Control de la gestió dels Residus Sanitaris en centres i establiments Sanitaris (Hospitals i Clíniques veterinàries) Manel Llorens García

Transcripción

1 Control de la gestió dels Residus Sanitaris en centres i establiments Sanitaris (Hospitals i Clíniques veterinàries) Manel Llorens García

2 Normativa de residus sanitaris Decret 300/92, de 24 de novembre, d ordenació de la gestió dels residus sanitaris (derogat) Decret 71/94, de 22 de febrer, sobre els procediments dels residus sanitaris (derogat) Decret 27/99, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris

3 Conceptes bàsics Definició de residu sanitari Qualsevol substància, matèria o objecte generat en l activitat sanitària de la qual el seu posseïdor o productor es desprèn o te l obligació de desprendre s. Un material o objecte es converteix en residu quan es rebutja perquè la seva utilitat o la seva manipulació clínica es considera definitivament acabada

4 Conceptes bàsics Risc real Vs Risc relatiu Precaucions Universals: Parlem de risc relatiu o aparent En residus sanitaris, parlem de risc real

5 Conceptes bàsics Models de gestió Gestió Clàssica La major part o la totalitat dels residus biosanitaris es consideren específics o de risc (Grup III). França, Regne Unit Generació de residus del Grup III: gr/llit/dia Gestió Avançada Només un petit percentatge dels residus biosanitaris es consideren específics. República Federal Alemanya, Holanda, Àustria, Canadà, Estats Units, Espanya Generació de residus del Grup III: gr/llit/dia

6 Classificació Residus sense risc o inespecífics Residus de risc o específics Grup I Grup III Grup II Residus de risc Grup IV Material contaminat químicament: Citotòxics Residus no perillosos Per les seves característiques i grau de contaminació no requereixen, a l exterior del centre, de cap tractament específic ni diferent del aplicat als residus sòlids urbans. Residus perillosos Per les seves característiques i grau de contaminació biològica o química requereixen tractament específic i diferenciat dels residus municipals, tant dintre com fora del centre sanitari.

7 Residus sense risc o inespecífics Grup I Són residus municipals No procedeixen directament de les activitats sanitàries Es generen en oficines, despatxos, bars, menjador, tallers, etc. També en sales on es realitza activitat sanitària La seva gestió no presenta exigències, ni dins ni fora del centre sanitari paper, cartró, envasos buits de plàstic, vidre o metall, i restes de matèria orgànica. Grup II Propis de l activitat sanitària Es generen en estances on es realitza activitat assistencial Requereixen exclusivament mesures preventives en la gestió intracentre Recollida selectiva en bosses adequades material d un sol ús, cures, roba tacats amb sang, secrecions, etc.; recipients de drenatge i bosses d orina buides, guixos, tubuladures, cotons, gases, mascaretes, etc.

8 Residus de risc o específics Grup III i Grup IV Requereixen mesures de prevenció en: La recollida L emmagatzematge El transport El tractament La disposició del rebuig dins i fora del centre sanitari, ja que poden generar un risc per a la salut laboral i pública El risc associat és per exposició directa

9 Residus sanitaris específics: Grup III Agulles i material tallant o punxant Vacunes vives atenuades Cultius i reserves d agents infecciosos Agulles, fulls de bisturí, lancetas, pipetes Pasteur, portaobjetes, etc. Medicaments rebutjats (no administrats) NO el material tacat Per les elevades concentracions de gèrmens que presenten Animals inoculats biològicament Cadàvers, residus anatòmics i llits d estabulació Residus sanitaris infecciosos -Annex- Residus capaços de transmetre les infeccions que indica l annex Sang i hemoderivats en forma líquida Líquids continguts en envasos NO el material d un sol ús que hagi absorbit aquests líquids Residus anatòmics No s inclouen les restes anatòmiques d entitat

10 Residus de líquids biològics Es recomana utilitzar el desguàs El clavegueram està dissenyat per rebre grans quantitats de matèria orgànica. Per altre banda, els residus de líquids biològics representen un volum ínfim en comparació amb les matèries fecals que s eliminen diàriament per la xarxa de sanejament. EXCEPTE: Residus biològics líquids procedents de pacients amb malalties no endèmiques a Catalunya Cultius líquids de microbiologia Gestionar com a residus sòlids del grup III També els aspiradors amb líquids biològics que no es pugin buidar (redons, pleurevax,...)

11 Residus d animals morts Emmagatzematge en arcons frigorífics Es gestionen mitjançant: Els serveis municipals (Barcelona, etc) Empreses autoritzades d incineració o d enterraments controlats

12 Residus sanitaris específics: Grup IV Residus especials tipificats en normatives singulars: Citotòxics Radioactius* Restes de substàncies químiques Medicaments Altres: piles, fluorescents, etc. Aquesta normativa només ordena la gestió dels citotòxics

13 Citotòxics El risc associat a aquests residus es basa en les propietats: Cancerígenes Mutagèniques Teratogèniques seves Restes de medicaments antineoplàstics que ja no són aptes per a l ús terapèutic Material sanitari d un sol ús que hi hagi estat en contacte directe, tant en la preparació com en l administració Restes de productes químics citotòxics utilitzats en els laboratoris d investigació

14

15 Catalunya No líquids No tallants Dipòsit controlat Incinerador 800ºC Risc BIOLÒGIC Risc QUÍMIC Incinerador 1100ºC amb filtres adequats

16 Envasos G-II Bosses de polietilè opaques a la vista asèpsia en el seu exterior absència en el seu exterior d elements sòlids punxants o tallants resistents al trencament gruix mínim 55 micròmetres volum no superior a 90 litres identificació externa fabricant rètol G-II només hospitals Pepeplàstics Pepeplàstics Sempre han d estar en una estructura de suport

17 Envasos Residus de risc autoclavables color NO blau Recipients rígids estancs i opacs resistència al trencament resistència a punxants tanca especial hermètica volum no superior a 60 litres asèpsia en el seu exterior absència en el seu exterior d elements sòlids punxants o tallants Material contaminat químicament: Citotòxics incinerables color BLAU resistència als agents químics El reconeixement de les característiques tècniques dels models de bosses i recipients per a la recollida de residus sanitaris correspon a la Agència de Salut Pública de Catalunya

18 Emmagatzematge final Centres hospitalaris: període màxim de 72 hores, prorrogable a una setmana si el magatzem final disposa d un sistema de refrigeració adequat Centres sanitaris NO hospitalaris: en funció del volum de producció i de les característiques dels residus, durant un període màxim d un mes condicions: ventilat, espaiós, ben il luminat, degudament senyalitzat, condicionat per la seva neteja i desinfecció, situació que no afecti els espais veïns, s ha de poder tancar i tenir fàcil accés des de l exterior

19 Marc competencial Departament de Salut Direcció General de Salut Pública Departament de Territori i Sost. Agència de Residus de Catalunya Control de les operacions intracentre Control de las operacions extracentre Inspecció i control centres generadors Inspecció i control plantes de tractament

20 Control dels centres sanitaris Hospitals Centres sociosanitaris i psiquiàtrics Centres d assistència primària Centres mèdics d especialitats Centres de diàlisis Bancs de sang Unitats d investigació biomèdica Laboratoris clínics i d anatomia patològica Laboratoris experimentals i d investigació Hospitals i clíniques veterinàries

21 Control dels centres generadors Llibre oficial de control de la gestió dels residus sanitaris: obligació de tenir-lo i portar-lo al dia. El facilita l ASPC Resum de la producció anual, en volum, a l ASPC el primer trimestre de cada any (OVT-oficina virtual de tràmits) Centres hospitalaris: Pla de gestió intracentre de residus sanitaris Inspeccions periòdiques dels centres generadors

22 Tràmits administratius 1. Alta del centre en el Registre de productors de residus sanitaris de Catalunya 2. Escollir un gestor de residus sanitaris autoritzat Formalitzar Fitxa d acceptació residus (IIIcitotòxics) amb una planta de tractament autoritzada 3. Llibre de registre del control de residus sanitaris Obligació tenir-lo i portar-lo al dia Resum anual DGSP

23 Tractaments dels residus Un correcte sistema de tractament del residus sanitaris específics ha d optimitzar les diferents fases de la gestió dels mateixos (classificació, segregació, recollida, transport i tractament en si mateix). Gestió unicentre o descentralitzada: el tractament es porta a terme en el mateix lloc on es generen. Gestió centralitzada: el tractament es porta a terme en una o vàries instal lacions centrals específicament preparades per a aquesta tasca

24 Plantes de Tractaments dels residus