BUTLLETI SOCIETAT MICOLÓGICA VALENCIANA N FUNDACIÓN MUNICIPAL ESCUELA DE JARDINERÍA Y PAISAJE EXCM. AJUNTAMENT DE VALÉNCIA

Transcripción

1 BUTLLETI SOCIETAT MICOLÓGICA VALENCIANA N FUNDACIÓN MUNICIPAL ESCUELA DE JARDINERÍA Y PAISAJE EXCM. AJUNTAMENT DE VALÉNCIA

2 Buti. Soc, Micol. Vaenciana 3: 1997 PRESENTACIÓN Uno de los objetivos de la S.M.V. es ir conociendo la micoflora de nuestra Comunidad y hacer públicos los resultados (siempre más o menos parciales). Si en el Butlletí anterior gran parte de los artículos trataban sobre El Saler (Valéncia), en éste lo hacen sobre otro paraje emblemático de nuestra Comunidad, como es EL Carrascar de la Font Roja (Alacant). A ello cabe añadir un trabajo sobre los hongos ectomicorrízicos del Maestrazgo, unidad fisiogrífica por encima de divisiones administrativas (Castelló, Tarragona, Teruel), a cargo de un equipo de la Universidad de Murcia; agradecenios sinceramente su colaboración y reiteramos la disponibilidad del Butlletí para todos aquellos que deseen contribuir al conocimiento de la micoflora valenciana o de aspectos micológicos generales. Recuperamos de nuevo ilustraciones a color, lo cual en la temática que nos ocupa supone un complemento importante. Una vez más, manifestamos nuestro agradecimiento a la Fundación Municipal «Escuela de Jardinería y Paisaje>' del Exmo. Ajuntament de Valéncia, así como 1 1, a su Director, D. Agustín Moreno, sin cuya ayuda difícilmente podría «ver la luz» esta publicación. El equipo de redacción. -3-

3 Buili. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 HONGOS ECTOMICORRICICOS DE EL MAESTRAZGO E SANCHEZ, M. HONRUBIA & P. TORRES Depto. Biología Vegetal (Botánica). ljniv, de Murcia. Caittpus de Espinardo Murcia (España) Summary. E SANCIIEZ, M. HONRUBIA & 1' TORRES (1997). Ectornycorrfizal Fungi froto El Maestrazgo. Builí Soc. Mico!. Valenciana 3: A complet catalogue of ectonivcorrliizal ftingi found, studied and identified, between 1991 and 1994, iii different localities froto El Maestrazgo, Lis Pons de Morelia, Ports (le Besseit, Sierras de Gt)dar y Javalattibre, and Bajo Aragón (Teruel, (htstellórt, Tarragona) regions, is presented. in all, 192 taxons are indicated in tius paper. corlinarius, Inocybe aud Tricholoina, sitosved a greater divcrsitv in the ntunber of species idenfied in tite study ares. Keivords: Ascotnyco/a, ilasidiomvoota, ectontycoshizal, chorologs ecology, Castellon. Tarragona, Teruel. Resumen, F. SANCIIEZ, M. HONRIJBIA& E TORRES (1997). hongos Ectomicorrícicos de El Maestrazgo. 3:i!!!. Soc. Mico!. Valenciana 3: Se presenta el listado completo de los liongos ectouhicorrícicos recolectados, estudiados e identificados, entre los años 1991 y 1994, ambos incitisive, en distintas localidades (le las coittarcas tic El Maestrazgo turolense, Els Pons (le MorelIa, Ports de Besseit, Sierras de Gúdar vjavalamhre, ' PtOS Concretos del Bajo Aragón (Tertiel, Castellón y Tarragona). Un total de 192 taxones son indicados en el presente trabajo. Entre los géneros ntás representativos, debido a su elevada variabilidad a nivel específico, destacan cor/inarius, Inocybe y Tricho!orna. l'alttbrtts clave: Ascomycola, liasidiornycofa, ectomicorrícicos, corología, ecología, Castellón, Tarragona, Teruel. INTROI)UCCIÓN En el verano de 1991, el Grupo de Investigación de Micología-Micorrizas de la Universidad de Murcia, inició el estudio de las Micorrizas en el Maestrazgo. Este estudio se enmarca en el proyecto de investigación del mismo nombre, contratado por E.N.D.E.S.A. (Empresa Nacional (le - Electricidad SA.) con la Universidad de Murcia, a traves de su Fundación Universidad Empresa. El trabajo aquí presentado, incluye la parte del mencionado proyecto correspondiente a la tstxonoiifia de hongos eclomicorrícicos recolectados, además de aportar una amplia información referente a la ecología y fenología de los mismos. Parte de los resultados del mencionado proyecto, referidos al estudio de algunos géneros o grupos fúngicos en concreto, han sido publicados con anterioridad (llonrubia et al. 1995; Sánchez et al., 1995a, b, c; Sánchez, 1997). Nuestro l)rincipal objetivo ha sido obtener una jo- -5-

4 Buti!. Soc. Mico!. Vo!enciana 3: 1997 formación, lo más completa posible, de la diversidad fúngica ectornicorrícica presente en el área de estudio. Este trabajo supone una interesante aportación taxonómica y corológica a la flora inicológica de la Península Ibérica, ya que previamente a la elaboración (leste catálogo no teníainos constancia (le ningún estudio micológico publicado referente a esta zona peninsular. El área estudiada, situada al este del Sistema Ibérico, entre las provincias de Teruel, Castellón y Tarragona, comprende una amplia superficie, donde existe un predominio de formaciones montañosas (le naturale7.a calcárea, que debido a sus elevadas altitudes y cercanía al mar presentan unas condiciones climáticas muy particulares. En ella encontramos principalmente pinares, natutales o de repoblación, meso-, supra- yoromediterráneos, dominados porpinushalepensis, Pinus nqra y Pinus syiveslris respectivamente, así como bosques naturales de Quercus rotundfolia y de Quercusfaginea, con óptimo en el piso supramediterráneo. Una consideración que creemos importante reseñar es el carácter débil y ocasional que lian presetitado las precipitaciones caídas en la zona durante los cuatro años de estudio, lo que ha originado un estado de sequía generalizado muy preocupante. Este hecho ha influido, sin duda, en la relativa baja fructificación de hongos ectomicorrícicos en estos bosques durante los últimos años. Creemos que la potencialidad fúngica de la zona intiestreada es mucho mayor que la detectada. Estamos convencidos de que, si las condiciones climáticas hubieran sido más favorables, el catálogo aquí presentado tendría un número mucho más elevado de táxones. MATERIAL Y METODOS Para la elaboración de este estudio, tanto a nivel de campo, como de laboratorio, se ha seguido la metodología tradicional en este tipo de trabajos. La bibliografía empleada, también ha sido la clásica en estos casos, utilizando claves dicotómicas generales, fundamentalmente las obras de Kiihnei & Romagnesii (1974) y Moser (1983), para una primera determinación. Posterioi mente se consultaron distintas monografías y trabajos específicos de los géneros estudiados, entre los que cabe destacar los de Dennis (1978) para ascomicetos; Merlo & Traverso (1983) para Amanita; Galli (1985) y Ron (1990) para llygrophorus; Bigelow (1982, 1985) y Ron (1983) iara Gliloct'be; Marchand (1986) Riva (1988) y Bon (1991) para Tricholoma; Marchand (1982, 1983), Bidaud et al. (1992) y Brandrud el al. (1990, 1992, 1994) para C'orlinarins; Bruchet (1973) para Hebeloma; Alessio (1980) y Kuer (1986) para Inocy he; Alessio (1985) para Boletus; Romagnesii (1967) y Marchand (1977) para Russula; ademá.s de diversas guías de carácter general como las de Cetto ( ), Moreno etal. (1986), Ortega (1992), Courtecuisse & Duhem (1994), etc., y diferentes tesis doctorales relacionadas con la taxonomía de hongos, como las de lionrubia (1982), Esteve-Raventós (1986), Ileykoop (1993), etc. Un total de 26 localidades, representativas de la diversidad de escosistemas existentes en la zona de estudio, fueron muestreadas. En la 1ahla 1 se lleva a cabo una relación de las mismas, indicando UTM, altitud sobre el nivel del mar (mnsmn) y tipo de vegetación dominante. En cada una (le las localidades se J)rocuró que el área examinada fuera lo más extensa posible. Asimismo, se intentó obtener recolectas de todos los inicrohabitats, como zonas en pendiente, vaguadas, umbrías, solanas, etc., que pudieramos encontrar en los distintos tipos de bosque.

5 Bufli. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 La ordenación taxonómica seguida en este trabajo ha sido la de Hawksworth etal. (1995). Todo el material recolectado se encuentra depositado en el herbario MUR-Ma Fungi de la Universidad (le Murcia, disponible para cualquier revisión o consulta solicitada. 'labia 1.- RELACIÓN DE LOCAI.IDADES PROSPEC1'ADAS l 0 Vallivana (Castellón): Pinar dep/mis hakpensis. UTM: 3 1 T BE Altitud: 685 nsm. 2 Puerto del Querol (Castellón): carrascal dequercas rotund(folia. U'I'M: 30T YK Altitud: 1030 msm. 3 0 Vallibona (Castellón): Pinar de Pinas halepensis. UTM: 311' 1W Altitud: 900 msm. 4 0 Los Carrascales (Castellón): Pinar de Pinas nigra mezclado con carrascal de Quercus roiundij'olia. UTM. 30T YK Altitud: 1023 msm. 5 Monte Pereroles (Castellón): Pinar de Pinas nigra y Pinas.sylveslris. U'I'M: 30T YL Altitud: 1100 nsmn. 6 Herbés (Castellón): Carrascal de Qaercus rotund(folia. tffm'.31t 151` Altitud: 800 msrn. 7 0 Herbeset (Castellón): Pinar de Pinas nigra. UTM: 30T YL Altitud: 1180 msm. 8 Corachar (Castellón): Pinar de 'mus nigra y Pinus sylvestris. UTM: 31T BF Altitud: 1160 msm. 9 Bojar (Castellón): Pinar mixto depinussylveslrisypinusnigra. UTM.31T BF Altitud: 1220 msm. 10 Pista de El Bovalar (Castellón): Bosque mixto con Querciis rotund(folia, Quercusfaginea, Acer ç'ranatense. UTM: 31T BF Altitud: 1180 msm. 11 Colonia Europea (Castellón): Pinar de Pinas sylveslris. UTM: 311' BF Alt.: 1000 msm. 12 Beceite alto (Tarragona): Pinar depinassylvestris Ci'M: 311' BF Altitud: 1240 msm. 13 Beceite medio (Teruel): Pinar de Pinas nigra. UTM: 3 1 T 1W Altitud: 1100 msm Beceite bajo (Teruel): Pinar depinus halepensis. UTM: 3 1 T BF6I 18. Altitud: 840 msm. 15 Foz de Calanda (Teruel): l'inardel'inushalepensis. u'rm: 30T Yl Altitud: 580 msm. 161 Los Bertolines (Teruel): Pinar de 'mus hakpensis. UTM: 30T Yl, Altitud: 560 msni Villarluengo (Teruel): Carrascal dequercus rotundifolia. UTM: U Alt.: 1300 msm. 18 Puerto de Cuarto Pelado (Teruel): Pinar de Pinus sylvestris. UTM: 30T YK Altitud: 1612 msm. 19 Bajada de Cuarto Pelado (Teruel): Pinar de Pinas sylvesíris. 1Jl'M: 30T YK Altitud: 1430 msm. 200 Villarroya (Teruel): Pinar de Pinas sylvestris. UTM: YK Altitud: 1620 msin. 21 Miranibel (Teruel): Quejigar de Quercusfaginea. UTM: 301' YK Altitud: 920 msm Alagones (Teruel): Pinar de Pinas halepensis. UTM: 30T YL Altitud: 860 msm. 23 Gúdar (Teruel): I'inar de Pinas sylvestris. UTM: 30T XK Altitud: 1630 msm. 24 Mora (le Rubielos (Teruel): Carrascal de Quercas rotandfolia.. U'TM: 301' Altitud: 1160 msm. 250 Javalainbre ('l'eruel): Pinar de Pinas sylveslris. UTM: Altitud: 1500 msm. 260 Valdelinares ('feruel): Pinar de Pinas.sylvestris. U1'M: Altitud: 1820 msm. -7-

6 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 cafalogo DE ESPECIES Seguidamente. se relaciomui los 196 tones identificados, con indicación de la localidad y fecha de recolección, y número de registro MUB-Ma, del herbario de la Universidad de Murcia. DIVISION ASCOMYCOfl ORDEN PEZIZALES FAMILIA HELVELIAE4E Fr. (1823) Género Discina (Fn) Fr. (1849) Discinaparma Breitenbach & Maa.s Geesteranus, Koninkl. Nederi. Akad. Wet. 76; TERuEL, Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 5/V/ 1993, MUB-Ma Género Helvella 1.. (1753) Helvella lacunosa Afzelius: Fr., Syst. Myc. 2: 15; CASTEI.LON, Loc. 4, bajopinusnigrayqnercas rotund?folia, 2/ VIII 1992, MUB-MaOl 14. Loe. 20, bajo Pinas sylveslris, 2/Viii 1992, MUB-Ma Género Paxina Kuntze (1891) Paxina costifera (Nann.) Stangel, Fungi exsic. Suec. praes. Upsal. fa.sc : 37; TERUEL, Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 28/ VII 1992, MUB-Ma FAMILIA MORcJJELL4cF4E Rchh. (1834) Género Morchella Dili. ex Pers. (1794) Morchella conica Pers., Myc. Eur. 1: 207; leruei,, Loe. 23, bajopinnssylvestris, 5/VI 1993, MUB-Ma FAMILIA PEZJZ4E4E I)uinort. (1829) Género Sarcospbaera Auersw (1869) Sarcospbaera crassa (Santi ex Steudel) Pouzar, Cesk. Mykol. 26: 35; TERUEL., Loe. 14, bajo Pinas halepensis, II VIII 1992, MUB-Ma Loe. 19, bajo Pinas sylvestris. 2/VII/ 1992, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinas sylvestris. 26/VI/ 1992, MLB-Ma 'U FAMILIA TUBERAFAE Dumort (1822) Género Tuber E II. Wigg (1870) Tuber nigrurn Buil.

7 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 DIVISIONBASIDIOMYCOfl CLASE BASIDIOMYCETES ORDEN AGARIALES FAMILIA 1IM4NITAcE4E Heim ex Pouzar (1983) Género Amanita Pers. (1797) Anzanita citrina (Schaff.) Cray, Nat. Arr. Brit. PI. 1: TERUEL, Loc. 24, bajo Quercus rotundfo1ia ypinuspinaster, 21/ X/ 1992, MUB-Ma Amanita gracilior Bas & Ilon rubia, Persoonia 11(4): 511; TERUEL, Loc. 15, bajo Pinus halepensis, 2/ VIII 1992, MUB-Ma / XI 1994, MUB-Ma Amanita ovoidea (Buil.: Fr.) Pres., Traité: 127; CASTEI.I,ON, Loe. 1, bajo Pi,zus halepensis, 14/ XII 1994, MCB-Ma Loe. 7, bajo 'mus nigra, 25/XI 1994, MUB-Ma TERUEL, Loe. 15, bajopinas halepensis, 2/VIII 1992, MUB- Ma 5001; 19/XI 1993, MUB-Ma 5013; 27/XI 1994, MUB-Ma Loe. 16, bajo Pinushalepensis, 16/ XI 1992, MUB-Ma 5009; 1/X/ 1992, MUB-Ma 5005; 19/XI 1992, MCB-Ma 5004; 19/XI 1993, MUB-Ma 5014; 27/V 1994, MCB-Ma Loe. 22, bajo Pmnushalepensis, 2/VIL! 1992, MUB- Ma Amaniiapantherina (I)C.: Fr.) Secr., Mycogr. Suisse 1: 20; CASTEIJ.ON, Loe. 2, bajoquercus rotund!folia, 241V 1994, MUB-Ma Amanitapballoides Litik.: Fr., Svst. Mycol. 1: 12; CASIELLON, Loe. 2, bajo Quercusrotund(folia, 18/ XII 1992, MUB-Ma Género Limacella Earle (1909) Limacdlla illinita (Fr Fr.) Farle, Buil. New. York Bol. Garden 5: 447; CAS1EI.LON, Loe. 4, bajo 'mus nigra yquercus rotundfo1ia, 13/ Xl 1994, MUB-Ma Loe. 9, bajo Pinus.sylvestris, 17/V 1993, MCB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus,vylveslris, 15/XI/ 1991, MUB-Ma Loe. 13, hajol'mnusnigra, 15/XIJ 1991, MUB-Ma 1303, MUB-Ma FAMILIA ENTOLOMA14cFAE Koti. & Pouzar (1972) Género Clilopilus Kuminer (1871) Clitopilusprunulus (Scop.: Fr.) Quél., FiiIw Pilzk. 97; CASTELI.ON, Loe. 10, bajo Q. rotundifolia, 301 IX! 1992, MUB-Ma 0001.

8 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 FAMILIA IIYGROPHORACFIE Lotsy (1907) Género I!ygroc'be Hygrocybe virgínea (WuIf.: Fi) Ori. & Wati. IARRAGONA, Loc. 13, bajo Pinus nigra, 18/X/ 1993, MUB-Ma Género I!ygropborus Fr. (1836) llygrophorus agatbosmus (Fr.: Secc) Fr., Epicr. 325; CASTELLON, Loc. 5, bajo P ngra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma 'ERUEL, Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 5/XI1 1992, MUI3-Ma /XV 1992, MUB-Ma /X1I 1992, MUB-Ma 1360; 16/X1/ 1994, MUB-Ma Loc. 24, hajoquercusrotundfo1iaypinuspinaster, 13/XlI 1992, MUB-Ma Hygrophorus cf. arbuslivus var. quercetorurn Bon & Chevassut, Doc. Mycol. 59; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus roiundfolia, 12/X1! 1992, MUB-Ma 1326; 17/XI/ 1993, MUB- Ma Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rolundfolia, 11/ XI! 1992, MUB-Ma Hygrophorus chrysodon (Batsch.: Fr.) ft, Epicr. 320; TERUEL, IÁ)c. 20, bajo Pinussylveslris, 20/XL' 1992, MUI4-Ma Loe. 25, bajopinussylvestris, 10/X1/ 1993, MUB-Ma Iíygropborus gliocyclus Fr., Monogr. Ilymenoinyc. Sueciae 2: 311; CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus ngra yquercns rotund(folia, 1 1/XII 1992, MUB-Ma Loe. 5, bajo/'innsn/gra, 17/X! 1993, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinus nigra, 12/XL/ 1992, MUB-Ma 1343; 4/X11/ 1993, MUB-Ma 1372; 25/X/ 1994, MUB-Ma Loe. 11, bajopinus sylveslris, 3/ XII! 1993, MUB-Ma tarragona, Loe. 13, bajopinus nigra, 6/XI! 1992, MUB-Ma IERUEL, Loe. 18, bajo i'inus,sylveslris, 6/XI/ 1992, MUB-Ma Loe. 19, bajopinussylvestris, 10/X/ 1991, MUB-Ma 1307; 20/X1/ 1992, MUB-Ma 1350; 20/X/ 1992, MUB-Ma 1351; 13/XI! 1992, MUI3-Ma 1352; 5/XI! 1992, MUB-Ma 1353; 16/ Xl! 1993, MUB-Ma Loe. 20, bajo í'inussylvcstris, 10!X! 1991, MUB-Ma 1306, 13/X1/ 1991, MUB-Ma 1309, 30/XI/ 1991, MUB- Ma 1308; 20/X/ 1992, MUB-Ma 1354; 5/X1! 1992, MUB-Ma 1355; 13/XI/ 1992, MUB-Ma 1356; 21/Xl/ 1992, MUB-Ma Loe. 23, bajopinus sylve.stris. 5!XI/ 1992, MUB-Ma 1334; 18/X1/ 1993, MUB-Ma Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia y Pinuspinaster, 13/ XI! 1992, MUB- Ma Loe. 25, bajo Pinus sylveslris, 41 Xl! 1992, MUB-Ma 1335; 10/ Xl! 1993, MUB-Ma Hygrophorus hjpotbejus (Fr.: Fr.) Fr., Epicrisis: 324; TERUEL, Loe. 19, bajo J'inus,sylvestris, 16/X1/ 1993, MUB-Ma Ilygrophorus latitabundus Britz., Bot. Zentralbl. 80: 118; CASTEI.LON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 17/ XI! 1993, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinus

9 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 nigra, 12/X1J 1992, MUB-Ma 1342; 19/X1/ 1992, MUB-Ma 1341; 4/ XII! 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loc. 12, bajo Pinussylvcstris, 17/X/ 1992, MUB-rna 1345; 22/X/ 1992, MUB-Ma TERUEL., Loc. 14, bajopinushalepensis, 12/X1! 1991, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 13/ Xl! 1991, MUB-Ma 1311; 20/ XI! 1992, MUB-Ma Hygrophorus ligatus (Fr.: Fr3 Fr., Epicr.: 320; TERUEL, Loe. 24, bajo Quercus rotundfo1ia y Pinuspinaster, 13/ Xl! 1992, MUB-Ma Hygropho rus persoonhi Arnolds, Persoonia 10: 365; CASTEI.I.ON, Loe. 4, bajo 'mus nigray Quercus rotundfolia, 11/ XI! 1992, MUB-Ma Hygrophoruspseudodiscoideus (Maire) Malenç. & Bertauli, FI. Champ. Sup. Maroc 2: 510; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, 16/ XI! 1991, MUB-Ma 1301, 29/ XI! 1991, MUB-Ma 1302; 6/X1! 1992, MUB-Ma 1320; 12/XI/ 1992, MUB-Ma 1319, MUB-Ma 1323, MUB-Ma 1325; 15/ XI! 1994, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotundfolia, 1/VIL! 1992, MUB-Ma 1318; 11/X1/ 1992, MUB-Ma J!ygropho rus roseodiscoideus Bon & Chcvassut, I)oc. Mycol. 59:45; CAS'IEI.LON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, 1/VII/ 1992, MUII-Ma Hygropho rus russula (Schaff.: Fr.) Quélet, Enchir. Fung.: 49; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotund?folia, 16/XI! 1991, MUB-Ma 1312, MUB-Ma 1313; 6/ XI! 1992, MUB-Ma 1321; 12/X1/ 1992, MUB-Ma 1322; 18/X1/ 1992, MUB-Ma 1324; 27/XJ 1994, MUB-Ma 1381; 15/ Xl! 1994, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus roiundfo1ia, 11/ Xl! 1992, MLB-Ma 1329; 15/ XI! 1994, MUB-Ma Loe. 8, bajo Pinus nigra, 241X/ 1991, MUR-Ma 1314; 15/X1J 1991, MUB-Ma TERUEL, Loe. 24, bajo Quercusrotundfo1ia vp/nusp/naster, 20/XI! 1992, MUB-Ma 1337; 13/X1! 1992, MUB-Ma FAMILIA TRWHOLOM,.t7AcE4E R. Heirn ex Pouzar (1983) Género ('lhtocybe Staude (1857) ciltocybe alexandril (Gillel) Gillet, Tab. Anal. Hynienoinyc.: 28; casrellon, Loe. 1, bajo Pinas halepensis, 17! Xl! 1993, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinas nigra, 18/ X! 1992, MUB-Ma 3017; 17/ X! 1993, MUB-Ma Loe. 11, l)ajo Pinas sylvestris, 17/ X! 1992, MLB-Ma 3018; 18/ X! 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas 5y1vestris, 17/ X/ 1992, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinas nigra, 17/ X! 1992, MUB-Ma 3020; 19/ XI! 1992, MLB-Ma 3028; 18/ X! 1993, MUB-Ma TERUEL, Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia ypinuspinaster, 21/X/ 1992, MUB-Ma

10 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 Clitocybe cf. bresadoliana Singer ex Bon, Bu!!. Fed. Mycol. Dauphiné-Savoie 97:29; TERUEl., Loc. 19, bajo 'mus sylvestris, 26/ X/ 1994, MUB-Ma clitocybe cerussata (Fi: Fr.) Kurniner, Fiihr. Pilzk.: 122; CASTELI.ON, Loe. 8, bajopinus nigra, 25! X! 1994, MUB-Ma Loc. 11, bajo Pinussylvestris, 18/ X! 1993, MUR-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus syívestris, 18/ X! 1993, MUB-Ma TERUEL., Loe. 15, bajopmnushalepensis, 12/X/ 1994, MUB-Ma Loe. 16, bajo Pinus halepensis, 12/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 19, bajo Pinus sylvestris. 20/ Xl! 1992, MUB-Ma 3024; 26/ X! 1994, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 26/ X/ 1994, MUB-Ma 3053; 16/Xl! 1994, MUB-Ma Clilocybe cosía/a Kiihn.: Roinag., FI. Cliarnp.; CASTELLON, Loe. 3, bajo Pinus halepensis, 16/ XI! 1991, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundifolia, 16/ X/ 1992, MUB-Ma 3013, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinus nigra, 25/ X! 1994, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 18/ X/ 1993, MUB- Ma 3029; 12/ X! 1994, MUB-Ma TERUEL, Loe. 19, bajo Pinussylvestris, 26/X/ 1994, MUB- Ma Loe. 20, bajopinus sylveslris, 20/X/ 1992, MUB-Ma 3025; 5/XI! 1992, MUB-Ma Clitocybe dealbata (Sow. ex Fr.) Karst., Fiihr. Pi!zk., 121; CASTELI.ON, Loe. 9, bajo Pinus sylvestris, 25/ X/ 1994, MUB-Ma 3063.TERUEL., Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 26/ X! 1994, MUB-Ma Ciliocybegeotropa (Bul!.: Fr.) Que!et, Mém. Soc. Emul. Montbéliard 2(5): 89; castellon, Loe. 7, bajo Pinus nigra, 1 8/XJ 1992, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinus sylvest fis, 17/ NI 1992, MUB-Ma 3018; 18/ X/ 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus s'ivcstris, 17/ NI 1992, MUL3-Ma TERUEL, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 17/ XI 1992, MUB-Ma /Xl! 1992, MUB-Ma Loe. 24, bajo Quercus rotundfolia ypinuspmnaster, 21/X/ 1992, MUB-Ma Clitocybegibba (Pers.: Fr.) Kuminer, Ftihr. Pilzk., 123; CASTEI,LON, I.oe. 1, bajo 'mus halepensis, 13/ NI 1994, MUB-Ma Loe. 4, bajo 'mus nigra yquercus rotundifolia, 14! Xl! 1991, MUB-Ma 3003, 29/ XL' 1991, MUB-Ma Loe. 7, bajopmnusnigra, 15/XIJ 1991,MUB-Ma TERUEl., Loe. 17,bajoQuercusrotundfo1ia, 19/ NI 1992, MUB-Ma Clitocj'be cf. harrnajae 1am., 'I'rav. Sci. Parc. National de la Vanoise 2: 132; TERUEL., Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 15/ XI! 1991, MUB-Ma Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 30/XI! 1991, MUB-Ma Loe. 16, bajo Pmnushalepensis, 12/X/ 1994, MUB-Ma

11 BuIM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 clitocybe odora (Buli.: Fr.) Kummer, Führ. Pilzk., 123; CASTEI.1.ON, Loc. 2, bajo Quercus rotundfolia, 16/ X/ 1992, MUB-Ma 3012; 13/ X/ 1994, MUB- Ma 3050; 27/ X/ 1994, MUB-Ma Loc. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundfo1ia, 16/ X/ 1992, MUB-Ma Loe. 8, bajo Pinus nigra, 17/ X/ 1993, MUB-Ma Loc. 11, bajo Pinus sylvestris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma 3006; 18/ X/ 1993, MUB-Ma clitocybe rivulosa (Pers.: Fr.) Kummer, Führ. Pilzk.: 122; TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 17/X/ 1992, MUB-Ma Género Laccaria Berk. y Broome (1833) Laccaria laccata (Scop.: Fr.) Bk. & Br., Grevillea 12: 70; CASTELLON, Loe. 4, bajopinusnigrayquercusrotund(folia, 16/X! 1992, MUB-Ma 3050; 24!XI 1994, MUR-Ma 3051; 15/ Xl! 1994, MUB-Ma Género Lepista (Fi) W. G. Sm. (1870) Lepista gilva (Pers.: Fr.) Roze CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigray Quercus rotundfolia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma Lep isla nuda (Buil.: Fr.) Cooke, Handb. Brit. Fungi 1: 192; CASTEI,LON, Loc. 3, bajo Pinus halepensis, 15/ XV 1993, MLB-Ma Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotund?folia, 14/ X1/ 1991, MUB-Ma 2200, MUB-Ma 2201, MUB-Ma 2203, MUB- Ma 2204, MIJB-Ma 2205, MUB-Ma Loe. 8, bajo 'mus nigra, 24!X/ 1991, MUB-Ma 'IEREIEL, Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 16/ X/ 1993, MUI3-Ma Lepistapersonata (Fr.: Fr.) Smith, Clav. Agar.: 37; CASTELLON, Loe. 4, bajo 'mus nigra y Quercus rolund(folia, 6/ XI! 1992, MUB-Ma Género Leucopaxillus Boursier (1925) Leucopaxillus genlianeus (Qué!.) Kot!aba, Ceská Mycol. 20: 230; CASTEI,1.ON, Loe. 2, bajo Quercusrotund?folia, 17/X1J 1993, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinus nigrayquercusmtundifolia, 23/X/ 1991, MUB-Ma 2101; 14/ Xl! 1991, MUB-Ma 2100, MUB- Ma 2104, MUB-Ma 2106, MUB-Ma 2107, MUB-Ma 2108, MUB-Ma 2109; 291X , MHB-Ma 2102, MUB-Ma 2103, MUB-Ma 2105; 16/X/ 1992, MUB-Ma 2114; 6/X1J 1992, MUB-Ma 2115; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 2116; 7/X11J 1993, MUB-Ma 2121; 131V 1994, MUB-Ma 2124; 15/X1! 1994, MUB-Ma Loe. 5, bajo Pinus nigra, 18/ X! 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pmnussylvestris, 18/X! 1993, MUB-Ma Loe. 13, bajopmnusnigra, , MUB- Ma 2110; 19/XI! 1992, MUB-Ma 2111; 17/V 1992, MUB-Ma 2119; 141V 1993, MUB-Ma 2123; 15/ Xl! 1994, MIJB-Ma TERUEL, Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 20/ XI! 1992, MUB-Ma Loe. 24, bajo Pinuspinaster y Quercus roiundfo1ia, 211V 1992, MUB-Ma Loe. 25, bajo Pinus sylvestris. 4! Xl! 1992, MUB-Ma

12 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Género Lyopbyllum P. Karst. (1881) Lyophyllum decastes (Fr.: Fr.) Singer, Ulloa 22: 165; CASTELLON, Loc. 2, bajo Quercus rotundifolia, 13/ XI! 1993, MUB-Ma Género Pseudoclitocybe (Sing.) Sing. (1956) Pseudoclilocybe cyathiforrnis (Buli.: Fr.) Singer, Mycologia 48: 725; CASTELLON, Loe. 9, bajo Pinas sylvestris, 4/ XII! 1993, MUB-Ma Género Tricholoma (Fr.) Staude (1857) Tricholorna argyraceum (lluli.: Fr.) Sacc., Fi. it. Crypt.; CASTEI.1.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigray Quercus rotundifolia, 1/ VII/ 1992, MUB-Ma Tricholorna atrosquarnosum (Chev.: Cookc) Sacc., Fung. Byss. Illust. 1, p45; CASTEI.1.ON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 6/ Xl! 1992, MCB-Ma 2061, MUB-Ma Tricholoma aurantlum (Schaff.: Fr) Ricken, Dic. Bliitt.; CASTELLON, Loe. 2, bajoquercus rotundifolia, 24/Vb' 1992, MUB-Ma /VII! 1992, MUB- Ma / XI! 1992, MUB-Ma 2066; 27/ X/ 1994, MUB-Ma 20065; 15/ XI! 1994, MUB-Ma Loe. 4, bajo 'mus nigra vquercus rolundifolia, 11/ XI! 1992, MUB-Ma TERUEL, Loe. 17, bajo Quercus rotundijblia, 18/ XI! 1993, MUB-Ma Tricbolorna caligatum (Viv.) Ricken, Dic. Bilut.; CASTEI.1,ON, Loe. 7, bajo Pinas nigra, 25/ X/ 1994, MUB-Ma Tricholorna cingulalum (Alrnf.) Jacob; CASTEL,I,ON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 13/ X/ 1994, MUB-Ma Tricholonia equestre (1..: Fr) Kurniner, Führ. Pilzk.: 130; TERUEL, Loe. 22, bajo Pinas halepensis, 2/ XII! 1993, MUB-Ma Loe. 24, bajo Quercus rolundifolia yi'inuspmnasler, 13/ XI! 1992, MUB-Ma Tricholomafiwalc (Fr) Ricken, Bltterp, 332; ieruei,, Loe. 14, bajo Pujas halepensis, 24/ X/ 1991, MUB-Ma Loe. 20, bajo 'mas sylvestris, 23/X/ 1992, MUB-Ma 20017; 26/X/ 1994, MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinas sylvest ns, 26/X/ 1994, MUB-Ma Tricholomafracticum (l3ritz.) Kreisel, Feddes Repertorium 95(9-10): 700; CASIEI,I,ON, Loe. 9, bajo Pinas syivestris, 15/ XI! 1991, MUB-Ma Loe. 11, bajo 'mus sylvestris, 24/ X! 1991, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas.sylvestris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinas nigra, 26/ IX,' 1991, MUB-Ma 2024, 15/XI! 1991, MUB-Ma TERUEL, Loe. 18, bajopmnussylveslris, 9/X/ 1991, MUB-Ma 2027; 20/X/ 1992, - 14-

13 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 MUB-Ma Loc. 19, bajo Pinus sylvostris, 10/ X/ 1991, MUB-Ma 2026; 20/ X/ 1992, MUB- Ma 20003; 13/ XI! 1992, MUB-Ma Loc. 20, bajo Pinus sylvestris, 10/ X/ 1991, MUB-Ma 2025, 25/X/ 1991, MUB-Ma 2020, 25/XJ 1991, MUB-Ma 2023, MUB-Ma 2028; 5/X1/ 1992, MUB- Ma Loe. 23, bajo Pinussylvestris, 5/XII 1992, MUB-Ma Tricholoma inibricatu,,, (Fr.: Fi) Kurnmer, Ftihr. Pilzk 133; TERUEL, Loc. 19, bajo 'mus sylvestris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma / XIJ 1992, MUB-Ma / XI! 1992, MUB-Ma Tricholoma orirubens Quél., Champ. Jura. Vosges 2, p CASTELLON, Loc. 2, bajo Quercus rotundfo1ia, 29/ XI! 1991, MUB-Ma 2000, MUB-Ma 2001, MUB-Ma 2002, MUB-Ma 2003, MUB-Ma 2004; 6/XIJ 1992, MUB-Ma 2060; 12/X1! 1992, MUB-Ma 2063; 17/ XI! 1993, MUB-Ma Tricholoma saponaceum (Fr.) Kummer, Führ. Pilzk. 133; CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigray Quercus rotund(folia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma Tricholoma scaipturatum (Fr.) Quél., Mém. Soc. Ernul. Montbeliard 2(5), 232; TERUEL, Loe. 19, bajo '(mis sp/ves/ns, 13/ XI! 1992, MUB-Ma Trlcholoina cf. squarrulosum (Chev.) Sacc., Fungi irid. II, 194; castellon, Loe. 2, bajo Quercus rotundfo1ia, 13/ Xl! 1993, MUB-Ma 20034; 17/ Xl! 1993, MUI3-Ma 20037; 15/ XI! 1994, MUB-Ma Tricholoma stans (Fr.) Sacc., Syli. Fung.; CASTELLON, Loe. 5, bajo Pinus nigra, 12/ Xl! 1992, MtJB-Ma Loe. 7, bajo Pinus nigra, 12/ XI! 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 6/ XI! 1992, MUB-Ma TERUEL, Loe. 18, bajo Pinus sylvestnis. 20/X/ 1992, MUB-Ma Loe. 19, bajo Pinussy/vestris, 5/ XL' 1992, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinus sylvestnis, 20/ XJ 1992, MUB-Ma / XI! 1992, MUB-Ma / XI! 1992, MUB-Ma / XI! 1992, MUB-Ma 20027; 26/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinussylvestnis, 5/XIJ 1992, MUB-Ma Tricholoma strlatum (Schaff.) Sacc., FI. tal. Crypt., Hymen. 118; CASTELI.ON, Loe. 1, bajo Pinus halepcnsis, 17/ XI! 1993, MtJB-Ma Loe. 5, bajo 'mus nigra, 17/ X! 1993, MUB-Ma Loe. 6, bajo Pinus nigra, 15/ XI! 1991, MUI3-Ma Loe. 7, bajo Pinus nigra, 25/ X/1994, MUB-Ma Loe. 9, bajo Pinus sylvestnis, 15/ Xl! 1991, MIJB-Ma 2031; 25/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 15/ XI! 1991, MUB- Ma 2033, MUB-Ma 2034; 17/X/ 1992, MUB-Ma 2072; 18/X/ 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo 'mus sylvestris, 25/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinu.s nigra, 19/XII 1992, MUB-Ma 2069; 15/ XI! 1994, MUB-Ma IERUEL, Loe. 19, bajo Pinussylvestnis, 20/ X/ 1992, MUB-Ma 20004; 20/ Xl! 1992, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 30/ XI! -15-

14 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: , MUB-Ma 2029, MUB-Ma 2030; 5/X1/ 1992, MUB-Ma Loc. 23, hajopinussylvestris, 21/X/ 1992, MIJB-Ma 2093; 5/XI/ 1992, MUB-Ma 2096; 21/X/ 1992, MUB-Ma 2099; 1 1/XI 1994, MUB-Ma 20052; 26/X/ 1994, MUB-Ma Loc. 25, bajopinussylvestris, 10/XI/ 1993, MUB- Ma Tricholorna sulphureurn (Bou.: Fi) Kummer, FUlir. I'ilz. 133; CASTELI.ON, Loc. 4, bajo Pinas nigra y Quercas rotundfo1ia, 11/ Xl! 1992, 4UB-Ma TERCEL, Loc. 24, bajo Quercas rotandfolia ypinuspinaster, 13/ Xl! 1992, MUB-Ma Tricholoina sulphurcurn var. coronariurn (Pers.) Gillet, 1 lyrnénomyctes: 111; CASTEI.LON, Loc. 11, bajo Pinas 5y1vestris, 17/ X/ 1992, MUB-Ma Tricolorna lerreum (Schaff.) Kurnmer, Fiihr. Pilzk.; CASTELLON, Loe. 1, bajopinushalepensis, 17/X , MUB-Ma 20032; 14/XI/ 1994, MUB-Ma Loe. 2, bajo Quercas rotundfo1ia, 16/ XI! 1991, MUB-Ma 2007; 17/ Xl! 1993, MUB-Ma 20035; 27/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 3, bajo Pinas halepensis, 15/ XI! 1993, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinas nigra vquercus rotundifolia, 24/ VII 1992, MUB-Ma 2039; 1/VIII 1992, MUB-Ma 2057; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 2088; 13/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 5, bajo Pinas nigra, 15/XV 1991, MUB-Ma 2013; 18/XI 1992, MUB-Ma 2085; 171X1 1993, MUB-Ma Loe. 6, bajo Pinas nigra, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinas nigra, 18/ XI 1992, MCB-Ma2081; 12/X1J 1992, MUB-Ma2082. Loe. 8, bajopinusnigra, 24IX/ 1991, MUB- Ma 2009, MUB-Ma 2011; 17/ X/ 1993, MEJB-Ma Loe. 9, bajo Pinas sylvestris, 15/ Xl! 1991, MUI3-Ma 2006; 25/XI 1994, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinas 5ylvestris, 15/XII 1991, MUB-Ma 2008; 171V 1992, MUR-Ma 2073; 181V 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylveslris, 25/ VII 1992, MLB-Ma 2038; 2/ VIII 1992, MUB-Ma 2053; 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 2012; 18/ X! 1993, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinas nigra, 26/ VI! 1992, MUB-Ma 2036; 1/ VIII 1992, MUB-Ma 2051; 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 2014, MUB-Ma 2015; 6/ XI! 1992, MUB-Ma 2067: 19/XI/ 1992, MUB-Ma 2068; 14/V 1993, MCB-Ma TERUEl., Loe. 14, bajo Pinas halepensis, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma Loe. 18, bajo Pinas sylvestris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 26/VI/ 1992, MUR-Ma 2037; 2/ VII! 1992, MUB- Ma 2056; 20/ X/ 1992, MUB-Ma 20006; 13/ Xl! 1992, MUB-Ma 20011; 16/ XI/ 1993, MCB-Ma Loe. 20, bajo 'mas sylvesiris, 2/VIII 1992, MUB-Ma 2050; 13/ XI! 1991, MUB-Ma 2005; 13/ XI! 1992, MUII-Ma Loe. 23, bajo Pinas sylvestris, 5/ XI/ 1992, MUB-Ma 2094; 21/V 1992, MUB-Ma 2099; 21/V 1992, MUB-Ma 20029; 15/V 1993, MUB-Ma 20049; 26/V 1994, MUB-Ma Loe. 24, bajo Quercas rotundfolia y Pmnuspinaster, 21/ V 1992, MUB-Ma 2075; 13/ Xl/ 1992, MIJB-Ma Loe. 25, bajo Pinas sylvestris, 4/ XI! 1992, MUB-Ma 2080; 10/XII 1993, MLB-Ma Tricholoma virgaturn (Fn: Fr) Kurnmer, Fiihr. Pilzk.; TERUEL, Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 20/ Xl! 1992, MCB-Ma Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 20/ XI! 1992, MUB-Ma

15 ButiL Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 ORDEN BOLETALES FAMILIA BOLEIACFAE Chevalier (1826) Género Bolelus Diii. ex 1..: Fr. (1821) Boletus e,ythropus Pers., Ohs. Mycol. 1: 23; (1796») CASTEI.LON, Loc. 2, bajo Quercus rotundifolia, 25! IX! MUB-Ma 1601, MUB-Ma Boletus impolitus Fr., Epicr. : 421; casrei.wn, Loc. 2, hajoquercus ro1undfo1fa, 25/1X/ MUB- Ma 1603; 24/X/ 1994, MUB- Ma Boletus luridus Schaeff.: Fi, Syst. Mycol. 1: 391; CASTELI.ON, oc. 4, bajo Pinus nigrayquercus rotundfo1ia, 1/VII! 1992, MUB-Ma 1606, MUB- Ma TERUEL, Loc. 22, bajo Pinus halepensis, 26/ VV 1992, MUB-Ma Boletus satanas Leoz., Schwiimme: 67; CASTEI.LON, Loc. 2, bajo Quercus rotundifolici, 8/X/ 1992, MUB-Ma 1609, MUB-Ma 1612, MUB- Ma 1613, MUR-Ma 1614, MUB-Ma 1615, MUB-Ma 1616; 241X/ 1994, MUB-Ma Género Leccinum Cray (1821) Leccinun: lepidum (Bouchet ex Essette) Quadracia, B. S. M. E, LXXX; GASTELLON, Loc. 2, bajo Qnercu.s rotundfoiia, 24! X/ 1994, MUB-Ma Loc. 4, bajo Quercus rotund(foíia, 15/XV 1994, MUB-Ma TERUEl,, Loc. 24, hajoquercusrotundfo1iaypinus pinaster, 13/X1/ 1992, MUB-Ma / XI! 1992, MUB-Ma Género SuiUus Cray (1821) Suillus bellinii (luz.) O. Kuntze, Rey. Gen. 1>1. 3(2): 535; CASTELLON, Loc. 5, bajo Pinus nigra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma Suillus collinitus (Fr.) Kuntze, Rey. Gen, Pl. 3: 536; CASTELLON, Loc. 1, bajo Pinus halepensis, 24/ VII 1992, MUB-Ma 1449; 15/ X! 1992, MUB-Ma 1468; 17/XI! 1993, MCB-Ma 14021; 13/X/ 1994, MUB-Ma 14052; 14!XI! 1994, MUB-Ma Loc. 3, bajo Pinus halepensis, 15/ X/ 1992, MUB-Ma Loc. 4, bajo 'mus nigra y Quercus rotundifolia, 11/XV 1992, MUB-Ma 1471; 13/X/ 1994, MUB-Ma Loc. 6, bajo Quercus rotundi bija, 18/X! 1992, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pmnusnigra, 17!X/ 1993, MUB-Ma l.oc. 9, bajo Pinus.sylvestris, 30/ IX! 1992, MUB-Ma 1480; 18/ X! 1992, MUB-Ma 1481; 18/ X! 1993, MUB-Ma 14031; 25/X/ 1994, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 18/X! 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinussyivestris, 18/X/ 1993, MUB-Ma Loe. bajo Pinus nigra, 6/ Xl! 1992, MUB-Ma 1488; 18/ X/ 1993, MUB-Ma TERUEL, Loe. bajo Pinus halepensis, 16/X! 1993, MUB-Ma Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 25/VI/ 1992, MLB-Ma 1452; 26/ IX! 1991; 5/Xi/ 1992, MUB-Ma 1492; 1/X/ 1992, MUB-Ma 1493; 19/X! - 17-

16 ButIl. Soc. Micol. Valenciano 3: , MUB-Ma 1494; 16/ IX! 1992, MUB-Ma 14020; 19/XJ 1993, MUB-Ma 14044; 21 XII! 1993, MUB-Ma 14045; 121V 1994, MUB-Ma 14050; 15IXII 1994, MUB-Ma Loc. 16, bajo Pinus halepensis, 26/ IX! 1991; 1/ X/ 1992, MUB-Ma 1496; 19/ X/ 1992, MUB-Ma 1497; 19/ X/ 1993, MUB-Ma 14046; 12/V 1994, MUB-Ma Loc. 18, bajo Pinussylveslris, 201V 1992, MUB- Ma Loc. 19, bajo Pinus sylvestris, 26/ VI! 1992, MIJB-Ma 1458; 2/VII! 1992, MUB-Ma 1460; 20/V 1992, MCB-Ma 14003; 5/X1J 1992, MUB-Ma 14004; 26/V 1994, MUB-Ma Loc. 22, bajo Pinus halepensis, 26/\T1/ 1992, MUB-Ma 1457; 2/VII! 1992, MUB-Ma 1455; 191X! 1993, MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinus sylvestris, 11/ X/ 1994, MUB-Ma Suillus granulatus (1..: Fr.) Rousscl, FI. Calvados: 34; CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotundfo1ia, 25/ IX! 1991, MUB-Ma 1404; 6/ XI! 1992, MUB-Ma 1470; 8/V 1992, MUB-Ma Loe. 5, bajo Pinus nigra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma Loe. 11, bajopinussylvestris, 17/V 1992, MUB-Ma 1483; 18/V 1994, MUB- Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylveslris, 26/1V 1991, MUB-Ma 1401, MUB-Ma 1402, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinus nigra, 17/V 1992, MIJB-Ma 1489, MUB-Ma 1491; 14/ X! 1993, MUB-Ma 14039; 25/V 1994, MUB-Ma TERUEl., Loe. 18, bajo Pinus sylvestris, 10/V 1991, MUB-Ma Loe. 19, bajo Pinus sylvestris, 1/V 1992, MUB-Ma 14005; 20/V 1992, MUB-Ma 14006; 26/V 1994, MUB-Ma Loe. 20, bajopinassylveslris, 10/V 1991, MUB-Ma SI11us luteus (L.: Fr) Roussel, FI. Calvados: CASTEI.I.ON, Loe. 4, bajopinusnigrayquercusrotundfo1ia, 24/VII 1992, MUB-Ma 1423; 16/ V 1992, MUB-Ma Loe. 5, bajo Pinus nigra, 23/V 1991, MUB-Ma 1409; 18/V 1992, MUB-Ma 1473; 17/V 1993, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinus nigra, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 1478; 17/V 1993, MUB-Ma Loe. 8, bajo Pinus nigra, 17/V 1993, MUB-Ma Loe. 9, bajo Pinus sylvestris, 1/VIII 1992, MUB-Ma 1426; 24/V 1991, MUB-Ma 1408, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1415; 18/V 1992, MUB-Ma 1479; 30/DV 1992, MUB-Ma 1481; 30/DV 1992, MUB-Ma 1482; 18/V 1993, MUB-Ma 14030; 25/V 1994, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinussylvestris, 1/VII/ 1992; 18/V 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 17/V 1992, MUR-Ma 1484; 30/ IX! 1992, MUB-Ma 1486; 18/V 1993, MUB-Ma 14035; 25/V 1994, MUB-Ma Loc. 13, bajo Pinus nigra, 25/VI! 1992, MUB-Ma 1462; 1/VIII 1992, MCB-Ma 1464; 15/XI! 1991, MUB-Ma 1411, MUB-Ma 1412, MUB-Ma 1413, MUB-Ma 1414; 6/XI! 1992, MUB-Ma 1487; 18/V 1992, MUB-Ma 1490; 18/V 1993, MUB-Ma 14042; 251V 1994, MUB-Ma 14055; 15/ XI! 1994, MUB-Ma TERUEL, Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 25/VI! 1992, MUR-Ma Loe. 18, bajo Pinus sylvestris, 26/VI! 1992, MUB-Ma 1429; 20/ IX! 1992, MUB- Ma Loe. 19, bajo Pinus sylvestris, 26/VII 1992, MUB-Ma 1431; 2/VIII 1992, MUB-Ma 1465; 23/V 1992, MUB-Ma 14000; 13/V 1992, MUB-Ma 14001; 20/V 1992, MUB-Ma 14002; 201X1! 1992, MUB-Ma 14018; 26/V 1994, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinus syluestris, 261 VI! 1992, MUB-Ma 1434; 2! VII! 1992, MUB-Ma 1442; 10/V 1991, MUB-Ma 1410,25/V 1991, MUB-Ma 1407; 1/V 1992, MUB-Ma 14007; 231V 1992, MUB-Ma 14008; 13/XI! 1992, MEJB-Ma 14009; 5/XI! 1992, MUB-Ma 14010; 26/V 1994, MUB-Ma Loe. 23, bajopinussylvestris, - 18-

17 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: V 1992, MUB-Ma 14011; 51X1/ 1992, MUB-Ma 14012; 26/V 1994, MUB-Ma Loc. 24, bajoquercusrotundifoíiaypinuspinaster, 211V 1992, MUB-Ma 14015; 151V 1993, MUR-Ma Loc. 25, bajopinus sylvest ns, 41X1/ 1992, MUB-Ma Loc. 26, bajo Pinussylvestris, 21/V 1992, MUB-Ma Suillus medilerraneensis (Jacquelant y BIurn) Redeuilli TERUEL, Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 27/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 16, bajo Pinus halepensis, 271V 1994, MIJB-Ma Suillus variegatus (Swailz.: Fi) Kuntze, Rey. Gen. Plant. III, 536; CASTELLON, Loe. 5. bajo Pinus nigra, 24/VI/ 1992, MUB-Ma 1444; 12/XlJ 1992, MUB-Ma 1474; 17/V1993, MUR-Ma Loe. 7, bajo Pinus nigra, 25/ VII 1992, MUB-Ma 1445; 18/V 1992, MUB-Ma 1477; 12/X1/ 1992, MUB-Ma 1478; 19/X1J 1992, MUII-Ma 14016; 17/V 1993, MUB-Ma Loe. 9, bajo Pinus.sylvestnis, 25/V 1994, MEJB-Ma Loe. 11, bajo Pinussylvestris, 25/VI/ 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajopinus5ylvestris, 25/VII 1992, MUB-Ma 1448; 24/X/ 1991, MUB-Ma 1423, 26/1V 1991, MUB-Ma 1421, 15/Xl/ 1991, MUB-Ma 1419, MUB-Ma 1420; 17/V 1992, MUB-Ma 1485; 18/V 1993, MUB-Ma 14037; 19/XII 1993, MUB-Ma 14038; 25/V 1994, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinus nigra, 19/ XI! 1992, Mt.JB-Ma 14017; 14/V 1993, MUB-Ma TERUEL, Loe. 14, bajo Pinushalepensis, 15/XI1 1991, MUB-Ma 1416, MUB-Ma 1417, MIJB-Ma FAMILIA GOMPHIDL4F4E Maire exjülich (1982) Género cbroogomphus (Sing.) O. K. Miller (1964) chroogornphus rutilus (Schaeff.: Fr.) O. K. Miller, Mycologia 56: 529; CASTEI.I,ON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 17/ XI! 1993, MIJB-Ma Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, MUB- Ma Loe. 3, bajo J'inushalepensis, 15/V 1992, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinas nigna y Quercus rotundfolia, 14/ XL' 1991, MUB-Ma 1507; 16/ V 1992, MUB-Ma 1522; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma Loe. 5, hajopinusnigna, 23/V 1991, MCB-Ma 1511; 17/V 1993, MCB-Ma Loe. 7, bajo Pinus nigra, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 1506; 18/V 1992, MIJB- Ma 1524; 12/X1/ 1992, MIJB-Ma 1525; 4/X1II 1993, MUB-Ma Loe. 9, bajopinussylvestnis, 18/V 1992, MUB-Ma Loe. 11, bajopinussylveslris, 25/VV 1992, MUB-Ma 1513; 26/1V 1991, MUB-Ma 1505; 17/V 1992, MUB-Ma 1527; 17/V 1993, MUB-Ma 1544; 18/V 1993, MUB- Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajopinussylvestris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma 1501; 17/V 1992, MUB-Ma Loe. 13, bajo 'mus nigra, 24/V 1991, MUB-Ma 1502, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1503; 17/V 1992, MUB-Ma 1529; 6/X1/ 1992, MUB-Ma 1530; 19/XL' 1992, MUB-Ma 1531; 3/ Xll/ 1993, MUR-Ma TERUEL, Loe. 14, bajo Pinas halepensis, MUB-Ma Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 25/ VII 1992, MUB-Ma 1514; 241V 1991, MUB-Ma 1512; 19/V 1992, MLB- Ma 1532; 2/X11/ 1993, MUB-Ma 1547; 27/V 1994, MUB-Ma 1549; 151Xl/ 1994, MUB-Ma Loe. 16, bajopinushalepensis, 19/V 1992, MUB-Ma 1533; 27/V 1994, MUB-Ma Loe. 18, bajo Pinas,sylveslris, 20/V 1992, MUB-Ma Loc. 19, bajo Pinas sylves/nis, 2/VIL' - 19-

18 Butil. Soc. Micol. Voenciana 3: , MUB-Ma 1515; 27/VIII! 1992, MUB-Ma 1517; IOIX! 1991, MIJB-Ma 1510; 16/1V 1992, MUB-Ma 1519; 1/ X! 1992, MUB-Ma 1535, 30! XI! 1992, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinas sylvestris, 27! VIII! 1992, MUB-Ma 1516; 10/ X/ 1991, MUB-Ma 1508, 13/ XI! 1991, MUB-Ma 1509; 16/IX! 1992, MUB-Ma 1518; 1/X/ 1992, MUB-Ma 1537, 20/X/ 1992, MIJB-Ma Loe. 23, bajo Pinas.s'yluestris, 11/ X/ 1994, MtJB-Ma Loc. 24, bajo Quercus rotundfo1ia y Pinas pinaster 13/ XI! 1992, MUB-Ma Loe. 25, bajo Pinas sylveslris, 4! Xl! 1992, MUB-Ma FAMILIA HYGROPHOROPSJDACL4E KÜHNER (1980) Género Hygropboropsis (Schroeter in Cohn) R. Maire in Martin-Sans (1921) Hygropboropsis auranhiac.a (WuIf.: Fr.) R. Maire., L1mpoisonnernent, CASTELLON, Loe. 7, bajo Pinus nigra, 18/ X! 1992, MUB-Ma FAMILIA PA.XILL4CFAE LOTSY (1907) Género Paxillus Fr. (1836) Paxillus atrolornentosus (Batsch.: Fr.) Fr., Epicr.: 317; TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinas nigra, 17/ X/ 1992, MUB-Ma FAMILIA RI!JZOPOGONAIJEAE Gum. & C. W. Dodge (1928) Género Rhizopogon Fr. (1818) Rbizopogon roseolus (Corda) Th. M. Fr., Svensk Bot. 3: CAS'IELLON, Loe. 7, bajopfnusnigra, 17/X/ 1993, MUB-Ma Loe. 9. bajopinussylveslris, 17/ X/ 1993, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinas sylveslris, 18/ X/ 1993, MUR-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas.sylvestris, 18/X/ 1993, MUB-Ma TERUEl., Loe. 15, bajo Pinushalepensis, 12/X! 1994, MLJB-Ma 1977; 27/X/ 1994, MCB-Ma Loe. 20, bajo Pinas sylvestris, 13/ XI! 1991, MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinas sylveslris, 151 X! 1993, MUB-Ma 1975; 11!X/ 1994, MUB-Ma 1976; 26/X/ 1994, MUB-Ma FAMIliA S7ROBILOMYcE7AcEAE Género Chalciporus J. Bataille (1908) Chalclporuspierrbuguesii (Boud.) Ron, B. S. M. F. XVI, p. 196; TERUEl., Loe. 18, bajo Pinas sylvesi ns, 20/X! 1992, MUB-Ma Loe. 19, bajopinussylvestnis, 20/X/ 1992, MUB-Ma

19 ButI. Soc. MicoL Valenciano 3: 1997 FAMILIA XEROJOL4i'JFAE (Singer) Pegier & T. W. K. Young (1981) Género Xerocornus Quél. (1887) Xerocomus cbrysentcron (Buli.) Quél., Fi. Mycol. France, 418; casrell0n, Loc. 2, bajo Quercus rotundzj'olia, 25/ IX! 1991, MUB-Ma 1602; 12/ XI! 1992, MUB-Ma 16002; 24!X/ 1994, MLB-Ma Loe. 4, bajo1'inusnigrayquercusrotundfo1ia, 24/ VI! 1992, MUB-Ma 1605; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma TERUEL, Loe. 16, bajo Pinus halepensis, 27/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia y 'inuspinaster, 21!X/ 1992, MUB-Ma Xerocomu.s cf. rubellus (Krombh.) Quél., C. R. Ass. Fc Av. Sci. (Bordeaux 1895) 24(2): 620; ERUEL, loe. 16, bajo Pinus halepensis, 12/X! 1994, MUB-Ma Xcrocornus sublomenlosus (L.: Fr.) Quél., FI. Mycoi. Fr. 418; TERUEl., Loe. 16, bajo Pinus hafepensis, 16! IX! 1992, MUB-Ma ! X/ 1992, MUB-Ma ORDEN ('AiVTHARELJALES FAMILIA (L'1NTJL4RELIAEAEJ. Schriit (1888). Género Cantharellus Fc (1821) (antbare1lus lutescens I'ers.: Fr., Syst. Mycol. 1: 320; CASTELLON, Loe. 5, bajopinus nigra, 23/X/ 1991, MLB-Ma 1360; 18/X/ 1992, MCB-Ma 1363; 4!X11/ MUR-Ma loe. 7, bajo Pinus nigra, 18/X/ 1992, MUB-Ma 1367; 12!XIJ 1992, MUR-Ma 1366; 25/ X! 1994, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus.sylvestris, 24/ X! 1991, MUB-Ma 1361; 17/X! 1992, MUB-Ma TERUEL, Loe. 14, bajopinushalepensis, 24! X! 1991, MUB-Ma FAMILIA CIAVARIADEIPHACE4E Comer (1970) Género Clavariadelphus Donk. (1933) Clavariadelphus Iruncatus (Quél.) Donk., Meded. Bol. Mus. U úv. Utrech 9: 73; CASTEI.LON, Loe. 5, bajo 'mus nigra, 4! XI! 1992, MUB-Ma FAMILIA CIAVUIINACEME (Donk) Donk (1970) Género Clavulina J. Schriit (1888) Clavulina cristata (L.: Fr.) Schroeter, Krypt. FI. Schles. Pilze 442; CASTEI.I.ON, Loe. 4, bajo 'mus nigra yqucrcus rotundifolia, 11/ XV 1992, MUB-Ma

20 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 FAMILIA HYDN,l('FAE Chevall. (1826) Género Hydnurn L. (1753) Hydnum repandum L.: Fr., Syst. Mycol. 1: 400; CASTELI.ON, Loc. 2, bajo Quercus rotundifolia, 15/ XI! 1994, MUB-Ma ORDEN CORTJNARL4LES FAMILIA cortjnartac'e4e ileim ex Pouzar (1983) Género Cortinarius (Pers.) Gray (1821) Para tina completa información sobre los comentarios taxonómicos de los diferentes taxones de este género recolectadas en el area de estudio, remitimos al trabajo de SANCLIEZ etal. (1 995a). cortinarius alboviolaceus (Pers.: Fr.) Fr., Syst. Myc. 218; CAS1ELLON, Loc. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotundifolia, 11/ XL' 1993, MUB-Ma (ortinarius anomalus (Fr.: Fr.) Fr., liym. Eur. 369; TARRAGONA, Loc. 13, bajo Pinus nigra, 19/ Xl! 1993, MUB-Ma cortinarius bulliardi (Pers.: Fr.) Fr., Hym. Eur. 363; GASTELLON, Loc. 4, bajo Pinus nigra vquercus rotundifo!ia, 16/X/ 1992, MUB-Ma cortinarius caeslocanescens (Moser) Kiihner y Romagnesi, Fi. Charnp. 513; TERUEL, Loe. 19, bajo Pinussylvesíris, 20/XIJ 1992, MUB-Ma Loc. 20, bajopinusry1vestrls, 5/Xl/ 1992, MUB-Ma 1273, MUB-Ma Cortinarius caligatus Malç., FI. Chanip. Sup. Maroc 1: 482; CASTELLON, Loc. 1, bajo Pinus halepensis 17/X1! 1993, MUB-Ma Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 1218; 24/ X/ 1994, MUB-Ma Loc. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rolundifolia, 24/ X/ 1994, MUB-Ma Grupo de Córfinarius calocbrous (Pers.: Fr.) S. E Gra',ç Nat. Arr. Br. Pl. 1: 629; Cortinarius calocbrous subsp. calochrous var carolil (Veien.) Moser ex Nezd., Rod Cortinarius: 56; CASTEI.I.ON, Loe. 2, bajoquercus rotundifolia, 6/Xl! 1992, MUB-Ma 1224; 12/XIJ 1992, MUB- Ma Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundifo!ia, 16/ XL' 1992, MUB-Ma or1inarius calochrous suhsp. calocbrous var. parvus (liry.) Brandr., Cort 11. Niot vol 2; CASTEI.LON, Loe. 2, bajo Quercus rotnndifo!ia, 6/XIJ 1992, MUB-Ma

21 ButiL Soc. Micol. Vajenciano 3: 1997 cortinarius calochrozis siihsp. coniferarurn var. conlfcraruna (Mos.) Mos. ex Nezd., Rod Cortinarius: 56; CASTELLON, Loc. 4, bajo 'laus nigra yquercus rotundfo1ia, 11/ Xl! 1992, MUB-Ma Loe. 5, bajo Pinus nigra, 17/ X/ 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 18! X! 1993, MUB-Ma 1299; 18/ X/ 1993, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinus nigra, 14/ X/ 1993, MUR-Ma 'I'ERUEL, Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 3! XII! 1993, MUB-Ma Loe. 18, bajo Pinus sylvestris, 20/ X! 1992, MUR-Ma Loe. 25, bajo Pinus sylvestris, 10/ XI! 1993, MUB-Ma Cortinarius calocbrous subsp. conlferarurn var. baasfi (Mos.) Brandr., Nord. J. Bot. 10(5): 536; TARRAGONA, Loe. 12, bajo 'mus sylvestris, 18/ X! 1993, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinus nigra. 14! X! 1993, MUB-Ma ortinarius cedrelorun, Maire, Soc. Myc. Fr. 178; CASTEI.I.ON, Loe. 2, bajo Quercusrotundfolia, 6!XI! 1992, MUB-Ma 1215; 12/X1! 1992, MUB- Ma 1215; 12/X1! 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 18!X! 1993, MCB-Ma Cortinarizis coloneus Fi, Epi. Sys. Myc., 289; CASTELLON, Loe. 2. bajoquercus rotundfolia, 6!Xi! 1992, MUB-Ma 1230; 12/XJ! 1992, MUB- Ma ortinarius croceus (J. C. Sch.) Britz., Atlas: Taf. 350; CASTELI.ON, Loe. 9, bajo 'laus sylvestris, 25/X! 1994, MUB-Ma Cori inarius diabolicus (Fr.) Fr., Epicr.: 285; CASTEI,I.ON, Loe. 7, bajopinusn/gra, 12/XI/ 1992,MUB-Ma Loe. 5, bajopinusnigra, 12! XV 1992, MUB-Ma cortinarlus dionysae R. Hry, Bol. Soc. Mycol. Fr.; 'FARRA(;ONA, Loe. 13. bajo Pinus nigra, 3/ XII! 1993, MUB-Ma TERUEL, Loe. 20, bajo 'laus sylves/ris, 13!X1! 1992, MUB-Ma Corlinarius diosmus Kiihner, FI. Anal. CAS1E1,1.ON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, MUR-Ma Cortinarius diosmus Kiihn. vai araneosovolvatus Bon y Gaugué CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundfolia, 12/ Xl! 1992, MUB-Ma

22 Butil. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997 Cortinarius duracinus Fr. (ss Moser, non ss Bidaud), Epi. Syst. Myc., 304; CASTELLON, Loe. 11, bajo Pinus.sylvestris, 3/ XII! 1992, MUB-Ma cortinarlus infractus (Pers.: Fr.) Fr., Epicr.: 262; CASTELI.ON, Loe. 2, bajo QuercuSro1undfo1ia, 12/X1! 1992, MUI3-Ma 1219; 17/X1/ 1993, MUB- Ma 1286; 24/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinus nigra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma 12025; 25/X/ 1994, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinussylvestris, 18/X/ 1993, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinus nigra, 18/ X! 1993, MUB-Ma 12010; 19/ XI! 1993, MUB-Ma 12012; 3/ XII! 1993, MUB-Ma TERUEL, Loe. 25, bajopinus.sylvestris, 18/X/ 1993, MUB-Ma Corlinarius ionochlorus Maire. Fungi Catalannici 3(4): 113; casrell0n, Loe. 2, bajo Quercusro1undfo1ia, 12/XI! 1992, MUB-Ma 1246, MUB-Ma 1291; 24! X/ 1994, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinus nigra yqu.ercus rotundfo1ia, 11/ XI! 1992, MHB- Ma Cortinarlus lebretonii Qué!., Buli. Soc. Amis Sci. Nat. Rouen, 11, 15: 164; 1880 (1879) CASTEI,I.ON, Loe. 4, bajo 'mus nigra yquercus rotundfolia, 6/ XI! 1992, MIJB-Ma Loe. 5, hajopinusnigra, 17/X/ 1993, MUB-Ma Cortinarlus mucosus (Buil.) Kickx, FI. Crypt. Flandres: 191; CASTELLON, Loe. 7, bajo Pinus nigra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris. 15/ XI! 1992, MUB-Ma TERUEL, Loe. 20, bajo Pinus sylveslris, 13/ XI! 1992, MUB-Ma 1279; 20/X1! 1992, MUB-Ma ('ortinarius multifonnis Fr. et. ss Brandrud et al. (=C. muiftj'ormls var. conlferarum Moser ss. Marchand) (=C. conlferarurn (Moser) Moén-Loc. y Reum., Ati. Cort.; 1990.) CAS1ELI.ON, Loe. 7, bajo Pinus nigra, 25/X! 1994, MLJB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 25/ XJ 1994, MUB-Ma TERUEL, Loe. 19, bajo Pinus.sylvestris, 5/ XI! 1992, MUB-Ma 1264; 20/ XI! 1992, MUB-Ma Loe. 20, bajo inus sylveslris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma 1272; 5/ Xl! 1992, MUB-Ma 1276; 13/ Xl! 1992, MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinus sylvestris, 18/ Xl! 1992, MUB-Ma Cortinarius odorifer Britz., Ilyrn. Südb.; TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 19/ XI! 1993, MUB-Ma TERUEL., Loe. 20, bajo Pinussylvcslris, 5/Xl! 1992, MIJB-Ma ('ortinarius saporatus Britz., Mat. Besch. Hym.; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 12/X1! 1992, MUB-Ma ('ortinarius sodagnitus JIry varpara.suaveolens Bon y Trescol, Doc. Mycol. 73: 36; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercusrotundfolia, 12/XI! 1992, MUB-Ma

23 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Corlinarius sulfurínus Quél., Champ. J. Vosg. 501; CASTELLON, Loe. 2, bajoquercus rotundfoiia, 27/X/ 1994, MUR-Ma 12038; 24/XJ 1994, MUB- Ma cortinarius lalus Fr., lipi. Sys. Myc. 263; CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundfo1ia, 11/ XI! 1992, MUB-Ma cortinarius Irivialis Lge., Fi. Agar. Dan. 3: 24; cas'iellon, Loe. 2, bajo Quercus rotundfo1ia, 23/ X/ 1991, MUB-Ma 1211; 24/ X/ 1994, MUB- Ma Loe. 8, bajo Quercus rotundfolia, 24! X/ 1991, MUB-Ma TERUEL, Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia, 13/XV 1992, MUB-Ma 1266; 20/X1/ 1992, MUB-Ma Cortinarius urnbrinolens P D. Orton (= ('. rigidus (Scop.) Fc s.s Moser), Roy. Bot. Gard. Edinb.; CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotundfoiia, 6/ Xl! 1992, MUB-Ma cortlnarlus venetus (Fr.: Fc) Fr., Syst. Myc. 218; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundfo1ia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma TERUEL, Loe. 20, bajo /'innssylvcsiris, 5/X1/ 1992, MUB-Ma orti,zarius xanthopbyllus (Cooke) R. Maire, Buli. Soc. Mvcol. Fr. 27(4): 425. TERUEL, Loe. 23, bajo 'inussyiveslris, 26/X/ 1994, MUB-Ma Género Hebeloma (Fr.) Kurnm. (1871) Hebelorna cf. circinans Quél., Assoc. franç. Avan. Sciences; EARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 14/X/93, MLB-Ma Hebeloma crusiuliniforme (Buil.: Fr.) Quél., Fi. Mvc. Fr. p. 1. Paris; CASTEI,1.ON, Loe. 5, bajo Pinus nigra, 17/X/ 1993, MUB-Ma Loe. 9, bajo Pinus nigra, 15/ Xi! 1991, MUB-Ma 1102, MLB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinus nigra, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1106; 18/ X/ MUB-Ma TERUEl., Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1103, MUB-Ma 1105, MUB-Ma Hebelorna eduru,n Métrod ex Bon, Doc. Mycol. 61: 16; CASTELI,ON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 17! XI! 1993, MUB-Ma Loc. 5, bajo Pinus nzçra. 17/ X! 1993, MUB-Ma Loe. 9, bajo Pinus nigra, 18! X/ 1992, MUB-Ma 1129; 17/ X! 1993, MUB-Ma 1140; 25/ X/ 1994, MLB-Ma Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 18! X! 1993, MUB-Ma 'IARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinussylvestris, 1 8/X! 1993, MUB-Ma Loe. 13, bajo Piniis nigra, 19/ XI! 1993, MUB-Ma TERUEl., Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 19! X! 1992, MUB-Ma !XlJ 1992, MUB-Ma 1132; 2!Xli! 1993, MUB-Ma 1147; 27!X/ Loe

24 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: , bajo Pinus sylvestris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma Loc. 19, bajo Pinus sylvestris, 2/VII/ 1992, MUB-Ma / XII 1992, MI.JB-Ma 1117; 15/X/ 1993, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinussylvestris. 13/X1I 1992, MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinus.sylvestris, 18/XII 1993, MUB- Ma Hebeloina hiemale Bresad., Fung. Trid. 2: 52; CASTELI.ON, Loe. 4, bajopinusnigrayquercus rotund(folia, 16/X/ 1992, MUB-Ma TERUEL, Loe. 19, bajopinussj'lvestris, 5/X1/ 1992, MCB-Ma Loe. 23, hajopinussylvestris, 26/X/ 1994, MUB-Ma Hebeloma sinapizans (Paulet) Gillet, llyinen.: 527; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotund(folia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma Loe. 4, bajo Quercus rotundfolia, 1/VII/ 1992, MUB-Ma /XII 1992, MUB-Ma / XII 1992, MUB-Ma 1122; 13/X/ 1994, MUB-Ma 1150; 24/X/ 1994, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinusnira, 19/XL' 1992, MUB-Ma 1123; 25/ X/ 1994, MUB-Ma TERUEL., Loe. 13, bajo Pinus nigra, 19/ XII Loe. 24, bajo Quercus rotund(foiia, 13/ XII 1992, MUB-Ma Género Inocybe (Fr.) Fr. (1863) Para una coinpleta información sobre los comentarios taxonómicos de los diferentes taxones de este género recolectadas en el area de estudio, remitimos al trabajo de SANCIJEZ cf al. (1995b). Inocybe cf. abjecla (P. Karst.) Sacc., SylI. Fung. 5: 768; TERUEl,, Loe. 15., bajo Pinus halepensis, 5/XII 1992, MUB-Ma Inocybe adaequata (Britzelm.) Sacc., SylI. Fung. 5: 767; GASTELI,ON, Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotund(folia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma Jnocybe cf. amblyspora Kiihner, BulI. Soc. Nat. Oyonnus 9 (Suppl. 1): 3; 'I'ERLEL, Loe. 14, bajopinushaiepensis, 1/VIII 1992, MUB-Ma Inocybe amethysfina Kuvper, Persoonia Suppl. 3: 135; CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotund(folia, 6/ XII 1992, MUB-Ma Inocybe bongardii (Weinm) Quél. var. pisciodora (Donadini-Ruiset) Kuyper TERUEL, Loe. 19, bajo 'mus sylvesfris, 26/VII 1992, MUB-Ma Inocybe cf. cervicolor (Pers.) Qiiél., Enchir. Fung.: 95; CASTEI.LON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotund(folia, 11/ XLI 1992, MUB-Ma Inocybe decipiens Bres., king. Trid. II p. 13; CASTEL.I.ON, Loe. 11, bajo J'mnus.sylvestris, 1/VIII 1992, MUB-Ma TERUEl., Loe. 16, bajo

25 Bufli. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Pinas halepensis, 19/X/ 1992, MUB-Ma Loc. 19, bajo Piniisy1vestris, 26/VII 1992, MUB- Ma Loe. 22, bajo Pinus halepensis, 26/ VII 1992, MUB-Ma / VII/ 1992, MUB-Ma Inocybe dukamara (AIb. yschwein.: Fr.) Kummer, Führ. Pilzk.: 87; CASTEI.LON, Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundifolia, 24/ VII 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sj'lvestris, 1 / VIII 1992, MUB-Ma Inocybe dulcamara vat bomomorpba Kiihn., Buil. Soc. Mycol. France 71: 169; «1955» CASTEI.I.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercus rotandfo1ia, 24/ VII 1992, MU-Ma Inocybeflocculosa (Berk.) Sacc., Syli. Fung. 5: 768; CASTEI,1.ON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 29/XI/ 1991, MUB-Ma 1002, 1/VIII 1992, MUB- Ma 1028; 6/ X1/ 1992, MCB-Ma Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercas rotundfo1ia, 16/ X/ 1992, MLB-Ma 1080; 6/X1l 1992, MUB-Ma 1084, MUB-Ma 1086; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 1087; 12/XI/ 1992, MUR-Ma Loe. 5, bajopinus nigra, 241V 1991, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinas nigra, 24/ X/ 1991, MUR-Ma IARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylvestris, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 1008; 22/X/ 1992, MUB-Ma TERUEL, Loe. 15, hajopinushalepensis, 5/ XI! 1992, MUB-Ma Loc. 19, bajopinussylvcstris, 26/ VII 1992, MUB-Ma 1068, MUB-Ma 1072; 2/VII/ 1992, MUB-Ma Inocybeflocculosa var. crodfilia (llerink) Kuyp., Persoonia, Suppl.3: 163; c.astei,i,on, Loe. 5, bajo I'inusnigra, 23/XI 1991, MUB-Ma 'IERUEL, Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia, 13/XII 1992, MUI3-Ma Inocybefraud.ans (Britzelrn.) Sacc., Syli. Fung. 5: 778; CASIELLON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercu.s rolundifoíia, 1/ VII/ 1992, MUB-Ma Loe. bajol'inus sylves/ris, 24/X/ 1991, MUB-Ma TERUEL, Loe. 14, bajol'inushalepensis, 25/VII 1992, MUB-Ma Inocybe inodora Velen., Ceské Houby: 373; TERUEl,, Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 2/VII/ 1992, MUB-Ma Inocybejacobi Kuhner, Buil. Soc. Mycol. France 71: 170; «1955» CAS1'EI.LON, Loe. 11, bajopinussylvestris, 1/VII/ 1992, MUB-Ma Inocybe leiocephala Stuntz in A. H. Smith y Stuntz, Mycologia 42: 98; CASTEI.I,ON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, X/ 1991, MUB-Ma 1007; 16/ XI 1992, MUB-Ma oc. 4, bajo 'mus nigra y Quercus rotundifolia, 16/ XI 1992, MUB-Ma 1081; 11/ XI! 1992, MUB-Ma Loe. 7, bajo 'mus nigra, 25/X/ 1994, MUB-Ma IARRAGONA, loe. bajo Pinas sylvestris, 24/ X/ 1991, MUB-Ma 1013; 17/ XI 1992, MLB-Ma 10015, MUI3-Ma 27 -

26 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: ; 221X/ 1992, MLB-Ma 10017, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinas nigra, 151X1I 1991, MUB-Ma 1014, MUB-Ma 1017; 1/VIII 1992, MUB-Ma 1059; 171X1 1992, MUB-Ma 10019; 6/XJJ MCB-Ma 10020, MUB-Ma 10021, MUB-Ma TERUEL, Loe. 18, bajo Pinas sylvestris, 201X1 1992, MUB-Ma Loe. 19, hajopinussylvesiris, 10/X/ 1991, MUB-Ma 1015; 301X , MUII-Ma 1018; 20IXI 1992, MUB-Ma 10005, MUB-Ma 10006; 23/V 1992, MUB-Ma 10007; 5/X , MUB-Ma 10009, MUB-Ma 10010; MUB-Ma 10011; MUB-Ma 10012; MUB-Ma 10013; MUR-Ma 10014; 201X , MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinas sylvestris, 211V 1992, MUB- Ma Loe. 26, l)ajo Pinas sylvestris, 41 XI! 1992, MUB-Ma Inocybe leucobleina Kühner, Buil. Soc. Mycol. France, 71(3): 294; «1955» CASTELI.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercus rotand/b1ia, 1/ VIII 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylvestris, MUB-Ma TERUEL, Loe. 14, bajo Pinas halepensis, 1/VIII 1992, MCB-Ma Inocybe mixtilis (Britzelm.) Sacc., Syll. Fung. 5: 780; CASTEI,I.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercus rotundifolia, 24/ VI/ 1992, MUB-Ma. 1036, MUR-Ma 1038, MUB-Ma 1039, MUB-Ma 1040, MUB-Ma 1042, MUB-Ma 1044, MUB-Ma 1045; 11 VII/ 1992, MUB-Ma 1035; 61X1/ 1992, MUB-Ma Inocybe nitidiuscula (Britz.) Sacc., Syll. Fung. 11: 53; CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercas rotundifolia, 24/ VII 1992, MUB-Ma 1032; 16/ V 1992, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinas nigra, 17/V 1993, MUB-Ma Loe. 9, bajo Pinas nigra, 24/V 1991, MUII-Ma 1012, MUB-Ma Loe. 11, bajo 'mus sylvestris, 241V 1991, MUB-Ma 1006; 1/VIL' 1992, MUB-Ma 1048; 25/ VII 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylvestris, 25/VIl 1992, MLB-Ma Loe. 13, bajo Pinus nigra, 15/ XII 1991, MUB-Ma 1009; 25/VII 1992, MUB-Ma 1060; MUB-Ma 1061; 6/XL' 1992, MUB-Ma 10020; 14/V 1993, MUB-Ma 10032; 191X , MUB-Ma TERUEL, Loc. 19. bajopinassylvestris, 26/ VII 1992, MUB-Ma 1069, MUB-Ma Loe. 20, bajopinas sylvestris, 26/ VII 1992, MUB- Ma Loe. 23, bajo Pinas sylvestris, 261V 1994, MUB-Ma Inocybeperbrevis (Weinrn) Giliet ss. Heim, Le Genre Inocybe: ; CASTELLON, Loe. 5, bajopmnusnigra, 121X , MUB-Ma Inocybe phaeoconzis var. pbaeocomis (Pers.) Kup.,PersooniaSuppl.3:138; TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinas nigra, 15/ XII 1991, MUB-Ma Inocybe pseudoreducta Stangl y Glowinski, Karstenia 21: 30; TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylvestris, 15/ xl! 1991, MCB-Ma Loe. 13, bajo Pinas nigra, 15/XI/ 1991, MUB-Ma TERUEL, Loe. 20, bajo Pinas sylvestris, 20/lI! 1992, MUB- Ma

27 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Inocybe rimosa (Buil.: Fr.) Kummer, Führ. Pilzk.: 78; CASTEI.1.ON, Loc. 2, hajoquercus rotundfo1ia, 241X/ 1994, MUB-Ma 10033; 27/XI 1994, MUB- Ma Loc. 4, bajoj'iizusni,rayquercusrotundfo1ia, 12/XII 1992, MUB-Ma 1090, MUI3- Ma TERUEl., Loc. 15, bajo Pinus halepensis, 27/ X/ 1994, MUB-Ma 10036; 15/ XI! 1994, MUB-Ma Loc. 16, bajo Pinus halepensis, 27/ X/ 1994, MIJB-Ma Loe. 21, bajo Quercusfaginea, 2/VII/ 1992, MUB-Ma Loe. 22, bajo Pinus halepensis, 2/VII/ 1992, MU- Ma Inocybe rimosa var. rimosa f. argentata (Kiihner) Courtecuisse, Doc. Mycol. (Lille) 18 (72): 50; TERUEL, Loe. 19, bajo Pinussylvestris, 2/VII! 1992, MUB-Ma Inocybe splendens Ileiin, Le Gente Inocybe: 328; CASTEI.I,ON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 6/ XL' 1992, MUB-Ma TERUEL, Loe. 19, bajo 'inussylr'eslris, 26/VI! 1992, MUB-Ma Inocybe cf. siriata Bres., Icon. Myco!., XVI, tab. 759; CASTELLON, Loe. 5, bajo Pinas nigra, 24/ VI/ 1992, MUB-Ma Inocybe subporospora Ku)per, Persoonia, Suppl. 3: 192; TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus,sylvestris, 25/ VI/ 1992, MUB-Ma Inocybe tenebrosa Qué!., C. R. Ass. franç. Av. Sci. (Bleis 1884) 13: 279; CASTELLON, Loe. 11, bajo Pinas sylveslris, 24/X/ 1991, MUB-Ma Inocybe tjallingiorurn Kuyper, Persoonia, Suppl. 3: 192; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 24/ VI! 1992, MUB-Ma 1029; MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinu.r sylvestris, 24/ X/ 1991, MUR-Ma FAMILIA GzIUTIERIACE4EZeIIer (1948) Género Gautleria Vitt. (1831) Gautieria morchellaeforinis Vitt., Mon. Tuber. 26; CASTELLON, Loe. 4, l)ajo Pinas nigra yquercus rotundifolia, 1/VII! 1992, MUB-Ma Gaulieria otihil Trog, Mitt. naturforsch. Ges. Bern. 43; TERUEL, Loe. 20, hajopinussylvestns, 16/IX! 1992, MLB-Ma0300;1/X/ 1992, MUB-Ma

28 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 ORI)EN GOMPHALES FAMILIA RA.M4RIACFAE CORNER (1970) Género Ramaria Fr. ex Bonord (1851) Ramaria abielina (Pers.: Fr.) Quél., H. Europ. 671; TERUEL, Loc. 15, bajo Pinus halepensis, 30/ XI! 1991, MUR-Ma 1350; 12/ X/ 1994, MUB-Ma 1367; 15/XI/ 1994, MUB-Ma Rarnaria aurea (Sch.: Fr.) Quél., Fi. Myc. 467; CASTELLON, Loc. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundifolia, 12/ Xi! 1992, MUB-Ma i'eruei., Loe. 26, bajopinus sylvestris, 21/X/ 1992, MUB-Ma Raniariaformosa (Pers.: Fr.) QuéI., FI. Myc. 466; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, 12/XI! 1992, MUB-Ma ORI)EN H131ENOGAS7'RALES FAMILIA HYMENOGASTRAcE1E VitI. (1831) Género Hymenoga.ster VitI. (1831) Ilynlenogaster rernyi Dodge yzeiiei Ami. Missouri bot. Gdn. 21: 679; TERUEl., Loe. 23, bajo Pinus.sylvestris, 5/V/ 1993, MUB-Ma ORDEN LYCOPERD14LES FAMILIA GEi1STR4Ct4E Korda (1842) Género Geasirum Pers.: Pers. (1801) Geastrun: berkeleyi Massee, Ann. Bot. 4: 79; CASTEL.I.ON, Loe. 4, bajoi'inusnigrayquercusrotundfo1ia, 29/XI! 1991, MUB-Ma 1906; 12/ XL' 1993, MUB-Ma Geastrurnfirnbriaturn (Fr.) E. Fischer, Nat. Pflauz. 7: 73; CASTELLON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 291 XI! 1991, MUB-Ma 1904; 15/ X/ 1992, MUB-Ma Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 24/ VI! 1992, MUB-Ma 1918; 15/ IX! 1992, MUB-Ma 1923; 22/X! 1992, MEiB-Ma 1926; 16/X/ 1992, MUB-Ma 1927; 30/IX/ 1992, MUB-Ma 1928; 13/ X/ 1994, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotundfo1ia, 24/VI! 1992, MUB- Ma 1912; 26/ VIII! 1992, MUB-Ma 1920; 29/XI! 1991, MUB-Ma 1901, MUB-Ma 1903, MUB-Ma /1V 1992, MUB-Ma 1922; 30/DV 1992, MUB-Ma 1930; 16/X! 1992, MIJB-Ma Loe. 5, bajo Pinus nigra, 18/X/ 1992, MUB-Ma Loe. 8, bajo Pinus nigra, 18/X! 1992, MUB-Ma Loe. 9, bajo Pinos sylvestris, 30/ IX! 1992, MUR-Ma 1939; 18/X! 1992, MUB-Ma Loe. 11, bajopinussylveslris, 15/XV 1991, MUB-Ma 1902; 17/X/ 1992, MLB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus.sylvestris, 25/VI! 1992, MUB-Ma 1917; 15/XV 1991, MUB-Ma 1910, MUB- IiE

29 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Ma 1911; 17/XJ 1992, MUB-Ma 1943; 18/X/ 1993, MUB-Ma Loe. 13, bajopinusnigra, 25/VI/ 1992, MUB-Ma 1916; 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1908, MUB-Ma 1909; 6/X1/ 1992, MUL3-Ma 1945; 17/X/ 1992, MUB-Ma 1946; 12/X/ 1994, MUB-Ma TERUEL, Loe. 17, bajo Quercus rotundfoiia, 19/X! 1992, MUB-Ma Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 23/X! 1992, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinussyluestris, 20/X/ 1992, MUR-Ma Loe. 23, bajopinussylvestris, 17/IX! 1992, MUB-Ma 1921; 21/XI 1992, MUB-Ma Loe. 25, bajopinus sylvestris, 41X , MUB-Ma Geasirum rnelanocepbalurn (Czern) Stanék, Cesk. Mykol. 10: 20; TERUEL., Loe. 20, bajo Pinas sylveslris, 23/X/ 1992, MUB-Ma Geasirum minirnum Schw., Sitzungs. Natur. Ges. Leipzig 1: 116; CASTELI.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigray Quercus rotundzfolia, 24! VI/ 1992, MUB-Ma / 1992, MUB-Ma ERUEL, Loe. 25, bajo Pinas sylvestris, 4! XI! 1992, MUB-Ma Geas!ru,,i rufescens Pers.: Pers., Syn. Meth. Fung. p. 134; CASTEI.L.ON, Loe. 4, bajo J'i,ius nigra yquercus rotundij'olia, 24/ VV 1992, MUB-Ma 1914; 1/ VII! 1992, MUII-Ma 1921; 29/XIJ 1991, MUB-Ma 1907; 18/X! 1992, MUB-Ma Loe. 5, bajo Pinas ni,çra, 18/ X/ 1992, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinas nigra, 18/ X/ 1992, MUB-Ma 1937; 30/ IX! 1992, MUB-Ma 1938; 1 7/X! 1993, MUB-Ma TERUEl., Loe. 20, bajo Pinas sylvestris, 20/X1 1992, MUB-Ma Geasirum triplcxjungh., 1,. Natur. Gesch. 7: 287; CAS1EI.1.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigray Quercus rotundfolia, 15/ IX! 1992, MUB-Ma / 1992, MUR-Ma X/ 1992, MUB-Ma /XII 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinas nigra, 17! X/ 1992, MUB-Ma / xv 1992, MUB-Ma TERUEl., Loe. 17, bajo Quercasrotandifolia, 19/X! 1992, MUB-Ma Loe. 23, bajopinusnigra, 21/ X/ 1992, MUB-Ma Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia Pinus pinaster, 21/X/ 1992, MUR- Ma Loe. 25, bajopinussylvestris, 4!Xl! 1992, MUI3-Ma FAMILIA LYCOPERDACFAE Chevall. (1826) Género Lycoperdon Pers. (1801) Lycoperdon atropurpureuni Vitt., Monograph. Lycoperdd. p. 42; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercasrotundfolia, 18!XI! 1992, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinas nigrayquercus rotund(foiia, 161X/ 1992, MUB-Ma Lycoperdon molle Pers., Syn. Meth. Fung. p. 147; casre1.i.on, Loe. 2, bajo Quercus rotund?jblia, 12!XL/ 1992, MUB-Ma TERUEL.. Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia ypinuspinaster, 21/ X! 1992, MUB-Ma

30 Butil. Soc. Micol. Valenciano 3: 1997 Lycoperdonperlaturn Pers., Syn. Meth. Fung. p. 145; CASTELLON, Loc. 2, bajo Quercus rotundfolia, 81V 1992, MtJB-Ma Loc. 4, bajo Pinus nigrayquercu.srotund(folia, 161V 1992, MIJB-Ma Loc. 5, bajo Pinusni,çra, 18/V 1992, MIJB-Ma Loc. 7, bajo Pinus nigra, 241V 1991, MUB-Ma Loc. 10, bajo Quercus rotundfolia, 25/VII 1992, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 15/X1/ 1991, MUB-Ma 1955; 18/ X/ 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 25/ VI/ 1992, MUB-Ma 1962; 181V 1993, MUB-Ma TERUEL, Loc. 23, bajo Pinussylvestris, 151V 1993, MUB-Ma Lycoperdon umbrinum Pers.: Pers., Syn. Meth. Fung. p. 147; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercusrotundifolia, 1/VII/ 1992, MUB-Ma 1966; 23/V 1991, MUB- Ma / XII 1991, MUB-Ma 1952; 6/ XI! 1992, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinu.s nigra y Qu.ercusrotundfoIia, 16/V 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajopinussylvestris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma TERUEL, Loe. 14, bajo Pinus halejensis, 15/ Xi! 1991, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinussylvestris, 16/V 1992, MUB-Ma ORDEN MEL4NOGASTRALES FAMILJA MEL4NOGASTR1cFAE E. Fiscli. (1933) Género Melanogaster Corda (1831) Melanogastervariegatus (VitI.) W. ytui.,ann. Sci. Nat. Bol. Serie 11, 19: 377; CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundfo!ia, 18/ Xl! 1992, MUB-Ma ORDEN PHALL4LES FAMILIA CL4THR4CEAE Chevall. (1846) Género Claibrus Micheli: Pers. (1801) Claibrus ruber Micheli: Pers., Syn. Mdli. Fung. 2: 241; CASTELI.ON, Loe. 1, bajo Pinu.s halepensis, 13/V 1994, MUB-Ma FAMILIA P11ALL4CFAE Corda (1842) GéneroPballusJuniusexL. (1753) PbaIlu.s impudicus L.: Pers., Syn. Mclii. Fung CASTELI.ON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 141 XI! 1994, MIJB-Ma

31 Butil. Soc. MicoL Va'enciana 3: 1997 ORDEN RUSSUL4LES FAMILIA RUSSUL4CEAE Lotsy (1907) Género Lactarius I'ers. (1797) Lactarius cbrysorrbeus Fr., Epicr.: 342; CASTELLON, Loc. 4, bajo Pinus nigray Quercus rotundifolia, 6/ XL! 1992, MUII-Ma / XI! 1992, MUII-Ma 1726; 7/ XII! 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 13, bajopinusnigra, 14/X/ 1993, MUB-Ma Lactarius cf.decipiens Quél. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundijblia, 24! X! 1994, MUB-Ma Lactarius deliciosus (L.:Fr.) Gray, Nat. Arr. Brit. PI. 1: 624; CASTELLON, Loe. 4, bajopinusnigra, 29/XL/ 1991, MUB-Ma 1704; 1 1/XIJ 1992, MUB-Ma Loe. 5, bajo Pinus nigra. 15/X1! 1991, MUB-Ma 1706, MUB-Ma 1708; 17/X/ 1993, MUB-Ma Loe. 7, bajopinusnigra, 19/XI! 1992, MUB-Ma 1730; 4/XI1! 1993, MUB-Ma Loe. 9, bajo 'mus sylvestris, 24/ X! 1991, MUB-Ma 1701, MUI3-Ma 1702; 18/ X! 1992, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1707; 18/ X! 1993, MUB-Ma ARRAGONA, Loe. 12, bajo 'mus sylveslris, 24! X! 1991, MUB-Ma / XI! 1991, MUB-Ma 1709, MUB-Ma 1710, MC11-Ma 1711, MUB-Ma 1712; 17/XJ 1992, MUR-Ma 1732; 251X! 1994, MtJB-Ma Loe. 13. bajo Pinus nigra, 24/X! 1991, MLB-Ma 1705; 19/X1J 1992, MUB-Ma 1733; 14/ X! 1993, MEJB-Ma 1745; 18/ X! 1993, MUB-Ma 1747; 19/ XI! 1993, MCB-Ma TERUEL., loe. 14, bajo Pinus halepensis, 1/ VII! 1992, MUB-Ma 1722; 15! XI! 1991, MUB-Ma Loe. 19, bajo Pinus sylvestris, 5/XI! 1992, MUB-Ma 1734; 20/XL/ 1992, MUB-Ma Loe. 20, bajopinussylvestris, 13/X1! 1991, MUB-Ma 1716; 20!X1J 1992, MUB-Ma 1737; 20/X! 1992, MUR-Ma Loe. 24, bajo Quercus ro1undfo1ia ypmnuspinaster, 13!XV 1992, MUB- Ma Laclarlus cf. evosmus Kiihner & Romagnesi, Buil. Soc. Mycol. Fr. 69: 361; casrell0n, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 24! X/ 194 MUB-Ma Lactarius gr. mairel Malençon, Bul!. Soc. Mycol. France 55: 34; CAS'IELLON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, 24! X! 1994, MUB-Ma Lactarizis sanguzfluus (Paulet.) Fr., Epicr.: 341; CASTEL.I.ON, Loe. 1, bajo I'inus halepensis, 17/ Xl! 1993, MUB-Ma Loe. 4, bajo 'mus nigravquercusrotundfolia, 16!X! 1992, MUB-Ma Loe. 11, bajopinussylvestris, 17!X! 1992, MUB-Ma EREJEL, Loe. 19, bajo Pinus sylveslris, 21VII! 1992, MUB-Ma 1718; 27! VIII! 1992, MLB-Ma 1717: 5/ XI! 1992, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinus 53'Ivestris, 10/ X! 1991, MUB-Ma 1714; 20/ XJ 1992, MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinus sylvesiris, 11! X! 1994, MUB-Ma

32 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Género Russula Pers. (1796) Russula acrifolia Roinagn.; GASTEI.LON, Loc. 4, bajo Pinus nigrayquercus rotundifolia, 16/ X/ 1992, MUB-Ma Russula delica Fr., Epicr.: 350; TARRAGONA, Loc. 12, bajo Pinussylvestris, 261W 1991, MUB-Ma TERUEl., Loc. 16, bajo Pinus halepensis, II X/ 1992, MUB-Ma Russula densifolia (Secr.) ex Giliet (ss. Rornagn.), Charnp. Fr.: 231; CASIELLON, Loc. 7, bajopinusnigrci, 18/X! 1992, MUB-Ma Russula emelica var. sylvestris Singer, Zeitschr. f. Pilzk.: 121; casrell0n, Loc. 2, bajo Quercus rolundifolia. 16/ X! 1992, MUB-Ma TERUEL, Loc. 17, bajo Quercus rotundifolia, 19/ X/ 1992, MUB-Ma Loc. 19, bajo Pinus syhestris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma IXV 1992, MUB-Ma Russula gr. krombholzii R. Shaeffei, Llovdia 33: 82; CASTEI.1.ON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotundfolia, 24! X/ 1994, MCB-Ma Russula mustelina Fr., Epicr.: 351; TERUEL, Loc. 22, bajo Pinus halepensis, 19/ X/ 1993, MUB-Ma Russula perskina Krornb., Natiirtr. Abb. Beschr. Schwmme 9: 12. TERUEl., Loe. 17, bajo QuercusroiundUblia, 19/X/ 1992, MUB-Ma Russula straminea Maleiiçon, Buil. Soc. Mycol. Fr. 58: 45; TERUEL, Loe. 21, bajo Qu.ercusfaginea, 26/ VI/ 1992, MUB-Ma 1837 Russula lorulosa Bies., Icon. Mycol. 1: 433; CASTELLON, Loe. 4, hajopinusnigrayquercus rotund(folia, MUB-Ma Loe. 5, bajopinus nigra, 23/ X! 1991, MUB-Ma 1820, 15/ XI! 1991, MCB-Ma 1815, MUB-Ma 1830; 17/ X/ 1993, MUB-Ma Loe. 7, bajo Pinus nigra, 24/X/ 1991, MUB-Ma 1818, MUB-Ma Loe. 8, bajo Pinus nigra, 24/ X! 1991, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinussylveslris, 26/ IX! 1991, MUB- Ma 1825; 181X1 1993, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma 1826, MUB-Ma /X1! 1991, MUB-Ma 1823; 181V 1993, MUB-Ma Loe. 13, bajo Pinus nigra, 15/XI/ 1991, MUB-Ma 1816, MUB-Ma 1821, MLB-Ma 1822; 191X , MUB-Ma ERUEI., Loe. 14, bajopinus halepensis, 24/V 1991, MUB-Ma Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 13/ Xl! 1991, MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinus sylvestris, 11/ X/ 1994, MLB-Ma 1869; 26/V 1994, MUB-Ma

33 ButiL Soc. Micol. Va'enciana 3: 1997 Russula torulosa f. Iuteovirens Boud. in BIum ex Bon, I)oc. Mycol. 65: 56; CASTELLON, Loe. 4, bajo Quercus rotundfolia y Pinus nra, 24/ X/ 1994, MUB-Ma ORDEN ScLERODER4L474LES FAMILIA ASTRAFAcFAE Zeller ex Jiilich (1982) Género Astraeus Morgan (1889) Aslraeus hygronzeiricus (Pers.: Pers.) Morg.,J. Cincinnati Soc. Naltir. llist. 12: 19-20; CASTELLON, Loe. 2, bajoquercus rotundifolia, 24/VII 1992, MUB-Ma 1933; 15/1XJ 1992, MUB- Ma 1935; 8/X/ 1992, MUB-Ma 1936; 16/X/ 1992, MUB-Ma Loe. 3, bajopinushalepensis, 15/X/ 1992, MUB-Ma Loe. 4, bajol'inusnigrayquercusrotundzfolia, 1/VIl! 1992, MUI3- Ma 1934; 29/XI! 1991, MUB-Ma 1932; 161X1 1992, MUB-Ma Loe. 11, 17/X/ 1992, MUB- Ma TER[JEI., Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 151XI/ 1991, MUB-Ma Loe. 17, bajo Quercusrotunclifolia, 19/X/ 1992, MUB-Ma Loe. 22, bajopinushalepensis, 14/XL/ 1991, MCB-Ma Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia y Pinuspinaster, 21/ X! 1992, MUB-Ma FAMILIA SCLERODERM4TACF4E Corda (1842) Género Pisolithus Albert. y Schwein. (1805) Pisolithus linclorius (Pers.) Coker y Couch, Gast. Ea.st U.S.A and Canada, p. 170; 'leruei., Loe. 21, bajo Quercusfaginea, X/ 1992, MUB-Ma Género Scleroderrna Pers. (1801) Scleroderma cepa Pers.: Pers., Svn. Meth. Fung. p155; CASTELLON, Loe. 2, bajoquercus rotundifolia, 24/VI! 1992, MUB-Ma Loe. 4, bajo Pinus nigra yquercus rotundifolia, 29/XI! 1991, MUB-Ma Scleroderrna verrucosurn BtiII.: Pers., Syn. Meth. Fung. p. 145; CASIELION, Loe. 4, bajo Pinus nigray Quercus rotundfo1ia. 16/ X/ 1992, MUB-Ma 0200; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma ORDEN THELEPHORALES FAMILIA BANKERAEAE I)onk. (1961) Género Pbellodon P Karst. (1881) Pbellodon niger (Fr.: Ft) P. Karst., Rey. Mycol. 3: 19; TARRAGONA, Loe. 12, hajopinussylvestris, 26/DV 1991, MUB-Ma 1371; 18/X! 1993, MUB-Ma

34 Butil. Soc. Micol. Va!enciana 3: 1997 FAMILIA IHELEPHORiWEAE Chevall. (1926) Género Hydnelluni P Karst. (1879) lfydncllurn aurantiacum (Baiscli.: Fr.) Karsten, Medd. Soc. Faun. FI. Fenn. 5: 41; CAS1ELI.ON, Loc. 7, bajopiniisnigra, 18/X/ 1992, MUB-Ma /XI/ 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loc. 12, bajo Pinus sylvestris, 17/ X/ 1992, MUB-Ma Loc. 13, bajo Pinu.s sylvestris, 18/ XI 1992, MCB-Ma Ifydnellum coeruleum (Hornem.: Pers.) P Ka.rsl., Medd. Soc. Faun. Fi. Fenn. 5: 41; TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus.çylvestris, 17/ X/ 1992, MUB-Ma Hydnellumferrngineum (Fr.: Fr. ) P. Karst., Medd. Soc. Faun. FI. Fenn. 5: 41; TARRAGONA, Loe. 12, bajo 'mus sylvestris, 15/ XI! 1991, MUB-Ma Género Sarcodon Quél. ex Karst. (1881) Sarcodon imbricatus (L.: Fr.) Karst., Rey. Mycol. 3:20; 'IARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinussylvestris, 19/ XL! 1993, MUB-Ma TERUEl,, Loe. 20, bajo Pinussyívestris. 23/X! 1992, MUB-Ma / XI! 1992, MUB-Ma Género Tbelepbora Fr. (1821) Tbelephora terretris Fr.: Fr., Syst. Mycol. 1: 431; CASTELLON, Loe. 4, hajopinusnigrayquercusrolundifolia, 1/ VII/ 1992, MUB-Ma Loe. 11, bajo Pinus.sylvestris, 1/VII! 1992, MUB-Ma TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 26/VIII/ 1992, MUB-Ma0008; 3/XIIJ 1993, MUB-MaOOl 1.TERUEI., Loe. 20, bajopinu.ssylves/ris, 26/ VII 1992, MUI3-Ma / IX! 1992, MUB-Ma / X! 1992, MUB-Ma Loe. 23, bajo Pinus nigra, 17/ IXI 1992, MUB-Ma / Xl! 1992, MUB-Ma BIBI.IOGRAFIA ALESSIO, CI.. (1980). Iconographia Mycologica. Vol. XXIX. Suppl. III. Inocybe. Trento, Museo Tridentino di Scienze Natiirali. ALESSIO, C. 1.. (1985). Boletus Diii. ex 1.. Libreria editrice Biella Giovanna. Saronno (Italia). BI1)AUI), A., HENRY, R., MOENNE-I.00COZ, P. & REMAUX, P. (1992).Atlas des cortina/res. Pars4. Éditions Federation Mycologique Dauphiné-Savoie. BIGELO\V, It E. (1982). North American specics of clitocybe P 1. Bei/.i. ivova Jiedw/gia 72: BIGELOW,. E. (1985). North American species of clitoybe. P 2. Beith. Nova Iledwigia 81: BON, M. (1983). Tricholornataceae de France et diurope occidentale (6éme partie: i'ribu clitocybeae Fay). Doc. Mycol. 13(51):

35 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 BON, M. (1990). Flore mycologique d 'Europe. I. Les Hygrophores (Hygrophoraceae Losty). Doc. Mycol. Mcm. 1 lors. Ser. n BON, M. (1991). Flore Mycologique d'europe. 11. Les Tricholomes cf re.çemblants. Tricholomataceae (Fa),od.) Heim (Ierepartiej Doc. Mycol. Mcm. Fiors. Sér. n 2: BRANDRUD,.1.. E., L.INDSTRÚM, Fi., MARKLUND, Fi., MELOT,J. & MUSKOS, S. (1990). Corlinarius, Flora Photographica, Vol. 1. Cortinarius LIB, K1óvervigen, Matfors, Swedcn. BRANDRUD, 1,. E., I.INDSTRÓM, II., MARKLIJND, FI., MEI.OT,J. & MLSKOS, S. (1992). Corti,zariu Flora Pholographica, Vol. 11. Cortinarius HB, K1óvervigen, Matfors, Sweden. BRANDRLD. 1. E., 1.IN1)STR.)M, Fi., MARXLUND, It, MELOT,J. & MUSKOS, S. (1994). cortinarius. Flora Photographica. Vol III. Cortinarius LIB. Maffors. Swcden. BRUCHET. G. (1973). contribut ion a l'estude da genre Hebeloma (Fr.) Kumm. Partie spéciale. Bulletin Mensuel de la Sociéte 1,innéenne de Lyon. Suppleinent ah 110 6, Lyon. CErIO, B. ( ). Ifunghi dal vero. Vol Saturnia. Trento. COURTECUISSE, R. & DUHEM, B. (1994). Guide des champignons de France et D'Europe. 479 pp. 1)elachaux et Niestle, Lausanne. DENNIS, R. W. G. (1978). BritishAscomycetes.J. cramer. Vaduz. ESIEVE-RAVENTÓS, E (1987). contribución al conocimiento taxonómico ecológico y corológico del órdcn Agar/cales s. 1. (Basidionzycotina) en el Sistema central (provincias de Madrid y Segovia). Univ. Alcalá de Llenares. Fac. de Farmacia. Tesis Doctoral (iné(1). GAI.l.I, R. (1985). Gli Igrofori de/le nostre Regioni (Atlante 'ratico-monografico per la Determinacione degli Igrofori). Edicioni La Tipotecnica Milano, Italia. FIEYKOOP. M. (1993). Estudio taxonómico, cológicoy ecológico de los hongos pertenecientes al orden AGARJ4LES s.l. (BASIDIOMYCOTIiVA) de la provincia de Guadalajara. Universidad de Alcalá de llenares. Tesis I)octoral (inéd). LLONRUBIA, M. (1982). Aportación al conocimiento de los hongos del SE. de España. Univ. Murcia. Fac. Biología. Tesis l)octoral (inéd). HONRUI3IA, M., DÍAZ, (;., TORRES, l, MORTE, A., SÁNCHEZ, E, GARCÍA, G., GUTIÉRREZ, A. & CARRII.I,O. C. (1995). Estudio de las Micorrizas en El Maestrazgo: Informe Final E.N.D.E.S.A. Ined. KÜHNER, R. & ROMAGNESI, II. (1974). Flore analitique des champiç,zoizs superieurs. (Agarics, Bolets, chantare/les). Masson et C.I.E., Paris. KUYPER, T. \V. (1986). A revision of the genus Inocybe hi Europe. 1. Subgenus Inosperma and the sinootli-spored species of subgcntis Inocybe. l'ersoonia suppl. 3: MARCIIANI), A. (1977). chainpignons da Nord ci da Midi. Tome 5. Les Russules. Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes. Perpignan, France. MARCIIANI), A. (1982). champiqnons da Nord et da Midi. 7h,ne 7. Les cortinaires. Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes. Perpignan, France. MARClIAD, A. (1983). Chainpignonsdu Nordet duillidi. Tome 8. Les Cortinaires (fin,). Société Mycologique des Pvrénées Mediterranéennes. Perpignan, France. MARCHAND, A. (1986). champignons da ivord el da Midi. Vol. IX. Les Tricholomes. Soc. Mycol. Pirénéens Mediterranéennes. Perpignan. MERLO, E. G. &TRAVERSO, M. (1983). Inostrifunghi. LeAmanite. Sagep Editrice, Genova

36 ButiL Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 MORENO, G.. GARCÍA MANJÓN, J. L. & ZUGAZA, A. (1986). La Guía IiVCAFO de los hongos de la Península Ibérica. INCAFO, Madrid. ORTEGA, A. (1992). Setas de Andalucía Oriental. Colegio Oficial de Farmaceuticos de Granada. Armilla (Granada). 268 pp. RIVA, A. (1988). Tricholoma (Fr.) Staude. l,ibreria editrice Giovanna Biella. Saronno, Italia. ROMAGNESI, II. (1967). Les russules deurope el d'afrique dii Nord. Bordas. Paris. SANCHEZ, E, HONRUBIA. M. & TORRES, P. (1995a). Ga.steromycctes interesantes en el Sistema Ibérico. Bol. Soc. Micol. Madrid 20: SANCIIEZ, E, ORÍEGA, A., HONRUBIA, M. & TORRES, P. (1995b). Hongos ectomicorrícicos en El Maestrazgo. 11. Gortinarius Fc Doc. Mycol : SANCHEZ, E, ESTEVE-RAVENTOS, E, HONRUBIA, M. &TORRES, P. (1995c). Hongos ectomicorrícicos en El Maestrazgo. III. Inoc),be (Fr.) Fr. c7#ogamie, Mj'col. 16(4): SANCIIEZ, E (1997). liongosectomicorrícicos de E/Maestrazgo: Estudios taxonómico, ecológico fisiológico. Univ. Murcia. Fac. Biología. Tesis Doctoral (inéd)

37 ButH. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 MYXOMYCETES EN EL CARRASCAL DE LA FONT ROJA (ALICANTE) M.OLTRA Dep. Dio, Vegetal. U. Complutense (le Alcalá de llenares Alcalá de Henares. Madrid (España). Summary. OITm,M. (1997). Mpmntycetes front dte Carrascal de la Font Roja' (Alicante), Bol,Soc.Micoi Valenciana n 3: The Alt xomtceles collectcd along the micologist activities front dic Carrascal de la Font Roja (Alicante) have seco studied aud kept for this article. Data on their ecologx cltorologv and Itabitat are also added. Kev words: Alt xoinycetes, cltorologv, ecoloç Spain. Resumen. Ocno,M, (1997). Myxontvcetes en el Carrascal de la Font Roja (Alicante). Bol.,Soc,Micoí Valenciana n 3: Un estudio de los Mtxo,ntceles recolectados durante las actividades eticológicas realizadas en el Carrascal de la Font Roja (Alicante), aportando (latos sobre su ecología, localización geográfica y hábitat. Palabra clave:.411:otnyceles. corología, ecología, España. INTRODUCCIóN El denominado «Carrascal de la Font Roja» está situado dentro de la Sierra del Menetjadoi; como parte de las formaciones montañosas de interior, al Noreste de la provincia (le Alicante. Inmerso en el Sistema Bético, lo constituyen básicamente rocas calizas, con procesos de carstificación y debido a la irregularidad orográfica con conjuntos de cinglares y runares. En la carretera de acceso al santttario de la Font Roja y en el camino de Tetuán afloran arcillas de Kettper (l1c le dan nombre. Existen varias unidades de paisaje vegetal diferentes debido al abrupto terreno, muy accidentado y con desniveles de altitud de 1352 m (Menetjador) a 600 m (zonas de cultivo),ver Cosca & GARCÍA (1997). Comprende parte de los municipios de Alcoy e N. Es declarado Parque Natural por Decreto 49/89 del Conseli de la Generalitat Valenciana, desde entonces se ha promovido por esta Comunidad el estudio de su flora y fauna, para un mejor conocimiento ecológico y corológico. Este paraje, además, ha sido popular e históricamente protegido en su estado natural por los habitantes de la población de Alcoy, al formar parte de su tradición cultural y religiosa. Su situación geográfica es óptima para la presencia de una flora rica en endemisntos de la región levantina, siendo ésa la principal razón para la protección oficial de este área, GotzzÁt & CoszÁi (1991). Se realizan, durante los años 1994, 1995, 1996 y 1997, prospecciones micológicas con carácter sistemático y como parte de estas actividades se recogen muestras de Myxornycetes por Antoni Conca, Fernando García y Miguel Oltra, este último responsable de su identificación y publicación

38 Butil, Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 wvf MAPA 1: Sistemas montañosos de interior, al Noroeste de Alicante. MAPA 2: Localización de la provincia de Alicante dentro de la Península Ibérica

39 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 ESTUDIO COROLÓGICO PREVIO DE LA PROVINCIA DE ALICANT E It única cita completa publicada corresponde a Fuligo septica (L) EH.Wigg., en el trabajo de MrsÇos, & BERTAUIJ (1971), y consta para Alcoy, Monasterio de la Font Roja [30SYH 1482, 1060 mi, en Brachjpodium sp. [retusunz], 31 -X LÓ tesis doctoral de GRAaA (1981) y el trabajo de licenciatura de LÓPEZ-SÁNCHEZ (1985) contienen numerosas citas correspondientes a la provincia de Alicante, indicadas solo por referencias en las publicaciones de ILLANA, IlEYxooP & MoNo (1990) y LkDo (1991). Todas estas citas se han ampliado visitando los lugares de recolección y mediante comunicación personal con el autor del primer trabajo, indicándose a continuación número de recolector, fecha, lugar y substrato: Badhamiafoliicola Lister: Dénia. Sierra de Soldetes, angostura en la carretera entre Benissa y Gata de Gorgos, 30S11C4893, 200 m, en cladodios caídos de Opunlia maxima, leg. X.LLimona, , EG 592 (Gracia 1981, pag. 148yLópez-Sánchez 1985, pag. 144). Badhainiagracilis (T.Macbr.)T.Macbr.: Dénia, Sierra de Soldetes, angostura en la carretela entre Benissa y Gata (le Gorgos, 30SBC4893, 200 m, en cladodios caídos de Opuntia nzaxi,na, leg. XLlinzona, , EG 592. Santa Pola, Isla Plana (Isla de Tabarca), chumberal junto acantilados (le zona nordeste, 30SY , 40 iii, en cladodios caídos de Opuntia maxima, 29-y- 1977, EG 226; ídein, EG 227; ídem. EG 228 (Gracia 1981, pag. 154 y López-Sánchez 1985, pag. 146). Badhainiapanicea (Fr.) Rostaf.: Albatera, márgenes de la carretera a llondón de los Frailes, después del canal de Albatera, 30SX , 80 m, enarundo donaxypbragmites com,nunis, 1-V1-1977, EG 238. Aspe, márgenes (lela rambla del Vinalopó, junto al Molino de Martínez, cerca de la carretera de Aspe a Alicante, 30SX , 170 in, en restos de Daucus carota, 1-VI- 1977, EG 244 (Gracia 1981, pag. 164 y López-Sánchez 1985, pag. 148). ollaria arc),rione?na (Rostaf.)Nann.-Breinek.: Confrides, Sierra de Aitana, umbría, 30SYI13682, 1200 in, en acículas de Pinushalopensis, 25-IV-1978, EG 1283 (Gracia 1981, pag. 175 y lópez-sánchez 1985, pag. 192). Collar/a rubens (Lister)Nann.-Brcmek.: Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SY113782, 1300 in, en tocón y hojas delledera helix, 31-V-1977, EG 261 (Gracia 1981, pag. 187 López-Sánchez 1985, pag. 195). 6'omatricha lurida l.ister: Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SY , 1300 m, en tronco y raíces de Hedera helix, 31-V-1977, F.G 261 (Gracia 1981, pag. 183yIi5pe7,-Sánche 1985, ptg. 194). omairicha nigra (Pers. ex J.EGmel.)J.Schrót.: Confrides, Sierra (le Aitana, umbría, 30SY113682, 1200 in, en Pinus halepensis, 31-V-1977, EG 262; ibídem, 25-IV-1978, EG 1286 (Gracia 1981, pag. 202v l.ópez-sánchez 1985, pag. 198). Didernia spumarioia'es (Fr.)Fr.:Confrides, Sierra de Aitana, umbría, 30SYH3682, 1200 m, en acículas (le Pinas halepensis, 25-IV-1978, EG 1283 (Gracia 1981, pag. 295 y López-Sánchez 1985, pag. 178)

40 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Didyniurn comaturn (Lister)Nann.-Bremek.: Albatera, márgenes de la carretera a Hondón de los Frailes, después del canal de Albatera, 30SXH8530, 75 ni, en hojas de Phoenix canariensis, 1-Vl-1 977, EG 240; ídem, EG 242 (Gracia 1981, pg 319 y López-Sánchez 1985, pag. 181). Didymiuin d/jfor,ne (Pers.)Gray: Albatera, márgenes de la carretera a Hondón de los Frailes, después del canal de Albatera, 30SXI 18530, 75 m, en substrato desconocido, 1-Vl-1977, EG 239 (Gracia 1981, pag. 324 y López-Sánchez 1985, pag. 181). Didyinium duhiu.in Rostaf.: Aspe, márgenes de la rambla del Vinalopó, junto al Molino de Martínez, cerca de la carretera de Aspe a Alicante, 30SX , 170 m, en tallos dedaucus carota, 1-Vi-1977, EG 246; ídem, E.G 247 (Gracia 1981, pag. 327 y López-Sánchez 1985, pag. 182). Didymium sqnwnulosuin (Alb. & Schwein.) Fr.: Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SY113782, 1300 m, en hojas de Hedera he!ix, 31-V-1977, EG 233. Cojifrides, Sierra de Aitana, vertiente norte en cota inferior. 30SY , 1250 m, en corteza, hojas y tocón de Hedera helix, 31 -V-1977, EG 259; ídem, EG 261. Crevillente, rambla, 30SX , 80 m, en madera de Ficus carica, 1-VI EG 234; ibídem, en restos denerium oleander, EG 235; ídem, EG 236. Albatera, márgenes de la carretera a Hondón de los Frailes, después del canal de Albatera, 30SXH8530, 80 m, en rizoma (le Arundo donax y Fra çnites comunis, 1-V1-1977, EG 238; bídeni, en substrato desconocido, EG 240 (esta cita solamente figuraen Gracia 1981, pag. 357); ídem, E.G 242. LaJara, márgenes de la carretera junto a la población, 30S13C4501, 40 rn, en hojas de Quercus coccfera, 2-V1-1977, EG 248. Dénia, vertiente norte del Montgó, 30S13C m, en hojas dequercus coccifera, 2-Vi-1977, EG 249 (Gracia 1981, pag. 357 y López-Sánchez 1985, pag. 186). Hemitrichia minor G.Lister: Santa Pola, Isla liana (Isla de Tabarca), chumberal junto acantilados (le zona nordeste, 30SY ,40 in, en cladodios caídos de Opuntia maxiina, 29-y- 1977, EG 226; ídem, 227 (solo aparece en la obra de Gracia 1981, pag. 489). Licea kleislobolus G.W.Martin: Albatera, márgenes de la carretera a Hondón de los Frailes, después del canal de Albatera, 30SXH8530, 75 m, en substrato desconocido, 1-V1-1977, EG 239; ídeni, EG 242 (Gracia 1981, pg 429 vlópez-sánchez 1985, pag. 111). Lvco,qala epidendrurn (L.)Fr.: Alcolecha, Sierra de Aitana, Port deis Tudons, 30SY1I3381, 1200 jo, en tocón de 'mus halepensis. 31 -V-1 977, EG 232 (Gracia 1981, pag 448 y López-Sánchez 1985, pag. 117). Perichaena chrpsosperma (Curr.)Iister: Dénia, vertiente norte del Montgó, 30S13C5099, 350 m, en chamaerops humilis en cámara húmeda, 2-Vi-1977, EG 650 (Gracia 1981, pg 475 y López-Sánchez 1985, pag. 133). Perichaena corlicalis (Batsch)Rostaf.: Albatera, márgenes de la carretera a hondón de los Frailes, (lesl)ués del canal (le Albatera, 30SX , 75 m, en restos de Arundo donax y 'hraginiles comunis, 1-V1-1977, EG 238. Aspe, márgenes de la rambla del Vinalopó, junto al Molino de Martínez, cerca de la carretera (le Aspe a Alicante, 30SXI18530, 170 m, en restos de Daucus ca,vta, 1-Vl-1977, EG 243; ídem, EG 244. Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SYI13782, 1300 m, en corteza de Hedera helix, 31-V-1977, EG 258 (Gracia 1981, pag. 482 y López-Sánchez 1985, pag. 134)

41 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Perichaena ver,nicular/s (Schwein.)Rostaf.: Albatera, márgenes de la carretera a Hondón de los Frailes, después del canal de Albatera, 30SX118530, 75 m, en substrato desconocido, 1- Vl-1977, EG 241 (Gracia 1981, pag. 493 y López-Sánchez 1985, pag. 138). Physarum bitectum G.l.ister: Crevillente, rambla, 30SX119435, 80 rn, en hojas dequercu.s cocczfera, 1 -Vl-1977, EG 237 (Gracia 1981, pag. 513 y López-Sánchez 1985, pag. 155). Ph;'sarum brunneolum (W.Phillips) Massee: Confrides, Sierra de Aitana, umbría, 30SYI13682, 1200 m, en hojas dequercus ilex, 25-1V-1978, EG 1284 (Gracia 1981, pag. 522 y López-Sánchez 1985, pag. 156). 'hysarum conzpressum Alb. & Schwein.: Santa Pola, Isla Plana (Isla de Tabarca), playa junto al Poblado de San Pablo, 30SY112027, 0.5 m, en hojas de Posidonia oceanica, 29-V-1977, EG 225. Santa Pola, Isla Plana (Isla de Tabarca), chumberal junto acantilados (le zona nordeste, 30SYII2 127, 40 m, en cladodios caídos de Opuntia maxinza, 40 m, EG 227; ídein, EG 228 (Gracia 1981, pag 530 y 1.ópcz-Sánchez 1985, pag. 159). Physarum nutans Pers.: Villajovosa, Sierra de Orxeta, rambla, 30SYI 14071, 400 rn, en hojas de Yuca sp., 31-V-1977, EG 231 (solo aparece en la obra de Gracia 1981, pag. 560). Trichia varia (Pers. ex J.EGmel.) Pers.: Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SY u, en tronco (le Hedera helix, 31-V-1977, E(; 260 (Gracia 1981, pag. 665 y López-Sánchez 1985, pag 142). La obra (le l.ópez-sáncnez & al. (1986) contiene, de la provincia de Alicante, referencias a la obra de GaclA (1981) respecto a Baa'harniafoliicola pag. 37, Col/aria arcyrionema pag. 38, Gol/aria rubens pag. 38. D/dymium cornatu.m pag. 37, Perichaena chrpsosperrna pag. 36 y J'hrsarum bitectuni pag 37, así como una lista de especie.s de la zona Sureste de España. Se amplían los mismos datos con mapas regionales en la obra LÓI'Ez-SÁNcHEz & al. (1989), donde figuran la distribución por especies en cada provincia del Sureste, entre ellas Alicante. CA1ÁI.OGO DE ESPECIES Para cada taxón se indica nombre completo y autor(es). Los protólogos y sinónimos constan en MARTIN & Ai.rxopoui.os (1969), FARR (1976), N.NEN(;A-B1n1P (1991) y Lo (1993). Para localizar las citas rápidamente se han ordenado alfabéticamente los géneros e igual a continuación las especies. 1.os nóineros de herbario corresponden al particular del autor (Oltra), al Real Jardín Botánico de Madrid (MA-Fungi) y al Departamento de Botánica de la Universidad de Alcalá de llenares (AH) donde quedan depositadas las muestras. Arcyria affinis Rostaf. A1,ICANTE: Alcoy, Cava Colonia, 30SY , 1280 m, en tronco descortezado de Pinus halepensis, leg.a.gonca &EGarcía, 4-X-1996, tra, AH

42 Butil. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997 Arcyria cinerea (Buli.) Pers. Al.ICAN'l'E: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH1883, 740 m, en tronco descortezado de Populus nigra, leg. A. C'onca &EGarcía, , tra, AH Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYFI 1281, 1180 m, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rolundfo1ia, leg. A.'onca, EGarcía & MO/Ira, , tra, AH 22758; ibídem, en tronco y cortezas de Quercus ilex ssp. rotundifolia, , tra, AH Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ncgo (Casa del Pi), 30SYH 1982, 965 m, en tronco descortezado de U/mus ininor, leg. A. Conca & E García, , tra, AH Ibi, falda de El Menetjador, 309SY , 1300 in, en tronco descortezado dequcrcus ilex ssp. rotundifolia, leg.a.6'onca &EGarcía, , 2029.Oltra, Alt Arcyria denudata (1,.) \Vettst. AI.ICANl'E: Alcoy zona quemada situada en el km 4 de la carretera al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1783, 840 m, en tronco quemado de Pinas halepensis, leg. A.Conca & EGarcía, 5-VI- 1997, tra, Al Arcyria incarnata (Pers. exj.ecmel.) Pers. ALICANTE: Alcoy, Cava Coloma, 30SYHI 281, 1280 m, en tronco dequercus ilex ssp. rotundifolia, leg.a.c'onca &EGarcía, 17-X-1996, tra, A!! Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYH1482, 1060 m, en papel de plata abandonado, leg.a.c'onca &EGarcía, , tra, All Alcoy, Mas de Tetuán, 30SY111281, 1180 m, en tronco descortezado (le Pinas halepensis, leg. A. (]onca, E García &M. Oil ra, , Oltra, AH (junto a tra, Licea kleistobolus); ibídem, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundifolia, leg. AXonca & E García, 1 5-V-1997, tra, Ml Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ncgo (Ca.sa del Pi), 30SYI 11982, 965 m, en tronco descortezado de Populus alba, leg. A. Conca &EGarcía, 24-IV-1997, tra, Ml Arcyria minuta Buchet =Arc),,ria galio/mac Nann.-Bremek. =Arcyria carnea (6.1.ister) 6. I.ister ALICANIE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 m, en tronco descortezado de Populus nigra, leg. A.c'onca, EGarcía & M.Oltra, , tra, Al 23560; ibídem, en tocón de /'opulus nigra, leg. A. Conca & E García, , 2056.Oltra, Al Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ncgo (Casa del Pi), 30SY111982, 965 m, en corteza de Ficas carica, leg.a.c'onca &EGarcía, , tra, AH 22724; ibídem, en corteza deqzíercus ilex ssp. rolundifolia, tra, Alt 22727: ibídem, en tronco descortezado (le Ficas cari ca, tra, Al] Observaciones: identificada de acuerdo con la descripción que, para A. gulielmae, realiza ROBIIRECHT (1974)

43 ButM. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 Arcyria obveiata (Oeder) Onsberg =Arcyria nutans (Buil.) Grey. ALICANTE: Alcoy, Cava Colonia, 30SYH 1281, 1280 m, en tronco descortezado de Pinus halepensis, Ieg. A. conca &EGarcía, 4-X-1 996, Oltra, AH Alcoy, de la senda de la Mina als bancals del Baró, 30SYHI 582, 1160 ni, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundjblia, Ieg. A.conca & EGarcía, 5-XIi-1996, Oltra, AH Alcoy, entre Pta deis Gal.Iers y Mas de ietuáii, 30SYH 1382, 1180 ni, en tronco descortezado de Pinus halepensis, leg. A. conca, E García &M.OlIra, 23-IX-1995, tra, AH Arcyria stipata (Schwein.) Lister ALICANTE: Alcoy, umbría de El Menetjador, 30SY111382, 1300 ni, en tronco descortezado dequercus ilex ssp. rotund'fiuia, ieg.a.conca &EGarcía, , tra, MI Obseivaciones: especie estipitada con peridio permanente, capilicio que no expande y ornamentación variada. ornatricha alta Preuss ALICANl'E: Aico', Font de la Olivereta, 30SYIl 1883, 740 a, en tronco descortezado de 'opulus nigra, ieg. A.Gonca, EGarcía & M.Oltra, , Oitra, AB (junto a tra, Arcyria infinita). Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SY111982, 965 ni, en corteza de Ficus carica, leg. A.conca & EGarcía, , tra, AH (junto a tra, Arcyria minuta) ; ibídem, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundfolia, tra, Al 22734; ídein, 2051.Oitra, AH 22734; ídem, tra, MA-Fungi Comatricha anomala Ranuneioo ALICANTE: Alcoy, entre Pla deis Gal.lers y Mas de Tetuán, 30SYII 1382,1180 in, en tronco descortezado de 'mus halepensis, Ieg. A.Gonca, EGarcía & M.Oltra, 23-IX-1 995, tra, All Alcoy, Pia deis Gai.lers, 30SY , 1180 m, en tronco descortezado de Qu.ercus ilex ssp. rotundifolia. ieg. A.C'onca & EGarcía, 1 -XII-1 995, Oltra, AH Observaciones: identificadas de acuerdo con la descripción de RAMMELOO (1976 y 1978), KowusM & al. (1987) y MORENO & al. (1992), la muestra tra presenta esporas de (9)-10 mm, mientras que en Oltra miden 8-(9) mm, tienen una coloración mas clara y es recogida en una zona menos soleada que la anterior. Especie con pocas citas mundiales pero que se encuentra con frecuencia y abundantes fructificaciones cilla zona mediterránea de nuestro estudio, MoRcao & 11.(1992), OLTRA (1996a y 1996b). También ha sido recogida en California (U.S.A.) por KotIsM & al. (1987) y en Baja California (México) por l,i7áritaga & al. (1997)

44 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Comatricha ellae Hirk. ALICANTE: Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SYH 1982, 965 m, en tronco descortezado dequercus ilex ssp. rotundfo1ia, leg.a. Conca & EGarcía, , 2053.Oltra, MA-Fungi (junto a tra, Comatricha alta). Observaciones: Para su identificación se ha seguido la descripción y separación de especies próximas que realiza Peo (1994). Comatricha ellae Foto 1: esporocarpo x 20 Foto 2: detalle del capilicio, red peridial y columela x 40 Foto 3: esporas x

45 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Comatricha nigra (Pers. ex J.EGmel.) J.Schrt. A1,ICANTE: Alcoy, entre Pla deis Gal.lers ymas de Tetuán, 30SYHI 382, 1180 in, en tronco descortezado (le Pinus halepensis, ieg. A.Conca, EGarcía & M.Oltra, 23-IX-1 995, Oitra, Ml Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYH 1281, 1180 ni, en tronco descortezado de Pinas halepensis, leg. A. Conca, EGarcía &M. Oltra, , Oltra, AH (junto a Oitra, Echinostelium ninutum). Alcoy, Sant Antoni. Ma.s del Ñego (Casa dei Pi), 30SYH 1982, 965 m, en tronco descortezado (le Pi,ius halepcnsis, leg. A. conca & EGarcía, , Oltra, Al (junto a tra, Craterium leucocephaluin var. scyphoides). Alcoy, wnbría de El Menetjador, 30SYII 1382, 1300 in, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundfo1ia, leg. A.Conca & EGarcía, , tra, AH Obsetaciones: la muestra tra esta compuesta por ejemplares con una altura total de 15-2 mm, menor dei establecido para el estándar de la especie 3-7 mm. Crateriuin Ieucocephaluni var. ieucocephalum (Pers. ex J.EGmei.) Ditmar AL1CANrFE: Alcoy, zona de la Coya Celada, 30SY , 1070 m, en tallos y hojas de Brach;podium re/u..rum, leg.a.conca, 1? García &M.Oltra, 23-IX-1995, tra, AH 19267; ibídem, en hojas de Quercus ilex ssp. rotundifolia, tra, Al 19268; ibídem, en hojas de Fraxinus ornas, 1474.Oltra, AH Craterium leucocephalurn var. scyphoides (Cooke & Baif.) Clister At,1CANI'E: Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (casa del Pi), 30SYH 1982, 965 m, en tronco descortezado de Pinas halepensis, leg. A.conca & EGarcía, , tra, AH Craterium minutum (1.eers) Fr. ALIcANTE: Alcoy, jardines del Santuario de la Font Roja, 30SYH1482, 1060 m, en hojas dequercus ilex ssp. rotundifolia, leg. A. Gonca, E García &M. Oltra, 23-IX- 1995, Oltra, AH (jiinto a Dasyscij.hus cerinas) Alcoy, Pla deis Cal.iers. 300H 1382, 1180 in, en hojas de Quercus ilex ssp. rotundfolia, leg.a.conca, FGarcía &M.Oltra, , tra, AH Cribraria cancellata (l3atsch) Nann.-Bremek. =Dictydiuin canceilatun Batsch ALICANTE: Alcoy, Cava Coloma, 30SYII1 281, 1280 m, en tronco descortezado de Pinas halepensis, leg. A.conca & EGarcía, 4-X-1996, tra, AH 22673; ibídem, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundifolia, tra, Al Alcoy, Font del Rosinyol, 30SY , 980 m, en tronco descortezado de Pinas halepensis, leg. A. conca & EGarcía, 11 -X- 1995, Oltra, Ml Alcoy, umbría del Mas de Tetuán, 30SY , 1150 m, en tronco descortezado de Quercus ilex en cultivo, ieg. M.Oltra, , tra, AH Cribraria violacea Rex ALlCAN1E: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 m, en tronco descortezado de Populus nigra, leg.a.conca &FGarcía, 26-IV-1997, tra, Alt (junto a Oitra, Hernitrichia clavata var. cal),culata). Alcoy, umbría del Mas de Tetuán, 305Y111282, 1150 m, en tronco descoi

46 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 tezado dequercu.s ilex ssp. rotund([olia en cultivo, leg. M.Oltra, , 1998.Oltra, AH Dictydiacthalium plurnbeum (Schumach.) Rostaf. ex Lister ALICANTE: Alco) Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 ni, en ramas de Popuiu.s nigra en cultivo, leg. MO/Ira, , tra, AH Observaciones: obtenida la muestra en cultivo, se observa un plasmodio blanco lechoso que se vuelve rojizo al tiempo que se eleva sobre la superficie en columnas verticales individuales, con aspecto de cerationzyxafruticulosa, reagrupándose estas columnas en varios pseudoetalios don- (le maduran y forman las esporas. DidymiLim clavus (Alb. & Schwein.) Rabenh. ALICAME: Alcoy, zona de la Coya Gelada, 30SYH 1482, 1070 a, en hojas de Quercus ilex ssp. rolund(folia, leg. A.Conca, EGarcía &M.Oltra, 23-IX-1995, tra, AH Didymium difforrne (Pers.) Gray ALICANTE: Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYI , 1060 ni, ene! suelo, leg. A.Conca & EGarcía, , 1963.Oltra, AH (junto a tra, Didymium trachysporum). Didyrniurn laxifi!um G.I,ister &J.Ross ALICANTE: Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYH 1281, 1180 m, en hojas dequercus ik'xssp. rolund(folia, leg. A.Gonca & EGarcía, 2-V-1997, tra, All 22749; ídem, tra, MA-Fungi 37453; ibídem, en hojas, frutos y flores masculinas de Quercus ilex ssp. rotuna(folia, tra, Ah Didyniium megalosporum Berk. & M.A.Curt. =Didyrnium eximium Peck ALICANTE: Alcoy, finca La Cardadora, 30SYH 1583, 880 m, en hojas dequercus ilex ssp. rotund(folia, leg. A. Conca, EGarcía &M. Oltra, 23-IX- 1995, 1465.Oltra, Ah 19262; ibídem, en acículas de Pinus halepensis, Oltra, AH 19263; ibídem, cii hojas y ramitas de Viburnum linus, Oltra, AH 19264; ibídem, en hojas dequercus cocc ([era, tra, AH Didyrniurn melanospernwrn (Pers.) T.Macbr. ALICANIE: Alco) Font de la Olivereta, 30SYII 1883, 740 m, en corteza depopulus nigra, leg.a.conca & EGarcía, tra, Al! 22716; ibídem, en hojas de Populus nigra, 26-!V-1997, tra, AH Didymium rubeopus var. albocapilhitium G.Moreno, Castillo, Illana & lizárraga A1.lANiE: Alcoy, Font del Rosinyol, 30SYH 1482, 980 m, en hojas dequercus ilex ssp. rotund([olia, leg. A.C'onca, EGarcía & M.Oltra, 23-IX-1995, tra, AH Alcoy, Pla deis GalIers, 30SY , 1180 m, en hojas dequercus ilex ssp. rol und([olia, lcg.a.c'onca, EGarcía &M. Olira,

47 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: , tra, AH Observaciones: especie que será descrita próximamente por MoNo, ('Ásnao, ILLARA & Lra(RRAGA (en prensa) corno nueva para la ciencia. Todas las muestras ha sido revisadas por los autores. Didymium squaniuiosum (Alb. & Schwein.) Fr. ALICANTE: Alcoy, El Molinar, 30SYH2085, 580 rn, en hojas dehedera clix, ieg.a.conca &EGarcía, , tra, AH 22735; ibídem, en hojas depopulus alba, tra, AH Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 m, en corteza de Populus nigra, ieg. A.conca & EGarcía, , tra, AH 22717; ibídem, en hojas de 'opulus nigra, tra, AH Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYH 1281, 1180 m, en Diplotaxis erucoides, leg. A.Conca, EGarcía & MO/fra, , Oltra, AH Alcoy, Pia deis Gal.lers, 30SY , 1180 rn, en hojas de Quercus ilex ssp. rotundfolia, leg. A.C'onca, EGarcía & MO/fra, , tra, Al] (junto a OltraDidymium ru beopus var. albocapillitiurn); ídem, Oitra, AH Alcoy, zona (le la Coya Gelada, 30SY , 1070 m, en hojas de Quercus ilex ssp. rofundfolia, leg. A. conca, EGarcía &M. O/Ira, 23-IX- 1995, Oltra, AH (junto a Oltra, Dia'yrniurn clavas). Observaciones: las muestras tra y tra, representan una forma de fructificación con peridio recubierto de gruesa corteza de cristales estrellados, estípite delgado, corto y sin hipotalo. Sin embargo la espora mantiene, bajo microscopia electrónica de barrido, el tamaño y patrón de ornarnentación típicos de la especie. Didymium trachysporum G.Lister ALICANTE: Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1482, 1060 ni, en papel de plata abandonado, leg. A.C'onca & EGarcía, , tra, AH 22697; ibídem, en el suelo, tra, Al Echinostelium minutum de Bary ALiCANTE: Alcoy, finca El Pinaret, junto km 3 carretera al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1783, 780 mn, en tocón de Pinas halepensis, leg.a.conca, EGarcía&M.OlIra, , tra, Ml (junto a Oltra, Physarunz nutans). Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYF1 1281, 1180 m, en tronco descortezado de Pinus halepensis, leg. A. conca, EGarcía &M. O/Ira, , Oltra, AH 19300; ibídem, , tra, Al] (junto a tra, Licea kleistobolus). Encrthenema papillatum (Pers.) Rostaf. Al.ICANTE: Alcoy, Cava Coloma, 30SY1-1I 281, 1280 rn, en tronco descortezado de 'mus halepensis, lcg. A. Conca & E García, 4-X- 1996, Oltra, Al]22671 (junto a Oltra,Arcya ohvelata). Enteridiurn lycoperdon (BulI.) M.L.Farr Al.ICANTE: Alcoy, Sant Antoni, paelleros junto a la Ermita de Sant Antoni, 30SYh11982, 900mn, en papel de plata abandonado, leg.a.conca &EGarcía, 5-Vi-1997, tra, Al Observaciones: curioso hábitat donde es encontrado este Myxoniycete, dentro de un retorcido

48 ButIL Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Pal)el de plata usado por los excursionistas para envolver los bocadillos, substato donde, en otros lugares, también se han encontrado Didyinium trachysporum yarcyria incarnata. Fuligo septica (L.) EH.Wigg. ALICANTE: Alcoy, Font del Rosinyol, 30SY , 980 ni, en madera enterrada en el suelo, leg. A.Conca & EGarcía, 11 -X-1995, Oltra, AH Heinitrichia clavata van calyculata (Speg.) Yamain. =Hemitrichia caij'cnlata (Speg.) M.L.Farr ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivcreta, 300I1883, 740 m, en tronco descortezado de Poplilus nigra, leg.a.conca &EGarcía, 26-1V-1997, tra, Mi Observaciones: se sigile el tratamiento taxonómico de YAMAMOTO, liagl'nt & Sw&NA (1993). Hemitrichia karstenii (Rostaf.) I.ister ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 ni, en rama de Populus nigra, Ieg. A.conca &EGarcía, , tra, Al (junto a tra, Licea biforis). Leocarpus fragilis (Dicks.) RostaS. AUCANrE: Alcoy, San Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SY111982, 965 ni, en ramas deficus cenca, leg. A. Conca & EGarcía, , 2041.Oltra, Alí Licea biformis Morgan ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 3OSYH 1883, 740 m, en rama dcpopulus nigra, leg.a.c'onca &EGarcía, , tra, Al] Licea kleistobolus G.W.Martin ALICANTE: Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYH1 281, 1180 m, en tronco descortezado depinushalepensis, leg.a.c'onca, EGarcía &M.Oltra, , tra, AH Licea miniina Fn AlICANTE: Alcoy, finca El Pinaret, junto km 3 carretera al Santuario de la Font Roja, 30SY , 780 ni, en tocón de Pinus halepensis, leg. A. Gonca, E García & M. Oltra, , 1561.Oltra, Al (junto a Oltra, Ph),sarunz nntans). Alcoy, Pla deis Gal.lers, 30SY , 1180 ni, en tronco descortezado depinus halepensis, leg.a.conca, EGarcía &M.Oltra, Oltra, MI (junto a Oltra, i'hysarum nutans). Licea parasitica (Zukal) G.W.Martin ALICANTE: Alcoy, jardines del Santuario de la Font Roja, 30SYH1482, 1060 ni, en corteza de Cupressus,scrnpervirens vivo, leg. M.G.Fernández & MOlina, 26-Vll-1997, 2233.Oltra, MA-Fungi 37451; ídem tra, MA-Fungi

49 ButiL Soc. Mico!. Valenciana 3: 1997 Lycogala epidendrum (L.) Fr. ALICANTE: Alcoy, Entrador del Baró, 30SYI 11582,960 m, en tocón depinns halepensis, leg.a.conca & EGarcía, 17-X-1996, tra, AH Alcoy, entre P1a deis Gal.lers y Mas de Tetuán, 30SYH 1382, 1180 ni, en tronco descortezado de Pinus halepensis, Ieg.A. conca, EGarcía &M.Oltra, , tra, AH Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SY , 965 ni, en tronco descortezado de Populus alba, Ieg.A.conca &EGarcía, 24-IV-1 997, 2221.Oltra, A Lycogala flavofuscum (Ehrenb.) Rostaf. ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740tn, en tocón de Populus nigra, leg. A. conca &EGarcía, 26-IV-1997, tra, Ml Mucilago crustacca EH.Wigg. / AlICANTE: Alcoy, Sant Antoni, padlleros junto a la Ermita de Sant Antoni, 305Y1I1982, 900 ni, englobando a tallos y hojas de Brach)podium retusum, leg. A.conca & EGarcía, 5-Vl-1997, tra, AH Perichaena depressa Lib. ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SY , 740 m, en corteza de Populus nigra, leg.a. conca &EGarc(a, 1 9-XII- 1996, 1845.Oltra, AH 21002; ibídem, en tronco descortezado de Populus nigra, tra, Aff 22667; ibídem, en corteza de Popu.lus nigra, leg.a.concaegarcía &M.Oltra, , tra, Al] Alcoy, jardines del Santuario de la Font Roja, 30SY , 1060 ni, en corteza de cupressiis sempervirens, leg. M.G. Ferndndez &M.Oltra, 26-V1I-1997, 2239.Oltra, Al] Perichaena vermicularis (Schwein.) Rostaf. ALICANTE: Alcoy, jardines del Santuario de la Font Roja, 30SY , 1060 m, en corteza de clip ressus sempervircns vivo, leg. M. G.Fernández &M. Oltra, 26-VII- 1997, 2234.Oltra, MA-Fungi (junto a tra, Licea parasitica) ; ídem, tra, AH Physarum bivalve Pers. ALICANTE: Alcoy, El Molinar, 30SYH2085, 580 in, en hojas de Rubus ulmfolius, leg. A.conca & EGarcía, , 2034.Oltra, AH 22719; ibídem, cii tallos deruhus ulmifolius, 2035.Oltra, AH 22720; ibídem, en hojas de Ficus carica, tra, AH 22721; ibídem, en rama deficus carica, '2037.Oltra, Al] Physarum brunneolum (W.Phillips) Massee ALICANTE: Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1482, 1060 ni, en hoja de Viburnu,n tinus, Ieg. A.conca & EGarcía, 24-Xl-1994, 1066.Oltra, AH Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYFI 1281, 1180 ni, en Dilotaxis erucoides, leg. A. conca, E García & M. Oltra, , tra, Al 19297; ibídem, en hojas de Quercus ikxssp. rotundfolia, tra, AH

50 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: Alcoy, Pla deis Gal.lers, 30SYH 1382, 1180 m, en hojas dequercus ilex ssp. rotundfoiia, leg.a.c'onca &EGarcía, 2-V-1997, 2225.Oltra, Al! Physarum cinereum (Batsch) Pers. ALICANTE: Alcoy, Cava Coloma, 30SY , 1280 m, en hojas de Quercus il.ex ssp. rotundifolia, leg. A.Conca & EGarcía, 17-V-1996, tra, Al! 22701; ibídem, en ramas de Quercus ilex ssp. rotundfo1ia, tra, All Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SY , 1060 m, en plá.stico emboltura de embutido abandonado, cg. A.C'onca & EGarcía, 24-Xi-1994, tra, Al! Physarum contextum (Pers.) Pers. Ai.ICANTE: Alco) Font de la Olivereta, 30SY111883, 740 m, en corteza de Pinus halepensis, cg. A. C'onca, EGarcía &M. O/ira, , Oltra, AH 22685; ibídem, en tallos de Brachjpodium retusuni, tra, AH Physarum dccipiens M.A.Curtis =1'hysaiim auriscalpiurn Cooke Al.ICANTE: Alcoy, jardines de! Santuario de la Font Roja, 30SY , 1060 in, en corteza (le cupressus sempervirens vivo, leg. M. G.Perndndez &M.OlIra, 26-VIl- 1997, tra, AH Physarum leucophaeurn Fr. ALICANTE: Alcoy, umbría de El Menetjador, 30SY , 1300 in, en corteza de Quercus ilex ssp. rotiindfolia, cg. A.c'onca & EGarcía, , tra, AH 22707; ibídem, en rama de Quercus ilex ssp. rotundifolia, tra, AH Alcoy, zona quemada situada en el km 4 (le la carretera al Santuario de la FonI Roja, 30SYH 1783, 840 m, en tronco quemado de inus ha/ap ensis, leg. A. c'onca & EGarcía, 5-VI- 1997, tra, AH Physarurn nutans Pers. AlICANTE: Alcoy, Cava Colonia, 30SYIl 1281, 1280 ni, cii tronco descortezado de Pinus halepensis, leg. A.C'onca &EGarcía, 4-X-1996, tra, Al ; ídem, tra, All Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1482, 1060 m, en tronco descortezado de Pinus halepensis, leg. A. Conca & E García, , 1651.Oltra, AH A1co) entre Mas de Tetuán y Cava Coloma, 30SY , 1240 ni, en rama cte Quercus ilex ssp. ro1undfolia, leg. A. Conca & EGarcía, 25-X- 1996, tra, AB Alcoy, finca El Pinaret, junto km 3 carretera al Santuario de la Font Roja, 30SY111783, 780 m, en tocón (le Pinus halepensis, leg. A.Conca, EGarcía & M.Oltra, , Oltra, AH 19290; ídeiii, Oltra, AH Alcoy, parte alta de la Senda de la Mina, 30SY111482, 1300 m, en corteza dequercus i/e. ssp. rotundifolia, leg.a Conca &EGarcía, 1-X , Oltra, AH 19301; ibídem, , tra, Alí Alcoy, Pla deis GaLlers, 300I 1382, 1180 ni, en tronco descortezado de Pinus ha/epeiisis, leg. A.c'onca, EGarci? & MO/Ira, , Oltra, Al] Alcoy, Sant Aiitoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 305fl11982, 965 in, en tronco descortezado de Ficus carica, leg.a.'onca &EGarcía, , tra, AH

51 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Physarum pusilluni (Bcrk. & M.A.Curtis) G.lister ALICAiNTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SY111883, 740 m, en corteza y tronco de Populus nigra, leg. A. Conca & E García, , tra, Al] Alcoy, Sant Antoni, paelleros junto a la Ermita de Sant Antoni, en hojas de Brachjpodizun retusum, leg. A. C'onca & EGarcía, 5-VI- 1997, tra, All Stemonitis fusca Roth Al.ICANTE: Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SY111982, 965 m, en corteza deficus carica, leg.a.c'onca &FGarcía, , tra, AH (junto a tra,Arcyria minu/a). Mcos umbría del Mas de Tetuán, 30SY , 1150 m, en tronco descortezado dequercus ilex ssp. rotund(folia en cultivo, leg. M.Oltra, , tra, Al Stemonitis splendcns Rostaf. ALICANTE: Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SYI1 1982, 965 m, en tronco descortezado de Ficus carica, leg. A.onca & E García, , tra, AH Trichia affinis de Bary AlICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SY , 740 m, en tocón depopulusnigra, leg.a.conca &EGarcía, , tra, Al] Trichia varia (Pers. ex J.EGmel.) Pers. ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SY , 740 m, en tocón depopulus niç'ra, leg.a.conca &EGarcía, 4-X-1996, tra, AH 22676; ibídem, entronco descortezado depopulus nigra, 13-Xll-1996, 1842.Oltra, AH 20999; ibídem, en corteza depopuius nigra, leg.a.c'onca, EGarcía & MO/Ira, , tra, AH 22681; ibídem, en tronco descortezado de Populus nigra, tra, Al! 22683; ibídem, en ramitas depinushalepensis, tra, Al 22684; ibídem, en tronco descortezado de Populiis nigra, leg.a. c'onca &EGarcía, 5-V tra, AH CONCLUSIONES Se hacen públicas citas inéditas de la provincia de Alicante, en sus (latos completos, siendo interesantes para el catálogo de la Comunidad Valenciana las especies: Col/aria arcyrionema (Rostaf.) Nann. -l3remek. Cornatricha funda Lister Se amplia el conocimiento ecológico y corológico de los Myxonycetes en la Comunidad Autónoma Valenciana y muy especialmente (le las formaciones montañosas del interioi estudiándose exhaustivamente su población autóctona

52 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 El catálogo de la provincia de Alicante que, con las citas de MALENÇON & al. (1971) y GIciA (1981), constaba (te 24 especies y 48 citas, se incrementa con las especies que se relaciona a continuación. Algunas, además, aumentan en 9 (marcadas con *) el catálogo de la Comunidad Valenciana que tenía 114 especies Arcyria affinis Rostaf. Artyria cinerea (BuIl.) Pers. Arcyria denudala (L.) Wettst. Arcyria incarnata (Pers. exj.egmel.) Pers. Arcyria minuta Buchet Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg Arcyria stlj)ata (Schwein.) Lister Co,natricha afta Preuss Coinatricha anoinala Rairimeloo :C'o,,ia/richci el/nc lurk. Crateriun, lezicocephalunz van leucocephalurn (Pers. ex J.EGmcl.) Ditinar :C,.ater fu/ii leucocephaluin var. scjphoides (Cooke & Baif.) G.Listcr (,'rateriinn minutum (Leers) Fr. Cribraria cancel/ata (Batsch) Nann.-Breniek. Cribraria vio lacca Rex Dictydiaethalium plumbenin (Schumach.) Rostaf. cx Lister Did)'mium clavus (1\lb. & Schwein.) Rabenh. Didymium fax/filian G.Lister & J.Ross Didj;,nium nitç'alosporuiiz Berk. & M.A.Curt. 'Didyinium,nelanosjx'rnnírn (Pers.) T. Macbr. Didyrniuni rubeopus var. alhocap/l/itium G.Moreno, Castillo, Illana & Lizárraga. Didymiinn trac/j)'sj)orií ni G. Lister Echinostelium ininutum de Bary Enert bencina papif/attini (Pers.) Rostaf. Enter/dinin lycoperdon (Iliill.) Ml.. Farr Fuligo seplica (L.) Etl.Wigg. Hemitrichia clacata var. calyculata (Speg.) Yainam. Hemitrichia karslenii (Rostaf.) Lister J.eocarpusfragilis (Dicks.) Rostaf. Licea bfor,nis Morgan Licea minima Fn Liceaparasitica (Zukal) G.\V. Mailin LycogalaJlavofiiscuin (Ehrenb.) Rostaf. Perichaena depre.ssa l,ib. Physaruin hivalve Pers. J'hysarum cinereum (Batsch) Pers

53 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 Pbysaru.rn contextum (Pers.) Pers. Physarum decibiens M.A.Curtis Physarum Ieucophaeu,n Fr. 'hysarurnpusillum (Berk. & M.A.Curtis) Clister Sternonilisfzisca Roth Stemonitis splendens Rostaf. *Trichia afflnis de Barv Las condiciones climáticas durante estos 4 años no han sido favorables para el estudio realizado, ver GARcÍA & CONCA (1997). La cantidad de citas obtenidas ha sido muy inferior al resultado esperado, comparado con el número de visitas realizado, muchas de ellas totalmente infructuosas, no pudiendo poner de manifiesto la riqueza florística que se le supone a este espacio natural. Se espera que la dirección del parque amplíe la autorización para acceder al espacio natural protegido y pueda continuar el estudio. AG1A1)EC1MIENTOS A los entusiastas micólogosa. ConcayE García, sin cuyo aportación y ayuda este trabajo no l)odría existir. Al Dr. E. Gracia por las orientaciones y datos aportados para completar las citas existentes de la provincia de Alicante que se publican en el presente trabajo. Al l)i G. Moreno lor la revisión de tra (Trichia affinis), Oltra (Didyrniurn rube opus var. albocapiílitiurn), tra, tra, tra (Ph),sarum leucophaeurn), tra y tra (Phpsarurn contextum); al Dr. E Pando por su colaboración en los género Echinosteliurn, Licea y comal richa, especialmente por la revisión de tra (Cornatricha clac); al l)r. C. llana por la revisión de 1851.Oltra (Arcyria affinis); y al l.do. M. Lizárraga por el hallazgo de tra (Licea b?.forrnis) revisando 1961.Oltra (Hemitrichia karstenii). BIBLIOG HAifA FARR, MI,. (1976). Flora IVeotropica. Monograph n I6.'Mxonycetes.TIie New York Botanical Garden Bronx. New York. GARcÍA,J.R., G. MORF.NO, A. G'snu.o & C. lw (1996). Adiciones al estudio de los Myxomnycetes de Extremadura (Catálogo actualizado). Bol Soc. Mico!. Extremeña 7: GONYÁ1JZ, L.M. & JI.. GONZÁ' (1991). Guía espacios ntituralesprotegidos. Editorial Debate. Móstoles (Madrid)

54 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Git&cii, E. (1981). Estudio sobre la Flora, Fitosociología, Ecología) corología de losmixomicetes de España. Tesis doctoral. Facultad de Biología, Universidad Central de Barcelona. LLANA, C., M. HEiooI' & G. MoRENo (1990).Contribution to the study of the Momycetes of Spain lil.catalogue of Myxomycetes of Spain. Mycolaxon X'Viil, (37-69). Koeau, D.T. & RS. DENL.\REE (1987). Coinatricha anoinala, a new record for the wcstern hemisphere. M3'cología 79(1): LADo, C.(1991). Catálogo comentado y síntesis corológica de los Myxomycetes de la Península Ibérica e Islas Baleares ( ).Ruizia 9: ADo, C. (1 993) Cuadernos de Trabajo de Flora Micológica Ibérica, n 7. Real Jardín Botánico. Madrid. Lc'ÁRRAc,A, M., G. MORENO & C. ILIANA(1997). 'Ihe Myxomycetes froin Baja California (México). Mycotaxon LXIII: LópEz-SÁNcuEz, ME. (1985). Estudio de los Mixomicetos del SE. español. Univ. Murcia. Tesis de licenciatura. Murcia. LÓPEZ-SÁNCHEZ, ME., M. llonrlnu, E. Gci & EJ. GLA (1986). (atá1ogo taxonómico provisional de los Mixomicetos (tel S.E. de Espaiia.AnalesBiol. (Murcia) 2: lópez-sánchez, M. E., M. lionrurla, E. CIcAcLA & E.J. GF (1989). Estudio corológico de los Mixomicetos del S.E. de España. Folia Bot. Misc. 6: MALENÇON, 6. & R. BERTAUIT (1971). Champigiioris de la Péninsule lbérique,1. Exploration entre le Midi valencien et le Montseny.Actal'hylotax.BarCi?lOfl. 8: MARTIN. G.\V. & C. J. AI.LxOI'oul.os (1969). 7he Myxomycetes.Universitv of Iowa Press.Iowa City. Moieao, 6., C. luma & M. HiMool' (1992). Spanish Myxomycetes.V1. Four interesting species belong)ng to the Stemonitales. c,yptog. Mycol. 13(4): MORENO, 6., A. Gsriao, C. IJANA & M. LIZÁRRAGA (en prensa). A little-know species, l)id)lnium i-ubeopus (Myxomvcetes), an a new variely. ciptog. Mjcol. NsNENc-BR.MER&\1I',N.E. (1991). A Guide to Te,nperateMyxonzycetes.Edit. Biopress limited. Bristol. OLTRA,M.(1996a). Myxomycetes que fructifican sobre Nerium oleander en la provincia de Valencia (España). Bulil..oc. Mico!. Valenciana 2: OLT\,M.(1996b).CoI1tribución al conocimiento de los Myxomycetes de la provincia de Valencia (Espaila) vzonas limítrofes. III. Bol. Soc. Mico!. Madrid2l: PANDO,E (1994) Estudio de los Mixomicetes corticícolas de la España Peninsular e Islas Baleares. Tesis doctoral.universidad Complutense de Madrid. RAMMELOO, J.(1976). Coniatricha anomala, a new myxoinycete from Belgium. Bu/Ijar. Bol. Nat. PIa,it. Beç'. 46: RAMMELOO. J. (1978). SysIenatische Stude van de Tric/.'iales en de Stemonitales (Myxomycetes) van Be/gUi. Paleis der Acadeinién, Bruselas. R0B13REcHT, E. (1974). The genus Arcyria Wiggers (Myxomycetes) in Belgium. BulI. lar. Bol. Nal. Be!g. 44: YANwloTo, Y., 1i.'urn, II. & K. SUITANA (1993). Myxomycetes from Nothern Pakistan 11. ciyplogarnic Flora ofi'akistan 2:

55 ButiL Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 ASCOMICETS DEL PARC NATURAL "CARRASCAR DE LA FONT ROJA" (ALACANT) F. GARCÍA (1) i A. CONCA (2) (1) Carni Bonavista s/n, Ontinveni (Valncia) (2) Pi. Poeta Joan Vinibodí, Onhinyent (Valéncia) Sununary. G.incis, Fi Cou:, A. (1997) Ascoinycetes froin ihe Carrascar of ihe Foni Roja. Bu!!!. Soe,Mid Va/endana3: Chorological references of ascotniccies found between tite auiumn of 95 and tite surnrner of 97 at tite oak wood natural irark o "Li Font Roja are given (Aiacanú. Kev \Vords..'1sco,ncotina, choroiogy, Aiacant. Resuni. GÁls:li, Fi Ç.os, A (1997) Ascornvcetes from tite Carrascar of ihe Foni Roja. Bu!!!. Soc. Mico!. Valc,,ciana 3: Es dones referéitcies coroigiqties deis ascomicets trobats entre la tardor del 951 i'estiu del 97, al iarc natural del carrascar de la Foni Roja (Alacani). i'arauies ciati: Ascorn tco!ina, corologia, Alacant. INTRODUCCIÓ Característiques de 1'rea: El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, anib una extensió de ha. es iroba al Nord de la província d'alacant, pertany als municipis d'alcoi Ibi; forma part del conjunt de serres prebétiques, ami) forts desnivells i lina orientació SO-NE que origina una gran d.iferenciació entre l'ohaga i la solana. Constitueix un reducie prou ben conservat del bosc mediterrani, del qual es coneix la seua flora fanerogmica (Ballester & Stiibirig 1990) peró és prou redutda la informació sol)re la seua micoflora; aixó ens va motivar a prospectar-lo amb una certa regularitat durant dues temporades i els resultats ohtinguts, que a dir la veritat no responen a les expectatives que s'havien fet, són els que figuren en aquest anide altres (lite l'acompanyen

56 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Vegetació: A la part baixa lii ha pinar de P halepensis amb la brolla corresponent i alguna carrasca solta; després un dens carrascar amh marfuil, amh algun pi i caducifolis dispers, a les paris més altes i ornbrívoles una relativa abund.ncia (le caducifolis (Gal.lers, fleixos, aurons) ami) carrasques formani un bon bosc rnixt, del qual resten escasses mostres al nostre País; a la solana predomina un carrascar ciar (Inés detalls sobre la vegetació en CONCA et al. d'aquest rnateix Butiletí). Climatologia: Afortunadament es pot disposar de dades cliinuiques "in sito", donat que, des d'octubre del 93, hi ha una estació meteorológica autoiutíttica dintre mateix del Parc, concretainent al Santuari (1000 rn. d'altitud). Les precipitacions lian sigut les que figuren a la 'Jaula 1. TAUIA 1 PRECIPITACIONS ( I/m2) Santuari de la FONT ROJA ANY G F M A Nl Jn.11 A S O N D ANUAL * * Sense dades de Juny, Julio! i Agost Pareix impossible que es puga inantindre la vegetació que hi ha ami) aquestes precipitacions, peró cal no oblidar la gran irregularitat (le les pluges en la zona inediterrtnia; l'efecte negatiu (le la sequera del 94 i del 95 s'ha deixat sentir clai'ament en el carrascar i óbviament també liaui'i afcctat al bolets impedint "l'eixida" (le molts (l'ells que lii (lenen ser esperani "temps nillors" (Mansanet -Mansanet & al dóna les dades obtinguides d'un pluviómetre d'acumulació situat a I'alt del Menejador, que va funcionar ainb celia irregularitat des (le l'any 1951 finsal' any 1979, ainb una rnitjana de 630 hm 2, i anys com el que va de setembre del 71 finsa ocwbre del 72, període en qu van carne més de /nY). La inforinació més detallada (id període de prospecció figura en la Taula 2 i

57 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 TAULA 2 Temporada Temporada JI A S O N D 1 G F M A M Jn Any* P 5,8 14,2 23,8 63,8 58,8 34, ,2 52,2 4,8 395* Diesde 6 15 lo 17 lo lo 3 105* pluja Diesde P<l Vm * T. 12,6 1 10,2 7,2 6,2 mijana - - 3, , , Mínima 6,5 7,3 1,5.0,3 0,6-5,0.1,0 0,1 4,1 absoluta Diesde 1 II T.min,<0 C 17 * Falten les dades de Julio11 d'agost TAULA 3 Temporada Temporada JI A S O N D G F. M A M J1 Any p '' "T" 60,6 45,8 " , ,4 188, 41,4 65,8 2 6 Dios de pluja 103 _ Diesde P<I I/m T, 21, ,1 2, ,6 7,9 10,1 11,5 14,4 18,8 118 mltjana - - Miniana 11,0 11,8 8,4 2,7.1,7.1,3-2,7-0,2 0,9 1, ,7 absoluta -2,7 T< 0 C Diesde És evident que la temporada va ser de pluges molt minses, la tardor extremadament cixuta. En la temporada 96-97, les precipitacions es van recuperar una mica es van acostar a la probable precipitació mitjana de l'rea. Els dies de precipitació són nonibrosos, peró una tercera part correspon a dies en qué no se supera 1 ljin2, deguts, molis d'ells, a les boires. Les temperatures han sigut més suaus que les probables telnperature.s mitjanes, amb escasses gelades (1 sense nevades de considcració que, en altres períodes, han sigut freqüents al Parc). D'altra banda, cal indicar també, com factor a tindre en compte, els vent.s de Ponent, a sovint freqüents darrere de períodes de pluja, que sequen prou la superfície del terreny i poden explicar ci fet que pluges, possibleinent suficients per fer "inoure" els inicelis, no tinguen el final desitjat pels holetaires. MIE

58 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Miteriais i intodes: Les determinacions shan fet l)..sicament sobre material en fresc, a partir deis exemplars recolectats. L'obseivació microscópica s'ha fet ainb un microscopi Nikon Labophot, a augments, emprant aigua, reactiu de Meizer, o blau de cotó. La determinació s'ha fet principahnent ainb Breitenbach & Kriinzlin (1984) Dennis (1978), encara que també han sigut utilirzats els treballs que sindica en cada cas. Les exicates es guarden als herbaris deis autors. Per lordenació sisternttica slia seguit el criteri (le Hawksworth & al.(1995). DIiVFRYPALES DIATRYPACEAE RELACIÓ D'ESPÉCIES Diatrype stigma (Hoffm. cx Fr.) Fr. Crostes dun a pocs cm 2 i menvs d'un mm de grossoi; marró-negroses, damunt l'escorça de branques mortes de carrasca. Zona del Mas de Tetuan, YH 1282, 1160 m., 15/05/97, FGA Biblio.: Dennis (1978): 337. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 282. Sierra (1987): 101. Icono.: Breitenbach & Kritnzlin (1984): 283. Cetto (1990) IV: 616. Diatrypella quercina (Pers. ex Fr.) Cke. Erumpent a I'escorça (le branques mortes de carrasca. Relativament freqüent per l'ombria entre la Cava Coloma i el Menejador; Y , 1300 m., 30/01/97, F6A VII 1281, 1280 m., 17/04/ 97, FGA97I 140. Biblio.: Dennis (1978): 337. Breitenbach & Krnz1in (1984): 282. Sierra (1987): 104. Icono.: Breitenbach & K.r.nzlin (1984): 283. Cetto (1991) VI: 653. Euthypa flavovirens (Pers. ex Fr.) Tel. Abunda.nt en fusta de carrasca, morta i en terra, peis replanets de la senda de la Mina, Y111482, 1300 m., 1/12/95, FGA lbdem 2/01/96, F6A També erumpent i prou abundant en I'escorça de branques mortes (le carrasca per l'ombria del Mas de Tetuan, Y111282, 1160 m., 15/ 05/97, FGA97I 181. Bibí/o.: Dennis (1978): 336. Breitenbach & Krinzlin (1984): 278. Sierra (1987): 104. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 279. Eutypella alnifraga Sacc. En l'escorça de branca morta de xop. (arc del Santuari, front entrador del Mas del Baró, YH 1582, 940 m., 2/01/97, FGA Biblio.: Breitenbach & Krinzlin (1984): 284. Icono.: Breitenbach & Krnzlin (1984):

59 ButU. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997 DOTHIDEALES CUCURBITARIACEAE Cucurbitaria spartii Ces. & de Not. Sois iocalitzada al Pla deis Gailers, abundant en una branca de Genista pateas, YH 1382, 1180 m., 27/10/95, FGA Biblio.: Dennis (1978): 462. Hysterium pulicare Pers. ex Mérat Escs. Cara interna duna grossa escorça de carrasca, en terra, al Pla deis Galiers, Y , 1180 m., 14/12/95, FGA Biblio.: Dennis (1978): 475. Breitenbach & Krinziin (1984): 300. Sierra (1987): 117. Icono.: Breitenbach & Kninzlin (1984): 301. HYPOCREALES HYPOCREACEAE Hypocrea rufa (Pers. ex Fr.) Fr. Pohlacions pulvinulars freqiienls en branques mortes, prou veles huinides, de carrasca o gal.ler. Part alta de la senda de la Mina, YH1482, 1300 m., 14/10/95, FGA ibdem. Y111482, 1300 m., 1/12/95, FGA Cava Coiomna, YH 1281, 1280 m., 8/11/96, FGA Onibria del dipsit, Y111382, 1300 m., 2/01/97, FGA Citat en hranques caigudes de carrasca per Malençon & Bertauit (1971): 16. Biblio.: Dennis (1978): 262. Breitenbach & Krnziin (1984): 256. Icono.: Breitenbach & Kr.nziin (1984): 257. Cetto (1993) VII: 631. Hypomyces lateritius (Fr. : Fr.) W. Sin.: Peckielia lateritia (Fr.) Maire Parasitant i deformant un gnip de Lactarias deliciosas, per i'ombria de 'ermita de S. Antoni, Y111983, 880 rn., 18/10/96, FGA Biblio.: Dennis (1978): 265. Rogerson & Samuels (1994): 851 Icono.: Schmid (1991): 1? 77. Nectria magnusiana Rehm. ex Sacc. Escs. Parasitant una crosta de Diatrype stigma, en una branqueta morta de carrasca, en la senda de la Mina, Y111482, 1300 m., 1/12/95, FGA Biblio.: Dennis (1978): 473. Perrin (1976): 344. Sierra (1987): 242. Nectria mainmoidea (Phild. & Plowr.) Molt abuiidant en fusta morta de xop, passada d'humitat, a la caseta dei Pi, en la solana de S. Antoni, YH1982, 1000 in., 7/02/97, FGA Biblio.: Dennis (1978): 472. Perrin (1976): 341. Sierra (1987):

60 ButI. Soc. Micol, Vaenciano 3: 1997 LEOTIALES DERMATACEAE Chlorospienium aeruginascens (Nyl.) Karst. Prou freqiient relativament ai)undant en fusta morta, vela, molt compacta, de carrasca, a la que doria una coloració blavenca fosca; de vegades es troba també a les soques. Replanets alts de la senda de la Mina, Y , 1300 m., 14/10/95, FGA Ma deis Galiers, Y , 1160 in., 14/12/95, F6A Font del Rosinyoi i Pia deis Galiers, Y , 980 m., 21 01/96, FGA Ombria de Tetuan, YlI 1282, 1160 m., 9/01/97, FGA Citat per López-Llorca et al. (1992): 76, en fusta (le carrasca. Biblio,: 1)ennis (1978): 148. Breitenbach & KrEnzlin (1984): 176. Sierra (1987): 194. Icono.: Breitenbach & Kriinziin (1984): 177. Cctto (1990) IV: 609. Mendaza & Diaz (1987): 800. Chiorospleniurn versiforme (Pers. ex Fi) de Not. Escts, en una gaita de gal.ier produida per Cynijs kollari.. Pia deis Gailers, YH1382, 1180 in., 14/12/95, FGA Biblio.: Dennis (1978): 148. Breitenbach & Krinziin (1984): 176. Icono.: Breitenbacii & KrEnziin (1984): 177. Moilisia ligni (Desrn.) Karst. En fusta dequerczts, prou alterada i en terra. 1'la deis Galiers, YlI 1382, 1180 in., 1/12/95, FGA Biblio.: Dermis (1978): 206. Breitenbach & Krinzlin (1984): 228. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 229. Arachnopeziza aurelia (Pers.) Fuck. Pobiació abundant peib l)tintu1l, en fulles i bellotes (le carrasca, rnig soterrades. S. Antoni, mhirant a la carretera d'lbi, Y111982, 900 rn., 31/01/97, FGA Bibí/o.: Dennis (1978): 186. Breitembacli & Kriimziin (1984): 208. Sierra (1987): 207. Icono.: Breitembach & Kriinziin (1984): 209. Dasyscyphus cerinus (Pers.) Fuck. Prou freqiient abundarit, gespitós en fusta nlorta huinida (le carrasca i ga1.lei Pla deis Galiers, Yi11382, 1180 m., 30/09/95, FGA Repiancts aits de la senda de la Mina, YH1482, 1300 rn., 14/10/95, FGA Pla deis Gal.lers, Yl11382, 1180 m., 1/12/95, FGA460. Repianets de la senda de la Mina, Y111482, 1300 iii., 1/12/95, F6A lhdcm., 26/01/96, FGA Bancalons front i'entrador del Baró, Y , 960 m., 17/10/96, FGA Ombria del dipósit rn&il.lic, Y111382, 1300m., 15/11/96, FGA Bibí/o.: 1)ennis (1978): 170. Breitenbach & Kritnziin (1984): 188. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 189. Cetto (1990) 1V: 585. Mendaza & Diaz (1987):

61 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Dasyscyphus corticalis (Pers. ex Fr.) Mass. Escs. Cara interna de l'escorça d'una branca de carrasca, en terra. Pia deis Gal.lers. Y , 1180 m., 12/01/96, FGA Biblio.: Breitenbach & Kranziin (1984): 188. Icono.: Breitenbach & Kranzlin (1984): 189. Dasyscyphus fuscescens (Pers.) S.EGray Puntualment abundant en fusta morta de carrasca, en terra. Senda de la Mina, dalt, Y111482, 1300 in., 12/04/96, FGA Biblio.: Dennis (1978): 169. Breitenbach & KrinzIin (1984): 190. Icono.: Breitenbach & Kriiiziin (1984): 191. Dasyscyphus niveus (Hedw. ex Fr.) Sacc. Reiativament freqiient, perú no tant com D. cerinus, en la fusta de branques mortes caigudes, prou humides, de carrasca. Replanets de la senda de la Mina. YH 1482, 1300 m., 1/12195, FGA Entre la senda de la Mina i eis bancais del Mas del Baró, YI11482, 1260 m., 5/12/96, FGA Biblio.: Dennis (1978): 170. Breitenbach & Kririziin (1984): 192. Icono.: Breitenbach & Krinziin (1984): 193. Cetto (1993) VIl: 609. Hyaloscypha leuconica (Cke.) Nannf. En fusta de pi, 1rotI humida prou deteriorada. Prop de l'entrador de «Pinaret», YH1783, 760 m., 2/01/96, FGA Biblio.: Dennis (1978): 177. Breitenbach & Krinziin (1984): 204. Icono.: Breitenbach & Kranzlin (1984): 205. LEOTIACEAE Bisporella citrina (Batsch: Fr.) Korf & Carpenter Citat per l.ópez-iiorca etal. (1992) :74, en troncs humits de carrasca, a la tardor. Hymenoscyphus caudatus (Karsten) Dennis A l'hivern, en fulles de carrasca, mig soterrat entre la fuliaraca; aparentment esc.s, perb tal vegada eixa impressió siga deguda al fet de viure Inig amagat. Ombria del Menejador i Senda de la Mina, Y111482, 1300 m., 2/1/96, FGA lbdem. 23/12/ 96, FGA96950 Biblio.: l)ennis (1978): 137. Sierra (1987): 199. Hymenoscyphus fructigenus (Buil. ex Mérat) SE Gray MolÉ freqüent i matiner en bellotes en terra o mig soterrades entre la fitilaraca; de vegades també en les própies fulles mortes. - 63

62 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Pia deis Gailers, YH 1382, 1180 iii., 30/09/95, F6A San Antoni, YH 1982,920 m., 20/10/95, FGA Cava Coloma, Y111281, 1280 m., 4/10/96, FGA S. Antoni, YF11982, 920 rn., 10/ 10/96. FGA Citat per Lópz-IJorca et al. (1992): 96, en bellotes caigudes. Biblio.: Dennis (1978): 137. Breitenbach & Krnziin (1984): 166. Sierra (1987): 200. Icono.: Breitenbach & Krinziin (1984): 167. Phaeolieiotium subcarneum (Schum. ex Sacc.) Dennis Part encarada aterra en fusta mona (no enl'cscorça). Pia deis Gailers, Yi11382, 1180 ni., 30/09/ 95, FGA Biblio.: Dennis (1978): 130. Breitenbach & Krinz1in (1984): 158. Sierra (1987): 205. Icono.: Breitenbacli & Kranziin (1984): 159. Phaeoheiotium umbilicatum (Le Gal) Dennis En bianca morta de argelaga, a terra. Ombnia de la carretera as. Antoni, p' l'entrador del Mas dei Baró, Y , 880 ni., 18/10/96, FGA Jubilo.: Dennis (1978): 131. Breitenbacli & Krinz1in (1984): 158. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 159. Cello (1993) VII: 603. ORBILIACEAE Orbiiia coccinclia (Soinm.) Karst. ss. Moser Sin.: Hyaiinia rubdlla (Fries) Nannfeidt En fusta monta de carrasca, amb capa negrosa (un Sphaeriai?) i Bertia rnorformis. Pla deis Galiers, Y111382, 1180 ni., 13/02/97, FGA Biblio.: Dennis (1978): 189. Breitenbach & KnEnzlin (1984): 210. Sierra (1987): 225. Icono.: Bneitenbach & Kriinziin (1984): 211. SCLEROI'INIACEAE Rutstroemia firma (Pers.) Karst. Reiativament fncqiient, peró en pobiacions d'escasos exemplars, en restes vegetals, principahnent fusta morta de carrasca, molles vegades inig amagats. Vaguada entre Pia deis Gailers i Mas de Tetuan, Y1I1 382, 1180 ni., 23/09/95, FGA Replanets de la senda (le ia Mina, Y111482, 1300 m., 1/12/95, FGA Entre Pla deis Gal.lers i Mas de Tetuan, Y1i1382, 1180 tu., 12/12/96, FGA lib/lo.: Dennis (1978): 111. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 144. Icono.: Brcitenhach & Kriinzlin (1984): 145. Cello (1980) III: 603. Mendaza & Diaz (1987):

63 ButI. Soc. Micol. Valenciano 3: 1997 PEZIZALES ASCOBOIACEAE Ascobolus carbonarius Karst. Escts. En terra per on passa aigua de pluja, amb restes de carbons de foguera. Barranc (le laveil., vora la carretera, Y , 820 m., 15/11/96, FGA Biblio.: Dennis (1978): 64. Breitenhacli & Krnzlin (1984): 118. Icono.: Breitenbach & Kiiinzlin (1984): 119. BALSAMIACEAE Balsarnia vulgaris Viti. Poblacions hipogees perú quasi a ran de terra, relativament abundants, disperses per un bancaló amb carrasques pins. S. Antoni, Y111982, 920 m., 9/01/97, F6A Ibdem. 31/01/97, F6A Biblio.: Calonge et al. (1985):58. Montecchi & lazzari (1993): Mahique.s et al. (1995): 61 Icono.: Cetto (1993) VII: 575. Montecchi& Lazzari (1993): 140. Mahiques et al. (1995): 88 1 IEI.VELLACEAE Helvella acetabulum (L.)Quél. Sin.: Paxina acelabulurn (L. ex St. Amans) O. Kuntze. Acetabula vulgaris Fuckel Relativarnent abundant a la l)rimavera en zones amb pins. Mas de 1etuan, fi 1281, 1200 m., 12/04/96, FGA Per l'entrador del Mas del Baró, YH 1582, 960 m., 10/05/96, FGA lhdem. 17/05/96, FGA Mas de Tetuan, YH 1281, 1200 m., 17/ 05/96 1 FGA Biblio.: Calonge & Arroyo (1990): 206. Dennis (1978): 12. Breitenbach & Krinzlin (1984): 60. Sierra (1987): 264. Icono.: Breitenbach & Kr1iz1in (1984): 61. Cetto (1987) 1: 627 Mendaza & Diaz (1987): 735. HelvclIa leucomelaena (Pers.) Nannf. Sin.: Paxina leucomelas (Pers.) O. Kuntze Molt freqiient al)undant a la fi de l'hivern i l'inici de la primavera, en terra més o menys argilosa prop de pins. Vora de la carreteri, i per lentrador del Mas del Baró, YlI 1582, 960 m., 22/03/96, F6A lbdern. 26/04/97, FGA97I 152. Xopera al costat de la carretera, YH1883, 740 m., 12/04/96, FGA lbdem. 30/01/97, F6A Mas de Tetuan, YH 1281, 1200 m., 3/05/96, FGA Ibdern. 17/05/96, FGA Sant Antoni, YH1982, 920 in., 3/05/96, FGA lbdein. 16/01/ 97, FGA97101I. lbdem. 24/01/97, FGA Cual també per López-l.lorca et al. (1992):

64 ButiL Soc. Micol. Vaenciano 3: 1997 Biblio.: Calonge & Arroyo (1990): 204Dennis (1978): 13. Breitenbach & Kntnzlin (1984): 60. Sierra (1987): 275. Icono.: Breitenbach & Krinzlin (1984): 61. Cetto (1990) IV: 591. Mendaza& Diaz (1987): 736. Helvella lacunosa Afz. Sin.: Heivdlla sulcafa Afz Solitaria o més freqiientment en grups relativament nombrosos, traent només el capeil; a la tardor, hivern i primavera. En fullaraca de la vora de la carretera, prop del Santuari, YH 1482, 1000 m., 20/10/95, 17GA95373.Mig soterrada entre fullaraca de coscolla al Mas de Tetuan., Y!! 1281, , 12/04/96, FGA lbdem. 3/05/96, FCA Sola coscolla en l'rea de S. Antoni, Y111982, 920 m., 9/01/97, FGA97984.!hdetn. 31/01/97, FGA Als paellers, F Ermita des. Antoni, Y111983, 940 in., 24/01/97, F6A Vora carretera, en el Barranc de l'avell, YlI 1683, 820 m., 30/01/ 97, FGA llacunes-cardadora, Y111582, 920 m., 13/02/97, F6A Biblio.: Calonge & Arroyo (1990): 206. Dennis (1978): 8. Breitenbach & Krinzlin (1984): 54. Sierra (1987): 272. Icono.: Breiteabacli & Kr.nzlin (1984): 55. Cetto (1980) 11: 665. Mendaza & Diaz (1987): 728. MORCHELLACEAE Morchclla conica Fries ex Persoon Bosc mixt al B. de l'infern, YlI 1482, 960 m., 10/05/96, FGA Ibdem. 24/04/97, F6A OTIDEACEAE Anthracobia maurilabra (Cke.) Boud. Puntuahnent abundant, peró inolt nis escasa que A nzelalo,na. Entre molsa, en pinar cremal. l3arranc de la Batalla, Y , 760 m., 24/04/97, FGA97I 166. Biblio.: Dennis (1978): 48. Breitenbach & Krnzlin (1984): 106. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 107. Cetto (1987) V Mendaza & Diaz (1987): 768. Anthracobia melaloma (A. & S. ex Fr.) Boud. Abundant en terra cremada o entre la inolseta colonitzadora desprs de l'incendi del pinar. Car. del Santuari Km. 4, Yl11683, 840 in., 7/02/97, FGA Barranc de la Batalla, Y112082, 760 m., 7/ 02/97, F6A Ibdem. 24/04/97, FGA97I 169. Biblio.: Dennis (1978): 48. Breitenbach & Krffizlin (1984): 106. Sierra (1987): 286. Icono.: Breitenhach & Kr.nzlin (1984): 107. Cello (1980)111: 565. Mendaza & Diaz (1987): 767. hcilymcnia theleboloides (A. & S. ex Fi) Boud. En restes vegetals próximcs a un cagalló mig desfet. Paellers de S. Antoni, Y , 920 m., 2/02/ 96, FGA

65 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Biblio.: Dennis (1978): 45. Breitenbach & Kririzlin (1984): 102. Sierra (1987): 289. Icono.: Breitenbach & Kranzlin (1984): 103. Cetto (1991) VI: 635. Genea sphaerica Tui. & Tul. Hipogeu, poc fondo,soiitari, sota carrasca. Pla deis Gal.lers, Y111382, 1180 m., 15/05197, FGA Biblio.: Calongeetai. (1994):178. Montecchi& Lazzari (1993): 121. García etal. (1996): 108 Icono.: Montecchi & Lazzari (1993): 120. Genea verrucosa Vilt. llipogeu, trobat sempre solitari sota carrasca, a la primavera. Barranc de i'avelit, YH 1683, 820 m., 3/05/96, FGA Pla deis Gal.iers, YH 1382, 1180 m., 17/ 05/96, F6A lbdem. 24/05196, FGA En bancalons des. Antoni, próxifn a Tuberrufum rufwn Balsa,nia vulgaris, Y111482, 920 m., 24/04/97, FGA Biblio.: Caionge & Pasaban (1993):48. Montecchi & Lazzari (1993): 113. Vidal (1991):151. Mahiques et al. (1995): 56. Icono.: Cetto (1987) V Montecchi & Lazzari (1993): 112. Mahiques et al. (1995): 88 Geopora cooperi Flarkn. Quasi seinpre solitari, epigen, semihipogeu o relativament fondo, sota carrasca. Deis hipogeus de la Font Roja és l'únic que lii liem trobat de forma exclusiva pareix dispers per tot el carrascar d'ombria. Font del Rosinyoi., YH1482, 980 m., 26/01/96, FGA i'auies de la Font dei Xop, YH1482, 1000 m., 22/03/96, FGA Ibdem. 30/01/97, ACM Pla deis Gal.iers, YHI 382, 1180 m., 17/05/96, FGA lhdein., 24/05/96, FGA ibdem. 13/02/97, FGA CavaColoina, YH1281, 1280m., 15/1 i/96,fga OmhriadeTetuan,Y111282, 1 160m., 29/1lfl)6, FGA Biblio.: Calonge et al. (1993):77. García et al. (1996): 109. Moreno et al. (1986): 208. Icono.: Mendaza & Diaz (1987): 757. Geopyxis carbonaria (A. & S. ex Fr.) Sacc. Dues poblacions en pinar creniat dei B. de la Batalla, junta!? violacea, 'I.praecox,... Y112082, 760in., 24/04/97, FGA Biblio.: Dennis (1978): 52. Breitenbach & Krnziin (1984): 110. Sierra (1987): 295. Icono.: l3reitenhach & Kriinzlin (1984): 111. Cetto (1980) iii: 563. Mendaza & Diaz (1987): 770. Humana hemisphaerica (Wiggers ex Fr.) Fuckel Escis, en terra moit humida, sola fuliaraca, en la soca d'un galier. Senda de la Mina, dalt, YH1482, 1300 m., 14/12/95, FGA95483 Biblio.: Dennis (1978): 38. Breitenbach & Krinziin (1984): 90. Sierra (1987): 295. Icono.: Breitenbach & Krnziin (1984): 91. Mendaza & Diaz (1987): 760.

66 BuIIL Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Hydnocystis clausa (L. &Tul.) Ccruti Sin.: Hydnocystis are,uiria L. & iil. Semihipogeu, o quasi, a ran de tel -ra, en terreny argilós-arenós, associat a Helianthemum cinercurn i Cistus albidus, generaiment fent pohlacions més o inenys abundants. Freqüent a la tardor/hivern de la temporada 95/96 i no trobat en la temporada 96/97. Bancals del Mas del Baró, Y111582, 1080 m., 27/10/95, FGA S. Antoni (Paellers), YF11982, 920 m., 5/01/96, FGA Ihdem. 12/01/96 1 FGA B. del Aveflt, Y111683, 820 m., 15/11/96, FGA Biblio.: Calonge et al. (1993):82. Montecchi & Lazzari (1993): 111. Mahiques etal. (1995): 57. Icono.: Cetto (1993) VIl: 569. Montecchi & Lazzari (1993): 110. Vidal Lam.415. Inermisia fusispora (Berk.) Rifai No abundant en terreny arenós, per on passa aigua de pluja. S. Antoni (Paellers), YH1982, 920 ni., 5/01/96, FGA Biblio.: Dennis (1978): 54. Breitenbach & Kriinziin (1984): 110. Icono.: Breitenbach & Krtnz1in (1984): 111. Cetto (1993) VII: 557. Pyroncma omphalodes (Buiilard ex St. Amans) Fuckel Temporalment abundant en terra cremada de pinar; la dala confirma el sen caricter tetinófil, peró el fet de trobar-s'hi on anterionnent van ser abundats poblacions d'altres espécies també pirófiles, ens indicaria que no sempre és un piotier en la colonització deis terrenys cremats. Car. del Santuari Km. 4, Y111683, 840 m., 5/06/97, FGA Biblio.: Dennis (1978): 71. Icono.: Cetto (1993) VII: 563. Sepultaria arenicola (Lév.) Mass. Molt freqiient, generaiment en pohlacions de nombrosos exemplars, en terreny argilós o arenós, preferentinet prop de pins. Bancals del Mas del Baró, YH 1582, 1080 m., 27/10/95, FGA S. Antoni: (Paellers), YHI 982, 920 m., 5/01/96, FGA Ibdem. 12/01/96, F lbdem. 22/03/96, FGA Ibdem. 9/01/97, F6A Ibdem. 31/01/97, FGA lhdem. 24/04/97, FGA97I 171. (Bancalons atnb brolla i pins) 16/01/97, FGA Solitaria vora la cart del Santuari, YH1883, 740 ni., 12/ 01/96, F6A lbdem. escasa, 9/01/97, F6A B. del Ahell. Vora de la carretera, YH1683, 820 ni., 15/11/96, FGA96859 I.l.acunes-Cardadora en terra margosa de pinar, Y! 11582, 920 m., 13/02/97, FGA Barranc de l'lnfern, YF11482, 960 m., 24/04/97, FGA97I 172. Biblio.: Dennis (1978): 35. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 88. Sierra (1987): 291. Icono.: Cetto (1993) VII: 549. Mendaza & Diaz (1987): 758. Tarzetta catinus (Holinsk. ex Fr.) Korf&J.P. Rogers ss. Dennis S. Antoni, pohiació sola carrasca, YH 1982, 920 m., 31/01/97, FGA Població en terra argilosa entre fuilaraca de carra.sca, Font deis Xops (zona taules), YH 1482, 1000 m., 13/02/97, F6A Solittria prop de pins carrasques al Barranc de l'lnfern, Yl11482, 960 ni., 24104/97, FGA

67 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Biblio.: Dennis (1978): 30. llreitenbach & Kriinzlin (1984): 84. Sierra (1987): 344. Icono.: Breitenbach & Krii.nzliii (1984): 85. Cetto (1980) II: 669. Mendaza & l)iaz (1987): 756. Tricharina praecox (Karst.) Dennis Poblacions freqiients i de noinbrossos exemplars en terra cremada de pinar. Km. 4 de la carretera del santuari YH1683, 840 m., 7/02/97, F6A lbdein. 17/04/97, FGA97I 141. Barranc de la Batalla, Y112082, 760 in., 24/04/97, FGA97I 168. Biblio.: Dennis (1978): 38. Breitenbach & Krinz1in (1984): 106. Yang & Korf (1985): 502 PEZlZACF)E Aleuria aurantia (Fr.) Ftick. Citat per Malençon & Bertault (1971): 19, en grava, en el Santuari. lodophanus carneus (l'ers.) Korf. Una única població en paper higinic arnb restes orgics i vegetals, peis voltans del Santuari, Y , 1000 m., 20/10/95, FGA Biblio.: Dennis (1978): 69. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 120. Sierra (1987): 297. Icono.: Breitenbach & Krnzlin (1984): 121. Peziza arvernensis Boud. =P sylvesris (Boud.) Moser Prou escasa, sota carrasca, a l'hivern, en la zona de S. Antoni, Y111982, 920 m., 31/01/97, FGA Citat, COm Galaclinia syhestris (Boud.) l.e Gal per Malençon & Bertault (1971): 19, sota P halepensis, en el trajecte d'alcoi a la Font Roja. Biblio.: Dennis (1978): 19. Breitenbacli & Krnziin (1984): 66. Donadini (1981): 18 Icono.: Breitenbach & Krinz1in (1984): 67. CelLo (1987) V: 617. Mendaza & I)ia2 (1987): 743. Peziza badioconfusa Korf Relativament freqiient a la primavera, fent poblacions nombroses en zones arnb pins i carrasques. B. del lnfern, Y111482, 960 in., 10/05/96, FGA lbdem. 24/04/97, FGA97I 149 i FGA97I 164. Ma deis (lailers, Y , 1180 m., 10/05/96, FGA Part baixa de la Senda de la Mina, YH 1482, 1100 in., 10/05/96, FGA Per l'entrador del Mas del Baró, YH 1582, 960 m., 26/041 97, F6A Biblio.: Dennis (1978): 22. I)onadini (1981): 56. Sierra (1987): 328. Icono.: Cetto (1980) III: 561. Mendaza & Diaz (1987): 746. Peziza moseri Avizohar & Nemlich ss. Donadini En terra de pinar cremat a l'estiu anterior, junt a altres espécies carbonícoles. Escasa, al Kin.4 de la carretera al Santuari, YH1683, 840 m., 22/02/97, FGA97I 108. So1itria,..

68 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 entre inolsa, en B. Batalla, Y , 760 m., 24/04/97, FGA Macroscópicament prou semblant a P violacea, peró amb les espores llises i sense gítules. Peziza pseudoviolacea Donadini Molt escasa en pinar cremat, junt a altres carbonícoles, Y111683, 840 m., 17/04/97, FGA97I 137. Biblio: Donadini (1981): 68 Peziza repanda Pers. Escasa, a la primavera, sola carrasca. Entrador del Mas del Baró, Y111582, 960 m., 10/05/96, FGA719. Ibdcm26/04/97, FGA Font deis Xops (taules), Y , 1000 in., 30/01/97, FGA Biblio.: Dennis (1978): 17. Donadini (1981): 17. Sierra (1987): 337. Icono.: Cetto (1980) III: 559. Mendaza&Diaz (1987): 744. Peziza sepiatra Cooke Solitaria en terreny arenós humid per on passa aigua de pluja. S. Antoni (Paellers), YH1982, 920 m., 5/01/96, FGA Lib/jo.: Dennis (1978): 20. Donadini (1981): 66. Breitenbach & Krinzlin (1984): 76. Icono.: Breitenbach & Krzlin (1984): 77. Peziza succosa Berk. En terra, mig amagada entre fullaraca de carrasca, solitria, a la zona de taules de la Font deis Xops, Y111482, 1000 in., 13/02/97, FGA Biblio: Donadini (1981): 73. Garafoli & Baiano (1996): 249. Breitenbach & Kr.nzlin (1984): 52. Icono: Breitenbach & Kranzlin (1984):53. Garafoli & Baiano (1996): 250. Peziza succosella Le Gal & Romagnesi Solitaria ja vella, entre coscolles, en terra argilosa amb restes de foguera, prop del camí de S. Antoni al Mas de Genxo, Y111982, 920 m., 9/01/97, FGA Biblio: Garafoli & Baiano (1996): 252 Icono: Garafoli & Baiano (1996): 253. Pcziza tectoria Cooke Citat, com Gala clinia tectoria (Cooke) Le Gal per Malençon & Bertault (1971): 19, sola carrasca, en terrenv arnb gux, pels voltants del Santuari. Peziza violacea for. tcrricola Relativament fieqiient i abundant en terreny margós o argilós-arenós, a la vora de carnins o de la carretera, preferentment en llocs per on corre l'aigua de la piuja, preferetrnent a l'hivern. Presenta una forma inés o menys aplanada. Entrador del Mas Pinaret, YH 1783, 760 m., 26/01/96, FGA Vora de la carretera en el Barranc

69 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 de la Batalla, Y , 740 m., 7/02197, FGA Vora carr. del Santuari, Y111683, 820 ni., 22/ 02/97, F6A S. Antoni, paellers, Y , 920 m., 31/01/97, F6A Biblio: Donadini (1981): 68 Pcziza violacea for. carbonicola Prou freqiient abundant en les zones de pinar cremats a l'estiu anterior, compartint 1'hbitat ami) altres cspcies també carbonícoles amb algunes de les quals se sembla macrosc?)picament prou. Pinar cremat del km. 4 (le la carr. del Santuari, YF11683, 840 ni., 7/02/97, FGA Ibdeni. 22/ 02/97, FGA97I 110. lbdem. 17/04197, FGA97I 138 FGA97I 139. Pinar cremat del Barranc de la Batalla, Y112082, 760 ni., 7/02/97, FGA FGA lbdem. 24/04/97, F6A Biblio: Donadini (1981): 67 Plicaria iciocarpa (Curr.) Sacc. Sin.: Peziza endocarpoides (Berk.) Rifai Frcq(ient en les dues oiles (le pillar que es van cremar l'estiu anterior, preferentment en cis forats deixats pels tocons de pi crcmats, compartint 1'hbitat amh vries Pezizes "carbonícoles", Tpraecox, etc... Piiiar cremat del Km 4 de la carr. al santuari, Y , 840 m., (escasa) 12/12/96, FGA Ibdem. (prou abundant ya) 24/01/97, F6A lhdem. 7/02/97, F6A Barranc de la Batalla, abundant, Y112082, 760 nl., 7/02/97, FGA Ibdein. 24/04/97, F6A Biblio.: Dennis (1978): 15. Donadini (1981): 83. Sierra (1987): 331. Icono.: Cetto(1980) 111: 555. Mendaza&Dia2 (1987): 741. Sarcosphaera crassa (Santi ex Steudel) Pouzar Sin.: S. exirnia (Dur. & Lév.) Maire Freqiient a finais de l'hivern i inicis de primavera en zones amb pins. S. Antoni, ermita, Y111982, 920 m., 3/05/96, FGA ibdem.31/01/97, FGA lbdem. 24/ 04/97, FGA97I 143. Pinar cilla carr. del Santuari, YH1883, 740 ni., 3/05/96, F6A Pinar del Km. 4, irop del cremat, YH1683, 840 ni., 17/04/97, FGA l3arranc de l'lnfern, Y111482, 960 m., 24/04/97, FGA Per l'entrador del Mas del Baro, YH1582, 960 m., 26/04/97, FGA Bancalons del Mas de Tetuan, Yli 1281, 1200 m., 3/05/96, FGA Biblio.: Dennis (1978): 16. Breitenbach & Krnzlin (1984): 66. Sierra (1987): 341. Icono.: Breitenhach & Kninzliii (1984): 67. Cetto (1987) V Mendaza & Diai (1987): 742. SARCOSCY1HACEAE Sarcoscypha coccinea (Fr.) Lanib. Relativament freqiient a l'hivern pci carrascar d'ombria, sempre fixa a fusta morta generalinent lnig soterrada i amb escassos iridividus. PladclsGallers,YH1382, 1180 ni., 2/01/96, FGA Ihdem. 12/01/96, F6A lbdem. 22/ 03/96, FGA Cava Coloma, Y1l1281, 1280 m., 8/11/96, FGA Entre Pla deis GaI.lers i

70 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 Mas de Tetuan, Yl11382, 1180 m., 12/12/96, FGA Font del Rossinyol, Y , 975 m., 21 01/97, ACM Citat també per López-Llorca et al. (1992): 128. Biblio.: Dennis (1978): 76. llreitefll)ach & Krnzlin (1984): 122. Sierra (1987): 345. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 123. Cello (1987) 1: 611. Mendaza & Diaz (1987): 774. TUBERACEAE Tuber albidum Pico Sin.: Tuber borchii Vitt llipogeil i solitari dintre d'un rotgle de carrasques, en unavaguada de la zona des. Antoni, Yl11982, 920 rn., 16/01/97, F6A Biblio.: Montecchi & Lazzari (1993): 173. Vidal (1991):48. Mahiques et al. (1995): 63. Icono.: Cetto (1990) IV: 609. Montecchi & Lazzari (1993): 172. Vidal Lam 499. Tuber rufum Pico ex Files var. nitiduin (VitI.) Fischer Sin.: Tuber nilidwn ViII. Solitari, hipogeu sota carrasca, en vaguada cainí del Mas del Pi, Y111982, 900 m., 24/04/97, FGA97I 146. Bibí/o.: Calonge & Pasaban (1993):52. Montecchi & Lazzari (1993): 197. Vidal (1991) :155. Mahiques et al. (1995): 65. Icono.: Montecchi & Lazzari (1993): 196. Tuber rufum Pico ex Fr. var. rufum Vidal Solitari sota fiillaraca de carrasca, junt prop de Genea vemicosa i Balsainia vulgaris. Zona de S. Antoni, Y rn., 24/04/97, 1:GA Biblio.: Calonge ci al. (1993)84. Montecchi & Lazzari (1993): 191. Vidal (1991): 154. Mahiques etal. (1995): 66. Icono.: Cetto (1990) IV: 603. Montecclii & Lazzari (1993): 190. Taharés (1989): Litrn.500 RHyrISMA'rALEs RHYfISMATACEAE Propolis versicolor (Fc) Fr. Molt abundant pet tot el Parc i en tota época. Enimpent, en fusta mona de carrasca. Pla deis Gailers, YH1382, 1180 m., 27/10/95, F6A Senda de la Mina, Y , 1180 m., 1112/95, FGA95458 i FGA Ibdem. Y111482, 1300 m., 3/05/96, FGA Biblio.: Dennis (1978): 218. Breitenhacli & Krinzlin (1984): 236. Sierra (1987): 369. Icono.: Breitenbach & Kriiizlin (1984): 237. Cetto (1990) IV:

71 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Lophodermium pinastri Achrad. ex Chev. Freqiient en agulles seques de pi. Font de 101ivereta, Y , 780 rn., 3/1/97, FGA El mateix dia, a lentrador del Mas del Baró, YH 1582, 960 m., FGA Citat en agulle.s de pi, camí del Suituari, per Malençon & Bertault (1971): 16. Biblio.: Dennis (1978): 228. Sierra (1987): 367. Icono.: Cetto (1991) VI: 649. Rhytisma acerinum (Pers. ex St. Ainans) Fr. El citen Ma!ençon & Bertault (1971):16 en fulles d'auró peis voltans del Santuari. SORDARIALES NITSCHKIACEAE Bertia moriformis (Tode ex Fr.) de Not. Relativarnent abundant en fusta de carrasca, morta vella, prou deteriorada i humida. Replanets de la senda de la Mina, Y , 1300 m., 1/12/95, FGA95467.ava Coloma, YH1281, 1280 m., 17/ 10/96, FGA Ombria del dipósit, Y111382, 1300 m., 2/01/97, FGA Biblio.: Dennis (1978): 378. Breitenbach & Krinzlin (1984): 292. Sierra (1987): 383. Icono.: Breitenbach & Kriiizlin (1984): 293. Cetto (1990) IV: 637. XYE.ARIAI,ES XYEARIACEAE Hypoxylon mcditerraneum (de Not.) Mill. Crosta en fusta morta de carrasca; poc freqiient. Pla deis Galiers, Y , 1180 m.,24/10/96, FGA Biblio.: Breitenhach & Kriinzlin (1984): 270. Icono.: Breitenbach & Kriiizlin (1984): 271. Hypoxylon rubiginosum (Pers. ex Fr.) Fr. Crostes cobrint grans extensions en la fusta de branques mortes de carrascal de fleix. Relativament abundant. Entre senda de la Mina i bancals del Mas del Baró. YH 1582, 1200 m., 5/12/96, FGA Part alta de la senda de la Mina. Y , 1300 m., 2/01/96, FGA cardadora-llacunes, Y , 920 m., 13/02/97, FGA Biblio.: Dennis (1978): 316. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 270. Icono.: Breitenbach & Krinzlin (1984): 271. Cetto (1993) VII: 645. Mendaza & Diaa (1987): 815. Rosellinia aquila (Fc) de Not. Relativament abundant en fusta morta de carrasca i també per sota de l'escorça. (La fusta era negrosa)

72 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Pia deis Galiers repianets alts de la senda de la Mina, YH1382, 1180 m., 1/12195, FGA Biblio.: Dennis (1978): 321. Breitenbach & Kranzlin (1984): 278. Sierra (1987): 396. Icono.: Cetto (1993) VII: 655. Xylana hypoxilon (L. ex Hooker) Grey. Molt abundant a les paris mortes de les soques de carrasca així com en fusta morta mig soterrada, mostrant sois els extrems clars. Peis voltans del Santuari. YH m., 14/10/95, FGA Dei Pla deis Gal.iers fins dalt de la senda de lamina, YH1482, 1220 m., 2/01/96, FGA CavaColoma, YH1281, 1280 m., 31/ 10/96, FGA Entre Pla deis Gal.iers i Mas de Teman, YH 1382, 1180 m., 12/12/96, FGA Citat també per López-Liorca et al. (1992): 144, en fusta morta. Biblio.: Dennis (1978): 320. Breitenbach & Krinzlin (1984): 276. Sierra (1987): 400. Icon'j.: Breitenbach & Kninzlin (1984): 277. Cetto (1980) 11: 686. Mendaj.a & Diaz (1987): 821. Agralment A Rafael Mahiques per la bibliografia suministrada i a Francesc Company, per la revisió lingüística i del text. - v - Cucurbitarii spartii Ces. & de Not. Hypornyces lateritius (Fr. : Fr.) W. s o, -p Bertia moriformis (Tode ex Fr.) de Not. Rosellinia aquila (Fr.) de Not

73 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 PracpftcIon Um2) S.j 95. Jny 97 j9 BIBI.IOGRAFIA BREITENBACH, J. & KR.NzLIN, E(1984). champignoms de Suisse Tome 1. Ed. Mykoloia. Lucerne. C,1.oNc,E, F. 1)., ROCARRIJNA, A., TABARÉS, M. & RODRfGUEZ, N.B. (1985). Nuevos datos sobre los hongos hipogeos (le España.11. Géneros Balsajnia, l)elastria y Genea., novedades para el catálogo micológico español. Bat!!. Soc. Cal. Mico!. 9: CALONGE, F. D. & Aaioyo, 1. (1990). Notes on the genus Helvella in Spain. M),cotaxon )OOUX: GLoNGE, E D. & PASABAN, P. M. (1993). Nuevos datos sobre los hongos hipogeos de España y registro de nueve citas nuevas. Bol. Soc. Mico!. Madrid 18: CALONGE, E. D., TERRÓN, A., PÉREZ JARALJTA, T. & LÓPEZ MARIÑO, A. (1993). Algunos hongos hipogeos de l.eón, Soria yjaén. Bol. Soc. Micol. Madrid 18: CALONGE, F. 1)., SANTOS, J. C., JUSTE, P. & GARCLk, F. (1994). Contribución al estudio de los hongos de Valladolid y provincias limítrofe.s.i1. Registro de cuatro txones nuevos para el catálogo español. Bol. Soc. Mico!. Madrid 19: Cmo, B. ( ) Guia de los hongos de Europa 1-1V. Ed. Omega Barcelona. ( ) Ifunghi dal vero y-vii. Ed Saturnia. Trento DENNIS, R. W. G. (1978). BrithishAscornycetes. J. Cramer. Vaduz

74 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 DONADLNL, j. C. (1981). Le genre Peziza dans le Sud-Est de la France. Univ. de Provence. Marsdille GARAFOLI, D. & 11.UANO. G. (1996). II genere Peziza. 10 Contrihuto: specie a Iattice ingiallente. RdM. (3): GARCÍA, E, MAHIQuS, R. & CONCA, A. (1996). Hipogeus de la Comunitat Valenciana.lI. Bu ti!. Soc. Mico!. Valenciana 2: HAWXSwORTLI, D. 1.., KIRK, P. M., StrrroN, B. C. & PEGLER, D. N. (1995) Dictionary of/he Fungi. CAB International. Calnl)ridge. LÓPEZ-I.LORÇA, L. y., UTIEL-ALFARO, J. C. & IIONRLBLA, M. (1992). Hongos de Alicante. U. (le Alicante y C. H. de! Mediterraneo. Alicante MAIIIQUFS, R., GARCÍA, E & CONCA, A. (1995). Hipogeus de la Vail d'albaida i zones limítrofes (Valncia). Butil. Soc. Mico!. Valenciana 1: MALENÇON, G. & BERTALJLT, R. (1971). Champignons de la Peninsule lbrique 1, Acta í'hylotaxonoinica Barcinonensia 8: MANSANET, C., VIZCARRA, E., CLIMENT, R., & 1.LORENS, J. (1982) La Font Roja.Guia del Carrascal. Ajuntament d'alcoi. MENnAZA, R. & DLz, C.(1987). Las setas. Iberduero MONTECCHI. A. & mar!, G. (1993). Atlantefotografico di Funghi Ipogei. Associazione Micologica Bresadola. l'rento. MORENo, G., GALÁN, R. & ORSEGA, A. (1986). Hypogeousfungi from continental Spain. Crypt. Mycol. 7(3): PERRIN, R. (1976). Clef de dtermination des Nectria d'europe. Buil. Soc. Myc. Fr. 92 (3): ROGERSON, C. 1'. & S..tuns, G. J. (1994). Agarico!ous spedes of Hypomyces.Mycologia 86(6): SCHMLD, 1. & II. (1991).Ascornyceten imbild.2 Serie. IHW-Berlag. Eching. SIERRA, D. (1987) Aportación al conocimiento de iosasco,nicetes de Catalufla. Soc. Ca Mico!. Barcelona TABARÉS, M. (1989) Soc. Cat. Mico! Lm.500 VIDAL, J. M. (1989) Soc. Cat. Mico! Lí.m.499. VIDAL,J. M. (1988) Soc. Cat. Micol Ltm VIDAL, J. Ma. (1991). Contribución al conocimiento de la Flora Micológica del Baix Empordá y zonas limítrofes (Catalunya) IV. Hongos hipogeos. Butil. Soc. Catalana Micoí : Y;,C.S.&KoRF,R.P. (1985).AmonographofthegenusTricharinaandofanew,scgregategenus, Wilcoxina (Pezizales). Mycotaxon XXIV

75 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 CORTINARIS DE LA FONT ROJA D'AICOI. 1. MAHIQUES, R. (*) & ORTEGA, A. (**) 'Dr. Clintent, Quatretonda (Valéncia) Espanya. **Deparmrnento de Biología Vegetal, Facultad de Ciencias, Universidad de Granada Granada. España. Surnmary: Mahiques, R. & Ortega, A. (1997). Cortinaris de la Font Roja dalcoi, Btitll. Soc. Micol, Valenciana 3: cortinarii froni 'la Font Roja in Alcoi (1 cor1inarius, 3Muoacium, 22 I'hlegmacium and 13 Tela,nonia) and titeir macro and microscopic description are studied. References to their habitat and location amo given. Besides, a standard for statistical and spore nteasures is given. Key words: Basidiornycotína, Cortinarius, Taxonomy, Valencia. Resum: Mahiques, R. & Ortega, A. (1997). Cortinaris de la Foni Roja d'alcoi. Btttll. Soc. Micol. Valenciana 3: Sestudien 39 cortinaris de la Font Roja d'alcoi (1 (orlinarius, 3Myxaciurn, 22 Phleg,naciuun i 13 Telamonia), smb la sena descripció marro i nticroscópíca, donant-se referñncia del sen ltbitat i localització. També es desenvolupa un l)tó de ntides estadístiques esporals. Paraules clan: Basidioinycolina, Gortinarius, Sistemiutica, Comunitat Valenciana, Alcoi. Resumen: Mahiques, R. & Ortega, A. (1997), Cortinaris de la Font Roja d'alcoi, Butll, Soc. Micol. Valenciana 3: Se estudian 39 cortinarios de la Font Roja d'alcoi (1 Gorlinarius, 3Myxaciusn, 22 I'hlegrnaciurn y 13 Tolarnonia), describiéndolos macro y utticroscópicament, referenciándose su corología; así mismo se desarrolla un patrón de medidas estadísticas esporales con suras a tina posible unificación de criterios en la realización (le las misuitas. Palabras clave: Basidiounycolina, (Jorlinarius, Sistemittica, Contunitat Valenciana, Alcoi. Material i Mtode: S'estudien diíerents e.spcies del gnere Cortinarius a partir de material fresc recol.lectat a diferents indrets del paratge natural de la Font Roja d'alcoi (Alacant); l'utm i altitud s'expressen a cada cas particular. Les exsiccates es conserten a l'herbari personal de l'autor, sota les sigles MES, al de E Garcia, sota les sigles FGA o al de T. Conca, sola les sigles ACM. L'observació microscópica s'ha realitzat amb un microscopi Nikon Labophot a 1000 augments, amb oil d'immersió i amb talls a mit alçada o ainb micrótom manual. Poder de resolució del microscopi = 0,25 pn. El líquid emprat per submergir les peces ha estat l'aigua destillada en la majoria d'ocasions o Phloxina 130 Roig Congo, amhdós en solució aquosa a l'l%, en altres. Si ha estat necessiiiia la reisió d'exsiccates s'han inclós préviament amb l'hidróxid sódic al 5%. El material fotogritfic ha estat aconseguit amb una citmera Olympus OM2 objectiu macro de 90 mm, 1:25, de diitmetre 55 o amb una Mamiya C220, conservant-se mitjançant diapositives de 3x3 o 6x6 a la collecció particular de l'autor, sota les sigles FM

76 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 Per a les mesures esporais emprarem par.metres de centraiització, de posició, de dispersió i (le forma, sempre d'un sol exempiar de cada recollecció, en fresc o d'exsiccafa, rastrejant sempre conjunts de 20 espores o múltiples de 20 quan ha estat necesssari o han entrat inés d'una recollecció de la mateixa espécie; s'ha procurat que aquestes foren madures de les formes inés representatives de cada cainp microscbpic, indicant-se entre paréntesi aquelles que se'n fugen de la mitjana duna forma notória pels extrems. En les mesures ens interessa el nombre total de mostres censades, N; en les mesures de centralització incloem la mitjana, M, que ens dóna una idea del valor mitji dintre d'una série; la moda, Mo, també un par.metre (le centraiització, que seria el valor de la variable que té major freqüéncia absoluta. Una altra mesura de centralització és la mediana o Md, que és el valor central o P50 i deixa la rneitat de les mostres a la dreta i l'altra meitat a l'esquerra. Dintre deis parinetres de posició utilitzarem també la mediana i a més a inés la resta de percentils, fixant-nos especialment en els P90 i P10, l'interval deis quals ens servirá per a enunciar les mesures esporais amb una amplitud de mides equivalent o representativa de Inés del 90 % d'elles, tan del ditmetre major comn del menor, representant entre paréntesi els valors extrems obseiats; la fórmula per a l'obtenció d'aquestos percentils és la mateixa que i'emprada per a la mediana, substituint el 50 peis 90 o 10 respectivament, que ens dóna una idea real de la posició requerida. Dintre deis parmetres de dispersió emprarem la desviació típica o estndard, Dt Desviacions grans (le les mostres en relació a la mitjana ens donaria una població esporal heterogénia o anisométrica, nientre que una uniformitat en les mesures ens donaria una població homogénia o isométrica. La desviació típica ponderada, Dtp, es relaciona amb el total pobiacional esperat. La qualitat de les espores en quant a la seua forma ens duu a poblacions paregudes o homnoinorfes o diferents o heteroinorfes, amb graus d'apreciació progressius en lleugei; mitjá o acusat, si l'heteromnórfia és menor de l'l%, de l'i fins el 10% o més del ) 0 % del total poblacional. Per a les mesures de forma, s'empra el hiaix = Coeficient de Pearson, que mesura la asimetria duna distribució. Si és < O estaria esbiaixada cap a l'esquerra, si > O cap a la dreta si = O no estaria esbiaixada de cap manera. Quan a una corba representativa la mitjana la mediana són a l'esquerra de la moda, es diu que es troba eshiaixada cap a l'esquerra. Si la mitjana, la mediana i la moda coincideixen, es diu simétrica o no esbiaixada. Si ambdós es troben a la dreta de la moda, esbiaixada cap a la dreta. L'error esttndard de la Initjana avahma la discrepncia entre la mitjana mostrejada de forma estadística amb la mitjana poblacional no esbiaixada o vertadera i equival a la desviació estindard del conjunt (le totes les mitjanes de les mostres fetes a l'atiac No esmentem el rango recorregut absoluto interpercentual perqué és explícit ja als valors mxim i mnínim que corresponen als valors entre paréntesi o a l'iinmnediatament adjacent si coincideixen els valors extrems amnh eis deis percentils 90 o 10. Si s'lian emprat volums esporais s'ha aplicat la fórmula de Breitenbach & KrEn7Jin (1991): It Volum = 4- a a b (a= radi menor, b= radi major) Si s'agafen coni a punt de partida les mitjanes de les variables obtindrem el voltmm mitili = Vm

77 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Com a factors d'error esmentem: fase de maduració esporal, poder de resolució del microscopi, calibralge del regle micromtric, localització de la inostra, tant a l'individuu com a diferents indrets, sequedat i altres factors ambientals que influeixen negativament per a l'assohinent del tamanv potencial, processos d'avortament del desenvolupament de la inaduració, coma nra un fort vent de Ponent, valors massa extrems de les mesures, contaminació per aitres espores, nombre de inedicions, factor interpretatiu personal de l'investigador, mitjans de tractainent microscópic, utilització de material fresc o provinent d'exsiccates... Respecte a les mesures esporais, cal indicar el segiient: S'ha procurat que les espores mesurades foren madures; per aixó s'han pres de les retingudes a la cortina, quan l'exemplar descrit era fresc. S'han triat les espores de diferents camps de la preparació microscópica, mesurant espores "normais", representatives prenent nota de les clarameni "ariormais" o extremes, les (liials es fan constar a banda, entre parntesi. És interessant deixar const.ncia (tel fenomen de compensació de les desproporcions, que consisteix en mesurar un nombre determinat d'espores corresponent a la proporció que mentaiment estem veient al camp, de forma que si incloem una espora desmesurada, caldrá incloure també el mateix nombre d'espores d'altres tamanys que l'acompanyen fljs que no se'n veja lina altra d'un tamany diferent. Resulta complex, peró l'hibit ho fa senzill la mostra seríi representativa. El nombre d'espores mesurades ha estat de 20 o un múltiple de 20, d'un sol exeinplar de cada recollecció o, si en són de diferents, es deixa constncia. En el cas dels basidis i céllules estérils de l'aresta laminar s'han mesurat un nombre de 20. Per a les hifes de la cutícula pileal i de l'hipodenin han estat suficients les mesures m.ximes míninies de l'amplria observada; no s'han expressat a aquells casos en els quals les seue.s mesures es consideren dintre de patrons comuns. Encara que les variacions disminueixen en augmentar el nombre de les mesures, a títol d'exemple inirem el que passa en variar un bloc de 20 espores més o menys, per al C'. diosmus: PlO-P90a=(7) 8,7-10,4 (11) x (5) 5,6-6,3 (7) pm (N=80) P10-P90a= (7) 8,7-10,4 (12) x (5) 5,6-6,4 (7) jim (N=lOO) De cada espora s'ha mesurat la llargnia (1.) i l'ampbsia (1), sense tenir en compte la projecció lateral o frontal i per cadascuna s'ha calculat Q (M) i el volum esporal V. Les característiques esporals s'han calculat amb l'ajut d'un fuil de cicul elaborat en Excel 5: - Nombre (le inostres= N - Mida de la llargria esporal= L - Mida de l'ampinia esporal= 1 - Elvalor mim ( L, 1,...) el valor mmm ( L, 1,...) que ens indiquen el raimg de la min nun inostra=mx Mn, rpeffvament. - La initjana aritmética (M, M,...), com a par.metre de centralització= M - La mediana (Md, Md,... ) cdm a parimetre de "posició"= Md - La desviació típka (S S,...) que ens indica la dispersió i junt a la niitjana ens permetrá calcular altres parimetres d'iiteks Dt - La desviació típica ponderada expressa la desviació e.st.ndard de la població total= Dtp - Moda és igual al valor més repetit= Mo

78 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: P10 = I'ercentil 10, que és quan el 10% de la mostra es troba per sota. Dóna valor de localització, no de significació estadística. - P90 = Percentil 90, que és el valor que deixa un 10 % de la inostra per sobre. - Biaix = Error de biaix = M/Dt - Mo/Dt - Mx = Valor iníixiin - Mn = Valor mínim - Mi = Mides = l.largria x amplítria = M ± 2 Dt - P10 - P90 = Interval entre els Percentils Q=Raó L/l - Qm = Raó Q mitjana - V=Volum=4 (p/3)xl/2xl12xl12 - Vni = Volum nhitjí - Qma = Raó Q de la mitjana acumulada - Vma = Volum mitjíi. acuinulat - Mia = Mides acumulades - P10 - P90 a = Interval entre els Percentils acumulat - C C = Cocficient de correlació de Pearson entre L 1. Coeficient de correlació (>0,75= forta correlació; <0,2= correlació fluixa; 0= no relacionats. Quan inés s'aprope a -1 indica més correlació negativa). - C Ca = Coeficient de correlació L amh 1 adumu!at - P10-P90 Q = lntervai Pl0-P90 de Q - P10-P90 y = Interval l'l de V - P10-P90 Qa = Interval Pl de Q adumu!at - P10-P90 Va = Interval P10-P90 de y acumulat - DVva = Diferéncia acumulada entre el volum mxim i el mínim - DVv = Diferncia entre el volum mxim e! mínim - MICaMd = Mides de la mediana acumulada +í l'interval de confiança acumulat - MICMd = Mides de la mediana +1- l'interval de confiança - Vrnix = Volum esporal míixim - Vmín = Volum espora! mínim - Vmíi.xa = Volum esporal míixim acumulat - Vmína = Volum esporal mínim acurnulat - EC = Espora arnb les dues mides L 1 - IC = Interval de confiança = mitjana més/menys 1,96(95% mostral) x Desviació típica partit per l'arrel quadrada de N. Dóna valor de significació estadística. - ICa = lnterval de confiança acumulat - MICa = Mides acumulades de la mitana +1- l'interval de confiança acumulat per al 95% de la mostra. - ICL = lnterval de confiança de L - ICI = Interval de conflança de 1 - ICLa = Imiterval de confiança de L acuinulat 1

79 Butil. Soc. Micol. Va'enciana 3: ICla = Inteival de conflança de 1 acumulat A partir deis calcuis anteriors, i com a resum, per a cadascuna de les característiques esporais (L, 1,...) s'indica l'interval que estadísticament inclouria al 95% o inés de tota la població esporal. Si s'han observat valors "anormais", es fiquen entre par?ntesi o s'indiquen a banda. Per a calcular la significació estadística durem el valor de la T de Student a les taules de Student veurem el valor p, que resulta ser igual a 0,05 si utilitzem un Za= 2 Dt = 1,96 com a factor en la fórmula emprada per a determinar linterval de confiança= IC= Mitjana +I Za. ee (ee= error estndard= Desviació típica partit per larrel quadrada de N). El resultat de les mesures estadístiques sexpressen de formes diferents, segons patrons de dispersió que parteixen de linterval interpercentual PtO-P90, de la desviació est.ndard de la mitjana o del resultat d'aplicar l'interval de conflança en més i en menys sobre la mitjana o la mediana. 11cm ohsevat resultats diferents, més apropats a la realitat depenent de l'amplitud de la desviació (le les mesures: així a desviacions grans són més fefaenis els resultats lligats a la desviació estndard, inentre que a desviacions mínimes s'adeqüen més els lligats a l'interval de confiança i guarda una relació intermdia els ajustats a l'interval interpercentual. Per aixó liem deixat l'estudi complet, així, 1e1' al futur es destriaran aquelis resultats inés adient.s. En l'ornamentació esporal es delimiten també tres graus: fina, mitjana i grossera, depenent del tamany de les berrugues o de la seua confluncia s'especifica la forma d'aquestes, polsosa, granulosa i amb plaques o la sena combinació. A títol d'exemple. s'inclouen tots els par.metres estadístics sois al txon descrit en primer lloc, resumint-se i especiflcant-se el par1metre escollit a la resta per no fer tan extensiu el treball. l'atró d'ahundítncia: RR = molt rar R = rar F = freqüent EF = molt freq[ient Se segueix, dintre de les possibilitats, la classificació de Brandrud et al. (1990, 1992, 1994) 0 (le Bidaud et al. (1992, 1993, 1994a, 1994b). També han estat consultats els trehalis d'arnold (1993), Ilenly (1937, 1939a, 1939b, 1951, 1976, 1977, 1984), Marchand (1982, 1983), Melot (1990), Monne-L. et al. (1990a), M. M. Moser (1960, 1983), Clievassut & Henry (1975, 1982, 1985). Vegetació: El Paratge Natural de La Font Roja d'alcoi, de la comarca de l'alcoi., té una altitud sobre el niveil del mar que oscilla entre els 800 m a la part més baixa i els 1352 mal pic del Menejador. El Santuari de la Font Roja es troba a uns 1060 m d'altitud. Dista de la costa uns 45 km en linia recta. Es troba en la quadrícula UTM de 10 Km de costat YH 18, de la zona 30 S. Ocupa un pis bioclimitic termo-mesomediterrani iberollevantí inserit en un ombrodima subhtimit (Costa, 1986). Es tracta d'una rica representació relíctica de la vegetació potencial va

80 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 lenciana de inuntanya mitjana plujosa submediterrnia o hé, seguint Ballester & Stübing (1990) una zona c1imttica supramediter.nia i un ombroclinia subhumit. Ocupa, dintre de la classe Querco- Fagetea i de l'aliançailcerigranatensis-quercionfagineae l'associaciófraxino orni-quercetun fagineae, amb fleixos i gal.lers, a les ombries; dintre de la classe Quercetea ilicis l'associació Rubio longfo1iae-querceturn rotundfo1iae de carrascars i coscollars continentals, als solells. Als clars del bosc es desenvolupa un salviar amb eriçons ( Peris et al., 1996) o brolles d'eriçó (Asensi, 1990). No abunden massa els pinars secundaris de R halepensis, encara que ocasionalment lii SÓfl presens sobretot a las iones més haixes, alternant amb carrasques, gal.lers, fleixos, gargullers de cirereta aurons. Aquesta vegetació es el resultat del desenvolupament natural i continu després d'haver estat arrasat per un incendi general fa ara 150 anys (T. Conca). Passein a descriure els t.xons inés "sedentaris" taxonómicament, deixant per a estudis posteriors els que han oferit més variabilitat o més inestabilitat taxonómica, seguint sempre la inixima que l'enquadrament taxonómic és el resultat que Inés s'apropa de forma fictícia a una mitjana de la rica fenologia natural en un moment de l'evolució i seguint criteris sotmesos a múltiples influéncies tan externes, depenent dels mitjans diagnóstics i d'informació, com internes, arrelats al mateix procés creatiu. Apéndix: Malençon & Bertault (1971) citen les segtients espécies de cortinaris, detectats a la Font Roja d'alcoi: 6'. anomalus, bovinu.s, cu,natilis,fulgens, infractus; ionochlo rus i inultiformis. Part descriptiva Cortinarius (Pers.) Gray, suhgén. Cortinarius: Secc. Leprocybe (M. M. Moser) Melot: 1.-Cortinarius cotoneus Fr., Epicr sysl. mycol.: 289 (1838) Descripció macroscópica: lfln bomhat, convex, de superfície seca, tomentosa, feltrada o fibro-esquamosa. Coloració castany fosca pel centre verd olivaci a la perireria. Fibrillós innat a la pedftria. No higrófan. De 35-8,5 cm. litmines escotades, mitjanament espaiades, castany groguenques olivcies, com l'estípit. Aresta regular o crenulada, concolor o tina inica més clara. Esporada ferruginosa. iípit engrossit o fusiforme a la base, hastant robust, amb rastes fibril.loses persistents de la cortina groc olivtcies clares, que deixen una traça anular. Coloració castany olivcia. De 35-9 x 1,2-2 (2,8) cm. 'lextura castanya grogosa amb to rogenc Olor forta raf'anica. Sabor rafmic

81 Butil. Soc. Micol. Vaenciona 3: 1997 Descripció inicroscbpica: Cutícula pileal ainb un epicutis amb hifes gruixudes, de 5-15 fmi, fortainentfibulades, de pigment intracellular clapat de membrana, incrustant granulós o crostós de patró transversal o bé de reforç. L'hipoderm la cam de les capes més profundes té pigment clapat intracel.lular, així com incrustant i de reforç de membrana, menys evident a la carn. També lii ha piginent extracel.lular intersticial. Sempre es tracia d'un pigment groc verdós o amb to rogenc, inoli cridaner. Basidis tetraspórics, de base fibulada, de x 7-10 pm. Algun basidi bispóric. Aresta laminar amb cl.lules estrils cilindriques o claviformes, catenulades, de x 4-8 pm.. Espores de suhgloboses a amplament ellíptiques en visió lateral i frontal, d'pex inoli arrodoiiit en general, algunes ficiformes en visió frontal. Berrugues fines, mitjanes i grosseres, ben delirnitades o arnb curtes i fines connexions hasals; apícula prominent. Perfil asperulal, crenulat o fistonejat. Perfil juxtaapicular adaxial recte o convex. Base no o una mica atenuada. Homoinórfia rnitjana. L 1 L 1 N= Biaix= 1 0,3 M= 7,9 6,7 Mo= 7 6,5 Md= 8 6,5 Mn= 6,5 5,5 Dt= 0,9 0,6 Mx= 12 8,5 Dtp= 0,9 0,6 P1O= 6,9 6 P90= 8,7 7,1 CCa= 0,8 Qma= 1,2 ICLa= 0,6 Vma= 188,4 pnl EC ICla= 0,4 Vmaxa= 453,4 12x8,5 DVva Vmína= 102,8 6,5x5,5 350,6 P1O-P90 Qa= (1) 1,1-1,3 (1,4) P10-P90 Va= (102,8) 131,8-264,8 (453,4)!.nn. Mia= (6) 6,1-9 (12) x (5) 55-7,9 (8,5) j.an. P10-P90a= (6) 6,9-8 (12) x (5) 6-7,3 (8,5) pm. MICa= (6) 7,3-8 (12) x (5) 6,2-7,1 (8,5) prn. MICaMd= (6) 7,4-8 (12) x (5) 6,1-6,9 (8,5).an. Hábitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Revoltes del camí al Mas del Baró. Leg. T Conca. YH m. SotaQuercus ilex subsp. bailo fa MES Ibídem MES Cava Coloma. YH m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a MES Pla deis Galiers YHI m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a MES Cava Coloina. YH m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a MES Patró d'abundincia: FF

82 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Reaccions químiques: KOH sobre la carn, roig sang, porpra; sobre la cutícula pileal aquesta coloració és encara més fosca. Als exemplars més vells tan sois dóna una reacció caslany rogenca. Bibliografia selecta: HENRY, R., 1937: 56. Iconografia selecta: BRANDRUD, T. E. ETAL.,1992 : BOl. MARCHAND, A., 1982: Núm ORuGA, A. ET AL., 1996: Núm Característiques especifiques: Dimensió mitjanament robusta, de 35-8,5 x 35-9 x 1,2-2 (2,8) cm. Pilcu sec, escatoset, iíimines anib l'aresta pal.lida, estípit clavat obés a la base amb restes de cortina. Tot el carpófor arnh tons olivacis. KOH roig sang a la carn. Olor rafinica. Espores subglohoses: P1O-P90a= (6) 6,9-8 (12) x (5) 6-7,3 (8,5) im (N=120). Habitat: Quercus ilex subsp. ballola. Cortinarius (Pers.) Gray, subgn. Myxacium (Fr.: Fr.) J. G. Trog: Secc. Colliniti (Fr.) Sacc. 2.- Cortinarius mucosus (Buil.) Kickx, FI. cz3pt. Flandres II: 191 (1867) Descripció macroscópica: jfli placonvex, glutinós, de color mel caoba, més fos al centre, fibril.lós innat perilricament, no rugulós. lncurvat a la vora. De 8 cm. Linnines discretament escotades, moderadament apretades, de castany clares lassen a caoba ciar. Aresta fimbriada, finament serrulada. Esporada tabac. iíliit atenuat a la base, relliscós, de blanc a color melífer ciar, es pot enva.ir, sohretot a la base, de taques longitudinais caoba. Cortina glutinosa, blanca, persistent a l'estípit amb forma d'anell glutinós, on també es venen les bandes glutinoses blanquinoses del vel general. De 7,5 x 2,5 cm. Textura blanquinosa al pfleu, d'ocre grogós a groc saturat a l'estípit, sobretot a la base. Olor indiferent. Sabor nul. Descripció microscópica: Cutícula pileal, amb l'epicutis amb bifes fins les 7 pm d'ampl.ria, fortament gelificades, hialines o amb piginent granulós daurat de patró irregular o transversal; subcutis, liipoderm i capes més supeliors de la trama cridanerament pigmentade.s, ami) pigment daurat verdós granulós i incrustant de membrana de patró de predomini transversal; dipósits extracel.lulars a la trama, sempre de color groc daurat

83 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Basidistetraspórics, amb la base fibulada contingut granulós dauratverdós, de x 7-12 ini. Cél lules de l'aresta cstérils, abundoses, hialines, catenulades, clavades o esferopedunculades, amb la base fibulada, de x 9-14 pm; altres cilindriques o cilindro clavades, de 5-8 pm. d'amplria. Espores en visió lateral amigdaliformes, el lipsoidees o subcitriformes; en visió frontal, el lipsoidees, navicular fusiformes, ei.líptiques o subcitriformes; berrugues denses, fines, rnitjanes i grosseres, crostoses, confluents, que donen un perfil desdihuixat, denticulat crostós. Apícula fina, mitjana o destacada. Base no, escassament atenuada o afilada. Ápex atenuat, subcitriforme en ocasions. Pei fil adaxial juxtaapicular recte o discretament cóncau o convex. Mn= 10 x 5,5 pm. Mx= 16 x 8,5 pm. Md=12 x 7pm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,4) 15-2 (2,3). P1O-P90a= (10) 11-13,3(16) x (5,5) 6,3-7,5 (8,5) In. Vma= 304,2 pm 3. Habitat i local ització: AL&CANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria Mas de Tetuan. Y m. Quercus ilex subsp. baiota ainb algun Pinus halepensis. Leg. 7: Conca MES Patró d'abundincia R Reaccions quírniques: KOH negativa al pfleu i a la carn o una mica castanya clara. Bibliografia selecta: BENDIK.SEN, E., tru.., 1993: 25. Iconografia selecta: BAL1AR.J., 1995: núm BRANDRUD, T.E. ErAl.. AL., 1992: B33. Consideracions taxonmiques: El C. seplentrionalise. Bendiks., K. Bendiks. & Braridr. té el capell anib coloracions inés grogoses, espores més ainples i menys llargues, amb una Q menor viti associtg amb Be/u/a spp. en iones de clima nordeuropeu. Característiques específiques: 1)imnensió mitjana o robusta: De 8 x 7,5 x 2,5 cm. Pileti relliscós, mcl caoba, lunines gris castanyes i estípit cilíndiic, relliscós, amb bandes transversals blanquinoses. Esporesarnigdaliformes: P90a= (10) 11-13,3 (16) x (5,5) 63-7,5 (8,5) pm (N=100). Hiibitat: Pinedes. 3.- Cortinarius trivialis var. rickenii Rob. llcniy, Buli. Soc. Mycol. Fr: 92(1): 81(1976) Descripció macroscbpica: Pileu convex, débilinent umbonat, fortament glutinós, lis, de castany olivaci a ocre rogenc, inés

84 Butil. Soc. Micol. Valenciano 3: 1997 fosc al centre. De 5-8 cm. Jimincs escotades o sinuades, ventricoses, mitjanamcntapretades; castanylilacines. Arestafloconosa i pm.lida, finament crenulada. Esporada ferruginosa ami) to rogenc. itíit esvelt, igual o atenuat als dos extrems, glutinós, amb bandas transversals glutinoses cridaneres, restes del ve! general. Blanquinós per la zona anular, castany olivaci, concolor al pfleu per sola, blanc blavenc al'ipex. Cortina blanquinosa hiavenca. De 6-12 x 1,1-1,4 cm. Textura blanquinosa, ocre oliv.cia a partir de la base de l'estípit gris Ø.l.lida a 1'pex. Olor inapreciable. Sabor ndiferent. Descripció microscópica: Cutícula pileal amb un epidutis fortament gelificat, gniixut, hialí o amb escs pigment vacuolar ntracel lular o granulós de membrana, verdós. Subcutis prim, pigmentat, que rpidament dóna pas a un ben representat hipoderm, arnb elements subglohosos, prismtics o el.líptics, flns les 47 pm d'arnplria i piginent groc daurat o amh to rogenc amb KOH 5%, de tipus granulós i ncrustant de membrana de patró irregular, arenós o formant bandes transversals destacades; aquestes són inés visii)les al subcutis i a la trama. També s'observa pigment vacuolar intracel.lular a totes les capes del pfleu a la textura laminar. Basidis tetra.spórics, algun bispóric, flhulats, de contingut vacuolar grogós i base la majoria atenuada finament fibulada, de x pm. Aresta laminar densunent ocupada per cél.lules estérils, hialinas, catenulades, amb el darrer element cilindro clavat, fibulat, menut, de x 5-7 im, que destaquen, de forma cridanera, amb els gruixuts basidis de la cara lateral. Espores enormes; en visió latera!, amigdaliformes anib algunes subcitriformes o subpruniformes; en visió frontal, el.lipsoideo el.iíptiques, naviculars, ovoidees o subcitriformes. Algunas amh depressió supraapicular o de perfil juxtaapicular adaxial recte. Berrugues fines, mitjanc.s o grosseres, coniluents en extraordin.ries crostes, amh protrusió sobre el perfil crenulada o amh grans plaques, flns les 2,5 x 1,25 purí. Apícula lnitjana o ben desenvolupada. Hoinomórfia lleugera. Base no, atenuada o afilada. Ápex rom, atenuat o suhcitriforme. Mn= 11 x6,5.trn. Mx= 18x lopm.md= 13,5 x8pm.qma= 1,7. P10-P90Qa= (1,4) 1,6-1,9 (2,1). P1O-P90a= (11)12,515,9 (18) x (6,5) 73-8,7 (10) Jan. Vma=474,4 JJni. Híkbitat i localització: AIACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria camí de Llevant-Ma.s del Baró. Y ni. Sota Quercus ilex subsp. ballota. Leg. 1: conca MES Patró d'abundtncia: UF Reaccions químiques: KOH, castany amb to rogenc, més patent a la cam

85 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Iconografia selecta: AP.R1cI, R. ETal., 1995: 68. Consideracions taxonómiques: Dintre de la variabilitat tan gran que Ii dóna Henry (1976) a aquesta espcie, inacroscópicament sembla apropar-se a la considerada com var. subolivascens, peró l'extrema variació de les coioracions que Ii són própies fonainenta una major tolerancia en les variacions individuals, encara que les espores són moil inés grans que les ressenyades per i'autor (10,5-11 x 5,5-6,5 hm) l'hbitat és preferencial sota aciculifolis bedolis. Pci gran talnanyespora! deis nostres exemplars, dimensions mitjanes del carpófor els tons lilacins, cal incloure'ls dintre de la varietat descrita per Henry com rickcnii. Característiques específiques: Diinensió esveita: De 5-8 x 6-12 x 1,1-1,4 cm. Píleu castany olivad, relliscós, i.mines lilacines i estípit relliscós amb bandes ca.stany olivcies a la meltat inferior. lispores enormes, amigdaliformes: P10-P90a= (11) ,9 (18) x (6,5) 7,3-8,7 (10) (N=120). llibitat: Qzic'rcus ilex suhsp. baiota. Secc. Delibuti (Fr.) Melot: 4.-Cortinarius salor siibsp. salor Fr., Epicrisis: 276 (1838) Descripció macroscópica: Píleu bombat catnpanulat de jove, passa a convex; glutinós, blau-violaci, amb tendéncia a l'ocre grogós pci centre. Finainent fibril.lós innat a la perifria. De 3,5 cm. Lunine.s uncinades, apretades, gris blavoses, d'arcsta onada, arnplarnent serrada Inés pl.lida. Esporada tabac o ocre ferruginosa. tíit engrossit a la base, claviforme o fusiforme, glutinós; de blanquinós a gris-lilaci; cortina abundosa, blavosa p1.lida, persistent. De 6,5 x 1,3 cm. Textura blanquinosa, gris lilacina a la meitat superior de l'estípit subcuticular pileal ocrenca a la meitat inferior de!'estípit. Olor terrosa, com de xufla. Sabor indiferent o subrafanic, una mica a.spre al cap d'una estona. Descripció microscópica: Cutícula pileal amb un epicutis gnhixut, geliflcat a les capes superiors, amnb bifes entrecreuades, fins les 11 pn d'arnplria, fibulades i pigment groc verdós en dipósits extracel.lulars, epimembranari granulós de patró arenós o en bandes transversals nombrosíssimes vacuoles intracel.lulars de

86 ButI. Soc. Micol. Vaenciona 3: 1997 contingut groc verdoset, també patents a la trama. Hipoderm poc diferenciat de tipus prismíitic, amb hifes fins les 17 pm d'amp1ria. Basidis tetraspórics, algun bispóric, de contingut ahundós vacuolar groc verdós, fibulats, de x 7-10 pin. Aresta laminar arnb céllules cstérils cilindroclavades, clavades o atenuades a 1'pex, hialines, fibulades a la base, (le x 6-11 pm. Espores en visió lateral, el.lipsoidees, pruniformes o amplament el.lípliques. En visió frontal, el.líptiques, alfll)larneflt el.líptiques, suhgloboses o globoses. Apídula fina o mitjana. Berrugues fines i mitjanes, denses, aculeades, aillades la majoria, encara que algunes connectades durtament ler la base, arnb protrusió aculeada o finament crenulada sobre el perfil. Base roma o atenuada. Apex arrodonit. Homoinórfia lleugera. Perfil adaxial juxtaapicular convex, ocasionalment recte. NIn= 7 x 5,5 pm. Mx=1 1,5 x 10pm. Md= 8,5 x 6,5 pm. P1O-P90a= (7) 7,7-9,5 (11,5) x (5,5) 6,3-7,5 (10) pm. Qrna= 13. P1O-P90 Qa= (1) 1,1-1,4 (1,6). Vma= 211,4 pm 3. Htbitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascai de la Font Roja. Barranc de l'avellí. Y m. Sota Quercus ilex subsp. baiota. l.eg. T ('onca MES Patró d'abundncia: E Reaccions químiques: KOl-1, negativa sobre la carn i la cutícula pileal; castany pal.lid al cap duna estona. Bibliografia selecta: M0ENNE-Loccoz, P. ETAL., 1990: Fiche 15. Iconografla selecta: APARICI, R. ETA!.., 1995: 66. BRANDRUD, T.E. ETAL., 1990: A02. TABARÉS, M. & PASCUAL, R., 1994: 607. Característiques específiques: Dimensió mitjana: De 3,5 x 6,5 x 1,3 cm. Pilen relliscós, hlau amh tendéncia a l'ocrós, l.mines castany blavoses i estípit hulhós fusiforme, relliscós, hian pal.lid. Espores d'el.líptiques a subglohoses: P90a= (7) 7,7-9,5 (11,5) x (5,5) 6,3-7,5 (10) pm (N=100). liíjbitat: Quercus ilex subsp. ballota.

87 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Cortinarius (Pers.) Gray, subgn. Phlegmacium (Fr.: Fr.) J. G. Trog: Secc. Caerulescentes Rob. Henry ex Monne-L. & Reum. 5.- Cortinarius caerulescens var. caerulescens (Schaeff.) Fr., Fungoru.m qui iii Bayana et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur icones nativis color/bus epressae IV: 17 (1774) Ss. Brandrud, non Bidaud et al. Sin.: C. cac'siopallescens Bidaud, Moinnc-Loccoz & Reumaux C. caesiocyaneus Britz. Descripció macroscópica: Píleu de convexo-infractat a pla-deprimit, Ilis, glutinós, no o finament fibril.lós innat periíericament. Color gris lilaci amb tendéncia a l'ocre paila central, romanent la coloració gris lilacina a la vora. Restes del vel general blanquinosos amb forma de pegats al centre. De 4-9 cm. Lítmines escotades, formant de vegades l'escot un collarct, o adnat rectes, apretades, de 7-1 2/cm i fins els 0,7 cm dalçada; d'aresta serrada, serrulada o crenulada i més pítl.lida, conservant més temps la coloració blavosa. Gris lilacines amh tendncia al castany lilaci. Esporada canyella més o menys fosca. típit esvelt, bulbós marginat, subvolviforme, amb restes fibrilloses de la cortina. De gris lilaci a glauc, amb la base ocrosa. grogosa, conservant-se inés temps el color lilaci a l'pex o bé bhmquinós a.mb to lilaci a l'íipex. I)e 45-8 x 0,9-2 (3,5) cm. Textura blanquinosa, ocre grogosa al pfleu i base de l'estípit; blavosa glauca a l'pex del córtex de l'estípit. Olor nulla o suau, de molsa, de pastisset o de fusta de xop. Sabor indiferent Descripció microscópica: Cutícula Vileal amb un epicutis gelificat hifes fibulades, suhhialines o amb pigment fi granulós epimembranari de distribució marbrejada, arenosa o clapada, així com vacuolar intracellular, fins les 4 pm dainpltria. l,es bifes del subciitis van incrementant el gruix fins les 10 pm amb el inateix tipus de piginelit, encara que s'observa la formació de bandes transversals ben delimitades. Hipodenn ainb pigment de reforç de membrana i epimembranari incnistant, d'estrucnira subglobosa a les capes inés superflciais i prismíttica a les capes més profundes, fins les 23 pm d'arnplria. A mesura que ens endinsem a la trama predomina el pigment vacuolar intracellular. Basidis tetraspórics, fibulats a la base, de x 75-9 pm. Aresta laminar amh cl.lules cstrils cilíndriques, cilindro clavades, clavades o utriformes, de x 3,5-9 pm o amb algun basidi esporulant. Espores en visió lateral amigdaliformcs subcitriformes; en visió frontal subcitriforines, el.lipsoidees o el.líptiques. Ápex amb lendéncia citriforme o atenuat, clarament papil.lós en ocasions, amb la papilla privada d'ornamentació; de fines a mitjanes bernigues crostoses, algiines amb crostes

88 Butil. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997 gruixudes, que fan protrusió crostosa sobre el perfil. Apídula mitjana o gran. Base no atenuada o fins i tot afilada. Perfil adaxial juxtaapicular recte o convex. Heteromórfia mitjana. Mn= 8,5 x 5. Mx= 11,5 x6,5 pm. Md= 9,5 x 5,5 pm. P1O-P90a= (8,5) 9-10,5 (11,5) x (5) 53-6 (6,5) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,5) 1,6-1,8 (2). Vma= 159,9 pm3. Hifes de la cortina anib piginent granulós intracel.lular verdós. Hábitat i localització: AIACANT: Font Roja. Alcoi. YFI A.: 850 m. SotaQuercus ilex subsp. balota Leg. T concaie Garcia. MES Ibidem MES Ibidem MES Ibidem MES Gava Coloina. YFI A.: 1280 Ti MES Ibidem Leg. r conca. MES 3195 i Patró d'abund.ncia: FF Rcaccions químiques: KOH negativa a la cutícula pileal i a la carn. Tl.-4 negativa a la carn. Tintura de Guaiac positiva a la carn. PIIA positiva sobre la cutícula pileal la carn de l'estípit, negativa a la carn pileal. Bibliografla i Icon. selectes: BIDALJD, A. FTAL., 1993: Pl. 105, E 201. BRA,\DRVD, T.E. ETAL., 1992: B51. Observacions taxonómiques: El c. ineridionalis Bidaud et al. i el c. terpsichores Melot tenen l'pex esporal més obtús, mentre que el C. terpsichores es diferenciaria a més a més per tenir les espores ainb l'ornamentació equinulada. El c. veíicopia Kauff. té les espores inés grans més massiva i inarcadament citriformes. El c. amoenolen.s Rob. 1 lenry ex P. D. Orton té un fort olor a pruna iii amargueja la cutícula pileal. El C suaveolens Bataille &Joachim emana una forta olor de fiors de taronger i té diferents reaccions químiques a la potassa. El C. caesiocinctus Kühner ex Kiihner el c. sodagnitus Rob. Henry donen reacció rosada sobre la cutícula pileal a la potassa. Característiques específiques: Dimensió mitjana gran: De 4-9 x 45-8 x 0,9-2 (3,5) cm. PíIeu lilíi pi1 lid, amh pegats blanquinosos, l.mine.s gris hacines amb l'aresta encara inés pal.lida i estípit hulbós marginat gris lilací. Reacció negativa a la potassa. Espores amigdaliformes, subcitriforines: P10-P90a= (8,5) 9-10,5 (11,5) x (5) (6,5) pm. (N=60). Htbitat: Q. ilex suhsp. ballota.

89 Bufl. Soc. Micol. Valenciana 3: Cortinarius terpsichores Melot, Doc. Mycol. XX (77): 96 (1989) Descripció macroscbpica: Nki' glutinós, convex, gihós, blau intens amh to lili pegats blanquinosos al centre. Fibril.lós innal Amb taques ocroses. De 45-6,5 cm. Limines escotades, fines, de 9-10/cm, d'aresta regular o crenulada, inés clara. De gris blavoses passen a castanyes amb to blavós. Espoida canyella. tíit bulbós marginal. Cortina persistent, blau pallida. Blavós amh bulb blanquinós. Bulb amb vora una inica exccdent. De 3,5-4,5 x 1,2-1,3(2,5) cm. Textura blanquinosa ocrosa, blavosa al córtex de l'estípit i subcuticular pileal. Olor forta, terrosa, entre aigua estancada i pa cuit. Sabor indiferent. Descripció microscbpica: Cutícula pileal amb un epicutis gelifical i hifes amb fíbules cridaneres, biftircades, que van incrementant-se de tamany fins adquirir al subcutis 8-10 un de dimetre, característicament piginentades, a l'igual que a l'hipoderm per un pigment granulós d'aspecte arenós, groc verdós. Jlipoderm d'cstructura l)rismtica, fins les 23 pm de diunetre. Ba.sidis tetraspórics, de x Jm. Aresta laminar amh cél lules estérils clavades de x 6-10 pm basidis esporulants. Espores en visió lateral el.líptiqucs, obovoides, ovoides o subfaseoliformes; en visió frontal, el.líptiques, ovoides o pruniforines. Berrugues aculeades, denses, que formen un pei-fil asperulat, espinulós o cónico-dentat. Apícula fina. Perfil adaxial juxtaapicular recte o depriinit. Base roma. Ápex rom o arrodonit. Homoinórfia lleugera. Mn= 7.5 x 5,5 pm. Mx= 11 x 7 iin. Md= 9 x 6,3 pm. Qma= 15 P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,6 (1,8). P10-P90a= (7,5) 8,6-9,9 (11) x (5,5) 5,8-6,4 (7) im (N=60). Vma= 184,5 pm 3. Htbitat i localització: Alacant: Font Roja. Cava Coloma. Quercus ilex subsp. babia. YH A.: 1280 m cg. E Garcia. MES FM 2152 a-g. Patró d'abundincia: R Rcaccions químiques: KOH negatiu o una mica grogós sobre la cutícula pilcal. Grogós a la carn, sobretot la del bulb. ll-4 negativa a la carn a la cutícula pilcal. Bibliografia selecta: BIDALJD, A. ETAL., 1993: Pl. 107, E 203.

90 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Característiques especifiques: Diinensió mitjana gran: De 45-6,5 x 35-4,5 x 1,2-1,3 (2,5) cm. Pfleu blau intens, ami) pegats blanquinosos, liniines blau lilacines amb l'arcsta més pi.iida i estípit hulbós marginat blau lilací. Reacció negativa o grogosa a la potassa. Espores ei.líptiques, densament aculeades: P10-P90a= (7,5) 8,6-9,9 (11) x (5,5) 5,8-6,4 (7) pm (N=60). Hibitat: Q. ilex suhsp. ballota. 7.- Cortinarius scaurotraganoides Rob. Henry, Bu!!. Soc. Mycol. Fr. 102 (1): 78, (1986) Descripció macroscópica: líieti bombat convex arnb la vora inflexa, ampia i foscament umbonat. No higrófan. Superfície gebrada, argentada, miccia; el gebre resta molt de temps a les val.lécuies. De gris lilaci pd.lid passa a castany fuliginós pci centre, més ciar a la perifria. De major, flhril.iós innat, rimulós. De 4-8cm. Lítinines arrodonides escotades, de 6-10/cm i fins 0,9 cm d'alçada. Aresta a penes serrulada i inés clara. Gris lilacines de joves, passen a castany amb to grogós, més fosques que el pfleu. Esporada canyella clara. itíiit bulbós lnarginat, de buih oblic, amb formació pseudovolviforme fibril.lo-submembrancia al marge d'aquest. Blanquinós sedós amb to lilt ciar. Fibril.ies del vel abundoses persistents, blanquinoses. De4,5-7x 1,2-1,9 (4,1) cm. Textura crema grisenca clara, gris liljcia al córtex de l'pex de l'estípit; castany fosca a la base de l'estípit. Qkr. subrafitnica débil, aromíttica al cap d'una estona. Sabor una mica subrai.nic. Descripció microscópica: Cutícula pileal no o a penes gelificada, amb un epicutis arnb bifes entrecreuades, fibuiades. Subcutis amb bifes progressivament més gruixudes i tendéncia pat-alicia, fins les 16 pm de gruix. Piginent de membrana granulós fi, castany grogós; tanibé vacuolar intracel.iular. Basidis tetraspórics, de x 6-7,5,.ini. Aresta laminar homomorfa. Espores en visió lateral el.lipsoides o el.lipsoideo amigdaliformes, arnb algunes subpruniformes. En visió frontal, el.lipsoides, ellíptiques o el.lipsoideo amigdaiiformes. Berrugues denses, arrodonides, fines o mitjanes, que fan protrusió denticulada sobre el perfil, sobretot a l'ítpex. Apícula fina o mitjana. llomomórfia lleugera. Perfil adaxial juxtaapicular recte. Base atenuada. Ápex rom o atenuat. Mn= 7 x 4,3 hm. Mx= 10,5 x 5,5 sim. Md= 8 x 4,8 ion. P10-P90a= (7) 7,1-9,3 (10,5) x (4,3) 45-5,1 (5,5) pm. Qma= 1,7. P1O-P90 Qa= (1,4) 15-1,9 (2). Vma= 98,2 im 3. Híjbitat i localització

91 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 ALACANT: Font Roja. cava Coloma. Quercus ilex subsp. babia. YH A.: 1280 m MES FM 2156 a-j. Pla deis Gal lers. Y m MES Patró d'abundncia: R Reaccions químiques: K011 gris fuliginós al pfleu a la carn; fuliginós fosc a la carn de la base de l'estípit. PhA positiva a ia cutícula pilcal; més intensa encara sobre la carn. Bibliografia selecta: HENRY, R., 1966: 167. Ci1Esslsr, G. & HENRY, R., 1978: 6. Iconografla selecta: BiuwD, A. ETAL., 1993: Pl. 114, E 214. Consideracions taxonmiques: Es tracta d'un beilíssim cortinari, que recorda a primera vista el C. diosmus var. araneosovolvatus Bon & Gaugué, peró amb el buib marginat o el C'. traganus fo.finitimus Weinm., peró sense el color taronja de la carn ni i'olor característica ni hbitat sota coníferes. Sembia que ens trobem davant d'un lelanionia de la secció Malachii, peró el huib marginat no és una característica rcconeguda d'aquestos i així aquest txon no es troba identificat ni anib eis telarnonia ni amb eis phegmacium, per tenir la superfície pileal seca amb la coloració violíicia o absent o rpidament evanesccnt. El (J. pseudotraganus Rob. henry té el bulb no marginat o submarginat de jove tan sois i espores majors, de (13) x 55-6,5 pm (Henry 1958). Característiques específiques: Dimensió niitjana gran: De 4-8 x 45-7 x 1,2-1,9 (4,1) cm. Pfleu sec, blanquinós argentat, bu pal.lid de jove, l.mines gris lilacines que passen a castany fosques, estípit hulbós marginat gris lilaci ciar o blanquinós argcntat, amb abundantíssim vel fibril.lós. Espores ei.lipsoideo amigdaliformes, menudes, amb decoració fina o mitjana: P10-P90a= (7) 7,1-9,3 (10,5) x (4,3) 45-5,1 (5,5) pm. (N=80). lejhitat: Q. ilex subsp. babota. Secc. Calochroi Brandi & Melot 8.- Cortinarius catharinae Consiguo, Rivista dimicol. XXXIX (3): 199 (1996) Sin.: C. parvns Rob. Henn' ss. M. M. Moser (1952), non ss. Rob. Henry. C. calochrous subsp. calochrous var.parvus (Rob. Henry) Brandr. (1992) Descripció macroscópica: Píleu convex, groc dat; més ciar encara a la perireria, amb nombrosos pegots blanquinosos pci

92 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 centre. No o a penes i finament fibrillós innat. Tons ocres grogosos pel centre en envetlir. De 3-4 cm. Lmines escotades, apretades, fines, lilacines, amb l'aresta serrada i pm.lida. De 10-12/cm i fins 0,5 cm d'alçada. Esporada caiiyella. Esipit bulbós Inarginat, subvolviforme, de bianquinós a ocre ciar. El bulb és ample, arrodonit aplanat, convex per baix, com la base deis riinots mbils de joguet. De 25-3,5 x 1-1,3 (2,5) cm. Textura ocre pi1.lida que passa a grogosa. Olor nulla. Sabor nul. Descripció microscbpicz Cutícula pileal amb un epicutis geliflcat, amh hifes hialines, flns les 5 pm de ditmetre. El subcutis mostra unes hifes fins les 9 pm d'amplria, fortament decorades amh pigment granulós incrustant grosser, subcrostós, cridaner. Així mateix destaquen unes hifes amb contingut pigmentan intracel.lular verdós del tipus granulós, clapat, vacuolar o homogeni. Amh K011 es pigmenta tota la cutícula d'un cnidaner roig carmí. llipodenm absent. Basidis tetraspórics, de x 7-9 pm. Aresta laminar amb cél.lules basidioliforrnes curtes i basidis esponilants. Espores en visió lateral amigdaliformes, subcitriformes, algunes el.lipsoides. En visió frontal, estretament el.líptiques o el.líptico-subcitniformes més o menys estretes. Berrugues grosseres, crostoses, que originen un perfil denticulat crostós. Apícula fina o mitjana. Base atenuada, de vegades afilada. Ápex atenuat o suhpapil.lat. Perfil ada.xial juxtaapicular recte o un tant convex o depnimit. llomomórfia lleugera.mn= 9 x 5 j.irn. Mx= 11,5 x 6,5 pm. Md= 10 x 5,5 Jirn. P10- P90a= (9) 9,2-11 (11,5) x (5) 5,3-6,1 (6,5) hm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,5) 1,6-1,9 (2). Vma= 167,9 j.im 4. Hábitat i locaiització: AIACANT: Font Roja. Pla deis GaI.lers. Quercus ilex subsp. ballota YH m. MES Patró d'abundncia: F Reaccions químiques: KOH caoba o roig sang a la cutícula pileal i al bulb, ca.stany a la carn. Iconografia selecta: BR.aDRUD, TE. ETAL., 1992:1153. (onslguo. G., 1996b: 198. MOSER, M. ETAL., :111 C'ortinarius: 13. Característiques específiques: leibit mitj1-menut: De 3-4 x 25-3,5 x 1-1,3 (2,5) cm. Pilen groc pal.lid amh pegats blanquinosos, lmines gris lilcies apretades fines, estípit bulbós

93 Butil. Soc. Micol. Valenciano 3: 1997 marginal amb bulb aplanat i ainple. Espores amigdaloideo-subcitriformes, grosserament crostoses: P10-P90a= (8) 9,2-10,9 (11,5) x (5) 5,2-5,9 (6,5) pm (N=60). Reacció roig sang a la potassa sobre la cutícula pileal. Hábitat sola Q. ilex subsp. babia. 9 8 comaració mides esporais C. calochrous subsp. coniferarum var. coniferarum C. catharinae. Dispersió L ji XC. catharinae (N10O) OC. calochrous subsp. coniterarum var. coniferarum (N100) - o o o o O O O O O O O o o o o X M O MXX O O O O M O O O O X M M M M WC O O X X X M U O X X X X M O O X X X 5 X Ii Llargária L 9.- Cortinarius calochrous subsp. coniferarum var. coniferarum M. M. Moser, Die Gailung Phlegmacium: 353. Taf. XIX: 105 a (1960) Descripció macroscópica: Píleu convex gibós o amb el centre deprimit vora inflexa, excedent, onada radialment. Superfície glutinosa i vora no o finament fibrillosa innata. Ocre grogosa o groga rovdil, ferruginosa, amb taques castanv canyella; a la vora p01 notar-se un to verdoset. De 3,2-5 cm. L.mines escotades, siniiades o subdecurrents, una mica ventricoses, apretades, d'uns 10/cm i fins 0,4 cm d'alçada. De gris violtcies a violcies, amb tendncia al castany ferruginós. Aresta crenulada i concolor. Esporada canyella ocrosa. itíit bulbós marginat, de bulb aplanat, de marge oblic, circumcís, blanquinós per haix castanv grogós rovell perla part de dalt. L'estípit és blanquinós groguenc. Fibres de la cortina blanquinoses, una mica lilacines ohservades en conjunt, no massa abundoses. De 3-4 x 1,1-1,4 (2,5) cm

94 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Textura blanquinosa amb tendncia al groguenc, groc sofre a la part cortical de l'estípit, quasi fins el centre, encara que no massa cridaner. Olor indiferent o subrafanica.. Sabor indiferent. Descripció microsdpica: Cutícula pileal gelificada, amb epicutis gruixut i pigment castany rogenc intracel.lular, granulós, amb bandes i homogeni, així com incnistant parietal mitjançant fines bandes transversals d'aspecte zebrat o marbrejat. Absncia d'hipoderm. Basidis tetraspórics, fibulats a la base, de x 7,5-9 pm. Aresta laminar amb cl Iuies de clavades o esferopedunculades, de base fihulada, de x 5-10 pm, barrejades amb basidis esporulanis o homognia. Espores en visió lateral d'amigdaliformes a subcitriformes, algunes clarament citriformes o cilíndrico-hisoides; en visió frontal, naviculars, el.iipsoidees, el.líptiques, citriformes, cilindroide-fusoides o algunes suhprunifornies. Berrugues fines i mitjanes, crostoses, haixes, algunes grosseres, confluenis. Apícula initjana o notable. Base atenuada o afilada. Ápex atenuat o eventualment arrodonit, a les formes subpruniformes. Perfil crenulat crostós. Perfil juxtaapicular adaxial recte o cbncau. lleteroinórfia mitjana. Mn= 8,5 x 5,5.an. Mx= 14 x 7,5.un. Md= 12 x 6,5 pm. P10-P90a= (8,5) 10,412,7 (14) x (5,5) 5,8-7 (7,5) W. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,3) 1,6-2,1 (2,3). Vma= 254 pm. Habitat i iocalització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. El Pinaret. Y m. Bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. ballota. Leg. T C'onca MES Font deis Xops. Yl m. Sola Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. babia MES 3080 Patró d'abundncia F Reaccions químiques: KOH sobre la cutícula pileal castany rogenc o rosat, caoba cridaner als 15 minuts; sobre la carn, rosat i gris rosat arnb zones groc taronja sobre la part alta del córtex de l'estípit. Iconografia selecta: BRANDRUD, TE. ES AL., 1990: A40. MOSER, M. rr Al.., : 111, Cortinarius, 53, unten. Consideracions taxon)miques: Coincidim ami) Sanchez et al. (1995) en l'observació d'unes dimensions esporais majors per a aquest txon que les ressenyades per Brandrud et al. (1992), així com per M. M. Moser a la descripció del protóleg, fet que resulta de molt ajut per a la diferenciació amb el C'. catharinae Consiguo. Característiques específiques: Dimensions mitjanes: De 3, x 1,1-1,4 (2,5) cm...

95 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Pfleu grogós rovdil peiifria amb to verdós, no innat fibrillosa; clapes bianquinós ocroses. Lítmines gris liii. Estípit hulbós marginat, groc ciar. KOH castany rogenc sobre la cutícula pileal. Apíciila espora! notable. Espores arnigdaloideo suhcitriformes: P10-P90a= (8,5) 10,412,7 (14) x (5,5) 5,8-7 (7,5) (N= 100) 11bitat: Pinedes i boscos nñtos Cortinarius sodagnitus Rob. Henry var. parasuaveolens Bon & Trescol, Doc. Mycol. (73): 36 (1988) Subgn. Phle8rnacium (Fr.: Fi) J. G. Trog, Secc. caerulescentes Rob. Henry ex Monne-L. & Reum., Suhs. Sodagniti (Rob. henry) ex Moinne-L. & Reum,, Srie sodagnitus Bidaud etal. Descripció macroscbpica: Píleu bombat, honyut-geperut, amh la vora inflexa. De superfície lisa, glutinosa, més tard mat, amb alguns pegats blanquinosos, que passcn a ocre grogosos, ferruginosos. De coloració blavosa amb to grisenc i, de ve!!, amb to ocrós. De 35-7,5 cm. Lmines arquejades, fines, apretades, de 8-11/cm i fins els 0,6 cm d'alçada. Violtcies clares amh tendincia al castany violaci; aresta fortament serrada, p1.lida o concoior. Esporada canvella. ijpt hulbós marginat, cridanerament apianat al bulh, subvoivat. Fibril.lós, blavós tot el fins la vora del bulb, amb tendéncia a l'ocre ferruginós i permanéncia tan sois del blavós a l'tpex i vora del hulb. Cortina abundosa i persistent, blavosa p1.lida. l)e 2,5-6,5 x 0,9-1,5 (3) cm. Textura blanquinosa que passa a ocre al pfleu i bu!b, blavosa a la meitat superior de l'estípit. Olor nulla. Sabor nul a la caro. Descripció microscbpica Cutícula pileal amb epicutis gelificat, gruixut, amb hifes amh pigment granulós, de membrana i intracellular. Basidis tetraspórics, de x Ini. Cél.lules estérils abundoses a l'aresta laminar, ben diferenciades, abundoses, ventricoses, en signe dexciamació, de base flhiiiada, de x pm. Espores en visió lateral, d'ainigdaliformes a el.lipsoides o subcilíndriques; en visió frontal, el.lipsoides, ovoidees, suhnaviculars, o subcilindriques. Berruglies fines o mitjanes formades per granulacions denses, amb confluéncia curta o forinant crostes baixes amb fins i densos tractes intercomunicants basals. Perfil asperulat o serrulat, uniforme. Ápex atenuat o, en comptades ocasions, rom. Ba_se atenuada o no. Apícula fina. Perfil juxtaapicular adaxial recte o variant una mica cap el cóncau o convex. llomomórfiamitjana. P10-P90a= (7) 9-1 1,1 (12) x (5) 5,7-6,6 (7) pm. Mn= 7,5 x 5; Mx= 12 x 7pm; Md= 10,5 x6pm; Qma=1,7; P10-P90Qa= (1,4) 15-1,8 (119)

96 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Habitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Paellers. Y m. Bosc rnixt de Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. baüota. 1.eg. E Garcia MES Patró d'abundincia: F Reaccions químiques: K011 sobre la cutícula pileal roig cirera, carmí o tinta xinesa roja. Tl-4 grogós sobre la cutícula pileal i la carn. Observacions taxonómiques: Es diferenciaria del c. caesiocinclus Kiilincr ex Kühner, amb el qual comparteix htbitat, per tenir les espores més petites, inferiors a pn de llargria. Característiques específiques: Dimensió mitjana: De 3,5-7 x 2,5-6,5 x 0,9-1,5 (3) cm. Pfieu de gris blavós a ocre amb pegats blanquinosos, que passen a ocrosos, l.mines bruscarnent escotades, blau violicies, serrades, fines i apretades; estípit bulbós marginat, blavós amb tendéncia a l'ocrós. KOLI roig cirera, cariní o tinta xinesa roja, sempre molt cridmer, sobre la cutícula pileal. Sense olor iii sabor. lispores amigdaliformes, subcitriformes o el.lipsoides: Pl0-P90a=(7) 9-1 1,1 (12) x (5) 5,7-6,6 (7) pm. (N=60). Htbitat: Q. i!ex subsp. ballola Cortinarius suaveolens Bataille & Joachim, Bu!!. Sc. Phar,n. XXV: 350 (1918) Dcscripció macroscópica: Pfieu convex o afonat al centre, finament flbril.lós innat. Ocre grogós amb to lil.s, sobretot a la perirria. Centre amb flocons castany grogosos. De 4-10,5 cm. Lmines emarginades, ainb l'aresta regular, amplament serrada o serrulada, crenulada, floconosa i inés pil.lida. Castany ocroses ainh to lils. lmmutables. Esporada, canyella ocrosa. 1tíi2it bulbós marginat pla. Ocre-grogós amb tu li1.s. Cortina no inassa abundosa. De 35-8,5 x 1-1,8 (4) cm. textura de crema a castany clara, amb la vora de tot l'estípit i pfleu blavosa fins el mateix bulb. Miceli també hlanqiiinós blavós. Olor foiia aromíitica, de flor de Smi!ax aspera, roman inclús a l'exsiccata. Sabor indifcrent, inclús a la cutícula pilcal. Reacció a la potassa: Ca.stany caoba, inés acusat a la cutícula pilcal que a la carn. Característiques microscbpiques: Cutícula pilcal gelificada, amh epicutis gruixut, amh hifes fihulades, bi trifurcades amb pigment granulós fi de membrana de patró arenós, en empedrat, de color daurat amb to rogenc; algunes.;

97 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 hifes presenten forinació de plaques d'incnistació a la membrana. Hipoderm a penes desenvolupat, amb bifes paral.leles, cilíndriques, gruixudes, fins les 21 pm d'ainplria. Basidis tetraspórics, alguns bispórics, llargs, de base fibulada i contingut vacuolar verdós, de 40-50x8-11,5 pm. Aresta laminar ami) cél.lules cstérils de x 9-12 pm, clavades, algunes utiiforines. Espores en visió lateral amigdaliformes, subcitiformes, citriformes o el.lipsoidees; en visió frontal, ainigdaliforincs, estrelament amigdaliforines, subcitriformes, citriformes, el Iipsoidees, el líptiques, ovoidees o naviculars. Homoinórfia lleugera. Decorades amb plaquetes crostoses fines, mitjanes i grossere.s, confluenis. Perfil esporal amb protrusió crostosa gruixuda, cridanera. Apícula mitjana o gran. Perfil juxtaapicular adaxial recte o discretament convex. Base no atenuada, atenuada o afilada. Apex atennat, subpapil.lato papil.lat. Mn= 10 x 6pm. Mx= 20 x 8 pm. Md= 12,5 x 7pm. P10-P90a= (10) 10,9-14,6 (20) x (6) 65-7,8 (8) pm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,4) 1,6-2 (3). Vma= 346 pm 3. Observacions taxonbmiques: El C. caesiogriseus O. Sclj.ff.) M. M. Moser té les espores igual de grans, peró amargueja alguna part del carpófor. Al C. amoenolens Rob. Henry ex P. D. Orton també ti amargueja la cutícula pileal emana una olor típica de pruna. Hí*bitat i Loe.: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Senda del Pla de la Mina. Y m. Sota Quercus ilex siihsp. babia. Leg. T Conca MES FM 2013 a-e. Patró d'abundincia: F BibI. Sel.: GARCÍA BONÁ, 1.. M., 1994: 82. HENRY, R., 1939: 82. MOSER, M., 1960: 179. Icon. Sel.: MRoL\D, A., 1982: 659. Mcu, M., 1960: Taf. XVffl, 101. M( M. ir AL, : ifi Coriinarius 58, oben. Característiques específiques: Dimensió gran, robusta: De 5-12 x 55-8 x 1-2 (4) cm. Píleu de gris hiavós a ocre anib pegats blanquinosos, que passen a ocrosos, arnh la vora involuta durant molt de temps i escrobiculada; l.mines bniscament escotades, hlau vioi.cics, serrades, fines i apretades; estípit bulbós marginat, lilaci pal.lid. KOlI castany caoba sobre la cutícula pileal, negatiu a la carn. PhA positiva. Olor forta agradívola, de fiors de taronger o de Smilax aspera, que persisteix als exsiccates. Espores d'amigda!iformes a subcitriformes: P10-P90a= (10) 10,9-14,6 (20) x (6) 65-7,8 (8) pm. 1 liibitat: Q. ilex subsp. babia.

98 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Secc. Delibuti (Fr.) Konr. & Maubl. Subsecc. Anomali (Konr. & Maubl.) Monne-L. & Reum., Srie Cingulatus Bidaud et al.: 12.-Cortinarius lebretonii Quél., Bid!. Soc. Sc. Nal. Rouen: 14, (1879) Descripció macroscópica: Píleu convexo bombat, sec, castany amb to grogós; a la perif'eria s'afegeix un tiny gris lilit; fibro toinentós, finament flbril lós innat a la l)erifria on és inicaci i s'ohserven escates ocre grogoses, concolors amh les de l'estípit. De la vora pengen restes flbril losos de la cortina. De 3 cm. Liinines escotades, rnitjanament apretades, castany grisenques amb to blavós. Aresta més pl lida. Esporada canyella. ltíit engrossit a la base, un tant fusiforme, gris blavós amb bandes transversals ocre grogoses nombroses i restes fibrilloses de la cortina formantl'anell. De 5,5 x 0,9 (1,3) cm. Textura crema ocrosa al pfleu i base de l'estípit; blavosa a l'pex de l'estípit. Qir submel lícia, canforada. Sabor indiferent. Descripció microscópica: Cutícula pileal amb un epicutis estret, amb hifes gruixudes, de 2-12 pm de dimetre, fibulades, algunes hifurcades, amb terminacions romes o atenuades, entrecreuades o enlairades i pigment fi granulós epimeinhrariari i vacuolar intracellular, groc verdós; subcutis amb elements curts d'estructura suhglobosa, fins les 26 pm d'amplria, que emeten alguna terminació cilindro clavada cap l'epicutis; hipoderm d'estructura pristn.tica; abunda el pigment groc verdós vacuolar intracellular, que també és copiós a la trama. Basidis tetraspórics i bispórics, fibulats, amb llargs esterigmes, de contingut vacuolar groc verdós, de x 65-7,5 jim. Céllules estérils a l'aresta laminar hialines, fibulades a la base, cilíndriques, cilindro clavades, algunes diformes, de x 7-9 pm. Espores en visió lateral el.líptiques, amplament ellíptiques, pruniformes o subgloboses; en visió frontal, el.líptiques, amplament elliptiques, pruniformes, larmiformes o subglohose.s. Berrugues fines i mitjanes, iillades o curta i basalment confluents, que a penes fan protnlsió crenulada sobre el perfil. Apícula mitiana o protninent. Perfil juxtaapendicular adaxial recte o convex. Base no o atenuada. Ápex arrodonit. Homomórfia lleugera. Mn= 8 x 6,5 jrn. Mx= 13 x 9 pm. Md= 9,5 x 7,8 pm. P10-P90a= (8) 85-10,5 (13) x (6,5) 7-8,4 (9) pm. Qma= 1,2. P1O-P90 Qa= (1,1) 1,1-1,3 (1,4). Vma=301,6 Observacions taxonómiques: Encaixa la descripció tant iiiacro com microscópica amb els exemplars de.scrits per Sanchez et al. (1995), diferenciant-se del C aiwmalus var. epidopus (Cooke) Lange pel menor tamany d'aquest darrer, menys intensitat de la coloració blavosa i volum i decoració esporais menors. - loo -

99 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Habitat i Iocalització: ALACANT. Alcoi. (tarrascar de la Font Roja. Pinaret. YH in. Bosc mixt depinus halepensis Quercus ilex subsp. baiota. Leg. T C'onca MES Patró d'abundíjncia: F Bibliografia selecta: BIDAUD, A. ETA!,., 1992: Pl. 81, f Característiques específiques: Dimensió menuda: l)e 3 x 5,5 x 0,9 (1,3) cm. Píleu micaci, castany ami) to gris biavós perifric, l.mines castariy griscnques ainb to blavós i estípit engrossit a la base, gris blavós pt1.lid amb bandes ocre grogoses. Esporesd'el.líptiquesasubgloboses: P10-P90a=(8) 85-10,5 (13) x (6,5) 7-8,4 (9) pm (N=100). llítbitat: Bosc mixt de Pinus halepensis Quercus lles subsp. ballota. Secc. Fulvi M. M. Moser & Ilorak Subsecc. Rufoolivacci Brandc & Melot: 13.- Cortinarius aurilicis Chevassut & Trescol, Doc. Mycol. XVI (63-64): 67 (1986) Descripció macrosc?pica: Pilen convex, llis, glutinós, brillant, sense o amb fines fibril les castany rogenques radiais innates. Centre castany rogenc i perif?ria castany grogosa. De 45-6 cm. Lítmines adnat rectes o tina mnica sinuades o uncinades; fines, apretades, fins 14/cm i 0,7 cm d'alçada; serrades. Crema grisenques de joves, passen a castany grogoses, sulfurines, amb l'aresta concolor. Esporada canyclia. itíjit bulbós marginal, apianat turbinat, groc sofre, sobretot a la part central, amb la base blanquinosa o castany rosada. Cortina groc sulfurina, mitjallalnent abundosa. De 45-6 x 1-1,8 (2,2) cm. Textura groc sofre pci córtex blanquinosa pel centre. Olor oliosa acidulosa, de lletsó (Sonchus ssp.) o d'herba dolça Reichardia ssp.) Sabor de remolatxa. Exsiccata ami) la cutícula pileal porpra. Descripció microscbpica: Cutícula piil gelificada ami) cl)icutis amb hifes terminais acuminades o claviformes a l'ítpex pigment granulós, incrustant, aillat o coalescent en crostes de distrihució transversal, gris olivaci. Cal) el subcuüs, el pigmeut és inés ahundós, fortamnent cridaner, igualment incrustant granulós formant denses l)laques de distribució transversai i coloració porpra violícia. Fíbules presents. Ba.sidis tetraspórics, de base fibulada i contingut granulós porpra violad, de x 7-10 pm

100 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Are.sta laminar arnb ci.iuies banais, basidioliformes, mesclades amb basidis esporulants. Espores en visió latera!, amigdaliformes, subcitriforines, suhpruniformes i pianoconvexes; en visió frontal, subcitriformes, naviculars, e!.liptiques, amplainent ei.liptiques pruniformes. Berrugues denses, fines, initjanes i grosseres, coalescents en crostes, que fan un perfil asperulat crostós o crenulat crostós, baixes a amb fort relleu. Apícula fina o mitjana. Perifi juxtaapicular adaxial recte o I!eugerament cbncau. Base atenuada. Heteromórfia discreta. Mn= 9 x 6,5 pm. Mx= 15 x 8 pm. Md= 12 x 7 tun. P10-P90a= (9) 10,5-13,2 (15) x (6,5) 6,7-7,7 (8) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,2) 1,5-1,9 (2). Vma= 318,8 pm 3. Habitat i iocalització: ALACAN1 Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria Mas de Tetuan. Sota Quercus ilex subsp. baiota 1 Quercusfaginea. Leg. T conca. YH m MES Pla deis Gal.lers. Y m. Sota Quercus lles subsp. baiota iquercusfaginea MfS Ombria del Menejador. YH m. Sota Quercus ilex subsp. ballota i Quercusfaginea MES Patró d'abundimcia F Reaccions químiques: KO1I verd oliva sobre les paris grogues de la cutícula pilca!, que passa a roig fosc en un quart d'hora; castany rogenc a la cutícula estipital; roig gerdera o rosada a la carn del pfleu i del bulb. Bibliografia selecta: CoNsiGuo, G., 1996: 6. GASPARINI, B., 1994: 231. ORTEGA, A., 1995: 127. Iconografia selecta: CoNsiGuo, G., 1996: 5. Característiques cspecífiques: Dimnensió mitjana: De 45-6 x 45-6 x 1-1,8 (2,2) cm. Pileti ami) centre castany rogenc i periferia castmy grogosa, lmines de crema gnisenques a groc sulfunines i estípit bulbós marginat groc sofre, sobretot a la part central, amnb la base blanquinosa o ca.stanv rosada. KOH verd oliva sobre la cutícula pileal, rosada a la carn. Espores ainigdaliformnes subcitriformes: P10-P90a= (9) ,2 (15) x (6,5) 6,7-7,7 (8) pmn (N=100). llibitat: Quercus ilex subsp. ballota Quercusfaginea Cortinarius quercilicis (Chevassut & Rob. Henry) Rob. Henry, Bu!!. Soc. Myco!. Fr. 104 (4): 280 (1988) Sin.: (Jortinarius elegantior Fr. Ss. M. M. Moser var. quercilicis Chevassut & Rob. Henry, Doc. Mycol. V (20): 33, (1975) Cortinarius quercus-ilicis (Chevassut & Rob. Henry) Brandrud & Melot, Doc. M)'co!. XX (77): 96 (1989)

101 ButH, Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 Descripció macroscópica: Píleu pla convcx, glutinós, amb una coloració d'anwvi verda, com de Rusula virescens, que va canviant ripidament a castany grogós amb to rogenc, restant a la vora durarit més temps coloracions roig lilacines o verdoses per acabar en un roig porpra uniforme. Fibrillós innat. Restes blanquinoses del vel general amb forma (le pegats al mig que passen a castanycs. De 8-14 cm. Limines escotades o uncinades, ventricoscs, unes 6-9/cin flns e!s 0,6 cm d'alçada. Aresta crenulada o regular i amp!ament onada 1 conco!or. Grogoses, passen a castany grogoses amb. alguna taca rovellada. Esporada ferruginosa o canydila grogosa. i!íit de bulb marginat, turbinat. Escassament fibril-lós. Groc sofre, va tacant-se de castany ronyós rogenc en envellir oper la manipulació. En algun exemplar l'ipex hi és eix-amplat. De 8-10 x 2-2,5 (3,5) cm. Textura blanquinosa al píleu i centre de l'estípit, groc sofre subcuticular pileal i al córtex i base de l'estípit o groc pal-lid al pfleu i centre de l'estípit, groc daurat a la base de!'estípit groc sofre al córtex (le l'estípit. En envellir, tota la carn passa a groc daurada uniforme. Olor indiferenciada. Sabor indiferent. Exsiccata castany rogenca, roig violicia amnb KOH. Dcscripció microscbpica: Cutícula pileal amb hifes gelificades a l'epicutis on mostren un ditmetre dl-lo pm i pigment fi granulós i de reforç de memnbraiia, així com intracellular homnogeni i clapat, verdós pal-lid; hipodcrm amh hifes de 6-15 im de dimetre, curtes en general, de fort contingut pignientari tant granulós fi de membrana, com de reforç intracellular granulós, homogeni. vacuolar clapat d'un bell color datirat rogenc. Algunes hiles són bi i trifurcades, amb alguna protuberncia. El mnateix tipus de pigment té la trama, peró més 1)al lid. Les vacuoles són de color verdós, mentre que els grnuls són rogencs. Basidis tetraspórics, fihulats, alguns estrangulats, de contingut vacuolar pigmentari verdós Jo fortament ocupais per grinuls cridanerament rogencs, de x 7-9,5 jan. Aresta laminar homomorfa, amh cl-lules basidioliformes basidis esporulants. Espores en visió lateraj amnigdaliformes suhcitriformes o arnigdaliformes; en visió frontal, ellíptiques, ovoidees simbpapil.lades, amplamcnt el.líptiques, pruniformes o algunes suhgloboses i de sublimoniformes a clara i curtament limoniformes. L'ílpex e.sporal, d'arrodonit a curtament papil-lat. Berrugues fines, mitjanes grosseres, confluents en crostes, que fan un perfil denticulat, crenulat o, en menor freqiléncia, fistonejat. Apícula mitjana o destacada. Perfil juxtaapicular adaxial convex o recte a les formes amh component amigdaliforme. Base una mnica atenuada o clarament afilada a les formes amigdaliformes. Homomnbrfla mitjana. Mn= 7,5 x 6 jan. Mx= 13 x 9 pm. Md= 10 x 7 pm. P10-P90a= (7,5) 8,7-1 1,1 (13) x (6) 6,7-7,9 (9) pm. Qma= 1,4. P10-P90 Qa= (1,1) 1,2-1,5 (1,7). Vma= 279,3 pm

102 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Hibitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar dela Font Roja. Senda dela Mina. YH m. SotaQuercus ilex subsp. ballota. Leg. i: conca. i MES Patró d'abundncia: R Reaccions químiques: KOli, de castany caoba a roig granat sobre la cutícula pileal, sobretot damunt de les zones rogenques o viol.cies; sobre la carn, castany pal.lida, rosada suau; caoba sobre la carn del bulb. TI.-4, groc llimona a la cutícula pileal, groc suau a la carn. Guaiac, negativa; una inica positiva al cap duna estona. Acid sulfíiric, groc verdós sobre la cutícula pileal, que passa a groc roveli. NO3 Ag, negativa. PhA, llimona clara sobre el pfleu can; daurada sobre la base de l'estípit. Fenol, castanv rogenc. Consideracions taxonmiques: Ens bern decidit per aquesta e.spécie per ésser moltes les coincidncies, encara que, a la descripció original, II manquen les coloracions verdoses al pilen, el groc de la carn no siga tan intens, les e.spores no tan amples una mnica inés llargues, a.ixí com bayer-se omés la reacció a la potassa. El c. fulmineus ( Fr.) Fr. no té tons rojos lilacins ni verdosos al pfieu i espores més menudes, característiques que tamnbé manquen al C. subfulgens Orton. El c. fulmineus (Fr.) Fr. var. brunneopurpurea Chev & Rob. Henry no té coloració lilacina a la vora del pilen, la carn de la base de l'estípit és ferruginosa, l'estípit és subcilíndric i és de menor tamanv, de 5,5-6 x 5-6 x 2 cm. El c. gu.uatus Rob. Henry, inés típic de coníferes, té el pilen de menor lamany, bulb indistintamnent marginat i olor típica a espígol o fruitada, encara que el c. guttatus var. ilicina Chevassut & Rob. Henry conipartesca hhitat, peró les espores tenen les berrugues més fines. Es diferenciarien aquestes espores de les del C prasmas (Schaeff. : Fr.) Fr., per ésser les que aquí tractem de papilla inés redtiida, més amples. apícula más destacada, base más atenuada i crostes más grul'cudes. El c. xanthophyllus (Cke.) Rob. henry és de dlimensions más reduydes i espores més estretes. Bibliografia selecta: CoLJRrmcLJlssr, It, 1994: Núm Característiques especifiques: Dirnensió robusta, de 8-14 x 8-10 x 2-2,5 (3,5) cm. Píleu amnb coloracions groc rogenques i verd oliva cridaneres, l.mines grogoses estípit bulbós mnarginat, grogós, com la can. KOH roig fosc sobre la cutícula pileal. Espores amigdaliformes subcitriformes, amples: P10-P90a= (7,5) 8,7-1 1,1 (13) x (6) 6,7-7,9. (9) pm N=100). Híibitat: Q. ikx subsp. ballota

103 ButH. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 Comparació dimensions esporais deis C. viridicaeruleusprasinus. Dispersió L ji OC. viridicaeruleus (N=100) xc prasinus (N1 00)_J 1 X XXX XXX X X )< XXX X X X X MXX M X X X X MX X M MXM M 0 O X M Llargária L 15.- Cortinarius prasinus (Schaeff. : Fr.) Fr., Epicrisis: 268 (1838) Sin: C'ortinariusprasinocyaneus Rob. lienry, Butil. Soc. Mycol. Fr 55(1): 91, (1939) Descripció macrosc?pica: Pfleu pia convex, glutinós o brillant, infractat a la perifria, castany meifer pci centre ainb to verd olivaci a la vora, cobert per restes grisenques del vel general. La vora apareix fibrillós vergetada i amh restes copioses del vel. parcial. De 4,5 cm. Lamines escotades, mitjanarnent separades, de 6-8/cm. Grisenques lilá a l'aresta, que és serrada, floconosa i inés pd.lida. Esporada canyella ferruginosa. típit bulbós rnarginat, ainb bulb oblic groguenc; groc ciar, blanquinós a la resta de l'estípit, gris lilt a l'ipex. Abundoses restes de cortina. Finainent floconós a l'ipex. De 3,5 x 1 (2) cm. Textura grogosa a la base de l'estípit, lilit a l'pex (le l'estípit, bianquinós a la resta. Olor una laica desagradívola, com d'aigua estancada. Sabor indiferent. Exsiccata amb 10 vioi..s, sobretot a la cutícula pileal. Descripció microscbpica: Cutícula pileal ainb epicutis gruixul, geliflcat, amb pigment de membrana fi, d'aspecte granulós i

104 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 distrihució tranversal o marbrejada, groc verdós; hipoderm ben desenvolupat, amb elements curts, a!guns subisodiamétrics, amb pigment de reforç de paret així com homogeni i clapat intracellular groc verdós amb component rogenc cridaner. Textura amb pigment de membrana també vacuolar clapat intracel lulars groc verdós, encara que inenys intens. Ba.sidis tetraspórics, arnb aiguns bispórics, de base fibulada i contingut granulós i vacuolar, de 32-38x7-9LM1. Are.sta laminar amb c1 lules estrils ben diferenciades amb to violaci, inclús a l'exsiccata, hialines o amb contingut vacuolar lilaci, progressivament engrossades cap a l'pex, clavades, estrangulades cilíndriques o amb forma de projectil o de cap d'ofldi, de base fibulada, catenulades, de2o-38x5-l2pm. Espores citriformes, ovoideo-papil lades o amigdaloideo-citriformes, en visió latera!; citriformes, naviculars o ovoidees, en visió frontal. La majoria, papil.lades. Apícula fina. Berrugues fines, Initjanes i grosseres, fins l'lxi pm, molt denses, confiuents, subcrostoses, que donen un perfil denticulat, crenulat o fistonejat crostós, desdihuixat. La papil.la resta lliure de berrugues. Semblen espores d'hyrnenogaster. Algunes espores són deformes, com ara tenir dues papil.les o forma de pal a un basidi bispóric, mesurant aquestes darreres 15 x 5 i 15 x 4,5 pm respectivament. La base esporal és arrodonida o una mica atenuada. rpex és quasi sempre papil.lat. flomomórfia mitjana. Perfil juxtaapicular adaxial convex o rarament recte o una mica deprimit a les formes amigdaloideo citriformes. Mn= 9 x 6pm. Mx= 12,5 x8 pri. Md= 11 x 7pm. P10-P90a= (9) 10,1-11,7 (12,5) x (6) 6.6-7,4 (8) pm. Qma= 1,6. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,7 (1,8). Vma= 277,7 pn 3. Hibitat i localització: AIACAIT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Barranc de 1'Avell. YH in. Sota Quercus ilex subsp. hallota. Leg. T Gonca MES Patró d'abundmcia: R Reaccions químiques: KOH, sobre la cutícula pileal, castany rogenca. Sobre la carn, castany amb la vora groguenca; lilá subcuticular pileal. TL-4, sobre la carn, groc amb to verdós. Bibliografla i Iconografia selectes: BI\NDRUD,T.E. EF '1.., 1992: Bu. MARCILkND,A., 1983: Núm Consideracions taxonómiques: Pensem que és superposable al C. prasinocyaneus Rob. Henry ats que el to lilaci de l'estípit ha estat observat als exemplars deis individus joves d'altres recol1ectes properes, aixícoin la coloració lilacina resultant de l'aplicació de bases foiles sobre la carn ésser inconstant i més visible quan inés component de pigments lilacis té l'exemplar (Ortega & Mahiques, 1 995b). Serien els mateixos txons peró ami) diferent quantitat del mateix piginent lilaci, inés abundós quan més meridional. No semblahaver-hi diferéncies significatives, apartdel'hahitat, ainb elcprasinus (Schaeff. : Fr.)

105 Butl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Fr. yac legitirnus Britz. trobat sotajulzlperus corninunis i Pinus sylvestris perj. l3allar (1996). El C'. cedretorum R. Maire té la carn pileal violcia, h.bitat sota cedres, carrasques i sureres i espores més llargues, de x 7-7,5, segilint Malençon & Bertault (1970), encara que apuntem les escasíssimes diferéncies que lii ha entre cus. El C'. atrovirens Kalchbr. manca de pigment violaci, mentre que és més intens el groc verdós, e.spores més estretes i habitat exclusiu en boscos de coníferes: Abies Pinus. Característiques específiques: Dimensió mitjana. de 4,5 x 3,5 x 1 (2) cm. Pfleu amb tons verdosos, liinines violcies i estípit bulbós marginat groc pal.lid. Esporescitrifornies: P1O-P90a= (9) 10,1-11,7 (12,5) x (6) 6,6-7,4 (8) pm (N=100). Htbitat: Quercus ilex subsp. balote. Subsecc. Splendentes Kiihner & Romagn. ex Brandr. & Melot: 16.-Cortinarius ionochlorus R. Maire, Fungi catalaunici. Series altera. Vol. III (4): 112 (1937) Descripció macroscópica: íiei' convexo-aplanat, viscós, ainb fibril.les radials, de color verd-oliva fosc al centre més ciar a la perirria. De 4 cm. lamines escotades, ventricoses, violeta de joves, passen a canydila de majors. Aresta onada serrulada, concolor. Esporada canyella ferruginosa. itípit bulbós-inarginat ainb cortina abundosa, enteraninada, de color groc sofre verdosa, com l'estípit, abans de tacaise de canyella, pci dipósit de les espores. De 5,5 x 1,1 (1,5) cm. 'lextura de blanquinosa a grogiienca débil, groc verdós intens sota la cutícula del píleu i a la base de l'estípit. Olor suau a fruita fresca. Sabor indiferent. Exsiccates verd violacis negrosos. Descripció microsdpica: Cutícula pileal amb un epicutis gnhixut, gelificat a les capes altes i forinat per hifes estretes, fibulades, d'1-7 pm d'amplria amb pigment de predoinini intracelluiar verdós olivaci del tipus granulós, vacuolar, clapat, en bandes difús. Subcutis sense formar un vertader hipoderm, amb hifes parai.ieles no massa amples, fins les 13 pm i pigment intracelluiar del mateix tipus que a l'epicutis, a més a inés de pignlent granulós de reforç de membrana no massa cridaner que afegeixen al verd un to violaci net que també es troba a les capes inferiors de i'epicutis. Trama amb pigment verdós. També s'observen gruixuls dipósils de pigment extraceliular. Ba.sidis tetraspórics, cridanerainent claviformes, fibuiats a la base, de x 9-11 j.tm. Aresta hornomorfa, ainb nombrosos elemenis cilíndrics cilindro clavats culis, fibulats a la base,

106 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 de contingut pignientari violaci, de 9-22 x 3-7 pm, sobrepassats clarament per hasidis esponilants. Espores en visió lateral amigdaliformes, amigdaliformes-subcitniformes, amigdaliformes allargades, el.lipsoides o ellíptiques. En visió frontal, el.líptiques, el.lipsoides, estretarnent naviculars, ovoidees, subromboidais o dilindro-flisoides. Apícula fina o mitjana. Base atenuada o subafilada. Apex atenuat, subcitriforme. Berrugues costroses baixes, confluents, fines mitjanes, ordiiiiriament amb prominncia escassa sobre el perfil, que és de forma asperulada o crenulada crostosa; d'atres mostren berrugues inés grosseres originant un perfil denticulat. Perfil juxtaapicular adaxial recte o una mida cóncau o convex. Heterombrmia mitjana. Mn= 8 x 5 pm. Mx= 11 x 6,3 pm. Md= 9,5 x 5,8 pu. P10-P90a= (8) 83-10,5 (11) x (5) 5,2-6 (6,3) pm. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,9 (2,1). Vma= 161,4 p11 3. Hibitat i localització: ALACANT. Alcoi. (arrascar de la Font Roja. Entre Mas detetuan i avacoloma. Y m. SotaQuercus ilex subsp. babia. Leg. E Garcia FGA 830 MES Pla deis Galiers. YH m. Sota Quercus ilex subsp. babota FGA 969. Patró d'abundincia F Reaccions químiques: KOH sobre la cutícula pileal, castany fosc. Sobre la carn, verd fosc. Bibliografia selecta MAI,IçoN, G. & BERTAULT R., 1970: 509. Iconografia selecta: APARICI, R. ETAL :66. campo. E., 1995: 178. CoNsremso, C. &SIQUIER,J. L., 1996: 304. PÉREz, M. A., 1993: núm Característiques específiques: Dimensió mnitjana: De 4 x 5,5 x 1,1 (1,5) cm. Píleu verd cridaner, ltmines violiicies estípit bulbós marginat, groc sofre verdós. Esporesamigdaliforniessuhcitrfformesallargades: P a=(8) 8,3-10,5 (11) x (5) 5,2-6 (6,3) pm (N=80). lltbitat: Quercus ilex subsp. babia. Subsecc. Fuivi Brandr. & Melot Secc. Laeticolores (M. M. Moser) ex Monne-L. & Reum., Subsecc. Laeticoleres Bidaud et al.:

107 Butil. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997 Comparació mides C. claroflavus-c. sulfurinus Dispersió L ji o o o o o- o o O po PDO opbdti Ii o 0O C.claroflavus(N=100) sutfurinus (N=100) Llargária L 17.-Cortinarius sulfurinus Qué!., C'. R.Ass. FrAy. Sc. (Rouen, 1883) 12: 501 (1884) ss. M. M. Moser Descripció macrosc?pica: Pileu convex o afonat, ciatiforme, amb la vora reflexa, glutinós, brillant, Ilis. Castany grogós, Inés fosc a la pali central i anib to verdós a la periíria. Vora fibril-losa innata amb flocons castanys adpresos. De cm. Lmines escotades o subdccurrents, apretades, de gris argilenques verdoses a castany grogoses atnb taques rovellades, d'aresta píd.lida o concolor, regular o foriainent serrada. Espoda de canvella fosca a ferruginosa. tí)it hulbós inarginat, groc sofre uniforme, anib restes escasses grogoses de la cortina; ronyós a la manipiilació. De 7-10 x 1-3 (4) cm. Textura blanquinosa amb tonalitat grogosa on s'atapíx la carn pel tal! o de majo!; grogosa al pilen, groc daurada no uniforme a la base de l'estípit, groc sofre al córtex de l'estípit lilés pd.lid al centre. Qliir inapreciable. Sabor nu!. Exsiccates ami) absncia de co!oracions rogenques. Descripció microscópica: Cutícula pileal gelilicada, amb l'epicutis gnhixut el subcutis sense formar un vertader hipoderm, perí ainb hifes paralleles. Pigment granulós, vacuolar, clapat 1 homogeni intracel.lular groc verdós així com de reforç i granulós de membrana de patró transversal. De predomini al subcutis, encara que en menor intensitat a l'epicutis i a la trama. Pigment extracellular abundós

108 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Ba.sidis tetra.spórics, llargs, amb la base estreta i fibulada i contingut vacuolar verdós, de x 7,5-11 pm. Aresta laminar heteromorfa, amb elements estrils, de base fibulada i forma cilíndrica, suaument claviformes o formant canelobres, de x 5-7 lan; als individus aduits, homomorfa, amb elements basidioliformes i basidis terminais. Espores en visió lateral, cl.lipsoidees, ovoidees, amigdaliformes, pruniformes allargades o citriformes; en visió frontal, naviculars, ovoidees, el.iipsoidees, el.iíptiques, amplament el.iíptiques o citriformes. Apícula fina o mitjana, anib la base poc atenuada, atenuada o afilada. Berrugues crostoses, baixes, de fines a mitjanes o grosseres, amb poca protrusió o ciar perfil denticulat, crenulat crostós o grosserament fistonejat crostós. Ápex no, lleugeranient atenuat o sucitriforme. Perfil juxtaapicular adaxial recte, deprimit o una mica convex. llomomórfia discreta. Mn= 8 x 5 pm. Mx= 15 x 8 jim. Md= 10,8 x 6,5 pm. P10-P90a= (8) 9,8-12 (15) x (5) 6,1-7,1 (8) jm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-2 (2,4). Vma= 249,4 im 3. Habitat i Jocalització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria carní de Llevant Mas del Baró. YH m. Bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. bailo/a. l.eg. T C'onca MES Ombria Mas de Tetiian. YlI m. En carrascar amb algun Pinus halepensis MES Pia deis Gal.lers. YH m. En carrascar anib algun Pinus halepensis MES Patró d'abundincia: F Reaccions químiques: KOH negativa al pfleu i a la carn. Iconografia selecta: BRANDRUD, T. E. ETAL,1990: A25. MAacIW4D, A., 1983: Núm Consideracions taxonómiques: Elc. sulfurinus Quél. ss. M. M. Moser (1952, 1960) éselquemss'assernb1aals nostresexemplars. El C. sulfurinus Qué!., dcscrit per Marchand (1983) es correspon bastant exactament amb els nostres. El C. sulfurinus Qué!. ss. Brandrud et al. té olor de julivert o api, absent a!s nostres exemplars. El Phelmaciunz sulfurinurn Quél. ss. Ricken (1915) seinbla que té una coloració del pileu massa taronja espores excessivament grans, x 8-10.an per a tractar-se deis nostres espcimens. El C..ulfurinus Quél. ss. Lange ( ) té unes espores obliquament citriformes. El C. sulfurinus Qué!. ss. Rob. Henry (1984) nega la forma esporal amigdaliforme i afirma que són globuloses, globuloses ovoides pruniformes a el.lipsoideo ovoides. El mateix és aplicable a la descripció de Chevassut & Rob. Henry (1986). El C. sulfurinus Quél. ss. Consiglio (1 996a) es superposa a la descripció de Marchand (1983), encara que afirma que veu una gran variació en la forma esporal, més o menys llargainent -110-

109 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 amigdaliforme o pruniforine o bé papil.iades o suhcitriformes. El C'. clarofiavus Rob. Flenry dóna una reacció rogenca sobre la cutícula pileal a la potassa té les espores de menor ta.rnany (Ortega, 1995) El C. quercilicis (Cheva.ssut & Rob. Henry) Rob. Henry té les dimnensions més grans, coloracions adicionais rogenques al píleu i hábitat sota pianifolis El C'. fiavovirens Rob. Henry que també reacciona negativament a la potassa, té olor de farina, híthitat sota planifolis, colors inés apagats 1 espores menors. Característiques espccífiques: Dirnensió gran: De 6-11 x 7-10 x 1-3 (4) cm, Pileu castany grogós amh restes del vel, l.rnines grogoses i estípit bulbós marginat amb coloracions grogoses. Reaccions químiques habituals negatives. lispores d'amigdaliformes a subcitriformes: Pi0-P90a= (8) 9,8-12 (15) x (5) 6,1-7,1 (8) pm (N=200). Hjbitat: Bosc mixt de Pinus ha!epc'nsis i Quercu.s iex subsp. babia. 18.-Cortinarius claroflavus Rob. Henry Bu!!. Soc. Mycol. Fr. 67: 298 (1951) Descripció macroscópica: iíieu convex, amb la vora regular o plegada i reflexa. Finanient fibrii.lós innat periiricament. Pegats blanquinosos abundosos al centre. castany grogós, més castany al centre perirria groc llimona. De 4-5,5 cm. Líjmines arrodonides-escotades, ampla i haixament serrades, fines, 10/cni i fins 0,8 cm d'alçada. Aresta homomorfa. De grogoses passen a castany grogoses. Esporada canyclla ferruginosa. tfjt bulbós marginal. Cortina no massa abundosa. Groc p1.lid, amb el bulb blanquinós. De 3-4,5 x 1,5 (2,5) cm. Textura blanquinosa, groc sofre al córtex de l'estípit i subcuticular pileal. QIQt d'ajmssera, no d'api. Sabor nul. Descripció microsdpica: Cutícula pileal amb un epicutis gelificat, amb hifes entrecreuades fins les 3 pm d'ampl.ria i pigment granulós epimembranari de gra fi patró arenós o transversal, groc verdós. S'incrementa el tamany de les hifes al subcutis fins les 9 pm, fent-se de distribució paral.lela, amb pigmentació epimnenibraniria de gra inés gruixut, subcrostós i patró arenós o ocasionalment transversal. Hipoderm absent. S'observen grans masses pigmentades a l'espai extracellular. Basidis tetraspórics, de x 75-9 W. Aresta laminar ainb elemnents durts, basidioliformes, de formes variables, de x 4-9 pm i hasidis esporulants. Espores en visió lateral amigdaliformes subcitriformes o el.lipsoides allargades; en visió frontal

110 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 el.iíptiques, subcitriformes o naviculars. Berrugues initjanes o algunes grosseres, la majoria haixes, crostoses, que fan una protrusió asperulada crostosa o denticulada sobre e! perfil. Apícula rnitjana. Perfil adaxial convex, recte o deprimit. Base atenuada. Ápex atenuat o subpapil.lat. llomomórfia lleugera.mn= 8 x 5 pm. Mx= 12,5 x 6,5 hm. Md= 9,8 x 5,5 l.lm. P10-P90a= (8) 9-10,7 (12,5) x (5) 53-6 (6,5) pm. Qma=1,7. P10-P90 Qa= (1,5) 1,6-1,9 (2,1). Vma= 165,1 j..tm. Híibitat i localització AIACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Cava Coloma. Y m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a MES Patró d'abundncia: F Reaccions químiques: KOH caoba sobre la cutícula pilca!; castany grogós amb to lleuger rosat, a la carn. Caoba a la cam del hulb. T. de Guaiac positiva a la carn. PhA positiva sobre la cutícula pilca!, a la vora de la gola. Bibliografia selecta: BRANDRUD, T. E., 1982: 236. MARCHAND, II., 1983: 713. MOSER, M., 1960: 292. Consideracions taxonbmiques: E! C. suifitrinus Qué!. té les espores més grans i no reacciona als reactius habituais. El c.jlavovirens Rob. Henry té una olor i un sabor farinacis, així com l.mines amb component grisenc. Característiques específiques: Tanlany mitjíl gran: De 4-5,5 x 3-4,5 x 1,5 (2,5) cm. Pilen convex, castany grogós, l.mines castany grogoses i estípit bulbós marginat, groc p1.lid. Reacció positiva a la potassa, f. de Guaiac Ph.A. Espores amigdaliformes subcitriformes, amb berrugues crostoses mitjanes 1 grosseres: P10-P90a= (8) 9-10,7 (12,5) x (5) 53-6 (6,5) hm. (N=100). Híibitat: Quercu.s ilex subsp. bailo/a. Secc. Glaucopodes Konr. & Maubi. ex Brandt. & Melot, Subsecc. Ainoenolentes Brandr. & Melot: 19.- Cortinarius dionysae Rob. Henry, Buli. Soc. Micol. Fr. 49 (2): 230 (1933) Descripció macroscbpica ifl.i convex, baixa i arnplament umbonat, glutinós, llis, fibril.lós innat a la perifria. Castany fusta fosc o ocre grogós pci centre; perifria crema grisenc amb lo violaci. De 4-5 cm. Líunines escotades, ventricoses, apretades, gris lilcie.s que passen a gris castany o castany grogós, arnb l'aresta serrada o regular, finament crenulada i floconosa, més pal.lida, blanquinosa

111 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Esporada de canyella clara a canyelia. jtípt bulbós marginat, amb escasses fibres de la cortina gris lilíicies. Coloració blanquinós lilíicia hoinognia per tot l'estípit, glauca, excepte el hulb que és crema ca.stany ciar; adquireix, amb l'edat, un to crema ocrós fins ocre grogós, sobretot al bulb. De 3-8 x 1-1,3 (2) cm. Textura blanquinosa, gris lilá a l'estípit; buib ocre ciar, que passa a groguenc. Olor farintcia forta, amh retroolor de pastisset. Sabor farinaci fort. Descripció microscbpica: Cutícula pileal gelificada; epicuüs fi, cridanerament pigmentat a les capes més inferiors, amb piginent granulós (le membrana, castany daurat, d'1-6 iim d'ampl.ria. Hipoderm ben desenvolupat, de carn prism.tica i pigment incrustant de membrana, cridaner, granuiós o crostós, formant bandes (le distribució transversal, de 5-25 ini d'amplria. Fíbules presents. Ba.sidis tetraspórics, anodins, fihulats a la base, de x 6-8 Pm. Aresta laminar amb cíi.lules estrils claviformes, cilíndriques o amb l'pex atenuat, estrangulat o digitiforme; base fibuiada; de x 5-9 lini. Espores bastant uniformes, en visió lateral citriformnes, algunes amigdallformes o elliptiques; en visió frontal, citriformes, algunes el.lipsoides, navicularars o el.líptiques; berrugues fines mitjanes, algunes curtament confluents, que donen un aspecte arenós i un perfil finament denticulat, aspenmlat o crenulat. Apícula fina o, de vegades, mitjana. Base no o atenuada. Ápex normalmnent citriforme. Perfil adaxial juxtaapicular recte o lleugerament cbncau o convex. Es troben algunes espores arnigdaliformnes, aiiarguissades o naviculars allarguissades, que destaquen mnolt sobre les abres en tamnany, fins les 13 x 7 nn. Mn= 7 x 4,5 pm. Mx= 13 x 7 pm. Md= 9 x 5,5 pm. P10-P90a= (7) 83-10,3 (13) x (4,5) 4,9-5,9 (7) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,3) 1,5-1,9 (2,4). Vma= 146,1 pm 4. Htbitat i local ització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria del Dipbsit. YFI ni. Sota Quercus ilex subsp. babia. l.eg. T Gonce MES Senda Pla de la Mina. Y m. Sola Quercus ilex subsp. babia MES Patró d'abundncia: F Reaccions químiques: KOII, sobre la cutícula pileal, ca.stany amb to groguenc o amb to rogenc sobre les fibril.les; sobre la canil, castanv amnb to groc taronja al pfleu bulb, negativa sobre les zones gris violíjcies. TL-4, negativa. NO Ag negativa, díbilmnent grisítcia al cap d'una estona. Guiac, positiu débil. Iconografia selecta: BHANDRLD, T.E. ETAL, 1992: B

112 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Característiques específiques: I)imensió mitjana: De 4-5 x 3-8 x 1-1,3 (2) cm. Píleu castany grisenc amb tons olivacis, B.rnines gris violcies, atapeydes i estípit bulbós marginal, glauc. Olor farinicia. Espores citriforines: P a= (7) 83-10,3 (13) x (4,5) 4,9-5,9 (7) jm (N=80). Hábitat: Quercus ilex subsp. ballota Cortinarius viridicaeruleus Chevassut & Rob. Ilenry, Doc. Mycol. 20: 24 (1975) Descripció macrosdpica: Píleu convexo-campanulat o pta convex, glutinós o briliant, infractat i fissurat a la perifria; castany melífer o castany caoba pci centre i amb to verd olivaci a la vora, cobert per restes escasses blanquinoses grisenques, sedoses, del vel general. Més tard el centre pot adquirir una tonalitat taronja rogenca. Ocasionaiment higrófan, ami) desliidratació en escarapel.la, pot aparéixer la vora canajiculada per transparncia. Fibrillós innat. De vegades, nigulós. De 35-5,5 cm. Ltmines escotades, uncinades, mitjanament separades. Aresta sernilada, crenulada, floconosa i 1)al.lida. Ca.stany blavoses, amb el color blau lilaci persistent a la part externa a l'hipbfil. Esporada canyella. itf.jt bulbós marginat, esvelt, escassament fibrillós. Clauc, més o inenys fosc, amb el bulb blanquinós ainb tendncia a l'ocre grogós, sense adquirir mai tons porpra. De 4-9,5 x 0,6-1,5 (0,8-2) cm. Textura ocre, groc safranada subcuticuiar pileal central ial bulb, blau violtcia al córtex de l'estípit, sobretot a la meitat superior a les parts laterais del pfleu. Olor nulla. Sabor indiferent. Descripció rnicroscpica: Cutícula pileal amb un epicutis gelificat, gruixut, amh hifes fibulades, fins 5 un de diitmetre contingul vacuolar pigmentat verdós. Subcutis fi i amb pigment granulós de patró transversal. ilipoderm ben representat, d'estructura prismática i elements durts, fins les 25 pm d'amplria i pigment de reforç de membrana i granulós incrustant, groc daurat. Basidis tetraspórics, de x 6-9 M. Aresta laminar amh cél.lule.s estérils cilíndriques, clavades o d'pex atenuat, de x 3-7 pn. Espores citriformes la gran majoria, 1am de perfil com en visió frontal, algunes, les més grans, subamigdaliformes. Berrugues initjanes, crostoses, curtament confluents, que fan protrusió asperulada crostosa o denticulada sobre el perfil. Apícola fina. Ápex papil.iat de forma cridanera, rarament tan sois atenuat. Base roma. Perfil adaxial juxtaapicular recte o deprimit. Homomórfia mitjana. Mn= 8,5 x 5,3 pni. Mx= 12 x 7pm. Md= 10 x 6pm. P10-P90a= (8,5) 9-10,8 (12) x (5,3) 55-6,3 (7) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa=(1,5) 1,6-1,8 (2). Vma= 186,3 pm

113 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Habitat localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Cava Coloma. YH m. Sota Quercus ilex subsp. babia. Leg. E Garcia MES FM 2143 a-c. Ibídem. I.eg. E conca MES FM 2144a-d.; MES FM 2145 a-c; MES Ibídem. Leg. E Garcia MES FM 2169 a-d. Patró d'abundncia: FF Reaccions quírniques: KOH castany rogenc, caoba a la cutícula pileal subcuticular pilca!; progressivarnent groc taronja o groc safrá cap a la carn del pfieu. TL-4 negativa a la cutícula pilca!, a penes groc verdós a la carn del pfleu. NO3 Ag negativa a la carn. Tintura de Gtiaiac, negativa a la carn. PhA positiva a la cam limines. Bibliografia selecta: ORTEGA, A. & MAHQUES, R., 1995a: 303. Iconografia selecta: MOSER, M. ET Al.., : 111 cortinarius: 20. Consideracions taxonbmiques: El diferenciejn dci c. ílionysae Rob. henry per les característiques organorptiques farincies d'aquest, així com per l'absncia d'higrofaneitat del color groc taronja al capeli. El 6'. prasinus (Schaeff. : Fr) Fr. encara que pertany a la secció Fulvi, s'assembla bastant sobre el terren) perú no és tan esvclt i sí més robust, II manca el glauc a l'estípit, el vel general canvia de verdós a porpra, evidenciant-se aquest supsit al bulb, les espores són més amples i dóna una reacció lilá subcuticu lar pileal al KOhl. El C. versicoloru,n Rob. llenry coincideix bastant amb els nostres exemplars alinenys macroscópicament, encara que se Ii atributsquen espores amigdaliformes (Consiglio, 1995) i no preferencialment citriformes.ja a la descripció original del C. viridicaeru leus indicaven els autors que tenia espores ellíptiques i rectificaren a citriformes Brandrud & Bendiksen (1985). Característiques especifiques: Di!nensió mitjana, de 35-5,5 x 4-9,5 x 0,6-1,5 (0,8-2) cm. Pfleu groc taronja al centre i verd a la periferia, ocasionalment higrófan; lítmines violiicies i estípit hulbós marginal, esvelt glauc. Espores citriforines: P10-P90a= (8,5) 9-10,8 (12) x (5,3) 55-6,3 (7) pm. (N=100). lctbitat: Quercus ilex subsp. baiota

114 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Secc. Infracti Brandr. & Melot: 21.-Cortinarius infractus (Fr.:Fr.) Fr.,Sst. mycol., 1:223(1821) Dcscripció macroscópica: Píleu bombat convex, convex o pla convex; glutinós, castany sordescent olivaci fosc al centre i perifria gris plomís olivaci amb to viol.s, on és cridanerament fihrillós innat. Una mica gebrat extrema leriria infractada, incurvada higrófana. De 6-8 cm. Liimines escotades o sinuat escotades, mitjanament apretades, de 7-9/cm, ventrudes, fins 1,3 cm d'alçada. Gris plom argilcies fosques, olivtcies, que passen a castany olivcies. Aresta regular o serrada, floconosa i pi1.lida (le joves, després, concolor. Esporada canyella clara, canyella o ferruginosa. ltíit fusiforme, engrossit a la base acahat en punta. Restes fibrilloses de cortina persistents al mig, blanquinoses. Coloració blanquinosa, gris plomís a l'pex, amh tendéncia a l'ocre grogós cap ala base en envellir o a la manipulació. De 6,5-7 x 1,7-1,9 cm. Textura blanquinosa, gris plomís, foscament lilcia a l'pex de l'estípit, amb indrets ocrosos difuminats. Olor indiferent o subral?wica, d'aigua bruta. j_r amarg, sobretot a la cutícula pileal, menys a la carn. Descripció microscópica: Cutícula pileal cscassarnent gelificada. Epicutis fi, amb bifes d'1-6 pm d'amplria, amb pigment verdós intracellular granulós vacuolar, clapat i uniforme. Subcutis amb bifes més amples, fins les 22 pm hipoderin poc desenvolupat, perú amb elements curts i amples, flns les 27 jan, ainb pigment castany verdós intracellular de reforç de membrana. Basidis anodins, tetra.spórics, ocasionalment bispórics, de base fibulada, de contingut vacuolar cridanerarnent verds-sulfat de coure, de x 65-8 pm. Are.sta laminar amb céllules estrils cilíndrique.s, hasidioliformes o d'ipex atenuat, de base fibulada, de x 3-8 pm, amb basidis esporulants. Pleurocistidis absents. Espores en visió lateral pruniformes, el.lipsoidees, ellíplique.s, ampkment el.liptiqiies, subgloboses, amh tendéncia triangular o clarament triangulars; en visió frontal pruniformes, el.lipsoidees, elliptiques, subgloboses o triangulars. Apícula mitjana o destacada. Berrugues aculeades, fines o mitjancs, denses, d'aspecte arenós i perfil flnamentaspenilat o crenulat, aillades o algunes coniluents en bastonets rectes i curts. Base atenuada o afilada. Apex arrodonit o triangular. Perfil adaxial juxtaapicular recte o convex. lleteroinrfla marcada. Mn= 6 x 5,5 rn. Mx 10 x 7,5 im. Md= 8 6,5 Jni. P10-P90a= (6) 7,2-8 (10) x (5) 5,7-7 (7.5) Mm. Q1a= 1,2. P1O-P90 Qa= (1,1) 1,1-1,3 (1,5). Vma= 174,4 pm 3. 1íbitat i localit.zació: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Paellers. YH M. Bose mixt de Quercus ilex subsp. babia i Pinus halepensis. l.eg. T Conca ACM Mas de

115 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Tetuan. YlI m. Sota Quercus ilex subsp. baiota MES Ibídem MES Patró d'abundincia: F Reaccions químiques: K011 sobre la cutícula pileal, lleugerament castany o ocre grogós amb la vora de la reacció verdosa. Sobre la carn, groc p1.lid. 11-4, groc verdós o safrt o cromat immediat sobre la carn, lamines cutícula pileal. NO Ag positin immediat, sohretot a la carn on dóna una coloració fuliginosa negrosa. Tinura de Guaiac, positiu a la carn. Acid sulfiíric, groc, sobre la carn. Iconografia selecta: BRANDRUD, TE. mal., 1990: A09. Característiques específiques: Dimensió mitjanament robusta: De 6-8 x 65-7 x 1,7-1.9 cm. Pilen olivaci fosc amb to violims, limines olivcies fosques i estípit clavat blanquinós olivaci. Carn gris olivcia píiilida, foscament lilcia a 1'pex de l'estípit, amarga. Espores subgloboses, subtriangulars: P10-P90a= (6) 7,2-8 (10) x (5) 5,7-7 (7,5).im (N=100) 1 ltbitat: Quercus ilex subsp. ha/lota o bosc rnixt amb Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. bailo/a. Secc. Multiformes Ktiliner & Romagn. ex Brandr. & Melot: 22.-Cortinarius turbinatus (Bull.:Fr.) Fr., Hym. Eur.: 346 (1874) ss. Batalle, Rob. llenry& R D. Orion. Descripció macrosc?pica: Pileu convex, glutinós, castanv groguenc, atnb pegats furfuracis blanquinosos crema que passen a avellancis pci centre i fibril.les radials innates perifriques. A les vaj.rcules es poden veure fines escates ca.stanyes a alguns exemplars.vora groga amb to verdós, com l'escorça de la llimona. De 5-7 cm. Litmines d'escotades a subdecurrents o arrodonides; apretades, de 12-16/cm i fins 1 cm d'alçada; gris crema pitl.lid de joves, passen a crema grogoses i argilenques, amb l'aresta serrada o finament erodada, concolor o una mnica més grogosa i floconosa als individuus mnoli joves. Esporada canyella o ferruginosa amnb to rogenc.!ípjt bulbós marginat. (le bulb allarguissat, turbinat; blanquinós, va adquirint un to grogós a partir de la base. En oca.sions, al bulb, poden observar-se flocons blanquinosos, com els del pileu. Cortina abundosa i persistent, blanquinosa. De 5-9 x 1,3-2,2 (3,5) cm. Textura gruixuda, blanquinosa, amb to groguenc subcuticular pileal i ápex de l'estípit; en madurar -117-

116 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 va adquirint una tonalitat grogosa a partir de la base de l'estípit, on pot arribar a daurada. Qit nul.la o suau, farinosa mellícia. Sabor indiferent, suau. Descripció microscbpica: Cutícula l)ileal gelificada, amb epicutis gelificat i hifes de 3-9 pm de diiimetre, amb fíbules cridaneres, formacions en aspa dilatacions al llarg d'elles; pigment parietal granulós fi de patró transversal o marbrejat i intracel.lular granulós, vacuolai;, clapat o hoinogeni, groc daurat amb K011 5%. Hipoderm OC destacat, peró ben individualitzat ainb hifes paral.leles, de 7-17 capes ide 5-14 pm de di.metre i amb el mateix pigment peró inés intcns. Trama inenys pigmentada. Basidis tetraspórics, anodins o fortainentdilatats a l'.pex, amb base fibulada, de x 8-14 pm. Aresta laminar homomorfa, amb ba.sidiols basidis esponilants. Is possible observar als individuus joves, algun element catenulat, clavat, esferopedunculat vesiculós, de x pm. Espores amples, en visió lateral pruniformes, ficiformes, piriformes o subglohoses; en visió frontal, el.lipsoidees, ellíptiques, aml)lament ellíptiques, subpruniformes, ohovoidees, subgloboses o alguna globosa. Bernigues fines, initjanes o grosseres, denses, arrodonides les més grosses, fins 1,5 x 1,25 pm, confluents en cutis tractes o forinant crostes. Perfil crenulat o fistonejat grosser. Apícula fina. Perfil jitxtaapicular adaxial recte o deprimit. Ápex arrodonit generaiment; rarament s'observa un esbós de papilla, sense berrugues, de cap mena significativa. Base plano convexa o atenuada. Homomórfia lleugera. Mn= 8 x 6pm. Mx= 12 x 9 pm. Md= 10 x 7,5 P. P1O-P90a= (8) 9-10,9 (12) x (6) 6,9-8,2 (9) pm. P10-P90 Qa= (1) 1,2-1,5 (1,6). Qma= 1,3. Vma= 298,2 pm 3. Habitat i Iocalització: ALACANT. Alcoi. tarrascar de la Font Roja. Ombria bancals abs del Mas del Baró. YH ni. Sola Quercus ilex subsp. baiota. l,eg.. T conca MES Mas de Tetuan. YH ni. Sola Quercus ilex subsp. balkta MES Patró d'abundncia: F Reaccions químiques: KOH, castanv inés o inenys rosal a la cutícula pileal o negativa, una nuca griskia. Groc pal.lid ainb lo verdós a la carn, quasi inapreciable o castany ainb to rosal perilria grogosa, acabant per ferse tota la zona (le prova castany grogosa. NO Ag, negativa, una mica grisenca amb vora rosada, al cap duna estona. TL-4, negativa. Ác. sulfúric, groc saturada, safranada, a la carn de la base del bulb. Tintura de Cuaiac, positiva al cap d'una estona. Bibliografla selecta: BERTAUX, A., 1966: 53, Núm. 51. (;cla BONA, 1.. M., 1994: 90. HENRY, R., 1935: 88. TRCOL, E, 1983: 33. Iconografia selecta: BFRTAIJX, A., 1966: Pl. VI

117 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Consideracions taxonmiques: El c. turbínatus (Buil.) Fc ss. Saccardo (1887), té les espores més estretes, de x 5-6 pm.. lurbinatus Vent. ss. Boudier ( ), s'allunya del nostre exemplar per tenir l.mines part alta de l'estípitviolacis en alguna ocasió i espores inés estretes (8-10 x 5-6 ini). El C'. turbinatus (Buli.) Fr, ss. Batalle (1911), té les espores més petites, de 9-10 x 5 ini. El I'hlegmacium turbinatum (Buli.) ss. Rick. (1915), té les espores quasi lises i més petites, (le 8-9x4-5pm. El C suhturhina/us Rob. Ilenly ex P. D. Orton té les epores més largues, de 12-13,5 x 7-8 pjn (Henry, 1939b). El Phlegmaciurn elolum (Fr.) M. M. Moser (= C'. turbinatus Fr. ss. M. M. Moser), (1960) pot tenir la cutícula pileal una mica amarescent, l.mines, estípit carn, de vegades amb to lila, espores amigdaliformes, de x 6-7 an htbitat preferencial sota aciculifolis. El Phlegrnaciurn ele ç'aniior (Fc) Wtinsche (= Agaricus turbinalus Pers.) té les espores inés grans, de x 6-9 prn i hábitat sota aciculifolis. El Phleginacium rnultforme (fr. ex Secr.) Wünsche (= C. wrbinatus Sow.) té les espores més estretes, de 10,5-11,5 x 4,8-5,5 ni. El C'. napas (Fc) M. M. Moser no té coloracions grogoses a l'estípit, les espores més largues és típic d'avctoses. El C. olivascentiu,n Rob. llenryté les espores subcitrifonnes. más Ilargues más estretes (Consiglio, 1997). Característiques específiqlles: Diinensió robusta, elegant: De 5-7 x 5-9 x 1,3-2,2 (3,5) cm. Pfleu castany groguenc amb pegat blanquinosos i vora groc verdosa, lunines de crema passen a argilenques estípit massiu, gruixut, de blanquinós a grogós. (arn blanquinosa amb to groguenc. Rcaccions químiques i característiques organoléptiques poc significatives. Espores d'el.líptiques a subgloboses: 1, a= (8) 9-10,9 (12) x (6) 6,9-8,2 (9) ni (N= 100). Hiibitat: Quercus ilex subsp. babia. Secc. Phlcgmacium (Fr.) GilIot & Lucand: Subsecc. Triumphantes M. M. Moser ex Moinne-L. & Reum.: 23.-Cortinarius variiformis Malençon in Malençon & Bertault, FI. charnp. sup. Maroc 1: 526 (1970) ss. Brandnid (1996) nec Auct. Gailorum, Ortega & Mahiques p.p.(1995b) Descripció macroscbpica Pfleu convex, fosca amplament umbonat, glutinós. Color melífer pci centre i amh un lo groc verdós suau a la periíria, de jove; concolor al centre de Inajor; o groc saturat, rovell d'ou, amb taques més fosques, ocrós grogoses o ocre rogenques, al centre. 1.a periíeria sempre apareix amb coloracions menys fortes. Fines fibril.les innates a la perirria totaiment cobert per un gelirat aracniforme, més patent a la vora. Aquesta apareix llisa o rugosa i, en ocasions, clivellada, plegada, -119-

118 Bali!. Soc. Mico!. Valenciana 3: 1997 fistonejada. Als exemplars més envellits poden veures fines escatetes o esqumules al centre. De 5-7 cm. Lmines adnat rectes, sinuat adnates, escotades, uncinades o subdecurrents, moderadament apretades, de 7-10/cm i de 5-6 cm d'arnpltria. Cridarierament blaves o hlau hacines, que van passsant a l'ocre i tabac. Aresta onada, finament crenulada, fioconosa i més pal.lida o concolor. Esporada canvella clara o ocre ferruginosa. tíit igual, subfusiforrne o engrossit a la base, una nuca apriinat a l'pex, brillant, cartilaginós, blanc pur, que va passant a groc daurat a partir de la base. Garlandat mitjançant bandes zebrades ocre grogoses o groc daurades, sois apreciables als individus joves. Blau violaci immediatarnent per sota de les l.mines als individus joves. Cortina escassa o, de vegades, abundosa, blanquinosa, evanescent. Pie, amb tendéncia a fistulitzar-se. De 5,5-8 x 0,9-1,5 (2,5) cm. Textura blanquinosa, groguenca al pileu i centre de l'estípit, groc saturada en envellir o groga pal.lida, groc safrá subcuticular pileal i a la base de l'estípit o, en ocasions, gris lilacina ptllida a la part superior (le l'estípit. Olor indiferent o suau, de peli de gat o escorça de margalló, una mica fruitada, de peil de poma. Sabor indiferent o suauinent mellici. Descripció microscópica: Cutícula pileal gelificada, amb epicutis amb hifes fibulades fins les 6 am d'ampetria i pigment ca.stany daurat de membrana, granulós o incnmstaiit, amb patró de distribució arenosa o transversal, sobretot a la pali basal. ilipoderm ben desenvolupat i estructura subglohosa o phsmtica, amb hifes fins les 27 an d'amp1iria i pigment parietal destacat, daurat; s'observa alguna céllula piriforme, d'unes 15 x 9 im. Basidis tetra.spórics, alguns bispírics, finament fibulats a la base, de x 6-8,5 ini. Aresta laminar arnb cél-luies estérils catenulades, fibulades, hialines, arnb l'element terminal dilíndric, cilindro clavat, amh estrangulacions, apendicuiats digitiformes, inclús alguns mucronats o el.lipsoides, de x 6-10 ini. De vegades s'observa a la seua superficie pigmentació incrustant. Barrejades amb basidis esporuiants als individus adults. Espores en visió lateral amigdaliforrnes o subovoidees; en visió frontal, el.lipsoidees, elliptiques, naviculars, subpnmniformnes, sublosngiques o ovoidees. Apícula fina o mitjana, amb la base atenuada o no, afilada en ocasions. Ápex atenuat. Berrugues arrodonides o allarguissades, fines, mitjanes o gsliixmldes, confluents en grans crostes, que a penes fan protwsió sobre el perfil o el converteixen en baixament crostós, cfenulat o fistonejat, sobretot a la meitat apical. Perfil adaxial juxinapicular reate, derimit o unir mira cóncau. lleteromórfia lleugera. Mn= 8,5 x 5 ini. Mx= 13 7pm. Md= 10 x 6 ini. P10-P90a= (8) 8,9-10,7 (13) x (5) 5,6-6,4 (7) ini. Qma= 1,7. P10- P90 Qa= (1,3) 1,5-1,8 (2,1). Vma= 184,1 im. i!i tbitat i loalització: ALACANT: Carrascar de la Font Roja. Alcoi. Ombria bancals alt.s del Mas del Baró. YH ni. SotaQuercus ilexsubsp babia MES Sant Antoni, revolies del camíal Mas del Baró. YH 1882, 920m, sotaquercus ilex subsp babota i Quercus coccfera. Leg. 7 Conca, MES Ibídem MES Patró d'abundancia: FF 120 -

119 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Reaccions químiques: KOLI NaOH, sobre la cutícula pileal, satura els colors a castany mellici, un tant verdós o groc daurat; sobre la carn, rosa subcuticular pilca!, que passa a castany groguenc de crema groguenc a groc safrt a la resta del píleu o groc lleonat o negativa en altres exemplars. Groc safrá a la carn de la base de l'estípit. Lugo!, sobre el píleu i la zona subcuticular pilca!, castany negrós, del color del dttil confitat amb reflex groc verdós a la vora. Negativa sobre la carn. T1-4, negativa sobre la carn i el pileu. Fenol, sobre el pfleu, color carn; sobre la carn, rosat violaci carmí. Sulfat ferrós, negativa. Tintura de Guaiac, negativa. Positiva al cap d'una estona. Bibliografia selecta: BRANDRUD, TE., 1996: 354. Iconografia selecta: ArMad, R. ET AL., 1995: 68. Característiques específiques: Diincnsió initjana: De 5-7 x 55-8 x 0,9-1,5 (2,5) cm. Pileti relliscós, grogós, lunines cridanerament blaves i estípit subigual, blanc amb bandes grogues. Espores ainigdaliformes: P10-P90a= (8) 8,9-10,7 (13) x (5) 5,6-6,4 (7) pm (N=l00). Flíbitat: Quercus ilex 501)51). bellota, Q. coccifrra. Subsccc. Vulpini Brandr. & Melot: 24.-Cortinarius caligatus Malençon, FI. Champ. Sup. Maroc, 1: 479, fig. 110 (1970) Sin.: C. crustulinus Malençon C. vari(forrnis Malençon ss. Auct. Gailorum, Ortega & Mahiques pp. l)escripció macroscbpica: POco bombat de jove, que passa a convex, amb ample mamelló. Superfície sedosa, fibrillosa nnata, de vegades escatoseta, sobretot al centre, d'antuvi esvaroseta, brillant de major, excepte si és escatoseta. Ocre-groguenc de jove, passa a marró-groguenc amb tons gris blavencs per la vora. El centre és inés fosc. De 6-12 cm. Lítmines sinuat-adnates, de blau viu a gris-blavenques de joves, amb l'aresta blau violcia viva i rosegada. Amb l'edat van adquirint una coloració castanva, encara que el blau resta molt de temps a l'aresta. Esporada castany ferruginosa. jtíbjt ateniiat a la ba.se o fusoide, amb escates garlandades, zebrades, en nombre de dos a quatre color ocre-groguenc. Cortina blanquinosa, que deixa restes a l'estípit. El color de l'estípit

120 Butil. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997 blanquinós per dalt i lleonat, més o menys rogenc, perla resta. Robusti sec. De 5,5-8 x 1,5-2 cm. Textura blanquinosa, ocre al pfleu i a l'estípit en envellii una tuca gris blavenca a l'tpex de l'estípit, entre les lmines. Olor ténue a raye o terrosa. Sabor indiferent Descripció microsc?pica: Cutícula pileai escassament geificada, amb epidutis amb hifes fortament pigmentades amb pigment granulós fi o mitjá i patró rnarbrejat, sense aplegar a zebrat ciar. Hipoderm amb pigment granulós i de reforç (le membrana, així com vacuolar intacellular. Basidis tetraspórics, alguns bispóric.s, amb la base atenuada o afilada, fibuiada, de x lm. Céllules est&ils presents a l'aresta laminar, clavades o esfero-pedunculades, fibulades a la base, de 10-36x5-11,5pm. Espores subamigdaliformes o amigdaliformes, plano convexes, el.lipsoidees o subdilíndriques en visió latera!; naviculars, ellipsoidees, ovoidees, el.líptiques, pniniformes o ficiformes, en visió frontal. Apícula Initjana, exceptilani els casos de la forma ficiforme, on s'acaba la base amb forma acuminada, en pic d'ítnec. Ornamentació amb forma de herrugues arrodonides de tamany fi, mitji i grosseres, denses, amb protiisió sobre el perfil asperulada, denticulada o fistonejada, sobretot a l'ítpex on són més grosscres; confluéncia ocasional de les més grans i freqiient mitjançant fins tradtes a la seua base. Ápex arrodonit o atenual. Base atenuada. Heteromórfia marcada. Perfil adaxialjuxtaapicufar recte o cóncau. Mn= 7 x 5 pm Mx= 15 x 8 jim. Md= 10,5 x 6,5 pm. P10-1'90a= (7) 9,4-12,3 (15) x (5) ,1 (8) un. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,9 (2,5). Vma= 241,2 hm 4. Hibitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Senda del Pla de la Mina. YH m. Sota Quercus ikcv sul)sp. baiota. Leg. 7 C'onca MES Bancals del Mas del Baró. YlIl m. Sola Quercus 1/ex subsp. ballota MES Ombria camí de Llevant Mas del Baró. Y m. Sola Quercus ilex subsp. baiota MES Cava Colonia. YH m. Sola Quercus ilex subsp. baiota MES Patró d'abundncia: FF Reaccions químiques: KOII sobre la cutícula l)ileal i carn, castany débil. Tintura (le Guaiac, positi\'a, peró débil. Bibliogralia selecta: BRANDRUD, TE., 1996:

121 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Iconografia selecta: APARICI. R. ET Ai : 63. BRO17U, R., 1995: 107. (arbó,j., 1993: núm CoNsrTiNo, C. & SiQuiiR, J. Li.., 1996: 300. MOSER, M. et al., : 111, C'ortinarius: 12. Característiques específiques: Dimensió gran: De 6-12 x 55-8 x 1,5-2 cm. Pfleti prornpte sec, esquainós al centre, l.mines cridanerament blau liljs, anib fort contrast amb el castany del píleu estípit fusoide arnb garlandes escatoses. Espores:P10-P90a= (7) 9,4-12,3 (15) x (5) 5,9-7,1 (8).im. (N=140) 1 libitat mediterrani, sota Quercus. Secc. Scauri Fr.: 25.-Cortinarius bulbolatens Chevassut & Rob. Henry, Doc. Mycol. XVI (63-64): 81(1986) Sin.: C. caesiocortinatus var. bulbolatens (Chevassut & Rob. Henry) Melot Descripció macroscbpica: Píleu convex o deprirnit al centre vora evertida, de superfície glutinosa, finarnent fibrillosa innata a la periria. IJniformeinent castany daurat. Amb restes tomentoses castany rosades del vel general. I)e 8-10 cm. Limines subdecurrents, apretades, castany grogoses, amb l'aresta de serrada a finíssimament crenulada i floconoseta. Esporada canyella fosca, ferruginosa. jtí)it discretainent aligmentat a la base, no marginal. Blanquinós groguenc a la part alta, castany daurato groc safranat a la base. Cortina abundosa persistent al mig. De 9-10 x 1,3-2 (3) cm. Textura blanquinosa amb to suau grogós, que pot aplegar a safranat. Olor oliosa, dolçíi.s, melosa, peró sempre suau. Sabor nul. Descripció microsdpica: Cutícula pileal a.mb un epicuti gelificat amb pigment ntracel lular homogeni. Subcutis amb pigment de predoinini intracel.lular homogeni, granulós arenós, en bandes o vesiculós, encara que també és visible pigment parietal incrustant granulós mitjá dens, polsós o de patró transversal. Basidis tetraspbrics, de base fibulada, amb pigment vacuolar daurat, de x 8-11 pm. Cl.lules estérils de l'aresta laminar basidioliformes, clavades o estrangulades, hialines, de x 6-9 pm, barrejades amb basidis esporulants. Espores en visió lateral, el.1íptiques, amplament el.líptique.s, larmiformes, subgloboses o amb forma de hota de viles inés allarguissades; en visió frontal, el.líptiqiies, amplament ellíptiques, suhglohoses o glohoses. Berrugues fines, mitjanes o grosseres, sobretot a l'.pex on poden arribar fins 1,5 pn de base per 1 pmii d'alçada, densíssimes, amb forta protrusió al perfil, que és denticulat,

122 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 creniilat crostós o flstonejat. La confluncia baixa de les berrugues II dóna a algunes espores un aspecte d'espores de rússules; no amiloidees. Apícula fina, emmascarada per les berrugues. Perfil juxtaapicular adaxial recte o convex. Ápex arrodonit. Base no o lleugerament atenuada. llomomórfia Initjana. Mn= 8 x 6 pm. Mx= 12 x 9pm. Md= 9,5 x 7,5 pm. P1O-P90a= (8) 8,2-10,6 (12) x (6) 6,7-8 (9) pm. Qma= 1,3. P1O-P90 Qa= (1,1) 1,2-1,4 (1,8). Vma= 270,3 pm 3. Hábitat i Jocalització: AL.\CANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Cava Coloma. YllI m. SotaQuercus ilex subsp. bailo/a. Leg. 1 Conca MES Mas de Teman a Cava Coloma. YFI m. Sota Quercus ilex suhsp. ballota MES Patró d'abundincia: R Reaccions químiques: KOH rosal o roig sang sobre la cutícula pileal, donant-se el darrer supsit quan lii ha moltes fibrilles itmates o és ja major l'exemplar; sobre la carn dóna una coloració castany grogosa o francament groc daurada. Considcracions taxonmiques: Cal que el diferenciern del C. mult(forrnis var. luteo-immarginatus Rob. Henry, també d'hbitat sota carrasques, que té la vora del pfleu translúcida espores limoniformes, finament verrucoses, de 11-11,5 x 55-6,5 pm (llenr 1939). Característiqucs específiques: Port majestuós amb pfleu groc daurat, lunines de groc pailid a castany grogoses estípil daurat, amb bulb discret, no rnarginat. Espores d'el.liaique.s a subgloboses, de berrugues grosseres. Pigment intracellular vesiculós, datirat. KOl 1 groc daurat sobre la cam, de rosat a roig sang sobre la cutícula pileal. Espores: P10-P90a= (8) 8,2-10,6 (12) x (6) 6,7-8 (9) pni. (N=100). Htbitat sota Quercu.s ilex subsp. bailo/a. Secc. Variecolores Kiihner & Roinagn. ex Brandr. & Melot: 26.-Cortinarius nemorensis (Fr.)J. E. Lan ge,flora agar/cina danica: 144 (1935) Sin.: C. largus Fr. C. variecolor var. marginatus M. M. Moser C. variecolor var. nemorensis Fr. Descripció macroscópica: Pilcu convex, glutinós, de vora infractada o reflexa, llis o amb clapes blanquinoses, restçs del ve!, pel centre, que passen a ocroses en envelliv Vora regular, crepo!ada, fissurada o partida. 1ibri!.lós innat periféric, acompanyat en ocasions per fines escates ocrós grogoses. De coloració ocre al

123 Butil. Soc. Micok Vaenciana 3: 1997 centre, la perirria té un to gris lilá a francament lilá per a passar posteriorment a ocre uniforme o ocre daurat. De 5-14 cm. Lítmines amb la inserció recta, arrodonida, escotada o uncinada. Aresta crenulada o serrada, fioconosa 1 més ptl.lida que la resta. De color blau intcns o castanyes amb to hlavenc, que es conserva de majors a laresta i punt d'inserció laminar. 9/cm fins els 5 cm d'alçada. Esporada canyella. iíit engrossit a l'pex, engrossit o atenuat a la base, de vegades submarginat. Escassament fibrij.lós, encara que floconós sublaminar. De color castany ciar amb reflexos blavencs; tendncia a l'ocrós grogós. En ocasions, de major encara es conserven bandes ampies blavenques a la meitat inferior. De 5-7,5 x 2-4 (4,4) cm. Textura gniixuda, blanquinosa amb tendncia a l'ocre grogós; biavosa grisenca fosca a i'pex de i'estípit. olor fúngica, agradívola, de pastisseria, recordant el fenol o les ainetlles.. Sibor nul o dolç.s, d'ametlle.s. Descripció microscópica: Cutícula Vileal amb un ixocutis amb hifes hialines i amb pigment vacuolar granulós intracel.iular i fi de membrana, granulós dens. Subcutis d'estructura semblant a l'epicutis, peró amb hifes més gruixudes, amb pigmnentació inés intensa, groc daurada, amb grntmls epimembranaris incrustants, de patró mnarbrejat, coexistint amb pigment vacuolar intraceilular. Hipoderm absent. Basidis tetraspórics, de x 6-9 pm.. Cél lules e.stérils present a l'aresta laminar fibulades a la base, cilíndriques, clavades o amnh l'pex atenuat i, inclús, digitiforme, de x 5-10 pn. Coexisteixen en alguns exemplars exarninats amb basidis esporulants. Esporcs en visió lateral amigdaliformnes, citriformes o amigdaliformes amh i'pex atenuat allargat; en visió frontal, subcitriformes, citriformes, el.líptiques amigdaliformes allargades. Marcada anisomórfia i anisomtria. Ornamentació granulosa fina o mitjana formant piaquetes baixes, que a penes fan protrusió asperulada sobre el perfil. Apícula rnitjana. Perfil juxtaapicular adaxial convex o recte. Mn= 5 x 3 pm. Mx= 15 x 7 pm. Md= 9 x 5,5 pm. P1O-P90a= (5) 8,2-11,4 (15) x (3) 4,8-6 (7) pm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (0,8) 15-2,2 (4,2). Vma= 152,6 pnv. Hibitat localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Pla deis Gal.lers. YF w. SotaQuercus ilex subsp. baiota. cg. T conca MES Pladels Gal.lers. YllI mn. SotaQuercus ilex subsp. babia MES Cava Coloma. Y m. Sota Quercus ilex suhsp. babia. I.eg. E Garcia MES Ibídem MES Cava Coloma. YH m. Sota Quercus ilex subsp. babia MES Patró d'abundncia: FF

124 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Reaccions químiques: KOH a la carn, ca.stany grogosa, caoba daurada; a la cutícula pileal, de mel fosca a castany fosca amb to rosat i la vora grogosa. Tintura de Guaiac rtpidament positiva. Bibliografia selecta: BJDAUI), A. ETAI.., 1996: Fiche 316. HENRY, R., 1936: 287. Iconografia selecta: BIDAUD, A. FF AL., 1996: Pl BRAIDRUD, T.E ET Al.., 1992: B59. L'NCE, J., 1935: Tav. 88, fig. C. MARCIIAND, A., 1982: Núm Observacions taxonómiques: Cal que el diferenciem del C. verapri/is Chcvassut, Rob. Henry & G. Riouss., de la secció caerulesce,zte.s hulbós marginal, olor desagradívola de créilla corrompuda, NaOH ferruginós taronja sobre la cutícula piieai, negativa a la T. de Guaiac espores menors. Característiqucs específiques: Diinensió gran: De 5-14 x 5-7,5 x 2-4 (4,4) cm. Pfleu ocrós pci centre i liit a la perifria oil és fibril.lós innat, iimines intensament blavoses de jove i estípit buibós fusifonne castany ciar amb to hiavós. Carn blau fosca a l'iipex de i'estípit. Intensa reacció a la,i'. de Guaiac. Esporesamigdaliforrnes, suhcitriformes: P10-P90a= (5)8,2-11,4 (15) x (3) 4,8-6 (7) pm (N=160). Hábitat: Q. ilex subsp. ballota. Subgén. Telanionia (Fr. :Fr.) J. G. Trog: Secc. Armeniaci (M. M. Moser) Melot: 27.- Cortinarius sciophyilus Fr., Monographia 11: 309 (1851) ss. Bidaud & Fillion Descripció: Píleu convex, hombat o gepenit, obtusament mameiionat, liis, liuent; de marcadament higrfan a una mica higrófan, amnb dessecació circular paracentrai en escarapel.la o homogénia, de castany fuiiginós, ocre grogós, ocre rogenc o canveiia pei centre i periféria castany grisenca, més clara i discret 1Itmnvt to lilaci, ami) o sense una línia clara de demarcació entre les dues zones, passa a dant unifonne en assecar-sc. Gebrat de blanc de jove, es manté més tard sois a la vora i amb forma (le fines i escasses fibriilcs blanquinoses, encara que, en rares ocasions formen pegats; aquesta és regular o onat crispada, estriada per transparéncia, i, en ocasions, infractada o divdllada, excedent. Pot adquirir taques radials inés fosques, en envdllir. De 25-7 cm. Lmmines escotades, arrodonides escotades o uncinades, subventricoses, fins els 1,2 cm d'alçada,

125 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 separades, de 6-10/cm, amb aresta regilai onada, asserrada o crenulada, finament floconosa i clara, en ocasions concolot De joves, lil., passen prompte a crema castany, del color de la fusta o castany grisenques amh tendéncia final al ferruginós. Esporada ferruginosa o canyella clara amb to ocre grogós. jtí)it igual o engrossat a la base, claviforme-subfusiforme, anib l'extrein atenuat, blanquinós sedós de jove, arnb to gris-lib, a l'pex, que prompte desapareix, deixant una coloració castanya clara que tendeix al gris i castany groguenc amh to rogenc i negrós, com tot el carpófor, en envellir. Traces dandi blanquinoses, flbril.lo-floconoses, no sempre completes, sense formar mal un andil ciar, efímeres. Tomentós blanquinós a la base. De 3-7 x 0,7-1,6 (2) cm. Textura mitjanarnent gruixuda o gniixuda, crema grisenca al píleu, iilí al córtex de l?ipex de l'estípit i castany fosca subcuticular pilcal i base de l'estípit. Qir terrosa, de brossa banyada, rafanica débil, indiferent; fugaçment aromática al cap d'una estona. aior nul o vagarnent rafanoide suau. Vel en quantitat variable, blanquinós. Característiques microscbpiques: Cutícula: Epicutis amb hifes fibulades hialines o amb pigment castany groguenc intracel lular perivacuolar, encara que també s'observa pigment granulós fi de membrana, de 2-5 pm d'amplria. Hipoderm amb e!emnents cutis de 7-30 un de diítmetre i pigment granulós vacuolar i perivacuolar ntraceliular, així com pigrnent incrustant de membrana o reforçant la seua paret, Inés mnarcat aquest que a l'epicutis, cridaner, de patró transversal o rnarbrejat. Basidis tetra.spórics, de x 5-8 pm, flbulats a la base. Aresta laminar estéiil, amb element.s hialins, cilíndrics, amh ítpex atenuat, clavats, anmplament clavats o globosos, catenulats, de base fibulada, de x 7-13 (26) jan, encara que, devegades, haestat observada una aresta homomorfa, deixant com a típica o més freqüentment trobada, aquella que, als individuus joves, té elemnents estérils catenulats ainpiament claviformes. Espores d'el.lipsoides a amnplament ei'iipsoides o esiretament el.lipsoides o algunes subamigdaliformes en visió lateral; naviculars, subovoides, el.lipsoides o ellíptiques en visió frontal; ípex arrodonit o discretamnent atenuat. Base predominantment atenuada o afilada. Berrugimes arrodonides, ben delimitades, aillades o curtament confluents, de fines a mitjanes, amb protrusió denticulada al perfil o algunes vegades amh alguna berruga més grossera a lpex, dihuixant un perfil fistonejat. Apícula mitjana, liarga. Perfil juxtaapicular adaxial recte o convex. Homomórfia lleugera. Mn= 6 x4.un. Mx= 11 x6,5 pm. Md= 8x 5pm. P10-P90a= (6) 7,3-9(11) x (4) 4,6-5,4 (6,5) pm. Qma= 1,6. P1O-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,8 (2,1). Vma= 109,3 Jm 3. Híibitat i locaiització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. nava Coloma. YH m. SotaQuercus ilex suhsp. baiota. Leg. r conca MES Ibídem MES Ombria del Menejador. YHI m. SotaQuercus ilex suhsp. babia. Leg. E Garcia MES Mas de Tetuan. YH m. SotaQuercus ilex subsp. babota MES 3038 i Ma deis GaJ.iers. Y mu. SotaQuercus ilex subsp. babia MES

126 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: Sant Antoni. Paellers. Y m. Sola Quercus ilex subsp. babia MES Pla deis Gal.iers. Y m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a MES Patró d'abundncia: FF Reaccions químiques: 1(011 castany fosc amb lleuger lo gris-olivad, que passa al negrós, a la cutícula pileal, carn i base de i'estípit. Bibiiografia selecta: BID.uI), A. & FILLION, R., 1994: 79. Observacions taxonómiques: El C. castancus Fr. ex Buil. ss. Konrad & Maublanc, té la base de I'estípit radicant (Konrad & Maublanc ). La diferéncia atnh el C. cistoadelphus Bidaud resideix en qué aquest no té les l.rnines lilitcies d'antuvi sí l'aresta fértil, així com abséncia de lil.s a la carn de i'pex de l'estípit (Bidaud, A., 1994). El C. castancus var. inon.speliensis Bidaud & Fillion té l'e.stípit freqüentment atenuat a la base, abséncia de toos lilacins preséncia de tons rosat rogencs al pileu, estípit cam de la base de l'estípit, així com espores amb berrugues grosseres, semblant les de les rússules (Bidaud, A., 1994). Probablement es tracte de la mateixa espécie citada per García Bona(1982) sota carrascars amb el nom de c. castaneus. i.'hydrocybc cas/anca (Bu!!.) ss. Ricken, tampoc Li se correspon exactanient per causa de negarli-se la higrofaniat al pilen (Ricken, 1915). Semblant el C. saturninu.s (Fr.: Fc) Fr. ss. Brandrud el al. (= C. cohabitans P. Karsten), no té com aquest les traces d'anell tan desenvolupades ni persistents ni comparteix hibitat sotasalix, Corylus Populus. Del C. lucoruin (Fr.) Karsten es diferenciaria per no tenir la cortina tan desenvolupada, ni les espores tan amples ni grosserament verrucoses ni compartir l'htbitat sola Popular en terrenys al.luvials. El C saturninas yac bresadolae M. M. Moser és bastant semblant, peró amb major desenvolupament del vel, manifest amb forma d'anell persistent. El 6'. oxytoncus Rob. Henry (1981) és menvs higrfan, té inés component lilaci al pileu, niiceli de la base del'estípit lilaci; aquest és Inés atenuat puntiforme espores mésvoluminoses, de 7-11 (12) x 4,3-6,5 o 12-1,2 x 8,8 pm en un abra descripció anterior (Heni 1956) i d'ornamentació més grossera. Com que Moinne-L. etal. (1990a) han neotipatel 6'. castancus var. castaneus (Pers.: Fr.) Fr., de la seua descripció extraiem les seg0ents diferéncies: deshidratació del pilen amb forma radial no en escarapel.la, com es dóna als nostres exemplars, reflex gris inetj.lic de la part superior de l'estípit no gris violaci, carn heig roscia sense tons violacis, almenys a la part superior de l'estípit, habitat sola Populus nigra i no sota carrasques, abséncia de pigment granulós vacuolar intracellular, aresta laminar amb céllules claviformes, peró no amplament claviformes espores una mida inés amples, amb berriigues més grosseres. Per tot alxb el difercnciem deis nostres exemplars

127 Butil. Soc. Micol. Valenciano 3: 1997 El C cypriadus Fr., descrit "iii nemoribus frondosis" és ba.stant semblant, perb té espores inés grans, de 8-12,5 x 5-6,5 pm, encara que Monne-L. & Reumaux (1989) Ii donen unes mesures menors, de (6,5) 7-8,5 x 4,2-4,5 hm, peró d'ornamentació espinulosa a l'pex arnb forma de corona i hibitat sota Cwpinus i Colylus així com aresta laminar amh pls desapercebuts. Al c. imbutus ft, bastant semblant macroscípicarncnt el C cjpriacus, Ii manca la corona espinulosa a l'iipex esporal. Així donc.s i esquemticament, direm que la decoració esporal en corona espinulosa correspon el C cypriacus, en corona granulosa el C sciophyllus i sense cap mena de dibuix al perfil el C imbutus. Característiques específiqucs: Dimensió mitjanament robusta, de 2,5-7 x 3-7 x 0,7-1,6 (2) cm. Pfleu amh forta deshidratació en escarapella restes blanquinoses del vel ahundoses sobre la seua vora; lmincs lilcies de jove; estípit igual o engrossit subfusiforme a la base, nu o amb escasses restes de cortina; tpex de l'estípit i carn subjacent lii.cia. Espores el lipsoidees, amb ornamentació gencralment fina: P10-P90a= (6) 73-9 (11) x (4) 4,6-5,4 (6,5) pm (N=200). 1 ltbitat: Querciis ilex suhsp. babia. Secc. Cinnabarini Melot: 28.-Cortinarius bulliardii var. violascens P. Karst., Hattsvampar 347 (1879) Descripció macroscbpica: Píleu convcxo-umbonat, de vora onat encre.spada, infractada; superfície sedosa, flbril.lo rimulosa a la vora, ami) les fibriles innates castany miniades, com a la base de l'estípit. Color castany fosc o ca.stany amb to groguenc, higrófan, amb taques negroses. Centre més fosc i de vegades civellat. De 2-6 cm. Líimines escotades o sinuat adnates, separades, amples, amb les cares rugoses. Color castany fosc o canyella, de vegades arnb reflex rogenc. Aresta serrulada o regular, clara floconosa. Esporada canyella. EiÍiiit fusiforme, engrossat a la part inferior i atenuat alabase. De blanquinós a gris lila a la meitat superior, roig miniat a la meitat inferior, sobretot a la base. De 5-7 x 05-1,1 (1,5) cm. Textura castanya grisenca clara amb l'pex del córtex de l'estípit foscainent lila. Tendcix al castany negrós en envellir, peró a indrets variables i no exclusivament a la base de l'estípit. Olor variable, suau d'avcllana, de hin, de carahassa o cam una mica passada. Sabor indiferent. MIçehi rogenc ininiat. Característiques microscópiques: Cutícula ainb un epicutis fi i hifes de 35-9 jnii d'ampl.nia, hialines o amb pigment de granulós de membrana fi, incrustant, de patró transversal. hlipoderm ben desenvoiupat d'estructura cel.lular o pnismitica amb elements gruixuis, fin les 38.tm d'ainplria i pigrnent cridaner incnistant de patró transversal, arnb bandes crostoses, castany amb to rogenc, també visible a la trama. Fíbules

128 Butil, Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 destacades. llifes del vel amb pigment vacuolar. Basidis tetraspórics, anodins, fibulais, de x 7,5-9 pm. Aresta laminar estéril, amh eleinents catenulats amb l'article terminal fibulat a la base, cilindro clavat, clavat, e!.líptic o vesiculós, hialí, de x 4-11 pm. Espores en visió Literal pruniformes, ovoidees o e!.lipsoides; en visió frontal, pruniformes, ovoidees, obovoidees, el.lipsoidees o el.líptiqucs. Amh herrugues arrodonides, fines, mitjanes i grosseres, aillades o curtainent confluents, donant un perfil aculeat, crenulat, flstonejat o grosseraincnt flstonejat crostós. Apícula fina. Base no, atenuada o afilada. Perfil juxtaapicular adaxial recte, depriinit o una mica convex. Ápex arrodonit o discretament atenuat. No reaccionen en roig als alcalis. Mn= 7 x 5,3 pm. Mx= 11 x 7,3 on. Md= 9 x 6,3 pm. P10-P90a= (7) 83-9 (11) x (5) 5,7-6,7 (7,3) pm Qma= 1,4. P10-P90 Qa= (1,1) 13-1,6 (1,7). Vma= 180,8 pm 3 Híibitat i loca!ització: ALACAN'L Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Paellers. Leg. T conca. YH rn. Sota QUeTCUS ilex suhsp. baiota MES Patró d'abundincia: F Reaccions químiques: KOH castany negrós a la carn, vio!aci-negrós al córtex de l'estípit, lilim a la base. Icon. Se!.: BIDAW,A. ETAL., 1994: PL 143, f. 263, P. 186, flg. 16. BOUDIER, E., : Pl BRANDRUD, T.E. ETAL., 1990: A 37. MosliR, M. ETAL., , 111 cortinarius: 29. ROCARRL1A, A., 1986: 216. Observacions taxonmiques: Es diferenciaria del c. neocolus Bidaud etal. (1994) per no presentar la perifria pileal estriada, no exclusivament negrosa la caro de la base de l'estípit i cistidis no tan amples (15-20 pm). Característiques específiques: l)imensió mitjana: De 2-6 x 5-7 x 05-1,1 (1,5) cm. Pfleu castany rogcnc, higrófan, lijmines amples castany rogenques i estípit engrossit a la base, on adqui reix una coloració miniada. Esporesc!.lipsoides: 1, 10-1,90a= (7) 83-9 (11) x (5) 5,7-6,7 (7,3) jan (N=100). Htbitat: Quercus ilex subsp. ballota

129 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Secc. Hydrocybe (Fr.) Nezd: 29.-Cortinarius dccipiens yac decipiens (Pers.:Fr.) Fr., Syst. mycol.: 236 (1821) Descripció macroscbpica: Píleu convexo umbonat o afonat periumbonalment, castany fosc rogenc, higrófan, ocre groguenc en assecaise. Infractat una o diferents vegades a la perifria. Deshidratació radial. Fibril.les bianquinoses que tendeixen a i'ocre, restes del vel general. Vora estriada per transparncia. 1)e 2,5-5 cm. Limines subescotades, sinuades, amples, separades, 7/cm fius 0,6 cm d'alçada. Castany fosques, inés (IUC el píleu, ainb to rogenc, ainb l'aresta p1.1ida. Esporada canyella. 1í2it de subigual a atenuat suhradicant, cespitós, fibril.lós, ainb bandes blanquinoses per sota de la iinplantació (le laneil fibrós inés o menys persistent. Castany amb to rogenc, blanquinós toinentós a la base. De 5-6 x 0,5-6 cm. Textura crema grisenca o castanya no o amb to rogenc molt suau, to que s'enfosqueix a la base de l'estípit, sense adquirir mai una coloració clarament rosada, roja o safranada. Olor inapreciable o de fusta banyada. Al cap d'unes hores pot fer-se una mica arom.tica. Sabor nul. Descripció microsd)pica: Cutícula pileal amb hifes finameni incrustades, bastant reduyt. Hipoderm clarament delimitat per ésser inés pigmental que la carn, ami) pigment incrustant de membrana, castany grogós, granulós, cridaner, peró sense formar crostes transversals; també s'observa pigment citopiasminic homogeni. Basidis tetraspórics, de x 7-9 pm. Céi.lules estérils abundoses i cridaneres a l'aresta laminar, catenulades, amh l'article terminal cilindro clavat, clavat i esfero pedunculat, hialines, fibulades, de x 6-11 pm. Espores en visió lateral, el.lipsoidees, el.lipsoideo el.líptiques o ovoidees; aigunes suhcilíndriques i d'altres suhamigdaiiformes; en visió frontal, el.lipsoidees, el.líptiques, ovoidees, ohovoidees o subnaviculars. Berrugues fines mitjanes, a penes confluents a la base, que fan protrusió asperulada sobre el perfil superior crenulada sobre l'pex. Incrementen molt poc el tamauya mesura que se situen prop de l'tpex. Apícula fina. Perfil juxtaapicular adaxial lieugerament convex o recte. Base no o escassament atenuada. Mn= 6,5 x 4,5.an. Mx= 11 x 6,5 pan. Md= 8,5 x 5,3 pn. P10- P90a= (6) 75-9 (11) x (4) 5-5,9 (6,5) pm. Qma= 1,6. P1O-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,8 (2). Híbitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar dela Font Roja. Oinbria baixa Mas de Tetuan. YH m. Sota Quercus ilex subsp. baiota Quercusfaginea. Leg. A. conca MES Pla deis Gal.lers YH m. SotaQuercus ilex subsp. babia MES Cava Coloma. Yl m. Sota Quercus ilex suhsp. babia MES Patró d'abundincia: F

130 ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Iconografia selecta: BRANDRUD, T.E. ETA!,., 1994: CO2. Consideracions taxonmiques: Macroscpicainent, al camp, diferenciem les tres espcies trobades de la secció Hydrocybe per les característiques segilents: Abséncia de coloracions rogenques a la carn sobretot de l'estípit al G. dec4tíens var. decipiens, coloració roig safranada a la carn de la base de l'estípit al C. urnbrinolens, olor (le fiors de taronger i coloració rosada a la carn de l'estípit al C. decipiens var snbturibulosiis. Microscópicainent, diferenciem el C. decipiens var. dec4iens de la var. subturibulosus per tenir aquest darrer les espores amb herrugues més grosseres la cutícula i trama piieals amh incrustació de membrana més grossera, en plaques transversals, fet que tainhé es dóna al C. umhrinolens, peró amb espores amh berrugues sense formar plaques. El 6'. dec4.iens var subturibulosus el C. u,nbrinolens tindrien una cutícula en grans plaques incrustades (emparentats amhdós amb la secció següent deis Incrustati Melot), fet que no comparteix el 6'. decij)iens var. dccijiens, mentre que el 6'. dcc ipiens var subtnribulosus tindria les espores formant grans crostes apicais, fet que no es dóna ni al C. umbrinolens ni al C. decipiens yac decipiens. 6'. decijiens yac declj)iens: Mn= 6,5 x 4,5 pm. Mx= 11 x 6,5 izn. Md= 8,5 x 5,3 pm. P10- P90a= (6) 75-9 (11) x (4) 5-5,9 (6,5) pm. Qma= 1,6. P10-P90 Qa= (1,2)1,41,8 (2) (N=180). Vma= 128,7 pm. (N=180) 6'. umbrinolcns: Mn= 7 x 4,3 Jan. Mx= 11 x 6,5 jan. Md= 8,5 x 5,3 jan. P10-P90a=(7) 8-9 (11) x (4) 4,7-5.9 (6,5) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,9 (2,4). Vma= 131,9 pni. (N=60) 6'. decipiens var. suhturihulosus: Mn= 8 x 4,5 pm. Mx= 12 x 6,5 pm. Md= 9 x 5 pm. P10- P90a= (8) (12) x (4) 4,9-5,6 (6,5) pm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,3) 1,61,9 (2). Vma= 131,6 jan 3. (N=80) Característiques especifiques: l)imensió menuda: l)e 25-5 x 5-6 x 05-6 cm. Pfleu higrófan, castany fosc amb to rogenc, ltmines amples, separades, castany fosc amb to rogenc; aresta inés pal.lida. Estípit igual o atenuat radicant a la base amh bandes blanquinoses, castany amb lo rogenc. Carn grisenca o ainb to castany una mica rogenc, peró mai clarament rosada, roja o safranada. Olor nulla. Espores ei.lipsoidees, més o menys allargades, no cridanerament verrucoses i bernigues sense clara tendéncia a augmentar cap l'.pex: Pl 0-P90a= (6) 75-9 (11) x (4) 5-5,9 (6,5) pm (N= 180). Híibitat: Q. ilex subsp. baiota pur o amh Quercusfaginea

131 Butil. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997 Hydrocybes de la Font Roja dalcol Diersó L xc. decipens MES 2982 (60) C dec va, subtunbubsus ~ 3059 (N=60) c 1 x Llargária Cortinarius decipiens var. subturibulosus (Kizlik & Trescol) Ortega & Mahiques, Doc. Mjcol. XXV (98-100): 301 (1995) Bas.: C. subturil.miosus Kizlik & Trescol, Doc. Mycol. XXI (83): 41, (1991) Descripció macroscbpica: Pileu convexo rnarnellonat arnb marnelló agut o obtús. 11igrofantat acusada: de coloració ca.stanya fosca, rogenca, bicoloi; arnb la perifria alluticia, més marcada en sec. Amb restes fibrillosos blanquinosos del vel, més visibles a la periíeria.. l)e 3-4,5 cm. Líimines d'arrodonides escotades a suhuncinades. Castanyes amb to rogenc; rogenques en envellir o a la manipulació. Aresta finament floconoseta l)lanquinosa. Fins 0,6 cm. d'alçada. Espaiades. Esporada canvella. tíjjt igual o una mica engrossit a la base, blanquinós-sedós amb tons rosats a l'pex; rogenc grogós en envellir. Restes flbril.loses incompletes de l'anell i bandes blanquinoses poc diferenciades cap avall. Tomentós a la base. Fistulós. De 3,5-4,5 x 0,4-0,5 (0,55) cm. Textura de consistncia fibrosa. Color roig vinós uniforme a l'estípit, sobretot a la part central; gris rosat uniforme en envellir; extrema vora del córtex de l'e.stípit grogosa. Yi blanc. El general present al píleu amh forma de fibril.les aracniformes, de predomini perifric,blanquinoses. També a I'estípit. Vel himenial amb forma de banda anuliformne incompleta, blanquinosa. Qior: De flors de taronger, més forta en assecar-se. Sabor: Insípid, banal o oliós. Característiques rnicroscbpiques: Cutícula pileal arnb epicutis amb pigment incrustant, de membrana, ben patent. Hipoderm amb bifes gruixudes 1 pigment castany fosc, ncrustant, cridaner, ben destacat, amb forma de plaques

132 ButiL Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 transversals, tainbé present a la trama. Aresta laminar amh c!.itiles estrils claviformes, esferopedunculades, fibulades, de x 6-10 lan. Espore.s en visió lateral, subcilíndriques, el.lipsoidees. En visió frontal, subcilindriques, el.lipsoidees, el.líptiqties, pruniforme allarguissades o naviculars. Berrugues fines, mitjanes i molt grosseres, fonnant plaques crostoses curtes, rectes i modificant el perfil esporal a finament denticulat a la incitat superior i flstonejat crostós a l'pex, on són molt més grans. Apícula fina. Base atenuada o afilada freqtientment. Perfil juxtaapicular adaxial recte o una mica cbncau. Homomórfia lleugera. Mn= 8 x 4,5 pm. Mx= 12 x 6,5 han. Md= 9 x 5 pm. P10-P90a= (8) 8,1-9 (12) x (4) 4,9-5,6 (65) pm. Qrna= 1,8. P10-P90 Qa= (1,3) 1,6-1,9 (2). Vma= 131,6 pm 3. Hibitat i Localització: ALACANT. Alcoi. (arrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Paellers. YH m. Sota Quercus ilex suhsp. ballotci. Leg.A. conca MES Patró d'abundancia: FF Reaccions quírniques: KOH: Ca.stany rogenc negrós a la cutícula pileal i carn del pilcu; castany grisenc a la base de l'estípit. Tintiira de Guaiac positiva. BibI. Se!.: 1RESCOL, E, 1983: 69 Icon. Se!.: ApARIcI, R. ETAL. 1995: 64. ORTEGA, A. ETAL., 1996: 263 Característiques específiques: Dimensió menuda: De 3-4,5 x 3,5-4,5 x 0,4-0,5 (0,55) cm. Píleo higrófan, de castany rogenc a allutaci, l.mines castanyes rogenques, espaiades estípit igual, castany rogenc. Carn rogenca a l'estípit. Olor de fiors de taronger, més sentida en eixugar-se. Espores el.lipsoidees, subcilíndriques, fortament crostoses, augmentant el gruix de les herrugues cap l'tpex espora!: P10-P90a= (8) 8,1-9 (12) x (4) 4,9-5,6 (6,5) la (N=80); cutícula i trama amb hifes força i cridanerament incrustades. lltbitat: Q. ilex subsp. ballota Cortinarius umbrinolens P. D. Orton,NotesRoy Bat. Gard. Edinb. 38 (2): 319 (1980) Sin.: C. rigidus (Scop.) Fr. ss. M. M. Moser Descripció: Píleo convexo-umbonat, amh uinbó ohtús, depressió periumbonal vora infractada i clivellada

133 Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997 Superfície ifisa, coherta per fibril.les argentades, blanquinoses, més espesses sobre!'umbó. Castany groguenc, higrófan, passa en assecar-se a l'ocre pi.lid amb tons rogencs. En envellir es Inca de castany-negrós. De 2-4 cm. ltinines escotades o uncinat-arquejades, espaiades, ventrudes, de 4 mm d'alçada. 1)e joves, grises groguenques, passen a ocre-groguenques. Aresta regular, p.1 lida i finament floconoseta. Esperada canyel!a clara, ocrosa o canyclia fosca. Etfpit igual o atenuat-subradicant cap a la base, torterut, amh restes aracniformes del vel formant ane!l i bandes floconoses desflecades blanquinoses per sota dell en nombre de 3-4. De blanquinós isa a castam' fosc i, inc!ús, negrós, sobretot a la base. 1)e 5-8 x 0,5-0,7 cm. Textura blanquinosa, ocre clara al pileu; ocre rogenca a!'estípit, amb!a base roja safranada. Ennegreix en tocar-la o envellir. Olor nulla o terrosa suhrafnica. Sabor indiferent. Caractcrístiques microscópiques: Cutícula ffileal amb epicutis poc desenvolupat, amh pigment incrustant. Hipoderm ben destacat amb pigment incrustant gros, formant bandes crostoses tranversais, cridaneres, tainhé presents, peró no de forma tan notable, a la trama. S'acompanyen de grans piginentaris intersticials. Basidis tetraspórics, anodins, de x 6-8 tan. C?llu!es estírils de l'aresta noinbroses, catenulades, hialines, fibulades, clavades o ventricoses, de x 6-12 pm. Esperes en visió lateral, cilindroidees, el.lipsoidees, ovoidees o subamigdaliformes; en visió frontal, e!.lipsoidees, e!.líptiques, ovoidees o subnaviculars. Berrugues fines i mitjanes, curtament confluents a la base, que donen un perfil denticulat, sense augmentar de tamanv, de forma cridanera, cap a l'pex. Apícula fina. Perfil juxlaapicular adaxial recte o lleugerament cóncau. Base no o discretament atenuada. Mn= 7 x 4,3 pm. Mx= 11 x 6,5 pm. Md= 8,5 x 5,3 pm. P1O-1190a=(7) 8-9 (11) x (4) 4,7-5,9 (6,5) prn. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,9 (2,4). Hábitat i Loc.: ALACANT : Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Senda de! Pla de la Mina. Y m. Sota Quercus ilex subsp ballola. l.eg. 7 conca MES Patró d'abundncia: F Reaccions químiques: K011: Ca.stany-ncgrós cutícula i carn. Icon. Sel.: ARNOLD, N., 1993: T. 34, Abb. 130, 131. BRANDRUD, TE. ETAL., 1990: A08. Consideracions taxonmiques: Es diferenciaria fonamentalment del C. vernus Linstr. & Melot per tenir aquest les espores aniplament

134 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 el.líptiques o subgloboses, de (7) 75-8,5 x 5-6 p, ésser espacie primaveral i olor nulla (Brandrud et al., 1994: C51). l)iferenciein aquesta espcie del C. decipicis var. subturibulosus per tenir aquest darrer les espores ainb berrugues més grosseres, formant grans plaques, que donen una aparrmcia un perfil totainient diferents, així com l'abséncia de l'olor de flor de taronger tan característica, encara que la piginentació de la cutícula pileal siga tan semhlant a les dues espécies. El C. erythrinus var. petroselineus (Chevassut & Henry) Ortega & Mahiques varietais (Ortega & Mahiques, 1995a: 298), molt semblant el C. umbrinolens P.D. Orton, exceptuant l'olor, té les espores més amples, olor de julivert coloració porpra de la carn de l'estípit no tan massiva i ben localitzada a l'pex o a la base, depenent de la varietat (Chevassut, G & llenr R., 1982). Resaltem la variabilitat de l'olor en diferents recollectes al llarg deis anys a la mateixa zona miceliar on trobein individus amb olor nul.la, olor subfruitada o clarament de julivert, depenent de l'hora, estat meteoror)gic i edat poblacional. Creiein que és per aquest inotiu que són tan semblants el c. umbrinolens, el C. eythrinus vai petroselineus el c. purpureobasalis Bidaud. El 6'. turibulosus (Schaeff. & Horak) Bon & Garn, té l'estípit amb aneil blanc, carn castanya anib olor d'encens o de fusta de cedre i espores oblongues amh forma de rotilo. El 6' erythrinus (Fr.) Fr. no té olor i les espores no són oblongues i sí més menudes i amples. Característiques específiqucs: Dimensió menuda: De 2-4 x 5-8 x 0,5-0,7 cm. Píleu castany grogós, ociós pal.lid o castany negrós, linines espaiades, gris grogoses arnb l'aresta pal.lida i estípil igual o atenuat subradicant amb restes aracnifonne.s blanquinoses formnant bandes. Carn ocrosa rogenca a l'estípit, amb la sena base roig safranada. Olor nul.la. Espores el.lipsoidees o cilindroidees, sense augmnentar el gruix de les berrugues cap l'pex esporal: P90a= (7) 8-9 (II) x (4) 4,7-5,9 (6,5).un (N=60). Hmbitat: Q. ilex subsp. baiota. Secc. Incrustati Melot: 32.-Cortinarius hemitrichus (Pers.: Fr.) Fr., Syst. mycol.: 230 (1821) Descripció macroscópica: PíIeu convex, amplament umbonat, higrófan, no estriat per transparéncia, encara que foscament canaliculat a la periferia. Castany rogenc amb to grogós, rovellat, ambre en estat hurnit, que passa a castany grogós en assecaise, amh desliidratació circular pci centre i amb forma de taques radials o amples zones a la periferia. Centre Bis, amb tota la resta sembrada de fines escatetes blaiiquinoses que pa.ssen a ocroses pid.lides. De 4 cm. l.tmines arrodonides, sinuades o rectes; (le tota mena, amb la inserció poc cridanera; ventricoses. Aresta crenulada i concolor. Separades, amb un total de 42 limines. Calçada flns el cm. Castany grogoses. Esporada canvella no massa fosca. iií)it discretament atenuat de la mcitat cap a la base; amb la zona de l'anell ocupada per restes fibrilloses

135 Butil. Soc. Micol. Vaencíano 3: 1997 evidents, peró incompletes, blanquinoses, semhlants a les bandes que hi són per davali del rnateix.. Ápex gris castany, centre castany fosc i extrema base blanquinosa, estrigosa. De 3,5 x 0,4 cm. Textura molt fina al pfleu, blanquinosa; castanv ocrosa al córtex de i'estípit del pfleu. Base de l'estípit, castany grisenca. Qku débil, de fusta de xop. Descripció microscópica: Cutícula pileal amb epicutis i hipoderm fortament incrustats, amh pigment forinant plaques transversals destacades, cridaneres. A les capes més profundes no és tan forta la incrustació ni formen traços zebrats tan evidents. També s'observa pigment incnistant a la trama laminar, encara que no tan gruixut. Basidis tetraspórics, de x 5,5-7 pm.. Mesta laminar unb cél.luies cstérils basidioliformes, de poc relleu, pel que resulta bastant homogénia. Espores en visió lateral ovoidees, el.lipsoides o amigdaliformes; en visió frontal, ovoidees, el.líptiques, subcordiforine, subgloboses o deformes, semblant les del Melanogaster variegatus, vcient-se, paradoxaiment. una 1. de 3,5 pm i una 1 de 7,5 1am. Ornamentació densa, fina i ainb forma de plaques baixes, sense o amb a penes protrusió al perfil. Perfil juxtapicular adaxial convex o de vegades recte. Base arrodonida. Ápex generaiment atcnuat. Heterospómia marcada. Apícula fina, en ocasions fina i llarga, fins 1 pni. Mn= 6 x 4pm. Mx= 10 x 6,5 pm. Md= 7 x 5,3 pm. P10-P90a= (6) 6,7-8 (10) x (4) 4,5-5,9 (6,5) pm. Vrna= 106,3 prn 4. Qma= 1,4. P10-P90 Qa= (1,1) 1,3-1,6 (2,5). Reaccions químiques: KOH castany fosc a totes les parts del carpófor. Fenol i formol negatives. PIiA negativa o un taiit caoba subcuticular pileai. NO Ag grisenca sobre la textura. Habitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Barranc de l'lnfern. Y m. Bosc mnixt de Phzns halepensis i Quercus ilex subsp. ballota. Leg. T C'onca MES Patró d'abundncia: R Consideracions taxonbmiques: Cal que el diferenciem del C. angelesianus A. II. Smith, tan sois diferent per causa de les bandes castany grogoses que té a l'estípit, restes del vel que són blanquinoses al C. hemitrichus. El C Jlexipes (Pers.:Fr.) Fi (=C. paleifenis Svrcek, Arnold, 1993: 114) té tons lilacis a l'pex de l'estípit i centre del pfleu mnolt fosc, trets que el diferencien així mateix del C. sublatisporus Svrcek. El C. helohius Romagn. no és típic de la tardor i no té el vel tan desenvolupat, dcixant sobre el pfleu tan sois restes sedoses arenoses. El 6'. saniosus Fr. té el vel grogós i no té fibroescates sobre el pfleu. El 6'. romagnesii Rob. Hemy també té la superfície pileal sedosa és típic de primavera i habita llocs cremnats

136 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Bibliografia Icon. selectes: ARxow, N., 1993: 123, Taf. 11. BRANDRLD, T.E.& Al.., 1990: A 31. MOSER, M. EJ AL., : 111 Cori inarius: 51. Característiques especifiques: Dimensió mitjana menuda: De 4 x 3,5 x 0,4 cm. Pfleu castany grogós, higrófan, finament escatoset, lmines castany grogoses estípit una mica atenuat a la base, castany amb bandes blanquinoses restes de la cortina evidents. Carn ca.stany ocrosa. Espores el.líptiques: P10-P90a= (6) 6,7-8 (10) x (4) 45-5,9 (6,5) pm (N=100). Cutícula pileal fortament incrustada. Hábitat: Bosc rnixt de Q. ilex subsp. babia P halepensis. Secc. Malachii Melot: 33.- Cortinarius diosmus var. diosmus Kiihner, Buli. mens. Soc. Linn. Lyon 24 (2): 169 (1955) Sin.: c. aientatus (Pers. : Fr.) Fc ss. Rob. Henry (Kühner-Romagiesi, 1953: 280) Descripció: lilt, convex, amplament umbonat, que passa a pla-con'ex. Superfície gebrada, sedosa argentada, hrillant, blanquinosa, que desapareix de forma tardana, deixant restes a la vora del píleu on també apereixen fibril les innates, ainb la resta castany fosca. A penes higr&an. De 4-5,5 cm. Litmines escotades o uncinades, ventricoses, ruguloses. Gris-castanyes que passen a castany rogenques canyclla. Aresta crenulada, igual, concolor o inés clara. De majors, hi ha un contrast cridaner entre les l.mines color tabac el pfleu sedós, blanquinós. Esporada canyella O tabac. Míiit engrossit o engrossit-fusiforme, igual o atenuat a la base, de vegades submarginat, ocasionalment cespitós, recobert per una capa sedosa blanquinosa, que va perdent-se adquirint una coloració castaiw bruta. Restes escasses de cortina blanquinosa o abséncia total della. Toinentós blanquinós a la base. De 4-7 x 1-1,3 (1,8) cm. Textura crema al pfleu, ca.stanya a les ales i suhcuticular, gris-castanya a l'estípit. En assecar-se passa a castany clac Olor d'antuvi subraf?mica o indiferent, fruitada al cal) duna estona. $al)ar indiferent o subrafanoide al cap duna estona.. Yi general abundós, aracniforme, blanc, bastant persistent. Característiques microscbpiques: Cutícula amb epicutis amb hiles entrecreuadcs o paral.leles, fibulades, amb pigment de predomini incrustant i pau'ó transversal, de 2-9 j.an d'ainplria; A inesura que s'apropen al suhcutis va augmentant el pigment vacuolar, que predomina clarament sobre l'incrustant a l'hipoderm i a la

137 ButiL Soc. Micol. Valenciano 3: 1997 trama; hipoderm ben desenvolupat, d'estructura prismática o subglobosa pigment incrustant de l)atró zehrat, de reforç de membrana i, sobretot, vacuolar intracel.lulai; fins les 30 pm d'amplria. Basidis tetraspórics, de base fibulada, de x 6,5-7,5 ini. Aresta laminar totaiment estéril, amb eleinents clavats, fusiformes o esfero pedunculats, de base fibulada, de x 7-15 pmo acompanvant-se d'algun hasidi en envellir. Espores en visió lateral d'el.lipsoides a suhpruniformes o ovoidees, algilnes subamigdaliformes; en visió frontal, el.lipsoidees, el.iíptiques, arnplament el1íptiques o pruniforines, de bernigues fines o mitjanes, algunes grosseres, sohretot cap a l'íipex, aillades o confluents escassa 1 curiament. Perfil asperulat, crenulat o fistonejat a l'?ipex. Apícula mitjana. Base de lleugerament atenuada a afilada. Apex arrodonit o una mica atenuat. Perfil juxtaapicular adaxial recte, deprimit o una mica convex. llomomórfia lleugera. Mn= 7 x 5 pm. Mx= 12 x 7 hm. Md= 9,5 x 6pm. P10-P90a= (7) 8,7-10,4 (12) x (5) 5,6-6,4 (7) pm. Qma= 1,6. P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,8 (1,9). Vma= 182,2 pm 3. Habitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. l'la deis Gailers. Y m. SotaQuercus ilex subsp. baiota. Leg. A. ('onca MES Cava Coloma. YHI m. SotaQuercus ilex subsp. haiota MES Pla deis Gailers. Y m. SotaQuercus ilex subsp. bellota. Leg. E Garcia MES Patró d'abundincia: FE Reaccions químiques: KOH: Gris fiiliginós que passa a castany fosc, negrós, a la cutícula pileal i carn del pílcu i estípit. con. Sel.: MARCIIAND, A., 1983: N 742. MENDAZA, R. & DIAz G., 1987: 460. MosER, M. cr Al.., : III Corlinarius: 75, oben. ORTI:GA, A., 1992: 146. Característiques específiques: 1)imensió mitjana: De 4-5 x 4-7 x 1-1,3 (1,8) cm. Pfleu castanv grisenc, cobert per un vel abundós, sedós, gebrat; lítinines castany grisenques i estípit engrossit a la base, sedós hlanquinós. Olor especial, d'antuvi rafanica, fruitada al cap duna estona. Espores el.lipsoidees: 1, 10-1,90a= (7) 8,7-10,4 (12) x (5) 5,6-6,4 (7) pm (N=100). llthitat Quercus ilex subsp. ballota. 34.-Cortinarius turgidus Fr., Epicrisis: 278 (1838) Dcscripció macroscbpica: Puleti convexo-campanulat amb la vora infractada. No higrófan. Crema grisenc o castany molt ciar. Superfície sedosa, hrillant, coberta pci vel fibril.lós, blanquinós, no massa abundós. De 3,5-4,5 cm. Líjinines adnat rectes o sinuat escotades discretament, 7/cm, fins 0,7Cm d'alçada. Crema grisenques K1

138 ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 que passen a castanyes; dubtosament gris lilacines, sohretot a la part externa. Aresta serrulada, floconosa i més pal.lida encara. Esporada tahac clara. tíuit obé.s fusiforme, blanquinós, sedós, qua.si totaiment llis. Apex un tant gris hlaci. De 55-8 x 15-1,8 (3,5) cm. Textura blanquinosa grisenca, arnb l'tpex de l'estípit un lané gris lilaci. QIQr nul.la. Al cap d'una estona i al tail, déhilment fruitada. Sabor ndiferent. Descripció microscbpica: Cutícula pileal arnb un epicutis amb hiles fibulades, fins les 8 pm d'amplria i pigment vacuolar intracellular gris lilaci ciar. Hipoderm ben desenvolupat amb hifes fins les 28 pun d'ainplria i pigment de reforç de membrana i vacuolar intraccl.ltmlar. Trama amb pigment vacuolar intracel.lular, peró menys intens que a i'hipóderm. Basidis tetraspórics, de x 6-9 Pm. Aresta laminar amb cl.lules estriis cilíndriques o cilindro-ciaviformes, d'tpex rom o atenuat, de 9-25 x 5-6 pm. Espores en visió lateral el.iíptiques, el.lipsoides, subpruniformes, en oca.sions subcilíndmiques o subamigdaliformes; en visió frontal, ei.líptiques, subpruniformes o rarament subcilíndriques. Berrugues fines, escasses i amllades que fan un perfil inalterat o suaument asperulat. Apícula fina. Perfil adaxial juxtaapicular recte una mica deprimit. Ápex arrodonit o ocasionalment atenuat. Base no o tina mnica atenuada. llomomnórfia lleugera. Mn= 6,5 x 5 pm. Mx= 10,5 x 6 Jan. Md= 8 x 5,4 pn. P10-P90a=(6,5) 75-8,9 (10,5) x 5-5,6 (6) pm (N=60). Qma= 15 P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,7 (2,1). Vrna= 123 pm. Hjbitat i iocalització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Y m. SotaQuercus ilex subsp. babia. l.eg. T Conca MES Patró d'abundancia R Reaccions químiques: K011 castany ciar a la cutícula pileal 1 a la cam, prcticament negativa. Bibliografia selecta: henry, R.,1958: 371. MELOT,J., 1982:201. Iconografia selecta: Biwtnwo, T.E.& AL., 1992: Consideracions taxonbmiqucs: Del C. diosmu.s var. diosmus Kiihner i del C. urbicus es diferenciaria per tenir el vel menys

139 Butil. Soc. Micok Voenciana 3: 1997 desenvolupat i tamany inajor, amb carpbfors adults més clars. Del C'. quarciticus Lindstr. (=. malachius (Fr.:Fr.) Fr.) per tenir menys componentviolaci, tamany tainbé major, abséncia d'escates h.bitat fora de coníferes. Del C. alboviolaceus (Pers.: Fr.) Fr. per tenir menys cornponent violaci i tamany també diferent. Característiques específiques: Dimensió mitjana gran: De 35-4,5 x 55-8 x 1,5-1,8 (3,5) cm. Pílcu convexo-campanulat castany ciar, l.mines crema grisenques i estípit obés, fusiforme atenuat a la base i de color p1.iid. Espores el.líptico-suhpruniformes, finamentdecorades: P10-P90a=(6,5) 75-8,9 (10,5) x 5-5,6 (6) jm (N=60). 11lbitat sota Quercus ilex subsp. baiota. Secc. Rubricosi (Rob. Henry) ex Monne-L. & Reuin.: Subsecc. Subferruginei (Rob. henry) ex Monne-L. & Reum.: 35.-Cortinarius subferrugincus Fr, Syst. mycol. 1: 234 (1821) Ss. Rob. Henry. Dcscripció macroscópica: iilti convex o pla, difusament umbonat; infractat o no a la vora. De superficie vellutada o finament fibro-metxulosa per les restes del vel de blanquinós a castany-cérvol, permanents a la periféria, fibriliós innat. De vegades, vora reflexa i clivellada. Algines taques radials castany fosques. Crema blanquinós de jove, passa a castany amb to rogenc, sohretot al frec, concolor amb les lrnines i estípit. A penes higrófan, pot canviar a dant rosat o dant i vora blanquinosa. l)e 3,5-8 cm. Limmiiies subescotades, separades, ventricoses, de 5-8/cm de 0,6-1,3 cm d'alçada. Castany fosques, soidescents, amb to rogenc. Aresta crenulada, pm.lida, floconosa i amplanient serrada. Esporada, canyella. típit igual o una mica fusiforme atenuat a la base. Escasses fibres de cortina, sense empreinpta dandi, evanescents. De gris hianquinós passa a castany amb to rogenc. Base floconosa blanquinosa. De x 1-1,5 (1,9) cm. 'lextura de ca.stanv clara a cérvol, castany fosca amb to rogenc a la part central del pfleu ca.stanv amb to safranat rogenc a la base de l'estípit. Olor nulla o de brossa, d'humus o de'escorça de margalló. Sabor indiferent. Característiques microscópiques: Epicutis amb hifes fines de pigment fi granulós de membrana intracellular homogeni i p.l.lid; hipoderm ami) predomini (le pigment intracellular vacuolar homogeni preséncia concomnitant de pigment granulós fi de membrana. Basidis tetraspórics, anodins, de base flhulada, de x 6,5-9 hm. Aresta laminar amb cél.luies estérils de dilíndric claviformes a esfero-pedunculades, hialines, de

140 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 base fihulada, de x pm. Espores en visió lateral, el.lipsoidees, el.lipsoideo amigdaliformes, subcilíndriques, el.11ptiques, siihpruniformes; en visió frontal, el.lipsoidees, el.lipsoideo el.iíptiques o naviculars, ovoidees o subpruniforines. Apícula, mitjana o destacada. Berrugues fines i mitjanes, confluents a la base, que donen un perfil asperulat, denticulat a l'ipex, on són una mica més gruixudes. Perfil juxt2apiduiar adaxial recte o convex. Base no o poc atenuada. Ápex rom o atenuat. Heteromórfia Initjana. Mn= 7 x 5. pm. M.x= 12 x 6,8 pm. Md= 9,5 x 5,8 pm. P10-P90a= (7) 83-10,3 (12) x (5) 53-6,1pm. Qrna= 1,6. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,8 (2). Vma= 164,9.nhi 3. Reaccions químiques: Pota.ssa: Castany fosc amh to rogenc que passa a negrós, a la cutícula pileal; castany fosc que passa a negrós a la carn, menys la base de l'estípit que adquireix un to groc verdós. Hbitt i Loc.: AIACAI4iiT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria del Mas (le Tetuan. YH m. Sola Quercu.s ilex subsp. ballota i Quercusfaginea. Leg. E Garcia MES Ibídem MES Font del Rossinyol. Y m. Sota Quercus ilex subsp. baiota. l.eg. 'J C'onca MES Rodalies de la Font deis Xops. Y m. Sola Quercus ilex subsp. ballota MES 3036 i Patró d'abundincia: F Notes taxonbmiqucs: Es diferenciaria del c. sufí/ns Fr. ss. Lge. per tenir aquest darrer l'estípit obs, color de la carn de la base de lestípit no safranada ni rogenca al frec i to lil& a alguna part del carpófoi; més constant a l'ipex de l'estípit, i espores més ampies. Sovint confós amb el C. rubricosus Fr., bastant semblant, peró reserval a les pinedes o boscos mixtos. Al C. sordescens Rob. 1 lenly Ii manquen els tons rogencs, sobretot al frec. Bibl. Sel.: HENRY, R. 1958: 420. Característiques espccífiqucs: Dirnensió mitjana: De 3,5-8 x 3,5-11 x 1-1,5 (1,9) cm. Pfleu poc higrófan, (le crema hianquinós passa a castany rogcnc, i.mines castany rogenques amb i'aresta pal.lida i estípit igual o una mnica atenuat que passa de gris ciar a castany rogenc, amb escasses fibres de la cortina. Carri castanya amb lo rogenc. Epores el.lipsoidees: Pi0-P90a= (7) 83-10,3 (12) x (5) 53-6,1 pm (N=140)

141 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 i1ibitat sola Qaercus ilex subsp. baiota i Quercusfaginea. Secc. Sordescentes Melot: 36.-Cortinarius aprinus Melot, Doc. Mycol. XX (77): 93(1989) Descripció macroscbpica: flçi convex, fosca i amplament umbonat, higrofanettat variable, de vora regular o reflexa piegat crispada. Castany, més fosc al centre o castany ocrós, un tant safranat, rogenc vora blanquinosa. Cobert ler un abundós vel blanquinós, sedós, brillant, que pot aplegar a formar fibro-metxules, més persistents a la perireria. També s'observa un marbrejat fibrillós nnat. De 45-9 cm. Limines d'arrodonides adnates a subdecurrents, a penes uncinades, amples, separades, gniixudes, de 3-6/cm fis 1,3 cm d'alçada; venades. Aresta ainplament serrada, finarnent crenulada, clara floconosa. Castany ferruginoses fosques amb to rogenc, sobretot a la manipulació. Esporada canyella. tíit molt desenvolupat, fusiforme, discretament auglnentat a la base, atenuat a la part extrema inferior. Castany dat; amb escasses fibres més fosque.s, amh to rogenc, posteriorment, concolor a les Rimines. Base tornentós blanquinosa. De 6-11 x 15-2,2 (3) cm. textura gruixuda, castany clara, tina inica gris rosada a la base de l'estípit o castany ami) to rogenc safranat de forma marbrejada, de tota manera niés clara que les l.mines; és una mica més fosca al pfleii i base de l'estípit. Estopenca. Qit indiferent o d'almi.ssera, aromttica, de pell de poma o fngica-ferruginosa. Sabor indiferent. Dcscripció microscbpica: Cutícula pilcal amb hipoderin poc diferenciat. Epicutis d'unes 150 irn de gruixria, amb hifes hialines o amh pigment intraceiltilar castany grogós, de tipus hornogeni i vacuolar granulós. També s'observa piginent membranari de reforç. Fíbules presents. Ba.sidis tetra.spórics, de base allarguissada, fibulada, de x 8-14 lun. Céllules estrils de l'aresta laminar claviformes o d'pex atenuat, de base fibulada, de 7-52 x 7-15 pm, barrejades amb basidis esporulants als exemplars adults. Espores en visió lateral plano el.liptique.s, subel.liptiques o pruniformes; en visió frona1, el.lipsoidees, el.líptiques, amplament ellíptiques, sublariniforines, ovoidees o subgloboses. Ornamentació granulosa fina o mitjarla, grossera sobretot a l'ipex, de berrugús arrodonides, xafades, alllades o forinant curtes cadenes, que donen un perfil denticulat asperulat, trénuat, fistónjat o mellat sobretot a l'iipex. Aquestes poden aplegar fins les 2 pm de base x 1 pni d'a1hiraa1'pex esporal. Apícula fina o Initjana. Perfil juxtaapicular adaxial recte, convex 6 lleugerment deprimit. Base convexa o discretainent atenuada. Apex arrodonit, rom. Homomórfia cridanera. Mn= 7 x 5,5 pm. M.x= 12 x 8 pm. Md= 9,5 x 7pm P10-P90a= (7) 85-10,7 (12) x (5,5) 6,577,5 (8) pm Qma= 1,4. P1O-P90 Qa= (1,1) 1,2-1,5 (1,7). Vma= 244,1 pm

142 Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 Htbitat i locaiització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria del Mas de Tetuan. Y m. Sota Quercus ilex subsp. ha/lota. 1.eg. 7 Conca i E Garcia MES Ombria del Menejador. Y m. Sola Quercus ilex subsp. ha/lota i Quercusfaginea MES Pla deis Gal lers. Y m. Sota Quercus ilex subsp. bal/ota Quercusfaginea MES Patró d'abundincia: F Reaccions químiques: KOH, castany a la carn, castany amb lo verdós a la cutícula pileal carn de la base de l'estípit. Iconografia selecta: BRAIÇDRLTD, T.E. ti AL., 1990: A23 Característiques específiques: 1)imensió grar: 1)e 4,5-9 x 6-11 x 15-2,2 (3) cm. Pfleu ca.stany dar que passa a ocrós rogenc, amb restes de vel, lamines amples, castany rogenques i estípit robust, hulbós, de castanv ciar a castany rogenc. (.am castanya p1.1ida marbrejada de gris rogenc safranat. Espores ei.iíptiques, pniniformes o subgloboses, amb 1'ipex grosseramentverrucós: P a= (7) 85-10,7 (12) x (5,5) 65-7,5 (8) pm (N=140) Habitat: Q. ilex suhsp. ha/lota pur o amh Que rcusfaginea. 37.-Cortinarius pachypus M. M. Moser, NovaHedwigia 14 (2-4): 503 (1967) Descripció macrosc?pica Píleu convex, ainpla i baixament umbonat. Higrófan, peró no massa. Castany ciar, encara que s'enfosqueix arnb l'edat o I'estat d'imbibició. Fibril.lós innat, riinuiós. Superfície coberta per fibrilles sedoses bianquinoses, no massa abundoses. Miccia. De 55-7 cm. Ltmines escotades, anipies, separades, de 5-6/cm i fins cts 0,8 cm, d'aiçada. Castanv rogenques, inés fosques que el pfleu, ferruginoses. Aresta baixanient scrrulada inés pal.iida. Esporada canvella mitjana. iíit bulbós, clavat, de bianquinós a castany ciar, amb restes abundosos de cortina. El vel general no forma bandes. De 5,5-10 x 15-2 (3,5) cm. Textura gruixuda, de color crema, tina mica de gris rosada a castany rogenca fosca a la base de l'estípit, grisenca fosca a l'pex le l'estípit. Olor nui.la. Sabor ndiferent Descripció microscópica: Cutícula pileal amb un epicutis amb pigment incrustant zebrat. Subcutis amb pigment incrustant

143 ButH. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997 de reforç de membrana castany fosc. Trama arnb pigment intracel.lular vactiolar granulós perivacuolar. Basidis tetraspírics, de x 8-10 pm. Aresla laminar amb cél.luies estérils cilindro-clavades, de x 5-8 pm. Espores. Diferenciem les procedents de l'esporada, d'el.lipsoideo-el.lípiiques a subamigdaliíormes, m& el.líptiques i més curtes que les de procedncia laminar, que són el.lipsoideo-amigdaliformes, inclús boletoides, de major longitud de major Q. Apícula destacada. Berrugiies mitjanes grosseres amb fins tractes interverrucosos, denses, que formen un perfil crenulat, fistonejat a 1'ipex, on són més gruixiides. Base arrodonida o atenuat afilada. Apex arrodonit o atenuat. Perfil adaxial juxtaapicular convex, recte o deprimit. ileteromórfia marcada. Mn= 9,5 x 6 pm. Mx= 16 x 8 jam. Md= 12 x 7 pm. P10-P90a= (9,5) 10,6-13,5 (16) x (6) 65-7,3 (8) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,4) 15-2 (2,3). Vma= 304,2 pm3 Habitat i localització: AL&CANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Cava Coloma. YH m. SotaQuercus ilex subsp. bailo/a. i.eg. T Conca MES FM 2155 a-e. Patró d'abundtncia: R Reaccions químiques: KOH, castaliy fosc, negrós, sobre la cutícula pilca! la carn. PhA, roig vinós suhcuticular pilca!; negatiu a la cutícula pileal i a la carn. Bibliografla selecta: AR\OW, N., 1993: 138. Jconografia selecta: ARNOLD, N., 1993: Taf. 31. Consideracions taxonbmiques: Cal que el diferencicm del C'. bovinus Fr. per tenir l'estípit més massiu i sobretot les espores molt més grans. El C. aprinus Melot és més ciar i té les espores més curtes i ampies, el mateix que ocorre ainh el C. suilhis Fr. Característiques especifiques: Gran telamónia: I)e 55-7 x x 15-2 (3,5) cm. CapelI convex, fibrillós innat, castany; l.mines amples separades, gruixudes, castanyferruginoses; estípil amb buib destacat, blanquinós. Espores ei.lipsoides, grosserament verrucoses: P10-P90a= (9,5) 10,6-13,5 (16) x (6) 65-7,3 (8) pm (N=100). Hibitat sola Q. ilex subsp. bailo/a

144