Guia de bones pràctiques mediambientals per als. d Urgell durgell

Transcripción

1 Guia de bones pràctiques mediambientals per als centres educatius del Pla d Urgell durgell

2 Des del Servei de Medi Ambient hem elaborat aquesta Guia de bones pràctiques mediambientals als centres educatius del Pla d Urgell per tal d informar mestres, pares i alumnes d algunes bones pràctiques habituals a l escola o a casa que poden reduir l impacte de la nostra activitat diària sobre el medi ambient. Hem tingut en compte petits gestos, la suma dels quals, malgrat que puguin semblar poc importants, en tractar-se d accions repetitives, fa que esdevinguin força significatius. Com podem ajudar el nostre entorn i reduir el nostre impacte sobre el medi ambient? Molt fàcil: gota a gota, full a full, pila a pila i quilowatt a quilowatt... podem participar a tenir més cura del nostre entorn. Hem resumit en diferents àmbits les accions més quotidianes que fem a les escoles i algunes també a casa. Amb el canvi d alguns hàbits i un petit esforç per part nostra podem fer el nostre centre més sostenible.

3 Àmbits d actuació COMPRA VERDA. Practiquem-la! AIGUA. Cada gota compta! ENERGIA. Per què no carreguem les piles? PAPER. Fem un bon paper, reutilitzem! RESIDUS. Reduïm, separem i reciclem!

4 Practiquem la COMPRA VERDA S'entén per compra verda l opció de prioritzar l ús de productes reciclats, 100% reciclables i mediambientalment saludables a l hora de comprar productes quotidians per a l escola, la llar, l oficina i per a tots els usos possibles. La compra verda no sempre implica una despesa més elevada; juntament amb el cost se n ha d avaluar l ús, la vida útil i l impacte ambiental. La compra verda és un canvi d hàbits que pot minimitzar de manera significativa el nostre impacte diari sobre el medi ambient. Productes tan significatius per la gran quantitat utilitzada com el paper (fulls en blanc, paper higiènic, mocadors, tovallons, paper de cuina), o bé pel consum energètic innecessari (bombetes), o per la curta vida útil i llarg procés de degradació (bosses de plàstic d un sol ús, bolígrafs, piles) o per ser altament contaminants (productes de neteja), poden fàcilment ser substituïts per productes de material reciclat, bombetes de baix consum, piles, bolígrafs i retoladors recarregables, bosses biodegradables o reutilitzables i productes de neteja no tòxics. Aquests petits gestos faran la nostra activitat i el nostre entorn més sostenible.

5 Practiquem la COMPRA VERDA A continuació, us indiquem una llista d algunes etiquetes ecològiques que poden orientar-nos i ser-nos d utilitat a l hora de decidir una compra verda i que a dia d avui ofereixen fiabilitat i transparència: Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental Generalitat de Catalunya. Varietat de productes i serveis ductes_i_ecoserveis/distintiu Etiqueta Ecològica Europea Unió Europea Varietat de productes i serveis l Àngel Blau Agencia Federal de Medi Ambient i Institut Alemany d Etiquetatge Varietat de productes i serveis Cigne Nòrdic Consell Nòrdic Varietat de productes i serveis Energy Star L Agència de Protecció Mediambiental (EPA) dels Estats Units Forest Stewardship Council ONG Internacional. Productes de fusta i paper Programme for the Endorsement of Forest Certification schemes ONG Internacional Productes de fusta i paper

6 AIGUA D AIXETES i CISTERNES Les aixetes de lavabos i piques i les descàrregues de les cisternes dels vàters són una font important del nostre consum d aigua. En cada descàrrega d una cisterna fem servir entre 6 i 10 litres d aigua. Moltes de les descàrregues serien suficients amb el 50% del volum d aigua. Hem d evitar el consum d aigua innecessari. Tanquem bé les aixetes després de fer-les servir, per evitar pèrdues. Fem servir el cabal d aigua de les aixetes dels lavabos i piques que sigui suficient per a cada activitat (rentar-nos les mans, esbandir els vasos...). Fem servir l aigua de la pica de manera responsable: tanquem l aixeta quan calgui i evitem que ragi innecessàriament. No fem servir el vàter com a paperera. Utilitzem la interrupció de la descàrrega sempre que sigui possible.

7 AIGUA DE BOCA El volum de l aigua que fem servir per beure no és gaire gran si el comparem amb el total de l aigua consumida, però pot arribar a suposar una important generació d envasos. Per beure, podem triar aigua embotellada o aigua de l aixeta. El consum d aigua de l aixeta és una bona alternativa, malgrat que aquesta pot presentar puntualment sabors o olors no massa agradables. Per millorar el seu gust, podem fer servir sistemes de filtrat que eliminen o redueixen olors i/o sabors. Aquest sistema pot suposar un estalvi en el cost de l aigua i també en el cost de l envàs (fabricació, ió gestió dels residus i reciclatge del material per a la seva reutilització). Si triem l aigua embotellada: comprem envasos amb més volum per tal de minimitzar la quantitat d envàs per litre d aigua consumida. Si triem la de l aixeta i el sistema de filtratge: hem de tenir en compte que la durada del filtre ve indicada pels fabricants, però que pot variar en funció de la qualitat de l aigua.

8 Què més podem fer...? Podem posar economitzadors d aigua a totes les aixetes de lavabos i piques per tal de reduir el volum d aigua per la mateixa fracció de temps. Si tenim cisternes de dues descàrregues, fem servir la que convingui en cada ocasió. També podem reduir el volum de les cisternes posant dins de cada cisterna uns reductors de volum d aigua (algunes ampolles plenes d aigua amb sal pot ser una bona opció), perquè a cada descàrrega del dipòsit puguem estalviar el mateix volum d aigua. Podem fer servir una gerra amb sistema de filtració d aigua per tal que els usuaris que vulguin puguin fer ús de l aigua de l aixeta per a consum de boca.

9 CLIMATITZACIÓ Entre el 30 i el 40% del consum energètic a les escoles i a les oficines es deu als sistemes de calefacció i d aire dairecondicionat. A les aules i altres llocs de treball, als espais de pas i a les àrees de lleure, haurien de disposar de sistemes de climatització que es poguessin regular en funció de les necessitats i de l ús de cada l espai. La regulació de les temperatures de treball són molt importants a l hora de fer el treball més agradable i de fer un consum energètic més responsable. Aprofitem al màxim les temperatures exteriors per refrescar (a l estiu) els espais de treball. Tanquem bé les finestres quan estigui funcionant algun sistema de climatització. Mantinguem la temperatura entre 20º i 22ºC a l hivern, i entre 23º i 25ºC a l estiu. Tanquem els aparells de les zones on no hi hagi ningú.

10 ENLLUMENAT La distribució dels punts de llum a tots els espais de treball és molt important a l hora de garantir una il luminació luminació suficient i evitar despeses energètiques innecessàries. Alguns espais de treball i zones de trànsit poden tenir una doble distribució del sistema d enllumenat enllumenat. En general, durant les hores de més llum i als espais amb més finestres podem tenir suficient llum si només mantenim encesa una part de l enllumenat. ll Aprofitem al màxim la llum natural que entra a les aules i espais de treball. Si a les aules podem passar amb una part de l enllumenat, no ens caldrà obrir tots els llums; així podrem estalviar el 50% del consum elèctric. Podem fer el mateix a les sales de reunions, sales de lleure i espais de trànsit. En sortir de les aules temporalment o al final de la jornada, apaguem tots els llums.

11 EQUIPS INFORMÀTICS i APARELLS ELECTRÒNICS La pantalla és la part de l ordinador que més energia consumeix. Si deixemem de fer servir l ordinador durant un temps curt (menys d una hora), podem apagar el monitor. Si el temps ésmésllarg, podem apagar tot l ordinador ielpodem encendre en tornar a l oficina. En sortir de l oficina, hem d apagar del tot altres perifèrics: impressores, altaveus, etcètera, i no deixar-los en stand by. No utilitzem protectors de pantalles animats, ja que són grans consumidors d energia. Podem fer servir l ascensor quan sigui necessari, però l ús de les escales no és només beneficiós per a l estalvi d energia sinó també un hàbit molt saludable.

12 PILES RECARREGABLES i CARREGADORS Estem envoltats d aparells que necessiten endollar-se al corrent elèctric o necessiten piles per funcionar: ràdios, gravadores, teclats, ratolins, llanternes i molts altres aparells. Hi ha al mercat piles i bateries recarregables que es poden reutilitzar moltes vegades abans que deixin de ser definitivament útils, com a alternativa a les d un sol ús, que suposen un residu quantiós i molt contaminant. No fem servir piles per a aquells aparells que es pugin endollar al corrent elèctric. Si hem d utilitzar piles, fem servir piles recarregables i carregadors per tal de minimitzar i it aquests residus devida curta i altament t contaminants. t

13 FEM UN BON PAPER: REDUÏM El paper p és un dels materials fungibles dels quals hi ha més consum a l'escola i dels quals se n fa més mal ús. Evitem imprimir correus i esborranys; llegim-los a la pantalla. Passem el corrector i revisem els documents abans d imprimir-los. Guardem els informes i documents només en format electrònic i sempre que sigui i possible evitem la còpia enpaper. Fem les impressions i les fotocòpies a doble cara i en tinta negra. Utilitzem l escàner per distribuir digitalment còpies d un document en lloc de fer còpies en format paper. Reduïmd ï la mida de la imatge i la grandària de la lletra, sempre que ens aporti una reducció del consum del paper i de la tinta gastada. Prioritzem l ús del correu electrònic per davant del fax. Utilitzem el fax directament des de l ordinador, sense imprimir-lo.

14 FEM UN BON PAPER: REUTILITZEM Abans de llençar un full de paper a la paperera, donem-li la volta. Una gran quantitat dels fulls de paper que llencem a la paperera poden tenir un segon ús. Tinguem a mà una safata per al paper d esborrany. Reutilitzem el paper copiat o imprès a una sola cara per prendre notes, imprimir esborranys, còpies internes, etcètera, sempre que no contingui informació confidencial. Reutilitzem les carpetes buides. Escrivim en llapis el títol o utilitzem etiquetes adhesives per facilitar la seva reutilització. Utilitzem paper reciclat o amb garantia de qualitat ambiental sempre que sigui possible.

15 RESIDUS: PREVENCIÓ i SEPARACIÓ El millor residu és aquell que no s arriba a generar! Tan important com fer una bona separació dels residus que generem és la seva prevenció, és a dir, minimitzar els residus generats. Fem ús de suports i d embolcalls reutilitzables a l hora de portar el nostre esmorzar: carmanyoles per a la fruita o l entrepà, bosses de plàstic reutilitzables, boc n roll, etcètera. Evitem l ús del paper d alumini; és un material difícil de reciclar. Utilitzem els contenidors de selectiva per a cada fracció. Evitem al màxim l ús del cubell de rebuig. Procurem allargar la vida dels tòners impriminti i sempre que sigui i possible amb la qualitat de mínima resolució. Dipositem els tòners i els cartutxos gastats i les piles usades als contenidors específics per a la seva recollida i reciclatge.

16 ADRECES I CONTACTES D INTERÈS Consell Comarcal del Pla d Urgell ll Agència de Residus de Catalunya: Agència Catalana de l Aigua: Centre Tecnològic Forestal: Institut Català d Energia: Gràcies per la vostra col laboració! Servei de Medi Ambient del Consell Comarcal