SALINITATS ELEVADES ALS SISTEMES DE SANEJAMENT D AIGÜES RESIDUALS DE CATALUNYA

Transcripción

1 SALINITATS ELEVADES ALS SISTEMES DE SANEJAMENT D AIGÜES RESIDUALS DE CATALUNYA Ferran Pallàs (fpallas@barcelona.idom.es, IDOM) Mercè Rius (nord1@paymacotas.com, PAYMACOTAS SAU) Iñaqui García (inaqui@atcsa.com, ATC SA) Pilar Icaran (icaran@invall.com, INVALL SA) Josep Ferrer (jferrer@searsa.com, SEARSA) Antoni Freixes (afreixes@gencat.net, ) 1

2 Objectiu Conèixer l origen i les característiques de la salinitat que s observa de forma significativa o elevada en nombrosos sistemes de sanejament de Catalunya. (ha estat durant molt de temps un tema pendent i ara és una informació indispensable per a prendre determinades iniciatives). 2

3 És una paradoxa que existeixi un problema de qualitat com el de la salinitat, que és variable però persistent, en el sí de molts sistemes de sanejament, quan el sanejament té com a objectiu recuperar la qualitat de les aigües residuals. El sanejament convencional, que té com a objectiu la depuració de les aigües residuals urbanes, pràcticament no actua sobre la salinitat de les aigües residuals. 3

4 Les exigències actuals de gestió dels recursos d aigua imposen conèixer aquest problema (nova cultura de l aigua i objectius de sostenibilitat): desenvolupament de la Directiva marc de l aigua iniciatives de reutilització, ). Cal conèixer el problema de forma rigorosa (origen i característiques quantitatives i qualitatives) i la seva situació espacial en el context de la infraestructura del sistema de sanejament i proposar solucions. 4

5 Els sistemes de sanejament (EDAR) que presenten salinitat significativa o elevada, acaben aportant-la al medi receptor amb les corresponents conseqüències negatives en la qualitat de les aigües superficials i/o subterrànies i els seus respectius ecosistemes o sobre la qualitat de les aigües marines litorals i els seus ecosistemes. Les aigües residuals depurades, però amb salinitat elevada, condicionen els nous possibles usos (reutilització, abastament públic ). 5

6 A continuació donem a conèixer la metodologia i els primers resultats de l estudi pilot que s està realitzant en 18 sistemes de sanejament (en els que encara s està treballant). Els 18 sistemes de sanejament tenen valors mitjos de conductivitat per sobre de 3000 micros/cm (a 25 ºC) i formen part d un grup de 34 sistemes de sanejament amb salinitat elevada. Es tracta de sistemes de sanejament que tenen demandes de reutilització (i en els que ja existeix alguna concessió). Aquests sistemes de sanejament estan situats tant a la façana litoral com a l interior del país. 6

7 Existeixen dos tipus cabdals de fonts de la salinitat: l activitat industrial les aigües marines litorals (directa o indirectament) Cal afegir la salinitat de les aigües de proveïment o abastament públic (superficials o subterrànies), doncs en algunes ocasions no es menyspreable. El bombament d aigües subterrànies, més o menys salinitzades per intrusió marina o salina en aqüífers costaners, per a l abastament, reg o altres usos (que acaben incorporant-se a les aigües residuals) pot tenir una forta influència en la salinització de les aigües residuals. 7

8 Els sistemes que tenen la indústria com a font de salinitat són: La Garriga, Igualada, Montornès del Vallés, Sant Feliu del Llobregat, Taradell, Terrassa i Vilanova del Vallés. Els que tenen la influència directa o indirecta d aigües marines són: L Ampolla, Blanes, Calafell, Cambrils, Empuriabrava, Gavà-Viladecans, Pals, Roses, Sant Pere de Ribes-Sitges, Torredembarra i Torroella de Montgrí. 8

9 Situació de les Estacions Depuradores d Aigües Residuals amb problemes de salinitat (i sol licitud de reutilització). Val d'aran Alta Ribagorçà Pallars Sobirà Cerdanya Alt Urgell Ripollès Alt Empordà Pallars Jussà Berguedà Garrotxa Pla de l'estany Solsonès Osona Gironès Baix Empordà Noguera Bages Selva Pla d'urgell Segarra Vallès Oriental Anoia Segrià Urgell Maresme Garrigues de Conca Vallès Occidental Barberà Alt Penedès Barcelonès Priorat Alt Camp Baix Penedès Garraf Baix Llobregat Ribera Baix Camp Tarragonès Terra Alta d'ebre Baix Ebre Montsià 9

10 Emmarcar l estudi de la salinitat en els sistemes de sanejament, en un estudi de la salinitat de tot el cicle real de l aigua, que contemplés tots els sistemes hidrològics (particularment la conca del Llobregat), i totes les situacions i activitats (la indústria, ) 10

11 Esquema metodològic per a l estudi de la salinitat (origen industrial i origen marí: llevantades, presència d aqüífers litorals intrusió salina ): a) Dades de situació (georeferenciació i SIG) b) Característiques dels abocaments situats aigua amunt de les EDAR c) Font o fonts que originen la salinitat elevada d) Dades de salinitat (conductivitat) de la infraestructura de col lectors de sistemes de sanejament i de l EDAR (evolució de la conductivitat i evolució d altres paràmetres) e) Dades d aigües de proveïment (salinitat: mineralització, conductivitat) f) Solucions 11

12 Solucions pretractaments en els abocaments industrials canvis en el procés industrial aplicació de tecnologia: osmosi inversa, electrodiàlisi solucions estructurals: col lectors de salmorres disseny de les infraestructures de transport (col lectors) interceptors de la infraestructura de col lectors ubicats a la mateixa línia de costa (vulnerabilitat elevada) aïllament rigorós de les estacions de bombament 12

13 La metodologia té com a objectius cabdals: Grau de salinitat Delimitar amb precisió els focus i estructures afectades Cercar solucions pertinents als problemes analitzats 13

14 La salinitat en els sistemes de sanejament: anàlisi del problema Valors mitjos, mínims i màxims a les EDAR Evolució de la conductivitat a les EDAR Dades de la conductivitat mesurades en els diferents elements de infraestructura 14

15 EDAR Torroella de Montgrí 4,50 4,00 3,50 ms/cm 3,00 2,50 2,00 1,50 1,00 0,50 0,00 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Entrada Sortida mitjana mòbil (Sortida) mitjana mòbil (Entrada) Evolució de la conductivitat a l afluent (entrada) i l efluent (sortida) de l EDAR Torroella de Montgrí. 15

16 EDAR Blanes ms/cm 5,00 4,50 4,00 3,50 3,00 2,50 2,00 1,50 1,00 0,50 0,00 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Entrada Sortida mitjana mòbil (Sortida) mitjana mòbil (Entrada) Evolució de la conductivitat de l afluent (entrada) i efluent (sortida) a l EDAR Blanes. 16

17 EDAR Cambrils µs/cm mg Cl - /l Efl Conductivitat Efl Cl Evolució de la conductivitat i els clorurs a l efluent de l EDAR Cambrils. 17

18 18 historic conductivitat /01/ /03/ /05/ /07/ /09/ /11/ /01/ /03/ /05/ /07/ /09/ /11/ /01/ /03/ /05/ /07/ /09/ /11/ /01/ /03/ /05/ /07/ /09/ /11/ /01/ /03/ /05/ /07/ /09/ /11/ /01/ /03/ /05/ /07/2003 data conductivitat EDAR EMPURIABRAVA

19 EMPRESA Mitjana de conductivitat en les inspeccions micros/cm Valor màxim de conductivitat en les inspeccions A B C D E F G H I J K L Dades de les conductivitats dels abocaments amb valors més elevats de les indústries d Igualada. 19

20 EDAR Igualada µs/cm GENER'02 FEBRER'02 MARÇ'02 ABRIL'02 MAIG'02 JUNY'02 Evolució de la conductivitat a l afluent de l EDAR Igualada l any

21 EMPRESA Mitjana de conductivitat en les inspeccions Valor màxim de conductivitat en les inspeccions µs/cm A B C D E F Dades de conductivitat de les indústries que aboquen amb valors més elevats a l EDAR Terrassa. 21

22 Conclusions (I) Sistemes de sanejament amb salinitat d origen marí La salinitat té un origen en fenòmens i situacions diverses: llevantades intrusió marina Bombament d esgotament en excavacions sota el nivell saturat Retorns en emissaris Característica quasi general és l estacionalitat (elevat consum a l estiu i baix a la tardor i hivern). Mesures de conductivitat d un període anual. 22

23 Conclusions (II) Sistemes de sanejament amb salinitat d origen industrial Reduir la salinitat dels abocaments (inferior a 3000 micros/cm) Millores i canvis en el procés industrial Procediment de descontaminació progressiva Tractaments terciaris a les indústries o a les EDAR Solucions estructurals (col lectors de salmorres) 23

24 Agraïments Assistències Tècniques (IDOM, ATC, INVALL, PAYMACOTAS) Explotadors (SEARSA) i Administracions actuants Àrea d Ordenació del Domini Públic Hidràulic Àrea Tècnica Àrea de Planificació Àrea d Inspecció i Control (Departaments d Explotació, d Inspecció i d Anàlisi i Assessorament) 24

25 Gràcies gener