Un llibre. Una web. Un DVD. Clásicos Populares, de Fernando Argenta. Editorial Espasa Calpe.
|
|
- Mariano Macías Villalba
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Un llibre Una web Clásicos Populares, de Fernando Argenta. Editorial Espasa Calpe. Llibre que recrea de manera molt amena i didàctica la vida de famosos compositors, entre els quals no podien faltar Mozart i Beethoven. Curiosa web on es pot escoltar i tocar de forma virtual un gamelan. Un DVD Metallica, S&M (dos DVD). Warner Music Interessant experiència musical on es mesclen les sonoritats de l orquestra simfònica de San Francisco amb el llegendari grup de heavy Metallica.
2 4 TOnaliTaT i equilibri Sabries com adaptar qualsevol cançó al to més adequat per a la teua veu? En quina època van viure els genials Mozart i Beethoven? Quin tipus d orquestra és un gamelan? Coneixes alguna característica musical del heavy metal? Les escales i la tonalitat Amb molt de ritme Improvisació amb notes d adorn Escola de músics Calfant La teua orquestra virtual: La música a Oceania La música clàssica Músiques del Classicisme El món dels instruments Auditori històric El Classicisme Auditori modern El heavy metal Taller d informàtica musical L editor de partitures (IV)
3 4 1 llenguatge i CreaCiÓ TeOria MUSiCal: les escales i la TOnaliTaT Potser el terme tonalitat et resulte estrany, però de segur que les següents frases et resultaran familiars: «L orquestra va interpretar la Simfonia núm. 5 en Do menor.» «Per favor, puja la cançó perquè queda baixa per a la meua veu. Crec que en Sol major quedarà millor.» Expressions com «en Do menor» o «en Sol major» tenen relació directa amb el concepte de tonalitat, i fan referència al to en què està composta una peça musical. Però què vol dir que una simfonia (o una cançó qualsevol) està en el to de Sol major? Si recordes allò que has aprés en la Unitat 2, la música occidental utilitza bàsicament les escales major i menor. Doncs bé, que una obra estiga composta en Sol M significa, en primer lloc, que els sons en què s ha basat la composició són els de l escala de Sol major. Però com es construïx una escala major? Recorda que, perquè una escala sone major, ha de tindre les distàncies de semitons entre les posicions III IV i VII-VIII. Preníem com a model l escala de Do M. Comparem esta escala model amb l escala de Sol. III IV VII VIII Curiositats Eva Dénia va preferir gravar la cançó Sé que t he d estimar d Antonio Carlos Jobim, en la tonalitat de Si bemoll major, un to més baix que el de la versió original, en trobar-lo més apropiat al tempo i a l estil jazzístic en què anava cantant junt amb Manuel Hamerlinck a la guitarra i Toni Berenguer al trombó. Pots escoltar esta versió en el teu CD-ROM. III IV Si observes on estan els semitons en les dues escales (notes mi-fa i si-do), podrás comprovar com l escala de Sol no complix el requisit per a ser major, ja que el segon semitò no està en la posició adequada. Què s ha de fer perquè esta escala siga major? Haurem d aconseguir que esta distància de semitò estiga en el lloc correcte, i açò hem de fer-ho utilizant alteracions. Observa: Què ha ocorregut? En alterar la nota fa amb un sostingut hem aconseguit que la distància de semitò quede en la posició correcta. Analitza el que ha ocorregut en el següent gràfic ( 1):
4 Activitat 1 Construïx l escala de Fa major seguint el mateix procés que hem fet per a la de Sol. D esta manera podem construir escales majors sobre cadascuna de les notes que coneixem, i així obtindrem les de Re major, Mi major, etc. La sonoritat de totes elles és major perquè tenen la mateixa posició dels seus tons i semitons i, per tant, només es diferencien perquè unes són més agudes o greus que altres. Així, una mateixa cançó es pot tocar amb diverses escales majors, per a fer-la més greu o aguda. En la nostra clau La tradició de «gegants i cabuts» en la nostra Comunitat data de mitjans del segle XV. Pots veure el vídeo d una dansa en versió actual, el Ball dels nans de Sueca, en el teu CD- ROM. En el següent exemple pots veure l inici de la coneguda obra de Mozart Petita serenata nocturna. Per a escriure-la, el genial compositor va triar el to de Sol major. Observa com comença amb la nota sol i també l armadura que indica que la nota fa és sostinguda, com ja hem vist en construir esta escala. Sol M Podríem interpretar esta melodia en diversos tons utilitzant altres escales majors. Observa-la ara en el to de Do major i en el de Fa major, escales que ja coneixes. Do M Fa M Observa com, en el to de Fa major, la nota si sempre ha de ser bemoll, com indica l armadura, mentres que en el to de Do major no hi ha cap nota alterada. En música, a este procés, per mitjà del qual podem escriure la mateixa cançó en diversos tons diferents, se l anomena transport. És molt útil, ja que ens permet adequar l altura de la cançó a l instrument o veu que la vaja a interpretar. Observa que, dels tres exemples anteriors, el tercer (Fa major) seria el més assequible perquè poguérem cantar-lo, ja que utilitza notes menys agudes que els altres. Activitat: audició CD-25 2 Escolta els 3 fragments anteriors però ara desordenats. Intenta endevinar el to de cadascun d ells. Pots utilitzar la flauta per a ajudar-te. 81
5 4 amb 2 MOlT De ritme En aquesta lliçó estudiarem la fórmula rítmica Aquesta fórmula consistix en la substitució de la corxera per un silenci com en la fórmula que vam veure en la Unitat 3. Si per al silenci de corxera vam utilitzar la síl laba un com vam veure en l estudi del contratemps, la combinació quedarà: Bases musicals En el CD-Rom que acompanya aquest llibre hi trobaràs els materials necessaris per a realitzar aquests exercicis. Intenta-ho amb aquest breu exercici picant de mans i pronunciant alhora les síl labes: EXERCICI 1. Practica l exercici següent a diferents velocitats sense base i, finalment, a la velocitat que et marque la base rítmica respectant les indicacions dinàmiques. Interpreta l sobre els genolls alternant les mans. EXERCICI 2. Practica l exercici següent (picant de mans, amb bongos ) sobre la base rítmica gravada. EXERCICI 3. Practica sobre els genolls o amb els bongos aquesta polirítmia amb la mà dreta i esquerra simultàniament. Escolta l exercici amb els bongos i intenta tocar-lo al mateix temps. M. D. 82 M. I.
6 3 CreaCiÓ i improvisació: improvisació amb notes D adorn En la nostra casa, tindre una estora, un quadre o un bonic gerro tal vegada no siga imprescindible, però són adornaments o complements que fan que la casa siga més habitable. En música ocorre una situació pareguda, i dedicarem esta última classe d improvisació a les notes d adorn. Podem definir nota d adorn com aquella que, tot i que no forma part principal de la melodia, fa que sone millor. Recordes quan vas improvisar sobre un acord? Estava bé, però li falta certa flexibilitat melòdica. A continuació veuràs dos exemples sobre una mini improvisació basada en un acord de Do. La primera no tindrà notes d adorn, i la segona, sí: La segona versió és més interessant melòdicament. Hauràs vist que, dins de l acord de Do, hem col locat notes d adorn que servixen per a enllaçar les seues notes principals. Recorda Els acords solen tindre tres notes, encara que estes poden duplicar-se. De l exemple anterior es deduïx que podem anar de la nota do a la nota mi a través d una nota de pas (re). De la nota mi a la nota sol a través de la nota de pas fa. I de la nota sol al do superior podem utilitzar dues notes d adorn (la i si). Tot allò que s ha explicat sobre l acord de Do és vàlid per a qualsevol tipus d acord. Activitat 3 Improvisa sobre els acords marcats en la partitures inferiors utilitzant notes d adorn. DO FA DO Material complementari En el CD-ROM que acompanya a este llibre trobaràs un vídeo que t ajudarà a realitzar esta activitat, així com el vídeo il lustratiu Creació i Improvisació 4. SOL DO 83
7 interpretació 4 ESCOLA DE MÚSICS MOU els DiTS La peça que interpretaràs en este Apartat està basada en certs elements musicals derivats del Classicisme. El grup que t acompanyarà és un quartet de corda, una de les formacions instrumentals més importants del període clàssic. Flauta MOZARTIADA PER QUARTET DE CORDA I FLAUTA MÚSICA: JOSÉ PALAZÓN Sobre la peça Sabies que... Mozart va escriure la seua primera simfonia als set anys, i la primera òpera als dotze. Respecte al títol Mozartiada per a quartet de corda i flauta, «Mozartiada» és un xicotet senyal a la idea de fer música clàssica i una derivació del cognom d un dels grans genis de la música de tots els temps: Wolfgang Amadeus Mozart ( ). D altra banda, l acompanyament d esta peça està a càrrec d un quartet de corda, gènere instrumental predilecte del Classicisme. En afegir a este quartet una flauta, constituirem un quintet, formació també molt habitual del Classicisme. Respecte a la forma de la peça, esta és ternària, amb una xicoteta introducció de quatre compassos: Intro 4 cc. : A : B (pont) 5!! A 8 cc. 84 El Classicisme, a diferència de períodes anteriors, va basar la seua música en certa simetria i equilibri entre els seus elements: melodia, ritme, harmonia, etc. Així, és habitual que les frases musicals responguen a nombres parells (de 8 compassos, per exemple), o dividides en No obstant, els compositors van buscar altres formes audaces de trencar esta simetria per a donar encara més interés a la seua música, amb frases de 5 compassos o qualsevol altre nombre imparell. Però açò s explotaria principalment en el període següent: el Romanticisme.
8 PrÀCTiCa De làmines L exercici que tocaràs serà una escala de Do major, amb 4 negres, 8 corxeres i contratemps de corxera. Toca l alternant mans, començant amb la dreta: Quan arribes al do agut, repetix l exercici, però de forma descendent. Pots ampliar estos exercicis tocant-los en compàs de 3/4 i de 2/4. Material complementari En el CD-ROM que acompanya a este llibre trobaràs un vídeo pràctica de làmines 4, que t ajudarà a realitzar estos exercicis. afinant En la unitat anterior vam realitzar un senzill exercici d afinació a dues veus. Les notes que cantaven ambdues veus no eren dissonants en cap moment, la qual cosa facilitava l entonació. Sobre la mateixa base musical, realitzarem ara un altre exercici, però en esta ocasió les veus creen dissonàncies en determinats moments, bé entre elles o bé amb les notes de l acompanyament, per la qual cosa hauràs de concentrar-te un poc més per a no perdre l afinació. Recorda Parlem de dissonància en música quan dues o més notes creen tensió sonora, i de consonància quan la sensació és de relaxació. En este exercici ampliem l àmbit melòdic, introduint la nota si bemoll. Intenta mantindre el so en les redones. Recorda les indicacions de repetició amb les caselles de 1a i 2a. 85
9 4 CALFEM Interpreta, amb els teus companys, aquesta senzilla peça basada en temes de Mozart. DIVERTIMENTO Allegretto ARRANJAMENTS: MIGUEL ÁNGEL LÓPEZ FL. XIL. MET. XIL. B. FL. XIL. Rit... MET. XIL. B. Andante Rit... FL. XIL. MET. XIL. B. FL. XIL. MET. XIL. B. 86
10 elements D anàlisi Aquest divertimento conté fragments de tres famoses melodies Mozart ( 2). Segur que el fragment amb el qual comença la peça amb els xilòfons és el que t ha resultat més conegut. Pertany a l obra Petita serenata nocturna en sol Major K 525, el primer moviment de la qual s estructura en una claríssima forma de sonata. Si observes les notes d aquests compassos inicials, pots comprovar que Mozart els utilitza per a presentar de manera contundent el to de la peça, en aquest cas sol Major, utilitzant solament les notes d aquest acord (sol si re). La segona melodia pertany a la sonata per a piano número 11 en la Major, K 331. Si observes les notes que va tocant el baix per a acompanyar aquesta melodia (és a dir, l harmonia) t adonaràs que són dues: sol i re; és a dir, la tònica (sol) i la dominant (re). Açò respon a la simplificació harmònica que es produïx en aquest període. Recorda que la tònica i la dominant són, també, els pilars harmònics de la forma sonata. Wolfgang Amadeus Mozart ( ). 2. Tònica Dominant Tònica Dominant Material complementari En el teu CD-Rom hi trobaràs ampliada la informació sobre la vida i l obra de Mozart. L últim fragment de la peça pertany al segon moviment del Concert per a clarinet K.622, instrument que, com ja saps, va ser introduït a l orquestra en aquest període. D aquest concert, n has escoltat un fragment en l apartat Auditori. Recorda que el segon moviment dels concerts solistes sol ser lent i per això en la peça hi ha un canvi de temp que has de respectar al començar aquesta melodia. Sabies que... Mozart, a l escoltar el Miserere, d Allegri, obra que era de propietat exclusiva de la Capella Sixtina i a la partitura de la qual no podia accedir ningú, escriu les nou veus de la composició en un paper que du dissimulat al barret. En només dues audicions aconseguix transcriure perfectament l obra....allegretto Andante FLAUTES Rit. 87
11 4 LA TEUA ORQUESTRA VIRTUAL MÚSiQUeS Del MÓn: la MÚSiCa D OCeania En esta ocasió, s han reunit per a tocar amb tu músics de diferents zones d Oceania que porten per a la interpretació els seus peculiars instruments. En la pàgina següent podràs ampliar els teus coneixements sobre esta música; per tant, aprofitem la visita d estos músics d Oceania per a començar a muntar la nostra peça. Abans de començar a tocar, és convenient que conegues una mica més sobre la peça. Així, respecte a la forma, esta composició és ternària A-B-A, amb repetició de la primera secció A, i una introducció de dos compassos: Intro : A : B A Observa que molta música utilitza d una manera o d una altra la forma en tres seccions, amb el contrast en la secció intermèdia. Quant a la instrumentació, la peça que interpretaràs utilitza instruments de les tres zones principals d Oceania: percussió maori, el didjeridú australià i percussió melòdica de gamelan, conjunt instrumental indonesi compost per metal lòfon, xilòfon, tambors i gongs ( 3). Els instruments es repartixen de la manera següent: A (percussió maori + didjeridú) B (gamelan) Melòdicament, la peça no utilitza models melòdics derivats de la música tradicional de les tres zones d influència de què parlarem en Aprén més sobre la música d Oceania. Esta música es mou moltes vegades en una indefinició melòdica, per la qual cosa s ha optat per un tractament lliure de la mateixa. A SOUND NATURA MÚSICA: J. A. ALAJARÍN 3. Gamelan. B A 88
12 Aprén més sobre la música d Oceania Dins de la música d Oceania trobem tres cultures musicals prou diferenciades ( 4): La música maori, a Nova Zelanda. La música dels aborígens a Austràlia. MALÀISIA INDONÈSIA NOVA GUINEA La música a Indonèsia i Malàisia. Un fet destacable en la música d estes cultures és l ús d instruments proporcionats per la naturalesa que no han requerit molta transformació per part del ser humà. AUSTRALIA La música maori Avui en dia, la música maori és principalment vocal. A banda de cants de guerra també es canten històries d amor i cançons de bressol. NOVA ZELANDA Mapa d oceania 4. Els instruments estan construïts amb fusta, os, pedra, petxines o closques d animals. Són principalment de vent i de percussió. En l actualitat s han adoptat diversos instruments moderns, com són la guitarra i l ukulele. La música dels aborígens australians La música exercix un paper fonamental tant en la vida social com en la vida sagrada dels aborígens australians. Els cants servixen de nexe vital amb el regne dels esperits. Els instruments musicals australians són pocs i molt rudimentaris, com la seua música. El principal és el didjeridú, un instrument de vent que mesura entre 1 i 2,5 metres de longitud, realitzat generalment amb una branca d eucaliptus perforada pels tèrmits. El seu so és hipnòtic i pot ser molt relaxant o molt rítmic. La música a Indonèsia i Malàisia La formació instrumental característica d estes cultures és el gamelan. Un gamelan (del javanés gamel, colpejar ) és una orquestra de fins a trenta músics. Els instruments utilitzats són metal lòfons, xilòfons, tambors i gongs. Esta orquestra produïx estructures sòniques de gran delicadesa i vigor rítmic summament intrincades, el principi d organització del qual és el de la variació simultània sobre un tema simple. També es pot acompanyar de veu i flautes. Sabies que... Per a tocar el didjeridú, l intèrpret ha d inhalar aire a través del nas al mateix temps que bufa en l instrument, per a aconseguir un so ininterromput. Açò és conegut com a respiració circular. Activitat: audició CD-26 4 Escolta la composició Sekati, en la qual trobem una peça típica d acompanyament d un gamelan a una obra de teatre d ombres de Bali. 89
13 4 LA TEUA ORQUESTRA VIRTUAL interpretem MÚSiCa ClÀSSiCa Un dels temes principals del quart moviment de la Novena simfonia, de Beethoven és l Oda a l alegria, també conegut com a «Himne a l alegria». Aquest és el tema que interpretaràs en aquest apartat de la teua orquestra virtual. Encara que la simfonia continga elements que siguen clarament romàntics, la melodia citada té una estructura clarament clàssica. FLAUTES + PLAQUES Introducció A HIMNE A L ALEGRIA L. VAN BEETHOVEN ARRANJAMENT: JOSÉ PALAZÓN (flautes) (a) (b) A (sintetitzador) (a) B jazz simfònic A rit... accel... (a) (flautes) (b) A (canvi de to) (a) (flautes + plaques) 8a alta Coda 90
14 activitats Per a la TeUa OrQUeSTra VirTUal Beethoven ( 5) va començar a gestar la Novena simfonia el No va ser fins al 1823 quan va deixar acabats els tres primers moviments i, a la fi d aquell mateix any, va ser quan es va decidir per un quart moviment que incorporara la veu. La Novena és la primera simfonia de la història que utilitza els cors. Wagner, un dels més grans operistes del segle XIX, va dir una vegada: «Tota la meua obra procedix de la Novena sinfonia» Sabies que... El 22 de maig del 2003 va ser subhastat a la galeria Sotheby s de Londres el manuscrit de la Novena simfonia que va utilitzar Beethoven quan va dirigir-ne la primera interpretació. La partitura va ser adjudicada per 2,6 milions d euros. 5. Ludwig Van Beethoven ( ). 1 Fes una lectura prèvia dels ritmes emprats en la peça. Veuràs que la majoria són molt senzills. Per tant, presta especial atenció als compassos 3 i 5: negra amb punt seguida de corxera i lligam de prolongació. Material complementari En el teu CD-Rom hi trobaràs ampliada la informació sobre la vida i l obra de Beethoven Toca amb la flauta cada compàs diverses vegades fins a aconseguir un so suau i una bona articulació dels dits. 3 Fes un cop d ull a les diferents parts de la partitura sense entrar-hi en detalls. L exercici consistix a poder organitzar, mentalment, les diferents seccions de la peça. Realitza aquest exercici mental diverses vegades fins que aconseguisques tindre molt clara la forma o estructura de la partitura. Anota el resultat en la llibreta, el qual hauria de ser el següent: Forma Introducció A A B A A Temes a [: b a :] a a [: b a :] Ídem Instruments Flautes Sintetitzador Orquestra Flautes (+ làmines) Tonalitats Sol Major Do Major Sol Major do Major 91
15 4 4 COnTeXTOS MUSiCalS la MÚSiCa i la SeUa evolució: MÚSiQUeS Del ClaSSiCiSMe L estil musical clàssic és aquell que es va desenvolupar en la segona meitat del segle XVIII entorn de l obra de tres grans compositors: Haydn, Mozart i Beethoven. No has de confondre este estil musical amb l expressió música clàssica, que s utilitza de manera genèrica per a diferenciar la música culta de la música popular. Sabies que... Els sers humans (almenys, exteriorment) som un gran exemple de simetria ( 6). Tenim una quasi igualtat entre els dos costats del nostre cos. Esta igualtat l obtenim dividintlo amb una línia que passe pel centre del nas i pel centre del melic. Igual que l anomenat art clàssic (Grècia i Roma) destaca per la seua proporció, el seu equilibri i simetria, la música del classicisme intentarà reflectir també estos elements en les seues composicions. Observa l exemple següent: es tracta del primer moviment de la Simfonia núm. 40, en Sol menor, de Mozart, la melodia del qual de segur coneixeràs. Anacrusa Exemple 1 Observa que hi ha una frase dividida en dues semifrases i cadascuna té 4 compassos (les anacruses de dues corxeres en cada semifrase no compten). Així, veiem que es produïx una simetria de compassos. Observa també que el ritme de les dues semifrases és idèntic. Però la simetria de la música clàssica no sols és melòdica i rítmica, sinó que també es dóna en l harmonia. En el següent exemple, pertanyent a la Simfonia núm. 41, en Do major, de Mozart, podem observar com l harmonia (és a dir, els acords que sustenten la composició) forma un eix completament simètric. A una meitat li correspon una altra que pareix el reflex d esta en un espill. 6. El cos humà és simètric. do sol En la nostra clau visita les seüents pàgines web, on pots hi trobar informació sobre la programació de les orquestres més importants de la teua Comunitat sol Estos exemples t han ensenyat una mica més sobre la música del Classicisme les característiques de la qual podríem resumir de la manera següent: La música clàssica es basa en cert equilibri, proporció i simetria dels seus elements musicals: ritme, melodia, harmonia, etcètera. La melodia es torna més comprensible i es memoritza millor, en estar estructurada de manera més equilibrada. Podríem dir que es dóna una pregunta-resposta melòdica amb el mateix nombre de compassos. do 92 L harmonia es torna més senzilla i la textura predominant és la melodia acompanyada.
16 A la MÚSiCa instrumental La música instrumental en el Classicisme supera en importància, per primera vegada, a la música vocal; l orquestra i els grups de cambra (molt especialment el quartet de corda), substituiran les anteriors formacions barroques. Com a element musical de summa importància en este període cal citar el naixement d una forma musical que impregnarà tota la música instrumental del classicisme i de períodes posteriors: la forma sonata. La forma sonata és molt important perquè és comú a tots els primers moviments dels principals gèneres instrumentals del classicisme, que són els següents: La sonata ( 7): és un gènere de música instrumental per a un o dos instruments, i que té diversos moviments (normalment quatre), el primer dels quals respon a la forma sonata. El quartet de corda: format per dos violins, una viola i un violoncel. Igual que la sonata, té quatre moviments, i el primer d ells té forma sonata. El concert solista: continua conservant els seus tres moviments, com en el Barroc, però incorpora les innovacions que ja has vist de la sonata i un nou element: la cadència. En esta, l instrument solista demostra el seu virtuosisme. La cadència es troba al final de qualsevol moviment, es toca sense orquestra, i servix com a record dels materials desenvolupats al llarg del concert. La simfonia: és com una sonata, però per a orquestra. Per tant, tindrà quatre moviments, i el primer d ells seguix la forma sonata. Alguns d estos gèneres van sorgir en períodes anteriors. Però serà en el Classicisme quan alguns d ells donaran lloc a certes formes estandarditzades la vigència de les quals arriba inclús fins als nostres dies. Material complementari Per a comprendre millor la forma sonata consulta el document inclòs en el teu CD-ROM. La forma sonata estructura una composició musical en tres parts: a) EXPOSICIÓ b) DESENVOLUPAMENT c) REEXPOSICIÓ En l exposició es mostraran les dues melodies principals. En la part central el desenvolupament es produirà la transformació de les melodies principals, i finalment, en la tornada a casa reexposició, es produirà la repetició de l exposició però amb alguna diferència. Recorda Quan parlem de forma musical ens referim a la manera d organitzar les idees musicals dins d una composició musical. En este període quedarà configurada l orquestra simfònica, tal com la coneixem. S introduiran en la mateixa instruments com la trompa i el clarinet ( 8). A principis del segle XVIII sorgirà un instrument de teclat amb un mecanisme diferent del del clau: el piano, que anirà substituint al clavecí del Barroc. La seua invenció s atribuïx a B. Cristofori. A partir d este model es desenvoluparà el piano modern. Fotograma de la pel lícula Amadeus (1984), en el qual Mozart, de xiquet, interpreta una sonata Trompa i clarinet. 93
17 4 MÚSiCa B VOCal PrOFana El gènere vocal profà més important en el classicisme continuarà sent l òpera. Enfront dels temes mitològics i la música recarregada d este gènere en l època barroca, en el Classicisme sorgix un nou tipus d òpera que busca temes més pròxims a la gent del poble i una música més senzilla i entendible pel mateix. Un exemple d este canvi d orientació en els arguments dels llibrets el tenim en l òpera Les noces de Fígaro, de Mozart, que recrea els embolics amorosos entre dos criats, Fígaro i Susanna, i els seus senyors, els comtes. A partir d un gènere alemany anomenat Singspield es desenvolupa una variant d òpera anomenada bufa (enfront de l opera seriosa) que serà més popular i reeixida entre el poble. 9. Representació de La flauta màgica, una de les obres mestres de Mozart. Activitat: audició CD-27 Recorda Les veus femenines es classifiquen de greu a agut en contralt, mezzosoprano i soprano. 5 Ja al final de la seua vida, Mozart compon l òpera La flauta màgica ( 9), obra que s ha considerat una fusió entre els estils de l opera seriosa i l òpera bufa. En esta obra es desenvolupa una història d aventures amb personatges fantàstics, com una serp gegant, un príncep, un ocellaire (una espècie d home ocell) o la malvada reina de la nit. Escolta un fragment d una ària d este últim personatge, interpretat per una soprano, i que et resultarà molt cridaner, perquè requerix d un gran virtuosisme vocal. Sabies que... C Mozart va morir abans d acabar el seu Rèquiem en què va estar treballant fi ns a la vespra de la seua mort. Esta obra va ser acabada per un alumne seu. Al seu funeral quasi no va assistir ningú, i va ser soterrat pobrament en una fossa comuna. MÚSiCa VOCal religiosa Malgrat que l òpera i la música instrumental seran les protagonistes en el Classicisme, en este període es continuaran cultivant els gèneres religiosos. Així, es compondran oratoris com La Creació, de Joseph Haydn, i magnífiques misses com la Missa en Do menor, de Mozart. Un tipus específic de missa és el Rèquiem o missa de difunts, gènere que quedarà immortalitzat en el classicisme amb el grandiós Rèquiem en re menor, de Mozart. Activitat: audició CD Escolta un fragment del Rèquiem de Mozart titulat Dies irae ( el dia de la ira ). Observa la força musical amb què el compositor expressa esta idea pocs dies abans de morir.
18 EL MÓN DELS INSTRUMENTS: ELS BAIXOS ELÈCTRICS escolta El baix elèctric és, junt amb la bateria, l instrument més important en un grup per a aconseguir una bona base ritmicoharmònica. Encara que el seu principal paper siga el d acompanyar, avui en dia hi ha grans virtuosos d este instrument que li han atorgat un important paper com a solista. La principal diferència entre un baix elèctric i una guitarra elèctrica radica en la major grandària del primer i en les seues cordes més grosses. Pots fer una comparació gràfica entre un contrabaix i un violí: la grossor de les seues cordes i la seua grandària varien considerablement. Un baix elèctric sol tindre quatre cordes ( 10), encara que ja són molt comuns els baixos de cinc i sis cordes. Per a obtindre les diferents notes, el mànec d un baix es dividix en trasts, el baix més comú en té 20. També podem trobar un tipus de baix que no utilitza trasts, produint un so molt particular. Clavilles per a afinar Trasts Claviller Mànec nom De les COrDeS Les cordes d un baix, tocades a l aire (és a dir, sense tocar cap espai dins del mànec), produïxen les notes sol, re, la i mi ( 11), des de la primera (la més prima) fins a la quarta (la més grossa). Per a identificar qualsevol nota en el mànec, serà suficient amb saber el nom de la corda a l aire, i cada vegada que avancem un trast haurem pujat un semitò. Així, en la 4a corda (mi), si toquem en el primer trast (creu groga), sonarà la nota fa ( 12), i si toquem en el 2n trast (creu verda), sonarà la nota fa, i així successivament. Pastilla Cos Potenciòmetres de volum Pont Jack femella per a connectar Baix elèctric de 4 cordes i 20 trasts Activitat: audició CD-29 7 Escolta la següent seqüència d àudio, en la que podràs apreciar el so del baix en diferents modalitats d interpretació: dits, pua, slap, etcètera. 95
19 4 AUDITORIS auditori HiSTÒriC: la MÚSiCa barroca Dedicarem aquest apartat a escoltar les formes instrumentals més importants d aquest període de la mà dels seus tres grans compositors: Haydn, Mozart i Beethoven. El quartet de corda, integrat per dos violins, una viola i un violoncel, sorgix com a formació estable de la mà de Haydn, que va ser mestre de Mozart. A partir del classicisme, la majoria dels grans compositors compondran música per a aquesta agrupació. Activitat: audició CD-30 8 Escolta el segon moviment del Quartet Opus 76, núm. 3 «Emperador», de Joseph Haydn ( 13). De segur que et sona, ja que és famós per haver estat adoptat com a himne per Alemanya. Mentre l escoltes pots seguir la melodia en la partitura i escoltar l estructura harmònica. 13. F. Joseph Haydn ( ). Considerat el geni del Classicisme, Mozart va conrear tots els gèneres instrumentals. En el gènere de concert per a solista trobem algunes de les seues melodies més belles. Activitat: audició CD-31 9 Escolta un fragment del l adagio (2n moviment) del Concert per a clarinet K.622, de Mozart, melodia que interpretaràs en l apartat Calfem d aquesta unitat, i que s ha fet molt famosa per la seua inclusió en la pel lícula Memòries d Àfrica, guardonada amb un Oscar. Intenta apreciar com el solista (clarinet) entaula un diàleg amb l orquestra. Material complementari En el teu CD-Rom hi trobaràs ampliada la informació sobre la vida i l obra de Haydn. Igual que els seus dos predecessors, Beethoven va destacar en tots els gèneres, entre ells en el simfònic. De la Novena simfonia segur que en coneixes la famosa Oda a l alegria, que interpretaràs en l apartat La teua orquestra virtual. Beethoven, a més de compositor del classicisme, és considerat el primer compositor romàntic. Activitat: audició CD Escolta un fragment del segon moviment de la Cinquena simfonia en do menor opus 67, de Beethoven. Observa com el compositor va desenvolupant, de manera magistral, tota la música a partir del motiu rítmic de tres corxeres i blanca. 96
20 auditori MODern: el HEAVY METAL Si hi ha alguna expressió d un estil musical que de segur has escoltat alguna vegada, eixa és la de heavy metal. El heavy metal (traduït com a metall pesat) té el seu antecedent més directe en el rock dur (també anomenat hard o heavy), el qual tindria els seus principals referents en Led Zeppelin i Deep Purple. A estos seguirien altres com Black Sabbath, amb el seu carismàtic cantant Ozzy Osborne, o Withesnake. Del heavy rock es va passar al heavy metal, i es va establir així una de les vessants musicals més fermes de la història, potser l única que va arribar fins a finals del segle xx. Un dels primers grups heavy que van gaudir de gran èxit al Regne Unit en la dècada dels setanta (i posteriors) van ser AC/DC, encara que el heavy no va estar de moda fins que es van formar grups locals com Iron Maiden, Motorhead, Judes Priest ( 14), etc. A Espanya destaquen Barón Rojo i Obús. En Los Angeles, l explosió «metal» va començar amb Mötley Crüe. Els americans Van Halen, Def Leppard o Metallica ( 15) organitzaven concerts multitudinaris i venien milions de còpies dels seus àlbums. Així, Pyromania (1983) i Hysteria (1988) de Def Leppard van vendre uns 30 milions de discos en tot el món. A mitjan dels anys vuitanta es va observar un curiós fenomen: el de les balades heavy. Molts grups aconseguirien grans èxits cantant temes lents. Encara que este fet fóra anecdòtic, va servir perquè grups com Scorpions aconseguiren nous èxits. A finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta, el heavy metal va produir derivacions a altres estils: trash metal (Ministry, Venom), death metal (Slayer) o gothic (The Cult). Encara que de totes estes variants, l estil més important serà el grunge. També la creativitat de cantants com Marilyn Manson ha continuat demostrant que este estil seguix viu i no s extingirà fàcilment. Judes Priest (una de les bandes més influents en el heavy metal) van popularitzar el look del cuiro i les tatxes, que caracteritzaria al metal durant els pròxims anys. Sabies que... El bateria de Def Leppard va perdre un braç en un accident i, lluny de deixar de tocar en el grup, es va fer fabricar una bateria per a poder adaptar-se. Va continuar tocant amb un sol braç. 14. Metallica en concert. 15. Activitat: audició 11 Escolta una selecció de fragments d alguns temes emblemàtics dins de l estil heavy metal: Material complementari En el CD-ROM que acompanya este llibre trobaràs un fragment d una actuació en directe de heavy metal. 1. AC/DC: Back in black. 2. Van Halen: Roundaround. 3. Def Leppard: Photograph. 4. Metallica: Master of puppets. 97
21 4 TALLER noves TeCnOlOGieS MUSiCalS D INFORMÀTICA MUSICAL l editor De ParTiTUreS (iv) Per a finalitzar amb l aprenentatge en el maneig d este senzill editor, aprendrem a introduir text en les partitures ( 16). Text minúscula 16. Text general Si seleccionem la icona podem introduir text en qualsevol lloc de la partitures. Fent doble clic en el lloc desitjat, s obrirà un quadre en què podrem escriure ( 17) Per a introduir el text de la música, seleccionarem l altra icona i punxarem davall de la nota on desitgem començar a escriure ( 18). En polsar guió (-) si la paraula no ha acabat, o la barra espaiadora per a una nova paraula, el cursor passarà automàticament d una nota a una altra. Activitat 12 Edita la següent partitura aplicant totes les funcions que has aprés sobre este programa editor. 98
22 QUADRE-RESUM llenguatge i CreaCiÓ El to o tonalitat d una obra musical depén de l escala utilitzada per a compondre-la. Per a construir una escala major o menor hem de fer que la distribució dels seus tons i semitons coincidisquen amb la de les escales model (Do M i La m). Transportar una melodia és canviar-la de to perquè sone més aguda o més greu. Notes d adorn són aquelles que no són part fonamental de la melodia, però fan que sone millor. interpretació Les principals cultures musicals d Oceania són: La música Maori, a Nova Zelanda. Instruments de la naturalesa. La música dels aborígens a Austràlia. Didjeridú. La música a Indonèsia i Malàisia. Gamelan. La novena simfonia de Beethoven és la primera en la història que utilitza cors. COnTeXTOS MUSiCalS Músiques clàssiques Elements musicals Música vocal Música instrumental Equilibri i simetria musical (ritme melodia i harmonia). Melodia més comprensible. Harmonia més senzilla, basada en els pilars de tònica i dominant. Predomini de la textura de melodia acompanyada. El gènere més important continua sent l òpera. Els temes utilitzats en l òpera comencen a contar històries més quotidianes i pròximes al poble: embolics amorosos, etc. Encara que perd protagonisme, en la música vocal religiosa trobem importants obres com el Rèquiem en Re m (missa de difunts) de Mozart. Els gèneres principals són la sonata, el quartet de corda, el concert solista i la simfonia. La principal forma musical és la forma sonata. El piano substituïx progressivament al clavecí del Barroc. escolta El món dels instruments: baixos elèctrics El baix elèctric té com principal funció el sosteniment ritmicoharmònic de les cançons. El més típic és el de quatre cordes amb trasts, encara que hi ha variants. Auditori històric: el Classicisme El quartet de corda consta de dos violins, una viola i un violoncel, i sorgix de la mà de Haydn. Auditori modern: el heavy metal El heavy metal és un estil musical que sorgix a partir del rock dur de grups com Deep Purple o Led Zeppelin, i es consolida com a estil en els anys 70 amb grups com AC/DC. 99
23 4 NOMBRE ACTIVITATS SECCIÓN 1 Escriu al teu quadern les escales models major i menor (Do i La) i indica amb números romans la posició dels seus semitons. 2 Construïx al teu quadern de pentagrames l escala de Re major a partir de l escala model de Do M. Quina diferència hi ha entre l escala antiga de Re (dòrica) i la de Re M? 3 Explica breument què significa «transport» en música, i quina és la seua utilitat. 4 Definix els termes següents: Nota d adorn Piano Cadència Rèquiem Grunge 5 Quantes cordes pot tindre un baix elèctric? Quin és el més utilitzat? Indica quines notes sonen en cadascun dels números indicats en la imatge ( 19). Tin en compte que la corda superior de la imatge és la més aguda Nomena els tres grans músics del Classicisme i digues a quin pertany cadascuna de les següents obres. Petita serenata nocturna en Sol M Oda a l Alegria (Simfonia núm. 9 en re m) Rèquiem en Re m La creació Quartet «Emperador» 7 Enumera les principals cultures musicals d Oceania i fes un breu comentari sobre els instruments utilitzats en cadascuna d elles. 8 Observa el següent fragment musical i justifica per què el seu estil és clàssic. 100
24 9 Llig els següents fragments de dos cartes de Mozart a son pare, i respon a les preguntes següents: Quina situació descriu cadascuna de les cartes? Quin tipus de vida, respecte al seu treball, li haguera agradat portar a Mozart? Creus que ho va aconseguir? Com va ser la relació de Mozart amb els seus «caps»? Creus que l actitud de Mozart va ser un del motius per què va morir en la misèria malgrat ser un gran compositor? Fragment d una carta de Mozart a son pare (París, 31 De Juliol de 1778) Així doncs, la meua intenció, des d ara, és la de fer tot el que es puga per a tirar endavant ací amb els meus alumnes, i guanyar els majors diners possibles [ ]. Ara ho faré amb la dolça esperança d un ràpid canvi d existència; perquè no vull enganyar-li en açò, al contrari, li confesse que m alegraré de veure m alliberat de tot açò. I és que no és cap gust donar lliçons ací [ ]. És prou fatigós, i si no es donen les suficients no s aconseguixen molts diners. No crega que es tracta de peresa [ ] No! [ ] És que és una cosa totalment oposada al meu geni, a la meua manera de viure [ ]. Vosté sap que estic, per dir-ho així, totalment submergit en la musique [ ], que no faig una altra cosa tot el dia [ ], que m agrada pensar en ella, estudiar-la [ ], entregar-me de ple [ ]. Doncs bé, el tipus de vida que porte ací m impedix fer-ho. Fragment d una carta de Mozart a son pare (Viena, 9 de Maig de 1781) Ja no tinc la desgràcia d estar al servici del sobirà de Salzburg [ ]. Avui ha sigut un dia de felicitat per a mi. M ha dit canalla, pollós, cretí Oh!, no podria contar-li-ho tot a vosté. Per fi, com la sang ja em bullia massa, li dic: «Llavors, Sa Altesa no està content amb mi?» «Com! Vol amenaçar-me este cretí? Ací està la porta! Amb un bergant com este no vull tornar a tindre res a veure!» [ ] Per acabar vaig tornar a intervindre: «I jo amb vós tampoc!««llavors fora!» I jo, al retirar-me vaig dir: «com hem quedat així, demà rebrà la meua dimissió per escrit». 10 Investiga en Internet: a) A quina edat va compondre Mozart la seua primera simfonia? b) Per a quin príncep va treballar el compositor Joseph Haydn? c) Quina simfonia de Beethoven s ha anomenat «pastoral»? per què? Pàgines webs recomanades: En gruos de sis, prepareu una coreografia similar a la del ball dels nans de Sueca i presenteu-la a classe. 101
Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.
UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,
Más detallesMÚSICA 2º TREBALL DE REPÀS ESTIU 2012
MÚSICA 2º TREBALL DE REPÀS ESTIU 2012 NOMS GRUP U.D.1 La música que t envolta Pàgina 18 Qüestions 1. Antigament, on s escoltava la música? 2. On sols escoltar música sense sol licitar-la? 3. Busca informació
Más detallesL alumne/a ha de portar preparades dues cançons d entre les que es proposen a continuació:
pàg. 1 de 6 CURS 2012-13 1. Entonació, ritme i lectura (4) a) Interpretació d una cançó popular o d autor (0,5) L alumne/a ha de portar preparades dues cançons d entre les que es proposen a continuació:
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesLa Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesB.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET
FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesCOM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *
COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * Una de les parts més importants de crear un relat digital és tenir clara l estructura i definir els recursos narratius (fotos, gràfics, etc.). Per això, després
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detalles5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del
El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesL ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
Más detallesUNITAT PLANTILLES I FORMULARIS
UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS 1 Plantilles Una plantilla és un patró d arxius que s utilitza per crear els documents de forma més ràpida i senzilla. Tot document creat amb Ms Word està basat en una plantilla.
Más detallesWINDOWS MAIL. Abans de començar, assegures de que coneix la seua direcció de correu electrònic junt a la següent informació.
WINDOWS MAIL Windows Mail és un client de correu electrònic i grups de noticies incloses exclusivament en el sistema operatiu Windows Vista. És el successor de Outlook Express. 1. Conceptes preliminars
Más detallesINSTRUMENTS DE CORDA POLSADA I PERCUDIDA
INSTRUMENTS DE CORDA POLSADA I PERCUDIDA índex - Informació General. - Instruments de corda polsada. - L Arpa. - El Clavecí. - La Guitarra. - Instruments de corda percudida. - El Piano. - El Clavicordi.
Más detallesEXERCICI 6 PICASA PICASA.
EXERCICI 6 PICASA Es tracta de crear i compartir 3 àlbums online utilitzant Picasa Web Álbums i les 3 carpetes de fotos que trobaràs comprimides al costat de l exercici i que, abans de començar, descarregaràs
Más detallesUnitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesMÚSICA 1r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ. Nom:
MÚSICA 1r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ Nom: Llegeix atentament les instruccions abans de començar!!!! Aquest dossier conté tres parts: La primera consta d un seguit de conceptes teòrics que cal que llegeixis
Más detallesUnitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
Más detallesUNITAT COMBINAR CORRESPONDÈNCIA
UNITAT COMBINAR CORRESPONDÈNCIA 2 Camps de combinació La combinació de correspondència permet fusionar el contingut model d un document amb les dades d una base de dades. El procés de combinació genera
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesLa Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat
La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim
Más detallesOBJETIVOS MÍNIMOS MÚSICA
OBJETIVOS MÍNIMOS MÚSICA 2º ESO - Conocer las cualidades del sonido: altura, duración, intensidad y timbre. - Conocer las características de diferentes estilos musicales (música en el cine, rock and roll,
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesEl perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla
MOODLE 1.9 PERFIL PERFIL Moodle ofereix la possibilitat que els estudiants i professors puguin conèixer quines són les persones que estan donades d alta a l assignatura. Permet accedir a la informació
Más detallesCom funcionen les bicicletes?
Com funcionen les bicicletes? Nom: Data: Dibuixa una bicicleta el més detalladament possible: 1/20 Nom: Data: Després d anar a buscar informació a la biblioteca i a internet, escriu les parts de la bicicleta
Más detallesCALC 1... Introducció als fulls de càlcul
CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -
Más detallesNom i cognoms: Grup: Professora:
. Nom i cognoms: Grup: Professora: 2 ÍNDEX 1. Instruccions...pàgina 3 2. Llenguatge musical...pàgina 4 3. Aparells de reproducció musical...pàgina 10 4. Música i cinema...pàgina 14 5. El jazz...pàgina
Más detallesACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA
ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detallesESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:
ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,
Más detallesCONCERT DIDÀCTIC UN INSTRUMENT ANOMENAT ORQUESTRA MATERIAL PER AL PROFESSORAT
CONCERT DIDÀCTIC UN INSTRUMENT ANOMENAT ORQUESTRA MATERIAL PER AL PROFESSORAT Proposta Didàctica per al Cicle Mitjà i Superior de Primària i 1r Cicle d Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) PROPOSTA DIDÀCTICA
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesQüestionari (Adreçament IP)
Qüestionari (Adreçament IP) 1. Quina longitud, en bits, té una adreça IPv4? Com es representa una IPv4? 2. Per cadascuna de les classes IP (A, B i C), digues: valors dels primers bits rang del 1r byte
Más detallesCom participar en un fòrum
Com participar en un fòrum Els fòrum són espais virtuals en el qual es pot realitzar un debat entre diferents persones d una comunitat virtual. És tracta d un debat asincronic, és a dir en el qual les
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesFITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25
TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesGCompris (conjunt de jocs educatius)
GCompris (conjunt de jocs educatius) GCompris forma part del programari educatiu que inclou la Linkat. És una col lecció d'aplicacions educatives per a nens i nenes d'educació infantil i cicle inicial
Más detallesA la nana, Federico García Lorca
Nom: Data: SOBRE L AUDICIÓ A la nana, Federico García Lorca Mou-te lliurement per l espai seguint la música quan escoltis el tema A. Al tema B fes una volta. Torna a escoltar el poema seguint la lletra
Más detallesPROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!
PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l! SABIES QUÈ...? El programari lliure és un conjunt de programes d ordinador que pot ser estudiat, usat i modificat sense restriccions. O sigui que tothom se l pot copiar
Más detallesEjercicio para los candidatos sin grado medio. Jazz y música moderna.
Pàg: 1 de 25 Nom i cognoms / Nombre y apellidos: Exercici per als candidats sense grau mitjà. Jazz i Música Moderna. Ejercicio para los candidatos sin grado medio. Jazz y música moderna. (Pista 05) 1.
Más detallesCatalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les
Más detallesTítol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.
Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Autors: Piedad Guijarro i Pere Cruells Centre: ETSAB Secció de Matemàtiques
Más detallesMAIL. Mail és un client de correu electrònic inclòs exclusivament en el sistema operatiu Mac OS X.
MAIL Mail és un client de correu electrònic inclòs exclusivament en el sistema operatiu Mac OS X. 1. Conceptes preliminars Abans de començar, assegures de que coneix la seua direcció de correu electrònic
Más detallesHi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:
2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió
Más detallesPronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes
Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns
Más detallesPABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Más detallesGUIA AUTOMATRÍCULA
GUIA AUTOMATRÍCULA 2014-2015 Coses a tenir en compte abans de començar el procés de matrícula: En aquest aplicatiu el temps d inactivitat és molt curt (uns 15 minuts) per tant si el teniu obert sense fer
Más detallesCentre d Ensenyament Online (CEO)
Centre d Ensenyament Online (CEO) Desenvolupament de tècniques noves per l educació www.mhe.es 1 Centre d Ensenyament Online (CEO): 1. Què és un Centre d Ensenyament Online (CEO)? 2. Com està estructurat
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detallesTècniques de cerca efectiva
Bloc 2. Massa informació i poc temps Tècniques de cerca efectiva Gemma Mascaró Cristina Clotet Biblioteca de la UVic OBJECTIUS Després de completar aquesta activitat has de ser capaç de: Desenvolupar una
Más detallesEn uns moments, ens demanará un nom d usuari i una contrasenya. Aquestes dades les proporciona l administrador de la xarxa de la confraria.
1 Al ser una subhasta per intranet, es a dir, privada, ens conectem via Terminal Server, es a dir la opció de Conexión a Escritorio Remoto d aquesta forma: Al accedir-hi, ens demanará el nom del servidor
Más detallesQüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili
Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,
Más detallesManual de configuració comptes de en centres educatius
Manual de configuració comptes de correu @gva.es en centres educatius Índex 1.PASOS PREVIS...3 2.CONFIGURACIÓN DEL CORREU...3 THUNDERBIRD...3 WINDOWS LIVE MAIL...7 ALTRES CLIENTS...9 2 1. PASSOS PREVIS
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors
TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3
Más detallesMOZILLA THUNDERBIRD V.3.1
MOZILLA THUNDERBIRD V.3.1 Mozilla Thunderbird o Thunderbird és un client de correu electrònic de la Fundació Mozilla. 1. Conceptes preliminars Abans de començar, assegures de que coneix la seua direcció
Más detallesUNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detalles22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs
22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 2 SOMIADORS I VISIONARIS Cicle inicial d educació primària 1. UN DIA FANTÀSTIC La noia protagonista compra
Más detallesTaller de creació de videojocs amb Scratch
Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 franksabate@gmail.com carlota.bujons@gmail.com 1. Descripció
Más detallesELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR
ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se
Más detallesInstruccions per generar el NIU i la paraula de pas
Si ja tens un NIU, no has de tornar-te a registrar. Pots accedir a la inscripció directament. Només has de validar el teu NIU i la teva paraula de pas al requadre que hi ha a la dreta de la pantalla: Si
Más detallesRONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el
Más detallesTema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
Más detallesINSTAL LACIÓ D'UBUNTU PAS A PAS. Introducció. Instal lació i selecció de llengua
INSTAL LACIÓ D'UBUNTU 10.10 PAS A PAS Introducció Ubuntu és una distribució GNU/Linux en la qual es basen altres altres distribucions, com ara Lliurex. Actualment és la distribució més recomanada per a
Más detallesI al desplegable podrem escollir entre la configuració del fons i l estil de la presentació
Obrir l impress Haurem d anar a Inicia/Programes i dins el paquet OpenOffice Si volem una presentació buida i sense cap fons ni res especial, des d aquí podem clicar a crea Si volem predeterminat donarem
Más detallesPosa un exemple d una condició inicial de seguretat i un d una d estètica.
CONTINGUT EXP. ESCRITA FINAL DEPARTAMENT: TECNOLOGIA MATÈRIA: TECNOLOGIA TEMA: DEURES D ESTIU DE TECNOLOGIA 3r D ESO DATA: JUNY 2017 NOM I COGNOM: GRUP: 3r ESO UNITAT 1 EL METODE DE PROJECTES 1. Completa
Más detallesDIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011
UNITAT 2: 1r ESO 1, Dibuix Tècnic: Característiques 2. Estris de dibuix 3. Paper 4. Croquis i plànols 5. Traçat de paralleles i perpendiculars 6. Caixetins 7. Pautes per fer dibuixos tècnics 1. El Dibuix
Más detallesVECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Más detallesEXERCICIS - SOLUCIONS
materials del curs de: MATEMÀTIQUES SISTEMES D EQUACIONS EXERCICIS - SOLUCIONS AUTOR: Xavier Vilardell Bascompte xevi.vb@gmail.com ÚLTIMA REVISIÓ: 21 d abril de 2009 Aquests materials han estat realitzats
Más detallesBONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL
EDUCACIÓ INFANTIL Nivell: Educació Infantil Durada: 45 minuts. Material: Pintura de dits, mural o paper continu. BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX Objectius 1. Conscienciar els infants de la importància
Más detallesTEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS
Más detallesCONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....
Más detallesQUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Más detallesL activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc
L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc Educació Secundària Obligatòria Consulteu la nostra web: www.centreinteractiudelpeix.org 1. LA PESCA I LA LLOTJA ECOLOGIA DELS ORGANISMES
Más detallesGUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un
Más detallesoperacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Más detallesNom i cognoms: Grup: Observa la imatge següent i escriu el nom dels instruments musicals i la família a la que pertanyen.
1 Nom i cognoms: Grup: EL JAZZ DOCUMENT DE SEGUIMENT DEL POWER POINT. Diapositiva 2. Els instruments del jazz. Observa la imatge següent i escriu el nom dels instruments musicals i la família a la que
Más detallesEls tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:
Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres
Más detallesWALL E, EVA i la planta dins la sabata
WALL E, EVA i la planta dins la sabata 1.-Per què WALL E està tot sol a la Terra? 2.-Aquesta és l EVA (EVE en anglès). Com arriba a conèixer al robot terrestre? 3.-WALL E, EVA i la planta dins la sabata.
Más detalles1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?
L eina que presentem a continuació permet avaluar, amb un senzill qüestionari, el nivell d assoliment de la següent competència. Us facilitarà recomanacions per a millorar en el seu desenvolupament. planificació
Más detallesPABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Más detallesACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
Más detallesPROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Nom i cognoms DNI / NIE PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA COMPETÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA 1. Està prohibit l ús de la calculadora o de qualsevol altre aparell
Más detallesEl llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.
EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals
Más detallesAproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.
Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest
Más detallesSomni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar
Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Guia d ús per a famílies amb infants de 6 a 11 anys Jocs al web de la Fundació Gala-Salvador Dalí: www.salvador-dali.org
Más detallesPROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas
PROPOSTA DIDÀCTICA Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR:
Más detallesHi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
Más detallesLa Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detalles