BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Transcripción

1 1

2 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Generalitat de Catalunya Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Diputació, Barcelona Tel Adreces a Internet: A/e: ctesc@gencat.cat ISBN: Barcelona, Disseny gràfic: Impresió: D.L.: 2

3 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS Ponent Salvador Guillermo Director Joan Antoni Santana Autors Pere Castell Lluís Ferrer Joan Antoni Santana Membres del grup de treball: Moisés Bonal, José Manuel Fandiño, Salvador Guillermo, Amadeo Ibarz i Alfons Labrador Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Barcelona,

4 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS 1. Introducció Resum executiu... 6 Canvi estructural. Indústria versus serveis Canvi estructural. La indústria enfront els serveis La desindustrialització de les economies occidentals Les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context globalitzat Les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l economia entre 1987 i El paper de la indústria a l economia catalana El pes de la indústria a Catalunya. Una anàlisi segons les TIOC Anàlisi de la producció, del valor afegit, de l ocupació i de la productivitat per sectors Exportacions i importacions segons branques d activitat El sector industrial i l ocupació a Catalunya El sector industrial i l R+D a Catalunya Conjuntura: l impacte de la crisi Altres qüestions rellevants La indústria en l actualitat. Algunes consideracions finals Recomanacions Bibliografia Annex de la secció Annex metodològic Principals diferències metodològiques entre la TIOC de 1987 i les posteriors Definicions de les variables i dels indicadors principals Breu explicació i interpretació dels càlculs efectuats en alguns gràfics o taules L evolució dels preus. Com incideix en les variacions dels coeficients i en l anàlisi de les TIOC Les branques d activitat de l estudi quan s analitza l R+D Actualització de l estudi fins al

5 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS 1. Introducció L anàlisi que presentem és una aproximació als canvis estructurals que s han produït a l economia catalana les darreres dècades. Per fer-ho hem emprat les Taules Input Output de Catalunya (TIOC) de l any 1987, del 2001 i del Amb les dades de les TIOC, i emprant models d impacte, s ha analitzat l evolució de les interrelacions entre la indústria i la resta de sectors, i les implicacions d aquests canvis en termes de creixement de la producció, del VAB, de la productivitat, de l ocupació, de les exportacions i importacions així com també de la recerca i el desenvolupament (R+D). El capítol 2 de l estudi presenta el canvi estructural de la indústria enfront els serveis. En aquest capítol es parla del fenomen de la desindustrialització de les economies occidentals, de les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context de globalització, i de les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l economia entre 1987 i En el capítol 3 s analitza el paper de la indústria a l economia catalana. S estudia el pes de la indústria a Catalunya i es fa una anàlisi de la producció, del valor afegit, de l ocupació i de la productivitat per sectors. Es dediquen uns apartats particulars a les exportacions i les importacions, a l ocupació i a l R+D per branques d activitat. Segueix el capítol 4 en què es presenta una anàlisi de conjuntura on s estudia l impacte de la crisi i l evolució de la indústria fins els últims dies. A continuació, el capítol cinc presenta un breu recull d estudis sobre la indústria en què es presenten les seves conclusions i en alguns casos es comparen els seus resultats amb els de l estudi que es presenta. En el capítol 6 s ha dut a terme una classificació dels 23 sectors en què s ha desagregat l activitat econòmica atenent els resultats que presenten en una selecció de 14 indicadors. Aquest capítol també realitza una nova aproximació per mesurar el perímetre de la indústria sumant a l activitat pròpiament industrial la que hi està directament relacionada. L informe segueix amb un apartat de recomanacions elaborat pels agents socials representats en el Consell. Els darrers apartats de l estudi són la bibliografia i un annex estadístic de la secció Les qüestions metodològiques s han tractat de forma separada en un annex metodològic per la seva relativa complexitat i per alleugerir la lectura de l estudi. Es troben al final d aquest document. 5

6 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS 2. Resum executiu Canvi estructural. La indústria enfront els serveis La terciarització de les economies occidentals Aquestes darreres dècades s ha produït una caiguda progressiva del pes del sector industrial en el VAB d una gran majoria de les economies occidentals, que podríem considerar més madures. Aquests darrers anys, el canvi de conjuntura ha accelerat aquest procés, i ha fet que fins i tot economies com ara l alemanya, que havien mantingut la indústria en un bon nivell, també hagin vist caure el pes del sector en el conjunt del seu VAB. No obstant això, tot i que aquest procés és generalitzat a les economies més madures, a Catalunya aquesta caiguda del pes estructural de la industria ha estat més intens. A més, aquest procés ha estat acompanyat, en el cas de Catalunya, per un pobre registre en termes de creixement de la productivitat aparent del conjunt de l economia. Des de la perspectiva teòrica, des dels anys setanta del segle passat, s han desenvolupat explicacions que combinen una i altra evidència a partir de les forces de creixement endogen. L augment del pes dels serveis i el declivi del de la indústria es troben en la base, segons aquestes teories, de la manca de creixement de la productivitat de l economia. Aquesta seqüència ens porta doncs a pautes de creixement cada cop menys dinàmiques i a evolucions de la productivitat cada cop menys intenses. Aquesta situació, que va exposar Baumol, explica doncs, a partir del canvi estructural, el creixement cada cop menys intens de la productivitat dels països més desenvolupats. No obstant això, aquests darrers anys, la incorporació de noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), juntament amb les transformacions profundes de l economia global han portat a desenvolupar de manera també important algunes activitats terciàries on els creixements, tant en termes de VAB com en termes de productivitat han estat també molt importants. Les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context globalitzat Al principi del segle XXI, ens trobem doncs amb algunes branques industrials que encara mantenen unes cotes de productivitat altes, però també amb alguns serveis que han sabut incorporar valor afegit i han augmentat notòriament la seva productivitat aparent del treball. La incorporació de les TIC ha endegat un progressiu abaratiment dels costos de transacció que ens ha portat a fomentar cada cop més els intercanvis i l especialització productiva en un context global. Aquesta nova situació, cada cop més globalitzada, ha dut les empreses, en molts casos industrials, a emprendre estratègies d externalització de processos o de cerca de major valor afegit. Aquestes noves estratègies han desdibuixat una mica més les fronteres entre les activitats industrials i les terciàries, cada cop més interconnectades i més dependents les unes de les altres. Les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l economia entre 1987 i 2005 Si s analitzen les implicacions que ha tingut a Catalunya tot aquest procés en les relacions estructurals que ha mantingut el sector industrial aquests darrers vint-i-cinc anys, observem que els consums intermedis de procedència interior per unitat produïda han anat disminuint des del 1987 fins al De l any 2001 fins al 2005, aquest procés de caiguda s ha frenat i fins i tot s ha recuperat mínimament el pes dels consums intermedis interiors sobre el valor del producte final. Aquest canvi en els requeriments intermedis d origen interior ha minorat també els arrossegaments del sector industrial sobre el conjunt de l economia, que tot i que encara són força alts, han disminuït des del 1987 fins al

7 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS Aquest procés de caiguda del pes dels consums interiors s ha vist acompanyat, durant el període , per un increment dels consums intermedis procedents tant de la resta d Espanya com sobretot de l estranger. A partir del 2001, tot i que s atura la caiguda del pes dels consums intermedis interiors, es produeix una caiguda dels de procedència de la resta d Espanya, i un augment dels estrangers. Els consums intermedis totals del sector industrial han augmentat ininterrompudament des del 1987 fins al Si s analitza el mateix procés descomptant-hi els efectes de la variació de preus relatius, observem que entre 1987 i 2001 es manté, i fins i tot s accentua, la disminució de consums interiors, mentre que continuen augmentant amb força els consums estrangers per unitat produïda. Per al període 2001 i 2005, es verifica també la disminució de consums de la resta d Espanya i l augment dels de l estranger. D aquesta manera, a partir de les dades observades, podria ser cert el fet que l efecte combinat de l offshoring i l outsourcing 1 ens ha portat vers una caiguda dels consums intermedis interiors i un augment dels consums intermedis estrangers en el sector industrial, que tot i que es frena a partir del 2001, tampoc no s atura. El pes dels consums procedents de la resta d Espanya varien poc en el conjunt del període. No obstant això el resultat total ha estat un augment clar de la dependència dels consums intermedis importats. Aquest comportament pot haver estat el resultat de processos d outsourcing, i offshoring derivats de la nova situació global, en els quals la progressió sobretot d aquests darrers, unida a la deslocalització d activitats intermèdies ha originat la situació actual. En aquest sentit, tot i que les xifres no neguen que s hagi pogut produir un procés d externalització intens (outsourcing), i que una part d aquestes noves activitats s hagi traduït en un augment dels consums intermedis que fa el sector industrial en altres sectors de l economia catalana (com és el cas dels serveis), el cert és que la deslocalització d activitats a l estranger, i l externalització de parts dels processos productius a fora de Catalunya s ha intensificat molt i ha més que compensat l efecte inicial al qual ens referíem. De fet, si s analitza l evolució dels consums intermedis interiors procedents de les diverses activitats terciàries entre 1987 i 2005 s observa primer que augmenten sobretot els consums intermedis per unitat produïda procedents del sectors Serveis a les empreses i Transports i comunicacions. A més, aquest augment dels consums intermedis, especialment en el cas dels serveis a les empreses, es produeix de manera molt transversal a totes les activitats, i no només a la indústria, on també augmenten. Tot i això, la variació dels consums de serveis a les empreses que fa el sector industrial representen més del 20% de l increment dels consums intermedis totals de serveis a les empreses del conjunt de l economia. En el període entre 2001 i 2005 es manté l augment dels consums de serveis a les empreses per unitat produïda en força activitats, mentre que no passa el mateix amb els de Transports i comunicacions, que baixen a diverses branques i especialment al mateix sector. No obstant això, si descomptem l efecte dels preus en aquest període, s observa que l augment dels consums intermedis de serveis a les empreses té un component nominal molt important en molts d aquests casos. Per tant, tot i que es pot dir que les dades concorden amb una externalització cada cop més gran vers aquests sectors per part de la majoria de les activitats en el període (també a la indústria), aquest procés es reverteix entre el 2001 i el 2005 en el cas del sector dels transports i comunicacions, atès que cauen els consums intermedis en molts sectors (no pas a la indústria), i en el cas dels serveis a les empreses, tot i que aquest procés no es reverteix de manera tan generalitzada, si que sembla no obstant que es frena. Quan fem l anàlisi dels consums intermedis per unitat de producte segons branques d activitat, els principals canvis que s observen són aquests: 1. S aprecien augments força generalitzats en els consums intermedis de productes del propi sector en el període (Energia i refinament de petroli, Alimentació, Fusta i suro, Cautxú i plàstic, Minerals no metàl lics, Maquinària i equips mecànics, Equips elèctrics i electrònics, Material de transport, Construcció, Transport i telecomunicacions, Intermediació financera i Serveis a les empreses). A la indústria estan protagonitzats per la producció estrangera (Energia, Metal lúrgia, Tèxtil, Fusta i suro, Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Equips elèctrics i electrònics i Material de transport) mentre que en els serveis, aquests augments estan protagonitzats per la producció interior (Transport i telecomunicacions, Intermediació financera i Serveis a les empreses). Semblaria que 1 En aquest treball hem utilitzat el concepte d offshoring per descriure aquells processos de canvi en la manera de produir que porten a desenvolupar una part de l activitat que abans es feia a la pròpia empresa i a l interior del país a l estranger. De la mateixa manera, hem utilitzat el concepte d outsourcing per referir-nos només als processos de canvi en la manera de produir que porten a desenvolupar una part de l activitat que abans es feia a la pròpia empresa i a l interior del país a una altra empresa també de l economia catalana. 7

8 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS tant l offshoring com la deslocalització afecten la indústria, mentre que l outsourcing afecta més els serveis. En el període s observen molts sectors, bàsicament industrials, en què canvia aquesta tendència a incrementar els consums del propi sector (Energia i refinament de petroli, Paper i cartró, Productes químics i Equips elèctrics i electrònics). La producció autòctona amb destí al propi sector segueix disminuint, de forma no tan generalitzada com per al conjunt del període però que afecta ara algun servei (Paper i cartró, i Transport i telecomunicacions), i s hi sumen les disminucions de consums intermedis intrasectorials procedents de la resta d Espanya, que afecten bàsicament la indústria (Metal lúrgia i Fusta i suro) i d algunes produccions de l estranger (Energia i refinament de petroli, Paper i cartró i Equips elèctrics i electrònics). 2. En el període s observa com augmenta de forma generalitzada (amb excepció de la Construcció) la compra de Serveis a les empreses sobre la producció de cada sector (Alimentació, Paper i cartró, Productes químics, Comerç, Hoteleria, Intermediació financera, Serveis a les empreses i R+D i educació). Aquest augment de consums intermedis està protagonitzat per la producció interior (Comerç i Serveis a les empreses) i, en menor intensitat, per la producció de la resta d Espanya i l estranger. En el període segueixen augmentant els consums intermedis de Serveis a les empreses de forma gairebé generalitzada a tots els sectors, especialment al Comerç (se suma l Energia i el refinament de petroli a l excepció anterior de la Construcció). El protagonisme en aquest període recau quasi exclusivament en la producció interior (Productes químics). No obstant això, no manifesten un aportació positiva tan clara a preus constants. Fins i tot apareixen aportacions negatives destacables de consums intermedis de Serveis a les empreses en el sector de la Intermediació financera un cop deflactades les variables. També destaquem els canvis següents per la seva elevada intensitat: a. Augmenta el consum intermedi de productes d Energia i refinament de petroli al sector de l Electricitat, aigua i gas, que bàsicament són d origen estranger, entre 1987 i Entre els anys 2001 i 2005 aquest consum retrocedeix. b. Disminueix el consum intermedi de productes de l Alimentació a l Hoteleria, que bàsicament són d origen interior, entre els anys 1987 i Aquest fet es pot haver produït en bona mesura per l evolució relativa dels preus. c. Disminueix el consum intermedi de producte agrícoles a l Alimentació, que bàsicament són d origen interior, entre 1987 i Aquest fet també es pot haver produït en bona mesura per l evolució relativa dels preus. d. El Comerç disminueix la seva presència en els consums intermedis per unitat de producte dels sectors especialment en els casos de l Agricultura, la Metal lúrgia, l Alimentació i el Material de transport, fet que resulta destacable si es deflacten els preus. e. Entre 2001 i 2005 augmenta el consum intermedi de productes de l Alimentació a l agricultura. f. Entre 2001 i 2005 augmenta el consum intermedi de productes químics al sector del cautxú i plàstics, que bàsicament són d origen interior. g. Entre 2001 i 2005 disminueix el consum intermedi de productes de la Metal lúrgia en el sector del Material de transport. El paper de la indústria a l economia catalana El pes de la indústria a Catalunya. Una anàlisi segons les TIOC Totes aquestes transformacions han tingut un impacte en l estructura econòmica catalana. La Indústria ha passat de generar directament el 43,1% del VAB l any 1987 a generar-ne el 22,8% l any En el mateix 8

9 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS període ha passat d ocupar el 33,5% de les persones treballadores a ocupar-ne el 22,2%. Tal i com s observa, la indústria ha corregit més el seu pes estructural en termes de VAB que no pas d ocupació. Això ha fet que, tot i que tots els quatre grans sectors han augmentat la seva productivitat, els progressos de la indústria hagin estat més moderats. No obstant això, l any 2005 la indústria es trobava encara, per poca diferència, per davant del sector serveis en termes de productivitat aparent, i només havia estat superada per la construcció, un sector aquest darrer molt influït per l alça descontrolada dels preus durant aquest darrer període, una alça que es troba encara en vies de correcció. Aquesta pèrdua però d avantatge de la Indústria en termes de productivitat aparent del treball és conseqüència també en bona part del comportament diferencial dels preus a un i altre sector, atès que en termes reals el creixement de la productivitat aparent hauria estat menys lesiu respecte a la indústria. No obstant això, tot i que la indústria ha perdut presència relativa directa a Catalunya durant tot aquest període, aquesta pèrdua, tot i reproduir-se en termes de capacitat d arrossegament de la demanda del sector sobre el conjunt de l economia, no sembla haver estat tan intensa. D altra banda, si es considera només la demanda estrangera, s observa que la capacitat d arrossegament de les exportacions de productes del sector a l estranger és encara l any 2005 més alta a la indústria que a qualsevol altre sector, tot i la forta capacitat d arrossegament que exerceixen actualment algunes exportacions de serveis. En aquest sentit, tot i que la capacitat d arrossegament sobre la productivitat aparent del conjunt de l economia que té un increment de les exportacions industrials ha disminuït, des de l any 1987 (en què induïa un increment del 0,11% per un increment del 10% de les exportacions industrials), fins a l any 2005 (0,02%), les exportacions industrials encara mostren un impacte positiu sobre la productivitat mitjana. No obstant això, resulta un fet constatable que el saldo exterior de l economia catalana ha empitjorat des de l any 2001 a l any 2005, ja sigui amb la resta d Espanya o amb l estranger. Tot i això, aquesta realitat es combina amb una millora de la quota de mercat de la producció catalana en el mercat domèstic. Aquests resultats indicarien que la millora en termes de productivitat de les produccions exportadores que es reflecteixen en l anàlisi d impactes, no és suficient per millorar els resultats del comerç exterior de l economia catalana en el període Aquesta idea queda reforçada pel fet que el ritme de creixement de les exportacions tant a la resta d Espanya com a l estranger és inferior al ritme de creixement del comerç global durant aquest període. Anàlisi de la producció, del valor afegit, de l ocupació i de la productivitat per sectors La producció Si analitzem el pes de cada sector en la producció total i els arrossegaments cap enrere i cap endavant de cada sector en termes de producció es constata un elevat protagonisme dels sectors terciaris en les variables analitzades. En particular, destaquen els sectors de l Hoteleria, la Intermediació financera i els Serveis a les empreses per tenir resultats per sobre de la mediana en els tres indicadors analitzats per a l any També destaca el sector de Recerca, desenvolupament i educació per tenir resultats per sobre de la mediana en l evolució de les tres variables analitzades entre 1987 i Els sectors industrials només destaquen en el valor per a l any 2005 dels arrossegaments cap enrere sobre la producció (Energia i refinament de petroli, Cautxú i plàstics, Minerals no metàl lics, Maquinària i equips mecànics, Equips elèctrics i electrònics i Electricitat, gas i aigua) i en la millora de la variació entre 1987 i 2005 dels arrossegaments cap endavant de cada sector sobre la producció total (Alimentació, Tèxtil, Química, Cautxú i plàstics, Altres manufactures i Electricitat, gas i aigua). El valor afegit Si analitzem el valor afegit unitari i els arrossegaments cap enrere i cap endavant de cada sector en termes de valor afegit, els sectors terciaris tornen a ser els protagonistes destacats en totes les variables analitzades. En particular, hi ha quatre sectors que tenen resultats per sobre de la mediana en totes les variables analitzades: Hoteleria, Serveis a les empreses, R+D i educació i AAPP i altres serveis socials i personals. 9

10 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS El protagonisme dels sectors industrials és baix en termes de valor afegit. El nombre més elevat de sectors industrials amb resultats per sobre de la mediana en alguna de les variables analitzades és de quatre i es dóna en la variació del valor afegit unitari: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Paper i cartró i Maquinària i equips mecànics. L ocupació Si analitzem l ocupació unitària i els arrossegaments cap enrere i cap endavant de cada sector en termes d ocupació, els sectors industrials prenen ara més protagonisme, especialment en els resultats corresponents a la variació de les variables analitzades. El sector que més destaca és el de Maquinària i equips mecànics perquè presenta resultats per sobre de la mediana en totes les variables analitzades. Concretament, destaquen per tenir resultats per sobre de la mediana en les tres variables analitzades per a l any 2005 els següents sectors: Agricultura, Metal lúrgia, Tèxtil, Fusta i suro, Maquinària, Altres manufactures, Construcció, Comerç, Hoteleria, R+D i educació i AAPP i altres serveis socials. Els sectors que tenen resultats per sobre de la mediana en les tres variables analitzades per a la variació són: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Paper i cartró, Química, Cautxú i plàstic, Minerals no metàl lics, Maquinària, Electricitat, aigua i gas, Intermediació financera i Serveis a les empreses. La productivitat aparent del treball Si analitzem el valor absolut de la productivitat, els arrossegaments cap enrere de cada sector en termes de productivitat i l impacte sobre la productivitat de variacions en la demanda final i en les exportacions a la resta d Espanya i a l estranger de cada sector, els sectors industrials són protagonistes en totes les variables analitzades a excepció de la variació de l impacte sobre la productivitat quan augmenta la demanda final de cada sector. S ha de destacar que el nombre de sectors industrials amb resultats per sobre de la mediana més nombrós es dóna en les variables d impacte sobre la productivitat quan augmenten les exportacions. Destaquen sobretot els sectors industrials de Material de transport, l Electricitat, aigua i gas, els Minerals no metàl lics, els Equips elèctrics i electrònics, l Energia i el refinament de petroli i els Productes químics. Tot i això, cal destacar especialment el sector de Material de transport atès que presenta bons resultats en totes les variables analitzades. D altra banda, també trobem dos sectors de serveis que tenen aquesta mateixa característica (Transport i telecomunicacions i el de Serveis a les empreses). Exportacions i importacions segons branques d activitat Per construcció de les taules input output les exportacions i les importacions per branques d activitat no inclouen les activitats de turisme perquè es consideren operacions de consum. En termes nets, el saldo per turisme passa de representar el 3,1% del PIB l any 2001 a representar el 3,0% l any L anàlisi de la distribució del valor de les exportacions a la resta d Espanya i a l estranger i de la propensió a exportar dóna un clar protagonisme als sectors industrials, sobretot en la variable de propensió. Els sectors de serveis són majoria respecte dels sectors industrials tan sols en la variable d evolució de la distribució del valor de les exportacions a l estranger, en què destaquen els Serveis a les empreses, el Transport i les telecomunicacions i el Comerç, cada cop amb més presència internacional. L anàlisi de l impacte sobre el saldo comercial a causa d un augment de les exportacions a la resta d Espanya i a l estranger dóna millors resultats en els sectors industrials. En ambdós casos, els sectors industrials protagonistes són la Metal lúrgia, l Alimentació, el Tèxtil, els Productes químics, els Equips elèctrics i electrònics, i el Material de transport. En el cas d un augment de les exportacions a la resta d Espanya també destaca el sector del Paper i cartró i en el cas d un augment de les exportacions a l estranger destaca el sector de la Maquinària i equips mecànics. També s ha de dir que el sector de Serveis a les empreses presenta resultats per sobre de la mediana en totes les variables analitzades d impacte sobre el saldo comercial quan augmenten les exportacions a la resta d Espanya i a l estranger. El sector industrial i l ocupació a Catalunya 10

11 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS Tal com s ha dit amb anterioritat, la indústria en conjunt no destaca per la seva capacitat d arrossegament en termes d ocupació. A més, des del 1987 fins al 2005 ha disminuït el pes estructural de l ocupació industrial. Aquesta caiguda del pes estructural de la indústria s ha produït per una combinació de canvis estructurals en la demanda i en les interrelacions entre sectors units a canvis en la intensitat d ús del treball. No obstant això, hi ha alguns sectors on el comportament no ha estat tan negatiu: 1. Els sectors que han disminuït menys la seva intensitat d ús del treball han estat els de l Alimentació, el del Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Tèxtil cuir i calçat, i el Químic. 2. Entre els sectors que menys els han afectat els canvis en la demanda hi trobem el de Material de transport, Minerals no metàl lics, Altres manufactures, i Maquinària i equips mecànics. 3. Pel que fa als canvis en les relacions intersectorials destaquen els sectors del Cautxú, Materials de transport i Altres manufactures, que han vist com aquests canvis els possibilitaven augmentar el seu pes estructural. No obstant això, tot i la davallada en termes de capacitat d arrossegament de l ocupació de la indústria en conjunt, és cert que les activitats industrials són aquelles que més responen en termes d ocupació quan la demanda ve de les exportacions. La capacitat d arrossegament de la indústria en concentra sobretot en la categoria de qualificats manuals. No obstant això, la translació dels increments de les exportacions en termes d ocupació que es deriven de l activitat industrial són molt més altes que les dels altres grans sectors en totes les categories de qualificació del treball, tret de la de qualificats no manuals. Aquesta capacitat d arrossegament de les exportacions industrials és especialment alta en els qualificats manuals. Aquesta darrera característica de la indústria és especialment rellevant per dues qüestions: per una banda pel fet que és capaç d arrossegar la demanda d aquelles categories que més s han vist afectades pel declivi de la construcció, i de l altra perquè ho vincula sobretot a la demanda exterior, que en aquests moments de recuperació s ha mostrat, per ara, més dinàmica que no pas la domèstica. El sector industrial i l R+D a Catalunya La despesa en recerca i desenvolupament (R+D) és una despesa clau per a la competitivitat de les empreses a mig i llarg termini. De tots els grans sectors de l economia, el sector industrial és el que més despesa en R+D genera (67,4% del total l any 2005). A més, l activitat industrial és també la que fa l esforç més alt de despesa en R+D per unitat produïda. Aquesta forta vinculació de l activitat industrial amb l R+D es tradueix en el fet que la indústria esdevé el sector amb major capacitat d arrossegament de la despesa en R+D del conjunt de l economia. A més, des del 2001 fins al 2005 la indústria ha millorat tant la seva capacitat d arrossegament com la seva intensitat d R+D per unitat produïda. Aquesta millora s ha produït en totes les branques industrials tret de les de Material de transport, i d Electricitat aigua i gas. Si analitzem la naturalesa d aquests canvis estructurals veiem que, per al conjunt de l economia, els canvis estructurals en la demanda han fet augmentar l R+D, els canvis en la intensitat de despesa en R+D també l han fet augmentar, i que en canvi l evolució de les relacions intersectorials pràcticament no afecten l R+D, per bé que l efecte total derivat d aquests canvis en les relacions intersectorials podrien tenir estretes interrelacions amb l evolució de la intensitat en R+D. L any 2005, les activitats industrials amb una major incidència en termes de despesa en R+D, intensitat en despesa d R+D, i capacitat d arrossegament de l R+D eren les d Equips elèctrics i electrònica, l Alimentació, el Tèxtil, la Química, Maquinària i equips mecànics, i Material de transport. Des del 2001 fins al 2005, les que han mantingut un millor comportament han estat les del Tèxtil, Química, Metal lúrgia i Altres manufactures. El sector terciari anomenat Resta de serveis, que aplega els serveis a les empreses, els financers, la pròpia R+D, l educació, les AAPP i altres serveis socials també ha mostrat una evolució molt favorable. Si analitzem els factors que han incidit sobre aquest creixement de l R+D observem que: 11

12 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS 1. Resulta més beneficiada per l evolució de la demanda: l R+D generada pels sectors Energia, Metal lúrgia, Alimentació, Cautxú i Minerals no metàl lics, així com també la Construcció i tos els serveis. 2. Resulta més beneficiada pel propi esforç en R+D per unitat produïda del sector: l R+D generada per les activitats de Metal lúrgia, Equips elèctrics i electrònica, Tèxtil, Química, Altres manufactures, així com també l Agricultura, la Construcció, el Comerç i la Resta de serveis. 3. L evolució de les relacions intersectorials tenen un efecte més positiu en l R+D generada pels sectors de Metal lúrgia, Alimentació, Cautxú, Altres manufactures i Electricitat, així com també la Construcció i tots els serveis. El Comerç, la Resta de serveis i la Metal lúrgia, són les activitats que han millorat més entre l any 2001 i el 2005 la seva despesa en R+D, a més d estar per sobre de la mediana en despesa d R+D l any Finalment, si tenim en compte la capacitat d arrossegar l R+D de cada activitat, observem que l increment de la despesa en R+D que genera un augment del 10% de la demanda a cada sector destaca com a més alta als sectors de Metal lúrgia, Equips elèctrics i electrònica, Alimentació, Tèxtil, Química, Maquinària i equips, i Material de transport, tots ells industrials, a més dels de Comerç i Resta de serveis, que han pujat amb força aquests darrers anys. Conjuntura: l impacte de la crisi Des de l any 2005 fins al 2008 el VAB cau en la majoria d activitats industrials en termes reals i fins i tot en algunes en termes nominals. Els forts retraïments derivats del darrer any, de crisi, arrossega l evolució del conjunt del període. Aquest comportament no es repeteix a la resta d activitats terciàries, ni a la l agricultura o la construcció. La indústria, doncs, perd pes estructural en la configuració del VAB de l economia catalana durant aquest darrer període. Sectorialment, un dels sectors on cau més el VAB és al tèxtil, on el retraïment del VAB es produeix tant en termes nominals com reals. Aquesta caiguda del pes estructural del conjunt de les activitats industrials es reprodueix també per als anys Els efectes de la crisi han intensificat aquesta pèrdua de pes estructural del sector industrial, atès que els serveis, empesos sobretot pels serveis de no mercat, han mantingut un comportament positiu en termes nominals. A partir del 2007 la construcció comença a perdre també pes estructural en el VAB català. Si analitzem el període , podem observar com han jugat diferents factors en el canvi estructural que hem observat: 1. Els canvis en les relacions intersectorials i en l estructura de demanda han estat especialment negatives per a la indústria, atès que: a. Han estat negatius per als sectors: Altres manufactures, Equips elèctrics i electrònica, Electricitat aigua i gas, Maquinària i equips mecànics, Tèxtil cuir i calçat, Fusta i suro, o Pasta de paper, paper cartró i articles relacionats (més el comerç i els serveis a les empreses). b. Han estat positius per als sectors: de Material de transport, la Metal lúrgia i productes metàl lics, l Energia i refinament de petroli, el sector Químic (i la resta d activitats no industrials tret del comerç i els serveis a les empreses). 2. Els canvis en el VAB per unitat produïda: a. Han estat negatius, pel que fa al pes estructural en termes de VAB, per als sectors: d Energia i refinament de petroli, d Electricitat aigua i gas, el Químic, Productes plàstics i cautxú, de Minerals no metàl lics i derivats, d Equips elèctrics i electrònica, d Alimentació i de Metal lúrgia. (i per a tota la resta d activitats no industrials, tret de la Intermediació financera). 12

13 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS b. Han estat positius, pel que fa al pes estructural en termes de VAB, per als sectors: tèxtil, cuir i calçat, o els de la fusta, el suro i els derivats, i en menor mesura Altres manufactures, Material de transport i Intermediació financera. D altra banda, des del 2005 fins al 2008, els canvis en el nombre de llocs de treball per unitat produïda han jugat en contra de la capacitat de generar ocupació en totes les activitats de l economia. Dins de les activitats industrials, la que ha disminuït menys aquesta relació ha estat la de Material de transport. Pel que fa a la propensió a exportar, també en aquest mateix període, observem que gairebé tots els sectors industrials han augmentat la seva propensió a exportar (exportacions per unitat produïda). Només no ho han fet els sectors de fabricació d Equips elèctrics i electrònica i el químic. L extroversió del sector tèxtil ha augmentat molt, darrere del de productes energètics, extractiu i refinament de petroli. Durant aquests darrers anys de crisi ( ) les exportacions de productes industrials han caigut el primer any i s han recuperat en part el segon. Els sectors que han mostrat la major facilitat de recuperació han estat el químic, el tèxtil, i el de l alimentació. Si analitzem en conjunt quina ha estat l evolució dels consums intermedis per unitat produïda per al conjunt del període analitzat observem, tal com ja hem dit al principi, que van augmentar molt durant el període , i en canvi aquest augment es va frenar en el període A partir del 2005 fins al 2008 observem no obstant que aquest procés s ha tornat a reprendre, i que en el cas de la indústria, aquest increment es produeix sobretot a partir de l augment dels consums intermedis importats, fet que podria ser resultat d una incidència alta dels fenòmens de offshoring o senzillament de deslocalització de compres a l exterior. La indústria en l actualitat. Algunes consideracions finals Amb la intenció d identificar i classificar els principals sectors de l economia catalana hem fet una tria dels indicadors més importants que hem emprat en aquest informe i hem observat quins eren els resultats de cada sector en aquests indicadors. Els indicadors pertanyen a les variables de productivitat, exportació, ocupació i R+D. Els sectors que ocupen les primeres cinc posicions de la classificació, és a dir, els sectors que tenen més resultats per sobre del valor de la mediana en cadascun dels indicadors triats són els de Productes químics, Material de transport, Serveis a les empreses, Equips elèctrics i electrònics i Transport i telecomunicacions. Els seus bons resultats es concentren en els indicadors del capítol de productivitat i en els impactes sobre el saldo comercial i sobre l ocupació totals quan augmenten les exportacions a la resta d Espanya i a l estranger. Els quatre primers sectors de la classificació també presenten bons resultats en els indicadors del capítol d R+D. Es constata que aquests sectors són de tecnologia mitjana alta o alta. Els següents quatre sectors de la classificació són l Alimentació, el Tèxtil, cuir i calçat, la Metal lúrgia i els seus derivats, i el Comerç. Aquest grup de sectors es caracteritza perquè són importants en termes d ocupació i pels seus elevats impactes sobre el saldo comercial i sobre l ocupació quan augmenten les exportacions a la resta d Espanya i a l estranger. A excepció del Comerç, aquests sectors tenen elevades propensions a l exportació. Segueix el sector de la Pasta de paper, paper i cartró que té unes característiques semblants a les del grup anterior excepte les d impacte sobre el saldo comercial i l ocupació total quan augmenten les exportacions a l estranger. En canvi, destaca per els seus bons resultats en termes d impacte sobre la productivitat total quan augmenten les exportacions a la resta d Espanya i a l estranger. Segueixen en la classificació els sectors d Intermediació financera, Energia i refinament de petroli i Minerals no metàl lics i els seus derivats. Tots ells destaquen en els indicadors del capítol de productivitat. La Intermediació financera té, a més, bons resultats en els indicadors d R+D i els altres dos tenen, a més a més, elevada propensió a l exportació a la resta d Espanya. A continuació trobem el sector de Maquinària i equips mecànics, que destaca en els indicadors de propensió a exportar i impacte sobre el saldo comercial total, ambdós vinculats a les exportacions a l estranger. També 13

14 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS destaca en els indicadors d R+D i en l impacte sobre l ocupació total quan augmenten les seves exportacions a l estranger. Segueixen en la classificació els sectors de l Hoteleria, les AAPP i altres serveis socials i personals, l Electricitat, aigua i gas, la Construcció, i l R+D i l educació. A excepció de l Electricitat, els sectors d aquest grup es caracteritzen per tenir una elevada ocupació i un elevat impacte sobre l ocupació total quan augmenta la seva demanda final. L Electricitat, en canvi, destaca per tenir bons resultats en tots els indicadors de la variable de productivitat, alguns dels quals (el seu valor absolut i l impacte sobre la productivitat total quan augmenta la demanda final) comparteix amb l Hoteleria i la Construcció. Lògicament, també destaquem els bons resultats en R+D del sector de Recerca, desenvolupament i educació. Les últimes quatre posicions estan ocupades per les Altres manufactures, la Fusta, el suro i els productes de la fusta i el suro, l Agricultura, ramaderia i pesca i els Productes del cautxú i plàstics. A excepció de l Agricultura, aquest grup de sectors té una elevada propensió a exportar a l estranger. Les Altres manufactures i la indústria de la Fusta i el suro tenen, a més, una elevada propensió a exportar a la resta d Espanya. Les Altres manufactures també destaquen en l indicador d intensitat en R+D. L Agricultura només té un resultat per sobre del valor de la mediana en l indicador de valor absolut d ocupació. Un segon exercici que hem efectuat és el de mesurar la caiguda de la indústria en termes de producció, ocupació i valor afegit respecte del total de l economia i si aquesta caiguda ha estat compensada pel creixement dels serveis que hi estan directa o indirectament vinculats. El concepte de nova indústria, segons definició del professor Ezequiel Baró, pretén recollir aquest fenomen i amb aquesta mesura es constata que l augment dels serveis destinats a la producció (serveis a les empreses, comerç, transport i telecomunicacions, finances i energia) no han pogut compensar la pèrdua de pes relatiu que han experimentat les manufactures en els darrers anys. Per exemple, en termes de valor afegit, les manufactures han passat de representar el 38,8% del total de l economia catalana l any 1987 al 21,2% el 2005 però la nova indústria també ha disminuït la seva participació del 76,7% al 70,7%. Tot i això, la participació de la nova indústria en el total del valor afegit de l economia ha crescut entre els anys 2001 i 2005 ja que aquesta se situava en el 68,1% l any El problema d aquesta mesura és que sobrevalora els serveis vinculats a la indústria perquè se sumen activitats de serveis que van destinades a les persones o al propi sector terciari. Aquest informe presenta una altra aproximació per mesurar el perímetre de l activitat industrial amb la intenció d identificar l activitat econòmica que hi està estretament vinculada o dependent. El nou perímetre de la indústria estaria format per l activitat de la indústria, més els serveis que compra la indústria i que utilitza com a consums intermedis, més el valor de les activitats de comerç i de transport amb destí final que són necessàries perquè els productes industrials arribin al seu consumidor. En aquesta aproximació també hi ha una sobrevaloració de les activitats de comerç i de transport però en aquest cas no afecta tants sectors com passava amb el concepte de nova indústria. Els resultats mostren que la caiguda del pes de la indústria en les variables principals de l economia no es compensa ni per l activitat dels serveis destinats a consum intermedi industrial, la importància relativa dels quals es manté més o menys constant en el període analitzat, ni per l augment de l activitat del comerç i del transport amb destí final. Per exemple, en termes de valor afegit, la indústria disminueix el seu pes en el total de l economia catalana del 43,1% al 22,8% entre els anys 1987 i 2005 mentre que el nou perímetre de la indústria, ampliada d acord amb aquesta altra aproximació, passa del 62,7% al 44,4% en aquests mateixos anys. Per tant, el 44,4% del VAB que genera l economia catalana ve directament o indirectament fomentat per l activitat industrial. És a dir, que 4,4 de cada 10 euros que genera l economia catalana es produeixen gràcies a l activitat industrial. Si repetim el mateix exercici per al cas de l ocupació, observem que l activitat industrial ocupa directa o indirectament el 47,5% de les persones ocupades a Catalunya, una xifra que ens situa pràcticament en una relació d 1 de cada 2 persones ocupades. Amb aquestes xifres a la mà, resulta indubtable la importància estratègica del sector industrial. 14

15 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS 3. Canvi estructural. La indústria enfront els serveis 3.1. La desindustrialització de les economies occidentals La caiguda del pes de la indústria i l auge dels serveis En les darreres dècades, l economia catalana ha estat immersa en una dinàmica de canvi estructural significatiu. Aquest procés s ha caracteritzat per una caiguda del pes estructural de la industria i per un creixement notable de la importància del sector serveis, tant en termes de generació d ocupació com de contribució al PIB. Aquesta pauta és comuna a les economies madures. TAULA 1 Pes del VAB industrial sobre el VAB total generat per l economia i variació entre els anys 2001, 2007 i Unitats: Percentatges i punts percentuals Var Var UE (27) 21,7 20,2 18-1,5-2,2 Zona Euro 21,7 20,5 17,8-1,2-2,7 República Txeca 31, ,3 0,5-1,7 Alemanya 24,9 26,4 22,2 1,5-4,2 Irlanda 33, ,3-9,4 2,3 Espanya 20,3 17,3 15, França 17,2 14,2 12,4-3 -1,8 Itàlia 22,8 21,4 18,8-1,4-2,6 Polònia 22,5 24,5 24,4 2-0,1 Regne Unit 20,7 16,6 15-4,1-1,6 Catalunya 27,1 21,9 18,7-5,3-3,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Eurostat i de la Comptabilitat Regional Espanyola (CRE) de l INE. Els darrers anys, i sobretot fruit de la forta crisi en què ens trobem, la pèrdua de pes de la indústria encara s ha accelerat més. Aquest és un fet constatable no només a Catalunya, sinó també a d altres economies occidentals. Tal i com podem observar a la taula anterior, aquesta caiguda s ha donat fins i tot en economies com la polonesa, la txeca o l alemanya, que des del 2001 fins al 2007 havien aconseguit augmentar el pes estructural del sector industrial. No obstant això, aquesta fita, d augmentar el pes de la industria, s havia assolit de manera diferent segons els països. En els dos primers, la industrialització s havia vist propiciada, entre d altres factors, pels seus costos salarials més baixos; a Alemanya en canvi aquest augment del pes de 15

16 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS la indústria s ha produït en un context de salaris relatius més elevats, i per tant a partir d una política de certa contenció de costos i de guanys en productivitat. 2 Aquests darrers dos anys de crisi, l únic país que ha fet créixer el seu pes en el sector industrial ha estat Irlanda, on malgrat que el pes de la indústria havia caigut molt des del 2001 fins al 2007, aquesta tendència s ha capgirat els darrers anys, atès que ha tornat a augmentar el pes estructural de la indústria. No cal obviar que aquest comportament ha estat conseqüència de la forta correcció derivada de la crisi. 3 A més aquesta caiguda del pes del sector industrial durant la crisi s ha produït a gairebé a tots els altres països de la taula, i fins i tot, en el cas d Alemanya, en un context on s ha mantingut bona part de la seva estructura productiva industrial gràcies a l esforç col lectiu i a l endegament de polítiques de suport a l ocupació. En aquest darrer cas, tot i els esforços, la caiguda de la demanda exterior unida a la forta competència d algunes economies emergents, han fet caure intensament el VAB industrial alemany, que caldrà veure com es recuperarà després de la crisi. 4 GRÀFIC 1 Distribució sectorial del PIB a preus de mercat. Catalunya, Unitats: percentatges ,2 63,4 65,3 70,2 29,4 27,6 23,3 18,7 1,8 1,9 1,6 1,4 6,6 7,1 9,8 9,7 Agricultura Indústria Construcció Serveis Font: elaboració pròpia a partir de la Comptabilitat Regional d Espanya, INE. Aquest patró de creixement i de canvi estructural també s ha donat a l economia catalana, que tal com s aprecia tant en la taula com en el gràfic anteriors, ha estat més intens del que s ha produït a d altres economies. No obstant això, aquesta dinàmica sectorial no ha estat exempta de problemes. Tot i que en la darrera dècada el dinamisme de l activitat econòmica en general (i de la creació d ocupació en particular) han estat notables, ha preocupat el pobre comportament de la productivitat, que des de l any 2000 fins al 2006 pràcticament no havia variat, 5 i que només ha augmentat aquests darrers anys pels efectes de la crisi. 6 2 CTESC (2008b). Vegeu l anàlisi de la distribució de rendes que es produeix durant els primers anys del segle actual a Baden Würtenberg. La desagregació del creixement mostra contribucions molt minses o fins i tot negatives de les rendes del treball, i no obstant això el creixement de la regió no s hauria produït sense els guanys en productivitat que s observen. 3 De tots els països europeus, i pels primers anys de crisi, només Grècia es comporta de la mateixa manera que Irlanda. 4 L única dada sobre pes estructural de la industria que tenim correspon a Alemanya, on l any 2010 el pes del sector industrial sobre el VAB s ha situat al 23,8% recuperant d aquesta manera una petita part de la forta caiguda experimentada. (Eurostat, National Accounts by 6 branches - aggregates at current prices). 5 És de l any 2000 fins al 2006 el PIB per ocupat ha crescut a una mitjana anual acumulativa de només el 0,01%. Aquest baix dinamisme de la productivitat es relaciona amb el creixement fortament extensiu, basat sobretot en la incorporació de treball, de l economia catalana durant aquests anys. Les dades han estat calculades amb les estimacions de la Comptabilitat Regional d Espanya (CRE) tant de PIB com de llocs de treball. 6 Des del 2007 fins al 2009 la productivitat creix al 0,52% anual acumulatiu. Dades calculades a partir de la CRE i llocs de treball. 16

17 LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS Si analitzem les dades sobre ocupació i productivitat aparent del treball (gràfic següent), podem observar per al conjunt de l economia i en el període que s ha produït una lleugera caiguda del la productivitat del treball en termes reals. Només els efectes de la crisi, que s han reflectit en una caiguda important de l activitat, n ha permès un creixement aquests darrers anys. Per a grans sectors, amb dades de la CRE i calculada en llocs de treball, aquesta caiguda anterior al 2005 s ha produït en un context de caiguda sostinguda de la productivitat en ambdós quinquennis. D altra banda, el comportament dels sectors industrial i de la construcció tampoc ha estat exemplificant durant aquest període, especialment durant el primer quinquenni, des del 1995 fins al Aquesta dificultat per augmentar la productivitat del treball, o fins i tot la del conjunt dels factors, ha estat un tret que també s ha reflectit en l evolució d una gran part de les economies occidentals més madures durant les darreres dècades. 7 GRÀFIC 2 Creixement de l ocupació i de la productivitat aparent del treball, Unitats: taxes de creixement anual acumulatiu Font: elaboració pròpia a partir de la Comptabilitat Regional Espanyola (CRE), INE. Des de diferents plans de l esfera econòmica, bona part de la responsabilitat d aquest baix creixement de la productivitat s ha imputat precisament al procés de canvi estructural i de manera específica, al pes notable en termes d ocupació i de producció que ha adquirit el sector serveis en les economies avançades. Aquest plantejament es basa en l argument que normalment, en relació amb la indústria, algunes activitats de serveis són menys intensives en l ús de factors que estimulen i potencien el creixement de la productivitat, bàsicament, coneixement, capital físic, o innovació. A aquesta menor intensitat en capital s hi afegeix una major dificultat per a l absorció del canvi tècnic i una regulació de l activitat que erosiona sensiblement la competència en el sector. Aquesta darrera circumstància, la manca de competència, està vinculada al fet que sovint, en les activitats de serveis, les relacions que s estableixen entre proveïdors i clients estan condicionades per la necessitat de proximitat al consumidor final. Aquest ventall de factors constitueix un llast per a la millora de l eficiència productiva i limita el creixement de la productivitat del sector i, per extensió, del conjunt de l economia. 7 Vegeu en aquesta línia alguns anàlisis: per al cas espanyol, a (Maroto, A. i Cuadrado, J.R.; 2006), (Sánchez Chóliz, J. i Duarte, R.; 2004); en un àmbit més internacional, trobem entre molts altres, a (Baumol, W.J.; 1986, 1989) (Bauer, P.; 1992) o (Wolf; 1985) que analitzen el cas dels Estats Units, economia pionera en entrar en aquest procés. No obstant això trobem també altres anàlisi que subratllen el paper clarament diferenciat que juguen alguns serveis no destinats al consum final en els processos de creixement de la competitivitat (Franke, R. i Kalmbach, P.; 2004). 17