Accents#625 Diari de Girona Suplement d Oci i Cultura DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Accents#625 Diari de Girona Suplement d Oci i Cultura DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009"

Transcripción

1 Accents#625 Diari de Girona Suplement d Oci i Cultura DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 CINEMA L estrella de la lluita lliure John Cena es passa a la gran pantalla amb «12 Trampas», dirigida per Renny Harlin >PÀG 3 CONCERT El so «ye-yé», en català i al segle XXI Angelina i els Moderns són una de les propostes més peculiars del panorama musical català d avui. Els anys 60 es deixaran sentir diumenge a la Casa de Cultura >PÀG 8 LA MIRONA The Pinker Tones obren la tardor La Casa de la Música de Salt inicia la seva programació el proper divendres 18, i ho fa amb una festa inaugural de luxe amb el duet barceloní, acompanyat dels Bloc Quilombo i els residents Sputnik DJs >PÀG 8 LA FITXA Estats Units- Nova Zelanda. Any: Durada: 114 min. Gènere: Fantàstic. Direcció i guió: Neill Blomkamp. Intèrprets: Sharlto Copley, David James, Jason Cope, Mandla Gaduka. Albèniz Plaça, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), CatCines (Figueres), Cines Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d Aro), Cines Roses. En mal lloc hem anat a parar «DISTRICT 9» PETER JACKSON PRODUEIX AQUEST FILM FANTÀSTIC EN EL QUAL ELS EXTRATERRESTRES SÓN ELS VENÇUTS Fa gairebé trenta anys, els humans ens preparàvem per mantenir el primer contacte amb uns éssers d un altre planeta. Mentre la nau s apropava per aterrar a la ciutat de Johanesburg, el món estava pendent de saber si aquests alienígenes ens volien conquerir o, per contra, venien a dur-nos pau i prosperitat. El resultat no fou ni un ni l altre: aquells extraterrestres eren els darrers supervivents d un planeta devastat i prou feina tenien d aguantar-se drets. Mentre el món decidia què fer-ne, van ser confinats a l anomenat Districte 9. CARLES RIBAS Pel lícula narrada gairebé com un documental històric, District 9suposa una posada de llarg del que el director canadenc Neill Blomkamp havia realitzat en el seu curtmetratge Alive in Jo- burg, en el qual s entrevistava gent del carrer per tal que donessin la seva opinió al voltant d uns pobres extraterrestres que no sabien on caure morts. De fet, la ubicació de la història a la ciutat esmentada no és casual: a banda que el director va néixer i va viure part de la infància en aquest indret, resultava enormement estimulant establir una metàfora al voltant de l alteritat en un país en ple desenvolupament de l apartheid. D aquesta manera, a mesura que avança l acció, els alienígenes comprovaran que els governants del país, lluny de trobar una solució pel seu cas, aguditzaran l exclusió rentantse les mans de l assumpte i cedint la custòdia d aquest grup a una empresa privada que només procura pels beneficis econòmics que podrien obtenir d unes armes que, malgrat no saber com funcionen, estan a anys llum de les que usen els exèrcits humans. District 9, a banda de combinar multitud de gèneres (crítica social, fantàstic i fins i tot tocs de comèdia), basa la seva originalitat en l estil narratiu: rodada a voltes càmera en mà com un fals documental o utilitzant imatges reals obtingudes dels arxius històrics de diverses agències de notícies, la sensació final que produeix el film a tots aquells que ja l han vist és que ens trobem davant una fresquíssima proposta que fa tot l efecte de convertir-se en una pel lícula de culte.

2 02 PUBLICITAT Accents DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 Diari de Girona

3 Accents Diari de Girona DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 CINEMA 03 «12 TRAMPAS» RENNY HARLIN, AUTOR DE «LA JUNGLA 2» I «MÁXIMO RIESGO», TORNA AL CINEMA MÉS MUSCULÓS EN UNA CINTA D ACCIÓ PROTAGONITZADA PER L ESTRELLA DE LA LLUITA LLIURE JOHN CENA. DIARI DE LA FITXA Estats Units Títol Original: 12 rounds. Gènere: Acció. Direcció: Renny Harlin. Intèrprets: John Cena, Ashley Scott, Taylor Cole, Steve Harris, Brian J. White, Travis Davis, Aidan Gillen. Ocine (Girona). Ben bé com un gerro. Ashley Scott, l eterna xicota. D indubtable atractiu físic, explotat Un Hèrcules modern en títols com Inmersión letal i fins i tot a Inteligencia artificial, aquesta actriu s ha especialitzat a fer de xicota del catxes en films com SWAT, Pisando fuerte o La sombra del reino. Després dels seus suggestius inicis a la sèrie B fantàstica, el finlandès Renny Harlin es va convertir en un dels artesans preferits de Hollywood gràcies a La Jungla 2 i Máximo riesgo, que l acreditaven com un individu molt dotat per a l efectisme visual però profundament negat per a la narrativa. PEP PRIETO El seu estil, massa deutor d una estètica de videoclip que als 90 començava a donar símptomes d esgotament, va acabar per cansar el personal, i films com La isla de las cabezas cortadas o Memoria letal van passar amb més pena que glòria a les taquilles d arreu del món. Amb l excepció de la divertida Deep Blue Sea, les seves pel lícules han anat degenerant: Cazadores de mentes, la quarta entrega d El exorcista i La Alianza del mal no complien amb els mínims exigibles de qualitat. De fet, el seu darrer treball, Cleaner, un thriller protagonitzat per Samuel L. Jackson, Ed Harris i Eva Mendes, ni tan sols ha trobat distribució en nombrosos països. Ara Harlin sembla haver volgut tornar als orígens amb 12 trampas, una cinta d acció amb vocació de sèrie B que busca fer de trampolí cinematogràfic per a l estrella de la lluita lliure John Cena. El nou actor, que l any passat ja va fer una primera temptativa amb The Marine (Persecución letal), aconsegueix que les aptituds dramàtiques d Arnold Schwarzenegger semblin les de Marlon Brando. 12 trampas està plantejada com un videojoc. El protagonista és el típic policia amb la típica xicota que és típicament segrestada pel típic psicòpata que ha planejat una típica revenja contra el bo de la pel lícula. La gràcia de la història és que el dolent li planteja al bo que superi dotze proves (un mica a l estil dels treballs d Hèrcules) si vol tornar a veure l amor de la seva vida. I, per descomptat, cadascuna de les proves és més perillosa que l anterior. La presència de Cena ocupa la pantalla (encara que sigui per una qüestió de bíceps), però per 12 trampas també s hi deixen caure Ashley Scott la noia de la sèrie Jericho, Taylor Cole, Steve Harris, Brian J. White, Travis Davis i Aidan Gillen, un dels protagonistes de la sèrie The Wire. La música original ve firmada per Trevor Rabin, tot un especialista en la matèria gràcies a les seves col laboracions amb el productor Jerry Bruckheimer. Excés d equipatge DIARI DE LA FITXA Espanya Gènere: Comèdia dramàtica. Durada: 120 min. Direcció: Daniel Sánchez Arévalo. Intèrprets: Antonio de la Torre, Roberto Enríquez, Verónica Sánchez, Raúl Arévalo. Albèniz Centre (Girona), Ocine (Girona), Cat- Cines (Figueres), Cines Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d Aro). «GORDOS» EL DIRECTOR DE «AZULOSCUROCASINEGRO» ENS PROPOSA UNA COMÈDIA DE COSTUMS AL VOLTANT DE L OBESITAT I DE COM SUPERAR-NE ELS TRÀNGOLS QUE PROVOCA Fa tres temporades el debutant Daniel Sánchez Arévalo triomfava al Festival de Sitges amb una pertorbadora i estimulant proposta anomenada Azuloscurocasinegro, la qual es va convertir en un merescut èxit de públic i, a més a més, es va endur diversos premis Goya. Amb Gordos, el director canvia radicalment d estil per oferir-nos una comèdia agredolça sobre un grup de teràpia per a obesos. CARLES RIBAS Aquest grup de teràpia, però, no consistirà a oferir dietes radicals per aprimar-se ni espartans exercicis físics, ja que del que es tracta és d esbrinar el perquè s ha arribat a aquesta situació i, en certa manera, a saber conviure amb uns quilos de més sense que això afecti l autoestima dels personatges. D aquesta manera, el film gira al voltant de cinc històries amb el mateix denominador comú l obesitat i que convergeixen totes elles en l Enrique, personatge principal de la pel lícula que actua com a fil conductor i que és capaç, gràcies a la seva actitud positiva, de contagiar cert humor i ganes de viure als altres partícips de la teràpia. L actor Antonio de la Torre (el qual hem vist recentment a Retorno a Hansala) s ha situat amb aquesta interpretació en el rànquing d actors que han hagut d engreixar-se fins a límits insospitats (en aquests cas, trenta quilos) per fer creïble un personatge. No cal dir que el número u d aquest rànquing encara correspon a Robert de Niro i la seva fabulosa interpretació del boxejador Jake La Motta en l obra mestra Toro salvaje. Val a dir que Gordos ha estat presentada fora de competició en el Festival de Venècia que s està celebrant aquests dies.

4 04 CINEMA Accents DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 Diari de Girona OBRA MESTRA MOLT BONA BONA INTERESSANT REGULAR DOLENTA CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA Cartellera LA PROGRAMACIÓ DELS CINES DE A LA PÀGINA 54 DdG QUÉ LES PASA A LOS HOMBRES? Estats Units Color. 129 min. Títol original: «He's just not that into you». Direcció: Ken Kwapis. Guió: Abby Kohn i Marc Silverstein, a partir del llibre de Greg Behrendt i Liz Tuccillo. Intèrprets: Ben Affleck, Jennifer Aniston, Drew Barrymore, Jennifer Connelly, Kevin Connolly, Bradley Cooper, Ginnifer Goodwin, Scarlett Johansson, Kris Kristofferson, Justin Long. ALBÈNIZ CENTRE, OCINE, CINEBOX DE SALT, LAUREN DE BLANES,CATCINEMES FIGUERES, CINES OLOT, ARINCO PALAMÓS, OCINE PLATJA D ARO I CINEMES ROSES. La comèdia romàntica actual, amb la il lustre excepció dels films de Judd Apatow, estan en el terme mig del conte de fades i el manual d autoajuda. És a dir, que tant es nodreixen dels tòpics inherents al gènere com d un cert adoctrinament basat, sobretot, en la vindicació de les formes tradicionals de família. Qué les pasa a los hombres? no n és una excepció: la seva visió, coral però indiscutiblement uniforme des d un prisma moral, només és digerible per aquell espectador que veu en el romanticisme una faceta més del cinema fantàstic. Més que res perquè les conclusions d aquesta pel lícula són més aviat de full parroquial; així, segons Kwapis casar-se és collonut, l amor redimeix els escèptics i els adúlters mereixen ser apedregats. Aquest últim apartat, per cert, és gairebé impresentable, perquè el retrat del personatge de Bradley Cooper (un bon actor, d altra banda) hauria ruboritzat, fins i tot, als censors dels anys 30 i 40. En qualsevol cas, se li ha d admetre al film algunes troballes, algunes (poques) de guió i realització (els monòlegs a càmera, la seqüència posterior a l atac de cor de Kris Kristofferson) i d altres, la immensa majoria, atribuïbles a la solvència del seu repartiment, des d una Jennifer Connelly en estat de gràcia a l escena en què el seu marit li confessa la infidelitat fins al divertit empresari nocturn que encarna Justin Long. La pel lícula, això sí, serveix de magnífic contrapunt als plantejament de Resacón en Las Vegas, una reflexió més profunda de la maduresa masculina i les seves contradiccions. PEP PRIETO HAZME REIR Estats Units Color. 146 min. Títol original: ÇFunny People». Direcció i guió: Judd Apatow. Fotografia: Janusz Kaminski. Música: Michael Andrews i Jason Schwartzman. Intèrprets: Adam Sandler, Seth Rogen, Leslie Mann, Eric Bana, Jonah Hill, Jason Schwartzman, Aubrey Plaça, Maude Apatow. ALBÈNIZ CENTRE DE, LAU- REN DE BLANES, CATCINEMES FIGUERES, OCINE DE PLAT- JA D ARO,. Per molt que un vegi cinema, per molt que llegeixi sobre ell, mai sabrà què és o què motiva les distribuïdores a donar a les pel lícules un títol o un altre. El títol original és Funny People, és a dir, alguna cosa així com «gente divertida», el títol en espanyol, Hazme reir. En fi, incògnites que assalten a un. Judd Apatow s'ha convertit en el director de la nova comèdia made in USA per excel lència. Després de Virgen a los 40 i Lío engañador, ataca ara amb una comèdia agredolça plena d'alegria, dolor, soledat i amor. Com la vida mateixa. La història d'un aclamat monologuista que descobreix que li queda poc temps de vida és la pedra angular sobre la qual Apatow desplega els seus dots per a l'- humor des de dins, des de la mirada del propi humorista. No trobaran en el personatge d'adam Sandler per cert, no només estem davant del millor de la seva carrera, sinó que aquest personatge sembla un altre ego del propi actor i la seva més que discutible trajectòria ni un indici dels personatges als quals ens té acostumats; i per a què negar-ho, això és d'agrair. Encara que tampoc trobaran en aquesta producció ni una mínima empremta de les seves dues gamberrades anteriors; això sí s'atiparan de sentir acudits sobre penis. Hazme reir resulta una comèdia curiosament diferent i extremadament àcida, però amb un cert fons conservador i un to tan autocompassiu en alguns moments que aconsegueix descol locar-te. Amb tot, està bé això de recordar-nos que la vida dels còmics no sempre ni resulta ni té per què ser tan còmica. JUAN LACASA «AGALLAS»: ARRIBA I ABAJO Espanya Color. 99 min. Direcció:Samuel Martín Mateos y Andrés Luque Pérez. Guió: Javier Félix Echániz y Juan Antonio Gil Bengoa. Fotografia: Juan Carlos Gómez. Música: Xabi Font i Arturo Vaquero. Intèrprets: Carmelo Gómez, Hugo Silva, Celso Bugallo, Mabel Rivera, Carlos Sante, Xavier Estévez, Isabel Blanco, Yoima Valdés, Rula Blanco, Tomás Lijó. ALBÈNIZ CENTRE, OCINE DE GI- RONA, CINEBOX DE SALT, LAUREN DE BALNES, CINES OLOT, OCINE PALTJA D A- RO. Un thriller que s'allunya de les propostes comunes de la nostra cinematografia, estimable pel que aporta malgrat els defectes que presenta. Hugo Silva s'esforça, però poc pot fer front a un gran Carmelo Gómez. Sebas (Hugo Silva) acaba de sortir de la presó. Sense ofici ni benefici, les circumstàncies el portaran a trobar els seus atrotinats ossos a Galícia, on coneixerà Ramón Regueira (Carmelo Gómez), narcotraficant que el reclutarà com a part del seu organigrama criminal. «Agallas» és un d'aquests títols necessaris per al cinema espanyol, allunyat de les mateixes propostes de sempre, presentat com un eficient i cura thriller negre, càustic, recargolat, ple de personatges vils que tracten d'apunyalar-se per l'esquena de manera contínua i despietada. Amb el món de la droga com a excusa, els directors debutants Samuel Martín Mateos i Andrés Luque llancen un sobirà cop de puny ple d'humor agre a la realitat que ens toca viure, plena d'interessos contraposats, trames i corrupteles de despatx que resulten gairebé tragicòmiques quan surten a la llum pública. La trama, encara que una mica brusca pel que fa en la seva presentació, és àgil i contundent, una història que segueix de ben a prop l'ascens en l'escalafó d'un bala perduda que es creu molt llest però que en realitat no és sinó una espècie de gos a la recerca d'un amo que no el mima, però tampoc el castiga. JOSÉ ARCE

5 Accents Diari de Girona DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 PUBLICITAT 05

6 06 LLIBRES Accents DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 Diari de Girona ISAAC ASIMOV Preludio a la Fundación LA FACTORIA DE IDEAS, 345 PÀGINES Imprescindible relat de ciència-ficció L autor més destacat i influent de la ciència-ficció i la divulgació científica del segle XX ens situa amb aquesta història a l any E.G., quan l últim emperador galàctic de la dinastia Autun, Cleó I, ocupa el tron en un entorn d incertesa, a l espera de la creació del nou poder: la Fundació. Aquesta reedició és una traducció de M.G. Martínez. DdeG MARIE LUISE KASCHNITZ La casa de la infancia MINÚSCULA, 137 PÀGINES Redescobrir la infantesa Edició de la novel la de Marie Luise Kaschnitz (Karlsruhe 1901-Roma 1974), autora de novel les assajos i poesia. Gràcies al la traducció de Rosa Pilar Blanco, el lector hispànic té accés a aquesta història d una estranya institució que, a través de recursos de gran modernitat, permet als humans reviure la seva infantesa. DdeG FRANCISCO X. STORK Marcelo en el món real ROSA DELS VENTS, 291 PÀGINES Redescobrir el món des de l autisme Aquest llibre convida el lector a redescobrir el món a través de la mirada d un adolescent, Marcelo, un noi una mica especial. No comprèn els matisos, les expressions facials ni els sentits figurats. Marcelo pateix un lleu autisme i per ell tot és blanc o negre, concret. A l estiu tot canviarà amb l inici d un treball en un despatx d advocats. DdeG LAWRENCE WRIGHT La torre elevada BEBATE, 581 PÀGINES Al-qaeda i els orígens de l 11-S Una història apassionant, guanyadora del Premi Pulitzer, molt més que la narració apassionada i detallada dels fets que van conduir a l 11-S. Retrat de John O Neill, l impetuós agent de l FBI que treballa frenèticament per detenir Osama bin Laden i acaba morint víctima dels atacs al World Trade Center. Thriller però també tragèdia. DdeG MAVIS GALLANT Los cuentos LUMEN, 932 PÀGINES Una col lecció de contes extraordinaris Per primeva vegada es publica a Espanya una selecció de 35 relats amb el bo i millor de l escriptora canadenca. Els temes tractats són molts. Passem de les reflexions d una dona abandonada pel marit que s encaparra a mantenir-se fidel al matrimoni, a la història d un conco que es veu atabalat per la nombrosa prole de la germana. DdeG HENRY JAMES Retrato de una dama MONDADORI, 779 PÀGINES Una jove bonica, rica i independent Una de les grans novel les del segle XIX, protagonitzada per Isabel Archer, una bella jove nord-americana que rep una substanciosa herència i decideix viatjar a Europa. La seva família vol que es casi aviat, però ella prefereix defensar la seva independència, fins que els esdeveniments es precipiten d una menera inesperada. DdeG Els més venuts FICCIÓ EN CATALÀ 1 La reina al Palau dels corrents d aire STIEG LARSSON COLUMNA 2 La noia que somiava un llumi i un bido... STIEG LARSSON COLUMNA 3 Els homes que no estimaven les dones STIEG LARSSON COLUMNA 4 Les ales de l esfinx ANDREA CAMILLERI EDICIONS 62 5 La Dona de Verd ARMADUR INDRIASON LA MAGRANA NO FICCIÓ CATALÀ 1 Cuinetes FERMÍ PUIG COLUMNA 2 Plantem cara JOAN SOLÀ LA MAGRANA 3 El secret RHONDA BYRNE ENTRAMAT 4 Breu historia del mon GOMBRICH LA BUTXACA LA CONFECCIÓ D AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE UNA CURIOSA NOVEL LA QUE EXPLICA COM FER UN BON VI I VIURE BÉ LA VIDA, DES DE L ENOLOGIA, EN EL MARC DE LES NOVES PUBLICACIONS QUE APAREIXEN A MESURA QUE AUGMENTA LA CULTURA CULINÀRIA El misteri del bon vi FERENC MÁTE TRADUCCIÓ DE FERRAN MENDOZA Un viñedo en la Toscana SEIX BARRAL, 307 PÀGINES Diuen que a la Toscana italiana és impossible trobar una casa en venda o de lloguer. Com comença a passar a l Empordà, estan totes ocupades. Un llibre explica l experiència real d una parella d alt nivell adquisitiu que restaura una finca, vinyes incloses. MOISÈS DE PABLO La Toscana, com l Empordà, una de les comarques més sol licitades del món. A mesura que ha augmentat la cultura culinària en el món, han aparegut llibres i pel lícules que parlen del món del vi. Com un efecte natural. Tenen Entre copas, com a paradigma d aquest fet, una road-movie que vol mostrar al món la potència del fet vinícola a Califòrnia. O Mondovino. O fins i tot llibres best-sellers, com l elaborat per Noah Gordon (El celler), que tracta la formació del mite dels vins del Penedès, des de l òptica anglosaxona, tendent a l exageració, la manipulació de dades i la llegenda. Aquesta novel la del nord-americà d origen hongarès Ferenc Máte unifica el somni personal de molta gent: arribar a elaborar un bon vi, amb un altre mite, ben americà, viure i disfrutar de la Toscana. Fins a tal punt ha arribat la bogeria dels anglosaxons, també dels alemanys, per viure en aquesta regió italiana, que es paguen desenes de milions d euros per aconseguir la propietat d aquestes viles. Aquest llibre escollit per The New York Times el 2007 com un dels llibres de l any, té molt de l experiència vital de l autor, que amb la seva dona Rosa produeix vi a la Toscana. S allunya, per tant, d una visió més o menys manipulada per entrar en terrenys més realistes. Com quan explica que un dels centres més importants de la casa a la Toscana, és la cuina (ja saben que els americans de ciutat no s han preocupat massa pel menjar, el fastfood, menjar brossa, és un concepte seu): «en la cocina se prepara la comida (...) pero también se come, se cotillea, se lee y se cose (...) en las noches más frías de invierno, dormía toda la familia porque (...) era el único punto caliente de la casa» (pàg. 195). El llibre és ple d una humanitat real, la de la gent que viu a la Toscana, que, per cert, s ha de sentir realment envaïda per tant d estranger que s hi pretén quedar, a la manera d una Mallorca nostra. I la seva conducta, segons ens explica, es mou entre aquest orgull de ser una de les zones de més atractiu de la terra, i el rebuig a tanta gent estranya que es vol quedar a casa seva. En el cas de Máte, assistim a tota la reconstrucció de la casa comprada pel matrimoni, una reconstrucció interminable, plena d anècdotes, i feta gràcies a la col laboració de treballadors italians i a tot el procés de fer un bon vi. Al maig ja comencen a aparèixer els brots verds. Però resulta que no plou i l home ha de regar les vinyes. I si continua la situació així, potser perd aquesta collita que ansia tant aconseguir. Explica curiositats, per exemple, que els cérvols, que es mengen les fulles de les vinyes, poden arribar a ser un perill per a la collita. O que has d esperar tres anys per aconseguir una anyada més o menys decent. Elements tan quotidians per a un pagès com un tractor es poden convertir en un perill per a la integritat física de la gent. Perquè es facin una idea del nivell econòmic de l autor, veuran que per aprendre coses de l ofici d enòleg, la parella marxa una setmana a Bordeus, per tal d espiar la competència. Una competència que resulta que són els millors productors de vi del món: noms mítics com Cheval Blanc, Châteaux Margau o Petrus. Mentre són a DIARI DE Bordeus, prenen delicatessen un xic indigestes com foie gras chaud avec feulle de choux (fetge d oca damunt fulles de col) o confit de canard. Com veuen, els protagonistes disposen del pressupost anual d un petit país. En fi, un llibre curiós, que explica les característiques d aquesta zona vinícola des d una experiència real, encara que no particularment assequible a la resta dels mortals. Un ritual que tots els productors realitzen, la verema. Aquesta part, quan explica tot el procés, és una de les més aconseguides. La màgia del vi és present en el llibre.

7 Accents Diari de Girona DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 LLIBRES 07 PATRICK MODIANO Villa Triste ANAGRAMA, 191 PÀGINES Fugint de la guerra franco-argelina Als primers anys 60 del segle XX, un jove de 18 anys s amaga de l horror de la guerra francoalgeriana en una petita ciutat prop de la frontera amb Suïssa. Coneix una gent amb qui va de festa en festa, vivint sempre en etern present, d esquena al món i a la política. Però la realitat no és el que aparenta, com en totes en les novel les de Modiano. DdeG ÀNGEL FONT El estado de derecho después de 1978 PUBLI CORINTI, 812 PÀGINES Una valoració feta per juristes Uns 200 juristes de totes les comunitats autònomes donen el seu testimoni. Les seves opinions abarquen des del franquisme fins als anys de transició fins al nostre actual Estat de Dret. Així mateix també es posicionen quant a les actuacions del futur de la monarquia d Espanya. DdeG JAUME GUILLAMET L'Empordà dels escriptors EDITORIAL L AVENÇ Un viatge literari L Empordà dels escriptors és un viatge literari a les fonts de la fascinació política i cultural que aquesta comarca ha exercit des del segle XIX. Joan Maragall i Josep Pla són els referents d un recorregut que passa per Jacint Verdaguer, Josep Pella i Forgas, Ramon Muntaner, Carles Bosch de la Trinxeria, Víctor Català, entre d altres. DdeG PERE CALDERS Ronda naval sota la boira LA MAGRANA, 218 PÀGINES Un viatge aventurer en vaixell El Panoràmic, vaixell de gran calat per al transport de càrrega i de passatge, pateix una avaria. L'embarcació queda enganxada en un bucle cobert d'una boira permanent, sense possibilitat aparent de rescat. Els passatgers porten la situació com poden; amb algun moment de tensió i el camí que porta el progrés de la humanitat. DdeG PAULO COELHO El vencedor està sol PLANETA, 390 PÀGINES El preu que cal pagar pels somnis El festival de cinema de Canes serveix a Paulo Coelho per fer un retrat clarivident del món en què vivim. Amb un ritme accelerat, la novel la transcorre durant 24 hores al festival de cinema més important d Europa on actors consagrats, aspirants a actriu, top models,...intenten fer-se un lloc en el món glamurós de la fama. DdeG CASSANDRA CLARE Cazadores de sombras DESTINO, 512 PÀGINES Una novel la de fantasia La història del llibre se centra en un món subterrani i en una onada d'assassinats que sacseja la ciutat de Nova York. En aquesta superba seqüela l autora arrossega de nou els seus lectors a les sinistres urpes del Submón de la ciutat, on l'amor mai està fora de perill i el poder es converteix en la temptació més letal. DdeG 5 Cent anys d Estelada MISCEL.LÀNIA CIM FICCIÓ CASTELLÀ 1 La reina en el palacio de las corrientes STIEG LARSSON DESTINO 2 Los hombres que no amaban a las mujeres STIEG LARSSON DESTINO 3 La chica que soñaba con una cerilla... STIEG LARSSON DESTINO 4 Aurora Boreal ASA LARSSON SEIX BARRAL 5 La mano de Fatima ILDEFONSO GALCONES GRIJALBO NO FICCIÓ CASTELLÀ 1 El secreto RHONDA BYRNE URANO 2 El sentimiento negativo RISTO MEJIDE ESPASA CALPE 3 La crisis ninja y otros misterios LEOPOLDO ABADIA ESPASA CALPE 4 La Vida Buena JAVIER SABADA PENINSULA 5 Piensa, es gratis JOAQUIN LORENTE PLANETA Revolucions, revolucionaris i oblits BIOGRAFIA DE JOSÉ PELLICER A PARTIR D UN TREBALL DE RECERCA BEN DOCUMENTAT OFEREIX LES CLAUS PER COMPRENDRE LA DIMENSIÓ I EL CARÀCTER RADICALITZAT DE BONA PART DE L ANARQUISME VALENCIÀ Una biografia poc convencional explica l auge i la caiguda de la revolució llibertària esdevinguda al País Valencià, amb totes les contradiccions, tensions i drames. XAVIER DÍEZ Pocs se sap de la revolució llibertària de 1936 i els seus detalls. Encara menys quan aquesta té lloc fora de Catalunya. I sovint els noms propis es perden en l oblit de la història. Miquel Amorós, historiador heterodox especialista en el món llibertari i en els aspectes més incòmodes de la història oficial ens recupera José Pellicer, fundador de la coneguda com a la «Columna de Hierro» valenciana que, sorgida entre l efervescent anarquisme valencià cobreix en front de Terol mentre tracta de preservar els principis revolucionaris, no sense violència, a la rereguarda. El fet és que José Pellicer és un dels personatges més fonamentals i oblidats DIARI DE Carros de combat republicans de la «Columna de Hierro» valenciana, el MIQUEL AMORÓS COL LECCIÓ MEMORIA, BARCELONA José Pellicer, el anarquista íntegro VIRUS, 383 PÀGINES de la guerra. Tanmateix, malgrat el títol del llibre, aquesta no és una biografia convencional, sinó que utilitza el protagonista real per explicar els inicis, auge i caiguda de la revolució llibertària desenvolupada al País Valencià, amb totes les contradiccions, tensions i drames on la violència (l estructural i la física) esdevè el difícil context on uns personatges tràgics semblen desplaçarse directament vers el fat inexorable de la derrota i l extinció d una tradició llibertària potent. Ens trobem amb una recerca molt ben documentada que, davant d un terreny poc explorat (el recentment traspassat Abel Paz hi dedicà un llibre memorable menystingut per la crítica) ofereix moltes claus per comprendre la dimensió i el caràcter radicalitzat de bona part de l anarquisme valencià. Amorós emfatitza més les causes que les conseqüències, i indaga en els perquès dels antagonismes amb els governs republicans, amb el sector més sindicalista de la CNT i amb la participació llibertària en el govern, enfocament no gaire habitual quan ens enfrontem a una història on l espectacularitat dels fets ens oculta sovint les raons profundes d un capteniment amb una lògica no sempre ben compresa per la historiografia professional. BELÉN GOPEGUI Deseo de ser punk ANAGRAMA, 187 PÀGINES La veu dels sense veu L escriptora madrilenya Belén Gopegui dóna a Deseo de ser punk veu als sense veu, a la gran massa que viu als barris de treballadors, en ciutats dormitori, sense futur perquè ningú no els escolta. Els adolescents d aquesta novel la deambulen pels carrers de la gran ciutat a la recerca d un centre social inexistent i aposten per l ocupació de cases que els rics només utilitzen per especular. Cases que els inquilins provisionals transmetrien netes i ordenades a la següent generació. A manca de locals socials, la planta de mobles d El Corte Ingès pot ser un racó càlid per passar la tarda, fins que un empleat et fa fora. Davant tanta adversitat, el crit estripat de la música rock esdevé l única via de fer-se escoltar. DANIEL BONAVENTURA VICENÇ PAGÈS JORDÀ Els jugadors de whist EMPÚRIES, 541 PÀGINES Ideal figuerenc frustrat Els ambients dels instituts, les sales de màquines i les discoteques de la Figueres dels anys setanta i vuitanta queden molt ben reflectits en aquesta novel la, tots els personatges de la qual són ficticis, però amb diàlegs reals. La narració és fruit d un exhaustiu treball de documentació de les referències musicals i cinematogràfiques de l època. El protagonista, en Jordi, volia de jove ser artista, però acaba guanyant-se la vida com a fotògraf de casaments. A partir de l enllaç de la seva filla amb un conductor de retroexcavadores, fa evocació dels anys passats, busca una sortida al seu estancament, però no s adona que les coses encara poden anar molt malament. El llibre és farcit de personatges sorprenents i escenes memorables D. B.

8 08 MÚSICA Accents DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 Diari de Girona Escenaris RICHARD HAUGHTON GÔ Primeres jornades afrobrasileres LA MIRONA Dissabte 12, 23h. 5. A la pista s'alternaran els grups que s'hagin apuntat a les jornades i la música dels dj's i a l'escenari es farà una exclusiva RODA DE SAM- BA a càrrec dels professors de les jornades juntament amb altres músics. Una ocasió especial i única de gaudir de la millor percussió afrobrasilera. I després la festa continuarà amb els dj's Difikultades Motrizes amb The return of the 3. «SIXTIES» Angelina i els Moderns CASA DE CULTURA DE Diumenge 13, 19h. Entrada gratuïta. Recuperar el repertori ieié en català de la música ballable popular dels 60 és l'objectiu d aquesta formació. La veu peculiar de la solista, Helena Casas (ex-pomada), i el so esmolat dels saxos es combinen amb la base rítmica i els orgues elèctrics per evocar la moda de mig segle enrere. El repertori de la formació inclou cançons popularitzades per Maria Cinta, Emili Vendrell, Guillermina Motta, La Trinca, Els Picapedrers, Santi Sans, Quixot's Quartet, Nuri, Joan Baptista Humet, Renata i Lluís Llach. Angelina i els Moderns. El duet barceloní estarà acompanyat per Bloc Quilombo i Sputnik DJs a la festa inaugural de la Casa de la Música de Salt. The Pinker Tones obren la temporada de La Mirona EL DUET BARCELONÍ DÓNA EL TRET DE SORTIDA A UNS MESOS DE MÚSICA I ESPECTACLES A LA SALA GIRONINA, ACOMPANYATS DE LA BANDA DE VERSIONS THE ROCK N ROLL BROTHERS I LA FESTA PARTICIPATIVA DE BLOC QUILOMBO, A MÉS DELS JA HABITUALS SPUTNIK DJS. TOT AIXÒ SERÀ DIVENDRES QUE VE A PARTIR DE LES 22H TEMPORADA The Pinker Tones + The Rock n Roll Brothers + Bloc Quilombo + Sputnik DJs LA MIRONA Divendres 18, 22h. 7 (anticipada) / 10 (taquilla). DdG Des del llançament del seu àlbum de debut, The BCN Connection, el 2004, el duet de Barcelona The Pinker Tones ha anat sembrant èxits internacionals i ha aconseguit una gran reputació internacional, arribant a ser considerats com un dels grups més exportables d'espanya. La seva enganxosa mescla de música electro, pop, dance, indie i lounge ha encantat a la crítica. A La Mirona presentaran Wild Animals, el seu quart i fins ara últim treball, on s entreguen amb més energia que mai mostrant-se tal com són: compositors, cantants, multiinstrumentistes independents i amb una idea pròpia de com fer les coses. Ells són els animals salvatges a què fa referència el títol de l'àlbum. Aquest any 2009 han aconseguit el guardó Premi de la Música millor tema de música electrònica per SexyRobot. The Rock'n'roll Brothers és la banda de rock'n'roll-garage-punkmés espectacular de la plana de l'empordà. El seu so «gruixutempordanenc» està arrassant per la província i la seva escalada amenaça amb arrassar tot el territori català. Les seves versions dels millors interprets de rock'n'roll dels anys 50 i 60 com Chuck Berry, Little Richard, Jerry Lee Lewis, The Sonics i un llarg etcètera s'estan expandint per tot el territori i no tenen límits. Bloc Quilombo fusiona ritme, energia i color. Un espectacle sonor i visual i, sobretot, interactiu, ja que el públic també participa d aquesta gran festa de la percussió. Un espectacle fresc i descarat que pren com a hàbitat natural el carrer però que pel tarannà i les característiques d aquesta formació donat que els músics porten penjats els instruments i no necessiten sonorització- és apte per a qualsevol entorn. Clouran la nit els Sputnik DJs, els residents de La Mirona.

9 Accents DIARI DE DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2008 MÚSICA 09 DISCOS Orquestra Internacional Maravella BALLEM? PICAP Música per ballar i ballar INDISPENSABLE NOTABLE RECOMANABLE FLUIX PRESCINDIBLE LA MÍTICA ORQUESTRA INTERNACIONAL MARAVELLA ENS REGALA UN CD PLE DE MÚSICA BALLABLE DE TEMES ESTÀNDARS COM «NEW YORK, NEW YORK» EN CATALÀ Si aquest país té una orquestra autènticament internacional, aquesta és la Maravella, una orquestra espectacular, incombustible, amb una efervescència incessant. Després del disc titulat Música internacional publicat l any passat, l orquestra ens regala ara més música amb el nou disc Ballem?, per no perdre el contacte amb els seus fidels seguidors, públic que busca i en alguns casos fins i tot potser troba la felicitat en sales de ball, festes majors i envelats. Ballem? inclou l enregistrament de 12 temes estàndads de tots els temps, però versionats totalment en català. L orquestra vol contribuir així a normalitzar lingüísticament un sector molt dinàmic, com és el de la música alegra i optimista. Cal destacar l especial col laboració de la coneguda Núria Feliu amb el tema Un petó més, amor meu!. L àlbum inclou melodies que molts podem xiular de memòria com New York-New York, El dia que m'estimis, Quan-quan-quan, Només tu (only you), Jo t'estimo, Tu m'estimes (somos novios), El rock de la presó, Gotes de pluja, entre d'altres. Per ampliar la informació es pot consultar la web (temes estàndars en català) D. B. Planning CONCERT DE LLAÜT ALBERT BOSCH Casa de cultura, Girona. Divendres 18, 20 h. gratuït. El programa del concert l integren obres de manuscrits francesos del s. XVII i dues suites de Silvius L. Weiss ( ), considerat el millor llaütista del seu temps. Inclou també diversos minuets anònims de la catedral de Girona (s. XVIII) arranjats per a llaüt aprofitant l avinentesa que pels volts de 1730 a la capella de música hi treballava Josep Anglada, llaütista i violinista natural de Cassà de la Selva. Albert Bosch ha participat en diverses agrupacions catalanes dedicades a la música antiga i és membre fundador dels grups Cantus i Música Antiga de Girona. DdG Iggy Pop PRÉLIMINAIRES VIRGIN/EMI Parade LA FORTALEZA DE LA SOLEDAD JABALINA Pete Yorn & Scarlett Johansson BREAK UP RHINO/WARNER Sis anys portava La Iguana sense ficar-se a l'estudi, i el culpable del seu retorn ha estat l'escriptor francès Michel Houllebecq, la novel la de la qual ha inspirat les cançons de Préliminaires, un disc d'acord amb l'edat actual (62 anys) de l'en un altre temps paradigma de l'inconformisme, i en el qual s'atreveix a cantar en francès (un Les feuilles mortes en el que sembla evocar Gainsbourg), fa l'ullet al so Nova Orleans (King of the dogs), explota els seus profunds registres vocals (Nice to be bad) i fins es marca uns balls. (ROCK) E.G. Amb Todas las estrellas ja es va parlar de maduresa, però amb aquest cinquè lliurament, primer amb Javelina, Antonio Galvañ (que en el títol homenatja a Superman i Jonathan Lethem) probablement ha signat la seva obra magna. L LP decora la seva vocació narrativa amb una entranyable història de melodies increïbles, preciosos arranjaments que demostren l'exhaustiva recerca d'un autor irrepetible per expressar la seva manera de veure la bellesa més pura. Més beatle que mai, tan melancòlic com sempre: als seus peus, senyor Galvañ.. (POP) E.G. Gravat el 2006, Break Up apareix després del decebedor intentant de Scarlett Johansson com a cantant, i encara que Pete Yorn sigui generós en els crèdits, el paper de l actriu en la gravació és menor (va gravar en dues tardes), incompatible amb el paper jugat per Brigitte Bardot en els discos de Serge Gainsbourg (model inicial del projecte, encara que el resultat estigui a prop del She & Him). Un LP anecdòtic de Yorn, per sota de Back & Fourth (2009), en el qual destaca la versió de I am the cosmos. (POP ROCK) E.G. Discovery LP XL/ POP STOCK! Brian Hunt I LOST MY GLASSES LIMBO STAR El Petit de Cal Eril LES SARGANTANES AL SOL BANKROBBER Discovery són Rostam Batmanglij (Vampire Weekend) i Wes Mile (Ra Ra Riot), i en el seu debut combinen veus urban soul, vocoders, sintetitzadors i gairebé qualsevol cosa que se'ls passi per la cap. Angel Deradoorian (Dirty Projectors) tira una mà en I wanna be your boyfriend, Ezra Koenig (Vampire Weekend) fa el propi en Carby, i fins a s'atreveixen amb I want you back (The Jackson 5), en un disc que reparteix encerts i errors, i que té força de capritx i molt de divertiment menor. (INDIELEC- TRONICA) E.G. Posem-nos en antecedents: Brian Hunt (Half Foot] Outside) va ser nuvi de Lourdes Hernández (Russian Red), i gran influència seva per gravar el celebèrrim I love your glasses. Ara arriba la resposta amb un àlbum que fa referència a aquestes ulleres (que, per cert, són les que porta el mateix Hunt), en el qual Lourdes canta i té versió mainstream (What is love, de Haddaway), encara que no inclosa. Tot circumstancial en un LP lo-fi, una mica tosc, però amb moments brillants (Led by Moses i Kids pray for cats).. (FOLK) E.G. El Petit de Cal Eril és un projecte liderat pel lleidatà Joan Pons que s'estrena discogràficament amb un àlbum de so estudiadament ingenu, que adapta alguns temes populars (Ton pare no té nas, L elefant, La Caterineta per la Mercè) i tira mà de cors infantils per vehicular una proposta hedonista, amb tints de folk psicodèlic, que connecta amb il lustres precedents locals (Música Dispersa) i forans (Gorky s Zygotic Mynci). Una nova prova de l'excel lent estat de salut de l'escena catalana actual. (FOLK POP) E.G. HOMENATGE NOVA CANÇÓ CANÇÓ9 Casa de Cultura de Girona. Diumenge 7, 19 h, gratuït. El cicle de recitals de cançó d autor CançÓ9, organitzat per la Casa de Cultura de Girona, homenatjarà enguany la Nova Cançó, coincidint amb la commemoració del cinquantè aniversari del sorgiment d aquest moviment musical. El cicle de concerts, que s obre aquest diumenge dia 13, convida en aquesta edició quatre grups de músics actuals perquè que interpretin versions del repertori dels artistes que van formar part de la Nova Cançó. Tots els participants tenen l'encàrrec d'interpretar Al vent, el tema que Raimon va composar l any 1959 i que s ha considerat el títol fundacional del moviment. Aquest cicle de recitals de cançó d'autor, que enguany arriba a la cinquena edició, ha programat tant intèrprets de llarga trajectòria perquè recuperessin cançons velles o presentessin temes inèdits o poc coneguts (Biel Majoral, Falsterbo, Pi de la Serra, Ara Va de Bo) com a joves intèrprets (Projecte Efak, De Calaix) i autors allunyats dels circuits més comercials. En general, a més, es demana que els participants preparin un repertori específic per a l ocasió. Aquest cicle programarà concerts d Angelina i els Moderns, i Marta Rius entre altres. DdG

10 10 ART Accents DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 Diari de Girona NARCÍS GIRONELL Espai Cafè Art, Peratallada. Plaça de les Voltes, 9. Del 15 d agost al 15 d octubre. Diari de 17 a 22h. NARCÍS GIRONELL Espai ZERO1, Olot. Carrer de l Hospici, 8. Del 5 de setembre al 8 de novembre. De dimarts a diumenge de 10 a 13h. i de 17 a 20h. El mocador de seda blanca de la perfecta reencarnació d Audrey Hepburn podria haver volat per accident o amb la secreta intenció profilàctica de protegir l espectador la seva innocència de la tòrrida escena que s estria a punt de produir dins l esplèndid Mustang vermell descapotable; el protagonista femení seria sempre una dona que, des de l enganyosa asèpcia del seu paper d icona sexual o esteritip mediàtic, ens obligaria a mirar-nos en el mirall opac de les seves olleres de sol negres. Cada pintura de Gironell conté moltes històries que coincideixen en aquesta mena d imaginari agredolç fet de llocs comuns i paràboles incòmodes: l exposició que actualment presenta al renovat Cafè Art de Peratallada és un calidoscopi visual que ret homenatge a aquell perenne estiu descapotable que tots hauriem d haver viscut. Per altra banda, la mostra que presenta a l Espai ZERO1 d Olot vol fer balanç del recorregut fet els darrers vuit anys. Amb aquestes dues mostres i juntament amb la que es va poder veure a Blanes ara fa poques setmanes Gironell es consolida com un dels autors més actius i versàtils de casa nostra. E. CAMPS COL LECTIVA Galeria Cadaqués Dos, Cadaqués. Carrer Horta d en Sanés, 7. Del 29 d agost al 20 de setembre. Diari de 12 a 14h i de 18 a 21.30h. Al costat d incontestables com Miró o Picasso (o Dietr Roth, Equipo Crónica i Ràfols Casamada), la proposta de mostra col lectiva d aquest mític espai de Cadaqués compta amb veritables llaminadures visuals com són les aquarel les de Mel Ramos, els esplèndids «Six panels with yellows, reds and blues» de Jasper Johns o un divertiment cromàtic amb regust cinètic d aquesta mena de rei Mides contemporani que és Damien Hirst. Amb tot, hi ha un binomi que opera amb especial força: Richard Hamilton i Miquel Barceló. E. CAMPS BILL VIOLA, MANUEL SAIZ I TONI SERRA Bòlit, Centre d Art Contemporani de Girona. Sales Municipals i Capella de Sant Nicolau. Del 26 de juny al 20 de setembre. Horaris: Pot arribar a sorprendre a més d un, però la rt contemporani no ha renunciat definitivament a la mística sinó que s hi redescobreix amb insospitada intensitat. L exposició Nits fosques de l ànima, segons Rosa Pera «reuneix el treball de tres artistes que aborden el tema de la mística des de diferents punts de partida i formalitzacions». En aquest sentit, les videoinstal lacions de Bill Viola, Toni Serra i Manuel Saiz representen mirades diverses entorn de la possibilitat de reflexionar i esbrinar la cara oculta de l existència, a través de l experiència de l inconegut. E. CAMPS COL LECTIVA Museu de l Empordà, Figueres. Rambla, 2. Del 31 de juliol al 20 de setembre. De dimarts a dissabte d 11 a 19h. Festius d 11 a 14h. Què implica per la contracultura ser incorporada a la resta de productes culturals? Què vol dir canviar el mur i la il legalitat per la paret blanquejada i reglada de la institució? Una resposta parcial és la que vol oferir l esposició Graffiti: 25 anys al carrer. Malgrat la paradoxa evident continguda en l anunciat del mateix títol, allò que compta és veure on han anat a parar els joves exelebrats que, a principis dels vuitanta, incomodaven la jove democràcia amb les seves intervencions murals; el que compta és veure que suposa pel moviment graffiter la seva dissolució dins el sistema de les Belles Arts. E. CAMPS COL LECTIVA Galeria d Art Horizon, Colera. Carrer Francesc Ribera, 22. Del 29 d agost al 30 de setembre. De dimarts a diumenge de 17,30 a 21,30h. La darrera exposició de la temporada proposada pels responsables de la Galeria Horizon vol reflexionar sobre l espaialitat des de totes les seves possibilitats. En aquest sentit, les propostes d autors com Ralph Bernabei, Vicenç Viaplana, Enric Ansesa, Gabriel, Enrique Brinkmann, Jordi Puig, J.M. Berenguer, Alex Nogué, Peter Downsbrough, Edvard Lieber o Christian Bonnefoi són una molt bona possibilitat de redescobrir l espai des de Colera. E. CAMPS JOSEP MARIA SIRVENT ÉS UN ESCULTOR DE GRANS FORMATS QUE TAMBÉ SAP EXPLORAR EL SEU VESSANT INTIMISTA. A LA GALERIA CORT DE BANYOLES PRESENTA PINTURES INÈDITES I PECES DE PETIT FORMAT QUE DELATEN UN ARTISTA DE SENSIBILITAT EXQUISIDA. El replegament després de l esforç Pintures inèdites Sirvent, acostumat als grans formats, presenta per primera vegada les seves pintures a la Galeria Cort de Banyoles. SIRVENT Galeria Cort, Banyoles. Plaça Major, 33. Fins el 15 d octubre. De dimarts a dissabte de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre. EUDALD CAMPS A l escultor Josep Maria Sirvent (Llívia, Girona, 1957) el reconeixem per la magnitud dels seus projectes: el fet d haver estat seleccionat pel Fòrum Internacional de les Cultures de Monterrey (juntament amb Mathias Goeritz i Oscar Niemeyer) li ha permès irrompre a l escena mexicana amb projectes de gran envergadura, tot i que la seva peça fetitxe segueix essent la colossal escultura que té just al davant del Museu d Art Contemporani de Tòquio. Sirvent, ras i curt, és un escultor majúscul (en tots els sentits) que brega amb els materials amb l ajuda d enginyers i camàlics com era costum, de fet, abans del romanticisme i del seu somni individualista. I com tots els «grans» (capitanejats per Richard Serra), la seva és una escultura que compta amb l argument inapelable de la presència física, que se serveix de la contundent ocupació de l espai. És a dir: el seu caràcter de representació resta permenentment aplaçat rere uns cossos que aclaparen l espectador en la mesura que modifiquen dramàticament el seu entorn. Però hi ha un altre Josep Maria Sirvent. Més enllà de l esforç titànic hom pot descobrir una mania de rellotger que es tradueix en pintures i escultures mínimes que delaten l home que les ha perpetrat. Ni més ni menys: a la Galeria Cort de Banyoles Sirvent presenta una exposició que ens permet entendre l abast d una aventura creativa que té el seu origen en l amor pels materials. No cal buscar més: les resines, el ferro, els pigments, el granit... són actors despullats d una peça, per cert, gens teatral. No cal dir que avui dia això és una raresa.

11 Accents DIARI DE DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 ART 11 COL LECTIVA Centre Cultural de Caixa Girona, Girona. Carrer Ciutadas, 19. Del 24 de juliol al 4 d octubre. Diari d 11 a 14h. i de 17 a 21h. Festius d 11 a 14h. Si del que es tracta és de mostrar una Costa Brava del segle XXI alliberada de tòpics, resulta evident que l empresa havia de recaure en mans d artistes contemporanis autònoms en relació a la indústria de la imatge promocional que sobreviu gràcies als imperatius del mercat (malgrat a vegades se cerquin els referents visuals a les costes de les Bahames i no a Begur o Llafranc, com seria de suposar). La tria feta per Daniel Giralt Miracle és, senzillament, una qüestió de sentit comú: al costat de l aposta segura que sempre materialitzen els Perejaume, Valldosera o Pere Noguera, hi ha moments més o menys lúcids encapçalats per la poètica d Eugènia Balcells o la solvència de Mayte Vieta, Ester Partegàs i Tere Recarens i, en darrera instància, hi ha també aportacions més modestes com les de Mireia Sentís i Montserrat Soto o anècdotes més properes a l acudit que no pas a l activitat artística com la que, contra pronòstic, perpetra Mireia Masó. Malgrat tot, es tracta d una ocasió magnífica per repensar allò que massa vegades resta dissimulat rere la presència enganyosa del tòpic. E. CAMPS TEMARIZ Galeria Giart, Girona. Rambla de la LLibertat, 34 A partir del 3 de setembre. De dimarts a dissabte d 11 a 13 i de 17 a 20,30h. Com si es tractés d un poeta, la seva pintura millora a mesura que afina el sentit líric i enriqueix el lèxic; a mesura, també, que el seu univers simbòlic com reclamava Ferrater es torna més coherent i autàrquic, més alliberat dels condicionants externs: Temariz fa temps que erosiona la superfície pictòrica a la recerca d aquells rastres que només la pintura li pot oferir. L exposició que actualment es pot veure a la Galeria Giart de Girona és una excel lent oportunitat per reconciliar-nos amb la pintura. E. CAMPS PEPA POCH Fundació Àngel Planells, Blanes. Carrer de l Or, 2. Del 29 d agost al 14 d octubre. De dilluns a dissabte de 18 a 21h. Festius tancat. L artista Pepa Poch és, per sobre de tot, una creadora de colors: justament per això, com escrivia fa poques setmanes en aquest mateix diari Maria Lluïsa Borràs, «no és estrany que el domini de la paleta des de la infància li hagi permès convertirse en una innovadora, en una autèntica creadora de colors que rep la nominació de l'international Color Authority de Londres, com un dels quinze membres cridats a marcar les tendències de color per a cada temporada». Actualment, la seva cosmovisió cromàtica s exposa a la Fundació Àngel Planells de Blanes. E. CAMPS PUJOLBOIRA Fons d Art, Olot. Bisbe Guillamet,4. Del 5 de setembre al 6 de novembre. Horaris: L exposició de Pujolboira es titula Amb ulls d Empordà per una raó ben senzilla: perquè la seva mirada s ha anat gestant al llarg dels anys gràcies als perfils horitzontals d un paisatge inundat de llum i, al mateix temps, de memòria artística. Al Fons d Art d Olot presenta una selecció dels seus darrers treballs: es tracta d obres on la intimitat domèstica i l experiència personal conviuen amb una visió holista i alliberadora del paisatge conegut. E. CAMPS RÓMULO ROYO Galeria d Art Joan Planellas, Tosa de Mar. Sant Pere, 10. Del 5 de setembre al 4 d octubre. De dimarts a diumenge d 11,30 a 13,30h i de 18 a 21h. En les obres de Rómulo Royo el cos humà juga un paper central en la qual la mutació és la no-norma que allibera l organisme de les seves dependències físiques; la transsexualitat (implícita) vindria a ser la màxima possibilitat de realització. Molt proper a allò que s ha volgut anomenar cultura fetish, els personatges d aquest univers calidoscòpic adopten totes les variacions possibles, des de l estètica new flesh del làtex fins a la metamorfosi irreversible en un ésser nou que, d aguna manera, és sempre el desdoblament del seu original. E. CAMPS La llum i les ombres que fan possibles les escultures RAQUEL COHEN PORTA A L ESPAI MICHAEL DUNEV DE TORROELLA DE MONTGRÍ LES SEVES ESCULTURES IL LUMINADES RAQUEL COHEN Galeria Michael Dunev. Carrer Major, 28. Del 5 al 13 de setembre. De dimarts a dissabte de 17,30 a 21,30h. Possibilitat de cita prèvia. EUDALD CAMPS Si tenim en compte que per a Raquel Cohen artista nord-americana resident a Barcelona «la llum és la matriu de la nostra existencia», aleshores no ens sorprendran les seves enigmàtiques escultures de llum fabricades amb coure: fruit de més de dues dècades de treball, es tracta d elements biomòrfics que cerquen, segons la mateixa autora, aquella remota unitat primigènia entre els éssers vius i la totalitat còsmica. A banda de discursos essencialistes difícils de legitimar, el que resta és un treball acurat que denota, per sobre de tot, una sensibilitat intacta que sap retrobar la llum i les ombres primigènies que fan possible l escultura en el seu sentit més literal. Més enllà d aquesta veritat formal, el que resta són només notes a peu de pàgina. Sensibilitat escultòrica Cohen basa la seva pràctica escultòrica en un afinat sentit dels volums i la seva il luminació VINE I DISFRUTA DE L AVENTURA EN EL MILLOR ENTORN DE L EMPORDÀ DARNIUS WAKEBOARD ESQUÍ NÀUTIC CAIACS QUADS PAINTBALL BUSBOOB SURFING RUTES BTT PARC AQUÀTIC CAVALLS SENDERISME SPORT

12 12 ÚLTIMA Accents DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 Diari de Girona DdG DIARI DE 12/09/09 MOLLÓ Comença la IV Fira de la Trumfa A les deu del matí a la plaça Major tindrà lloc la inauguració de la IV Fira de la Trumfa de Molló a càrrec de les autoritats locals i convidades. Així mateix, durant tot el dia, a la plaça Major i carrers adjacents se celebra la tradicional Fira de la Trumfa de Molló, amb venda de trumfes i d altres productes artesanals. DIARI DE 12/09/09 CASTELLÓ IXI Festival de Terra de Trobadors El festival Terra de Trobadors és un viatge al passat. Els carrers i monuments de Castelló d Empúries són un escenari inigualable per reviure l'ambient medieval i sentir-nos en aquella època. Però Terra de Trobadors no només és un mercat medieval, és un festival multicultural que ofereix una sèrie d'exposicions pensades per a la diversió. Agenda de la setmana Accents#625 COORDINA Ana Rodríguez A/E DISSABTE 12 Balls Balls A la nit a la sala de ball de Girona, actuació de Latin Swing. Infantils Mostra A les 12 del matí a la plaça de Santa Eugènia, 1a Mostra internacional de titelles de Santa Eugènia de Ter: espectacle a càrrec de Plansjet. Cinema A les 5 de la tarda, al Museu del Cinema, Caps de setmana animats: Projecció de diferents capítols de Les Tres Bessones. Balls Balls A les 9 del vespre, al CEIP Santa Eugènia, Gran ball de Festa Major amb Guajiros i el Grup Tumbao. Dansa Dansa A les 9 del vespre, a la plaça Santa Eugènia, 2a Mostra de Música i Dansa Eugenials. Diversos Botiga al carrer A les 10 del matí, al carrer Maçana, 2a Botiga al carrer de Santa Eugènia de Ter. Música Concert A les 11 de la nit, a La Mirona, Concert Gironagô: Primeres jornades afrobrasileres. Visites guiades Visites A les 12 del matí, al Bòlit, Visita guiada a l'exposició «Nits fosques de l'ànima». Visites A les 7 de la tarda, al centre cultural de Caixa,Visita comentada a l'exposició «Costa Brava. Segle XXI». PALAFRUGELL Activitats A les 11:00h a la fundació Josep Pla. Carrer Nou, 51. Palafrugell i a Sant Aniol de Finestres es realitzen dues activitats. Per una banda la visita A peu Pla. Aigua de mar i per altra banda una lectura i taula rodona de Josep Pla a Sant Aniol de Finestres respectivament. Teatre PLATJA D ARO Teatre Avui tindrà lloc la tercera i última representació del cicle d enguany de teatre infantil a 2/4 de 8 de la tarda a la plaça Poeta Sitjar en català amb l obra Operació A.V.I de la Cia. Farrés Brother s. DIUMENGE 13 Balls VERGES Balls A les 6 de la tarda, al Pavelló Pepita Palomeras, músic Xus Marcos. Balls A la nit a la sala de ball de Girona, actuació de Latin Swing. Esports Bicicletada A les 10 del matí, a la plaça Santa Eugènia, Bicicletada popular per Santa Eugènia de Ter. Sortida del Centre Cívic Santa Eugènia i arribada a la plaça Santa Eugènia. Fires Mercat A les 10 del matí, a la plaça Santa Eugènia, Mercat d'intercanvi al barri de Santa Eugènia. Fira A les 10 del matí, a la Plaça Santa Eugènia, 2a Fira d'hort-i-cultura. Mercat A les 10 del matí, a la plaça Santa Eugènia, 2n Mercat artesanal. Mostra A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça Santa Eugènia, 4a Mostra de Begudes del Món. Música Recital A les 7 de la tarda, a la Casa de Cultura, Recital d'angelina i els Moderns. DILLUNS 14 Inscripcions Cursos A les 9 del matí, inscripció de Cursos als Centres Cívics - programació Visites guiades SANT MIQUEL DE CRUÏLLES Visites guiades Es realitzen diverses visites guiades per veure les obres de restauració del monestir Sant Miquel de Cruïlles. Amb aquesta visita es podran veure com es desenvolupen els treballs de restauració de l església del municipi, com els arqueòlegs fan les excavacions,i també els plànols de l obra i també s hi podran observar les pintures d estil gòtic. PALAFRUGELL Fundació Josep Pla Es realitzen diverses visites guiades a l exposició permanent de la Fundació Josep Pla a la mateixa Fundació, on s exposa història de l artista i mitjançant la visita es pot conèixer la vida i obra d aquest autor. DIMARTS 15 Religió Missa A les 8 del vespre, a l església dels Dolors, Missa en honor de la Mare de Déu dels Dolors, presidida pel bisbe Francesc. Infantils Contes A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Just M. Casero, Els contes del mercat, a càrrec de Tartrana Titelles. Inauguracions Inauguració A les 8 del vespre, a la Casa de Cultura, Inauguració de la instal lació "Retrats (o si jo fos...)" del col lectiu artístic Societat Doctor Alonso. Presentació Llibre A les 8 del vespre, a la Casa de Cultura, Viatge de noces, de Salvador Sostres. DIMECRES 16 Entitats Solidaritat A 2/4 de 9 del vespre, al Centre Cívic Santa Eugènia, Reunió setmanal de la Plataforma Mou-te en Bici. DIJOUS 17 Literatura Poesia A les 6 de la tarda, a la plaça Santa Susanna, En trànsit.itinerari poètic amb Mireia Calafell, Anna Enrich, Francesc Gelonch, Jordi Nopca, Esteve Plantada i Helena Porteros. Inici a la plaça Santa Susanna del Mercadal (18.30 h), seguint per la plaça Miquel Santaló (19.15 h) i acabant a la plaça Hospital, davant de la Casa de Cultura (20 h). Infantils Contes A 2/4 de 6 de la tarda, a la biblioteca Ernest Lluch, Contes científics, a càrrec de Sessi Sitjà. Cinema Audiovisuals A les 8 del vespre, al Museu del Cinema, French Connection, de William Fiedkin. Conferències Xerrades A les 8 del vespre, al Centre Wellness, Espai salut: El meu primer esport. Taula Rodona A les 7 de la tarda, a la Casa de Cultura, Taula rodona sobre emprenedoria. Xerrades A les 4 de la tarda, al Centre Cívic Santa Eugènia, Xerrada sobre la responsabilitat social dels administradors i mesures per combatre la crisi. Jornades Congrés A l auditori Palau de Congressos, II Congrés de SPV: Bioenginyeria, paisatge i territori. Fires Saló A les 10 del matí, a la Fira de Girona, SPV. Saló de la planta, jardí i complements. Inauguracions Inauguració A les 8 del vespre, a la Fundació Valvi, Inauguració de l'exposició «Mercè Sebastià. Pintura». Música Concert A les 10 de la nit, al Coast Coast, Cowtown + artista convidat. DIVENDRES 18 Literatura Poesia A les 10 de la nit, a les escales de la Pujada Sant Martí, XVI Nit de poetes. 1a part: Poetes d'avui (i de sempre) Poeta de sempre: Salvatore Quasimodo ( ), traducció de Susanna Rafart i Eduard Escofet. Poetes d'avui: Anna Ballbona, Eva Baltasar, Jordi Colomer, Carles Duarte i Pep Vila. Presentació a càrrec de Lluís Lucero. 2a part: Homenatge a M. Àngels Anglada ( ) "Un got d'aigua fresca" a càrrec del Grup de Teatre de Roses. Director: Ignasi Tomàs. Presentació a càrrec de Josep Radresa. Lectura A les 6 de la tarda, a Can Sunyer 46, Club juvenil de lectura, a càrrec de Cristina Fernàndez. Poesia A les 9 de la nit, a la Devesa, Nit de poetes al parc de la Devesa. Infantils Lectura A les 6 de la tarda, a la biblioteca Ernest Lluch, Club infantil de lectura, a càrrec de Cristina Fernández. Tallers A 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça de l Om, Tallers infantils. Conferències Xerrada A les 7 de la tarda, a l estació espai jove, Jornada d'assessorament sobre produccions musicals de petit format orientada a entitats. Congressos Xerrada A la tarda, al Parc científic i tecnològic de girona, Seminari Internacional «Biodiversitat Marina i Salut Humana» ISSE IMA (UdG). Fires Fires A les 10 del matí, al Palau Firal, SPV. Saló de la planta, jardí i complements. Inuguracions Pregó A les 10 de la nit, a la plaça de l Om, Pregó de Festa Major a càrrec de Luís Herrera Díaz. Lleure Cercavila A les 7 de la tarda, a la plaça de l Om, Cercavila pels carrers del barri a càrrec de Percuart. Música Concert A les 8 del vespre, a la Casa de Cultura, Albert Bosch. Concert de llaüt barroc. Concert A les 10 de la nit, a l hotel Bellavista, Tugores. Minimal. Cantada A les 10 de la nit, a la plaça de l Om, Cantada d'havaneres amb el Grup Terral. Com cada any La Bella Lola va celebrar el seu aniversari, el setzè, mantenint any rere any la nostra cultura popular, l havanera, amb la companyia dels seus clients i amics. Per molts anys i «Visca l Havanera»