan implantant a la resta d universitats europees. En aquesta línia, la Comissió de Grau dels nostres estudis ha consultat els programes de Grau de Psicologia d universitats europees de referència entre les quals hi ha la 6 Poden ser Llibres blancs de la ANECA; plans d estudi d altres universitats, espanyoles o de l estranger, de qualitat o interès contrastat; informes d associacions, col legis professionals, etc.; títols del catàleg vigents a l entrada en vigor de la LOMLOU (LO 4/2007 de 12 d abril); altres, justificant la qualitat o l interès acadèmic del referent.

6 6 Universitat Catòlica de Lovaina, la Universitat de Mastrich, la Universitat de Cambridge, la d Oxford i la de Göteborg, entre d altres. Per altra banda, a través de l Institut de Ciències de l Educació s han organitzat cursos o seminaris on s han convidat professors d universitats europees per compartir experiències que han realitzat a les seves universitat: la professora Rita Jeurissen de la Universitat Catòlica de Lovaina ens va explicar la seva experiència als estudis de mestre d aquesta universitat que ens va ser molt útil per pensar el currículum de competències dels nostres estudis. El professor Elie Milgron també de la Universitat Catòlica de Lovaina va compartir amb nosaltres les seves reflexions sobre el procés d aprenentatge als estudis superiors. El professor Bernard Bournet de l INSA de la Universitat de Toulouse ens va presentar un exemple de la utilització de l Aprenentatge per Projectes. A més, la Universitat de Girona ha organitzat recentment un Congrés Internacional sota el nom de L estudiant, eix de canvi a la Universitat, on varem poder escoltar una conferència sobre els continguts i els processos d aprenentatge que va donar el professor Gúnter L. Huber de la Universitat de Tübingen i una altra sobre la universitat del futur impartida pel professor Bertram C. Bruce de la Universitat d Illinois. Per altra banda, l equip de deganat de la nostra Facultat va fer una visita a l INSA de Toulouse on varem poder observar in situ com treballaven l Aprenentatge Basat en Projectes. A l Estat Espanyol, a partir de la Declaració de Bolonia, s ha iniciat un debat sobre la forma d ajustar-nos a l Espai Europeu d Educació Superior, tal com queda reflectit a les actes de les Reunions de la Conferència de Degans de Psicologia, i que va resultar en l elaboració del Llibre Blanc del Títol de Grau de Psicologia a l any 2005 (Libro Blanco del título de grado en Psicología. Madrid: ANECA, psicologia def.pdf). En aquest llibre es fa una anàlisi dels estudis de Psicologia a Espanya i Europa, una proposta de competències específiques i transversals en relació a perfils i associacions professionals, i una proposta dels continguts comuns obligatoris del títol de Grau de Psicologia. Tots aquests punts desenvolupats al Llibre Blanc s han tingut en compte per elaborar els estudis de Grau de Psicologia de la nostra Facultat. Per altra banda, també el 2005, l Agència per a la Qualitat del Sistema Universitat de Catalunya ( AQU (2005). Guia per al disseny d un perfil de formació: El cas de psicologia. Barcdelona: Agencia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) va editar una guia per al disseny d un perfil de formació del psicòleg que va ser elaborat pels degans i vicedegans de les diferents Facultats i estudis de Psicologia de les Universitats catalanes, i que ha estat àmpliament consultat per l elaboració d aquest grau. En la mateixa línia que en la recerca de referents europeus i internacionals que ens ajudessin a l elaboració dels Graus i la inclusió de pràctiques docents innovadores, Institut de Ciències de Ciències de l Educació i la Universitat de Girona, ha organitzat jornades, seminaris i un congrés on varem poder escoltar experiències d innovació docents d altres universitats espanyoles i catalanes. A més, promogut per la Facultat d Educació i Psicologia, els vicegans, coordinadors i altre membres de la Facultat varem fer una visita a la universitat de Mondragon per poder veure sobre el terreny l experiència d innovació docent que es porta a terme en aquesta universitat.

7 7 Un altre dels organismes que avalen els nostres estudis és la American Psychological Association ( En concret, el títol en Undergraduate Psychology Major és equiparable al bachelor europeu i al nostre grau en psicologia. En ell, com en el nostre estudi de grau, es pretén que l alumne adquireixi els coneixements, habilitats i valors que s han anat elaborant a través de la ciència i l aplicació de la Psicologia Normes reguladores de l exercici professional: En España existen varias normas que regulan la profesión de psicólogo/a (Informe La regulación de la profesión de psicólogo en España. Consejo general General de Colegios Oficiales de Psicólogo, noveimebre). La ley 43/1979 sobre la creación del Colegio Oficial de Psicólogos ya estableció que para ejercer como psicólogo en España era necesario estar colegiado en dicho colegio profesional, pudiéndolo hacer aquellos/as que sean licenciados en Psicología o que tengan otros títulos homólogos a éste. Esta regulación fue mantenida y especificada por el Real Decreto-Ley 6/2000 que modificaba la ley del 79. Además, el Real Decreto 1665/1991 reconoce la Psicología como profesión regulada al incluirla en la lista de profesiones reguladas en España. En este sentido, el Ministerio de Educación y Ciencia expide en la actualidad un título de Licenciado en Psicología que capacita para ejercer la profesión de psicólogo una vez se ha colegiado en el Colegio Oficial de Psicólogos. Por otro lado, aunque no exista una ley que establezca las atribuciones que posee un psicólogo, sí existen leyes estatales y autonómicas, y Decretos que atribuyen a los psicólogos una serie de competencias. A modo de ejemplo, la Ley Orgánica 5/2000 reguladora de la responsabilidad penal de los menores y el real Decreto 1774/2004, que desarrolla esta Ley, ha establecido que los psicólogos están incluidos en los equipos técnicos al servicio de los jueces de menores. La Ley 13/1982 de Integración Social de los Minusválidos establece que el Estado está obligado a facilitar cuidados psicológicos a este colectivo. La Ley 1/2004 de Medidas de Protección Integral contra la violencia de género promulga que estas personas tienen derecho a recibir atención psicológica dentro de los servicios sociales de atención, de emergencia, de apoyo y acogida y de recuperación integral que establezcan las Comunidades Autónomas y corporaciones locales. La Ley 44/2003 de Ordenación de las Profesiones Sanitarias, en su artículo 6.3, establece que los psicólogos serán profesionales sanitarios si, junto con la licenciatura, se adquiere el título oficial de psicólogo especialista en Psicología Clínica, que es el único título oficial que puede optar el psicólogo como especialista en Ciencias de la Salud. Por último hay diversas leyes autonómicas que prevén la participación de los psicólogos en las tareas de mediación. Así pues, la figura del psicólogo/a es necesaria en muy diversos ámbitos de la práctica profesional desde el sanitario al social y para ejercerla se requiere tener un título de psicólogo y estar colegiado en el colegio profesional de referencia Descripció dels procediments de consulta interns i externs utilitzats per a l elaboració del pla d estudis Procediments de consulta interns:

8 8 L elaboració dels nous estudis de Grau de la Universitat de Girona s ha fet a través d un procediment de consulta interna en el que han participat una Comissió de Grau delegada del Degà de la Facultat d Educació i Psicologia i el Consell dels Estudis de Psicologia, unes reunions plenàries amb tots els professors del Departament de Psicologia i Subcomissions formades per professors que han participat en l elaboració dels diferents mòduls. També s han fet algunes reunions amb els alumnes que han ostentat càrrecs dins dels estudis actuals (membres de la Junta de Govern de la Facultat, membres del Consell d Estudis i del Consell d alumnes i delegats i subdelegats). A més, cal recordar que la meitat dels membres del Consell d Estudis són alumnes. El procediment seguit ha estat el següent. La Comissió es va constituir el mes de març de 2006, i des de llavors s ha anat reunint periòdicament per establir les competències en que ha de formar el Grau, l organització de les matèries i l estructura de les assignatures optatives. Per altra banda, quan es va finalitzar, en primer lloc l elaboració de les competències, després l estructura organitzativa del Grau, i més tard la proposta d optatives, s han convocat plenàries on s ha debatut i recollit les propostes que varen fer els professors. Una vegada s han tingut els mòduls i les competències de cada un d ells, s han constituït subcomissions que han confeccionat els continguts, les activitats i les formes d avaluació de cada mòdul. Paral lelament, s han fet reunions amb els representants dels alumnes. A més, a mida que s han anat emplenant les fitxes dels mòduls, de les assignatures optatives, així com altres documents com la seqüència de les matèries al llarg dels cursos o aquesta mateixa memòria s han anat penjant dins de la pàgina web de la Facultat perquè tots els professors pugessin conèixer la feina que s estava realitzant i tinguessin la possibilitat de fer-hi suggeriments i aportacions. Quan les subcomissions han tingut completats els apartats dels mòduls, s ha convocat el Consell d Estudis que ha proposat la presentació de la memòria perquè els diferents estaments (professors, alumnes i PAS) poguessin fer esmenes. A continuació la Comissió de Grau ha resolt les esmenes i s ha tornat a presentar al Consell d Estudis perquè fes la proposta a la Junta de Facultat i el Consell de Govern que aprovà la memòria abans de presentar-la al rectorat de la UdG per a la seva posterior tramitació Procediments de consulta externs: La proposta de Grau que hem elaborat s ha presentat en diferents fòrums com ara les Reunions de Degans de Psicologia de les Universitat Catalanes, la Reunión de la Conferencia de Decanos de las Universidades Españolas celebrada a Tarragona i també s ha mostrat a l observatori de la pàgina web que la Conferència de Degans ha confeccionat per tal de fer un seguiment de l elaboració dels Graus a nivell estatal. De tots aquests fòrums, s han recollit els suggeriments que han estat inclosos en l elaboració final del Grau. També ha estat presentat a la Delegació de Girona del Col legi Oficial de Psicòlegs i a l Associació d antics alumnes dels Estudis de Psicologia de la nostra universitat. En tots dos casos s ha establert un diàleg que ha estat molt fructífer, donant lloc a suggeriments que s han integrat en el resultat final de la planificació del Grau.

9 Relació de documents annexos: 9

10 10 3. OBJECTIUS: [En col laboració amb l equip de Suport a la docència] 3.1. Objectius: Els objectius generals del Grau en Psicologia que presentem son que els alumnes adquireixin els coneixements, les habilitats i les actituds que corresponen a la ciència i la pràctica de la Psicologia. Els nostres estudiants han de mostrar: Els coneixements científics necessaris per comprendre, interpretar, analitzar i explicar el comportament. Les habilitats que els permetin avaluar i intervenir en l àmbit individual i social al llarg del cicle vital Les actituds apropiades per promoure la salut, el benestar i la qualitat de vida Competències generals i específiques que els estudiants han d adquirir durant els estudis, l acompliment de les quals serà exigible per a atorgar el títol 7 : Les competències que exposem a continuació han estat elaborades a partir del llibre blanc del títol de Grau en Psicologia promogut per l ANECA i la guia pel disseny d un perfil de formació: el cas de Psicologia publicat per l Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). L objectiu que hem perseguit a l hora d elaborar aquestes competències és que l alumne que rebi el títol de Grau en Psicologia hagi adquirit unes competències bàsiques que hauria de tenir un professional i altres específiques d un professional que hagi de treballar en qualsevol àmbit de la psicologia. Les competències bàsiques les hem organitzat tenim en compte les competències professionals, les personals, les interpersonals i les instrumentals que ha de adquirir l alumne al llarg del seu procés d aprenentatge. Les competències específiques estan més centrades en la professió del psicòleg/a i les hem organitzat en grups que recullin els fonaments teòrics que ha d adquirir un graduat en Psicologia, permetin la detecció de necessitats dels usuaris, l avaluació dels serveis que es sol licitin, l aplicació de programes d intervenció, la capacitat d elaborar productes que facilitin la feina del psicòleg, la capacitat de comunicar-se de manera adequada amb els destinataris, el manteniment d una postura ètica adequada i l habilitat de portar a terme un cert nivell d investigació. 7 Vegeu els principis recollits en l article 3.5 del RD 1397/2007, de 29 d octubre. Cal garantir l especificat en l apartat 3.2 de l annex I del mateix RD. Quan es publiqui, veg. també el Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior (MECES). Si escau, utilitzeu altres referències (Descriptors de Dublín, etc.).

11 11 COMPETÈNCIES BÀSIQUES, GENÈRIQUES O TRANSVERSALS 1. Professionals: Aplicar el pensament crític i creatiu, amb capacitat d indagar i adoptar un enfocament científic i ètic en els diferents àmbits de la professió. Aceptar, integrar y elaborar las críticas sobre la propia actuación profesional Llegir de manera crítica bibliografia científica, valorar-ne la procedència, situar-la dins d un marc epistemològic, i identificar i contrastar les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes que treballi, avaluar-los de manera crítica, fonamentar les conclusions i prendre decisions Respectar les normes socials i organitzacionals dins de les activitats relacionades amb la professió Evaluar la sostenibilidad de las propias propuestas y actuaciones 2. Desenvolupament personal i professional Integrar els coneixements i avenços de la psicologia en la seva actualització professional Adquirir independència i autonomia com a aprenent, i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i el desenvolupament de les seves habilitats Acceptar, integrar i elaborar les crítiques sobre la seva actuació professional 3. Interpersonals. Reconocer las necesidades y expectativas de los otros (pacientes, usuarios, otros profesionales) y evaluar la influencia ejercida, para actuar en consecuencia Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicultural Treballar en equip i de manera compromesa amb el grup de treball 4. Instrumentals Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i la comunicació per a finalitats diverses Comunicar-se adequadament, tant de manera oral com escrita, en els diversos contextos acadèmics, socials i culturals Comunicar-se en una llengua estrangera. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 1. Detecció de necessitats. Saber analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups o organitzacions en diferents contextos utilitzant els marcs teòrics de la psicologia Establir les prioritats, les metes i els objectius de la intervenció 2. Avaluació. Identificar les característiques dels individus, grups o organitzacions i els contextos rellevants per als serveis que es sol licita Obtenir i organitzar informació rellevant per al servei demanat Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l elecció dels mètodes i dels instruments de mesura adequats en cada situació o context d avaluació Aplicar tècniques per recollir informació sobre l estudi del funcionament dels individus, grups i organitzacions Saber desenvolupar models d avaluació dels programes i les intervencions 3. Desenvolupar productes i serveis

12 12 Desenvolupar productes i serveis a partir de la teoria i els mètodes psicològics 4. Intervenció Identificar les variables (individuals, ambientals, etc.) que poden influir en la intervenció Aplicar els mètodes o les estratègies recollides en el pla d intervenció, d acord amb els objectius establerts, en els contextos rellevants per al servei demanat. 5. Comunicació professional. Elaborar i redactar informes tècnics sobre els resultats de l avaluació, la recerca o els serveis demanats Mostrar domini en la difusió del coneixement derivat dels resultats de la recerca, les revisions teòriques i els productes i serveis generats 6. Compromís ètic. Conèixer i ajustar-se a les obligacions deontològiques de la Psicologia Respondre i actuar de manera adequada, tenint en compte el codi ètic i deontològic de la professió, en tots i cadascun dels processos d avaluació, intervenció i recerca psicològica Mostrar respecte, confidencialitat i compromís ètic en la comunicació de la informació resultant de la pràctica professional i la recerca. 7. Recerca. Fer servir les diferents fonts documentals en psicologia, mostrar un domini de les estratègies necessàries per accedir a la informació i valorar la necessitat d actualització documental Recollir, ordenar, analitzar i interpretar les dades de la recerca en el marc del coneixement disciplinari establert Prendre decisions de manera crítica sobre l elecció, l aplicació i la interpretació dels resultats derivats dels diferents mètodes d investigació psicològica. Relació de documents annexos:

13 13 4. ACCÉS I ADMISSIÓ D ESTUDIANTS: [En col laboració amb el Servei de Gestió Acadèmica i Estudiants] 4.1. Sistemas de información previos a la matriculación Acciones marco El Consejo Interuniversitario de Cataluña (CIC) es el órgano de coordinación del sistema universitario de Cataluña, y de consulta y asesoramiento del Gobierno de la Generalitat en materia de universidades. Integra representantes de todas las universidades públicas y privadas de Cataluña. La coordinación de los procesos de acceso y admisión en la universidad es una prioridad estratégica del Consejo Interuniversitario de Cataluña mediante la cual se pretende garantizar el acceso a la universidad de los estudiantes que provienen del bachillerato y de los mayores de 25 años, de modo que se respeten los principios de publicidad, igualdad, mérito y capacidad. Asimismo, pretende garantizar la igualdad de oportunidades en la asignación de los estudiantes a los estudios que ofrecen las universidades. También hay que destacar las actuaciones del Consejo relativas a la orientación para el acceso a la universidad de los futuros estudiantes, en concreto: - Información y orientación en relación con la nueva organización de los estudios universitarios y sus salidas profesionales, para que la elección se haga con todas las consideraciones previas necesarias. - Transición a la universidad desde los ciclos formativos de grado superior. - Presencia y acogida de los estudiantes extranjeros. La Comisión de Acceso y Asuntos Estudiantiles es una comisión de carácter permanente del CIC que se constituye como instrumento que permite a las universidades debatir, adoptar iniciativas conjuntas, pedir información y realizar propuestas en materia de política universitaria. Entre las competencias asignadas a esta comisión destacan las relacionadas con la gestión de las pruebas de acceso a la universidad, la gestión del proceso de preinscripción, el impulso de las medidas de coordinación entre titulaciones universitarias y de formación profesional, la elaboración de recomendaciones dirigidas a las universidades para facilitar la integración en la universidad de personas discapacitadas, las acciones de seguimiento del programa de promoción de las universidades y la coordinación de la presencia de las universidades en salones especializados. Orientación para el acceso a la universidad Las acciones de orientación de las personas que quieran acceder a la universidad, así como las acciones de promoción de los estudios universitarios del sistema universitario catalán en Cataluña y en el resto del Estado, son diseñadas, programadas y ejecutadas por la Oficina de Orientación para el Acceso a la Universidad del CIC. También gestiona los

14 14 procesos relativos al acceso a las universidades públicas catalanas: preinscripción universitaria y asignación de plazas. Las acciones de orientación académica y profesional tienen como objetivo que los estudiantes consigan la madurez necesaria para tomar la decisión más adecuada a sus capacidades e intereses, entre las opciones académicas y profesionales que ofrece el sistema universitario catalán, insistiendo en la integración en el EEES. Para conseguir este objetivo, se han propuesto seis líneas de actuación que son ejecutadas por la Oficina de Orientación para el Acceso a la Universidad y que pretenden, por una parte, implicar más a las partes que intervienen en el proceso y, por otra, dar a conocer el sistema universitario a los estudiantes para que su elección se base en sus características personales y sus intereses. Estas líneas de actuación son las siguientes: - Crear un marco de relaciones estables con otras instituciones implicadas en la orientación para el acceso a la universidad. - Potenciar las acciones de orientación dirigidas a los agentes y colectivos del mundo educativo, como por ejemplo conferencias, jornadas de orientación académica y profesional, mesas redondas, etc. - Ofrecer información y orientación presencial, telefónica y telemática en la Oficina de Orientación para el Acceso a la Universidad. - Participar en jornadas y salones de ámbito educativo. El Consejo Interuniversitario de Cataluña participa cada año en fiestas y jornadas en el ámbito educativo con los objetivos de informar y orientar sobre el sistema universitario catalán y, en concreto, sobre el acceso a la universidad y a los estudios que se ofrecen en ella. Los salones en los que participa anualmente el Consejo Interuniversitario de Cataluña a través de la Oficina de Orientación para el Acceso a la Universidad son: Salón de la Enseñanza (Barcelona), AULA, Salón Internacional del Estudiante y de la Oferta Educativa (Madrid), Jornadas de Orientación Universitaria y Profesional (Tàrrega) y Espacio del Estudiante (Valls). - Elaborar y difundir materiales sobre el acceso a la universidad y el nuevo sistema universitario. Las publicaciones que se editan anualmente versan sobre las materias siguientes: - Guía de los estudios universitarios en Cataluña. - Preinscripción universitaria. - Acceso a la universidad. Correspondencia entre las opciones de las pruebas de acceso que se relacionan con las modalidades de bachillerato LOGSE y los estudios universitarios. - Acceso a la universidad. Correspondencia entre los ciclos formativos de grado superior y los estudios universitarios. - Acceso a la universidad. Correspondencia entre los primeros ciclos y los segundos ciclos de los estudios universitarios.

15 15 - Notas de corte. Tabla orientativa para los estudiantes. - Pruebas de acceso a la universidad para los mayores de 25 años. - Pruebas de acceso a la universidad para el alumnado de bachillerato. - Catalunya Master. - Masteres oficiales de las universidades de Cataluña. - Centros y titulaciones universitarios en Cataluña. - Promover la igualdad de oportunidades de los estudiantes con discapacidad. Ante la necesidad de promover líneas de atención comunes a los estudiantes con discapacidad, la Comisión de Acceso y Asuntos Estudiantiles del CIC acordó, en septiembre de 2006, la creación de la Comisión Técnica UNIDISCAT (Universidad y Discapacidad de Cataluña), en la que están representadas todas las universidades catalanas. Los objetivos principales son: - Analizar la situación actual y las necesidades de los estudiantes con discapacidad para establecer un protocolo de actuación y respuesta. - Crear un espacio de trabajo conjunto entre las universidades catalanas para mantener una buena coordinación en este aspecto y promover líneas de actuación comunes. - Estudiar el marco legal y jurídico relacionado con las adaptaciones curriculares. - Establecer colaboraciones con otros departamentos o entidades que también traten aspectos relacionados con las personas con disminución. - Elevar propuestas a la Comisión de Acceso y Asuntos Estudiantiles del CIC. Acciones propias de la UdG Paralelamente al sistema habitual de información de la Oficina de Orientación para el Acceso a la Universidad, la Universidad de Girona llevará a cabo las siguientes acciones concretas para dar a conocer los estudios de Psicología que imparte: - Actuaciones de promoción y orientación específicas que llevará a cabo el Área de Comunicación de la UdG. Explicación de las características de personalidad más adecuadas para acceder a estos estudios. - Jornadas de puertas abiertas generales de universidad y de centro. - Contactos entre profesores universitarios y de secundaria favorecidos por programas institucionales: becas Botet y Sisó y premios de investigación de bachillerato. - Participación en salones de educación y oferta universitaria. - Sistemas de orientación específica. Algunos de estos sistemas serán:

16 16 - Orientación a la preinscripción universitaria mediante la Sección de Atención al Estudiante y de Acceso del Servicio de Gestión Académica y Estudiantes y el CIAE (Centro de Información y Asesoramiento del Estudiante). - Información no presencial a través de la red: información específicamente dirigida a los estudiantes de nuevo acceso publicada en la página web de la Universidad ( Si et matricules a primer ). - Sesión informativa previa o coincidente con el primer día de matrícula (julio, segunda quincena; septiembre, primera quincena): - Módulos en los que pueden matricularse y horarios. Responsable: coordinador de los estudios. - Mecánica del proceso de matrícula. Responsable: personal de administración. - Tutorías específicas en función de la procedencia académica. Responsable: coordinador de los estudios o personal de administración Sistemas de apoyo y orientación de los estudiantes una vez matriculados Procedimientos de acogida, orientación y apoyo a los estudiantes: El objetivo de los procedimientos de acogida es facilitar la incorporación de los nuevos estudiantes a la Universidad en general y a la titulación en particular. Los procedimientos de acogida para los estudiantes de nuevo acceso de la UdG podrían ser los siguientes Bienvenida y sesión informativa Los responsables de la sesión de bienvenida de los nuevos estudiantes serán el vicedecano y el coordinador de estudios. El contenido de esta sesión incluirá explicaciones sobre: - Ubicación física de los estudios dentro de la Universidad (aulas, laboratorios, etc.). - Objetivos formativos de la titulación. Motivación para cursar estudios de Psicología - Estructuración de los estudios. - Importancia del aprendizaje autónomo. - Importancia de los resultados del estudio (notas) para estudios posteriores o acceso a becas, plazas de residencia, etc. - Servicios de la Universidad: biblioteca, sala de ordenadores, correo electrónico, Internet, intranet y toda la red informática a disposición de los estudiantes para que la utilicen con finalidad exclusivamente académica. - Presentación con más detalle de lo que el estudiante puede encontrar en la intranet docente de la UdG La Meva UdG.

17 17 El Decano de la Facultad visitará a los alumnos de primer ingreso a sus respectivas aulas para darles la bienvenida y ponerse a su disposición Dossier informativo para los estudiantes de nuevo acceso En la sesión de bienvenida, se entregará un dossier informativo que contendrá: - Información general de la Facultad (responsables y direcciones de secretaría académica de la Facultad, coordinación de estudios, sección informática, conserjería, biblioteca, delegación de estudiantes, servicio de fotocopias, Servicio de Lenguas Modernas, planos de la Facultad, etc.). - Información sobre el sistema de gobierno de la Universidad de Girona (organigrama universitario, comisiones con representación de los estudiantes en la Universidad y en la Facultad, etc.). - Información académica (plan de estudios, calendario académico, estructura y horarios de las unidades de aprendizaje por objetivos, fechas y metodología de las evaluaciones, etc.). - Información de los recursos tecnológicos a disposición de los estudiantes de la UdG (web institucional, La Meva UdG, intranet docente, catálogo de servicios informáticos, correo electrónico, etc.). - Guía para la adaptación de la UdG al espacio europeo de educación superior. Cuaderno 3: Vuestro papel, estudiantes. - Etc. Organización de sesiones informativas específicas: Paralelamente, y durante las primeras semanas del curso, los alumnos podrán asistir a las sesiones informativas específicas sobre los recursos que la UdG pone a su alcance, como por ejemplo: Funcionamiento y recursos de la biblioteca (responsable: PAS de la biblioteca). Funcionamiento y recursos informáticos (responsable: PAS de la sección de informática). Tutores Para el diseño y desarrollo de posibles acciones o planes de acción tutorial, el profesorado podrá contar con el apoyo del Equipo de Apoyo a la Docencia de la UdG. El tutor tiene que velar por la integración de los alumnos en el centro y lleva a cabo las funciones de supervisión y guía de la globalidad de los estudios. Estas tutorías se llevarán a cabo de la siguiente manera: Durant els tres primers anys els alumnes tindran un mòdul anomenat Competències Acadèmiques i Professionals Integrades (CAPI) un dels objectius del qual és establir un compromís institucional amb els estudiants, treballar en pro de la igualtat d oportunitats i promoure la qualitat de la formació. El Pla consta d unes sessions dirigides per professors tutors i companys dels últims cursos on es debaten diferents temàtiques que facilitin la integració de l estudiant a la universitat i el preparin pel mon professional. A més, el coordinador del

18 18 CAPI juntament amb els professors tutors i els alumnes tutors que puguin assistir presentaran el mòdul, subratllant la funció orientativa que té de cares a una bona adaptació a la universitat. Independentment del pla, els alumnes disposaran d unes tutories individuals de consulta amb els professors de les matèries dels diferents mòduls per poder plantejar els dubtes que se li generin tant dels continguts com de la marxa de l adquisició de les competències. Consulta del expediente académico del alumno Los estudiantes podrán consultar su expediente académico en red con información sobre las unidades de aprendizaje que están cursando y su currículum, con un resumen gráfico de los créditos superados y pendientes, clasificados por tipos de créditos en la titulación, y de las calificaciones provisionales y definitivas. 4.4 Transferencia y reconocimiento de créditos: sistema propuesto por la universidad Sistema previsto para la transferencia y el reconocimiento de créditos: De acuerdo con lo que establecen los artículos 6 y 13 del Real decreto 1393/2007, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales, se procederá a la transferencia de los créditos obtenidos en enseñanzas oficiales universitarias cursados previamente siempre que no hayan conducido a la obtención de un título oficial y al reconocimiento de los obtenidos en materias de formación básica de la misma rama de conocimiento, atendiendo, sin embargo, a lo que pueda establecer el Gobierno sobre condiciones de los planes de estudios que conduzcan a títulos que habiliten para el ejercicio de actividades profesionales y las necesidades formativas de los estudiantes. También podrán ser objeto de reconocimiento los créditos obtenidos en enseñanzas universitarias oficiales que acrediten la consecución de competencias y conocimientos asociados a materias del plan de estudios, con la condición de que los reconocimientos solo pueden aplicarse a las asignaturas o módulos definidos en el plan de estudios, y no a partes de estos. En todos los casos de reconocimiento de créditos procedentes de enseñanzas universitarias oficiales habrá que trasladar la calificación que corresponda, ponderándola si hace falta. El procedimiento para el reconocimiento de créditos se iniciará de oficio teniendo en cuenta los expedientes académicos previos de los estudiantes que acceden a la titulación. La identificación de la existencia de expedientes académicos previos la garantiza el sistema de preinscripción y asignación de plazas establecido para las universidades públicas en Cataluña. En virtud de lo que establece el artículo 12.9 del Real decreto 1393/2007, los estudiantes podrán obtener hasta seis créditos de reconocimiento académico por la participación en actividades culturales, deportivas, de representación

19 19 estudiantil, solidarias y de cooperación que la Universidad de Girona identificará para cada curso académico. Los estudiantes que no lleven a cabo actividades que les permitan el reconocimiento académico mencionado podrán obtener los créditos requeridos para la finalización de los estudios cursando más créditos optativos. A los estudiantes también se les podrán reconocer créditos correspondientes a asignaturas cursadas en programas de movilidad. Será posible el reconocimiento de asignaturas con contenidos no coincidentes con las asignaturas optativas previstas siempre que el convenio que regule la actuación así lo explicite. Relació de documents annexos:

20 20 5. PLANIFICACIÓ DELS ESTUDIS: [En col laboració amb el Gabinet de Planificació i Avaluació, l equip de Suport a la docència i l Oficina de Relacions Exteriors] 5.1. Estructura general dels estudis: 1) Distribución del plan de estudios en créditos ECTS, por tipo de módulos y materias En el cuadro siguiente se especifica los tipos de materias y los créditos que les hemos adjudicado a cada una de ellas: TIPUS DE MATÈRIA CRÈDITS Formació bàsica 72 Obligatòries 108 Optatives 30 Pràctiques externes 12 Treball fi de Grau 12 Reconeixement acadèmic 6 CRÈDITS TOTALS 240 De acuerdo con el Documento Criteris de planificació i programació d estudis de Grau de la Universitat de Girona aprobado en el Consell de Govern nº 2/2008 de 28 de febrero de 2008, el plan de estudios se estructura académica y administrativamente en módulos de 12 créditos para las materias básicas, obligatorias, las prácticas externas y el trabajo de fin de grado, y un módulo de 30 créditos de asignaturas de 3 créditos (según la terminologías de la Guía para Verifica) para las materias optativas. Los 240 créditos se distribuyen en cuatro cursos de 60 créditos cada uno, en materias que tienen carácter semestral o anual. Los módulos de las materias básicas de rama se han situado entre el primer curso y el primer semestre del segundo curso, y se han programado de forma concentrada según un criterio de la necesidad de adquisición secuencial de las materias o distribuida para facilitar del aprendizaje de las competencias y contenidos. Los módulos básicos de rama se corresponden con Psicología, Anatomía Humana, Fisiología, Biología y Estadística de la rama de Ciencias de la Salud según el catálogo contemplado en el RD 1393/2007. Para la elaboración de los módulos de las materias básicas y obligatorias se marcó como objetivo la coordinación estructural y secuencial de los contenidos. Así, los módulos que se refieren a los procesos psicológicos se han organizado en contenidos que reflejan la perspectiva biológica,

21 21 psicológica y social de la psicología, y los módulos que se refieren a los campos de aplicación de la Psicología se ha hecho en contenidos sobre los fundamentos teóricos, la evaluación y la intervención. Se ha programado un módulo de 12 créditos distribuido a lo largo de los tres primeros cursos que tiene por objetivo introducir al alumno en el mundo académico y profesional de la Psicología, así como proporcionarle las competencias básicas sobre cuestiones de género, igualdad y paz tal como lo establece el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales. Se ha optado por un módulo de 30 créditos de asignaturas optativas de 3 créditos cada una que tiene que cursar el estudiante. Aunque nuestra oferta supera los 60 créditos que nos permite el Documento Criteris de planificació i programació d estudis de Grau de la Universitat de Girona, se establecerá un protocolo que recoja los criterios de activación de los créditos optativos necesarios para cada curso. Nuestro plan también recoge 6 créditos de reconocimiento académico de competencias transversales y/o participación en actividades que es el mínimo que permite el Documento Criteris de planificació i programació estudis de Grau de la Universitat de Girona y de acuerdo con lo establecido en el artículo 12.6 del RD 1393/2007 2) Plan de Igualdad en Materia de Discapacidades de la Universidad de Girona La Universidad de Girona quiere hacer constar expresamente que ha constituido, por acuerdo del Consejo de Gobierno de 31 de mayo de 2007, la Comisión para el Plan de Igualdad en Materia de Discapacidades de la Universidad de Girona, con las funciones siguientes: - Elaborar el plan de igualdad en materia de discapacidad de la UdG. - Estudiar las necesidades en materia de espacios, accesibilidad y uso de infraestructuras y servicios. - Estudiar las adaptaciones curriculares, coordinadamente con los centros. - Analizar y proponer mejoras sobre todos los temas que contribuyan a mejorar el plan de igualdad en materia de discapacidad. Esta comisión dará respuesta y apoyo a los responsables del estudio y a los tutores en la adecuación de las actuaciones académicas para satisfacer las necesidades educativas especiales y para prestar a los interesados servicios de apoyo y asesoramiento adecuados. En relación con la descripción de los mecanismos de apoyo y orientación específicos para la acogida de estudiantes una vez matriculados, véase la segunda parte del apartado: Procedimientos de acogida, orientación y apoyo a los estudiantes. - 3) Objetivos generales para la adquisición de las competencias.