TREBALL D ESTIU. MÚSICA 1r ESO

Transcripción

1 TREBALL D ESTIU MÚSICA 1r ESO Nom i Cognoms: Grup:

2 FITXA 1 POSICIONS DE LA FLAUTA Nom i Cognoms: Assenyala a les següents flautes les posicions que hauràs de utilitzar per tocar aquesta cançó: mi fas sol la si do re Posa les notes a la partitura i practica-les. 1

3 FITXA 2 EL SO I LES SEVES QUALITATS Nom i Cognoms: 1. Observa i omple la següent taula

4 Qualitats del so Com les reconeixem Paràmetre físic Com es representen en la partitura 3

5 FITXA 3 EL SO Nom i Cognoms: 1. Com definiries el so? 2. Ordena les següents imatges Respon: Qui és el receptor? Qui és l emisor? Què vol representar la imatge 1? Què hi ha entre l emisor i el receptor? 4. Com definiries el soroll: 5. Quina creus que és la diferència entre escoltar i sentir? 4

6 FITXA 4 REPRESENTACIÓ DE LES QUALITATS DEL SO Nom i Cognoms: Associa cada qualitat amb els seus signes de representació i identifica cada símbol amb el seu nom. Pinta del mateix color les caselles dels elements que estan relacionats. Quan ho tinguis fet, copia els elements al quadre baix i posa ls en ordre. TO Indicacions de dinàmica Indicacions de tempo DURADA Pentagrama Compàs Violí, viola, violoncel, contrabaix... Guitarra, Balalaika, banjo, bandurria, llaud, arpa... Trompa, trompeta, trombó, tuba... Flauta, oboè, clarinet, corn anglès, fagot, saxofon... Bombo, timbales, bongoes, pandero, Pandereta... Triangle, gong, metalòfon, xilòfon, claus, caixa xinesa... INTENSITAT Notes musicals Noms dels instruments Largo Muy lento0-50 Larguetto Menos lento50-66 Adagio Lento66-76 Andante Tranquilo Moderatto Moderado Allegro Rápido Presto Muy rápido Vivace Rapidísimo TIMBRE Figures musicals Claus 5

7 6

8 FITXA 5 EL TO Nom i Cognoms: Com ja saps, el TO és la qualitat del so que ve determinada per la freqüència de les ones sonores. Si un to és més agut es produeixen més ones en el mateix temps, que si aquest és més greu. La representació del to té lloc en un pentagrama amb una clau. 1. Practica la clau de sol als pentagrames de sota. Fixa t bé on comença: La clau de sol dona la posició de la nota sol, que es troba a la segona línia del pentagrama. 2. Escriu a sota el nom de les notes musicals. 3. Copia les notes musicals al pentagrama de sota i posa ls-hi el nom. Do re mi fa sol la si do re mi fa sol la 7

9 4. Torna a escriure les notes musicals de do a do en sentit descendent, és a dir, baixant. Aprèn-te les de memòria. 5. Posa el nom de les notes de la partitura de baix. Practica-les. 6. Escriu al pentagrama, les notes d aquesta cançó ordenades de la més greu a la més aguda. 8

10 7. Quines posicions de la flauta necessites per tocar aquesta cançó? Tapa els forats que corresponguin a cadascuna de les notes que has posat al pentagrama de dalt. 9

11 FITXA 6 LA MELODIA: LES ESCALES Nom i Cognoms: Llegeix atentament i respon: Una ESCALA: és una successió de notes ordenades de greu a agut que van per graus conjunts (per intervals de 2a) 1) Escriu l escala de DO. (no et descuidis de la clau!!!) En una escala els graus s indiquen amb números romans: I, II, III, IV, V, VI I VII, tants com notes hi ha. 2) Posa els graus en l escala que has escrit. Cada grau de l escala té un nom, per exemple: I TÒNICA IV SUBDOMINANT V DOMINANT VII SENSIBLE 3) A quines notes corresponen en aquesta escala als graus: I, IV, V i VII? La distància que hi ha entre dues notes seguides de l escala pot ser de 1 tò o d un semitò. Les distàncies de semitò entre dues notes sense alterar, es donen sempre entre MI-FA i SI-DO 4) Localitza a l escala que has escrit els semitons. Marca ls amb una ratlla entre els graus de les dues notes que el formen. 10

12 5) A continuació escriu les escales de RE i de MI als pentagrames següents. Posa-hi els graus i assenyala els semitons. Recorda t de posar la clau de sol!!! Dues escales es consideren del mateix model quan tenen els semitons entre els mateixos graus. 6) Mira t les escales anteriors i digues entre quins graus es troben els semitons: ESCALA DE DO ESCALA DE RE ESCALA DE MI 7) Podries dir si aquestes tres escales són del mateix model? Per què? 11

13 FITXA 7 LA MELODIA: LES ALTERACIONS Nom i Cognoms: Les ALTERACIONS són signes que serveixen per canviar l afinació d una nota. Contribueixen a donar nom a les notes que es fan amb les tecles negres del piano. Els # serveixen per indicar que la nota es troba mig tò més amunt. Els b serveixen per indicar que la nota es troba mig to més avall. Al pentagrama sempre es posa l alteració davant de les notes. 1) Al següent teclat poseu primer el nom de les notes que es fan amb les tecles blanques i escriviu-les al pentagrama de baix. Després poseu el nom de les que es fan amb les negres i escriviu-les al pentagrama de dalt. Recorda t que per posar el nom de les tecles negres has de posar el nom d una de les dues blanques del seu costat amb una alteració. tecles negres tecles blanques 12

14 En la fitxa anterior vam veure tres escales: la de DO, la de RE i la de MI. Com que no són del mateix model, cadascuna té un nom diferent per identificar-se: DO MAJOR / RE DÒRICA / MI FRÍGIA Els noms de Dòrica i Frígia, venen de les escales que feien servir els antics grecs. 2) Torna a escriure les tres escales, posant-hi els nombres romans per indicar els graus i assenyaleu en color vermell on es troben els semitons: Quan volem que dues escales diferents siguin del mateix model, cal fer que els semitons es trobin entre els mateixos graus. Per tal de poder fer-ho, cal utilitzar les alteracions que ja coneixeu: els sostinguts # i els bemolls b. 3) A continuació indica, en les escales que heu escrit, on haurien de ser els semitons si volguéssim que les totes tres fossin del model major, és a dir iguals que la de DO. Feu-ho en color blau. 4) Fes moure els semitons de lloc amb les alteracions per tal que quedin entre els mateixos graus que l escala de DO. Ara tens tres escales del mateix model, però de diferent TO: DO MAJOR / RE MAJOR / MI MAJOR 5) Ara fes el mateix amb una escala que comenci per la nota Fa. 13

15 El conjunt de les alteracions que porta una escala s anomena ARMADURA. Quan escrivim una melodia l armadura s escriu just després de la clau. 6) Escriu a sota l armadura d una escala de RE MAJOR i la d una escala de FA MAJOR. Escriu a sota els termes que has aprés i el seu significat. 14

16 FITXA 6 INTERVALS Nom i Cognoms: Llegiu bé els apartats: intervals, nom dels intervals i qualificatiu dels intervals que hi ha capítol dels intervals en la següent adreça web: Practica ls al capítol d intervals de la següent adreça web: 1. Ara qualifica els intervals següents i posa el nombre de tons i semitons que tenen: Recorda!!! La distancia que hi ha entre les dues notes que formen l interval, és mesura sumant les distancies que hi ha entre cadascuna de les notes d entremig. Aquestes distancies es mesuren en tons i en semitons. Així entre dues notes naturals (aquelles que no porten cap alteració) sempre hi ha 1 to, excepte entre les notes MI- FA i SI DO que només hi ha 1 semitò (és a dir mig to) 15

17 FITXA 7 ANALITZA UNA MELODIA Nom i Cognoms: 1. En quina escala creus que està escrita aquesta melodia? Escriu-la en el pentagrama de sota. No t oblidis de posar la clau de sol al pentagrama!!! 2. Quina armadura té? 3. En quin compàs està? 4. Assenyala en color blau els fragments de línia melòdica formada per graus conjunts (intervals de 2a) fragments de salts. Respon: Es una línia melòdica de graus conjunts? Es una línia melòdica de salts? Es una línia melòdica mixta formada per les dues anteriors? 5. Analitza l interval més gran que es forma en aquesta melodia i el més petit. 6. Assenyala a la partitura la nota més aguda amb un cercle i la nota més greu. amb una creu. 16

18 FITXA 8 LA DURADA Nom i Cognoms: Com ja saps, la DURADA d un so ens diu quan de temps s està produint la vibració que el produeix. La representació de la durada té lloc amb les figures musicals. Practica les figures musicals: 8. Escriu el nom de les figures musicals en els requadres en blanc. 17

19 Cada figura de so té la seva corresponent figura de silenci. 9. Practica les figures de silenci a sota i posa ls el nom. 10. La relació entre les figures musicals és la següent: Cada figura val el doble de la que li segueix i la meitat del valor de la figura anterior. Respon: Quantes blanques té una rodona? Quantes corxeres té una semicorxera? Quantes negres té una corxera? Quantes blanques té una negra? 18

20 FITXA 9 PARTS D UN INSTRUMENT Nom i Cognoms: Els instruments musicals s han construït per produir so. Per tant els cal un element que vibri. Molts d ells han estat construïts de manera que a més de produir so, aquest pugui ser modulat. Modular el so vol dir que es poden produir sons de diferent to amb certa facilitat. A més molts instruments per a poder sonar necessiten un estri o element que produeixi la vibració. Per acabar els instruments tenen una caixa de ressonància que els serveix per amplificar el seu so, és a dir que es puguin sentir més fort. Aquests, doncs, son els quatre elements que tenen els instruments: 1. Element que vibra 2. Element que modula el so 3. Estri o element que produeix la vibració 4. Caixa de ressonància De vegades hi ha instruments que no poden modular el so, és a dir, només poden produir un sol so. Aquests només poden fer ritme. Hi ha molts instruments que poden fer només un so diferent darrera l altre. Aquests també poden fer melodies. Finalment hi ha alguns instruments que poden produir dos o més sons a la vegada. Aquests també poden fer harmonies. Respon: Pensa en una guitarra. Digues quins son els seus 4 elements Ara fes el mateix amb una flauta

21 Pots fer el mateix amb un bombo Creus que el bombo també té els 4 elements? Raona la resposta. Quin d aquests tres instruments pot fer només ritmes? Quin d ells pot fer ritmes i melodies? Quin pot fer ritmes, melodies i harmonies? 20

22 FITXA 10 CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS Nom i Cognoms: 1.- Relaciona les tres columnes. Nom Comú Nom tècnic Material que vibra Instruments de vent Membranòfons Membrana Instruments de Idiòfons Cos de l instrument percussió Instruments elèctrics Aeròfons Corda Cordòfons Corrent elèctric Instruments de corda Electròfons Aire 2.- Relaciona els següents instruments amb el procediment que els fa sonar. Xilòfon Piano Bufar Plats Flauta travessera Fregar Guyro Bongos Percudir Trompeta Arpa Puntejar Violoncel Guitarra elèctrica 21

23 3.- Indica si les següents afirmacions són veritat o falses (V, F). a) Als instruments cordòfons el material que vibra és una o més cordes tensades. b) Els istruments idiòfons es toquen tots percudint-los. c) Als instruments de vent el que vibra és l aire que hi ha dins el tub de l instrument. d) Una inxa o llengüeta metàl lica és una peça imprescindible en alguns instruments de corda. e) La pastilla i l amplificador permeten que determinats instruments puguin convertir-se en elèctrics. 4.- Tria la resposta correcta. Els instruments que anomenem idiòfons poden sonar gràcies als següents procediments: a) percudir puntejar fregar. b) bufar percudir puntejar. c) percudir fregar bufar. Els instruments cordòfons es poden puntejar: a) amb els dits amb un arc amb un teclat. b) amb els dits amb una pua amb les claus. c) amb els dits amb una pua amb un teclat. El broquet és una peça imprescindible als: a) instruments de vent-fusta. b) instruments de percussió. c) instruments de corda. d) instruments de vent-metall. 22

24 Els electròfons elèctrics són aquells instruments: a) que formen part d'altres famílies però se ls ha afegit un sistema d amplificació. b) on el so es produeix per mitjans totalment electrònics. c) que el so es produeix quan els endollem al corrent elèctric. 23

25 FITXA 11 SOUNDPAINTING Nom i Cognoms: Activitat per treballar fent música tot variant les qualitats del so. 1. Dibuixeu els gestos del Soundpainting: QUI? Tots D un en un QUÈ? Un so llarg agut Un so llarg mig Un so llarg greu COM? Fort Mig Fluix 24

26 QUAN? Ja Stop Entrem a poc a poc Sortim a poc a poc 2. Quins d aquests gestos serveixen per treballar amb qualitats del so? Assenyala ls i indica quina/es de les qualitats es treballen. 25

27 FITXA 12 FLAUTA Aquí tens algunes partitures de peces conegudes perquè les treballis amb la flauta. Al setembre n hauràs de portar dues de preparades, una de les següents i una de les dues primeres (Country o la Balalaika) És millor que te les imprimeixis, hi posis les notes i després treballis les posicions a la barbeta. Quan te les sàpigues les podràs tocar. A la pàgina següent un recordatori de totes les posicions de la flauta barroca, per si te n has oblida t d alguna. 26

28 No dubtis a consultar els recursos de Moodle que hem anat treballant durant el curs, així aprendràs i resoldràs els dubtes!!! Bon estiu i bona feina!!! 27

29 28

30 29