Arquitectura del segle XIX
|
|
- Arturo Salazar Carrizo
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Arquitectura del segle XIX
2 L arquitectura: recuperació del passat i nous materials Segle XIX a Europa: intens procés d industrialització creixement urbà gran activitat constructiva Barreja de propostes ( historicisme, Arts & Craft, arquitectura del ferro) Finals segle XIX: Modernisme i Escola de Chicago.
3 Arquitectura del segle XIX Hi ha dues grans línies que defineixen l activitat constructora del segle i que ofereixen un panorama complex i sovint contradictori: - Arquitectura art - Arquitectura enginyeria Els factors que influeixen en una arquitectura tan diversa són: a) El romanticisme, que busca en les arrels medievals la inspiració arquitectònica. Serà l arquitectura historicista. El gòtic serà l estil més evocat, però també hi trobem elements mudèjars, hindús... Eclecticisme. b) El colonialisme, que portà l exotisme a les metròpolis. c) Les noves necessitats sorgides de la nova organització social industrial. Estacions de ferrocarril, ponts, fàbriques, urbanisme i grans obres públiques en general. d) Els nous materials, com el ferro colat, que permet fabricar bigues llargues, ornaments... Com el vidre, produït en làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus, pavellons... I a fi de segle el ciment.
4 Eclecticisme de l arquitectura historicista En la segona meitat del segle XIX, amb els sorgiment dels nacionalismes, l art buscà en el passat les seves arrels autèntiques, les quals es trobaren bàsicament en l Edat Mitjana. L'historicisme en arquitectura fou un moviment d aquest segle XIX que pretenia recuperar l arquitectura de temps passats, relacionant-los amb l afany nacionalista del moment. Així sorgiren tendències molt diverses. L arquitectura historicista tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques incorporant algunes característiques culturals d'aquell segle, mentre que l'arquitectura eclèctica es dedicava a barrejar estils per a donar forma a quelcom de nou, i té el precedent en l historicisme arquitectònic. Westminster, Londres
5 Edificis del Ring de Viena, construïts en estils històrics diferents segons la funció. El Parlament, en estil neogrec (Grècia bressol de la democràcia), de Theophil Hansen, ) Universitat de Viena, d estil neorenaixentista (humanisme)
6 El neogòtic va ser el corrent principal. Està molt relacionat amb el romanticisme, atret pel món medieval. Dins d aquest destacà Augustus Pugin, que amb Charles Barry construí el Parlament de Londres. Església votiva de Viena, de Heinrich Ferstel. Estil neogòtic
7 La façana neogòtica de la Catedral de Barcelona, projectada per l'arquitecte Josep Oriol Mestres el 1882 Façana de la universitat central de Barcelona, de Elies Rogent, d estil neoromànic,
8 Parlament britànic, de Barry i Pugin, (neogòtic) Pavelló reial de Brighton, de John Nash Són dues representacions de l arquitectura historicista
9 A França destacà Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc, que restaurà molts edificis gòtics, com Notre Dame de París i les muralles de Carcassona.
10 Les noves possibilitats dels ferro El progrés portà a cercar noves respostes als nous problemes, simultàniament a l historicisme arquitectònic. Aquests eren, entre altres: l augment de la població (necessitat de construccions ràpides i poc costoses); nous mitjans de transport (estacions ferrocarril, de metro, obres públiques); noves indústries (nous edificis) i necessitats culturals (museus, biblioteques...). Sorgiren també Exposicions Universals, per mostrar les innovacions de tots tipus produïdes en la segona revolució industrial. Es feien construccions efímeres que exigien un gran desenvolupament tècnic. Litografia del Palau de vidre de Joseph Paxton, per la Primera Exposició Internacional de Londres, Considerat el paradigma de l arquitectura del ferro i el vidre.
11 Dels nous materials destaquen: -FERRO COLAT: de gran resistència. Permet grans bigues per cobrir grans espais. Primer només usat per edificis industrials, i als interiors en columnes usades a la manera tradicional. -VIDRE: làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus, pavellons... A partir de mitjans de segle ja trobem grans edificis de ferro i vidre en les grans exposicions universals. Al darrer terç del XIX les estructures metàl liques serviren com a element de suport, limitant la funció dels murs a elements de tancament, i el vidre permetia el pas de la llum substituint el mur. -CIMENT, sorgit a finals de segle, dominarà l arquitectura del segle XX.
12 Els mercats van ser una de les tipologies arquitectòniques més populars de la segona meitat del XIX, com aquest de La Boqueria, de Barcelona ( ) de Josep Mas Vilà.
13 Biblioteca de Sainte-Genevière, de Labrouste ( ). Utilitza el ferro com a element estructural i decoratiu. Representen l arquitectura dels nous materials Palacio de Cristal (Madrid) de Ricardo Velázquez, Estación de Atocha, de A. de Palacio, 1888
14 L escola de Chicago: la llavor del funcionalisme Chicago era al principi un poble agrícola i ramader a la vora del llac Michigan. El 1871 fou destruït per un incendi i es va haver de reconstruir per complet. Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, la qual, degut a la manca de sòl i als elevats preus d aquest, va originar els característics gratacels. L arquitecte més destacat fou Louis Sullivan. Auditorium Building, Chicago ( )
15 Magatzems Carson, Chicago, Wainwright Building St. Louis, Missouri
16
El Modernisme va rebre a cada país un nom
Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre
Más detallesLA CIUTAT I LES SEVES FUNCIONS. La ciutat i els seus elements
LA CIUTAT I LES SEVES FUNCIONS La ciutat i els seus elements CIUTAT NO HI HA UNA ÚNICA MANERA DE DEFINICIÓ: Segons paràmetres qualitatius o quantitatius. - Criteri numèric: a Espanya: - 10 000 habitants:
Más detalles1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA
L ARQUITECTURA RACIONALISTA A GIRONA. 1 1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA Cap als anys 30 es produeix una ruptura amb les tendències arquitectòniques del moment. La nova arquitectura s'acosta a la proporcionalitat
Más detallesTema 2: L economia europea
En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els
Más detallesfotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:
fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius
Más detallesTORRE EIFFEL GUSTAVE EIFFEL. Arquitectura francesa del ferro ( ). 324 m d alçària. París.
TORRE EIFFEL GUSTAVE EIFFEL Arquitectura francesa del ferro (1887-1889). 324 m d alçària. París. ALEXANDRE GUSTAVE BONNICKHAUSEN EIFFEL (1832, Dijon 1923, París). Enginyer i industrial francès, expert
Más detallesArquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX D escola a Acadèmia - 1775: fundació de l Escola Gratuïta de Dibuix. - 1778: Escola de Nobles Arts. - 1817: s inaugura la secció d arquitectura. - 1849: Reial Decret d Isabel
Más detallesSANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA FITXA DIDÀCTICA /
Más detallesPIMES I MULTINACIONALS
PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència
Más detallesL estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.
L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques
Más detallesViena Patrimoni Mundial
Viena Patrimoni Mundial Al centre de Viena es troba la coneguda catedral de Sant Esteve, d estil gòtic. La seva famosa campana Pummerin sona únicament una vegada a l any per anunciar l Any Nou. En el centro
Más detallesLes funcions urbanes
Continguts (1) Conceptes previs Naixement dels processos d urbanització. Les primeres ciutats Evolució de segles Les ciutats de la Revolució Industrial. Ràpida evolució i tendències Les ciutats en els
Más detallesEl Arte Contemporáneo
El Arte Contemporáneo Arquitectura de los siglos XIX y XX Jesús A. Manzaneque Casero Arquitectura de los siglos XIX y XX 1. La Arquitectura del siglo XIX 1.1. Neoclasicismo 1.2. Otras corrientes historicistas
Más detallesRomanticismo Arquitectura de Francia e Inglaterra
Romanticismo Arquitectura de Francia e Inglaterra 1 Objetivos 2 Asociar las características del romanticismo con la arquitectura de esa época. Distinguir las características de la arquitectura romántica
Más detallesLa Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesArquitectura de los siglos XIX y XX
Arquitectura de los siglos XIX y XX Parlamento británico en Londres (BARRY y PUGIN) Pabellón Real de Brighton (John NASH) Opera de París (C. GARNIER) Puente de Coalbrookdale (A. DARBY y T. PRITCHARD)
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesFITXA NÚM. 59 1/10 LOCALITZACIÓ TOPOGRÀFICA
FITXA NÚM. 59 1/10 LOCALITZACIÓ TOPOGRÀFICA ADREÇA PRINCIPAL: Mig, Ctra. del, s/n FITXA NÚM. 59 2/10 DADES DE BASE ADREÇA PRINCIPAL: Mig, Ctra. del, s/n DENOMINACIÓ: Ca l'esquerrer CRONOLOGIA I AUTOR/S:
Más detallesHISTORIA DE LA ARQUITECTURA II
HISTORIA DE LA ARQUITECTURA II TEMA 2 ARQUITECTURA Y REVOLUCIÓN INDUSTRIAL. HISTORICISMO Y ECLECTICISMO curso 2013-14 grupo B profesores Francisco Antº García Pérez (fagp00@gmail.com) Bernardino Líndez
Más detallesEl llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.
EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals
Más detallesEstudi d impacte econòmic de Girona Temps de Flors 2012
Estudi d impacte econòmic de Girona Temps de Flors 2012 Dr. Jordi Comas Trayter Dra. Sílvia Aulet Serrallonga Sr. Yassine Bouallala Sra. Verónica Bernadó Estudi elaborat per la Universitat de Girona Índex
Más detallesEL LLEGAT ESCULTÒRIC DEL BARROC MANRESÀ
Servei educatiu Museu Comarcal de Manresa EL LLEGAT ESCULTÒRIC DEL BARROC MANRESÀ Nom de l alumne: Curs: Escola: Data: Resum dels continguts de l activitat MUSEU COMARCAL DE MANRESA Sala nova de Barroc
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Más detallesValoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència
Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació
Más detallesLA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia
Más detallesDel PERI del Raval al Pla de Barris del
Del PERI del Raval al Pla de Barris del Fa deu anys de l obertura de la Rambla del Raval. El projecte responia a la necessitat de crear nous espais públics, en un barri d alta densitat urbana. Els anys
Más detallesh. 53 milions en aquestes dues comarques
18.02.2014-20.39 h La Diputació de Barcelona inverteix, en dos anys, 53 milions d'euros a l'alt Penedès i el Garraf El president de l'ens, Salvador Esteve, explica als alcaldes el catàleg de serveis que
Más detallesSanta Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
Más detallesEl paper dels mercats municipals, dins els eixos comercials: elements d'integració urbana i/o econòmica social
El paper dels mercats municipals, dins els eixos comercials: elements d'integració urbana i/o econòmica social Josep Filbà Gerent de: Comerç Mataró Centre Gestor de: Fundació Comerç Ciutadà Membre de:
Más detallesBREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
Más detallesTASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ
TEMA 13.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ En el desenvolupament natural de la població de l Estat espanyol als darrers segles es distingeixen tres etapes o
Más detallesLa revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista...
La revolució industrial (1750-1850) 1.- Introducció: la revolució industial, un aspecte més de l època de les revolucions 1750-1850 ÈPOCA DE Transformacions 1- Polítiques i socials Revolucions liberals
Más detallesL ANÀLISI DELS PLÀNOLS URBANS
L ANÀLISI DELS PLÀNOLS URBANS L'anàlisi deis plànols urbans permet de conèixer l'emplaçament, l'evolució històrica, el creixement, la morfologia i l'estructura d'una ciutat. Cal analitzar: L'emplaçament
Más detallesANNEX 29: Honoraris col legi d arquitectes
ANNEX 29: Honoraris col legi d arquitectes BAREMS ORIENTATIUS D HONORARIS Actualització dels barems en funció de les noves condicions pels nous treballs endegats pels arquitectes (Acord de Junta General
Más detallesTaller. Els vitralls: una artesania d època medieval
Taller Els vitralls: una artesania d època medieval GUIÓ DEL TALLER ELS VITRALLS: UNA ARTESANIA D ÈPOCA MEDIEVAL INTRODUCCIÓ A l època medieval, període de poder i de comerç, la vida quotidiana s organitzava
Más detallesL ART ISLÀMIC. Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà
L ART ISLÀMIC Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà Què és el sincretisme? El sincretisme és la tendència a fondre influències heterogènies i fer-se-les pròpies. Alguns exemples de sincretisme
Más detallesACTIVITAT 2: ANÀLISI DELS ELEMENTS FORMALS D'UNA PINTURA
ACTIVITAT 2: ANÀLISI DELS ELEMENTS FORMALS D'UNA PINTURA ANÀLISIS OBRA PICTÒRICA 1: Jaques Louis David: El jurament dels Horacis (1784-1785) ANÀLISIS OBRA PICTÒRICA 2: Jackson Pollock: Número 1 (1948)
Más detallesTesi que presenta Cristina Sanjust i Latorre, per optar al títol de doctora en Història de l Art
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DEPARTAMENT D ART L obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI. Un monestir reial per
Más detallesGeografia Criteris específics de correcció Model 1
Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010) Criteris específics de correcció L examen de consisteix en tres parts, puntuades respectivament amb 4, 3 i 3 punts. Cal respondre la prova
Más detallesEls materials del projecte Aula 3D, per a les matèries d Història del món contemporani (HC), HISTÒRIA I GEOGRAFIA. Vicens Vives
HISTÒRIA I GEOGRAFIA VicensVives HISTÒRIA I GEOGRAFIA Vicens Vives Els materials del projecte Aula 3D, per a les matèries d Història del món contemporani (HC), Història (HB), Geografia (GB) i Arts de Batxillerat,
Más detallesTema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
Más detallesART MEDIEVAL A LES BALEARS
ART MEDIEVAL A LES BALEARS PERIODITZACIÓ Primera etapa (c. 1231-1276) - Els conqueridors introdueixen el gòtic a Mallorca - Destacat paper dels ordes mendicants - Arquitectura esglésies conventuals i de
Más detallesEl temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
Más detallesNOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.
Más detallesArquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
Más detallesLES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació
JORNADA DE FORMACIÓ EN XARXA DEL PROFESSORAT D EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA ZONA Barcelona, 12 de maig de 2010 LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació
Más detallesLES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES
LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES La llengua, com a codi i sistema de comunicació verbal, es produeix i s utilitza de maneres diferents. Per això en qualsevol llengua hi ha diverses varietats lingüístiques.
Más detallesAquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.
UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,
Más detallesCursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera
Cursos de formació del professorat La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera Idioma de les sessions Català. Sector educatiu dels participants Professors de català per a estrangers
Más detallesInforme sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils
annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB
Más detallesDOCUMENTACIÓ DE L OBRA
1 TORRE EIFFEL DOCUMENTACIÓ DE L OBRA Nom: torre Eiffel. Autor: Alexandre-Gustave Eiffel (1832 1923). Cronologia: 1887-1889. Estil: arquitectura del ferro. Material emprat: ferro forjat. Sistema constructiu:
Más detallesPROPOSTES PER A LA RETOLACIÓ DE LA BIBLIOTECA EN CENTRES EDUCATIUS DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA
PROPOSTES PER A LA RETOLACIÓ DE LA BIBLIOTECA EN CENTRES EDUCATIUS DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA Mercè Abeyà Montserrat Gabarró Anna Gasol SEMINARI DE TRACTAMENT DOCUMENTAL DEL NUCLI DE BIBLIOTEQUES ESCOLARS
Más detallesBalanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals
Balanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals Sant Llorenç de Morunys, 7 de novembre de 2013 Jordi ROCA JUSMET Catedràtic d Economia, Universitat de Barcelona
Más detallesASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA,
Ajuntament de Tarragona Conselleria d Ensenyament Institut Municipal d Educació Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA
Más detallesCOORDINACIÓ 2on CASAL DE LLEURE PER A INFANTS A LA ZONA DEL TOUDGHA, TINGHIR. ALKARIA 2016
Assoc. Cat. de Solidaritat i Cooperació Internacional pel Desenvolupament. G-63811939 COORDINACIÓ 2on CASAL DE LLEURE PER A INFANTS A LA ZONA DEL TOUDGHA, TINGHIR. ALKARIA 2016 Localització del projecte:
Más detallesJOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró
JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS Miró, els símbols i els colors. Picasso, els sentiments i les emocions. EN JOAN MIRÓ VA NÈIXER A BARCELONA, EL 20 D ABRIL DE L ANY 1893. EL SEU PARE ES DEIA MIQUEL,
Más detallesRomanticismo Arquitectura de Francia e Inglaterra. Objetivos. Arquitectura en el Romanticismo 27/02/2011
1 Romanticismo Arquitectura de Francia e Inglaterra Objetivos 2 Asociar las características del romanticismo con la arquitectura de esa época. Distinguir las características de la arquitectura romántica
Más detallesTransMet Xifres. 1r semestre 2016
TransMet Xifres r semestre 0 Dades bàsiques. r semestre 0 Àmbit corones a del STI Vehicles-km Transports de Barcelona 99 9,0,, -,%,% 9, 0,0 -,%,%,99 0, TMB 9,, -% 9,0 % 9, Tramvia polità Autobusos AMB
Más detallesLa proposta es basa en consideracions respecte el lloc i en consideracions respecte al programa.
MEMORIA La proposta es basa en consideracions respecte el lloc i en consideracions respecte al programa. A- RESPECTE AL LLOC. Hem entès el solar respecte al seu emplaçament amb dos límits molt diferents:
Más detallesFILOSOFIA BATXILLERAT
FILOSOFIA BATXILLERAT 2009 2010 batxillerat 1r curs Filosofia i ciutadania Índex de continguts BLOC 1. El saber filosòfic 1. Aproximació a la filosofia 2. Les preguntes fonamentals de la filosofia BLOC
Más detallesMODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLANÇÀ (Text refós)
Modificació puntual del Pla General de LLançà Ajuntament de Llançà arq. J.Oriol Pau Buch Xavier de Cáceres Ainsa Octubre 2005 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLANÇÀ (Text refós) D acord amb l article
Más detallesHABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI
HABITATGE SOCIAL PROGRAMA LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA LLOGUER SOLIDARI PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE LLOGUER ASSEQUIBLE PROGRAMA DE LLOGUER ASSEQUIBLE L'any 2004, l'obra Social "la Caixa" va posar en
Más detallesQUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Más detallesENQUESTES SATISFACCIÓ 2014
ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ÍNDEX 1.-Enquestes Satisfacció... pàg. 1 2.-Resultats de les enquestes... pàg. 1 2.1-Enquestes als usuaris... pàg. 1 2.2-Enquestes als familiars...
Más detallesMAQUETA PER AL MURAL DEL SOL
MAQUETA PER AL MURAL DEL SOL Joan Miró, 1956 Gouache, carbonet damunt paper 212,8 x 121,5 cm El 1955, la UNESCO va sol licitar la participació de Joan Miró en la decoració de l edifici de la seva nova
Más detallesEl Modernisme EL MODERNISME. 1. Característiques generals 2. Arquitectura modernista 3. Modernisme a Sant Joan Despí
El Modernisme EL MODERNISME 1. Característiques generals 2. Arquitectura modernista 3. Modernisme a Sant Joan Despí 1. Característiques generals Aquest moviment va suposar un trencament amb l etapa anterior,
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
Barem: / Baremo: L alumne triarà entre l exercici A o B. Exercici B: les quatre preguntes tindràn una valoració màxima de 2 5 punts cadascuna. EXERCICI A: Imatge 1: El Discòbol. Mirón. Còpia romana d un
Más detallesResultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,
Más detallesUNITAT TAULES DINÀMIQUES
UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,
Más detalles1 ESO - UD 4. 1 ESO - UD 4 Música La música clàssica 1 / 14
Música 1 ESO - UD 4 La música clàssica 1 ESO - UD 4 Música La música clàssica 1 / 14 Tipus principals de música Tradicional Popular o urbana Clàssica o culta Característiques de la música clàssica o culta
Más detalles1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
Más detallesEDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.
Más detallesELECTRA REDENERGÍA, S.L. és una companyia distribuïdora d energia elèctrica que fou creada principalment degut a la demanda social de la zona,
Sobre nosaltres... ELECTRA REDENERGÍA, S.L. és una companyia distribuïdora d energia elèctrica que fou creada principalment degut a la demanda social de la zona, cansada de no poder resoldre la mancança
Más detallesPLA DE MILLORA URBANA SERRA&MOTA. PROMOTOR :SERRA&MOTA S.A. MUNICIPI : GIRONA
PLA DE MILLORA URBANA SERRA&MOTA. PROMOTOR :SERRA&MOTA S.A. MUNICIPI : GIRONA M ASSUMPCIÓ PUIG I HORS---JOSEP SANLLEHI I PIJOAN. arquitectes.c/ Nou nª 8 2º 3ª.17001.GIRONA.tfn. 972.20.39.39 PLA DE MILLORA
Más detallesUNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ
UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ 5 Diapositiva amb taula Les diapositives d objectes permeten inserir una taula dins la presentació. S entén per taula una quadrícula que es compon
Más detallesSetmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016
Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CESSIÓ DE RECURSOS ICAEN Àmbit geogràfic: Catalunya Transport: inclòs Muntatge i desmuntatge:
Más detalles2. Altre equívoc és el qual defensa l'enderrocament com l'única possibilitat de "solucionar" les coses. AL contrari.usar i tornar a usar.
CENTRES DE VIDA MERCAT DE SANTA CATERINA Ciutat Vella a diferencia d altres de Barcelona es una ciutat completa Potser aquesta sigui la més clara qualitat dels centres històrics. A partir d aquí tot es
Más detallesII Cicle de Conferències del Palau Güell Gaudí i els seus impulsors
II Cicle de Conferències del Palau Güell Gaudí i els seus impulsors Del 6 al 27 d octubre de 2014 Els López i els Güell, figures clau del Modernisme PRESENTACIÓ Els cicles de conferències del Palau Güell
Más detallesTots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:
LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,
Más detallesL HORA DE LA GRAMÀTICA
L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!
Más detallesLes hidroelèctriques i la transformació del paisatge Tremp, 10 juliol 2015
Les hidroelèctriques i la Tremp, 10 juliol 2015 DEFINlCIONS El paisaje es, pues, un lugar y su imagen / Los paisajes no se ven sólo con los ojos, sino con el corazón (E. Martínez de Pisón, 2006). En general,
Más detallesAtur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Más detallesL accés lliure a la informació científica i tècnica: ara és possible?
SEMINARI OPEN ACCESS: CULTURA LLIURE I BIBLIOTECA L accés lliure a la informació científica i tècnica: ara és possible? Josep Vives i Gràcia (josep.ferran.vives@upc.edu) Universitat Politècnica de Catalunya
Más detallesCatàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació ID 23.a (antiga60) Nom: Mas d en Gonç Municipi:Monferrer i Castellbó Nucli o indret: Castellbó Adreça postal: 25712 UTM X:_0363923
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesPABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Más detallesTema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos de l Univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o valor;
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesBarcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,
Informes en profunditat 53 Benchmarking Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2011 Índex 01 Introducció 02 Concepte 03 Característiques 04 Més Informació 2 / 7 01. Introducció Amb tota certesa, encara que potser
Más detallesCIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS
CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS 2015-2016 El dossier s ha d entregar el dia de la prova escrita de recuperació de la matèria. La nota de recuperació del curs s obtindrà considerant
Más detallesEl perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla
MOODLE 1.9 PERFIL PERFIL Moodle ofereix la possibilitat que els estudiants i professors puguin conèixer quines són les persones que estan donades d alta a l assignatura. Permet accedir a la informació
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,
Más detallesEl TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat
El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat El nou tram de 600 metres porta el tramvia a Sant Feliu amb freqüències de fins a 15 minuts i ha comportat millores urbanístiques en el
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detalles