DIARI DE RUTA DEL CAMINO DE SANTIAGO CAMÍ FRANCÈS DE RONCESVALLES A SANTIAGO

Transcripción

1 DIARI DE RUTA DEL CAMINO DE SANTIAGO CAMÍ FRANCÈS DE RONCESVALLES A SANTIAGO DEL 3 AL 13 DE JULIOL DE

2 El quilometratge, l altimetria i altres dades són aproximatives (aportades pel Jesús i el Christian) ja que pot haver-hi diferencies segons el calibratge de cada aparell i el recorregut fet (ja que en certes ocasions es van fer trams de ruta diferents) Text i fotos: Carles Aguilar 2

3 DIUMENGE 3 JULIOL TREMP RONCESVALLES Per fi va arribar el dia tan esperat. Després de moltes setmanes de preparació estudiant la ruta, el transport i l allotjament (gràcies comissió organitzadora) ja estàvem tots llestos per iniciar l aventura. El dissabte anterior un grupet va baixar a Lleida a recollir els cotxes i la furgoneta de lloguer... tot estava atado i bien atado. A 2/4 d onze del matí tothom estava a la plaça Capdevila acompanyats per familiars i després de carregar la furgoneta amb les bicicletes, l equipatge i de les fotos i els arreveures de rigor, aconseguim sortir de Tremp una hora més tard. 3

4 El trajecte ens du per Benabarre, Huesca, Sabiñánigo i Jaca, on a les afores, parem a dinar a l hostal restaurant Victòria. Ja hem fet 205 km i passen 10 m de les dues del migdia. Estem ben bé unes dues hores entaulats, intercanviant els números dels mòbils... Com sempre succeirà, a partir d ara, serem els més cridaires del menjador, encara que avui el protagonisme l agafa la fumera que es produeix a les brases i que s escampa pel menjador. Al continuar la ruta direcció Pamplona ja veiem els primers peregrins al costat de la carretera que fan la ruta que comença a Canfranc i les primeres senyals blaves amb l anagrama de la closca de la vieira i les fletxes grogues que ens guiaran durant tot el camí. Una hora i mitja més tard arribem a Pamplona, a 2/4 de cinc de la tarda a 320 Km de Tremp. Plovisqueja i estem a 24ºC (temperatura agradable que ens acompanyarà bona part del camí). Només entrar a la ciutat ja ens perdem dos cotxes enmig del transit urbà, intentant trobar l agencia dels cotxes de lloguer. També tenim dificultats per sortir direcció Roncesvalles i agafar 4

5 la carretera correcta. Sort d un cotxe de la Policia Municipal que ens guia fins que el reclamen assumptes més importants. Cap a les 7 de la tarda i després de 42 km més arribem al punt de partida del camí francès (si no es fa l etapa prèvia des de Saint Jean de Pie-de-Port que travessa els Pirineus). Ens allotgem al Hotel-Casa de Beneficiados en comptes del que teníem pactat per problemes logístics... però amb el canvi sortim guanyant ja que serà l hotel més modern i fashion en tot el recorregut. El Jesús ens reparteix les credencials del peregrino i anem a segellar la primera casella i omplir una petita enquesta a la Casa del Peregrino, adjacent a l església (tot està molt a prop ja que Roncesvalles no es mereix la categoria de poble, no és més que l església, un parell de restaurants i dos hotels i dos refugis...tot al servei dels peregrins). Però el paisatge és el que s espera del Pirineu navarrès tot verd, camps cuidats, altes muntanyes... Mentre un grupet se n torna a Pamplona a retornar els cotxes de lloguer i tornar tots junts amb la furgoneta, la resta intentem anar a la missa del peregrino... però els caps de setmana és una hora abans i ja no hi som a temps. És una llàstima ja que ens la van recomanar els companys que van fer aquesta aventura fa deu anys, inclús pels no creients. 5

6 D aquesta manera esperem els companys que tornin de Pamplona tot visitant el llogarret, fent fotos i comentant el que s esdevindrà els propers dies. Quan arriben, a 2/4 de 10 del vespre, anem a sopar al mateix restaurant de l hotel, i a l acabar, com no hi ha res més a fer tothom se n va a les habitacions (alguns, mal esportistes, després de fumar un cigarret al fred de la nit -estem a més de 960m d alçada-). 6

7 DILLUNS 4 JULIOL RONCESVALLES IRACHE (ESTELLA) 92 km m de desnivell positiu 7h 30m pedalant (de 8h 30m a 20h 30m) Velocitat mitjana= 12km/h 7

8 Després d un molt bon esmorzar traiem les bicicletes de la furgoneta i posem l equipatge. Tota la moguda ens costa força estona (costa temps moure catorze persones...ho comprovarem cada dia a partir d ara ) i sortim més tard del previst, després de fer les fotos de rigor davant l església, el cartell de carretera que indica els km a Santiago (790) i la creu del peregrino. El primer tram del camí és preciós, en mig de boscos espessos, alguns camps treballats i petits pobles amb l arquitectura típica de les cases navarreses. Hi ha força gent pel camí i, constantment, avancem grupets més o menys nombrosos, sempre dient educadament el mantra que repeteixen tots els peregrins al creuar-se entre ells: buen camino! Passem l alto de Mezquiri i després el d Erro. Encara estem frescos i no ens costen gaire. Hi ha fortes rampes, però son curtes (i en els trams més pendents, inclús encimentades algunes vegades). En mig dels dos tenim el primer ensurt: una doble caiguda, de Jesús i Nogueró, al patinar la roda en el verdet que s ha format al ciment al creuar un petit rierol. Tot queda en pantalons mullats i algun cop, a més de l orgull ferit. La baixada d aquest últim port és divertida i gens tècnica, inclús apte pels ciclistes que van amb les alforges. 8

9 Passem per petits pobles amb encant com Larrasoaña, Arre, Zubiri i Villava (aquest ja més gran) abans d arribar a Pamplona. A Zubiri fem el primer avituallament amb la furgoneta. Poc després perdem momentàniament la ruta i fem uns pocs km per la carretera fins que la retrobem. En una part estreta del camí, on sobresurten dos rocs, em dono un cop fort a la roda del darrera, trencant dos radis. El mecànic del grup, en Lluis s ho mira, i fa un apanyo per continuar fins a l arribada a l hotel al vespre. A Villava, parem a segellar la cartilla i ens acostem al monument erigit en honor de Miguel Indurain, ja que és la seva vila natal. 9

10 Arribem a Pamplona a les dues del migdia. El camí passa just pel centre de la ciutat, atapeïda de gent, a punt per començar els Sanfermines. Hem de creuar la part més cèntrica (c. Estafeta, P. de los Fueros) a peu degut a la aglomeració de gent i parem el mínim per fer les fotos de rigor. Durant tot el recorregut urbà no ens perdem ja que les fletxes grogues i símbols del camí estan molt ben situats i visibles (si els busques). Sortim de la ciutat en direcció al alto del Perdón. El sol ja pica de valent. Durant tot el matí hem estat de sort ja que entre lo boscós del terreny i lo ennuvolat que estava no hem patit per la calor. Al començament de la pujada, entre mig de camps de girasols i cereals acabats de segar, un caminant solitari amb una radio penjant ( no un peregrí, sinó més aviat un penjat ) dóna al Jesús la notícia més impactant de tot el viatge: HAN AMETRALLAO A ZAPATERO! Aquest serà el segon mantra que repetirem al llarg de tot el camí i per qualsevol motiu. La pujada i el sol comencen a esgotar les forces quan tot just parem a dinar al poblet de Zarikiegui, a 2km de l alt. Aquí ens espera la furgoneta amb uns enormes entrepans de truita i begudes fresques i tot seguit ens dispersem per les poques ombres que hi ha per tal de reposar i agafar forces, esperant que passi una mica la canícula. Reprenem el camí que queda fins a dalt: molt costerut i amb pedres soltes i uns quants esglaons, així 10

11 que només el més fort del grup (el Manel, amb diferència) ho pot fer sobre la bici sense posar el peu a terra. Tot pujant el Xen cau (la segona del dia) i es fa un tall al genoll, que haurem de curar més endavant. A dalt del coll fa molt de vent, hi ha aerogeneradors a la cresta, unes escultures curioses i una vista magnífica sobre els camps amb Pamplona a la llunyania. Fem una mica l indi (especialment l Elena fent d escaladora sobre les escultures) i passem una bona estona fent fotos. Anem amb compte a la baixada, per la pendent i les pedres soltes, i després d uns km (i un parell de pobles adormits) arribem a Puente la Reina, on el camí s ajunta amb la branca que ve de Jaca (i fem les fotos de rigor al monument que ho significa). Es una llàstima que no puguem aturar-nos més temps en aquest poble amb un nucli medieval preciós i el seu famós pont. Aquí tornem a segellar la cartilla i curem al Xen, ja que retrobem la furgoneta on tenim la farmaciola de primers auxilis. Aprofitem també per fer un breu avituallament. 11

12 D aquí fins a Estella és un trencacames, amb contínues pujades i baixades. Els km fets passen factura i el personal comença a estar fart, així que després d una breu discussió decidim fer els últims 12 km fins a Estella per carretera. A més es comença a fer tard. Als dos últims km fins a l hotel d Irache hi ha una bona pujada, així que un parell agafen la furgoneta farts de pedalar. Arribem a l hotel Irache (a prop del monestir del mateix nom), a 2/4 de 9 del vespre! Ens instal lem mentre el Lluis arregla a l entrada amb les últimes llums del dia els radis trencats i la punxada de la roda del darrera de la meva bicicleta. L esperem per sopar i quan acabem quasi ja són les 12 de la nit, així que tots a les habitacions a per un merescut descans. 12

13 DIMARTS 5 JULIOL IRACHE (ESTELLA) SANTO DOMINGO DE LA CALZADA 103 km m de desnivell positiu 7h 33m pedalant (de 8h 30m a 19h 40m) Velocitat mitjana= 13km/h 13

14 Tot esmorzant a l hotel, coincidim amb tres ciclistes bascos que també fan El Camino, però amb bicicletes de carretera, i que ens els anirem trobant durant tot el viatge en diferents llocs. Sortim esmorzats de l hotel reculant una mica més d un km per anar a trobar el camí que passa per les bodegues d Irache (i el Monestir) on hi ha una font que raja vi o aigua a voluntat. Tot seguit ve un breu pujador entre boscos d alzines i camps que ens porta al poblet de Villamayor (on segellem a l església) i després, durant uns 20 km, trobarem molt poques pujades ja que el camí planeja per tot de camps de cereals ja segats. Tornem a trobar força peregrins (es veu que s aixequen molt d hora i caminen durant les hores més fresquetes, ja que a la tarda en veiem molt pocs). Passem per los Arcos (com diu el seu nom amb un carrer llarg i ple d arcades) on fem un avituallament sòlid i líquid, però sense temps de passejar amb tranquil litat. Més tard el camí travessa Sansol i Viana (altres pobles macos) abans d arribar a Logroño. Dins la capital de la Rioja perdem les fletxes grogues que ens guien. Sort d un ciclista afeccionat que ens acompanya molt amablement fins travessar la ciutat i ens deixa encarats, a la sortida de la ciutat, en la bona direcció. No ens hi aturem gaire temps, només breument sota una fina dutxa vora l Ebre. 14

15 La calor ja apreta per que fa un bon sol. Després d una bona pujada arribem a Navarrete, on parem a dinar. Ho fem en un parc al mig de la ciutat tot buscant l ombra. Avui també toca un altre entrepà de truita i fruita fresca. Descansem (estirats a la gespa) fins a les 4 de la tarda, quan reprenem la marxa. Continuem entre mig de vinyes i camps de cereals amb pujades i baixades fins arribar a Nàjera, on parem davant l hostal de peregrins, on ens espera la furgoneta, i fem un breu avituallament. El paisatge fins a Santo Domingo de la Calzada continua igual: camps i més camps de cereals i alguna vinya més, però en contra del que pensàvem que seria una etapa plana, amb pujades que es fan llargues degut al cansament acumulat. 15

16 Ens costa una mica trobar l allotjament, però finalment, a 3/4 de 8 del vespre fem cap al Hostal El molino de Floren, petit però amb molt encant i un amo simpàtic i servicial. Després d instal lar-nos i dutxar-nos sortim a fer unes fotos per l interessant casc antic abans que s amagui el sol. Sopem a la cerveseria Titànic, del mateix propietari, situat al carrer de les terrasses, on està l animació del poble (encara que passem una mica de fresqueta). A les 12 de la nit tornem a fer cap a l hostal...que el dia ha sigut llarg. El Xen, que a rentat el mallot amb bitllets a la butxaca, abans s ha passat una bona estona eixugant-los amb un assecador! 16

17 DIMECRES 6 JULIOL SANTO DOMINGO DE LA CALZADA CASTROJERIZ 114 km m de desnivell positiu 8h 17m pedalant (de 8h 10m a 20h 15m) Velocitat mitjana= 13 8km/h 17

18 Ens llevem amb el cel bastant ennuvolat i l aire fresquet i després d un excel lent esmorzar comencem el dia que resultarà ser el més llarg del camí. Anem passant per poblets molt petits, planejant entre camps de cereals, com es habitual fa un parell de dies, a vegades al costat de la N-I, amb força trànsit de camions. Deixem la Rioja enrere i entrem a Castella i Lleó. A mesura que ens acostem a los montes de Oca el camí es va fent més costerut. El tram final del Puerto de La Pedraja es força bonic entre mig de boscos, per variar. A dalt de tot hi ha un monument en honor d unes víctimes afusellades en aquest indret al principi de la guerra civil. 18

19 La furgoneta ens espera al primer poble que trobem després de la llarga, però poc pronunciada baixada: San Juan de Ortega, on parem a menjar i descansar una mica. Continuem baixant per una amplia pista fins trobar Atapuerca: famós al món sencer per les extraordinàries descobertes d un dels nostres avantpassats més recents: Homo antecesor, on han fet un museu... que evidentment no tenim temps de visitar. A continuació ve una forta pujada, encara que breu, i des de dalt de tot, a uns 20 km ja es divisa la ciutat de Burgos. Arribem passades les tres de la tarda i com es força gran ens costa arribar al centre, encara que és recte i està ben indicat. Visitem la famosa estàtua del Cid Campeador i la immensa catedral. Els últims km han estat asfaltats, malauradament. Aquí ens ve a trobar en Josep Maria ( Pito fill, com li diuen 19

20 alguns) amb bicicleta per portar-nos fins al lloc on a aparcat la furgoneta per poder fer l entrepà de dinar (aquesta vegada de pernil i formatge), altre vegada sota l ombra i a la gespa d un parc públic, tipus homeless. Mentre uns fan la migdiada un grupet anem a un bar proper a fer un cafè, tot esperant que les hores de més sol passin. A les cinc de la tarda reprenem la marxa. Trobem fàcilment la sortida, guiada per les fletxes al paviment i les façanes i, amb una hora, de paisatge gens agraït (com totes les afores de les grans ciutats) ens plantem a Rabé del Camino (on tindríem que haver dormit per quilometratge, però no va ser possible trobar allotjament, així que hem de fer 28 km més fins a Castrojeriz). Parem a segellar a l alberg de peregrins del poble i aquí el Pito en fa una de les seves: confonent (o no) a una peregrina danesa que està a la entrada, amb l encarregada de segellar les credencials, enceta una animada conversa amb ella. Sortosament els km que ens resten tenen un paisatge preciós: infinits camps de blat, molins de vent i un poble molt maco: Hontanas (abans però passem per Hornillos del Camino, sense cap encant. Però on fa deu anys hi havia un bar on coneixien Tremp i els van tractar molt bé, però actualment està tancat). Sembla pla, però no ho és. El Xen estava fos de tantes pujades i baixades i tants km, però li donen un chute de glucosa i ara tira 20

21 com el que més. Per cert, li hem posat el mal nom de tossetes per que no para de tossir desesperadament (constantment, dia i nit).també per aquí el Pito fa la segona del dia: es para a xerrar una bona estona amb un pastor que guarda unes ovelles a prop del camí. Finalment no tanquen cap tracte. Abans d arribar a Castrojeriz la Marta te un ensurt en caure en un tram molt estret sortint d Hontanas i després passem sota les impressionants runes del convent de San Antón. Ja és 1/4 de 9 del vespre quan ens instal lem a La Cachava: enorme casa amb habitacions repartides per un pati esglaonat i plena de petits detalls, amb un personal molt servicial. Per telefonar hem de sortir al carrer ja que la cobertura és problemàtica. A aquestes hores, quan el sol ja s ha amagat fa força fresqueta (estem no ho sembla- a 808m d alçada). Això és la Meseta! Sopem a la casa mateix i tot seguit al llit, ja que uns valents expedicionaris han inspeccionat el poble a les fosques, i està tot mort... a més estem cansats de la pallissa d avui. 21

22 DIJOUS 7 JULIOL CASTROJERIZ CARRIÓN DE LOS CONDES 45 km 365 m de desnivell positiu 3h 10m pedalant (de 8h 40m a 12h 35m) Velocitat mitjana= 14 7km/h 22

23 La conversa habitual entre nosaltres abans de començar a pedalar és preguntar per l estat dels nostres respectius culs, ja que és un problema molt més important que el dolor de cames (que ja comencen a estar habituades). Alguns intenten disminuir el dolor posant-se dos culots. Una altra cosa que resulta habitual, és piropejar gens dissimuladament a les xicotes del pobles per on passem tot cridant amb descaro: Guapaaa! o bé alegria, alegria!. L Elena te un altre crit de guerra tot passant pels pobles: a robar carteras! tot emulant l APM; no és estrany que la mirin amb curiositat. I el Manel ens ha contagiat a tots amb el seu a fondooo! quan ve una pujada o volem estimular un company. Per acabar el repertori de frases fetes (tretes de l APM), una força adient, però menys utilitzada es la que cridem quan algú del davant perd la orientació correcta: pa qui nooo, paaa llaaa!, tot gesticulant i indicant la direcció correcta. Abans de marxar de Castrojeriz en Xen, se n adona que ha perdut un jersei (pot ser hi ha un mangui entre nosaltres?) Després de la pallissa d ahir, avui serà l etapa més curta del recorregut; i pot ser per això abans de sortir el Jesús i l Elena es marquen un ballet al pati de l hostal de lo contents que estan. 23

24 Just deixar el poble de Castrojeriz, que dona la volta a un turonet amb les runes d un castell al cim, ens trobem amb un curt pujador, però amb pendents del 16-17%, que porta fins a la meseta de Mostelares. Descansem una estona a dalt de tot després del esforç (sort que el sol encara està molt baix) tot observant els peregrins que van arribant i les vistes magnífiques. Després de re agrupar-nos fem la baixada per l altra banda de la meseta per la pista que passa pel mig d un preciós mar de blat. Aquesta passa després pel costat d un hospital, només per a peregrins a peu, regentat per pares caputxins italians (San Nicolas de Puente Fitero), on parem a segellar. Tot seguit entrem a la província de Palencia, just després de passar sobre el riu Pisuerga, al poble de Itero de la Vega. Al cap de pocs km la pista comença a vorejar el reg de Castella (també molt fotogènic) fins a Frómista, on està una resclosa. Parem a la plaça del poblet de Revenga del Camino a fer un avituallament ràpid. Des d aquí resten uns 16 km, que es fan llargs, ja que son rectes interminables, amb força aire de cara i 24

25 una lleugera pendent. Com la pista és paral lela a la carretera, la majoria decidim anar per l asfalt, ja que el cul ho agraeix. Arribem a Carrión de los Condes a 2/4 d una del matí, el primer poble on veiem força gent a aquestes hores. Ens costa una mica trobar la Pensió reservada, tot i que es troba a prop del gran Monestir de San Zoilo. Ens instal lem en dos enormes apartaments ben moblats. Després de dutxar-nos aprofitem per fer bugada abans de sortir a dinar, ja passades les dues del migdia. Ho fem en un restaurant que obre només sis mesos a l any, bàsicament pels peregrins, bo, barat i abundant (per això al vespre repetirem). 25

26 De tornada cap a l hotel presenciem una trifulca de trànsit entre veïns (que en Pito grava amb el mòbil!). Ja a l hotel, uns fan la migdiada, uns altres miren el Tour a la TV, pocs llegeixen, en Josep Ma se n va a la piscina municipal i un parell aprofiten per fer-se un massatge reparador després de llegir un anunci pel carrer. La tarda és de relax total. Tornem a sortir a 2/4 de vuit del vespre a fer unes cerveses a la plaça de l ajuntament abans d anar a sopar. Al restaurant tornem a trobar els tres ciclistes bascos del primer dia. Tota la clientela sembla que són cicloturistes o peregrins. Abans d anar a dormir mirem les fotos enviades al facebook del club; l únic moment que hem tingut lliure fins ara al vespre...només pedalem!!! També ha estat el primer dia que s asseca la roba de ciclista rentada i que pengem de qualsevol manera per les habitacions de l hotel cada nit; així que l endemà no l haurem de penjar humida, com fem sempre, dins la furgoneta, donant un aspecte molt desendreçat a aquesta. 26

27 DIVENDRES 8 JULIOL CARRIÓN DE LOS CONDES VIRGEN DEL CAMINO (LLEÓ) 105 km 675 m de desnivell positiu 6h 53m pedalant (de 7h 50m a 19h) Velocitat mitjana= 15 2km/h 27

28 Aquesta serà la etapa més plana de tot el recorregut, i això quedarà patent en la velocitat mitjana, encara que també sigui de les més llargues. Sortim poc abans de les vuit del matí, sense esmorzar i amb un temperatura força fresqueta (13ºC). Fem 17 km completament plans fins al primer poble: Calzuelilla de la Cueza (a Castella tenen sovint noms, si més no, curiosos) on ens espera la furgoneta davant d un hostal on ha encomanat ous ferrats amb bacon per a tothom. Esmorzar de categoria. El paisatge ha estat magnífic. Absolutament pla, camps de cereals i girasols, alguns xops, núvols al cel per fer bonic i els peregrins que anem avançant. Un passeig molt relaxant. Continuem fins a Sahagun (amb el mateix tipus de paisatge), on ens fem una foto a la fita que marca la meitat del camí. A la sortida equivoquem la ruta i fem uns pocs km de més fins que ens adonem de l errada, girem en la direcció correcta i continuem el monòton paisatge fins a Mansilla de las Mulas on parem a dinar. 28

29 Bona part d aquest camí son rectes llarguíssimes d una antiga carretera, ara en desús i el camí al costat. Per descansar el cul molts optem per anar per l asfalt ja que no hi passa cap cotxe. Aquesta travessa uns quants pobles petits i tranquils. En un d ells parem a segellar...no hi ha res més a fer o veure. Així fem una bona velocitat mitjana. A 2/4 de tres de la tarda (i uns 80 km a les cames) parem a dinar a Mansilla de las Mulas, on ens espera l Álvaro, que, a l estar de vacances per aquestes terres s ha acostat a saludar-nos. Així compartim el dinar. Després de fer el cafè o la migdiada (segons les necessitats) sortim camí de Lleó una mica després de les 16h. A partir d aquí i fins a la capital castellana el paisatge no és gens maco: sempre a prop de la carretera nacional, obres, brutícia... Arribem a Lleó a 2/4 de 6 de la tarda i seguim les senyals fins a la catedral (travessant la ciutat moderna i el casc antic). Hem d anar en compte perquè a l anar per la vorera (sovint estreta) i tants ciclistes, hi ha vianants que es queixen de la nostra presència per les molèsties que els ocasionem. Hi ha molts turistes davant la famosa catedral i, com tenim temps, fem una breu visita a l interior després de descansar a la plaça del davant i de fer fotos de l entorn. 29

30 El poble de Virgen del Camino està enganxat a les afores de Lleó i l hotel (H.Villapaloma) està just a l entrada, al costat de la Nacional, per on va el camino, en un paisatge tipus polígon industrial. Així que no ens costa res trobar-lo. Després d instal lar-nos sortim a 2/4 de 9 del vespre a sopar. Ho fem en un bar de plats combinats (ple de pòsters del Madrid...els culers no s hi van fixar) que hi ha just davant de l hotel. De tornada a aquest i abans d anar a dormir fem una petita festa per celebrar el 33è aniversari de la Marta. Abans li havíem comprat un petit regalet a Lleó i els pastissos en un súper del poble. 30

31 DISSABTE 9 JULIOL VIRGEN DEL CAMINO (LLEÓ) MOLINASECA 92 km m de desnivell positiu 6h 30m pedalant (de 8h 15m a 17h 35m) Velocitat mitjana= 13 5 km/h 31

32 Havíem quedat per sortir a 2/4 de 8 sense esmorzar, però entre que la gent demana cafès i alguns volen veure l encierro de San Fermín, no ho fem fins 1/4 de 9. Els primers km els fem sempre just al costat de la Nacional N- 120 i per tant es fa una mica pesat i incòmode. A més el paisatge tampoc es cap meravella. Passem uns quants pobles, però no hi podem esmorzar, per que el Pito, que porta la furgoneta, no troba lloc per a 14 persones. Així que no ho podem fer fins arribar a Astorga, passades les 11 del matí i després de fer més de 40 km i d una bona pujada cap al final (el personal ja estava una mica nerviós i crispat per això, però tot s arregla quan estem entaulats). També hi ha una mica de confusió per arribar al lloc on menjar, ja que ens disgreguem en dos grups a l entrar a Astorga i ens costa una mica trobar el restaurant. Després d endrapar un enorme entrepà de llom i uns hojaldres típics de la zona i abans de reprendre la marxa passem pel centre històric de la ciutat per fer un cop d ull a la Col legiata i el Palau episcopal (de les poques obres de Gaudí fetes fora de Catalunya). 32

33 A 2/4 d una del migdia sortim en direcció a l alto de la Cruz de Hierro. Primer la pujada és molt suau, sempre al costat de la carretera, i quan es posa més costeruda uns quants decidim ferho per l asfalt per comoditat. Quan falta molt poc per coronar el port hi ha un llogarret amb un parell de pallozas restaurades, una de les quals fa de restaurant. Coincidim que estan celebrant una boda i tots els convidats van disfressats amb vestits medievals. No cal dir-ho, en Pito s afegeix a la gresca i es fa un fart de fer fotos. Arribem a dalt en petits grups. I quan estem tots junts i després de fer les fotos de rigor sobre el túmul de pedres que sustenta la creu, fem un petit refrigeri. En aquest lloc hi ha un petit grupet de la TV gallega que estan filmant una pel lícula (una mica estranya ja que el protagonista arrossega una espècie de taüt fins a la base de la creu). Després de fer un mos comencem el descens fins a Molinaseca. Uns per carretera, uns altres per una llarguíssima trialera i d altres combinant a estones les dues opcions. 33

34 La baixada és vertiginosa, i els trialeros gaudeixen de valent fins que el Jesús es fot una pinya considerable, volant uns quatre metres (es podria obert el cap). Sortosament tot queda en un ensurt, cops i esgarrinxades. Ens reagrupem a l entrada del poble, on hi ha una església, on segellem i el Pito fa unes cures al Jesús. Després ens dirigim a l altre extrem del petit, però encantador i turístic poble, fins al Hostal de Muriel, on arribem cap a 2/4 de 7. Ens instal lem en dos cases separades, ens dutxem i rentem una mica i tot seguit sortim: uns a fer fotos, altres a veure cerveses. A les vuit quedem tots per fer una volta conjunta abans d anar a sopar. 34

35 A les 9 anem al restaurant de l hostal a sopar i li donem la nit a la simpàtica cambrera argentina (Natalia) que fa poc hi treballa, amb bromes i canvis constants de plats. A més hi ha uns sorolls estranys (sobrenaturals?) al menjador que ens intriguen. Finalment cap a 2/4 d onze anem a les cambres respectives. De moment les lesions ens respecten ja que cap caiguda ha tingut conseqüències greus i el problema principal continua sent el mal de cul...i la tos del Xen que no desapareix (per desgràcia seva i dels qui comparteixen habitació amb ell). A més, el temps està sent fantàstic, sense ploure i gens de calor. I l ambient entre nosaltres és molt animat...no podem demanar res més! 35

36 DIUMENGE 10 JULIOL MOLINASECA SAMOS 98 km m de desnivell positiu 6h 15m/45m pedalant (de 8h 10m a 18h 15m/45m) 36

37 Avui és un gran dia: arribem a Galícia tot pujant el temut Alto do Cebreiro, pot ser el port més exigent de tot el recorregut. Sortim de Molinaseca passades les 8 del matí després de fer un cafè amb croissants i veure els encierros de San Fermín. Aviat ens hem d aturar per un cicloturista que te problemes mecànics. Poc després, al acabar la baixada, passem per Ponferrada, on parem uns instants per contemplar, breument com sempre-, l impressionant castell d aquesta gran ciutat. A 12 km de Ponferrada parem a esmorzar en un bar de carretera, per agafar forces. Com el barman està sol, triga lo seu a servir-nos, moments que aprofita l Elena per donar la tabarra a unes clientes. Reprenem la marxa i ja comencem a trobar les vinyes de la comarca del Bierzo. Molt fotogèniques. El camí fa força pujada fins arribar a Villafranca del Bierzo. Bonica capital de la zona, amb cases senyorials fetes amb grans pedres. 37

38 A partir d aquí el camí va just al costat de l antiga carretera Nacional tot fent una lleugera pujada, fins al poble de Vega de Valcarce. A partir d aquí la majoria seguim l antiga carretera asfaltada, que ja fa una pujada moderada però contínua, excepte el Manel, que segueix pel camí oficial dels peregrins (amb molta més pujada...i pedres, però amb vistes molt més espectaculars). Ens retrobem tots a dalt del Alto do Cebreiro, ja que cadascú ha pujat al seu ritme, i tot seguit anem a visitar el petit llogarret turístic de Cebreiro (unes quantes pallozas restaurades), on descansem i fem el dinar d entrepans, després de segellar a la petita, però bonica església. Ja són les tres de la tarda. De tornada al camí, la majoria del grup continua per la carretera asfaltada per anar a Samos, mentre que un petit grupet (Manel, Josep, Lluís, Marta i jo) ho fem seguint el camí. 38

39 Als dos grupets encara els hi falta pujar l Alto de San Roque abans de la baixada a Samos. Ho tenen més fàcil els de carretera, ja que la pista fa contínues pujades i baixades, però aquesta travessa petits pobles amb el típic ambient rural de Galícia i unes vistes impressionants. La pista acaba a Triacastela (on vam mirar de trobar allotjament quan preparàvem el recorregut) i fem els últims 12km fins a Samos per l asfalt de la carretera. Aquestos es fan una mica llargs, però finalment arribem a l hotel Aveiga a ¾ de 7 de la tarda, on ens espera la resta del grup. Aquí podem rentar les bicis per primera vegada...i descobreixo que se m ha trencat un altre radi durant la baixada. El Xen, especialista en posar malnoms, a partir d ara em dirà el trencarradis ben merescudament. En Lluis ho torna a solucionar, i en acabar anem directes a sopar al restaurant de l hotel, a les 9 del vespre. De fons ja se sent la música de ball que fan en un envelat situat molt a prop de l hotel, ja que és Festa Major. Després de sopar, tots menys la Elena i jo, marxen al ball, on fan el numeret davant les vedettes i els músics de l Orquesta Ledicia. Però no triguen gaire a tornar, ja que no hi ha gaire ambient. Sortosament dins les habitacions la música no se sent molt forta i podem descansar bé durant la nit. 39

40 DILLUNS 11 JULIOL SAMOS MELIDE 77 km m de desnivell positiu 6h 17m pedalant (de 8h 30m a 19h 30m) Velocitat mitjana= 12 km/h 40

41 Sortim de l hotel a 2/4 de 9 del matí. El poble està desert i l ambient tot boirós i humit (es nota que estem a Galícia). Només sortir ja tenim una incidència mecànica amb el canvi del Jesús, que en Lluis mig arregla per anar tirant fins al proper avituallament. Tot el camí és un pujar-baixar continu per turonets verds, camps amb vaques...travessant petits pobles i llogarrets en mig d un paisatge molt maco. No fa sol, però sí una mica de xafogor. Passem per un poble més gran: Sarria, que com està a una mica més de 100 km de Santiago, és on comencen a caminar molts peregrins per tal d obtenir la credencial. Així, a partir d aquest punt, trobarem molts més peregrins, cosa que fa més dificultós el seu avançament, més si tenim en compte que en molts llocs el camí es força més estret que en la resta de comunitats. Arribem a Portomarín, després de travessar el riu Miño, on ens espera la furgoneta. Aquí descansem una llarga estona mentre el Lluis acaba d arreglar el problema mecànic d en Jesús. A la gran plaça davant l església hi ha un munt de joves peregrins. 41

42 Continuem direcció Palas de Rei, començant per una bona i llarga pujada, que segueix en part pel costat d una Nacional i després per zones més boscoses. Arribem a Palas de Rei just abans de les quatre de la tarda (hora que tanca el restaurant), i on ens espera el Pito, que ha encomanat el dinar en un restaurant (el primer que fem entaulats en ruta). Està acompanyat del Ventura Escolà, fill de Tremp que viu i treballa en aquestes contrades. Després d un bon dinar, on en Ramón Nogueró ens convida al veure i cava per tal de celebrar la recent jubilació (aconseguida mentre pedalava), continuem fins a Melide, ja una gran ciutat, on a l entrada tenim l hotel. Arribem passades les 7 de la tarda. El camí continua passant per indrets boscosos molt macos. Després d instal lar-nos hi ha gent que fa unes cerveses al bar de l`hotel mentre d altres fan un curt passeig pel petit (i no gaire maco) casc antic. 42

43 A les 9 del vespre sortim a una pulperia recomanada a sopar. Ho fem a base d amanides, pop a la gallega i pebrots de Padrón (unos pican y otros non). Si bé és veritat que no tenim gens de temps per gaudir dels petits pobles (o grans ciutats) per on anem passant, també és cert que el paisatge al llarg del camí és molt variat i gaudim constantment d ell: des de les muntanyes navarreses, al verd omnipresent de Galícia tot passant per les vinyes de la Rioja i els camps de cereals de Castella (tot amanit per ponts medievals, camps de gira-sols, cigonyes als campanars, peregrins...) 43

44 DIMARTS 12 JULIOL MELIDE SANTIAGO DE COMPOSTELA 54 km 950 m de desnivell positiu 4h 3m pedalant (de 8h a 13h 30m) Velocitat mitja= 13 2 km/h 44

45 Ens llevem plovent i tot el cel tapat per núvols. Esmorzem a les 7 del matí esperant que escampi, però no ho fa. Així que a les 8, hora de sortir, la majoria decideix anar per carretera per no enfangar-se i només en Jesús, Josep, Manel i jo decidim anar pel camí. Aquest no està enfangat, però les esquitxades ho embruten tot. La ruta segueix per paratges molt macos: boscos d eucaliptus i d altres, però com ahir, amb contínues pujades i baixades (per tant els km passen poc a poc). Passant per Arzua, retrobem el grup que va per carretera i en Joan s uneix al grupet que va pel camí. Uns quants km més endavant en Joan i jo perdem de vista la resta del grupet per les aglomeracions del camí i continuem sols, fins que en una benzinera de carretera veiem el grup gran i els convencem per continuar per pista, ja que fa estona que no plou (encara que continua tapat). A més per la carretera hi ha molt trànsit i els camions al avançar esquitxen molt i és un pèl perillós. 45

46 Passades les 12 del migdia, i després de una successió de pujades, arribem al Monte do Gozo (des d on ja es veu Santiago). Aquí finalment ens reagrupem tots per entrar junts a la capital de l apòstol (en Jesús, Josep i Manel es van esperar 1/2h pensant que en Joan i jo estàvem al darrera per algun problema). Tots junts, amb el mallot del club, entrem a Santiago passades la una del migdia. Arribem a la Plaça de l Obradoiro, on ens fem les fotos de rigor. Aquí ens espera el Jimy (que ha anat a recollir la credencial d uns any abans) i altra gent de Tremp. Visitem ràpidament la catedral, i com hi ha molta cua, no donem el tradicional abrazo al Sant. Després anem a la oficina del peregrí per recollir la credencial conforme hem fet el camí. Tot seguit Pito fill, amb bicicleta, ens condueix fins a l hotel México, on tenim reservades les habitacions. Després de la dutxa de rigor, anem a dinar, abans que tanquin a les 16h, uns plats combinats en un Burger proper a l hotel. Ens atipem força, però triguen bastant a servir-nos (amb uns cigalons enormes inclosos) i no sortim fins a les 6 de la tarda al centre de la ciutat per fer una mica de turisme i algunes compres. 46

47 Quedem a 2/4 de 9 del vespre per posar les bicis a la furgoneta. Al acabar el Pito demana uns taxis per anar tots a una marisqueria de les afores (Rest. Susos) que li han recomanat. Fem una molt bona mariscada, amb molt bon ambient entre nosaltres i amb un final espectacular: una queimada amanida amb el conjuro teatralitzat d en Christian. Abans de pujar a l habitació fem unes copes al pub del costat de l hotel, on continuem la conversa i, sense fer gaire gresca, a 2/4 de dues de la matinada donem per acabada la jornada. 47

48 DIMECRES 13 JULIOL SANTIAGO DE COMPOSTELA TREMP KILOMETRATGE TOTAL PEDALAT: 780 Km DESNIVELL TOTAL ACUMULAT: m TEMPS PEDALAT: 56h 30m (dades aproximades) 48

49 Ens llevem a les vuit del matí i després d esmorzar posem les maletes a la furgoneta mentre els conductors van a buscar els cotxes de lloguer. Triguen molt, i fins passades les 10 del matí no sortim direcció La Coruña. El GPS del cotxe guia (Pito i família) sembla que juga una mala passada i fem uns km de més per carreteres locals, abans de tornar a l autopista. Tot això després de una bona estona mirant els mapes de carreteres per escollir la millor i més ràpida opció de tornada! Sortint de Galícia passem pels enormes viaductes que salven el desnivell del port de Piedrafita, i que al anar els veiem des de sota, i rememorem moments passats sobre la bici (que còmode és anar en cotxe!). També ho fem al passar a prop d altres poblacions camí de tornada, com Ponferrada, Astorga... 49

50 Fem una breu parada poc abans d arribar a Astorga per estirar les cames i fer un cafè, però ja són passades la una del migdia i no triguem a buscar un lloc per menjar. Parem a dinar a 130 km de Burgos (ja una mica tard i amb la gent una mica neguitosa per la tornada) després de dues temptatives, en un restaurant de l àrea de servei de la carretera, amb un menú abundant i bo. Reprenem la marxa una hora més tard. El cotxe guia torna a fer una altra petita errada en la província de La Rioja i els ànims es van escalfant. Els dos cotxes i la furgoneta es perden de vista mútuament, així que la tornada es complica una mica. Per acabar d adobar-ho a l alçada de Saragossa el cotxe d en Pito enfila cap el centre de la ciutat tot i les indicacions del cotxe que va darrera (havien programat el GPS a Saragossa en comptes de Lleida!). Així que perdem una bona estona fins que tornem a l autopista. Finalment ens retrobem tots, després d unes trucades pel mòbil, a l àrea de servei de Pina de Ebro, on sopem alguna cosa ràpidament. Els ànims estan una mica alterats per la tornada accidentada, el cansament acumulat i lo tard que es va fent. A partir d aquí si que els tres cotxes marxen junts fins a Lleida, on es queden en Josep i el Manel. La resta continuem fins a Tremp, on arribem a 2/4 d una de la matinada. Aquí ens esperen els familiars malgrat l hora intempestiva. Només resta tornar els cotxes a l empresa de lloguer l endemà. Cosa que fan en Lluis, Jesús i Pito Finalment dir que la logística i la intendència durant tot el viatge (i la seva preparació) ha estat perfecta. Gràcies als membres de 50

51 la comissió organitzadora per la seva bona tasca, i especialment al Pito i al Josep Maria que s han rellevat en la furgoneta i ens han cuidat com a pollets; i al Lluís que ha solucionat tots els problemes mecànics sorgits. Gràcies a tots per la meravellosa experiència viscuda!!! 51