LA INVERSIÓ SOCIAL EN INFÀNCIA A CATALUNYA: ALGUNS REPTES DE PRESENT I DE FUTUR

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA INVERSIÓ SOCIAL EN INFÀNCIA A CATALUNYA: ALGUNS REPTES DE PRESENT I DE FUTUR"

Andrés Daniel Botella Araya
hace 6 años
Vistas:

1 LA INVERSIÓ SOCIAL EN INFÀNCIA A CATALUNYA: ALGUNS REPTES DE PRESENT I DE FUTUR Pau Marí-Klose Universidad de Zaragoza Jornada Invertir per garantir els drets de tots els infants UNICEF Catalunya

2 OBSERVACIÓ N.19 DEL COMITÈ DE DRETS DE LA INFÀNCIA Com han de fer les administracions públiques les seves despeses públiques per fer efectius els drets de la infància. La inversió ha de ser: Efectiva Eficient Equitativa Transparent Sostenible

3 EFECTIVITAT I EFICIÈNCIA Podem considerar les inversions en infància efectives? En termes general, els drets son reconeguts i protegits. És més dubtós que siguin promoguts fins a la seva realització plena Exemple Art 6 (p. 50) Problemes de desplegament de les lleis (Llei 14/2010, LDOIA) És difícil pensar que el volum de la despesa sigui adequat, atesa la magnitud de les necessitats. -Els nivells de despesa, en termes comparatius, son baixos -Els nivells de despesa, en capítols claus que afecten directa i indirectament el benestar de la infància han minvat

4 Segons un treball del Xavier Celorrio per a la Fundació Jaume Bofill, Catalunya només destina e 2,91% a despesa educativa (2013)

6 EFECTIVITAT I EFICIÈNCIA Durant els anys de crisi, als pressupostos de la Generalitat va disminuir sensiblement la despesa dedicada a capítols que afecten directament i indirectament a la infància Serveis complementaris a l educació (55 M, ) Beques i ajudes a l estudi (37M, ) Formació del personal docent (7,6M, ) Atenció a les famílies (190M, ) Atenció a la infància i l adolescència (44M, ) Contradicció amb el punt 31 de l Observació

7 EFECTIVITAT I EFICIÈNCIA Atesos els baixos nivells de despesa, no pot estranyar que l impacte de certes mesures també sigui baix Exemple: impacte de les transferències monetàries sobre la reducció de la pobresa Més enllà d aquest nivell, no és fàcil parlar d eficiència, no perquè no hi pugui haver àmbits que no funcionin de forma eficient, sinó per la manca de cultura d avaluació

9 EQUITAT Promou l administració catalana accés a serveis i prestacions que tenen un efecte igualador? Hi ha incitatives que tenen l efecte contrari (regressiu)? Exemples: Accés a l escola infantil Accés igualitari a l experiència escolar Accés al lleure educatiu Transferències monetàries (directes i de caràcter fiscal)

10 ACCÉS A L ESCOLA INFANTIL Fuente: Xavier Bonal, Presentació Fundació Manuel Giménez Abad, 2016 Es grups menys afavorits presenten taxes de participació molt més baixes en l escola infanti (0-2). Això resta capacitat igualadora en aquests programes. Aquest comportament pot obeir a criteris d accés i la magnitud de les quotes

11 ACCÉS A UNA EXPERIÈNCIA ESCOLAR DE QUALITAT Font: Xavier Bona, Fundación Giménez Abad La experiència d aprenentatge pot variar significativament en funció de a composició social del centre (efectes concentració)

12 ACCÉS AL LLEURE EDUCATIU FORMAL Freqüència d'activitats extraescolars que fan els adolescents de dilluns a divendres segons variables nivell d'ingressos (percentatges). Catalunya Mai o gairebé mai Un o dos cops a la setmana Tres o quatre cops a la setmana Cada dia Total Sexe Dona 26,6 38,0 26,5 9,0 100 Home 14,9 28,3 41,0 15,8 100 Origen dels progenitors Autòctons (almenys un) 22,4 34,0 32,6 11,0 100 Inmigrants 37,0 33,6 24,7 4,8 100 Ingressos anuals la llar (quartils) Quartil baix 34,3 32,4 23,5 9,7 100 Quartil mig baix 28,1 33,8 28,7 9,4 100 Quartil mig alt 21,2 31,1 36,4 11,3 100 Quartil alt 12,1 38,2 37,7 11,9 100 Nivell estudis mare Estudis primaris 31,2 33,1 26,1 9,6 100 Estudis secundaris 22,7 33,2 33,9 10,2 100 Estudis universitaris 14,9 36,2 36,3 12,6 100 Nivell estudis pare Estudis primaris 29,8 33,6 27,4 9,2 100 Estudis secundaris 23,1 30,2 34,5 12,2 100 Estudis universitaris 14,3 38,3 36,0 11,3 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància Es alumnes de nivell socioeconòmic més baix accedeixen amb menor freqüència a activitats extraescolars

13 ACCÉS A TRANSFERÈNCIES MONETARIES Subdesenvolupament de les transferències monetàries directes(focalitzades) Baixa cobertura (només un 10% de menors de 16 anys) Baixa intensitat Transferències més generoses a classes mitjanes Beneficis fiscals Mínim personal i familiar Deduccions fiscal per fill menor si la mare treballa

14 Any Impacte de les transferèncias socials en la pobresa infantil Després de transferències socials Ingressos per assistència social Pobresa menors de 16 Diferència abans de transferències: Prestancions per jubilació i supervivència Ajuda família/fills Prestacions atur ,9 0,0 0,5 1,7 3, ,3 0,2 1,1 2,2 4,8 Font: ECV_2015, ECV_2010, INE.

15 TRANSPARÈNCIA L observació reclama transparència des d un triple punt de vista: 1) que les dades estiguin disponibles 2) que ho estiguin en format accessible 3) que es facin avaluacions d'impacte Grans dèficits en l avaluació d impacte

16 TRANSPARÈNCIA Fràgil cultura d anàlisi d impacte Es confia excessivament en l anàlisi de l evolució d indicadors, quan no en avaluacions impressiónístiques o basades en petites enquestes de satisfacció a gestors i usuaris Manca una gran enquesta amb vocació de continuïtat (preferentment longitudinal sobre la situació de la infància) Els intents de desenvolupar-ne una fracassen (Panel de Famílies i Infància, Baròmetre de Infància i Famílies, ) No existeixen estudis quasi experimentals, i la capacitat tècnica per dur-los a terme és imitada

17 SOSTENIBILITAT Les administracions han d evitar l adopció de mesures que impliquin una reducció del nivell de gaudiment dels drets assolits Path of least resistance La manca d inversions en infància compromet el futur econòmic de la societat i dels seus sistemes de protecció social

Documentos relacionados

Gent gran vulnerable i pèrdua d autonomia

Gent gran vulnerable i pèrdua d autonomia Presentació de l informe sobre la Població vulnerable a Barcelona 14 juny 2007 Escenaris socials de planificació a la ciutat de Barcelona Evolució de la taxa de