Butlletí Anual d Indicadors Climàtics Any 2016

Transcripción

1 Butlletí Anual d Indicadors Climàtics Any 2016 Equip de Canvi Climàtic Àrea de Climatologia Servei Meteorològic de Catalunya Precipitació

2 Pàgina 30 Precipitació mitjana anual i estacional de Catalunya l any 2016 La precipitació mitjana anual a Catalunya l any 2016 va ser un 16 % inferior a la mitjana del període La disponibilitat d un nombre de sèries de precipitació prou ampli i amb una acceptable cobertura temporal i representativitat del mosaic de règims climàtics de Catalunya, permet abordar amb certa seguretat l anàlisi de l evolució recent de la precipitació al conjunt del país. A partir de la mitjana de les anomalies a cadascuna de les setanta sèries analitzades i mostrades a la figura 1, s obté l anomalia anual expressada com a diferència en percentatge respecte la mitjana climàtica del període Aquesta anàlisi permet la contextualització ràpida de cadascun dels anys amb els seus precedents i la detecció de possibles cicles, i la figura 15 n és el resultat. A nivell del conjunt de Catalunya, l any 2016 es pot qualificar de sec, ja que s ha assolit una diferència respecte de la mitjana climàtica del -16 %, essent el 19è any més sec des de 1950 (figura 15). Es manté la gran variabilitat interanual en els darrers anys (2010 i 2014, plujosos; 2011 i 2013, normals; 2012, 2015 i 2016, secs), tot i que durant l inici del segle XXI hi ha hagut un clar predomini d anys secs. Cal esmentar que en aquest apartat es considera la precipitació mitjana en el conjunt de Catalunya, però que aquesta variable presenta, generalment, una gran variabilitat espacial. Per tant, es qualifica l any 2016 com a sec en mitjana, malgrat saber que hi ha hagut zones on s ha recollit una precipitació similar o lleugerament superior a la mitjana climàtica (àrees concretes del Pirineu i Prepirineu i zones de ponent, de la depressió Central o del litoral i prelitoral Sud). Com en el cas de la temperatura, aquest resultat coincideix força amb l obtingut a estudis similars a Espanya (Aemet, 2017) o a escala global del planeta (WMO, 2017), Figura 15. Evolució de la precipitació anual per al conjunt de Catalunya, basant-se en 70 sèries i per al període Els valors s expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència , i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.

3 Butlletí Anual d Indicadors Climàtics Any 2016 tenint en compte, però, que l alta variabilitat espacial de la precipitació fa difícil la seva descripció a gran escala. Per exemple, l any 2016 ha estat plujós per al conjunt d Espanya, però sec a Catalunya (Aemet, 2017). La figura 16 mostra l evolució de l anomalia de la precipitació estacional al conjunt de Catalunya (a partir de les 70 sèries analitzades) per al període En general, la precipitació d hivern i d estiu de 2016 va ser clarament inferior a la mitjana climàtica (anomalies negatives), mentre que la precipitació de primavera i de tardor va ser molt similar al seu valor mitjà. Es destaca l anomalia de la precipitació d estiu de 2016 (-54 %, figura 16c), que implica que hagi estat el 2n més sec dels darrers 67 anys, mentre que l hivern (amb una anomalia de -53 %, figura 16a) va ser l 11è més sec en el mateix període. Com ja s ha esmentat, la primavera (a) (b) (c) (d) Figura 16. Evolució de la precipitació estacional per al conjunt de Catalunya (70 sèries) i per al període : (a) hivern, (b) primavera, (c) estiu, (d) tardor. Els valors s expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència , i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres. (+6 %, figura 16b) i la tardor (-1 %, figura 16d) van ser similars als valors mitjans del període No es mostra gràficament, però l anàlisi de la precipitació mensual del 2016 mostra que el mes de gener (amb una anomalia respecte al període de -80 %) i el Pàgina 31 mes d agost (-72 %) van ser molt secs (l agost de 2016 és el tercer més sec del període , per darrera de 1988 i 2011). Els mesos més plujosos de 2016 van ser abril (amb una anomalia de +46 %) i novembre (+38 %).

4 Pàgina 32 Tendència de la precipitació anual i estacional de Catalunya per al període La tendència de la precipitació anual per al conjunt de Catalunya, en el període , és d un lleuger descens de 1,7 %/decenni, però sense superar el llindar de significació estadística L anàlisi de tendències d aquesta variable requereix disposar d una àmplia mostra de registres que recullin l elevada variabilitat espacial i temporal de la precipitació al nostre país. En aquest informe s han emprat 70 sèries de precipitació mensual que cobreixen el període comú i amb una acceptable distribució geogràfica (figura 1). Com en el cas de la temperatura, totes les sèries han estat sotmeses a una anàlisi de qualitat i d homogeneïtat relatives, per a la qual s han emprat al voltant de setanta punts addicionals als 70 ja esmentats. Per la pròpia naturalesa de la precipitació, és important destacar que tant la identificació de punts de ruptura com la seva correcció esdevé menys precisa que per a la temperatura, aspecte encara més dramàtic en àmbits de geografia complexa com els Pirineus. Malgrat tot, els resultats es poden considerar més que acceptables. La tendència mitjana de la precipitació anual al conjunt de Catalunya (totes les 70 sèries) i per al període presenta un valor lleugerament negatiu (descens) de -1,7 %/decenni, essent els límits inferior i superior, per a un nivell de confiança del 95%, de -4,1 i +0,8 %/dec respectivament (d ara endavant, aquests límits apareixeran entre claudàtors). Aquesta tendència negativa, però, no té significació estadística (es recorda que en aquest estudi s utilitza el test de Mann-Kendall per saber si se supera o no, per a un nivell de confiança del 95%, el llindar de significació estadística). Observant l evolució de l anomalia de la precipitació anual i estacional a Catalunya durant el període (figures 15 i 16), es pot veure que la tendència de la precipitació no es manté constant al llarg d aquest període (el mateix que amb la temperatura, com s ha explicat al capítol anterior). S ha dividit tot el període estudiat en dos trams amb un nombre similar d anys ( i ), i a la taula 7 es mostren els resultats per a la precipitació anual i estacional. El primer a destacar és que només s obté un valor estadísticament significatiu (disminució de la precipitació d estiu per al període : -5,0 % per decenni), mentre que la resta de valors no presenten significació estadística. Un segon comentari fa referència a la diferència que presenten les tendències de tot el període i Precipitació anual +1,8 %/dec. [-7,5 / +11,1] -1,7 %/dec. [-7,1 / +3,6] -1,7 %/dec. [-4,1 / +0,8] Precipitació d hivern +11,2 %/dec. [-11,1 / +33,4] -6,7 %/dec. [-23,9 / +10,6] -3,1 %/dec. [-9,8 / +3,7] Precipitació de primavera +7,4 %/dec. [-9,6 / +24,4] +5,2 %/dec. [-5,7 / +16,2] -0,1 %/dec. [-4,8 / +4,7] Precipitació d estiu -2,4 %/dec. [-16,9 / +12,1] -4,2 %/dec. [-14,8 / +6,4] -5,0 %/dec. * [-9,2 / -0,8] Precipitació de tardor -5,4 %/dec. [-22,4 / +11,6] -1,9 %/dec. [-12,9 / +9,1] -0,2 %/dec. [-4,8 / +4,5] Taula 7. Tendència de la precipitació anual i estacional, expressades en %/decenni, per al conjunt de les 70 sèries climàtiques considerades, i per a diferents períodes temporals. L asterisc al costat del valor numèric indica que l increment és estadísticament significatiu per a un nivell de significació del 95% (segons el test de Mann-Kendall) i entre claudàtors, els límits superior i inferior per a un nivell de confiança del 95%.

5 Pàgina 33 Figura 17. Tendència de la precipitació anual (període ) a cada una de les 70 sèries, expressada en %/decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). El cercle taronja indica que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p < 0,05). de cada un dels trams considerats, fet que, segurament, és conseqüència de la gran variabilitat interanual de la precipitació. Per exemple, la tendència de la precipitació primaveral del tram és +7,4 % per decenni i la del tram és també positiva (+5,2 %/dec), per la concentració d anys plujosos al finals dels dos respectius períodes. Malgrat tot, la tendència de tot el període de 67 anys ( ) és -0,1 %/dec; és a dir, la precipitació tendeix a un augment clar (però no estadísticament significatiu) en cada un dels trams per separat, però la seva tendència és pràcticament nul la quan es considera tot el període. Un altre exemple contrari a l anterior és la precipitació de tardor, amb tendències negatives per a cada tram per separat, però pràcticament nul la (-0,2 %/dec) per a tot el període. Finalment, destacar que la precipitació anual al tram tendeix a l augment (+1,8 %/dec) i al tram a la disminució (-1,7 %/dec), però prenent tot el període la precipitació anual tendeix a la disminució amb el mateix valor que en el segon tram temporal considerat (-1,7 %/dec). Ara bé, cal insistir en que els valors d aquestes tendències no superen el llindar de significació estadística per a un nivell de confiança del 95%, de manera que és difícil extreure n conclusions robustes. A la figura 17 es mostra la tendència de la precipitació anual a les 70 sèries analitzades per al període , expressada en % per decenni de variació respecte al valor mitjà del període S hi observa que gairebé la totalitat de les sèries donen una tendència amb signe negatiu (color taronja), però només dotze de les 70 sèries (un 17 %) presenten aquesta tendència negativa amb significació estadística (cercle taronja). A sis sèries (un 9 %) s obté una La precipitació anual a la zona central del Pirineu i Prepirineu (amb les capçaleres d alguns rius principals de Catalunya) i a punts de la depressió Central disminueix amb una tendència estadísticament significativa entre -3 i -4 % per decenni

6 Pàgina 34 Els resultats obtinguts estan en consonància amb els d altres estudis realitzats en àrees geogràfiques properes tendència positiva (color blau), però cap d elles és estadísticament significativa. A partir d aquesta figura 17 és possible apreciar un cert patró espacial, obtenint tendències lleugerament positives sense significació estadística al litoral nord (a la Costa Brava, amb valors inferiors a +2 % per decenni) i al sud de la Conca de Barberà (amb valors encara inferiors, entre 0 i +1 % per decenni). En canvi, les tendències negatives més marcades (entre -3 i -4 % per decenni, i estadísticament significatives) apareixen a zones del Pirineu i Prepirineu (àrea important, atès que és on hi ha la capçalera d alguns dels principals rius del país) i també en l àrea a cavall de l Anoia i el Penedès i la comarca de l Urgell. La majoria de sèries de la resta del domini presenten valors negatius sense significació estadística entre -0,5 i -2,5 %/dec. L anàlisi de la distribució territorial de la tendència de la precipitació a escala estacional proporciona resultats diferents i força regionalitzables. La figura 18 mostra la tendència obtinguda a les 70 sèries de precipitació hivernal, palesant que les tendències positives (color blau) s obtenen a sèries situades al litoral i prelitoral Central i Nord (sense significació estadística), mentre que els valors negatius (color taronja) més grans els presenten sèries de la meitat occidental del país. Dues sèries (Organyà i Puigcerdà) presenten una tendència negativa amb significació estadística (circumferència taronja), amb valors propers a 9 %/dec. Per al conjunt del domini, la tendència és negativa (sense significació estadística), com es mostra a la taula 7: -3,1 %/dec. [-9,8 / +3,7]. A partir de la figura 19 es pot explicar el patró espacial de la tendència de la precipitació de primavera durant el període , que no ha variat gaire respecte a l esmentat a la darrera edició del BAIC. Malgrat no hi ha cap sèrie amb una tendència estadísticament significativa, s hi observa que nombroses sèries del litoral i prelitoral Central i Nord presenten una tendència positiva (com a l hivern). A més, apareix una altra gran zona a la meitat sud de Catalunya amb una acumulació de sèries amb tendències positives (algunes amb valors superiors a +4 %/dec), mentre que a l extrem nord-occidental del territori també hi ha algun valor positiu. En canvi, la zona central de la meitat nord de Catalunya és on s acumulen les sèries amb tendència negativa, generalment amb valors entre -1 i -3 %/dec. Al conjunt del país, i per al període , la tendència de la precipitació primaveral no és significativa estadísticament i és lleugerament negativa: -0,1 %/decenni [-4,8 / +4,7]. La precipitació estival (figura 20) és la que mostra un patró més uniforme i un senyal més evident, que es va repetint any rere any amb molt petites diferències: tot el territori presenta una tendència a la disminució, i un 40 % d aquests valors negatius són estadísticament significatius (28 de les 70 sèries estudiades). Les tendències més marcades (amb significació estadística i valors al voltant de -10 %/dec) s obtenen a zones de Ponent i del litoral i prelitoral Central i Sud. La meitat nord del país és la que presenta menys significació estadística. Pel conjunt de Catalunya, la precipitació de l estiu ha disminuït entre 1950 i 2016 a un ritme de -5,0 % per decenni [-9,2 / -0,8], valor estadísticament significatiu. Finalment, la precipitació de la tardor (figura 21) no presenta tendències amb significació estadística. El patró espacial durant aquesta estació de l any és similar al de la primavera en algunes zones del país (al litoral Nord o al sud de la depressió Central, per exemple), però de signe oposat: a la meitat sud del país (a la primavera presenten valors positius i a la tardor són valors negatius) i a la zona central de la meitat nord (a l inrevés que a l altra zona esmentada, els valors són negatius a la primavera i positius a la tardor). Considerant totes les sèries

7 Butlletí Anual d Indicadors Climàtics Any 2016 Figura 18. Tendència de la precipitació d hivern per al període , expressada en % per decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). El cercle taronja indica que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p < 0,05). Figura 19. Tendència de la precipitació de primavera per al període , expressada en %/decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). Pàgina 35

8 Pàgina 36 La tendència de la precipitació d estiu és negativa a gairebé tot el país, i força sèries presenten valors estadísticament significatius Figura 20. Tendència de la precipitació d estiu per al període , expressada en % per decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). El cercle taronja indica que la tendència és estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p < 0,05). Figura 21. Tendència de la precipitació de tardor per al període , expressada en % per decenni. El radi de les circumferències és proporcional al percentatge de canvi per decenni experimentat i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens).

9 Pàgina 37 analitzades, la tendència de la precipitació de tardor per al període no és estadísticament significativa i el seu valor és lleugerament negativa: -0,2 % per decenni [-4,8 / +4,5]. properes (de Luís et al. 2009; González- Hidalgo et al., 2009 i 2011; Esteban et al., 2013), tant pel que fa al patró temporal i espacial, com per la magnitud i signe de les tendències. Finalment, només destacar que els resultats de l anàlisi de tendències de la precipitació a Catalunya mostrats en aquest informe són força coincidents amb els aportats per d altres estudis similars i per a àrees Tendència de la precipitació als Observatoris de l Ebre i Fabra des de principis del segle XX i anàlisi de l any 2016 L anàlisi de l evolució de la pluviometria anual i estacional a ambdós observatoris no presenta cap tendència clara en els darrers cent anys. El motiu és que el valor de la tendència (augment o disminució) de la pluviometria obtingut no és, en cap cas, estadísticament significatiu, de manera que no es pot arribar a una conclusió amb confiança plena. Tenint en compte aquest fet, la tendència de la precipitació anual considerant les sèries centenàries a ambdós observatoris presenta valors pràcticament nuls o lleugerament positius (taules 8 i 9), aspecte que també es dóna en estudis a escala global. A les mateixes taules es constata un comportament molt similar als dos observatoris a nivell estacional: tendència al lleuger descens de la precipitació estival i al lleuger augment de la precipitació a l hivern i a la tardor; hi ha un signe diferent en la tendència de la precipitació de la primavera als dos observatoris, però la disminució al Fabra és molt propera al zero (es recorda, a més, que no són valors amb significació estadística). La tendència de la precipitació anual des de principis del segle XX es manté gairebé nul la o lleugerament positiva als Observatoris de l Ebre i Fabra, però sense significació estadística Obs. Fabra Hivern Primavera Estiu Tardor Any Precipitació (%/decenni) +0,7 [-3,2 / +4,6] -0,2 [-3,2 / +2,8] -1,7 [-5,1 / +1,7] +0,4 [-2,6 / +3,4] 0,0 [-1,6 / +1,5] Taula 8. Tendència de la precipitació anual i estacional a l Observatori Fabra ( ) expressat en %/decenni. Cap valor assoleix el nivell de significació estadística, en un 95% de confiança (p<0,05). Entre claudàtors els valors superior i inferior per a un nivell de confiança del 95%. Obs. de l Ebre Hivern Primavera Estiu Tardor Any Precipitació (%/decenni) +0,4 [-3,0 / +3,9] +1,1 [-2,5 / +4,7] -1,8 [-5,9 / +2,3] +0,8 [-2,4 / +3,9] +0,3 [-1,5 / +2,1] Taula 9. Tendència de la precipitació anual i estacional a l Observatori de l Ebre ( ) expressat en %/decenni. Cap valor assoleix el nivell de significació estadística, en un 95% de confiança (p<0,05). Entre claudàtors els valors superior i inferior per a un nivell de confiança del 95%.

10 Pàgina 38 Figura 22. Anomalia de la precipitació anual a l Observatori de l Ebre per al període (superior) i a l Observatori Fabra per al període (inferior), expressada en % i en relació al període La corba negra contínua indica un filtre gaussià de 13 membres. La figura 22 mostra l evolució de l anomalia (en % respecte de la mitjana del període ) de la precipitació anual als observatoris de l Ebre i Fabra des de principis del segle XX. S hi observa que l any 2016 presenta una anomalia negativa als dos llocs (lleugerament superior a l Ebre que al Fabra). Es manté el patró dels darrers dos o tres decennis, amb una majoria d anys amb valors de precipitació anual per sota de la mitjana climàtica i només algun any amb un anomalia positiva. La precipitació recollida a l Observatori de l Ebre l any 2016 va ser de 384,1 mm, quantitat que suposa un 31 % menys de precipitació respecte del valor mitjà del període Es pot considerar un any sec, i és el 19è any amb menys pluja de la seva sèrie de 112 anys. A la figura 23 es mostra l evolució de l anomalia respecte del valor mitjà del període (en %) de la precipitació estacional per a tota la sèrie d aquest observatori. En concret, parlant de l any 2016, es destaca l escassa precipitació d estiu (12,3 mm, 4t estiu més sec de la

11 Pàgina 39 Butlletí Anual d Indicadors Climàtics Any 2016 sèrie), que suposa una anomalia de -86 % respecte al valor mitjà de (figura 23c), i l escassa precipitació d hivern (28,5 mm, 12è hivern més sec de la sèrie), amb una anomalia igual a -75% (figura 23a). Els mesos més secs van ser juny (2,4 mm, amb una anomalia de -94%), octubre (-83%, amb 15,7 mm) i agost (-81 %, amb 6,9 mm), mentre que el més plujós va ser novembre (+88 %, amb 112,0 mm). La precipitació a l Observatori Fabra el 2016 ha estat de 480,2 mm. Aquesta quantitat és un 25 % inferior a la precipitació mitjana del període , de manera que es pot considerar un any sec (el 17è any amb menys pluja de la sèrie de 103 anys). A la figura 24 es mostra l evolució de l anomalia de la precipitació estacional per a tota la sèrie d aquest observatori, comprovant que, per segon any consecutiu, la precipitació a les quatre estacions de l any al Fabra va ser inferior al valor normal (anomalia negativa). L hivern va ser molt sec, registrant 41,3 mm de precipitació, que és un 70 % inferior al valor mitjà del període (8è hivern més sec dels darrers 103 anys, figura 24a), i també va ser sec l estiu, amb una anomalia de -54 % (figura 24c). El mes més plujós va ser setembre (95,7 mm, que equival a una anomalia de +51 %), mentre que el gener va ser molt sec, amb una anomalia de -98 % (1,1 mm, el 9è gener més sec de tota la sèrie), i l agost també va ser força sec (17,6 mm, un -68 %). (a) (b) (c) (d) Figura 23. Evolució de la precipitació estacional a l Observatori de l Ebre per al període : (a) hivern, (b) primavera, (c) estiu, (d) tardor. Els valors s expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència , i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres.

12 Butlletí Anual d Indicadors Climàtics Any 2016 Pàgina 40 (a) (b) (c) (d) Figura 24. Evolució de la precipitació estacional a l Observatori Fabra per al període : (a) hivern, (b) primavera, (c) estiu, (d) tardor. Els valors s expressen com a % respecte a la mitjana del període de referència , i la corba negra indica un filtre gaussià de 13 membres. Referències Aemet (2017): Resumen anual climatológico 2016, Agencia Estatal de Meteorología, Madrid, 10 pp. DE LUÍS, M., GONZÁLEZ-HIDALGO, J.C., LONGARES, L.A. i ŠTEPÁNEK, P. (2009): Seasonal precipitation trends in the Mediterranean Iberian Peninsula in second half of 20th century, International Journal of Climatology, 29, (DOI: /joc.1778). ESTEBAN, P., PROHOM, M. i AGUILAR, E. (2013): Tendencias recientes e índices de cambio climático de la temperatura y la precipitación en Andorra, Pirineos ( ), Pirineos. Revista de ecología de montaña, 167, (DOI: /Pirineos ). GONZÁLEZ-HIDALGO, J.C., LÓPEZ-BUSTINS, J.A., ŠTEPÁNEK, P., MARTÍN-VIDE, J. i DE LUIS, M. (2009): Monthly precipitation trends on the Mediterranean fringe of the Iberian Peninsula during the second -half of the twentieth century ( ), International Journal of Climatology, 29, (DOI: /joc.1780). GONZÁLEZ-HIDALGO, J.C., BRUNETTI, M. i DE LUIS, M. (2011): Precipitation trends in Spanish hydrological divisions, Climate Research, 43, (DOI: /cr.00937). WMO (2017): WMO Statement on the State of the Global Climate in 2016, WMO-No 1189, World Meteorological Organization, Geneva, 28 pp.