Por un autismo en plural, respetuoso y singular para cada caso

Transcripción

1

2

3 Por un autismo en plural, respetuoso y singular para cada caso La Asociación TEAdir difunde por sus medios algunas reacciones al reportaje "Empujón al autismo", publicado ayer, 8 de julio de 2013, en La Vanguardia Carta de TEAdir al Director de La Vanguardia Estimado sr. director de La Vanguardia, en nombre de la Asociación TEAdir de padres, madres y familiares de personas con autismo (Autismos y Síndromes de Asperger), que represento, deseo hacer las siguientes puntualizaciones en relación al reportaje Empujón al autismo publicado ayer, 8 de julio de 2013, en la sección de Tendencias de su diario: 1- La cuestión del autismo es hoy materia sensible para la que no existe una respuesta contrastada desde el campo de la ciencia seria ni un consenso profesional sobre el tratamiento más adecuado. 2- La presencia en los medios de comunicación es de suma importancia para una implicación social en las serias dificultades por las que atraviesan las personas con autismo y sus familias, pero a condición de que la información que se transmita sea lo más plural posible. 3- En Cataluña, el modelo de atención precoz creado hace más de 30 años e impulsado por el gobierno de Convergència i Unió es reconocido a nivel estatal y europeo por su implantación en el territorio y por sus beneficios también en la detección temprana y tratamiento de los síntomas relativos al autismo. 4- Reportajes como este, que publica su diario, corren el riesgo de crear una alarma social en este colectivo anunciando nuevos recursos para el diagnóstico, el tratamiento y la formación de profesionales, e infravalorando los recursos ya existentes y las orientaciones clínicas diversas en las que se han formado sus profesionales. 5- Reportajes como este crean el espejismo de un tratamiento único para el autismo en un terreno de divergencias profesionales serias y de experiencias en primera persona contrapuestas. 6- Las familias y los afectados resultan ser un colectivo vulnerable por el sufrimiento que atraviesan hasta que encuentran los profesionales adecuados en quien confiar.

4 7- Existen profesionales diversos que trabajan en red para hacerse cargo del sufrimiento y de las necesidades de las personas afectadas de autismo y de sus familias. 8- La representación social de los padres es hoy más rica y diversa, existiendo otras asociaciones de padres, diferentes a la que se citan en el reportaje, que transmiten otra sensibilidad a la hora de entender y tratar el autismo. 9- Un reportaje como este sirve como plataforma para un nuevo recurso, silenciando, seguro que sin pretenderlo, otras iniciativas recientes (servicios RESPIR para chicos y adultos autistas y sus familias organizados por otros colectivos, entre ellos el nuestro; estreno en salas de cine del documental Otras voces. Una mirada diferente sobre el autismo; publicación del libro No todo sobre el autismo, Ed. Gredos, 2013, entre otros); todo ello de tanto o más interés público que el proyecto objeto de este reportaje. Teniendo en cuenta lo anteriormente expuesto, le pedimos encarecidamente que, en un tema tan sensible como este, ofrezca también sus páginas como plataforma para dar a conocer otras sensibilidades y otros proyectos de interés social, que ayuden así a dar visibilidad al autismo de una manera plural. A la espera de su respuesta, aprovecho para saludarle cordialmente. Iván Ruiz Acero (Presidente de l Associació TEAdir - CIF. G )

5 Barcelona, 9 de juliol de 2013 A l atenció del Sr. José Antich, Director de La Vanguardia He llegit amb sorpresa i consternació l article publicat a l edició d ahir de La Vanguardia, amb el títol Un empujón al autismo. La sorpresa era deguda al fet que un diari com La Vanguardia publiqués un article sobre un tema tan complex com és l atenció a l autisme, sense la corresponent contrastació de fonts i presentant-ne una visió totalment esbiaixada. Sense la menor perspectiva crítica, l article fa seus els plantejaments i la orientació d un determinat equip, que es presenta com un model únic i inqüestionable i que, a més, s atribueix l autoritat i la capacitat per a formar la resta de professionals. La consternació era deguda al fet de constatar que l article, a més, inclou una veritable desautorització dels professionals psicòlegs, neuropediatres i psiquiatres, entre d altres que treballen a les diverses xarxes implicades en l atenció a la població infantil e infanto-juvenil a Catalunya. Es tracta de xarxes sectoritzades, presents arreu del país, que realitzen tasques de gran importància, i de les que en citaré només algunes: - Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció precoç (CDIAP), del Departament de Benestar Social i Família - Centres de Salud Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ), del Departament de Salut - Equips d Assessorament Psicopedagògic (EAP), del Departament d Ensenyament

6 A l esmentat article es desqualifica la feina dels professionals que integren aquestes xarxes, i se ls atribueix manca de capacitat professional per a fer la detecció, el diagnòstic i el tractament dels nens afectats d autisme. I això es fa des de una posició que pretén tenir un coneixement exclusiu i ple sobre una problemàtica tan complexa com és la de l autisme i que afirma que només hi hauria una manera d enfocar la seva atenció: la concepció neurobiològica del psiquisme, i els tractaments basats en les teràpies cognitiu-conductuals i el tractament farmacològic. Com a President de l Associació Catalana d Atenció Precoç (ACAP), haig de manifestar-li d una manera molt especial el nostre disgust pel contingut de l article, que falta absolutament a la veritat i que resulta realment ofensiu pels professionals d aquest sector, sigui quina sigui la seva orientació i la seva pràctica. La xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç atén, des de fa més de trenta anys, tots aquells nens que presenten trastorns del desenvolupament en l etapa 0-6 anys i, òbviament, atén a nens autistes o que presenten precoçment alguns dels trets que defineixen l actualment anomenat Trastorn de l Espectre Autista (TEA). Els professionals de la xarxa de CDIAPs tenen, dons, una llarga experiència clínica en la detecció, el diagnòstic i el tractament de l autisme, amb programes específics i amb una activitat de formació continuada, que cada any inclou cursos sobre l atenció a infants amb TEA. Catalunya compta, a més amb un seguit d especialistes i d institucions específiques, de prestigi internacional, en les que nens i joves autistes són atesos tant a nivell educatiu com psicoterapèutic i psiquiàtric. Cal fer esment en primer lloc, de la Dra. Llúcia Viloca, psiquiatra i psicoanalista, co-fundadora l any 1974 de Carrilet, institució de serveis per a persones amb autisme, que ha estat capdavantera en aquest àmbit, i amb una notable projecció internacional. Són molts els professionals que, a nivell de Catalunya, del conjunt de l Estat espanyol i de la resta d Europa, orienten la seva comprensió de l autisme i, en conseqüència, la seva pràctica terapèutica, des de la

7 concepció psicodinàmica del psiquisme, que no redueix la seva enorme complexitat a un mer funcionament neurològic. Alguns dels més destacats representants de l orientació psicodinàmica i, per tant, defensors de la pertinença de l enfocament psicoanalític en l atenció a l autisme psicòlegs, psicoanalistes, psiquiatres o neurobiòlegs, com Jean-Claude Maleval, François Ansermet o Pierre Magistretti han estat entrevistats a La Vanguardia quan han vingut a Barcelona, convidats per l ACAP, a participar en activitats científiques i de formació. Els professionals de la xarxa de CDIAPs i podria afirmar el mateix pel que fa als CSMIJs i els EAPs estan plenament capacitats per a la detecció, el diagnòstic i el tractament dels nens que presenten un TEA i, a més, duen a terme un treball en xarxa que potencia la coordinació i la visió interdisciplinar dels casos. La tasca que es realitza en aquestes xarxes d atenció a la població infanto-juvenil té també com a destinataris els pares dels nens atesos, que es mostren particularment sensibles al suport i l assessorament que hi reben. Així ho manifesten, entre d altres, el col lectiu de pares que formen l Associació TEAdir, en la que col laboren un bon nombre de professionals de la xarxa d atenció precoç, i que està contribuint a ampliar la oferta d atenció als nens autistes i les seves famílies. Vull demanar-li, per acabar, que La Vanguardia esmeni el greu error que suposa l enfocament i el contingut de l esmentat article. I que ho faci donant una visió més amplia i contrastada de l atenció a l autisme a Catalunya i, molt particularment, des de una posició de valoració i reconeixement a la feina que fan els professionals de les xarxes d atenció a la població infantil i infanto-juvenil. Josep Mª Panés Psicòleg clínic President de l Associació Catalana d Atenció Precoç Membre de la Junta de Govern del Col legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya Membre del Grup de Treball que va elaborar el Pla d atenció a l autisme a Catalunya