BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MARÇ DE 2010

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MARÇ DE 2010 Termomètricament, el mes de març ha estat fred a gran part de Catalunya, tret de punts del litoral Central on el mes ha estat normal. Pel que fa a les precipitacions, ha estat un mes plujós o molt plujós a bona part de les comarques, excepte al terç sud i al Pirineu més occidental, on el març ha estat normal o sec. El mes de març ha estat poc ventós. Descripció sinòptica del mes Els primers quinze dies del mes de març van ser marcats per la presència d un anticicló de bloqueig en omega ubicat al voltant de les illes Britàniques, amb especial incidència a partir del dia 4. Aquesta situació va afavorir que Catalunya quedés afectada per dues pertorbacions de diferent origen que van comportar precipitacions generals: una d atlàntica durant el dia 3, i una altra que es va gestar a la costa catalana els dies 7 i 8. Posteriorment, entre els dies 15 i 23, l àrea anticiclònica va desplaçar-se cap a la Mediterrània i es va estendre també per bona part del centre d Europa, si bé cal fer esment que un solc en alçada va endinsar-se dins de la zona anticiclònica, va afectar Catalunya els dies 21 i 22 i va comportar precipitacions a molts indrets del territori. La resta del mes, malgrat que el temps estable en general va continuar, l anticicló es va desplaçar a l Europa més oriental, cosa que va afavorir que les depressions atlàntiques s endinsessin al continent europeu, una situació que s ha presentat poc durant l hivern , ja que han predominat bloquejos anticiclònics situats a l Atlàntic nord que han impedit la circulació habitual d oest a est de les depressions atlàntiques pel nord d Europa. Durant aquests dies, diversos fronts atlàntics associats a aquestes baixes atlàntiques van creuar el Principat i va deixar precipitacions minses o poc abundants a molts indrets del país, més destacables al quadrant nord-occidental. A continuació, es detallen tots aquests aspectes. El dia 1 va ser un dia d impàs. La pertorbació Xynthia va acabar de creuar França el 28 de febrer, i l 1 de març una nova depressió atlàntica tornava a formar-se a l oest de Portugal. Aquesta baixa, ja ben formada el dia 2, però no tan profunda com la Xynthia, en va afavorir la formació d una altra de secundària a les illes Balears durant el dia 2 que va afectar Catalunya i va comportar precipitacions generals la nit del dia 2 i també al llarg del dia 3, si bé, durant el vespre del dia 4, noves precipitacions minses van fer acte de presència a punts del terç nord del país i es van allargar fins al dia 5. La figura 1 mostra, el dia 3 a les 12 hores UTC, el mapa de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT. En el primer mapa, s observa com la configuració sinòptica estava dominada per una gran àrea depressionària que abastava la península Ibèrica amb dos centres d acció: un d ubicat al sud-oest de Portugal i un de segon centrat al nord de les illes Balears. Aquesta situació comportava una inestabilització molt acusada de l atmosfera que provocava precipitacions al territori català. A la imatge del METEOSAT, es poden entreveure els centres de baixes pressions perfectament delimitats per la nuvolositat associada, que era molt més important a la meitat nord de la península Ibèrica i afectava plenament el Principat. 1

2 Figura 1. Mapa de pressió en superfície i imatge del METEOSAT del dia 3 de març a les 12 hores UTC Així, a partir de migdia del dia 2 i fins a mitja tarda, hi va haver precipitacions febles, aïllades i intermitents a la meitat oest i a la serralada pirinenca. A partir del vespre, hi va haver noves precipitacions de caràcter feble que van avançar ràpidament de sud a nord i que al final del dia van afectar tot el territori, tret del vessant nord del Pirineu. Les quantitats acumulades van ser minses. La cota de neu es va situar al voltant dels metres. Durant les primeres hores de la matinada del dia 3, les precipitacions febles van continuar i van afectar tot el territori. De nou al matí, després d unes hores pràcticament sense, les precipitacions van reaparèixer, es van estendre de sud a nord i van afectar tot el país, especialment el litoral i prelitoral. En conjunt van ser entre febles i moderades. Al final del dia, les precipitacions es van restringir al nord i est del Principat, especialment al litoral Nord. Les quantitats acumulades van ser entre poc abundants i abundants al terç nord i a la meitat est, i fins i tot al litoral Nord localment van ser molt abundants. A la resta del país van ser entre minses i poc abundants. La cota de neu es va situar al voltant dels metres, tot i que puntualment va ser més baixa al matí i va arribar als 900 metres. Durant la matinada del dia 4 i fins a primeres hores del matí, quedaven precipitacions residuals de caràcter feble i dispers al quadrant nord-est. A partir de mitja tarda, hi va haver ruixats febles al Prepirineu occidental i a l'est de ponent. Les quantitats acumulades van ser minses. La cota de neu va voltar els metres. A primera hora del dia 5, hi va haver precipitacions febles i inconnexes al nord-est del país. Entre el matí i el vespre, també hi va haver ruixats dispersos al sector central del litoral i prelitoral, que localment es van estendre a punts de la Catalunya central, amb intensitat feble en conjunt, tot i que localment van ser moderats i acompanyats de calamarsa. Van deixar quantitats acumulades minses o localment poc abundants. La taula següent mostra les precipitacions superiors als 30 mm enregistrades a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) entre els dies 2 i 5. La figura 2 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d aquests dies, on es pot observar com la pluja, si bé va ser general, va ser més important al nord-est del país: 2

3 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Roses l Alt Empordà 54,0 Cassà de la Selva el Gironès 46,0 Monells el Baix Empordà 45,3 Portbou l Alt Empordà 44,5 la Vall d'en Bas la Garrotxa 38,2 la Tallada d'empordà el Baix Empordà 38,0 Malgrat de Mar el Maresme 37,3 Olot la Garrotxa 36,9 la Bisbal d'empordà el Baix Empordà 36,9 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 36,3 Girona el Gironès 35,6 Serra de Daró el Baix Empordà 34,2 Ventalló l Alt Empordà 33,2 Torroella de Fluvià l Alt Empordà 32,7 Fornells de la Selva el Gironès 32,4 Espolla l Alt Empordà 31,6 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 30,8 Núria (1.971 m) el Ripollès 30,5 Figura 2. Mapa de la precipitació acumulada (mm) entre els dies 2 i 5 de març 3

4 La situació meteorològica més destacada del mes de març va ser la depressió que va afectar Catalunya els dies 7 i 8 de març, una pertorbació que va formar-se a partir d un solc retrògrad en alçada impulsat pel bloqueig anticiclònic ubicat a les illes Britàniques. La figura 3 mostra la configuració sinòptica a partir de les topografies de 850 hpa i 500 hpa a les 12 hores UTC. Es pot observar com la temperatura era de l ordre dels -30 ºC a 500 hpa (uns metres) i de -5 ºC a 850 hpa (a uns m). Aquestes condicions, juntament amb la inestabilitat atmosfèrica provocada per la baixa centrada sobre el Principat, van donar precipitacions moderades i continuades a gran part del centre i nord de Catalunya. A més, van afavorir que la cota de neu arribés fins a nivell de mar; van acumular-se gruixos de neu molt importants en aquests indrets, tant del litoral com de l interior del país. Fins i tot, durant la tarda del dia 8, la nevada va ser acompanyada de tempesta en alguns punts. Restes d inestabilitat a l atmosfera van provocar ruixats de neu al nord-est del Principat fins al dia 10. Figura 3. Topografies de 850 i 500 hpa del dia 8 de març a les 12 hores UTC D aquesta manera, les primeres precipitacions es van iniciar a partir de mig matí del dia 7 al sud-oest del país, febles i aïllades. Fins a migdia es van propagar a la resta de la meitat sud, i dispersament a la resta del país. Durant la tarda, van continuar estenent-se per la resta del territori fins a fer-se generals al final del dia. Van ser febles en general i van acumular quantitats entre minses i poc abundants al terç nord i poc abundants a la resta de Catalunya. La cota de neu inicialment es va situar a uns metres, i va baixar al llarg de la tarda a uns 400 metres a la depressió Central, al prelitoral i al sector oriental del Pirineu i Prepirineu, mentre que a la resta es va situar a l entorn dels 800 o 700 metres. El dia 8, les precipitacions van ser generals, si bé a partir de mig matí van anar desapareixent pel sudoest del país i al llarg de la tarda quedaven restringides al prelitoral i litoral Central i Nord. Van ser d intensitat entre feble i moderada, especialment a la meitat nord del litoral i prelitoral. Les acumulacions van ser molt abundants a punts del litoral Nord, abundants a punts de la meitat est del país i a punts del Pirineu i Prepirineu, i entre minses i poc abundants a la resta del país. Al llarg de la matinada i fins a mig matí, la cota de neu va baixar dels 300 metres a totes les cotes. A la matinada del dia 9 es van originar nevades febles i disperses al litoral Nord. De nou, a partir de mitja tarda, hi va haver ruixats de neu febles, o localment moderats, al quadrant nord-est, i nevades febles al final del dia al vessant nord del Pirineu. Durant les primeres hores del dia 10 van continuar les nevades febles al vessant nord del Pirineu, i fins a primera hora de la tarda hi va haver alguns ruixats febles de neu al litoral Central i Nord, localment 4

5 moderats durant la matinada al litoral Central. Al sector dels Ports, també es van observar precipitacions entre el migdia i fins a última hora de la tarda, també en forma de ruixat de neu feble. Les quantitats acumulades van ser minses en general. La taula següent mostra les precipitacions superiors als 50 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 7 i 10, i la figura 4 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d aquests dies: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Roses l Alt Empordà 105,3 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 102 Castell d'aro el Baix Empordà 71,5 Sant Pere Pescador l Alt Empordà 59,9 Portbou l Alt Empordà 59,4 Girona el Gironès 56,8 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 56,2 la Bisbal d'empordà el Baix Empordà 55,7 la Tallada d'empordà el Baix Empordà 55,7 Castelló d'empúries l Alt Empordà 55,1 Viladrau Osona 54,0 Monells el Baix Empordà 52,3 Malgrat de Mar el Maresme 51,4 Gisclareny el Berguedà 51,1 Serra de Daró el Baix Empordà 50,4 Cassà de la Selva el Gironès 50,4 Anglès la Selva 50,1 Figura 4. Mapa de la precipitació acumulada (mm) entre els dies 7 al 10 de març 5

6 La neu va caure en abundància durant l episodi, però de manera especial a les comarques gironines i barcelonines, i a l est de les lleidatanes i de les tarragonines. Va arribar fins i tot al litoral, on la neu va prendre a la costa de l Empordà, de la Selva, del Baix Penedès, del Baix Maresme i del Barcelonès. A l àmbit de tot Catalunya, la nevada és comparable a les del 30 de gener de 1986 i del 14 i 15 de desembre de 2001, i lleugerament superior a les de l 1 de març de 1993 i del 27 i 28 de gener de Al centre de Barcelona, la nevada ha estat per sota de la del febrer de 1983 i similar a les del gener de 1985 o del novembre de A la ciutat s han mesurat gruixos molt petits arran de mar, d entre 2 i 3 cm al centre i d uns 10 cm a la part alta. A l Observatori Fabra, prop del cim del Tibidabo, es van mesurar entre 16 i 20 cm de neu, quantitat comparable, pel que fa a un mes de març, amb les de l 1 de març de 1993 (20 cm) i del 8 de març de 1964 (18 cm), però inferior a la del 30 de gener de 1986 (entre 20 i 30 cm), o a la del 15 de desembre de 2001, de 25 cm. Les figures 5 i 6 mostren les imatges del METEOSAT i del Terra-Modis dels dies 6 i 9 de març, on es poden observar les diferències entre els dos dies i les zones afectades per la neu. Figura 5. Imatges del METEOSAT dels dies 6 (a l esquerra) i 9 (a la dreta) de març Figura 6. Imatges del Terra-Modis dels dies 6 (a l esquerra) i 9 (a la dreta) de març 6

7 Tot i que pot semblar que al mes de març és tard per tenir episodis de neu importants, és habitual que a finals de l hivern, quan l atmosfera comença a tenir més energia, les nevades, tot i ser més escasses, puguin ser d origen convectiu i més intenses. La precipitació de neu durant el dia 8 de març va ser, localment, en forma de tempesta, fet que va implicar una major intensitat de la nevada. Les tempestes van tenir especial virulència a les comarques gironines. D aquesta manera, de les dades enregistrades al llarg del dia 8 per la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE), gestionada pel SMC, destaquen les 310 descàrregues entre núvols a la comarca del Baix Empordà. A la província de Girona es van enregistrar un total de 129 descàrregues de núvol a terra. Una altra característica d aquesta nevada, que també es va produir en la del 30 de gener de 1986, va ser la combinació de neu molt humida i vent fort, circumstàncies que es van produir a les comarques de la demarcació de Girona. La neu humida s adhereix més fàcilment als objectes, fins i tot als més prims, com és el cas dels cables elèctrics, on es pot acumular molta neu i produir un gran pes. El vent evapora la part líquida de la neu i transforma la resta pràcticament en gel, que no es desprèn dels objectes. D aquesta manera, la neu humida acaba produint més destrosses que si fos seca. La taula següent mostra els gruixos de neu més destacats representatius de diversos indrets de Catalunya facilitats pels observadors de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM): Municipi Comarca Gruix (cm) Rupit Osona 60 Santa Pau la Garrotxa 60 Pujalt l Anoia 55 Sant Pau de Segúries el Ripollès 52 Bagà el Berguedà 45 Cardona el Bages 40 La Bisbal d Empordà el Baix Empordà 40 Moià el Bages 40 Guissona la Segarra 40 Berga el Berguedà 39 Balenyà (els Hostalets) Osona 38 Pinós el Solsonès 32 Sallent el Bages 30 Solsona el Solsonès 30 Collbató el Baix Llobregat 30 Santa Coloma de Queralt la Conca de Barberà 28 Tàrrega l Urgell 26 Vic Osona 25 Calonge el Baix Empordà 23 Barcelona (Observatori Fabra) el Barcelonès 20 Igualada l Anoia 18 Cadaqués l Alt Empordà 15 Martorelles el Vallès Oriental 10 Badalona el Barcelonès 10 El Masnou el Maresme 4 7

8 A partir de la nit del dia 8, la pertorbació va començar a allunyar-se cap a l est i els vents van girar a component nord, cosa que va impulsar cap a Catalunya una massa d aire encara més freda, però seca, procedent de l interior del continent europeu. De fet, l estació de radiosondatge de Barcelona va mesurar una temperatura de -8,5 ºC al nivell de 850 hpa (1.400 m d altitud) el dia 10 de març a les 12 hores UTC. Es tracta del valor més baix de tota la sèrie en un mes de març des de 1998, data a partir de la qual està operativa aquesta estació de radiosondatge. Fins ara, els valors més baixos enregistrats pel radiosondatge de Barcelona durant un mes de març eren els -7,1 ºC de l 1 de març de 2005 a les 0 hores UTC i els -6,3 ºC de l 1 de març de 2004 a les 0 hores UTC. El valor més baix mai enregistrat a l estació de radiosondatge de Barcelona van ser els -9,3 ºC del dia 26 de gener de 2005 a les 12 hores UTC. Durant la nit del 9 al 10 de març, totes les estacions disponibles d alta muntanya (a una altitud superior als metres) van enregistrar els valors de temperatura més baixos de la sèrie en un mes de març. La temperatura més baixa enregistrada durant l episodi van ser els -20,8 ºC del dia 10 de març de 2010 a l estació de Boí (2.540 m), situada a la comarca de l Alta Ribagorça. A l àmbit de l alta muntanya, la temperatura mínima de l episodi va ser entre 1 i 2 ºC inferior a l assolida durant el mes de març de 2005, quan es va produir una important onada d aire fred a començaments de mes i es van enregistrar els anteriors valors mínims de la sèrie. La taula següent mostra aquest fet: Estació Comarca Tn Tnn març 2005 Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça -20,8-18,6 Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà -20,2-20,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -19,9-19,9 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà -19,9-18,9 Sasseuva (2.226 m) la Val d'aran -18,8-17,5 el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès -18,8-17,2 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -18,7-16,9 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran -18,4 Malniu (2.310 m) la Cerdanya -18,1-17,0 Núria (1.971 m) el Ripollès -16,0-14,4 La nit del 10 a l 11 de març, la temperatura va baixar més que la nit anterior en algunes estacions situades a fondalades i planes de l interior, i també en alguns punts del litoral, mentre que a l alta muntanya la temperatura es va recuperar entre 3 i 8 ºC. La taula següent mostra els valors inferiors als -10 ºC assolits en estacions fora de l alta muntanya durant l episodi. 8

9 Estació Comarca Tn Tn Tn Tn episodi Das la Cerdanya -12,9-13,6-17,2-17,2 la Vall d'en Bas la Garrotxa -13,7-15,2-14,7-15,2 Sant Pau de Segúries el Ripollès -11,7-13,2-12,9-13,2 Montsec d'ares (1.574 m) el Pallars Jussà -10,1-12,4-8,2-12,4 Guardiola de Berguedà el Berguedà -7,7-9,1-12,3-12,3 Oliola la Noguera -11, ,8-11,8 Vielha e Mijaran la Val d'aran -7,8-10,1-11,6-11,6 Gisclareny el Berguedà -10,3-11,2-11,2 Cervera la Segarra -5,7-11,2-6,8-11,2 Prades el Baix Camp -10,2-11,1-6,7-11,1 Molló el Ripollès -10,3-11,1-8,8-11,1 Perafita Osona -7,4-10,6-8,6-10,6 Gurb Osona -7,9-10,2-8,4-10,2 Tornabous l Urgell -10,1-7,9-5,0-10,1 la Llacuna l Anoia -6, ,3-10,0 Alguns observatoris del país amb sèries més llargues de dades van enregistrar la temperatura més baixa de la sèrie en un mes de març. A l Estartit (el Baix Empordà), amb dades disponibles des de 1968, la temperatura mínima del dia 11 de març de 2010 (-2,1 ºC) iguala el valor assolit el març de 2005 i suposa la temperatura més baixa de tota la sèrie en un mes de març. En alguns punts de l interior, com ara Malla (Osona) i Moià (el Bages), no s assolia una temperatura tan baixa en un mes de març des de l any Concretament, el dia 10 de març es van enregistrar -9,5 ºC a Malla (-10 ºC el 7 de març de 1971) i -8,5 ºC a Moià (-12 ºC el 6 de març de 1971). L atmosfera es va anar estabilitzant a partir del dia 11, situació que es va allargar fins al dia 18 de març. Aquesta situació va afavorir una recuperació lenta de la temperatura, especialment quan l advecció de vent de nord va aturar-se un cop l anticicló es trobava ubicat a la Mediterrània, ja el dia 15. La figura 7 mostra el mapa de pressió en superfície a les 12 hores UTC dels dies 11 i 17 de març, on es pot observar l evolució de la situació meteorològica sota l efecte de la gran àrea anticiclònica: el vent bufava del nord-est al principi de l episodi per la ubicació de l anticicló a la latitud de les illes Britàniques, mentre que el flux del vent va evolucionar cap al sud quan la gran àrea d altes pressions que dominava gran part de l Europa occidental es va situar damunt la Mediterrània. El temps assolellat va dominar durant aquests dies, si bé van aparèixer algunes boires i boirines matinals a punts de planes i depressions interiors, especialment del nord-est del país. La figura 8 mostra la mateixa evolució però per a la topografia de 850 hpa (uns m d alçada), que resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. El dia 11, la temperatura en aquest nivell era de l ordre dels -6 ºC, mentre que el dia 17 la temperatura es trobava a l entorn dels 4 ºC. 9

10 Figura 7. Mapes de pressió en superfície dels dies 11 i 17 de març a les 12 hores UTC Figura 8. Topografies de 850 hpa dels dies 11 i 17 de març a les 12 hores UTC A partir del dia 18, l atmosfera va tornar a inestabilitzar-se a causa de la retirada de l anticicló cap a l est, cosa que va permetre l entrada de pertorbacions atlàntiques. Tot un seguit de fronts van afectar el Principat fins a finals de mes. El primer va afectar el país entre els dies 20 a 23, si bé ja hi va haver les primeres precipitacions febles, especialment al sud del país, els dies 18 i 19. La figura 9 mostra la topografia de 500 hpa i la imatge del METEOSAT del dia 20 de març a les 12 hores UTC. Es pot observar el tàlveg en alçada i la nuvolositat associada que comença a afectar gran part de la península Ibèrica. 10

11 Figura 9. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 20 de març a les 12 hores UTC Els dies 18 i 19, Catalunya va quedar afectada per bandes de precipitació de caràcter feble que es desplaçaven de sud-oest a nord-est, amb una cota de neu alta, al voltant dels m. Durant la matinada i fins a mig matí del dia 20, hi va haver alguns plugims febles i dispersos a la meitat oest del país, principalment a l'extrem sud; a partir de migdia, novament se n van iniciar de febles al terç sud, i, de manera dispersa, a altres punts de la meitat oest i també del litoral. Van acumular quantitats de precipitació minses, acompanyades de fang. La cota de neu era a l entorn dels metres. Durant la matinada del dia 21, també van enregistrar-se precipitacions febles i aïllades a punts del sud i ponent. A partir de migdia i fins al final de la jornada, n hi va haver de febles i puntualment moderades a molts punts del país, si bé les zones més afectades van ser el Pirineu, el Prepirineu i el litoral i prelitoral Central i Sud. Van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants al Pirineu i Prepirineu, i minses a la resta. La cota de neu va baixar dels als metres al llarg de la segona meitat del dia. Les precipitacions febles i disperses van continuar a tot el territori durant la matinada del dia 22. Al matí, van quedar restringides a punts de la meitat est. Durant la segona meitat de la jornada, es van reactivar i van caure en forma de ruixat entre feble i moderat, localment acompanyat de tempesta, principalment al Prepirineu, la Catalunya central, la plana de Vic i el prelitoral Central. A partir de mitja tarda, es van concentrar al sector central del litoral, el prelitoral i l'est de la depressió Central. Van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, especialment a la meitat est i a la resta del prelitoral. La cota de neu es va situar a uns metres, si bé al centre del dia va pujar fins als metres. A primera hora de la matinada del dia 23, es van enregistrar alguns plugims febles, dispersos i intermitents a la meitat sud del litoral i prelitoral, que van acumular quantitats minses o inapreciables. La taula següent mostra les precipitacions superiors als 20 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 18 i 23, i la figura 10 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d aquests dies: 11

12 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Pinós el Solsonès 27,4 Mollerussa el Pla d'urgell 26,4 Òdena l Anoia 25,8 Sant Martí Sarroca l Alt Penedès 25,4 Canaletes l Alt Penedès 24,1 el Pont de Vilomara el Bages 22,2 Badalona - Museu el Barcelonès 21,6 Gurb Osona 20,9 Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 20,8 Font-rubí l Alt Penedès 20,2 el Poal el Pla d'urgell 20,1 la Granada l Alt Penedès 20,0 Figura 10. Mapa de la precipitació acumulada (mm) entre els dies 18 al 23 de març Del dia 24 al 26 de març, una nova pertorbació atlàntica va afectar el Principat, però amb una incidència més important al nord-oest del país i quantitats enregistrades gairebé inapreciables o inexistents al litoral. 12

13 La figura 11 mostra la configuració sinòptica a partir del mapa de superfície i la topografia de 500 hpa del dia 24 a les 12 hores UTC. Una profunda depressió estava ubicada al nord-oest de la península Ibèrica i quedava reflectida en els dos nivells atmosfèrics analitzats, amb un intens flux del sud-oest als nivells mitjans de l atmosfera sobre el Principat. Figura 11. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 24 de març a les 12 hores UTC Les precipitacions es van iniciar cap a mig matí del dia 24 en forma de ruixat feble i aïllat, i van afectar punts del terç oest. Durant la matinada del dia 25, hi va haver ruixats d'intensitat entre feble i moderada a la meitat oest i a l'interior de la meitat est, sovint acompanyats de tempesta a la meitat sud del prelitoral i la depressió Central. A partir de llavors, es van enregistrar precipitacions febles, disperses i intermitents al Pirineu occidental fins a última hora de la tarda, quan van ser d'intensitat entre feble i moderada i van afectar també la meitat oest del territori i de manera dispersa altres punts del Principat. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants al quadrant nord-occidental i la resta del Pirineu, i minses a la resta del territori. En el transcurs de les primeres hores del dia 26, es van originar ruixats entre febles i moderats a l'interior del país, que van avançar d'oest a est i van ser acompanyats localment de tempesta. Durant la resta de la matinada, solament hi va haver algun ruixat aïllat a la depressió Central. Les quantitats acumulades en conjunt van ser minses o poc abundants, si bé a punts del Pirineu i el Prepirineu occidental van ser localment abundants. A partir del vespre, hi va haver algunes precipitacions febles a l'oest. La taula següent mostra les precipitacions superiors als 15 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 24 i 26, i la figura 12 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d aquests dies: 13

14 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 41,0 Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 35,3 Vielha e Mijaran la Val d'aran 27,7 Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà 24,8 el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 22,2 Sort el Pallars Sobirà 21,7 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 20,2 Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 19,5 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 17,4 Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 16,0 Montsec d'ares (1.574 m) el Pallars Jussà 15,9 Figura 12. Mapa de la precipitació acumulada (mm) entre els dies 24 al 26 de març Si bé els dies 27 i 28 la configuració sinòptica va estar dominada per un anticicló que va dur un temps assolellat i una temperatura suau a gran part del país, es van enregistrar algunes precipitacions al quadrant nord-occidental del Principat, amb unes quantitats acumulades als pluviòmetres instal lats a les EMA gestionades pel SMC entre minses i poc abundants. Una baixa ubicada a la latitud de les illes Britàniques va afectar Catalunya entre els dies 29 a 31, si bé els seus efectes no es van deixar sentir fins a la matinada del dia de Dijous Sant. Les precipitacions van ser generals, si bé les quantitats més importants es va enregistrar al quadrant nord-oriental i les parts més elevades de les comarques de l Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. 14

15 Les precipitacions es van iniciar durant la matinada del dia 29 a l extrem sud, de caràcter feble, aïllat i amb quantitats minses o inapreciables. Al vespre van arribar alguns ruixats dispersos a l oest del país, d'intensitat entre feble i moderada. Durant la matinada del dia 30, hi va haver precipitacions entre febles i moderades que van creuar el territori d'oest a est. A partir de mig matí, les precipitacions van reaparèixer de manera feble a la serralada pirinenca, si bé a partir de migdia també n hi va haver a punts del Prepirineu i especialment a l'extrem nord-est del país, on localment van tenir una intensitat moderada. Al llarg de la tarda, les precipitacions van anar desapareixent de manera progressiva i al vespre solament persistien a l'extrem nord-est. Les precipitacions, febles i disperses, van reaparèixer durant la matinada del dia 31 a l'interior. Entre l'inici del matí i el migdia, n hi va haver en forma de ruixat entre feble i moderat a l'extrem nord-est. A partir de llavors, van afectar el Pirineu oriental, i, durant la tarda, de manera més aïllada, altres punts del Pirineu i el Prepirineu. Al llarg del vespre, van tendir a desaparèixer, però alhora van arribar noves precipitacions pel Pirineu i Prepirineu occidental que amb el pas de les hores es van estendre a altres punts del Pirineu, el Prepirineu i el terç oest. Si bé el dia 1 d abril hauria d incloure s en l anàlisi del mes d abril, meteorològicament està relacionat amb aquest episodi, en tractar-se de la mateixa configuració sinòptica. Les precipitacions van caure fonamentalment durant la matinada. D aquesta manera, durant les primeres hores del dia hi va haver precipitacions febles i disperses al terç nord. A banda, a partir de migdia hi va haver xàfecs d'intensitat entre feble i moderada a la meitat est del país. La cota de neu es va situar al voltant dels metres i, en general, les precipitacions de neu van deixar quantitats minses o localment poc abundants. La taula següent mostra les quantitats més significatives enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 29 de març i 1 d abril, i la figura 13 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d aquests dies: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental 23,0 la Vall d'en Bas la Garrotxa 15,7 Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 13,7 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 13,3 Malgrat de Mar el Maresme 11,6 el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 11,2 Cabanes l Alt Empordà 11,1 Parets del Vallès el Vallès Oriental 11,0 Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 10,9 Molló el Ripollès 10,0 15

16 Figura 13. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 29 de març i 1 d abril La taula següent presenta els gruixos de neu nova acumulats al llarg de l episodi a les EMA gestionades pel SMC que disposen de sensor de gruix de neu. Els gruixos més importants es van enregistrar a les EMA ubicades al vessant nord del Pirineu: Nom de l EMA Comarca Gruix de neu (cm) Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 20 Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 10 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 8 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 7 el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 6 Sasseuva (2.226 m) la Val d'aran 4 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 2 Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà 1 Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 0 Lac Redon (2.236 m) la Val d'aran 0 Malniu (2.310 m) la Cerdanya 0 Núria (1.971 m) el Ripollès 0 16

17 Temperatura En el conjunt de tot el mes, el març de 2010 ha estat fred 1 a gran part del territori, amb anomalies negatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de març respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de març per al període de referència ) que han estat inferiors als -1,5 ºC a molts indrets, amb anomalies per sota dels -2 ºC al nord-est. La taula següent mostra les anomalies negatives més destacades enregistrades a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) al quadrant nord-est del país: Nom de l EMA Comarca Anomalia Espolla l Alt Empordà -2,9 Torroella de Fluvià l Alt Empordà -2,6 Serra de Daró el Baix Empordà -2,5 Cassà de la Selva el Gironès -2,5 Castelló d Empúries l Alt Empordà -2,5 Ventalló l Alt Empordà -2,3 la Seu d Urgell l Alt Urgell -2,2 la Tallada d Empordà el Baix Empordà -2,2 Cabanes l Alt Empordà -2,1 Guardiola de Berguedà el Berguedà -2,1 Gisclareny el Berguedà -2,1 Les anomalies positives més destacades enregistrades a les EMA gestionades pel SMC són les que presenta la taula següent, on destaquen les del Barcelonès i algun punt del Maresme, si bé aquestes anomalies no s han de considerar càlides, sinó climàticament normals: Nom de l EMA Comarca Anomalia Barcelona el Raval el Barcelonès +0,5 Barcelona Zoo el Barcelonès +0,3 Barcelona - Zona Universitària el Barcelonès +0,3 Vilassar de Mar el Maresme +0,2 1 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total enregistrada respecte de la mitjana climàtica < 30% entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190% Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica +3,0 ºC entre +3,0 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC -3,0 ºC molt sec sec normal plujós molt plujós molt càlid càlid normal fred molt fred 17

18 De fet, aquest març ha estat un dels més freds de les últimes tres dècades. Aquest fet s explica per les baixes temperatures que es van enregistrar a Catalunya les tres primeres setmanes del mes; sobretot durant l episodi de fred posterior a la profunda depressió mediterrània que va afectar Catalunya durant els dies 7 i 8. La figura 14 mostra, amb el radiosondatge de Barcelona a les 0 hores UTC, l evolució de la temperatura a 850 hpa (a uns m) al llarg dels mesos de gener, febrer i març dels anys 2005 i Aquest nivell es considera un bon indicador de la temperatura en superfície. La línia negra mostra la temperatura mitjana, mentre que les àrees vermelles mostren les anomalies positives, i les blaves, les negatives. Es compara l any 2010 amb l any 2005 perquè són els dos anys més freds de la darrera dècada. Es pot observar com les anomalies positives de 2010 no han estat tan grans com les de 2005, però s han alternat més amb els períodes freds. Els períodes freds durant l any 2005 van ser més persistents, especialment el mes de febrer i començaments de març. Ambdues gràfiques coincideixen en l anomalia negativa a començaments del mes de març, la qual a l any 2010 s ha allargat fins a la segona desena de mes. Figura 14. Evolució de la temperatura en graus centígrads al nivell de 850 hpa corresponent al radiosondatge de Barcelona a les 0 hores UTC 18

19 Precipitació Pluviomètricament, el mes ha estat plujós o molt plujós a gran part del territori, tot i que al terç sud, al Pirineu més occidental i a punts de l oriental el mes ha estat normal o sec. Aquesta distribució espacial de la precipitació s explica pel comportament de la depressió que va afectar Catalunya els dies 7 i 8, especialment el centre i nord del Principat, que va aportar bona part de la precipitació mensual. La precipitació acumulada durant el període de l 1 al 31 de març de 2010 a les EMA gestionades pel SMC mostra que els valors varien entre els més de 100 mm enregistrats a molts punts de les comarques del quadrant nord-est i els menys de 30 mm a les comarques del quadrant sud-occidental. La taula següent mostra les quantitats de precipitació més remarcables enregistrades a les EMA gestionades pel SMC. Cal destacar els totals mensuals enregistrats al quadrant nord-est del país. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Roses l Alt Empordà 178,6 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 145,3 Portbou l Alt Empordà 124,8 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 118,4 Castell d'aro el Baix Empordà 117,2 Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 114,5 Gisclareny el Berguedà 113,6 Monells el Baix Empordà 113,1 la Tallada d'empordà el Baix Empordà 110,5 Cassà de la Selva el Gironès 108,2 Girona el Gironès 106,8 Sant Pere Pescador l Alt Empordà 106,1 la Bisbal d'empordà el Baix Empordà 103,3 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 102,8 Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 100,2 La taula següent reflecteix les quantitats màximes de precipitació en 24 hores mesurades a les EMA gestionades pel SMC: Nom de l EMA Comarca PPT x 24 h (mm) Dia Torroella de Montgrí el Baix Empordà 101,7 8 Roses l Alt Empordà 100,1 8 Castell d'aro el Baix Empordà 71,1 8 Sant Pere Pescador l Alt Empordà 56,7 8 Portbou l Alt Empordà 56,3 8 la Bisbal d'empordà el Baix Empordà 55,5 8 la Tallada d'empordà el Baix Empordà 55,1 8 Girona el Gironès 54,2 8 Castelló d'empúries l Alt Empordà 51,7 8 Monells el Baix Empordà 51,2 8 Malgrat de Mar el Maresme 51,1 8 Serra de Daró el Baix Empordà 50,0 8 19

20 A continuació, es presenten les gràfiques d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a alta muntanya (per sobre dels m) gestionades pel SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. La Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.226 m) 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.540 m), Espot (2.520 m), Lac Redon (2.236 m) i Salòria (2.445 m) 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. El Cadí nord (2.149 m)-prat d Aguiló, Malniu (2.310 m), el Port del Comte (2.300 m) i Ulldeter (2.367 m). El mes de març ha estat marcat per l episodi de neu dels dies 7 i 8, dies en què es van enregistrar els gruixos més importants de la temporada a molts punts del Pirineu. Els màxims de neu es van assolir a les estacions de Boí (2.540 m) i Lac Redon (2.236 m), ubicades a la zona Pallaresa-Ribagorçana, a més de la Bonaigua (2.266 m) a l Aran-franja nord de la Pallaresa. Els gruixos màxims van oscil lar entre els 180 i els 252 cm. En canvi, a les estacions ubicades al Pirineu oriental, els gruixos màxims van estar entre els 85 i els 143 cm. Cal remarcar els gruixos de neu molt baixos a l EMA de Salòria (2.445 m), possiblement per l efecte del vent. La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual enregistrat a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades pel SMC: Nom del punt d observació Comarca Gruix de neu (cm) Boí (2.540 m) l'alta Ribagorça 252 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 205 Lac Redon (2.236 m) la Val d'aran 180 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 162 Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 143 Sasseuva (2.226 m) la Val d'aran 122 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 103 Malniu (2.310 m) la Cerdanya 90 Núria (1.971 m) el Ripollès 89 el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 85 Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà 66 20

21 Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana 21

22 Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental 22

23 Vent El mes de març ha estat poc ventós. Cal remarcar tres episodis que van provocar ratxes de vent fortes a les parts més elevades del Pirineu i als dos extrems del país, cosa que va propiciar una Situació Meteorològica de Risc (SMR) de nivell 1 (ratxes de vent per sobre dels 90 km/h). El primer episodi va ser rellevant a les parts més elevades del Pirineu, al quadrant nord-est i a punts de la vall de l Ebre entre els dies 8 i 10. Es va caracteritzar per un flux fort del nord que va afectar el Principat després del pas d una àrea de baixes pressions. La taula següent presenta les ratxes mesurades a les EMA gestionades pel SMC que van superar els 90 km/h: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou l Alt Empordà 133,2 8 Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà 103,0 9 Santuari de Queralt el Berguedà 101,2 8 Castell d Aro el Baix Empordà 92,9 8 Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 92,5 10 el Perelló el Baix Ebre 91,8 9 el Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 90,7 8 El segon episodi va tenir lloc els dies 25 i 26, especialment al nord del cap de Creus i al Pirineu. Va ser provocat pels forts vents que acompanyaven la baixa que va afectar Catalunya durant aquests dies. La taula següent presenta les ratxes mesurades a les EMA gestionades pel SMC que van superar els 90 km/h: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Lac Redon (2.247 m) la Val d Aran 127,8 25 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 95,8 25 Portbou l Alt Empordà 93,6 25 Das la Cerdanya 90,7 26 Els dies 29 i 30 de març, hi va haver el tercer episodi de vent causat després del pas d una pertorbació atlàntica i el conseqüent flux del nord-oest que es va produir a Catalunya. Va afectar bàsicament la serralada pirinenca. La taula següent presenta les ratxes mesurades a les EMA gestionades pel SMC que van superar els 90 km/h: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Lac Redon (2.247 m) la Val d Aran 98,3 29 Montsec d Ares (1.574 m) el Pallars Jussà 95,0 30 Das la Cerdanya 90,7 30 Cadí Nord (2.149 m)-prat d Aguiló la Cerdanya 90,4 30 Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes, i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors), i alhora informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 23

24 Codi Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa de vents Data dominant 0,5 m/s mensual 17,6 DQ Alt Camp Vila-rodona NNW 7,5 3 de març 18,1 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador NNW 1,5 9 de març 17,4 X4 Barcelonès Barcelona-Raval WSW 3,6 30 de març 25,2 DP Cerdanya Das WSW 10,0 26 i 30 de març 21,4 UU Montsià Amposta NW 1,5 4 de març 24,3 CY Osona Muntanyola WSW 8,9 30 de març 26,4 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.571 m) S 30 de març 0,9 18,2 C8 Segarra Cervera W 13,1 30 de març 16,6 VK Segrià Lleida-Raimat W 1,6 27 de març Velocitat mitjana del vent (m/s) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 24

25 EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE MARÇ DE 2010 Temperatura màxima absoluta Horta de Sant Joan (la Terra Alta) 25,4 ºC Dia 20 el Pont de Vilomara (el Bages) 25,1 ºC Dia 20 Tornabous (l Urgell) 25,1 ºC Dia 19 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels m) Boí (2.540 m) - l Alta Ribagorça -20,8 ºC Dia 10 Salòria (2.445 m) - el Pallars Sobirà -20,2 ºC Dia 10 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà -19,9 ºC Dia 10 Resta del territori Das (la Cerdanya) -17,2 ºC Dia 11 la Vall d en Bas (la Garrotxa) -15,2 ºC Dia 10 Sant Pau de Segúries (el Ripollès) -13,2 ºC Dia 10 Precipitació màxima en 24 hores Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) 101,7 mm Dia 8 Roses (l Alt Empordà) 100,1 mm Dia 8 Castell d Aro (el Baix Empordà) 71,1 mm Dia 8 25

26 TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC MARÇ 2010 Codi Comarca Nom EMA Tmm Txm Tnm Txx dia Tnn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VY Alt Camp Nulles 9,0 14,3 4,5 20,5 20-2, ,7 16,2 3 DQ Alt Camp Vila-rodona 8,5 13,9 4,3 22,2 20-3, ,9 14,5 8 U1 Alt Empordà Cabanes 8,8 15,1 2,9 21,0 29-4, ,2 36,4 8 W1 Alt Empordà Castelló d'empúries 9,2 14,2 3,4 20,3 29-4, ,7 51,7 8 VZ Alt Empordà Espolla 9,2 14,4 3,8 20,7 29-5, ,2 40,9 8 D6 Alt Empordà Portbou 9,6 12,9 7,1 18,3 29-1, ,8 56,3 8 D4 Alt Empordà Roses 10,1 14,4 5,3 19,4 1-2, ,6 100,1 8 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 9,4 15,0 3,9 20,6 29-5, ,1 56,7 8 W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 8,6 14,2 2,9 19,6 29-5, ,7 40,5 8 W3 Alt Empordà Ventalló 9,0 14,8 3,0 20,5 27-7, ,2 41,0 8 WP Alt Penedès Canaletes 8,2 13,4 4,1 25,0 20-4, ,7 19,2 8 DI Alt Penedès Font-rubí 8,6 13,3 4,6 24,4 20-3, ,0 21,0 8 W4 Alt Penedès la Granada 9,0 14,5 4,5 22,1 20-2, ,8 21,4 8 U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 8,4 14,5 3,4 23,6 20-4, ,0 21,4 8 WY Alt Penedès Sant Sadurní d'anoia 8,4 14,4 3,3 22,6 20-3, ,3 23,2 8 CD Alt Urgell la Seu d'urgell 5,6 12,2-0,1 19,8 20-9, ,3 15,5 3 W5 Alt Urgell Oliana 6,2 13,1-0,2 21,8 20-9, ,8 19,0 8 CJ Alt Urgell Organyà 6,9 14,0 0,9 22,8 20-7, ,5 17,7 3 Z2 Alta Ribagorça Boí (2.540 m) -4,8-0,5-7,4 7, , ,5 29,9 8 CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 4,7 12,8-2,0 19,4 19-9, ,7 13,5 25 CE Anoia els Hostalets de Pierola 8,6 13,9 4,6 23,3 20-3, ,5 24,7 8 XB Anoia la Llacuna 6,6 12,1 1,6 23, , ,1 25,4 8 XA Anoia La Panadella 5,9 10,6 2,2 20,4 20-7, ,1 28,2 8 H1 Anoia Òdena 7,0 13,8 1,1 24,2 20-7, ,0 28,6 8 WW Bages Artés 7,4 14,8 0,9 24,1 20-8,8 9 62,0 27,3 8 U4 Bages Castellnou de Bages 7,4 13,2 2,7 22,7 20-6, ,7 27,4 8 R1 Bages el Pont de Vilomara 7,9 15,5 1,7 25,1 20-7,0 9 81,7 31,6 8 WN Bages Montserrat - Sant Dimes 6,0 9,5 3,3 18,9 20-5, ,8 33,6 8 CL Bages Sant Salvador de Guardiola 6,8 14,0 0,9 23,9 20-7, ,5 33,0 8 U5 Baix Camp Prades 4,2 9,5-0,3 20, , ,0 14,0 8 W6 Baix Camp Riudoms 9,9 15,0 5,7 20,2 27 0, ,4 11,4 7 U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 10,3 14,6 6,5 20,2 27 0, ,7 10,7 8 U7 Baix Ebre Aldover 10,6 15,9 6,2 21,3 27 1, ,4 9,4 7 DB Baix Ebre el Perelló 10,1 14,6 6,6 20,2 31 0,3 8 23,5 8,7 7 U9 Baix Ebre l'aldea 10,6 15,2 6,6 21,2 27 0, ,0 8,2 7 UA Baix Ebre l'ametlla de Mar 10,1 14,5 6,3 20,2 30 0, ,0 12,0 7 X5 Baix Ebre PN dels Ports 4,6 9,8 0,9 20,3 20-7, ,1 10,9 3 DO Baix Empordà Castell d'aro 9,4 14,5 4,3 20,8 30-4, ,2 71,1 8 DF Baix Empordà la Bisbal d'empordà 8,7 15,1 2,9 21,7 26-6, ,3 55,5 8 UB Baix Empordà la Tallada d'empordà 8,8 14,3 3,3 21,6 26-6, ,5 55,1 8 UC Baix Empordà Monells 8,8 14,6 2,9 21,8 26-6, ,1 51,2 8 UD Baix Empordà Serra de Daró 8,6 14,0 2,8 21,0 26-7, ,2 50,0 8 UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 9,2 14,2 4,1 20,8 26-4, ,3 101,7 8 UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 7,2 11,2 4,3 19,3 20-4, ,1 24,7 8 D3 Baix Llobregat Vallirana 10,0 15,1 6,1 21,4 20-1, ,7 33,8 8 UG Baix Llobregat Viladecans 10,2 14,8 6,0 20,5 30-0, ,4 27,8 8 WZ Baix Penedès Cunit 10,5 15,3 5,8 20,9 27-2, ,8 20,6 8 26

27 Codi Comarca Nom EMA Tmm Txm Tnm Txx dia Tnn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia UH Baix Penedès el Montmell 8,0 13,3 4,4 24,4 20-3, ,2 23,2 8 D9 Baix Penedès el Vendrell 9,8 15,1 5,0 19,8 30-1, ,5 18,1 8 WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 8,9 14,4 3,4 20,4 20-4, ,3 17,6 8 WU Barcelonès Badalona - Museu 10,8 14,0 7,9 21,1 20 0,1 8 84,2 35,2 8 D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 8,7 12,8 5,8 19,0 20-2, ,6 31,5 8 X4 Barcelonès Barcelona - Raval 11,9 15,5 9,0 21,4 27 0,7 8 78,5 34,8 8 X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 10,8 15,4 7,2 20,2 27-0,2 8 69,6 33,0 8 X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 12,0 16,1 8,6 22,1 27 1,1 8 S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny 2,8 8,2-1,2 15, , ,6 43,4 8 WV Berguedà Guardiola de Berguedà 5,0 12,2-1,6 22, , ,0 33,7 8 CR Berguedà la Quar 5,2 11,1 0,8 19,6 19-8, ,5 33,6 8 WM Berguedà Santuari de Queralt 5,0 9,3 1,6 18,7 20-7, ,8 31,4 8 Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'aguiló * 4,5 * 8,6 16 * * 97,1 27,4 3 DP Cerdanya Das 3,1 10,9-4,5 19, , ,5 19,3 8 Z3 Cerdanya Malniu (2.310 m) -2 1,9-5, , ,9 31,8 8 W8 Conca de Barberà Blancafort 7,6 13,2 2,8 24,2 20-5, , CW Conca de Barberà l'espluga de Francolí 7,7 13,6 2,8 24,3 20-4, ,0 12,5 8 UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 6,0 11,1 2,0 21,2 20-7, ,7 26,8 8 UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 9,9 15,3 5,9 21,1 27-3, ,4 25,2 8 UL Garrigues Castelldans 9,0 15,8 3,0 22,9 20-4, ,2 10,2 22 UM Garrigues la Granadella 7,8 12,9 3,2 22,8 20-5, ,3 11,0 7 W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 7,1 14,1 0,3 22, , ,2 29,0 3 DC Garrotxa Olot 8,1 15,6 1,7 24,8 20-9, ,8 30,7 3 UN Gironès Cassà de la Selva 8,3 14,2 2,4 22,0 26-6, ,2 45,6 8 UO Gironès Fornells de la Selva 8,1 14,8 1,5 22,0 26-7, ,8 47,0 8 DM Gironès Girona 9,4 15,4 4,3 22,4 26-4, ,8 54,2 8 WF Gironès Vilablareix 8,3 14,9 2,0 21,6 27-6, ,7 45,5 8 UP Maresme Cabrils 10,7 14,9 7,2 20,7 26 0, ,6 39,3 8 UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 7,7 11,7 4,7 18,7 20-5, ,6 44,3 8 WT Maresme Malgrat de Mar 9,9 14,2 5,6 21,6 30-2, ,0 51,1 8 DD Maresme Vilassar de Mar 10,8 15,1 7,5 21,5 27 0, ,7 36,9 8 US Montsià Alcanar 10,6 14,9 6,4 22,3 30-1, ,2 7,6 7 UU Montsià Amposta 10,8 15,6 6,8 21,3 30 0, ,5 8,0 7 UW Montsià els Alfacs 10,8 14,2 7,5 20,9 30 1, ,8 7,4 7 DL Montsià Illa de Buda 11,3 15,4 8,0 22,1 30 2, ,7 6,8 7 UV Montsià Mas de Barberans 10,1 15,2 5,7 20,6 27 0, ,2 10,2 7 C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 10,3 14,8 6,3 20,2 20 0, ,2 9,2 7 UX Montsià Ulldecona - els Valentins 9,5 15,1 4,3 21,4 27-1, ,4 9,1 7 WB Noguera Albesa 8,2 14,9 2,4 23,7 20-5, ,6 8,0 7 WG Noguera Algerri 8,6 14,6 3,2 22,9 20-4, ,6 8,8 7 X6 Noguera Baldomar 7,4 14,5 1,0 23,6 20-8, ,9 25,4 8 WX Noguera Camarasa 6,9 12,5 2,3 22,1 20-6, ,0 12,8 8 WA Noguera Oliola 6,6 13,5 0,0 22, ,8 9 64,1 19,0 8 UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'avellanes 7,4 13,5 2,0 22,9 20-6, ,2 12,6 8 V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 8,7 15,7 2,5 23,6 20-5, ,4 10,2 8 CQ Noguera Vilanova de Meià 7,4 13,4 2,5 22,7 20-8,2 9 70,4 24,5 8 V3 Osona Gurb 6,7 13,5 1,0 22, , ,8 24,3 8 V4 Osona Montesquiu 6,3 13,9 0,2 22,8 20-9, ,4 26,2 8 CY Osona Muntanyola 6,5 11,3 2,7 19,9 20-7, ,7 26,1 8 CC Osona Orís 6,4 13,4 0,4 22,6 20-9, ,4 17,4 8 V5 Osona Perafita 5,8 11,4 1,0 20, , ,7 20,1 8 27

28 Codi Comarca Nom EMA Tmm Txm Tnm Txx dia Tnn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia WS Osona Viladrau 5,7 11,6 1,2 21,3 20-9, ,6 48,1 8 CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 7,5 15,5 1,0 22,7 20-6,3 9 52,4 13,8 3 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.574 m) 1,9 5,7-1,0 12, , ,8 19,3 8 CP Pallars Jussà Sant Romà d'abella 7,5 14,8 2,3 23,3 20-6, ,6 21,1 8 Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -3,4 1,6-7,0 9, , ,6 14,1 8 Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -3,8 0,1-6,5 9, , ,0 14,7 8 Z7 Pallars Sobirà Espot (2.520 m) -4,1-1,0-6,5 5, , ,4 28,5 8 ZB Pallars Sobirà Salòria (2.445 m) -4,1-0,8-6,7 6, , ,2 22,9 3 XH Pallars Sobirà Sort 6,9 15,2 0,3 21,8 20-6, ,5 15,4 26 DJ Pla de l'estany Banyoles 9,3 15,0 4,5 20,9 27-5, ,1 39,2 8 C6 Pla d'urgell Castellnou de Seana 8,4 15,3 2,1 23,5 20-6,9 9 51,0 12,9 8 V8 Pla d'urgell el Poal 8,3 15,5 1,7 23,3 20-7, ,4 16,6 21 WC Pla d'urgell Golmés 8,5 15,0 2,3 23,0 19-5, ,0 12,8 8 XI Pla d'urgell Mollerussa 8,6 15,1 2,6 22,6 20-4, ,6 22,5 21 WJ Priorat el Masroig 9,3 15,7 3,9 21,4 28-3, ,8 12,3 7 X1 Priorat Falset 8,7 14,3 4,6 23,4 20-3, ,4 12,3 7 D1 Priorat Margalef 8,4 14,9 2,9 24,6 20-5, ,5 9,5 8 WR Priorat Torroja del Priorat 9,5 15,9 4,5 24,4 20-3, ,8 12,0 7 XD Priorat Ulldemolins 7,3 12,8 3,1 22,9 20-5, ,7 9,0 8 VA Ribera d'ebre Ascó 9,5 14,6 5,5 22,6 20-1, ,2 12,2 7 VB Ribera d'ebre Benissanet 10,1 15,9 4,9 21,1 28-2, ,1 10,8 7 VC Ribera d'ebre Riba-roja d'ebre 10,6 16,0 6,2 23,1 20-0, ,6 11,2 7 D7 Ribera d'ebre Vinebre 10,2 16,7 4,5 22,6 20-3, ,4 11,7 7 CG Ripollès Molló 3,3 9,2-0,9 18, , ,0 28,7 3 DG Ripollès Núria (1.971 m) -0,3 6,1-4,7 13, , ,0 29,0 3 CI Ripollès Sant Pau de Segúries 4,8 12,6-1,7 21, , ,3 22,1 8 Z4 Ripollès Ulldeter (2.367 m) * 2,3 * 8,1 * * ,2 27,4 3 C8 Segarra Cervera 6,5 12,2 1,8 20, , ,1 27,6 8 VD Segarra el Canós 7,6 13,0 2,6 21,3 20-9, ,2 21,7 8 VE Segrià Aitona 9,7 16,9 3,1 21,8 20-3, ,0 10,4 7 VF Segrià Alcarràs 9,2 16,7 2,6 22,8 20-4, ,0 7,4 7 WK Segrià Alfarràs 8,3 15,0 2,4 23,4 20-6, ,0 7,6 7 X3 Segrià Alguaire 8,5 14,8 3,3 23,6 20-5, ,6 8,7 7 VH Segrià Gimenells 8,8 15,3 3,3 23,7 20-4, ,4 8,4 7 VJ Segrià Lleida - Bordeta 9,0 16,0 2,9 22,3 20-4, ,7 8,0 7 VK Segrià Lleida - Raimat 8,6 15,2 2,9 23,1 20-5, ,2 8,2 7 WI Segrià Maials 8,3 13,9 3,7 23,9 20-4, ,5 10,4 7 VL Segrià Seròs 10,2 16,8 4,1 21,9 20-3, ,8 8,4 7 X7 Segrià Torres de Segre 9,4 15,6 4,3 22,2 20-2, ,0 9,6 7 VM Segrià Vilanova de Segrià 8,4 15,4 1,8 23,3 20-6, ,8 7,8 7 DN Selva Anglès 8,8 15,6 2,6 22,1 20-5, ,4 45,2 8 VN Selva Vilobí d'onyar 8,3 14,9 1,8 21,5 27-6, ,8 40,7 8 CA Solsonès Clariana de Cardener 6,7 12,4 2,0 21,4 20-7, ,8 23,9 8 VO Solsonès Lladurs 5,8 11,4 1,0 19,8 19-8, ,2 22,0 8 VP Solsonès Pinós 6,1 11,7 1,3 20,8 20-9, ,2 25,0 8 Z8 Solsonès Port del Comte (2.300 m) -3,4-0,3-5,9 5, , ,5 14,9 3 VQ Tarragonès Constantí 9,7 15,0 4,9 19,8 27-3, ,3 11,2 8 XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 10,9 16,4 6,0 21,4 27-1, ,0 14,5 8 DK Tarragonès Torredembarra 11,0 15,5 7,0 21,7 27 0, ,2 14,9 8 WD Terra Alta Batea 8,8 13,9 4,7 24,7 20-2, ,6 10,0 7 D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 8,4 14,2 3,9 25,4 20-3, ,1 8,1 7 28

29 Codi Comarca Nom EMA Tmm Txm Tnm Txx dia Tnn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia WL Urgell Sant Martí de Riucorb 8,0 13,5 3,4 22,2 20-7, ,4 17,3 8 C7 Urgell Tàrrega 8,3 13,9 3,8 22,5 20-7, ,1 21,3 8 VR Urgell Tornabous 8,3 15,9 1,9 25, ,1 9 66,6 21,2 8 VS Val d'aran Lac Redon (2.236 m) -3,9-0,5-6,8 6, , ,2 18,1 8 Z6 Val d'aran Sasseuva (2.226 m) -3,5 0,2-6,4 8, , ,2 17,5 8 CU Val d'aran Vielha e Mijaran 4,8 12,4-0,2 19, , ,4 22,7 25 XC Vallès Occidental Castellbisbal 9,5 15,8 4,8 21,6 20-2, ,6 26,6 8 VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 9,3 15,2 4,2 21,2 23-2, ,6 29,9 8 VU Vallès Occidental Rellinars 7,5 13,6 2,5 24,2 20-5, ,6 31,0 8 XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 8,2 13,9 3,3 22,0 20-4, ,0 23,1 8 VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 7,1 13,7 1,4 24,2 20-6, ,8 28,0 8 D2 Vallès Occidental Vacarisses 7,4 14,1 2,0 24,6 20-6, ,0 29,5 8 X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 8,8 15,1 2,9 21,3 20-4, ,0 24,3 8 XG Vallès Oriental Parets del Vallès 9,8 15,6 4,8 21,5 20-2, ,5 39,1 8 VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 5,1 9,4 2,0 19,4 20-8, ,6 38,8 8 WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 8,3 14,4 2,9 21,0 20-4, ,8 47,3 8 ABREVIATURES Tmm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC Txm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC Tnm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC Txx Temperatura màxima absoluta, en ºC Tnn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/04/10. Tampoc s inclouen els valors de precipitació si s ha perdut almenys un episodi significatiu. 29

30 30