BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2015

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2015"

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2015 Data del document: 15 d octubre de 2015 L estiu del 2015 ha estat càlid al conjunt de Catalunya, resultant el segon estiu més càlid, com a mínim, des de Pel que fa a la pluviometria, l estiu ha estat molt irregular, essent sec a bona part del litoral Central i Nord i del prelitoral Central i Sud, i plujós a alguns punts de la Garrotxa i la Selva, al sud de la Noguera, de la Ribera d Ebre i del Montsià, així com al Tarragonès. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l estiu del 2015, la qual cosa es realitza després d una anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) i de precipitació registrades a la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), les quals cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. Aquest contingut es presenta a la primera part. En una segona part, s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l estiu a partir de les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el juliol de l any 1905, i la de l Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any Finalment, es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a l estiu mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s estructura en quatre apartats: 1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l estiu del 2015 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació 2. Episodis de l estiu del Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l estiu, segons dos observatoris 3.1 Observatori de l Ebre Temperatura Precipitació 3.2 Observatori Fabra Temperatura Precipitació

2 4. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a l estiu a l Estartit Al llarg de tot l informe: S expressa la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i la precipitació (PPT) en mil límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics 4, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total enregistrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica molt sec < 30% molt càlid +3 C sec normal plujós molt plujós entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190% càlid normal fred molt fred entre +3 C i +0,5 C entre +0,5 C i -0,5 C entre -0,5 C i -3 C -3 C Sempre s entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència de 30 anys (gairebé sempre el , però també el en el cas dels Observatoris Fabra i Ebre). En el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En termes climatològics, s entén que l estiu comprèn els mesos de juny, juliol i agost; la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre; l hivern, els mesos de desembre, gener i febrer i la primavera, els mesos de juny, juliol i agost. En el cas de l hivern, el desembre pertany a l any anterior. L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com en l obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 4 Pel conjunt de Catalunya els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s utilitzen s extreuen de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període , mentre que per a les sèries dels observatoris de l Ebre i Fabra, s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). 2

3 1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l estiu del 2015 a tot Catalunya 1.1 Temperatura L estiu del 2015 es pot qualificar de càlid a tot el país, sobretot al sud del Berguedà i al sector proper al massís del Montseny. La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l estiu del 2015 (mapa esquerre) i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 2 mostra els mapes d anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de juny, juliol i agost. L estiu de 2015 ha estat en el conjunt de Catalunya el segon estiu més càlid, com a mínim, des de l any 1950, amb una anomalia de 2,1 ºC per sobre de la mitjana climàtica prenent com a referència els valors de 15 sèries climàtiques històriques repartides pel país. L estiu de 2003 continua sent clarament el més càlid de la història recent. El balanç final de l estiu s explica per la persistència de períodes càlids, especialment concentrats durant els mesos de juny i juliol, i per dos episodis de calor extrema localitzats durant el mes d agost. Així, el juny, tot i no registrar cap període excepcionalment calorós, va resultar càlid arreu, sobretot degut a la configuració sinòptica que va afectar Catalunya entre els dies 7 i 16, caracteritzada per un bloqueig anticiclònic al nord del continent que va inhibir una baixada de la temperatura, i també per l augment tèrmic esdevingut a finals de mes, entre els dies 26 i 30. El juliol sí que es pot considerar excepcional. Les dues intenses onades de calor, del 4 al 7 de juliol i del 9 al 21 juliol, amb registres que no s assolien des de la dècada de 1980 a punts de Ponent i la temperatura mitjana més alta registrada l Observatori de l Ebre (amb registres des de 1905), són el millor testimoni d aquest fet. Globalment, Catalunya va patir una temperatura mitjana 3,0 ºC per damunt de la mitjana climàtica, un fet que no succeïa des de Finalment, el darrer mes de l estació es pot qualificar termomètricament de càlid a gairebé tot el prelitoral, alguns trams de litoral, àrees de Ponent, de la Catalunya Central, del Prepirineu i també de la Val d Aran, per bé que va ser normal a la resta, o lleugerament fred a les zones elevades de la Ribagorça i del Pallars. Cal dir que la totalitat de les estacions de la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) han enregistrat anomalies positives de temperatura, totes elles per sobre de +0,5 ºC, si bé les més elevades, de fins a +2,8 ºC s han donat al sud del Berguedà i al voltant del massís del Montseny. També han estat remarcables les anomalies registrades al centre de la ciutat de Barcelona, a l Alt Empordà i al Baix Llobregat. Tot seguit es mostren les anomalies de temperatura superiors a +2,5 ºC enregistrades per les estacions gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) la Quar Berguedà +2,8 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +2,8 Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental +2,8 Barcelona - el Raval Barcelonès +2,7 3

4 Parets del Vallès Vallès Oriental +2,7 Navata Alt Empordà +2,7 Gisclareny Berguedà +2,6 Vallirana Baix Llobregat +2,6 Santuari de Queralt Berguedà +2,5 Oliana Alt Urgell +2,5 Castellnou de Bages Bages +2,5 Taula 1. Anomalies positives més altes corresponents a l estiu del 2015 Les anomalies positives més baixes s han registrat a punts de l interior, com la Ribera d Ebre o el Segrià, però també al prelitoral Sud i al Pirineu occidental. A continuació es mostren les anomalies positives inferiors a +1,0 ºC enregistrades per les estacions de la XEMA: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Boí (2.535 m) Alta Ribagorça +0,6 Alfarràs Segrià +0,7 Amposta Montsià +0,8 Tornabous Pla d'urgell +0,9 Prades Baix Camp +0,9 Benissanet Ribera d'ebre +0,9 Taula 2. Anomalies positives més baixes corresponents a l estiu del

5 Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de l estiu del 2015 i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. Figura 2 Mapes de l anomalia de temperatura mitjana dels mesos d estiu del 2015 Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. 5

6 1.2 Precipitació L estiu de 2015 s ha caracteritzat per una pluviometria molt irregular. Aquesta irregularitat és pròpia de l estació i està causada pel caràcter tempestuós de la precipitació. Així, a bona part del país es pot qualificar de plujós, com a l eix nord-sud conformat per les comarques de la Garrotxa i la Selva, el sector a cavall de la Noguera i el Segrià, l Alta Ribagorça, el Prepirineu central, el litoral nord del Tarragonès, i determinats punts del sud de la Ribera d Ebre, del Baix Ebre i del Montsià. En canvi, l estiu ha estat sec al litoral del Baix Empordà, al cap de Creus i a la serra de l Albera, a la conurbació de Barcelona i al prelitoral Central i Sud. La figura 3 il lustra la distribució dels totals de precipitació durant l estiu de 2015 (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació primaveral respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). Aquesta distribució estacional de la precipitació s explica per un mes de juny que va presentar una gran irregularitat en la pluviometria com a conseqüència del caràcter tempestuós de la precipitació; així va resultar molt sec al litoral Central i Nord, però plujós o molt plujós al litoral del camp de Tarragona, Terres de l Ebre, la Garrotxa i el sud de la Noguera. El juliol, per la seva banda, va ser sec al sud de la costa Brava, al nord del cap de Creus, a la conurbació de Barcelona, al sud del pla de Bages i a la zona a cavall de les comarques de la Ribera d Ebre i la Terra Alta, mentre que al gruix de les comarques occidentals i del litoral tarragoní es van registrar precipitacions abundants, portant a qualificar el juliol de molt plujós. Finalment, l agost fou majoritàriament sec a gran part del país, especialment al sud, nord de l Empordà i prelitoral Central, però amb una excepció clara ubicada a l eix determinat per les comarques del Gironès, la Selva i el nord del Maresme, on l agost fou molt plujós. A la figura 4 s il lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de juny, juliol i agost de 2015, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. Les quantitats de precipitació més abundants al llarg de l estiu de 2015 s han enregistrat al Pirineu i al Prepirineu, on puntualment s han superat els 400 mm. A continuació es mostren les dades de precipitació iguals o superiors a 350 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) 5 gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Gisclareny Berguedà 448,2 El Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) Solsonès 440,0 Olot Garrotxa 433,6 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 424,1 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 418,2 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 407,6 la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 404,8 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 398,3 Beget (XOM) Ripollès 391,2 Setcases-Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 381,6 Busa - Guilanyà (XOM) Solsonès 378,8 5 La precipitació estacional inclou les observacions de les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) quan aquestes, que es fan en base al dia pluviomètric (de 07 a 07 h UTC), són coherents amb els registres de 0 a 24 hores de les estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques. 6

7 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 376,4 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 366,0 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 362,3 Núria (1.971 m) Ripollès 361,9 Oix-Vila (XOM) Garrotxa 359,9 Molló - Fabert Ripollès 359,3 Alinyà Alt Urgell 354,9 Santuari de Queralt Berguedà 354,9 Batet de la Serra- Mas el Solà (XOM) Garrotxa 353,4 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 352,4 Breda - Plaça del Dr. Rovira (XOM) Selva 350,2 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 350,0 Taula 3. Valors màxims de precipitació acumulada durant l estiu del 2015 La taula següent mostra els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 60 mm, enregistrats durant l estiu del 2015 a les estacions gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Ascó Ribera d'ebre 34,6 Pantà de Riba-roja Ribera d'ebre 38,8 Barcelona - el Raval Barcelonès 41,2 Barcelona - Font del Gat (XOM) Barcelonès 43,9 Vinebre Ribera d'ebre 45,2 Margalef Priorat 52,0 la Pobla de Cérvoles (XOM) Garrigues 55,2 Riba-roja d'ebre - Dipòsits d'aigua (XOM) Ribera d'ebre 57,6 Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 57,8 Castell d'aro Baix Empordà 57,9 Torroella de Montgrí Baix Empordà 58,5 Torroella de Montgrí (XOM) Baix Empordà 59,0 Ulldemolins Priorat 59,5 Taula 4. Valors mínims de precipitació acumulada durant l estiu de

8 Figura 3 Mapes de precipitació acumulada durant l estiu del 2015 i del percentatge d aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s hi inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d un episodi significatiu. Figura 4 Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de juny, juliol i agost de 2015, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. 8

9 2. Episodis meteorològics de l estiu 2015 Tot seguit s esmenten els episodis que han tingut lloc durant l estiu del 2015, en ordre cronològic. Episodi de precipitació entre els dies 1 i 6 de juny al Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est. Els xàfecs van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. Destaquen els 36,4 mm de Borgonyà - Canal de Borgonyà (XOM, Osona) i els 34,3 mm a Montagut (XOM, la Garrotxa). Episodi de precipitació el dia 7 de juny a l'interior de la meitat nord. Foren ruixats i xàfecs entre febles i moderats, tot i que localment van ser d intensitat forta al Prepirineu i al centre i est de la depressió Central. Anaren acompanyats de tempesta i localment de calamarsa i acumularen localment quantitats abundants al Prepirineu. Episodi de ruixats i xàfecs el dia 8 de juny al Pirineu, Prepirineu, quadrant nord-est, Depressió Central i serralada Prelitoral. Localment van ser d'intensitat forta, anaren acompanyats de tempesta i localment de calamarsa, sobretot al Gironès, la Selva, el Vallès o el Bages. Acumularen quantitats localment abundants. Destaquen els 44,0 mm recollits a l estació de Vilobí d Onyar (la Selva), dels quals 37,8 mm es van registrar només en 30 minuts. Episodi de xàfecs i tempestes el dia 9 de juny al Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est, i de manera més aïllada al nord de la depressió Central i al terç oest. Foren d'intensitat localment forta i anaren acompanyats de tempesta i calamarsa. Destaquen les tempestes que van afectar el centre del Berguedà, acumulant més de 100 mm a Berga i fins a 87,3 mm a l estació de la XEMA situada al Santuari de Queralt, dels quals 45,0 mm van caure en 30 minuts. A més, una pedregada va causar danys significativament importants a cultius de les comarques de la Noguera i del Segrià. Episodi de ruixats i tempestes el dia 10 de juny a molts indrets del Pirineu, Prepirineu, nord de la depressió Central i serralada Transversal, si bé les tempestes van afectar especialment el centre de la comarca de la Garrotxa, quan un tren convectiu va provocar acumulacions extraordinàries al voltant de la ciutat d Olot, on l estació de la XEMA va recollir fins a 115,2 mm, dels quals 73,9 mm van caure en només 30 minuts. Aquest registre en 30 minuts és excepcional, ja que a l històric de la XEMA no hi ha precedents d un registre tan elevat en mitja hora. Episodi de ruixats i tempestes el dia 11 de juny que afectaren sobretot al Pirineu, Prepirineu i a la meitat oest del país. Localment van ser d intensitat forta i abundants. Destaquen les acumulacions de la Cerdanya i l extrem nord del Berguedà. Episodi de ruixats el dia 12 de juny al quadrant nord-est, Prelitoral terç oest. Les precipitacions foren localment fortes i abundants, tot i que a l'alt Empordà van tenir ser d intensitat torrencial i acumularen quantitats molt abundants. Episodi de precipitació entre els dies 13 i 17 de juny quan una pertorbació desenganxada del corrent general deixa tempestes d intensitat molt forta i acompanyades de calamarsa. Destaquen els 110,0 mm acumulats a la Vall de Bianya (XOM, la Garrotxa), els 106,3 mm de Certascan (2.400 m, el Palars Sobirà), els 94,9 mm d Olot (la Garrotxa) o els 83,1 mm de la Bisbal del Penedès (el Baix Penedès). Episodi de ruixats entre el 21 i 25 de juny. Van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. Destaquen els 78,3 mm de Molló Fabert (el Ripollès) o els 51,8 mm de Oix - Vila (XOM, la Garrotxa). 9

10 Episodi d onada de calor entre els dies 26 de juny i 8 de juliol, sobretot entre el 4 i el 7. El dia 7 l estació de radiosondatge de Barcelona gestionada per l'smc va mesurar el segon valor més elevat de la seva sèrie de 17 anys de dades a 850 hpa (uns m d'altura), 27,4 ºC. Aquest valor és més de 10 ºC superior a la mitjana del període La temperatura màxima va assolir els 40,0 ºC a més d un terç de les estacions de la XEMA, situades a l interior del país i a les comarques del prelitoral Nord. Al llarg de l episodi, 149 de les 175 estacions de la XEMA (85%) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com al percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d estiu (juny-agost). Només en alguns sectors del litoral i prelitoral la temperatura es va mantenir per sota d aquest llindar. Poc més de la meitat de les estacions de la XEMA disponibles (89 de 175) van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que a molts sectors del país es pot parlar d una autèntica onada de calor. A més, la temperatura màxima va assolir els 43,0 ºC a Banyoles (el Pla de l Estany) i Artés (el Bages), valor que no s assolia a Catalunya des del juliol de Episodi de temperatura alta entre els dies 9 i 18 de juliol, amb l arribada d aire càlid a les capes mitjanes de la troposfera i el domini d una dorsal anticiclònica en superfície juntament amb un flux del sud-oest. Entre els dies 9 i 15 de juliol les màximes es donaren a Ponent, afectant les comarques del Pallars Jussà (38,1 ºC a Sant Romà d Abella el dia 10), Segrià (37,5 ºC Seròs el dia 11) o la Ribera d Ebre (40 ºC a Vinebre el dia 13). A partir del 15 la presència d una zona de baixes pressions al sud-oest de les illes Britàniques va provocar un canvi de situació i una pujada encara més acusada de la temperatura. L estació de radiosondatge de Barcelona mostra un valor de 22,8 ºC a 850 hpa. Destaquen els 39,3 ºC a la Pobla de Segur i Tremp el dia 16 (el Pallars Jussà), 39,1 ºC a Artés el dia 18 (el Bages) i 37,9 ºC a Torroja del Priorat el dia 19 (el Priorat). A més, 56 de les 178 estacions de la XEMA van superar almenys un dia el llindar d SMP per calor. Episodi de tempestes entre el dia 16 i 18 de juliol, amb el pas d un solc que va afectar el Pirineu i la a la meitat occidental de Catalunya. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l SMC van ser els 44,0 mm a Sasseuva (2.228 m, la Val d Aran), els 35,8 mm a Bonaigua (2.266 m, el Pallars Sobirà) i els 32,2 mm a Núria (1.971 m, el Ripollès). Episodi de vent fort el dia 18 de juliol, fruit de les tempestes que van afectar la plana de Lleida, al Prepirineu i a les parts més elevades del massís del Montseny, zones on es va superar el llindar baix d SMP per vent. Destaquen els 103,7 km/h a Alguaire (el Segrià) i els 103,3 km/h a Sant Romà d Abella (el Pallars Jussà). Episodi de vent fort els dies 21 i 22 de juliol a la pla de Lleida, on es va superar el nivell baix d SMP per vent, al Prepirineu i nord del cap de Creus. Va estar relacionat amb les tempestes i el flux de nord que es va generar a Catalunya després del pas de la pertorbació. Destaquen els 111,6 km/h d Alguaire o els 95,8 mm del Santuari de Queralt (el Berguedà). Episodi de temperatura elevada entre el 19 i 23 de juliol, com a conseqüència de la subsidència provocada per la falca anticiclònica retirada cap el sud d Europa. Un total de 36 de les 178 estacions de la XEMA van superar almenys un dia el llindar d SMP per calor, si bé només 2 les estacions de la XEMA disponibles, Espolla (l Alt Empordà) i Viladecans (el Baix Llobregat), van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que tan sols a la serra de les Alberes i al delta del Llobregat es pot parlar d onada de calor durant aquest episodi. Episodi de precipitació entre el 19 i 23 de juliol, moltes d elles acompanyades de tempesta i, fins i tot, de calamarsa i pedra. Destaquen els 141,4 mm de Gisclareny (el Berguedà), els 119,5 de Cardona (XOM, el Bages), o els 91,6 mm d Alinyà (l Alt Urgell). 10

11 Episodi de precipitació el 25 i 26 de juliol, amb ruixats que van afectar molts indrets, però sobretot al nord-est i a punts del sector central del litoral i prelitoral, on foren localment fortes. Destaquen els 76,0 mm de Beget (XOM, el Ripollès), els 58,3 mm de Maià de Montcal - Can Garriga (XOM, la Garrotxa), els 39,1 mm a Banyoles (el Pla de l Estany), i els 38,4 mm de Torredembarra (el Tarragonès). Episodi de tempestes entre els dies 29 i 31 de juliol. A les parts més elevades del Pirineu occidental es van superar els 100 mm, mentre que a la resta de la serralada, al Prepirineu i punts del pla de Lleida i de l extrem sud del país van superar-se els 50 mm. Destaquen els 162,5 mm al Lac Redon (2.247 m, la Val d Aran); els 110,6 mm a Espot (2.519 m, el Pallars Sobirà) i 108,0 mm a Bonaigua (2.266 mm). Episodi de precipitació el dia 1 d agost, quan un front va acabar de creuar Catalunya i va deixar ruixats i tempestes. Van tenir una intensitat localment forta al quadrant nord-oriental, i van anar acompanyades de ratxes de vent fort o fins i tot molt fort. Destaquen els 31,0 mm a Girona (el Gironès) o els 28,6 mm a Santa Coloma de Farners (la Selva). Episodi de precipitació entre els dies 3 i 6 d agost, sobretot afectaren al Pirineu i litoral Central i Sud els dies 3 i 4 i a l extrem sud el dia 6. Destaquen els 18,1 mm d Espot (2.519 m) (el Pallars Sobirà), els 15,1 mm d Alcanar (el Montsià). Episodi de tempestes importants entre els dies 8 i 9 d agost, amb el pas d un front acompanyat d un embossament d aire fred en altura que va afectar sobretot al Gironès, la Selva i el Pla de l Estany. En poques hores es van acumular 90 mm a Canet d Adri (el Gironès), 73,7 mm a Anglès (la Selva) o 58,2 mm a Banyoles Mata (el Pla de l Estany). La intensitat va ser localment forta o fins i tot torrencial (quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts): l estació d Anglès va enregistrar 43,3 mm en només 30 minuts, de manera que va superar el nivell 2 de SMP (més de 40 mm en 30 minuts). D altra banda es va superar el nivell 1 de SMP per intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 minuts) a Banyoles (el Pla de l Estany) amb 27,9 mm, a Girona (el Gironès) amb 21,2 mm i a Santa Coloma de Farners (la Selva) amb 21,1 mm. Episodi de temperatura alta els dies 11 i 12 d agost, sobretot pel que fa a la mínima, que va ser superior als 25 ºC a diversos sectors del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d Ebre, el Baix Camp i el Tarragonès, a banda del centre de Barcelona. També cal destacar mínimes de més 22 ºC en indrets on això resulta poc habitual, com al Gironès, la Selva i el Segrià. La nit del 12 al 13 d agost cal destacar mínimes de més de 22 ºC en indrets on això és poc habitual, com per exemple al Gironès, la Selva o bé el Segrià. A Aitona (el Segrià) es va registrar 22,7 ºC de mínima, la nit més càlida registrada al llarg de la seva sèrie de 17 anys. Igualment, la de Vilobí d Onyar (la Selva) va registrar 22,2 ºC de mínima i es tracta també la nit més càlida de la seva sèrie de 17 anys. Episodi de ruixats i tempestes del dia 13 al 15 d agost, amb el pas d un solc acompanyat d aire relativament fred a les capes mitjanes i altes de l atmosfera. Le precipitacions més abundants van caure al quadrant nord-est. Localment els xàfecs van anar associats a temps sever, amb caiguda de calamarsa o pedra, vents forts i intensa activitat elèctrica. La intensitat de precipitació va arribar a ser forta o puntualment torrencial, i es va superar el llindar d SMP a diverses estacions de la XEMA. Cal destacar l excepcional acumulació de precipitació en alguns sectors del vessant oriental del massís del Montseny el dia 14, on es van arribar a acumular fins a més de 150 mm en menys de 3 hores, amb registres a les estacions de Breda (la Selva) i Campins (el Vallès Oriental) de 182,7 mm i 145,0 mm, respectivament. També va ser destacable l activitat elèctrica de les tempestes. 11

12 Episodi de temperatura alta el dia 13 d agost, quan 8 de les 176 estacions disponibles de la XEMA van superar el llindar d SMP per calor, és a dir, temperatura màxima per sobre del percentil 98 (P98). A algunes estacions es va registrar la temperatura més alta de l any. És el cas dels 35,9 ºC de l Aldea (el Baix Ebre) o els 34,1 ºC de l Illa de Buda (el Montsià). Episodi general de precipitació entre el dia 17 i 19 d agost. Localment foren d intensitat forta o torrencial i algunes estacions de la XEMA van superar l SMP per intensitat de precipitació, com és el cas de Torredembarra (el Tarragonès), on la precipitació màxima en 30 minuts va ser de 41,6 mm. També destaquen quantitats recollides de més de 2 mm en un minut a punts del Pirineu i Prepirineu o camp de Tarragona, on es van recollir les quantitats més importants. Episodi de precipitació entre el 21 i 24 d agost, amb el pas d un pertorbació acompanyada d aire fred en altura. Localment foren d intensitat forta i van anar acompanyades de tempesta. Destaquen els 43,8 mm a Setcases - Hostal Pastuira (XOM, el Ripollès) o els 39,6 mm a Busa - Guilanyà (XOM, el Solsonès). Episodi de xàfecs i tempestes el dia 31 d agost al sud i meitat oest del país, alguns puntualment d intensitat forta i acompanyats de calamars o pedra a les Terres de l'ebre, on aquest dia va ser el més plujós de tot el mes. Les acumulacions més importants es van registrar al Montsià, amb 36,8 mm a Amposta i 29,8 mm a l Illa de Buda. Episodi de vent fort i molt fort el dia 31 d agost, associat a les tempestes que van afectar Catalunya, sobretot al quadrant nord-occidental. Es va superar el llindar dels 90 km/h a molts indrets. Destaquen els 115,9 km/h de Sant Romà d'abella (el Pallars Jussà) o 101,5 km/h a Boí (2.535 m) (l Alta Ribagorça). 12

13 3. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l estiu a dos observatoris 3.1 Observatori de l Ebre Temperatura L estiu del 2015 ha estat càlid a l Observatori de l Ebre. La temperatura mitjana ha estat clarament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència 6 : Temperatura mitjana estacional ( C) Estiu 26,7 24,3 24,7 Taula 5. Comparació de la temperatura mitjana de l estiu amb la mitjana climàtica de l Observatori de l Ebre L anomalia de temperatura ha estat de +2,4 ºC respecte de la mitjana i de +2,0 ºC si es pren com a referència el període Aquest valor de temperatura suposa el tercer estiu més càlid des de l inici de la sèrie, l any 1906, desprès dels de l any 2003 (27,7 ºC) i 2009 (27,1 ºC), i iguala el valor de l estiu de 2012 (26,7 ºC). L evolució mensual de la temperatura mitjana, amb les corresponents mitjanes climàtiques, ha estat la següent: Temperatura mitjana mensual ( C) Juny 24,7 22,2 22,5 Juliol 28,7 25,4 25,7 Agost 26,7 25,3 25,9 Taula 6. Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d estiu amb les mitjanes climàtiques de l Observatori de l Ebre Si la primavera va acabar amb el mes de maig més càlid des de que es disposa de registres en aquest observatori, l any 1906, durant els mesos d estiu les mitjanes han estat de nou clarament per sobre de les climàtiques corresponents. Així, el desglossament mensual mostra un juny i agost càlids, amb anomalies de +2,5 ºC si es compara amb la mitjana del període i de +2,2 ºC si es pren com a referència el , i de +1,4 ºC respecte de la mitjana de i +0,8 ºC respecte de la de , respectivament. Però ha estat el mes de juliol el què ha presentat les anomalies més importants, concretament de +3,0 ºC i +3,3 ºC respecte de cadascun dels dos períodes de referència, resultant així el juliol més càlid des de que es disposa de registres en aquest observatori, superant els juliols de 2006 (28,6ºC) i 2010 (28,3ºC). 6 Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s usen per fer estudis són el de i el de Els valors mitjans climàtics mensuals, estacionals i anuals de temperatura i precipitació que s utilitzen s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). 13

14 El gràfic següent conté l evolució de la temperatura mitjana de l estiu (figura 5); s observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%. La figura 6 mostra el gràfic d anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica. Figura 5 Evolució de la temperatura mitjana de l estiu a l Observatori de l Ebre ( ) L evolució de la temperatura mitjana de l estiu s expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d 11 anys. Figura 6 Anomalia de la temperatura mitjana de l estiu a l Observatori de l Ebre ( ) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l estiu calculada segons el període de

15 Pel que fa a la temperatura màxima mitjana, aquesta ha resultat clarament superior a la mitjana dels dos períodes climàtics de referència. Les anomalies concretes han estat de +2,7 ºC i +2,4 ºC, igualant així els valors de l estiu del Per a trobar un valor més elevat cal anar fins als anys 2003 (34,1 ºC) i 2009 (33,7 ºC). Temperatura màxima mitjana estacional ( C) Primavera 33,0 30,3 30,6 Taula 7. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l estiu i la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre Els valors de temperatura màxima mitjana mensual durant l estiu han estat els següents: Temperatura màxima mitjana mensual ( C) Juny 31,7 28,8 28,4 Juliol 34,8 31,4 31,8 Agost 32,5 31,1 31,8 Taula 8. Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d estiu i les mitjanes climàtiques a l Observatori de l Ebre Si analitzem les dades mes a mes es pot veure com la temperatura màxima mitjana ha seguit la tendència de la temperatura mitjana, amb anomalies positives tots tres mesos, però en major mesura el mes de juliol. Els valors concrets de l anomalia son de +3,4 ºC respecte de la mitjana del període de i de +3,0 ºC respecte de la del període de , resultant el segon juliol amb una temperatura màxima mitjana més elevada, desprès del juliol de 2006 (35 ºC). Al juny aquestes van ser també molt elevades, de de +2,9 ºC i +3,3 ºC respecte a cada període de referència. Al darrer mes de l estiu, en canvi, les anomalies van ser més discretes, de +1,4 ºC si prenem com a referència el primer període, i de +0,7 ºC respecte el període de La temperatura mínima mitjana de l estiu ha resultat també un dels més càlids de tota la sèrie, amb valors clarament superior a les mitjanes climàtiques: +2,1 C respecte de la mitjana del període de i +1,7 ºC respecte de la del període de Temperatura mínima mitjana estacional ( C) Estiu 20,4 18,3 18,7 Taula 9. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l estiu i la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre A continuació es mostren els valors de temperatura mínima mitjana dels mesos de l estiu: Temperatura mínima mitjana mensual ( C) Juny 17,8 16,2 16,5 Juliol 22,6 19,3 19,5 Agost 20,9 19,4 20,0 Taula 10. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d estiu i les mitjanes climàtiques a l Observatori de l Ebre Seguint la tendència de les mitjanes anteriors, les anomalies mensuals han estat positives també en tots tres mesos de l estació. Al mes de juny l anomalia ha estat de +1,6 ºC si prenem com a referència el període i de +1,3 ºC si en fixem amb el període A l agost les anomalies concretes han estat de +1,5 ºC i +0,9 ºC respecte als dos períodes climàtics de referència. Però ha estat de nou el 15

16 mes de juliol el que presenta les anomalies més elevaves, de +3,3 ºC i +3,1 ºC respecte a cada període de referència, resultant així el juliol amb la temperatura mínima mitjana més alta de tota la sèrie. El gràfic que es mostra a continuació il lustra l evolució de la temperatura extrema de l estiu des de l inici de la sèrie. Totes les variables presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 7). Figura 7 Evolució de les temperatures extremes de l estiu a l Observatori de l Ebre ( ) Els gràfics següents mostren l evolució de la T màxima absoluta de l estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. 16

17 3.1.2 Precipitació L estiu del 2015 ha estat plujós a l Observatori de l Ebre, amb una precipitació recollida que ha estat clarament per sobre dels valors mitjans climàtics de referència, i cal anar fins a l estiu de 1997 per a trobar uns valors més elevats: Precipitació estacional acumulada (mm) Estiu 137,0 90,2 91,3 Taula 11. Comparació entre els valors de precipitació de l estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l Observatori de l Ebre Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant l estiu ha estat: 46,8 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (per tant, ha plogut un 151,9% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període). 45,7 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (que representa un 150,1% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat). Tot seguit es mostra la precipitació de l estiu desglossada per mesos: Precipitació mensual acumulada (mm) Juny 69,3 40,3 41,4 Juliol 46,0 13,5 13,4 Agost 21,7 56,4 36,5 Taula 12. Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos d estiu i les mitjanes corresponents a l Observatori de l Ebre Aquest valor estacional de precipitació és el resultat d un mes de juny plujós, un juliol molt plujós, amb valors acumulats molt superiors als climàtics i un agost sec. En analitzar aquests valors mensuals trobem un mes de juny on la precipitació acumulada a ser clarament superior als valors mitjans climàtics de referència, amb percentatges de 172,0% i 167,4%, respectivament, respecte del període i Així, el juny de 2015 ha resultat el segon més plujós en aquest observatori des de l any 1992, desprès del recent juny de El mes de juliol, climàticament el més sec de tota l estació, és el que presenta les anomalies més elevades, concretament de 339,9% respecte del període i de 343,2% respecte del període El precedent més plujós el trobem el juliol de L agost per contra, ha resultat sec, amb valors totals que suposen només un 59,5% i 59,6% respecte a cada període de referència. 17

18 Les figures 8 i 9 il lustren l evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l estiu. No s hi observa cap tendència estadísticament significativa. Figura 8 Evolució de la precipitació de l estiu a l Observatori de l Ebre ( ) L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents als mesos de juny, juliol i agost del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l estiu d aquell any. Figura 9 Percentatge de la precipitació de l estiu respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre ( ) Els valors s expressen respecte de la mitjana climàtica de l estiu dels anys Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, estius més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen estius més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents a l estiu del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l estiu d aquell any. 18

19 3.2 Observatori Fabra Temperatura L estiu del 2015 ha resultat termomètricament càlid a l Observatori Fabra, ja que la temperatura mitjana ha estat clarament superior a la dels dos períodes climàtics de referència. Temperatura mitjana estacional ( C) Estiu 24,2 21,8 22,1 Taula 13. Comparació entre la temperatura mitjana de l estiu i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra L anomalia de la temperatura de l estiu del 2015 respecte de la mitjana climàtica del ha estat de +2,4 C, i de +2,1 C si es compara amb la mitjana del període , resultant el tercer estiu més càlid des que es tenen registres en aquest observatori, per darrera dels estius de 2003 i A continuació es mostra la taula que conté els valors mensuals de temperatura mitjana de l estiu de 2015 i les corresponents mitjanes climàtiques: Temperatura mitjana mensual ( C) Juny 23,2 19,7 19,8 Juliol 26,0 23,1 23,3 Agost 23,5 22,6 23,2 Taula 14. Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos d estiu i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra Tots tres mesos de l estació han presentat anomalies positives, però ha estat el juny el que ha presentat els valors d anomalia més elevats, un mes que es pot qualificar com a molt càlid en aquest observatori. Concretament les anomalies han estat de +3,5 ºC respecte de la mitjana del període i de +3,4 ºC respecte la de , resultant així el tercer més càlid de tota la sèrie, desprès del juny de 2003 i No ha estat un juny que es caracteritzés per registres màxims diaris molt elevats, sinó per la persistència de valors màxims per sobre de les màximes mitjanes. El juliol ha resultat també el tercer més càlid de tota la sèrie, desprès dels juliols de 2006 i Les anomalies concretes són de +2,9 ºC respecte de la mitjana del període i de +2,7 ºC respecte la de El darrer mes de l estació és el què ha presentat valors més propers a la normalitat, amb anomalies positives molt lleugeres, concretament de +0,9 ºC i +0,3 ºC respecte als valors climàtics de referència. Els gràfics següents il lustren l evolució de la temperatura mitjana de l estiu (figura 10) i l anomalia respecte de la mitjana climàtica (figura 11). S hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%. 19

20 Figura 10 Evolució de la temperatura mitjana de l estiu a l Observatori Fabra ( ) L evolució de la temperatura mitjana de l estiu s expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d 11 anys. Figura 11 Anomalia de la temperatura mitjana de l estiu a l Observatori Fabra ( ) L anomalia s expressa pel que fa a la temperatura mitjana climàtica de l estiu calculada segons el període

21 La temperatura màxima mitjana de l estiu ha estat clarament superior als valors mitjans climàtics de referència. Les anomalies concretes han estat de +2,9 C i +2,6 C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència: Temperatura màxima mitjana estacional ( C) Estiu 28,6 26,1 26,4 Taula 15. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l estiu i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra La temperatura màxima mitjana ha estat, conjuntament amb la de l estiu del 2006, la quarta més elevada de tota la sèrie. La taula següent mostra els valors mensuals de temperatura màxima mitjana: Temperatura màxima mitjana mensual ( C) Juny 27,8 23,8 23,9 Juliol 30,1 27,5 27,6 Agost 27,9 26,9 27,6 Taula 16. Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos d estiu i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra A nivell mensual s observa com és el mes de juny el que ha acabat decantant la balança, essent un dels més càlids de tota la sèrie. Els valors concrets han estat de +4,0 ºC si es compara amb la mitjana del període i +3,9 ºC si es pren com a referència el Al juliol, les anomalies van ser de +2,6 ºC i +2,5 ºC respecte a cada període de referència. Finalment, tot i ser positives, les anomalies al mes de agost han estat més moderades, concretament de +1,0 ºC respecte de la mitjana del període i de +0,3 ºC si es pren com a referència el període La temperatura mínima mitjana de l estiu ha seguit la mateixa tendència que les anteriors i també ha resultat superior a les mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència. Les anomalies concretes han estat de +2,4 ºC si la comparem amb la mitjana i de +2,1 ºC en referència a la del període : Temperatura mínima mitjana estacional ( C) Estiu 20,0 17,6 17,9 Taula 17. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l estiu i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra Els valors mensuals de temperatura mínima mitjana al llarg de l estiu han estat els següents: Temperatura mínima mitjana mensual ( C) Juny 18,7 15,6 15,8 Juliol 22,0 18,7 18,9 Agost 19,2 18,4 18,9 Taula 18. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d estiu i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra La temperatura mínima mitjana ha seguit una tendència molt similar a la de les darreres variables de temperatura analitzades i ha estat per sobre de les mitjanes climàtiques durant tots els mesos de l estació, sobretot durant els dos primers. Al juny les anomalies han estat de +3,1 ºC respecte del període i 21

22 de +2,9 ºC respecte del , mentre que al juliol els valors han estat de +3,3 ºC i +3,1 ºC respecte dels dos períodes de referència. És de nou l agost el què ha mostrat els valors més propers als climàtics, amb unes anomalies de +0,8 ºC respecte del període i de +0,3 ºC respecte del període El següent gràfic il lustra l evolució de la temperatura de l estiu des de l inici de la sèrie. S hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima mitjana i temperatura mínima mitjana. Figura 12 Evolució de les temperatures extremes de l estiu a l Observatori Fabra ( ) Els gràfics següents mostren l evolució de la T màxima absoluta de l estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. 22

23 3.2.2 Precipitació L estiu de 2015 es pot qualificar com a sec a l Observatori Fabra, ja que la precipitació acumulada ha estat inferior als valors mitjans climàtics de referència. Precipitació estacional acumulada (mm) Estiu 78,0 116,8 115,9 Taula 19. Comparació entre els valors de precipitació de l estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l Observatori Fabra La precipitació total recollida durant l estiu ha estat de 78,0 mm: 38,8 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (per tant, ha plogut un 66,8% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període de ). 37,9 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de (que representa un 67,3% de la precipitació mitjana climàtica de ). La precipitació de l estiu detallada per mesos ha estat la que es mostra tot seguit: Precipitació mensual acumulada (mm) Juny 10,8 39,0 42,5 Juliol 26,2 23,2 22,1 Agost 41,0 54,7 51,3 Taula 20. Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos d estiu i les mitjanes corresponents a l Observatori Fabra Els valors mensuals mostren un mes de juny amb un dèficit pluviomètric important, ja que la precipitació recollida que va suposar només 27,7% de la precipitació mitjana climàtica del període i el 25,4% de la del període Aquesta precipitació és el resultat de només quatre dies de precipitació en aquest observatori, cap d ells amb més de 5,0 mm. El mes de juliol, per contra, va resultar lleugerament plujós, amb valors de precipitació mensual acumulada que van significar un 113,0% i 118,5% respecte de la mitjana de cada període de referència. Bona part d aquesta precipitació es va recollir el dia 31, amb l episodi de precipitació més important del mes. L estiu va acabar també amb un agost que es pot qualificar com a sec, amb una precipitació recollida que va suposar un 75,0% de la precipitació mitjana climàtica del període i un 80,0% de la del període , fruit de diversos períodes d inestabilitat que van provocar diversos episodis de precipitació, sobretot durant la primera meitat llarga del mes. A continuació es mostren els gràfics amb l evolució de la precipitació durant l estiu (figura 13) i del percentatge d aquesta respecte de les mitjanes climàtiques (figura 14). No s hi observa cap tendència estadísticament significativa. 23

24 Figura 13 Evolució de la precipitació de l estiu a l Observatori Fabra ( ) Figura 14 Percentatge de la precipitació de l estiu pel que fa a la mitjana climàtica a l Observatori Fabra ( ) Els valors s expressen pel que fa a la mitjana climàtica de l estiu dels anys Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. 24

25 4. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant l estiu a l Estartit L evolució dels valors de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit (latitud ; longitud ) durant l estiu del 2015 a diferents fondàries ha estat la següent: Estiu del 2015 Juny Juliol Agost T mitjana de l estiu T ( C) T ( C) T ( C) ( C) En superfície 20,2 23,3 23,0 22,1 20 m de fondària 17,5 20,7 21,2 19,8 50 m de fondària 15,4 15,1 14,3 14,9 80 m de fondària 13,9 13,7 13,8 13,8 Taula 21. Temperatura mitjana de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries durant l estiu del 2015 La taula 22 mostra la temperatura mitjana dels mesos de juny, juliol i agost, així com la temperatura mitjana de l estiu enregistrada a les diverses fondàries, calculada segons la mitjana climàtica del trentenni : Estiu, mitjana del Juny T ( C) Juliol T ( C) Agost T ( C) T mitjana de l estiu ( C) En superfície 19,3 22,0 23,1 21,5 20 m de fondària 17,6 20,1 21,0 19,6 50 m de fondària 14,9 15,0 15,3 15,1 80 m de fondària 13,4 13,5 13,6 13,5 Taula 22. Temperatura mitjana climàtica de l estiu de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d aquest estiu respecte de les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries: Anomalies de l estiu 2015 Juny T ( C) Juliol T ( C) Agost T ( C) Estiu del 2015 ( C) En superfície +0,9 +1,3-0,1 +0,7 20 m de fondària - 0,1 +0,6-0,2 +0,2 50 m de fondària +0,5 +0,1-1,0-0,1 80 m de fondària +0,5 +0,2 +0,2 +0,3 Taula 23. Anomalies tèrmiques de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries durant els mesos d estiu La temperatura mitjana de l aigua del mar a les diferents fondàries ha estat globalment molt semblant a les mitjanes climàtiques corresponents. És només el nivell superficial el que presenta una anomalia més marcada, concretament de +0,7 ºC. Pel que fa a l evolució mensual, l estiu va començar amb un juny caracteritzat per temperatures altes i nombroses calmes, alternat per alguns episodis de tramuntana, fet que va provocar que a nivell superficial la temperatura de l aigua estigués clarament per sobre de la mitjana climàtica; a les altres fondàries trobem valors per sobre de les mitjanes corresponents, tret del nivell dels 20 m de fondària, nivell que presenta una lleugera anomalia negativa. Però ha estat el càlid juliol el que ha decantat finalment el balanç positiu en superfície, amb una anomalia de +1,3 ºC i valors elevats també a 20 m de fondària. Per contra, l estació va acabar amb un agost caracteritzat per valors lleugerament inferiors als climàtics a gairebé tots els nivells. 25

26 Tot seguit es mostren els gràfics amb l evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant l estiu (figura 15), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries. Figura 15 Evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant l estiu El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de l estiu a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il lustren les anomalies tèrmiques de l aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie. 26

El desembre ha estat molt càlid a l alta muntanya

El desembre ha estat molt càlid a l alta muntanya El desembre ha estat molt càlid a l alta muntanya El període s ha de qualificar de termomètricament molt càlid a l alta muntanya i càlid a gran part del país, mentre que ha estat fred a la depressió de

Más detalles

L ANY PLUVIOMÈTRIC A CATALUNYA Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya

L ANY PLUVIOMÈTRIC A CATALUNYA Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya L ANY PLUVIOMÈTRIC 2013-2014 A CATALUNYA Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya Introducció A l hora de fer el balanç de les reserves hídriques d un territori, generalment s utilitza l

Más detalles

Dades de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques

Dades de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques Dades de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques Anuari de dades meteorològiques 2013 Servei Meteorològic de Catalunya INTRODUCCIÓ Aquesta part de l Anuari de dades meteorològiques recull les

Más detalles

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se

Más detalles

SOCIEDAD DE TASACIÓN, S.A.

SOCIEDAD DE TASACIÓN, S.A. VIVIENDA NUEVA EN CATALUNYA Julio 2010 BOLETÍN DE CATALUNYA 2 MERCADO INMOBILIARIO (VIVIENDA NUEVA) ANALIZADO EN CATALUNYA. (30 JUNIO 2010) BOLETÍN DE CATALUNYA 3 PRECIOS MEDIOS DE VIVIENDA NUEVA EN LAS

Más detalles

MAPA DE L ATUR A CATALUNYA. Evolució

MAPA DE L ATUR A CATALUNYA. Evolució MAPA DE L ATUR A CATALUNYA Evolució 2009-2013 Febrer 2014 SECRETARIA DE SOCIOECONOMIA Col laboració: Miquel De Toro ÍNDEX 1-Tendència de l atur registrat per comarques 2009-2013 PÀG. 5 2-Tendència de la

Más detalles

Per tal de poder fer l anàlisi de l aridesa a

Per tal de poder fer l anàlisi de l aridesa a EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA I DE LES PLUGES EN ELS DARRERS TRENTA ANYS A BADALONA AINA CARTAGENA I GÓMEZ Per tal de poder fer l anàlisi de l aridesa a Badalona, calia fer un tractament de les dades de temperatura

Más detalles

Servicios veterinarios comarcales de Cataluña

Servicios veterinarios comarcales de Cataluña Servicios veterinarios comarcales de Cataluña Comunidad Autónoma de Cataluña Departament d'agricultura, Alimentació i Acció Rural Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007 BARCELONA Teléfono: 93 304

Más detalles

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre

Más detalles

Taula 3: Quadre de comandament del Transport Sanitari Indicadors i resultats

Taula 3: Quadre de comandament del Transport Sanitari Indicadors i resultats Taula 3: Quadre de comandament del Transport Sanitari Indicadors i resultats Introducció: En l'àmbit del TSNU (Transport Sanitari No Urgent) i com a conseqüència de la voluntat de totes les parts implicades

Más detalles

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] 2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants M. Espino, A. Maidana, A. Rubio i A. Sánchez-Arcilla Laboratori d Enginyeria Marítima, Universitat Politècnica de Catalunya,

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

EL SORGO FARRATGER COM A CONREU ENERGÈTIC

EL SORGO FARRATGER COM A CONREU ENERGÈTIC titulo de la presentacion EL SORGO FARRATGER COM A CONREU ENERGÈTIC Annabel Salvadó, Laura Rovira i Joan Serra ACTUACIONS 1- Avaluació de varietats de sorgo farratger per la producció de biomassa amb fins

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

1 Com es representa el territori?

1 Com es representa el territori? Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents

Más detalles

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012 Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Más detalles

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

El transport públic guanya quota al cotxe privat

El transport públic guanya quota al cotxe privat Nota de premsa Presentació dels resultats de l Enquesta de Mobilitat en dia feiner, EMEF 2008 El transport públic guanya quota al cotxe privat Cada dia es realitzen 22,2 milions de desplaçaments a Catalunya,

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

Altres Mapes. Zona geogràfica Escala Codi de localització Títol / Col lecció

Altres Mapes. Zona geogràfica Escala Codi de localització Títol / Col lecció Altres Mapes Baix Empordà 1:33.300 MAP/108 Mapa lito-morfològic de la Plana del Baix Empordà Baix Empordà 1:55.555 MAP/122 Mapa litológico del Paleogeno del Baix Empordà... Banyoles 1:50.000 MAP 58(467)

Más detalles

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 1. Justificació i objecte De fa anys PIMEC ve expressant opinió sobre temes que afecten no

Más detalles

Barcelona al Quality of life in cities 2015 (Comissió europea)

Barcelona al Quality of life in cities 2015 (Comissió europea) Barcelona al Quality of life in cities 2015 (Comissió europea) Novembre de 2016 Índex Introducció Satisfacció urbana Urbanisme Transport Salut Neteja Medi ambient Seguretat Serveis de l Administració Veïns

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

Estudio de las pérdidas energéticas asociadas a climatización del aire de renovación

Estudio de las pérdidas energéticas asociadas a climatización del aire de renovación Estudio de las pérdidas energéticas asociadas a climatización del aire de renovación Cluster de Eficiencia Energética de Cataluña (CEEC) Grupo de Trabajo HVAC Autores: Eduard Cubí (IREC) Josep Piquer (Soler&Palau)

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

Ponència de sòl no urbanitzable

Ponència de sòl no urbanitzable Ponència de sòl no urbanitzable Anàlisi estadística dels càmpings de Catalunya Octubre 212 A partir d una base de dades facilitada per la Direcció General de Turisme que conté 355 càmpings de Catalunya,

Más detalles

PLA DE COMPETICIÓ DE FUTBOL SALA PER A LA TEMPORADA 2014/2015 CAMPIONAT DE CATALUNYA DE FUTBOL SALA (DEFINITIU)

PLA DE COMPETICIÓ DE FUTBOL SALA PER A LA TEMPORADA 2014/2015 CAMPIONAT DE CATALUNYA DE FUTBOL SALA (DEFINITIU) PLA DE COMPETICIÓ DE FUTBOL SALA PER A LA TEMPORADA 2014/2015 CAMPIONAT DE CATALUNYA DE FUTBOL SALA (DEFINITIU) TERCERA DIVISIÓ NACIONAL ONOR CATALANA LLIGA PRIMERA DIVISIÓ CATALANA LLIGA SEGONA DIVISIÓ

Más detalles

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una

Más detalles

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no

Más detalles

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT PLA DE MILLORA URBANA PMU 13 : Carrer Barcelona Novembre 2010, Aprovació inicial Girona EQUIP REDACTOR: TALLER D ARQUITECTURA I TERRITORI José González Baschwitz, arquitecte

Más detalles

Tipus de Currículum Vitae

Tipus de Currículum Vitae El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista

Más detalles

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

Creixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya

Creixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya III. PIB I RENDA El creixement econòmic comparat En el període 1996-02, l economia del Maresme ha crescut a un ritme del anual de mitjana, que s inscriu en un comportament globalment expansiu tant de l

Más detalles

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6 Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m

Más detalles

Unitat 9. Els cossos en l espai

Unitat 9. Els cossos en l espai Unitat 9. Els cossos en l espai Pàgina 176. Reflexiona Si et fixes en la forma dels objectes del nostre entorn, descobriràs els cossos geomètrics. Els cossos geomètrics sols existeixen en la nostra ment.

Más detalles

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2

Más detalles

L ENERGIA EÒLICA. Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals

L ENERGIA EÒLICA. Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals L ENERGIA EÒLICA Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals 1. Què és l energia eòlica? 2. Comportament del recurs eòlic 3. L energia eòlica en el desenvolupament humà 4. Potencial eòlic 5. Tecnologia

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) Des de Centre Llistats Estadístiques i Gràfics podrà obtindre informació estadística sobre distints aspectes acadèmics del seu

Más detalles

2. Quins aspectes del model atòmic de Dalton es mantenen vigents i quins aspectes s ha demostrat que són incorrectes?

2. Quins aspectes del model atòmic de Dalton es mantenen vigents i quins aspectes s ha demostrat que són incorrectes? Unitat 8. de Dalton, Thomson i Rutherford 1. Activitat inicial Per comprovar quins són els teus coneixements previs sobre l estructura atòmica, fes un dibuix que representi com penses que és un àtom. Sobre

Más detalles

competència matemàtica

competència matemàtica avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 203-204 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

L ús eficient de l energia a la llar

L ús eficient de l energia a la llar L ús eficient de l energia a la llar L ús eficient de l energia a la llar Introducció Eficiència energètica a la llar Calefacció Aigua calenta sanitària Electrodomèstics Il luminació Eficiència energètica

Más detalles

La recollida selectiva de la matèria orgànica als municipis de Catalunya

La recollida selectiva de la matèria orgànica als municipis de Catalunya INFORME La recollida selectiva de la matèria orgànica als municipis de Catalunya ecologistes en acció Catalunya La recollida selectiva de la matèria orgànica als municipis de Catalunya Avaluació del compliment

Más detalles

Seguretat informàtica

Seguretat informàtica Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

LA POBLACIÓ DE CATALUNYA LA POBLACIÓ DE CATALUNYA 1. Què és la població d un territori? 2. Què és el creixement natural? 3. Què és el creixement migratori? 4. Què són les migracions? 5. Com poden ser les migracions? 6. Quina diferència

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

Registre del consum d alcohol a l e-cap

Registre del consum d alcohol a l e-cap Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció

Más detalles

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final + Àrea de Territori Serveis Municipals Memòria 2014 Informe Final + Introducció! L objec(u principal del departament de obres i serveis de l Ajuntament de Montornès del Vallès és el manteniment de la via

Más detalles

La realitat juvenil a les COMARQUES CENTRALS

La realitat juvenil a les COMARQUES CENTRALS La realitat juvenil a les COMARQUES CENTRALS Observatori Català de la Joventut ANOIA BAGES BERGUEDÀ OSONA SOLSONÈS La realitat juvenil a les COMARQUES CENTRALS Observatori Català de la Joventut La realitat

Más detalles

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt

Más detalles

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents. 1 CÀLCUL VECTORIAL Abans de començar a parlar de vectors i ficar-nos plenament en el seu estudi, hem de saber distingir els dos tipus de magnituds que defineixen la física: 1. Magnituds escalars: magnituds

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així

Más detalles

L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales

L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales Fermín Ciaurriz Frederic Guerrero-Solé Mercè Oliva Reinald Besalú Observatori de la Producció Audiovisual INTRODUCCIÓ El 2007 va ser un any

Más detalles

Empleados públicos en Cataluña y España. 2008-2015. Agosto 2015

Empleados públicos en Cataluña y España. 2008-2015. Agosto 2015 Empleados públicos en Cataluña y España. 2008-2015 Agosto 2015 Resumen ejecutivo En enero de 2015, en Cataluña había 301.145 asalariados del sector público, una cifra un 1,1% inferior a la de 2010 y que

Más detalles

RECULL DE PREMSA ROTARY CLUB MANRESA-BAGES

RECULL DE PREMSA ROTARY CLUB MANRESA-BAGES C/ Àngel Guimerà 49, 2n 1a 08241 Manresa Telf. 93 872 14 22 / Fax. 93 872 13 61 comunicacio@catpress.cat www.catpress.cat RECULL DE PREMSA ROTARY CLUB MANRESA-BAGES Nova junta Juliol 2013 Manresainfo.cat

Más detalles

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

Protocol sindical davant la grip A.  Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 Protocol sindical davant la grip A www.ugt.cat Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 La Grip A La grip A (H1N1) és una malaltia causada per un subtipus del virus de la grip. Actualment,

Más detalles

Què és el sòl? Des del punt de vista tècnic: és la capa que serveix de suport a qualsevol construcció o

Què és el sòl? Des del punt de vista tècnic: és la capa que serveix de suport a qualsevol construcció o Des del punt de vista mediambiental: és la capa de material fértil que recobreix la superfície de la Terra Què és el sòl? Des del punt de vista tècnic: és la capa que serveix de suport a qualsevol construcció

Más detalles

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Tecnologia industrial Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o B), de

Más detalles

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC DIBUIX TÈCNIC I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES 1. Dist. d un punt a una recta - Abatiment del pla format per la recta i el punt 2. Dist. d un punt a un pla - Canvi de pla posant el pla de perfil

Más detalles

- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE. VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE. Existeix una massa patrimonial a l actiu que s anomena Existències. Compren el valor de les mercaderies (i altres bens) que

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Titulació: ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Alumne (nom i cognoms) XAVIER GARCIA RAVENTÓS Títol PFC ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Director del

Más detalles

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES

Más detalles

INCIDÈNCIA DE LES GRANS ERUPCIONS VOLCÀNIQUES EN EL CLIMA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I BALEARS

INCIDÈNCIA DE LES GRANS ERUPCIONS VOLCÀNIQUES EN EL CLIMA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I BALEARS UNIVERSITAT DE BARCELONA Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional INCIDÈNCIA DE LES GRANS ERUPCIONS VOLCÀNIQUES EN EL CLIMA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I BALEARS Memòria presentada per

Más detalles

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és

Más detalles

TEMA 4: Equacions de primer grau

TEMA 4: Equacions de primer grau TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per

Más detalles

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari 3. PROCÉS DE TREBALL 3.1. D on partim? De l anàlisi de l experiència feta durant el curs 97/98 i del com es van passar les proves als alumnes, així com de la recollida d opinió dels mestres, vàrem arribar

Más detalles

8. Com es pot calcular la constant d Avogadro?

8. Com es pot calcular la constant d Avogadro? 8. Objectius Fer una estimació del valor de la constant d Avogadro. Analitzar les fonts d error més importants del mètode proposat. Introducció La idea bàsica del mètode és la següent: si sabem el volum

Más detalles

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i

Más detalles

Dossier d Energia, Treball i Potència

Dossier d Energia, Treball i Potència Dossier d Energia, Treball i Potència Tipus de document: Elaborat per: Adreçat a: Dossier de problemes Departament de Tecnologia (LLHM) Alumnes 4 Curs d ESO Curs acadèmic: 2007-2008 Elaborat per: LLHM

Más detalles

FENÒMENS METEOROLÒGICS i COM FOTOGRAFIAR-LOS

FENÒMENS METEOROLÒGICS i COM FOTOGRAFIAR-LOS FENÒMENS METEOROLÒGICS i COM FOTOGRAFIAR-LOS EDICIÓ PRIMAVERA Port del Comte i Tuixent 8, 9 i 10 d abril del 2016 Jaume Cusidó Fotògraf de meteorologia, natura i viatges Eloi Cordomí Físic i meteoròleg

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

CONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.

CONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA. CONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA. 1. Les fases de en l avaluació de les activitats i les infraestructures D acord amb les instruccions

Más detalles

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya PERPINYÀ Le Pertús Portbou Dèficits de la xarxa ferroviària catalana Figueres- Vilafant FIGUERES Vilamalla GIRONA L amplada de via Els accessos als ports

Más detalles

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA? QUÈ ÉS LA TERRA? És el nostre planeta. És un dels planetes més petits del Sistema Solar i el tercer més proper al Sol, a una distància de 150.000.000 de quilòmetres. La temperatura mitjana del planeta

Más detalles

SÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC

SÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC SÈRIE 4 PAU. Curs 2004-2005 DIBUIX TÈCNIC L examen consta de la realització de tres dibuixos: el dibuix 1, una de les dues opcions del dibuix 2 i una de les dues opcions del dibuix 3. Escolliu entre l

Más detalles

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A... Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar

Más detalles

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional)

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional) El certificat És el document per mitjà del qual l Administració dóna fe d un fet o garanteix l exactitud de les dades que conté un arxiu, un llibre d actes, un registre, etcètera. Mida del full: ISO A4

Más detalles

La salut a Barcelona 2010

La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 Informe de Salut Objectiu: Presentar l estat de salut de la població de Barcelona i els seus determinants l any 2010: Qui som: situació demogràfica i socioeconòmica Com vivim:

Más detalles

Comunicació i premsa

Comunicació i premsa Comunicació i premsa Sala de premsa del Govern Sala de premsa del Govern Aquest apartat mostra l aplicació del fons corporatiu corresponent a la sala de premsa del Govern del Palau de la Generalitat. A

Más detalles

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS? I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé

Más detalles

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

1. CONFIGURAR LA PÀGINA 1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació

Más detalles