Servei Meteorològic de Catalunya

Transcripción

1 Data: INFORME SOBRE LA PRECIPITACIÓ MESURADA A CATALUNYA DURANT L ANY PLUVIOMÈTRIC Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic 1. INTRODUCCIÓ En parlar de precipitació, i quan es vol fer el balanç de reserves hídriques del territori, generalment es tria l anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre el dia 1 de setembre d un any i el dia 31 d agost de l any següent. Aquest informe té com a objectiu fer un resum, a partir de les dades de les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic i integrades a la Xarxa d Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (Xemec), de la precipitació recollida al país entre el setembre de 2005 i l agost de 2006, tant de les quantitats absolutes enregistrades com de la comparació d aquestes quantitats amb els valors mitjans climàtics i dels episodis pluviomètrics més importants. Els valors mitjans climàtics s han obtingut a partir de les dades de l Atles climàtic digital (Ninyerola et al., 2001) 1. Igualment, també s aprofita aquest informe per fer un resum de la precipitació estacional enregistrada, entenent la tardor com els mesos de setembre, octubre i novembre, l hivern com els mesos de desembre, gener i febrer, la primavera com els mesos de març, abril i maig, i l estiu com els mesos de juny, juliol i agost. Cal esmentar que al llarg de tot l informe s expressen les quantitats de precipitació en mil límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. S utilitzaran les dades amb una disponibilitat superior del 80% de la informació en tots els períodes analitzats. Quan s efectua la comparació entre les quantitats absolutes registrades i els corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: - Es considerarà que el període ha estat molt plujós si els totals registrats han estat per damunt d un 190% respecte a la mitjana climàtica - El període es considerarà plujós si la precipitació ha estat entre un 110 i un 190% respecte a la mitjana climàtica - Es considerarà normal si els totals registrats s han situat entre un 90 i un 110% respecte a la mitjana climàtica - El període es considerarà sec si ha plogut entre un 30 i un 90% respecte a la mitjana climàtica - Es considerarà molt sec si les quantitats registrades han estat per sota del 30%, és a dir, ha plogut menys d un 70% que la mitjana climàtica. 1 Ninyerola, M., Pons, X. i Roure, J. M. (2001): Atles climàtic digital. Departament de Geografia, Unitat de Botànica. Universitat Autònoma de Barcelona. 1

2 2. Trets generals de la pluviometria de l any pluviomètric A continuació es destacaran els trets principals que han caracteritzat la pluviometria durant el període de setembre de 2005 a agost de 2006: 1. L any pluviomètric s ha de considerar sec a gran part del territori (per sota del 90% respecte a la mitjana climàtica), si bé no ha estat tan extrem com va ser la campanya , on gran part va estar per sota del 70%. Els llocs on el dèficit pluviomètric ha estat més important són la part més occidental del país, amb valors respecte a la mitjana climàtica inferiors al 70%, destacant la serralada del Montsec, la conca de Tremp i punts de la comarca de l Urgell on el percentage respecte a la mitjana climàtica ha estat fins i tot per sota del 50%. 2. El període que abasta les estacions de la tardor i l hivern ha estat plujós a tota la meitat oriental del país. En canvi, ha estat sec a la part occidental del Principat. 3. El període de febrer a agost s ha de considerar de sec a molt sec amb una clara disminució de la precipitació de nord a sud. Aquest dèficit pluviomètric ha estat crític a la zona central que es dibuixa des del litoral fins a les terres de ponent. 4. La primavera climàtica ha estat seca o molt seca a tot Catalunya, i molt més rigorosa que la de l any passat, quan el dèficit pluviomètric no va ser tan marcat. Això vol dir que a gran part del territori les quantitats acumulades de precipitació han estat per sota del 30% respecte a la mitjana climàtica, és a dir, que hi ha plogut un 70% menys que la mitjana climàtica. La situació ha esdevingut colpidora a les comarques de la depressió Central on la pluviometria, tret del mes de gener, ha estat per sota de la mitjana climàtica des del mes de setembre.. 5. Des del moment en què ja funcionaven gran part de les estacions meteorològiques automàtiques que encara avui configuren la xarxa gestionada pel Servei Meteorològic, en línies generals ha estat la primavera on el dèficit pluviomètric ha esdevingut més important des de l any Aquest fet no s ha donat a les estacions situades a les comarques següents: l Alt Empordà, el Berguedà, Osona, el Pla de l Estany, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d Aran. 6. Aquest dèficit ha estat especialment important el mes de maig, molt sec a gairebé tot el Principat. S han assolit rècords històrics com a l Observatori Fabra, situat a Barcelona (el Barcelonès), on s ha registrat el mínim històric de pluja en un maig a tota la sèrie de 92 anys. 7. L estiu, igualment que la campanya passada, ha estat sec a gran part del territori. Destaca el delta de l Ebre, on el percentatge de precipitació respecte a la mitjana ha estat el menor de tot el país, de l ordre del 10%. 2

3 3. Precipitació acumulada durant l any pluviomètric En el període comprès entre el setembre de 2005 i l agost de 2006, s han enregistrat valors inferiors a la mitjana climàtica a gran part del territori català. Solament a les parts més elevades del Ripollès i punts de la costa Daurada i de la comarca del Montsià, els valors han estat lleugerament per damunt de la mitjana climàtica. La distribució geogràfica de la precipitació total acumulada (mapa 3.1) mostra una elevada variabilitat territorial lligada a la riquesa de règims climàtics. Així, en pocs quilòmetres de distància s acumulen valors superiors als mm i d altres que amb prou feines arriben als 200 mm. Els valors màxims s han concentrat al sector del Pallars Sobirà i el nord del Ripollès, on s han superat els mm, i s ha arribat fins als mm a les parts més elevades del Ripollès. S ha fregat aquesta quantitat a la zona a cavall de les comarques del Pallars Jussà i Sobirà. Les quantitats màximes apareixen a la taula següent: Nom EMA COMARCA PPT (mm) Ulldeter (2.380 m) el Ripollès 1.226,3 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 1.187,9 Molló el Ripollès 1.187,0 Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà 1.074,6 Sant Pau de Segúries el Ripollès 1.032,6 la Bonaigua (2.250 m) el Pallars Sobirà 1.027,5 Els valors mínims s han concentrat a les comarques del Segrià i de l Urgell, on s han acumulat valors de l ordre dels 200 mm. Aquestes quantitats són pròpies de climes àrids com els de l àrea litoral d Almeria (amb precipitació anual inferior als 300 mm), i donen fe de les minses precipitacions assolides enguany: Nom EMA COMARCA PPT (mm) Tornabous l Urgell 194,8 Alcarràs el Segrià 202,5 Lleida-Raimat el Segrià 219,2 Tàrrega l Urgell 225,8 Lleida la Bordeta el Segrià 227,6 Vilanova de Segrià el Segrià 234,4 Aitona el Segrià 234,6 Gimenells el Segrià 241,4 El mapa 3.2 compara els valors de la precipitació acumulada en el darrer any pluviomètric amb els valors mitjans climàtics. S hi observa com pràcticament la totalitat del territori ha registrat dèficits pluviomètrics. Així, bona part del centre i oest mostra percentatges inferiors al 70%, mentre que la resta està entre el 70 3

4 i el 90%. El sector nord-oriental del Principat (a excepció de l Alt Empordà i punts de la comarca de la Selva), el Litoral i Prelitoral sud, i punts del Prelitoral central, de l interior i del Pallars Sobirà mostren valors percentuals que s acosten a la mitjana. Només els valors registrats als relleus més destacats del Ripollès, al sector nord de la costa Daurada i a l extrem sud del Principat han estat, lleugerament, per damunt de la mitjana: ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Ulldeter (2.380 m) el Ripollès 117 el Vendrell el Baix Camp 114 Alcanar el Montsià 112 el Masroig el Priorat 112 Molló el Ripollès 111 Nulles l Alt Camp 111 Sant Pau de Segúries el Ripollès 109 Els percentatges més baixos s han obtingut al Prepirineu lleidatà i a les comarques del Segrià i de l Urgell, tal com apareixen a la taula següent: ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Montsec d Ares (1.571 m) el Pallars Jussà 39 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 45 Tàrrega l Urgell 45 Tornabous l Urgell 50 Lleida-Raimat el Segrià 50 Alcarràs el Segrià 51 Maials el Segrià 57 4

5 Mapa 3.1 Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 80% de la informació per al període entre els dies 1 de setembre de 2005 i 31 d agost de

6 Mapa 3.2 Comparativa amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 80% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l Atles climàtic digital per al període comprès entre l 1 setembre de 2005 i el 31 d agost de

7 4. Episodis més importants durant l any pluviomètric Malgrat el caràcter sec de l any hidrològic , es poden destacar alguns episodis de precipitació importants. Aquests van afectar la part oriental, i, tret de l episodi del 5 al 7 de juliol, tots es van registrar durant la primera meitat de l any: 6 al Òdena l Anoia 165,0 mm Serra de Daró el Baix Empordà 147,4 mm la Bisbal del Penedès l Alt Penedès 145,8 mm 11 al Castell d Aro el Baix Empordà 393,8 mm la Bisbal d Empordà el Baix Empordà 266,6 mm Roses l Alt Empordà 249,6 mm 9 al Sant Pere de Ribes el Garraf 212,4 mm el Vendrell el Baix Penedès 177,8 mm Prades el Baix Camp 161,9 mm 5 al Mas de Barberans el Montsià 109,8 mm els Hostalets de Pierola l Anoia 77,0 mm Font-rubí l Alt Penedès 72,6 mm 27 al Molló el Ripollès 176,2 mm Sant Pau de Segúries el Ripollès 127,8 mm Viladrau Osona 122,8 mm 5 al Molló el Ripollès 96,2 mm Girona el Gironès 71,0 mm Vilablareix el Gironès 50,6 mm 7

8 5. Precipitació estacional durant l any pluviomètric Precipitació durant la tardor de 2005 En climatologia, la tardor és el període comprès entre el dia 1 de setembre i el dia 31 de novembre. Per tant, aquest apartat analitza la precipitació acumulada durant els tres primers mesos de l any pluviomètric (setembre novembre) i la compara amb els valors mitjans climàtics. El mapa mostra la precipitació acumulada a Catalunya durant la tardor de 2005 segons les EMA gestionades pel SMC. S observen valors superiors als 300 mm a tot el sector oriental del país, i també a les parts més elevades del Pallars Sobirà. Cal destacar els episodis que es van registrar entre els dies 11 i 16 d octubre i entre els dies 9 i 16 de novembre, els quals van acumular gran quantitat de pluja en determinats punts a gran part del litoral i prelitoral català. En canvi, a gran part del sector occidental, els totals registrats estan per sota dels 250 mm, i, fins i tot, a les comarques del pla de Lleida no arriben als 150 mm. Les quantitats de precipitació més abundants s han recollit a les estacions següents: Nom EMA COMARCA PPT (mm) Castell d'aro el Baix Empordà 587,8 Serra de Daró el Baix Empordà 524,0 Monells el Baix Empordà 509,2 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Baix Llobregat 492,3 la Bisbal d'empordà el Baix Empordà 490,0 Malgrat de Mar el Maresme 482,7 En canvi, les quantitats més modestes s han obtingut a les estacions que tot seguit s indiquen: Nom EMA COMARCA PPT (mm) Alcarràs el Segrià 126,6 Algerri la Noguera 128,5 Albesa la Noguera 129,8 Aitona el Segrià 132,5 Tornabous l Urgell 135,0 Vilanova de Segrià el Segrià 137,8 El mapa compara els valors de la precipitació acumulada durant la tardor de 2005 amb els valors mitjans climàtics del mateix període. 8

9 Tret del sector nord-occidental del Principat i la zona dels Ports, tot el territori ha enregistrat superàvits pluviomètrics, els quals han estat més destacats en els àmbits més orientals; han superat el 190% respecte a la mitjana climàtica a gran part del litoral gironí i tarragoní. Tot seguit es mostren les estacions amb percentatges més elevats: ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) el Vendrell el Baix Penedès 247,8 Nulles l Alt Camp 245,3 Castell d'aro el Baix Empordà 240,2 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Baix Llobregat 236,1 el Masroig el Priorat 227,2 Malgrat de Mar el Maresme 215,0 Els percentatges més baixos s han donat a les comarques del Pallars Jussà i de la Val d Aran i a punts de la Cerdanya i la Noguera. Seguidament, es presenten les estacions més extremes: ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Sasseuva (2.200 m) la Val d Aran 61,3 Montsec d'ares (1.571 m) el Pallars Jussà 70,4 Malniu (2.310 m) la Cerdanya 74,7 Vielha e Mijaran la Val d Aran 80,2 Vilanova de Meià la Noguera 85,2 Oliana la Noguera 89,9 Com a conclusió, es pot dir que la tardor ha estat plujosa a tota la meitat oriental del país. En canvi, ha estat seca a la part occidental del Principat. 9

10 Mapa Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 80% de la informació per al període entre els dies 1 de setembre i 30 de novembre de

11 Mapa Comparació amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 80% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l Atles climàtic digital per al període comprès entre l 1 setembre de 2005 i el 30 de novembre de

12 5.2 Precipitació durant l hivern de 2005/06 L hivern climatològic comprèn el període entre el dia 1 de desembre de 2005 i el dia 28 de febrer de Per tant, aquest apartat analitza la precipitació acumulada durant els mesos de desembre, gener i febrer i la compara amb els valors mitjans climàtics. El mapa mostra la precipitació acumulada a Catalunya durant l hivern de 2005/2006 a les EMA del SMC. S observen els valors màxims a les parts més elevades del Pirineu, i un altre de secundari a la zona del Montseny i de les Guilleries. Els valors mínims s han concentrat novament a les comarques del pla de Lleida, i s han estès al Prepirineu lleidatà i a la vall de l Ebre. Les quantitats de precipitació més abundants s han recollit a les estacions següents: Nom EMA COMARCA PPT (mm) Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 307,8 la Bonaigua (2.250 m) el Pallars Sobirà 293,3 Molló el Ripollès 290,2 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 278,7 Sant Pau de Segúries el Ripollès 276,6 Viladrau Osona 274,9 En canvi, les quantitats més minses s han assolit a: Nom EMA COMARCA PPT (mm) Tornabous l Urgell 16,2 Montsec d'ares (1.571 m) el Pallars Jussà 25,5 Sant Martí de Riucorb l Urgell 31,8 el Canós la Segarra 32,6 Gimenells el Segrià 35,0 Alcarràs el Segrià 39,0 La comparació dels valors mitjans climàtics hivernals amb els acumulats durant l hivern 2005/2006, tal com mostra el mapa 5.2.2, dóna percentatges superiors al 110% a tot el litoral, prelitoral i parts elevades del Pirineu, tret de la Val d Aran, amb tres màxims, al nord de la costa Daurada, al sector meridional del delta de l Ebre i al nord del Ripollès, que superen el 150%. Aquests valors van lligats sobretot a l episodi de pluges del 5 al 8 de gener que va afectar el sector litoral i prelitoral, i a l episodi del 27 al 29 de gener que va acumular quantitats importants a la zona del Ripollès. Les estacions amb percentatges més elevats són les següents: 12

13 ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Alcanar el Montsià 222,1 Sant Pau de Segúries el Ripollès 168,7 el Vendrell el Baix Penedès 162,8 Nulles l Alt Camp 159,9 Molló el Ripollès 159,5 Ulldeter (2.380 m) el Ripollès 158,3 Els percentatges més baixos s han concentrat sobretot a la serra del Montsec i punts de la comarca de l Urgell on han arribat a percentatges per sota del 30% i al pla de Lleida a percentatges per sota del 50%. ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Montsec d'ares (1.571 m) el Pallars Jussà 14,3 Tornabous l Urgell 21,5 el Canós la Segarra 34,4 Sant Martí de Riucorb l Urgell 37,7 Gimenells el Segrià 45,3 Lleida - Raimat el Segrià 48,1 Es pot concloure que l hivern ha estat marcat pels episodis que es van registrar del 5 al 8 de gener i del 27 al 29 de gener, i que van provocar que el conjunt dels tres mesos hagi estat plujós a la meitat oriental del país i sec o molt sec a l occidental. 13

14 Mapa Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 80% de la informació per al període entre els dies 1 de desembre de 2005 i 28 de febrer de

15 Mapa Comparació amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 80% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l Atles climàtic digital per al període comprès entre l 1 de desembre de 2005 i el 28 de febrer de

16 5.3 Precipitació durant la primavera de 2006 La primavera climatològica s estén entre els dies 1 de març i 31 de maig. Per tant, aquest apartat analitza la precipitació acumulada durant els mesos de març, abril i maig i la compara amb els valors mitjans climàtics. El mapa mostra la precipitació acumulada durant la primavera de 2006 a les estacions automàtiques gestionades pel SMC. S observen els valors màxims concentrats a l entorn dels relleus més destacats del Pallars Sobirà, de la Val d Aran i del Ripollès. Les quantitats de precipitació més abundants s han recollit a les estacions següents: Nom EMA COMARCA PPT (mm) Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà 221,5 Sasseuva (2.200 m) la Val d Aran 209,7 Sant Pau de Segúries el Ripollès 201,8 Molló el Ripollès 182,0 la Bonaigua (2.250 m) el Pallars Sobirà 181,0 Ulldeter (2.380 m) el Ripollès 164,1 Fora de l àmbit del Pirineu, a la resta els valors acumulats al llarg de la primavera no han superat en cap cas els 100 mm, i, tret de tot el Prepirineu i la zona dels Ports, on s han acumulat quantitats entre els 50 i els 100 mm, tota la resta del territori no ha superat els 50 mm, cosa que dóna idea de l important dèficit pluviomètric patit durant els mesos de març a maig. La situació va ser extrema a les comarques del pla de Lleida, especialment a les comarques del Segrià i de l Urgell, que no van superar els 20 mm en els tres mesos analitzats. Nom EMA COMARCA PPT (mm) Tàrrega l Urgell 12,6 Lleida la Bordeta el Segrià 12,6 Alcarràs el Segrià 14,2 Lleida - Raimat el Segrià 15,1 Tornabous l Urgell 16,0 Aitona el Segrià 17,2 Tal com mostra el mapa 5.3.2, on es comparen els valors de la precipitació acumulada durant la primavera de 2006 amb els valors mitjans climàtics del mateix període, la majoria de comarques de Catalunya ha concentrat percentatges inferiors al 30%, i bona part del Prepirineu i sud del país, per sota del 50%. Els percentatges més elevats s han obtingut a la comarca del Ripollès, nord d Osona i punts de la Garrotxa, amb percentatges que en cap dels casos superen el 90% respecte a la mitjana climàtica: 16

17 ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Ulldeter (2.380 m) el Ripollès 85,7 Sant Pau de Segúries el Ripollès 84,7 Montesquiu Osona 76,5 Molló el Ripollès 72,1 Vielha e Mijaran la Val d Aran 67,0 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 65,0 La taula següent mostra els percentatges més baixos; hi destaquen les comarques de l Urgell i del Segrià, el nord del Maresme, el sud del Baix Empordà i punts del Vallès Occidental: ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Tàrrega l Urgell 9,2 Malgrat de Mar el Maresme 10,1 Rellinars el Vallès Occidental 11,0 Lleida la Bordeta el Segrià 11,3 Alcarràs el Segrià 12,8 Castell d'aro el Baix Empordà 13,4 La conclusió és que la primavera climàtica ha estat seca o molt seca a tot Catalunya, i molt més rigorosa que la de l any passat, quan el dèficit pluviomètric no va ser tan marcat. Això vol dir que a gran part del territori les quantitats acumulades de precipitació han estat per sota del 30% de la mitjana climàtica, és a dir, que hi ha plogut un 70% menys que la mitjana climàtica. 17

18 Mapa Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 80% de la informació per al període entre els dies 1 de març i 31 de maig de

19 Mapa Comparació amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 80% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l Atles climàtic digital per al període comprès entre l 1 març i 31 de maig de

20 5.4 Precipitació durant l estiu de 2006 En climatologia, l estiu és el període comprès entre el dia 1 de juny i el dia 31 d agost. Per tant, aquest apartat analitza la precipitació acumulada durant els tres darrers mesos de l any pluviomètric i la compara amb els valors mitjans climàtics. El mapa mostra la precipitació acumulada durant l estiu de 2006 a les estacions automàtiques gestionades pel SMC. S observen valors màxims a les parts més elevades del Ripollès, la Cerdanya i el Pallars Sobirà. Les quantitats de precipitació més abundants s han recollit a les estacions següents. Cal destacar la comarca del Gironès, afectada per l episodi registrat entre el 5 i el 7 de juliol: Nom EMA COMARCA PPT (mm) Ulldeter (2.380 m) el Ripollès 353,6 Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà 342,6 Malniu (2.310 m) la Cerdanya 314,6 Molló el Ripollès 308,6 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 299,5 Núria (1.971 m) el Ripollès 269,6 Fora dels àmbits del Pirineu i del Prepirineu, la precipitació acumulada al llarg dels tres mesos estiuencs no ha superat els 100 mm, i cal destacar que la costa gironina, el litoral i prelitoral sud i el pla de Lleida no han superat els 50 mm. Les comarques del delta de l Ebre i punts de la comarca de les Garrigues i del Segrià no s han superat els 10 mm. Nom EMA COMARCA PPT (mm) Amposta el Montsià 2,8 la Granadella les Garrigues 4,6 Punta del Fangar el Baix Ebre 6,0 Ulldemolins el Priorat 6,0 Lleida - Raimat el Segrià 7,1 Alcanar el Montsià 8,5 Aquesta estació (mapa 5.4.2) no ha trencat la tendència envers la proliferació de dèficits pluviomètrics. Així, bona part del territori ha enregistrat percentatges inferiors a la mitjana. El cap de Creus, el sector costaner de la Selva, el Maresme nord, el delta de l Ebre, les comarques del Baix Penedès i el Tarragonès i punts de l Alt Camp, l Alt Penedès, el Berguedà, les Garrigues, la Segarra, el Priorat, el Segrià, la Ribera d Ebre i l Urgell han estat els sectors amb els dèficits pluviomètrics més importants amb percentatges inferiors al 30%. Ara bé, la distribució geogràfica de la precipitació ha estat en aquesta estació estival més erràtica lligada a la seva naturalesa convectiva, cosa que ha fet que el mapa de percentatges menys organitzat. Per aquest motiu, es detecten àrees amb percentatges iguals o superiors a la mitjana, en concret al Gironès, el Solsonès i el sector del Puigpedrós a l Alta Cerdanya. Els percentatges més elevats corresponen a les estacions següents: 20

21 ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Girona el Gironès 165,7 Clariana de Cardener el Solsonès 107,3 Pinós el Solsonès 105,9 Lladurs el Solsonès 98,3 Malniu (2.310 m) la Cerdanya 95,2 Vilobí d'onyar la Selva 91,7 Les estacions amb dèficits de pluja més destacats durant l estiu 2006 es presenten a la taula següent; hi destaca el delta de l Ebre, on el percentatge de precipitació respecte a la mitjana ha estat de l ordre del 10%. ESTACIÓ COMARCA Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%) Amposta el Montsià 5,6 Punta del Fangar el Baix Ebre 6,1 Illa de Buda el Montsià 9,1 la Granadella les Garrigues 9,5 Alcanar el Montsià 10,2 Aldover el Montsià 10,5 En conclusió, l estiu, igualment que la campanya passada, ha estat sec a gran part del territori. Destaca el delta de l Ebre, on el percentatge de precipitació respecte a la mitjana ha estat el menor de tot el país, de l ordre del 10%. 21

22 Mapa Precipitació acumulada Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 80% de la informació per al període entre els dies 1 de juny i 31 d agost de

23 Mapa Comparació amb la mitjana històrica Mapa elaborat amb dades d'estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, amb disponibilitat superior al 80% de la informació, comparades amb la mitjana climàtica extreta de l Atles climàtic digital per al període comprès entre l 1 de juny i el 31 d agost de