L estat de l educació a Catalunya Anuari 2013

Transcripción

1 Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL L estat de l educació a Catalunya Anuari 2013 Novembre 2013

2 El sistema educatiu català està millorant els seus resultats educatius any rere any Taula 1. Evolució d indicadors de rendiment acadèmic a la formació inicial, Taxa d idoneïtat als 15 anys % nivell 1 o inferior PISA (comprensió lectora) ,9 83,5 82,9 82,1 80,9 70,3 68,5 68,4 69,4 69,5 70,4 70,6 72 : : : 19,2 : : 21,2 : : 13,5 : :... Taxa de graduació en ESO (sobre avaluats) Taxa de graduació en ESO (sobre matriculats) Escolarització als 17 anys Escolarització als 20 anys Població de 24 anys amb estudis secundaris postobligatoris assolits 71,5 72,8 73,2 72,1 73, , ,8 81,9 81,8 82, , ,9 69,6 69,6 75,9 75,9 76,7 77,2 78,7 78,2 79, ,9 72, ,3 76, , , , , ,3 50,2 48,4 49,5 50,2 47,4 48,9 54,4 54,5 56, ,1 65, ,6 59,3 60,3 65,7 61,2 59,4 61,4 61,7 62,7 64,9 Abandonament educatiu prematur Població de 34 anys amb estudis superiors 29,7 29,6 28,1 33,3 34,2 33,1 28,6 31,6 33,2 31, ,8 33,2 36,9 37,0 38,6 40,0 37,4 38,3 41,0 39,9 41,3 41,3 41,8 Font: Elaboració a partir de dades de l Institut d Estadística de Catalunya, del Departament d Ensenyament i del Ministeri d Educació. Nota: en color es marquen els anys del darrer cicle d evolució positiva de l indicador.

3 El professorat està essent un actor clau en aquesta millora, tot i tenir més hores de docència, classes amb ràtios en ocasions més elevades i menys salari Cal destacar el paper del professorat en la millora dels resultats del sistema educatiu. Essent un dels actors principals del sistema, el professorat ha desenvolupat la seva tasca en els darrers anys en condicions més adverses: més hores de docència, ràtios més elevades d alumnat a les aules, menys personal de suport als centres i per menys salari. Gràcies al seu compromís professional, que està suplint el que cal per assolir l èxit educatiu en un context de retrocessos en les condicions de treball, els resultats del sistema continuen millorant. S han endegat accions orientades a la millora de la formació del professorat i, conjuntament amb les universitats, s ha creat el Programa per a la millora i la innovació en la formació inicial de mestres.

4 Gràfic 1. Evolució de la ràtio d alumnat per professor d ensenyaments de règim general i del nombre d alumnat i professorat a Catalunya, a ,0 13,0 135,0 130,0 125,0 120,0 115,0 110,0 105,0 100, ,3 12,3 100,0 100, ,4 101, ,3 104, ,1 108, ,0 111, ,8 11, ,0 11, , , , , ,4 11, , , ,6 12,2 12,5 12,0 11,5 11,0 10,5 10,0 Professorat (2000=100) Alumnat (2000=100) Ràtio alumnat per professor Font: Elaboració amb dades del Ministeri d Educació.

5 Al llarg de la darrera dècada, el sistema educatiu ha experimentat millores estructurals: el paper de la política educativa La regulació de l escolarització equilibrada d alumnat L avaluació del sistema educatiu La promoció de l autonomia escolar i del lideratge dels centres L ordenació dels diferents ensenyaments reglats El desplegament de les competències bàsiques La promoció de l oferta d ensenyaments postobligatoris (formació professional i formació professional dual) La personalització dels processos d aprenentatge i l atenció a la diversitat als ensenyaments obligatoris El finançament de l educació L'impuls de la lectura i el plurilingüisme

6 Gràfic 2. Evolució de la participació a la formació de la població de 16 a 24 anys. Catalunya, ,6 62,0 59,7 55,9 50,5 49,0 50,6 50,9 52,6 48,7 50,1 51,4 53,2 52,7 50,8 50,7 44,1 39,5 37,1 33, ,1 29,1 30,3 31,2 31,6 33,2 31,9 28, ,3 22,2 21,2 23,2 22,9 20,4 21,9 22,0 21,3 18,4 17,1 15,8 17,2 14,7 11,9 13,4 13,7 13,2 14,6 13,2 13,4 14,3 10, Participació a la formació al llarg de la vida (de 16 a 24 anys) (1r) Abandonament educatiu prematur Taxa d'atur (de 16 a 24 anys) NEET (16-24 anys) Font: Elaboració a partir de dades d Idescat.

7 Gràfic 3. Evolució de l alumnat de 20 anys o més als cicles formatius de grau mitjà a Catalunya, 2006/2007 a 2011/ ,0 65,4 61,2 60, ,3 47,0 42,7 36,9 50,0 40,0 20 anys o més (CFGM) (2006/2007=100) Total (CFGM) (2006/2007=100) ,0 31,3 30,0 Taxa d'ocupació anys 21,5 22,4 21,8 24,1 20,0 20 anys o més (%) (CFGM) 50 10, / / / / / /2012 0,0 Font: Elaboració a partir de dades del Departament d Ensenyament i Idescat.

8 Gràfic 4. Evolució de la taxa d atur per nivell d instrucció a Catalunya i a la UE-27 ( ) ISCED 2 o inferior Catalunya ISCED 3 i 4 Catalunya ISCED 5 i 6 Catalunya ISCED 2 o inferior UE-27 ISCED 3 i 4 UE ISCED 5 i 6 UE Atur llarga durada Catalunya Atur llarga durada UE-27 Font: Elaboració a partir de dades d Eurostat i de l Institut Nacional d Estadística (Enquesta de Població Activa).

9 Gràfic 5. Abandonament educatiu prematur i nivell de formació superior de la població jove per països europeus, ,8 40,1 41,8 47,1 43,9 43,6 49,9 39, , ,8 42,3 49,6 47,9 48,7 39,1 39, ,9 24,0 22,4 22,6 27,2 20,8 21,7 21,8 17,6 17,4 26,9 29,9 30,9 31,9 26,3 25,6 23,7 12,8 13,5 12, ,6 11,5 11,4 11, ,5 10,5 10,5 9,7 9,1 8,9 8,8 8,1 7,6 7,5 6,5 5,7 5,5 5,3 4,4 0 UE-27 Espanya Catalunya Malta Portugal Itàlia Romania Regne Unit Bulgària Bèlgica França Hongria Grècia Xipre Alemanya Estònia Letònia Irlanda Dinamarca Finlàndia Holanda Població de 30 a 34 anys amb estudis superiors (2012) Abandonament educatiu prematur (2012) Luxemburg Àustria Suècia Lituània Polònia República Txeca Eslovàquia Eslovènia Font: Elaboració a partir de dades d Eurostat.

10 Gràfic 6. Pes de la formació professional en relació amb els ensenyaments obligatoris per països europeus, 2012 ISCED 3-4 pre-voc i voc + ISCED 5b / ISCED 1-2 (*100) ,9 78,5 82,8 84,3 71,7 70,8 66,7 64,1 59,1 56,2 57,6 52,6 51,1 54,7 54,8 56,5 53,6 50,1 46,7 42,8 42,7 44,1 48,3 44,1 41,4 38,9 34, ,9 85,8 57,3 52,3 52,2 49,5 43,9 40,6 40,1 38,5 37, ,7 32,6 31,9 29,8 29,5 28,5 28,4 24,5 24, , ,1 17,6 17,4 16,3 10,2 UE-27 Bèlgica Àustria Eslovènia Finlàndia República Txeca Estònia Eslovàquia Bulgària Romania Grècia Itàlia Suècia Polònia Hongria Letònia Luxemburg Lituània Alemanya Holanda Regne Unit Dinamarca França Irlanda Catalunya Espanya Xipre Portugal Malta Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys) ISCED 3-4 pre-voc i voc+isced 5b /ISCED 1-2 (*100) Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys) Font: Elaboració a partir de dades d Eurostat.

11 Taula 2. Indicadors de referència de l Estratègia de Lisboa 2010 i de l Estratègia Europa 2020 en educació i formació per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, 2009, 2010, 2011 i 2012 Taxa d'escolaritz ació als 4 anys (2011) % nivell 1 o inferior PISA (comprensi ó lectora) (2009) Abandonam ent educatiu prematur (2012) Població de 24 anys amb estudis secundaris postobligator is assolits (2012) Població de 34 anys amb estudis superiors (2012) Nombre de titulats de matemàtique s, ciències i tecnologia (per hab. de 29 anys) (2010) Participació de la població de 25 a 64 anys en la formació al llarg de la vida (2012) Catalunya 103,7 13, ,9 41,8 14,4 8,8 Espanya 100,8 19,6 24,9 62,8 40,1 16,8 10,7 UE-27 91, ,8 80,2 35,8 14,1 9 Objectiu UE ,6 (14,7% Cat) 12,5 Objectiu UE (15% Esp) - 40 (44% Esp) - 15 Font: Elaboració amb dades d Eurostat, de l Institut d Estadística de Catalunya, de l Institut Nacional d Estadística i del Ministeri d Educació.

12 Gràfic 7. Evolució del percentatge de població entre 25 i 64 anys que participa en educació i formació per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, ,5 9,2 10,8 10,8 10,7 10,5 10,4 10,4 10,4 10,4 10 9,7 9,9 10 9,6 9,5 9,1 9,3 9,4 9,3 9,3 8,9 9,1 8,9 8,8 9 7,1 7,1 7, ,5 4,4 4,4 4,7 4,7 3,1 3,2 2,8 3,2 2, Catalunya Espanya UE-27 Nota: En els casos de Catalunya i Espanya, l any 2005 es produeix un tall en la sèrie estadística. Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d Educació i d Eurostat.

13 Gràfic 8. Percentatge de població d entre 25 i 64 anys que ha participat en educació i formació durant les darreres quatre setmanes de referència per comunitats autònomes, ,0 13,7 12,9 12,4 12,3 12,1 10,0 10,7 11,2 11,2 10,8 10,5 10,4 10,1 10,1 9,9 9,5 9,5 9,1 8,8 5,0 0,0 Espanya País Basc Navarra Comunitat Valenciana Madrid Aragó Castella i Lleó Rioja (La) Canàries Múrcia Galícia Balears (Illes) Extremadura Andalusia Castella-La Manxa Cantàbria Astúries Catalunya Nota: El benchmark establert per la Unió Europea per al 2010 és del 12,5% i per al 2020 del 15%. Font: Elaboració a partir de dades d Eurostat.

14 Gràfic 9. Taxa de risc de pobresa dels menors de 16 anys i taxa d abandonament prematur, per països ,05 25,05 Espanya R² = 0,2729 Malta Catalunya Abandonament prematur (2012) 20,05 15,05 10,05 5,05 Dinamarca Xipre Finlàndia Suècia República Txeca Portugal Itàlia Regne Unit Bèlgica Hongria Alemanya França Grècia Estònia Letònia Irlanda Països Baixos Luxemburg Àustria Lituània Eslovàquia Polònia Bulgària Romania Eslovènia 0, Pobresa menors de 16 anys (2011) Font: Eurostat i Idescat

15 Gràfic 10. Evolució dels indicadors de despesa pública en educació no universitària per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, ,0 5,0 4,0 3,0 2, ,93 5,1 5, ,28 4,99 5,06 5,04 5,04 4,88 4, ,64 4,23 4,24 4,25 4,28 4, ,72 4,23 4,26 4, ,33 3,6 3, ,31 3,4 3,3 3,2 3,2 3,2 3, , ,06 2,51 2,57 2,29 2,35 2,41 2,01 1,94 2, ,33 5,07 4,62 3,8 2, , ,82 5,41 5,44 5,01 4,97 4,2 4,1 3,06 2, , , , , , , ,0 2, , ,0 Catalunya (Despesa pública en educació / PIB) Espanya (Despesa pública en educació / PIB) UE-27 (Despesa pública en educació / PIB) Catalunya (Despesa pública en educació no universitària / PIB) 1, ,0 500,0 Catalunya (Despesa pública en educació no universitària per estudiant) 0, (p) 0,0 Nota 1: La despesa pública per a Catalunya i Espanya no incorpora el finançament privat de les universitats. En canvi, inclou la despesa de beques per exempció de preus acadèmics. D altra banda, les dades recullen la despesa dels diferents departaments d'educació i Universitat. En el cas de Catalunya, s'ha tingut en compte la despesa en educació d'adults efectuada per altres departaments. Nota 2: Les dades de despesa pública estan extretes del Ministeri d Educació, de l'estadística "Gasto público en educación en España". Nota 3: Les dades corresponents a la Unió Europea són estimades per Eurostat. Nota 4: Les dades corresponents a la UE-27 referents a l educació no universitària fan referència a l educació no superior. Així mateix, les dades referents a l educació universitària fan referència a les d educació superior (en el cas espanyol, per exemple, inclouria també la despesa en formació professional de cicle superior). Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d Educació, l Instituto Nacional de Estadística i l Eurostat.

16 Taula 3. Indicadors de despesa pública de l'educació, per comunitats autònomes (2011) Comunitats autònomes Despesa pública en educació (no universitària) / PIB Despesa pública en educació (no universitària) per estudiant Despesa pública en educació (no universitària) per estudiant en relació PIB per càpita Despesa pública en ensenyaments privats (concerts) / despesa pública en educació (no universitària) Estudiants centres concertats (no universitaris) / estudiants no universitaris Despesa pública en centres privats / estudiants en centres concertats Andalusia 4, ,91 22,78 12,74 20, ,6 Aragó 2, ,50 16,95 16,01 25, ,9 Astúries 3, ,08 24,78 12,28 24, ,1 Balears 3, ,63 20,72 18,03 29, ,7 Canàries 3, ,33 19,66 9,02 16, ,5 Cantàbria 3, ,25 23,04 17,06 28, ,5 Castella i Lleó 3, ,52 21,19 17,59 29, ,6 Castella - la Manxa 5, ,33 29,02 7,60 14, ,7 Catalunya 2, ,70 16,26 18,76 28, ,8 Comunitat Valenciana 3, ,48 21,50 18,26 25, ,3 Extremadura 5, ,49 31,16 9,43 18, ,4 Galícia 3, ,21 24,49 12,60 23, ,4 Madrid 1, ,98 10,95 25,56 28, ,8 Múrcia 4, ,77 23,22 16,08 23, ,0 Navarra 3, ,44 20,63 19,83 35, ,6 País Basc 3, ,44 21,70 27,30 48, ,8 La Rioja 2, ,52 17,62 17,49 29, ,5 Espanya 3, ,06 20,67 15,53 25, ,5 Nota 1: La despesa pública universitària no incorpora el finançament privat de l ensenyament universitari a través del pagament de matrícules. En canvi, inclou la despesa de beques per exempció de preus acadèmics. Nota 2: Les dades estan calculades en PIB base Font: Elaboració amb dades del Ministeri d Educació i l Instituto Nacional de Estadística.

17 Les mesures d austeritat i la crisi econòmica Les mesures d austeritat aplicades en matèria d educació i la crisi econòmica han debilitat algunes polítiques que tenen efectes positius sobre els resultats educatius i que milloren l eficàcia del sistema educatiu català: Després d anys de creixement, per primer cop el curs 2012/2013 la taxa d escolarització de 0 a 2 anys decreix. La demanda d escola bressol s ha reduït un 9%, per sobre de la davallada demogràfica de la població de 0 a 2 anys, que ha decrescut al voltant del 3%. Entre els cursos 2010/2011 i 2012/2013, el nombre d alumnat als ensenyaments de règim general va incrementar en , i el nombre de professorat es va reduir en De la despesa en educació, Catalunya només destina a beques un 1,1% en els ensenyaments no universitaris, mentre que la mitjana europea és del 3%.

18 Gràfic 11. Evolució de l escolarització a l educació infantil de primer cicle, a Catalunya a Índex d'evolució de l'alumnat / de la població de 0 a 2 anys Educació infantil de 1r cicle (Total) Educació infantil de 1r cicle (Públic) Població de 0 a 2 anys Taxa d'escolarització Taxa d'escolarització pública 29,3 29,8 27,9 28,3 27,6 12,6 11,6 10,7 9,8 164,4 9,6 141,5 137,0 126,1 128,3 126,1 117,1 120,1 105,3 115,5 106,5 100,0 108,0 30,6 186,7 13,6 147,7 135,1 31,1 206,2 14,6 154,1 138,5 32,5 240,6 16,5 167,1 143,7 34,5 33,1 33,4 313,9 292,9 268,2 20,5 19,1 17,8 185,1 179,9 176,0 148,4 150,5 150,1 37,0 336,9 22,8 192,0 145, ,9 315, , , ,7 0 Taxa d'escolarització de 0 a 2 anys /2013 Font: Elaboració a partir de dades del Departament d Ensenyament.

19 Gràfic 12. Evolució de l índex d equitat (1999/ /13) 6,0 5,5 5,0 4,5 4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0, Educació infantil Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat Formació professional Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d Ensenyament i Ministeri d Educació.

20 Gràfic 13. Evolució d indicadors sobre R+D per àmbit territorial. UE-27, Espanya i Catalunya, ,5 2,0 1,86 1,86 1,87 1,86 1,83 1,82 1,85 1,85 1,92 2,02 2,01 2,03 1,5 1,0 1,06 1,04 0,91 0,91 0,92 1,18 0,99 0,98 1,33 1,35 1,27 1,18 1,11 1,12 1,15 1,05 1,06 1,7 1,61 1,65 1,6 1,47 1,48 1,48 1,42 1,35 1,39 1,39 1,33 1,33 1,27 1,2 1,23 Catalunya. Despesa interior bruta en R+D (% del PIB) Espanya UE-27 0,5 Catalunya. Personal en R+D sobre ocupació (%) Font: elaboració a partir de dades d Eurostat i Idescat.

21 CONCLUSIONS PRINCIPALS DE L ANUARI 2013 El sistema educatiu català està millorant els seus resultats educatius globals any rere any. Les mesures d austeritat aplicades en matèria d educació han debilitat algunes polítiques que la recerca demostra que tenen efectes positius sobre els resultats educatius. La crisi econòmica, a més d un risc, també representa una oportunitat per al sistema educatiu. El projecte de LOMCE és una amenaça si volem continuar construint un sistema educatiu català d èxit, equitatiu i inclusiu.

22 PRIORITATS PER A LA POLÍTICA EDUCATIVA Garantir la qualitat de l ensenyament i la igualtat d oportunitats Promoure polítiques d equitat No limitar la política educativa a l'àmbit de l'ensenyament Enfortir el diàleg i el compromís amb l'educació entre els diferents agents socials i educatius en el seu conjunt Impulsar decididament la formació al llarg de la vida Desenvolupar reformes en el sistema productiu Continuar la resistència legal i pedagògica en contra de l aplicació de la LOMCE Continuar amb les millores estructurals del sistema educatiu i potenciar les polítiques educatives que contribueixin a la millora de la seva eficàcia: escolarització equilibrada, acompanyament a l escolarització, beques, estructures de l oferta formativa, subjectivitats: valors i expectatives, treball amb famílies, lleure, conciliació de la vida laboral i familiar, organització dels centres, currículum acadèmic i avaluació, finançament i recerca.

23 II Jornades Educació Avui 19 i 20 de febrer de 2014 I Jornades Educació Avui 70 veus per a les prioritats educatives a Catalunya