Quin so! d on ve? d on surt?

Transcripción

1 Quin so! d on ve? d on surt? Material pedagògic FITXA TÈCNICA.CONTINGUTS.DESCRIPCIÓ.PROPOSTES DE TREBALL.MATERIAL COMPLEMENTARI Descripció de l audició Aquest taller té la intenció d explicar el fenomen sonor, com es produeix, neix o es fabrica el so: com és que d aquí en surt so, perquè, perquè això sona així o aixà... Es tracta de fer comprendre la màgia del so i dels instruments. A partir d instruments seleccionats per la seva sonoritat diferent i especial, per la seva peculiaritat i la seva màgia... s aniran descobrint diferents instruments musicals, entenent perquè sonen i coneixent les seves famílies i els seus grups. La «profunditat» i el nivell de les explicacions dependrà, evidentment, de l edat i nivell dels nens i nenes. Aquesta no només serà una audició d instruments curiosos i estranys, sinó que es relacionaran amb les accions que produeixen so, per tant també, amb les famílies d instruments. Al mateix temps, s intentarà anar un xic més enllà que la mera explicació de «bufar, pinçar, fregar o percudir». I és que el bufar, la fricció, la percussió i el pinçar es poden fer de moltes maneres. Per exemple, no té res a veure la fricció amb arquet, amb el dit o a una baqueta de fusta. I el mateix ens passa amb la percussió, ja que no és el mateix percudir amb la mà que amb el dit L audició es desenvoluparà tot començant per conèixer les diferents possibilitats de la veu i el cos, ja que són els dos instruments més propers que tenim. De la veu passarem a la boca, i a partir d aquesta ja parlarem d uns quants instruments que funcionen amb la cavitat vocal coma caixa de ressonància. I tot seguit, de manera esglaonada i interelacionada, s aniran presentant la resta d instruments, tot explicant de quins països i cultures provenen, com i perquè sonen, a quines famílies pertanyen, etc. Un altre aspecte important és que cada instrument el relacionarem amb coses que els alumnes coneguin amb exemples al seu abast, tot intentant que sigui una sessió d escolta activa (fent pensar, recordar, imaginar...) basada en els famosos «aprenentatges significatius» i procurant, també, que sigui una sessió un xic dinàmica amb preguntes que fomentin la interacció. Objectius: Fer un acostament al so, a les seves possibilitats i a la seva manipulació partint de l entorn, el cos, la veu, els objectes i els instruments. Aprendre a sentir el so i el silenci, a gaudir-ne i saber fer l un i l altre per separat, de forma col.lectiva i individual. Realitzar activitats per a treballar les qualitats del so, com ara classificació de sons agut-greu, llarg-curt, fort-fluix, etc. Intentar identificar sons produïts per instruments molt coneguts i classificar-los. Desenvolupar la memòria auditiva. Durant la sessió, implícit amb la presentació de cada de cada instrument, s interpretaran algunes cançons que els alumnes coneguin, per tal de motivar-los i fer-los millor l audició i el seguiment de les melodies, a part de fomentar preguntes, també se n faran, a tall d endevinalla.

2 L intèrpret Músic polifacètic. Estudis de música hindustànica i bansuri a Varanasi (Índia). Intèrpret als teclats i sintetitzadors, percussions, harmònium, bansuri, veu i didjeridoo. Educador musical (mestre de música) i músic compulsiu. Ha col laborat amb Tripijoc Teatre i ha format part de Zoumbia i NY Flowers. Actualment forma part del grup Möndoo Alguns dels instruments que s ensenyaràn són : La veu: l instrument (de corda airejada o bufada) que té gairebé tothom, i que gairebé tothom li sona diferent. Les diferents possibilitats de la veu: cant d harmònics, cant gutural, el falset, veu tirolesa... La boca: més que una caixa de ressonància d allò més curiosa. Aquí s utilitzarà la boca sense veu, com a instrument de percussió, també s ensenyaran l arpa de boca, el xiulet de nas brazileny, l arc musical... El cos: instrument de percussió de moltíssimes possibilitats: mans, dits, genolls, cuixes, peus, caixa toràcica... Instruments de percussió: l udú (que liqua aquest so tan especial), el tama (tambor de braç), l octobloc... i dins d aquesta família trobem els curiosos idiòfons: el bol i la campana tibetana, la serra musical, el flexaton, el gong, el vibraslap, copes de cava... Instruments de vent: el grup de les flautes (la fujara, el bansuri...), el grup de les trompes (cargol marí, didgeridoo...) i el grup dels que tenen llengüeta, simple o doble: xeremies, sipsi turc...duduk, gaita marroquina... A part alguns d inclassificables com els brunzidors, que ens espanten...també aprendrem que podem fer-nos una mena de clarinet amb una palla o canya, sí, de les que s útilitzen per a beure begudes. Instruments de corda: els de corda fregada (violi de Vietnam o nepalès), de corda pinçada (sitar hindú, hectara, bouzuki grec o baglama turc) i els de corda percudida (cítara). Efectes de so: trencadissa, galop de cavall, la vaca, la pluja, les ones del mar, la granota, la flauta d èmbol (normal o triple), PROPOSTES DIDÀCTIQUES: Si voleu realitzar activitats relacionades amb el tema, la veritat és que amb quatre coneixements i un xic d imaginació en podeu trobar moltes, molt diverses i per a totes les edats. A continuació teniu algunes idees, si bé a internet en podeu trobar moltíssimes, només cal posar les paraules clau (construcció d instruments, instruments musicals de material reciclat...) a qualsevol buscador (google, altavista, yahoo...). Si ho feu en anglès no cal dir que les possibilitats es multipliquen. Fem música sense instruments A partir de l entorn més proper ja trobem objectes que ens permetran fer música: taules i cadires, radiadors, penjadors, capses, estoitxos, carpetes, etc. Es tracta doncs de fer ritmes amb el que es vulgui. Podem començar també, pel nostre cos, podem experimentar amb la veu, veu i percussió corporal simultàniament, percussió corporal i moviment, etc. Després només cal mirar què podem trobar a l aula, quins sons podem arribar a fer amb el mobiliari, com els podem fer sonar (picant amb la mà, amb els dits o amb un llapis, fregant,...), quins ritmes podem treballar, o pel contrari, és una molt bona ocasió per a fomentar la improvisació i l expressió lliure. També és un estil d activitat molt bona per a treballar la discriminació auditiva, la pràctica musical en grup, etc. El mateix podem fer al pati, ja que d objectes i coses per a fer música n hi ha moltíssimes: una barana, una reixa, un fanal, una porta...

3 Fem música amb instruments que no són instruments Hi ha objectes quotidians que ens poden servir com a instruments, i amb resultats força sorprenents. Només cal provar de fer ritmes amb qualsevol pot de plàstic, vidre o metall. El mateix podem fer amb tubs (que també poden ser utilitzats com a rascadors o güiros i fins i tot didgeridoos), agulles de fer ganxet (que percudides a sobre l aresta d una taula sonen molt i molt bé), etc. Per a fer activitats d aquest tipus també cal tenir en compte les accions que realitzarem per a produir el so. Per exemple tubs i ampolles, els podem fer sonar tan com a instruments de percussió com a instruments de vent. El mateix ens pot passar amb unes copes de cava, que les podem percudir o les podem «fregar» amb el dit. Copes de cava Construïm instruments musicals amb material reciclat -didgeridú australià: de fet és un instrument que ja està construït, ja que consisteix, simplement en un tub. Cal escollir quin tipus de tub utilitzarem : de cartró (com els que serveixen per enrotllar les teles de les empreses tèxtils), de PVC, d altres plàstics,... fins i tot el protector dels fluorescents que podem trobar als gimnasos van bé. Una altra cosa que hem de tenir en compte és la llargada i sobretot el diàmetre del tub. És aconsellable que faci entre 1 i 2 metres, i pel que fa al seu diàmetre, hem de tenir en compte que la boca hi ha d encaixar perfectament, és a dir, que no s escapi aire per enlloc. -xilofon d ampolles : es tracta d ajuntar ampolles del mateix tipus amb diferents quantitats de líquid (H2O). Ja sabeu com funciona: a més líquid el so o la nota serà més aguda, i a menys líquid so més greu. -litòfon: es tracta només de recollir pedres planes i grosses de diferents tamanys i que al picar-les s hi distingeixin clarament els harmònics. Llavors cal ordenar-les amb l escala que es vulgui. Això sí, a sota de les pedres cal posar-hi quelcom que faci que no toquin cap superfície dura, com per exemple tires de goma de pneumàtic. Hi ha rajoles que també sonen molt bé. Descobrir o redescobrir objectes quotidians que ens poden servir com a instruments musicals Descobrir objectes i coses que veritablement no són instruments. - Un tub de lampista ens pot servir com a flauta d harmònics, com a trompeta o fins i tot didgeridoo -un bidó o una ampolla de plàstic que ens serveix de megàfon ; - tubs de goma tipus rentadora, que es converteixen en un xilofon especial ampolles plenes d aigua que també es transformaran amb un xilofon; un got de plàstic que s acaba transformant en un instrument que fa trons; unes agulles de mitja que sonen com un instrument de percussió extraterrestre, una «cometa» a mig construir que es transforma en un brunzidor; uns pots de vidre i de plàstic que ens serveixen de bateria i percussió; unes culleres Realitzar audicions diverses: per a treballar i conèixer les possibilitats de la veu: Músiques ja conegudes: flamenc, músiques tradicionals, òpera, hip hop, rock, heavy, gospel, Músiques d altres cultures Música de Tuva: d aquesta ex-república soviètica provenen les veus més increïbles del món, pel que fa a les possibilitats que n extreuen de la veu. Sembla mentida que puguin produir aquests sons. Música de Burundi: veu greu xiuxiuejada acompanyada de cítara. Música dels Monjos Tibetans de Gyütö i Gyüme: veu extremadament greu que s utilitza per a recitar el mantres, les pregàries budistes. Música Hindú: els famosos raggas ens mostraran una altra manera d entendre la música. Pels hindús, igual que per moltíssimes d altres cultures, els instruments musicals no són més que una manera de «copiar» o imitar la veu, l instrument suprem. Música Japonesa: podem trobar veus faringes en el teatre NO, o timbres molt nasals com el Shomyo, un altre estil de recitar els Sutra (textos budistes). Música Coreana: podem trobar diferents tipus de veus, com ara al teatre popular Pansori: veu ronca (suri long), veu trencada, veu de campana, veu amb vibrato... Música Tirolesa: veus de pit, falsets, i aquestes sil.labes ja conegudes. Música persa, música colombiana, etc.

4 per conèixer alguns dels instruments de l audició de percussió tama flexaton vol tibetà octobloc udú vibraslap de corda fregada: violí del nepal percutida: citara pinçada: sitar baglama bouzuki ektara

5 de vent flautes fujara eslovaca bansuri indú trompes (corns) cargol marí i trompa de banya de toro didgeridoo de llengüeta simple o doble duduk xeremies