Salut als Districtes 2015 Eixample

Transcripción

1 Salut als Districtes 2015 Eixample

2 La salut als districtes 2015: Eixample Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 i

3 Presidenta Gemma Tarafa i Orpinell Gerència Carme Borrell i Thió Cap del Servei de Sistemes d Informació Sanitària Catherine Pérez Coordinació de l informe Glòria Perez Elaboració i redacció Alexis Sentís, Albert Espelt, Àngels Orcau, Patricia G. de Olalla Revisió Joaquín Salvador Persones tècniques responsables dels registres d Informació de l Agència de Salut Pública de Barcelona: Padró Municipal d Habitants i InfoABS Ana Novoa Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll Sistema d Informació de Drogodependències Teresa Brugal i Albert Espelt Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano Registre de Natalitat i Registre d Interrupcions Voluntàries de l Embaràs Glòria Pérez Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Joan Caylà, Angels Orcau, Patricia García de Olalla Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz Sistema d informació SISalut Pere Claver Llimona Gestió de dades Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina Cita suggerida Sentis A, Espelt A, Orcau, A, García de Olalla P. La salut als districtes 2015: Eixample. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, ii

4 Índex Presentació... 0 Presentació... 0 Objectiu... 1 Resultats principals... 2 Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població... 2 Els hàbits de salut... 4 L ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives... 5 Salut sexual i reproductiva... 5 La salut percebuda i les malalties transmissibles... 6 L esperança de vida i la mortalitat... 7 Conclusions... 9 iii

5 Presentació Presentació Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat de decisió i gestió econòmica. L Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de Salut Pública de l'ajuntament de Barcelona, i treballa conjuntament amb els districtes. Entre altres funcions, l'aspb a través del Servei de Sistemes d Informació Sanitària, recull i analitza sistemàticament dades sobre la salut i els seus determinants per oferir una visió de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les actuacions prioritàries. En aquest sentit, es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat, i cada dos anys un informe sobre la salut als districtes. L informe Salut als districtes és una anàlisi de la situació de la salut i els seus determinants, en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, els hàbits de salut, l ús de serveis, així com la salut de la població del districte. El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l estat actual de salut de la població del districte de l Eixample. A l Annex I es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d informació, la població estudiada i el càlcul d indicadors. A l Annex II i l Annex III es troben els resultats detallats en forma de taules i figures, respectivament.

6 Objectiu L objectiu d aquest informe és analitzar la situació de salut del districte de l Eixample i la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millora al districte en termes de salut. En particular, s analitzaran: - Les característiques de la població - Els hàbits de salut - L ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives - La salut reproductiva - La salut percebuda i les malalties transmissibles - L esperança de vida i la mortalitat 1

7 Resultats principals Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població L any 2015 el districte de l Eixample comptava amb una població total de persones, de les quals eren homes (46% del total) i eren dones (54%). El mateix 2015 el districte presentava una densitat de població (353,1 habitants/hectàrea), amb un percentatge de llars on conviuen 5 o més persones al voltant del 7%, essent lleugerament inferior al conjunt de Barcelona (7,5%). En l anàlisi per barris, destacar que Sagrada Família i Sant Antoni registraven una alta densitat poblacional (488,6 i 477,5 habitants/hectàrea) representant una densitat el doble que la que presentava la Dreta de l Eixample (204,1 habitants/hectàrea). En l anàlisi evolutiva, en termes generals, durant total la darrera dècada s observava estabilitat tan en el número d habitants com en l estructura de la mateixa en quan a edat. De la mateixa manera, tant la densitat poblacional com el percentatge de llars on conviuen 5 o més persones s havien mantingut relativament estables en el temps en els darrers anys. L Eixample presentava una piràmide poblacional en relació a l edat per el 2015 molt similar a la que s observava pel conjunt de Barcelona, pel que fa a la població jove, per exemple el 44,50% dels homes i el 37,6% de les dones tenien entre 15 i 44 anys a l Eixample comparat amb el 42,2% dels homes i el 37,5% de les dones a Barcelona. Així mateix, homes i dones de 75 anys o més vivien soles a l Eixample. L índex de sobre envelliment i el percentatge de gent gran que viu sola eren molt similars entre districte i ciutat. Tampoc s observaven diferències destacables entre els barris del districte de l Eixample pel que feia referència a l estructura de la població segons l edat. Per altra banda, en l evolució en les dades en persones grans, l índex de sobre envelliment a l Eixample es va anar incrementant des de 1996 a 2011, i amb un lleuger descens fins enguany, mantenint-se sempre lleugerament per damunt del global de Barcelona tant per homes com per dones. La població estrangera a l Eixample era l any 2015 un 24,8% dels homes i 24,0% de les dones del districte eren d origen estranger; mentre que en el total de Barcelona ho eren un 22,9% i un 21,7%, respectivament. El percentatge de població estrangera procedent de països renta alta era superior a l Eixample que a Barcelona (27,3% en els homes i un 23,7% en les dones a L Eixample vers 20,8% i 19,6% respectivament a Barcelona). La població estrangera procedia principalment de països de Centre i Sud-amèrica seguidament de la Unió Europa dels 15 i d Àsia. Per barris, s observava un percentatge de població estrangera lleugerament superior a Sant Antoni (27,7%) i lleugerament 2

8 inferior a la Nova esquerra de l Eixample (22,8%). Al comparar entre barris també destacava un percentatge superior de persones procedents de països de renda baixa al barri de Sant Antoni i un percentatge superior de persones procedents de països de renda alta al barri de l Antiga esquerra de l Eixample. En l evolutiu s observava un augment de població estrangera notable y continuat a partir de l any 2001 encara que s observava una tendència a l estabilització a partir Aquest mateix comportament evolutiu es va donar al conjunt de Barcelona sempre observant-se valors lleugerament superiors a l Eixample. Pel que feia referència l evolutiu de la distribució de les persones estrangeres segons país de procedència classificades per nivell de renda, des de l any 2001 no s observaven canvis substancials en els percentatges. Per altra banda, l Eixample era un dels districtes amb major nivell socioeconòmic de Barcelona. En relació als indicadors socio-econòmics, el percentatge de població amb estudis universitaris l any 2015 va ser superior als percentatges globals de la ciutat (39,8% dels homes i 38,8% de les dones tenien estudis superiors a l Eixample). La Dreta de l Eixample i l Antiga Esquerra de l Eixample presentaven valors de renda familiar bastant per sobre del districte i la ciutat, i així mateix, presentaven millors nivells d instrucció i nivells inferiors d atur. En canvi, els barris d el Fort Pienc, Sagrada Família i Sant Antoni mostraven una renda familiar per sota el valor de referència de Barcelona així com nivells lleugerament superiors d atur. En l anàlisis evolutiu, el nivell educatiu de la població de l Eixample havia millorat els darrers anys, la proporció de persones sense estudis havia disminuït notablement (de 9,7% el 1996 a 2,7% el 2015 en el cas dels homes i de 16,4% a 4,3% en el cas de les dones). L atur, es va mantenir estable en els darrers anys entorn al 8%. Per altra banda en el seu anàlisi més en detall, l atur va mantenir el mateix valor tant per homes com per dones (8,5%) al total del districte, i l atur de llarga duració (més de 12 mesos) era entorn al 40% a tots els barris observant-se els valors superiors als barris del Fort Pienc i de la Sagrada Família (43,4% i 43,1%) i inferiors a l Antiga esquerra de l Eixample (37%). Igualment, a l Eixample la renda familiar disponible s havia mantingut estable presentant-se com una de les més altes de la ciutat durant els darrers anys (l any 2001, era de 116,3 essent 100 el valor de referència de Barcelona i va passar a ser de 115,9 l any 2015). En relació a altres indicadors socio-econòmics, pel que feia referència a l absentisme escolar, l any 2014 no va arriba al 1% (0,14%). En els assumptes relacionats amb l habitatge, a tot el districte predominaven els habitatges construïts abans del 1961 amb percentatges entorn al 50-70%, menys en el cas del Fort Pienc i la nova Esquerra de l Eixample on aproximadament el 45% del habitatges eren del Es van comptabilitzar 121 persones sense llar, 15 habitatges per emergències socials i sol licitants d habitatge de protecció oficial al districte. En relació al índex de victimització 3

9 del districte, o percentatge de persones entrevistades del districte que han estat víctimes d un o més fets que han considerat delictius el darrer any, va resultar ser d un 25,3%. Finalment a nivell de L Eixample es van comptabilitzar 195 expedients de PIRMI (Renda Mínima d Inserció) actius (1,2 de la població del districte), 931 persones usuàries dels Centres de Serveis Socials que han rebut ajuts d'àmbit econòmic (3,5%) i 452 persones amb plaça fixa al servei de menjador Social (1,7%). Els hàbits de salut Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, en quan a l obesitat, el percentatge d homes obesos a l Eixample era superior que al global de Barcelona per tots els rangs d edat (per exemple 30,4% vers 13,9% respectivament entre 35 i 44 anys). En canvi en les dones, a excepció dels rang d edat entre anys, el percentatge de dones obeses a l Eixample era inferior que al global de Barcelona (per exemple 8,8% al districte vers 20,2% a la ciutat respectivament entre les dones de 65 anys o més). S observaven percentatges lleugerament inferiors de sedentarisme en homes i lleugerament superiors en dones respecte els de Barcelona (menys en les dones de 65 o més anys d edat). Finalment, pel que feia referència al consum de tabac en els homes per sobre dels 24 anys de edat s observava un percentatge inferior a L Eixample que a Barcelona (per exemple 19,5%, vers 25,8% respectivament en homes entre anys), i en els homes de anys un percentatge superior al districte (23,8% i 18,0% respectivament). En dones, s observava un percentatge inferior a l Eixample que a Barcelona per sota del 55 anys d edat (per exemple 19,0%, vers 28,4% respectivament en dones entre anys) i un percentatge superior a l Eixample en dones de 55 anys o més (per exemple, 25,7% i 20,4% respectivament en dones de 65 o més anys d edat). Els inicis de tractament per drogues al districte de l Eixample han passat de 526 inicis per cada homes de 15 a 54 any l any 2004 a 442 per cada homes l any Durant el període 2004 al 2015 el nombre d inicis anual s ha situat al voltant dels 450 inicis de tractament. L any 2015 hi ha hagut un petit increment de la taxa d inicis per consum trastorn de consum d alcohol tant en homes com en dones respecte l any Tot i que la tendència d inicis de tractament al districte de l Eixample és semblant a la de la ciutat, la magnitud de les taxes és inferior. 4

10 L ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives Segons les dades acumulades de l Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona del 2011 al 2014, la majoria de la població de L Eixample tenia cobertura sanitària exclusivament pública encara que lleugerament per sota del global de la ciutat, i aproximadament el 40% tenia a més una assegurança privada, proporció superior a la de la ciutat de Barcelona. En relació a les consultes als serveis de salut, un alt percentatge de la població de l Eixample, amb valors molt similars tan en homes com en dones pel global de Barcelona, va visitar un metge/essa de capçalera l any anterior a l enquesta, o un pediatre en el cas de la població infantil, observant-se unes proporcions de visites superiors al 65% en tots els casos i destacant-ne proporcions superiors al 90% en edats més extremes (per sota del 15 anys i per sobre dels 65 anys). La visita a l especialista mostrava uns percentatges molt similars per sobre del 80% en totes les edats, tan a L Eixample com a Barcelona. En les consultes a urgències s observaven percentatges lleugerament inferiors al districte en comparació a Barcelona, amb valors més elevats en persones per sota dels 15 anys i per sobre dels 65 anys. D altra banda, el consum de medicaments era molt similar entre l Eixample i el global de Barcelona tant en homes com en dones i gradualment superior en quan augmenta el rang d edat de tal manera que per sobre dels 65 anys s observen percentatges de consum de medicaments els últims dos dies del 90% o superiors. Dins la sisena ronda ( ) del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama a L Eixample dones entre 50 i 69 anys d edat foren convidades a realitzar-se mamografies de cribratge, de les quals van participar un 46,6%. La participació s havia mantingut estable en la darrera dècada. La taxa de càncers detectats havia anat oscil lant lleugerament en els darrers anys, essent de 4,6 càncers detectats per dones en aquesta sisena ronda. L ABS amb major participació fou la 2I (Sagrada Família) (59,6%) i la de menor participació fou la 2B (Via Roma) (40,3%). On es van detectar més càncers va ser al 2C (Esquerra de l Eixample) amb 11 casos. Salut sexual i reproductiva La natalitat del districte de l Eixample mostrava un lleuger augment respecte a la dels darrers anys i mostrava valors inferiors als de la ciutat de Barcelona (8,1 per 1000 habitants i de 8,7 per 1000 habitants, l any 2014 respectivament). L any 2014, tant els embarassos com la fecunditat i els avortaments de les dones en edat fèrtil (15-49 anys) del districte de l Eixample es van situar per sota dels de la ciutat de Barcelona, de tal manera que els embarassos al districte van ser 44,1 per 1000 dones de 15 a 49 anys i a Barcelona de 51,4 per 1000 dones de 15 a 49 anys. Des de l any 2009, s observava 5

11 un augment en els embarassos a l Eixample al contrari del que succeïa a Barcelona. Aquest creixement dels embarassos en el districte es devia a un lleuger augment també des del 2009 tan en la fecunditat com en els avortaments (veure pàgina 27 del PowerPoint als annexes). L any 2014, en dones adolescents (15 a 19 anys) els naixements a l Eixample mostraven valors inferiors als de Barcelona, 1,8 per 1000 dones de 15 a 19 anys a l Eixample en comparació a 6,1 per 1000 dones de 15 a 19 anys al global de la ciutat. Podem observar com es mantenia el descens de la fecunditat al districte des de l any 2008 de la mateixa manera que s observava al conjunt de la ciutat però sempre amb valors inferiors al districte, malgrat tot també s observava un increment puntual al 2012 a l Eixample. D aquesta manera, la taxa de fecunditat en dones adolescents a l Eixample va passar de 5,4 el 2008 a 1,8 el 2014 (veure pàgina 28 del PowerPoint als annexes). Pel que feia referència als indicadors de resultats negatius de l embaràs (baix pes en néixer, prematuritat i baix pes per edat gestacional), l any 2014 els valors de tots tres indicadors van ser inferiors a l Eixample que a Barcelona destacant la diferència en el percentatge de baix pes en néixer (presentant baix pes en néixer un 7,4% del naixements a Barcelona en comparació al 6,3% a l Eixample). En els valors acumulats entre 2010 i 2014 continuàvem observant valors inferiors per l Eixample tot i que amb una diferència menor amb el de la ciutat, en el cas del baix pes en néixer un 7,2% del naixements a Barcelona en comparació al 6,3% a l Eixample. Malgrat tot, des de l any 2005 a l Eixample s havia produït un descens en els tres indicadors, com es el cas per exemple del percentatge de baix pes en néixer (passant del 2005 al 2014 del 7,4% al 6,4%) o en el percentatge de prematuritat (passant del 2005 al 2014 del 6,9% al 6,2%). La salut percebuda i les malalties transmissibles Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, en relació a la mala salut percebuda podíem observar un augment progressiu conforme augmentava l edat en ambdós sexes, des d un percentatge inferior al 5% en menors de 15 anys a un percentatge entorn al 40-50% en persones de 65 anys o més. En els homes observàvem una percepció de mala salut similar entre l Eixample i Barcelona, per exemple en els homes de 65 anys un 41,2% declaraven percepció de mala salut a L Eixample i a Barcelona un 39,4%. En les dones les diferències entre el districte i la ciutat eren majors declarant pitjor salut percebuda les dones de la ciutat en comparació amb les de l Eixample, de manera més significativa entre les dones entre anys d edat (13,9% a l Eixample vers 25,8% a Barcelona). Pel que feia referència a la salut mental (risc de patiment psicològic) també s observava un augment progressiu 6

12 amb l edat en ambos sexes, mostrant-se superior a la ciutat que al districte menys en el grup d homes de 65 anys o més que presentaven valors superiors a l Eixample. El risc de patiment psicològic va ser del 12,5% en els homes de 65 anys o més i del 15% en les dones de la mateixa edat. D altra banda, segons dades del registre de malalties de declaració obligatòria, l any 2014 la taxa d incidència de tuberculosi per habitants va ser de 12,6 en els homes i 6,3 en les dones, valors inferiors a la ciutat de Barcelona (23,7 per homes i de 13,3 per dones). S observava, a més a més, una evolució favorable de la malaltia, tant en homes com en dones. Per barris, el barri de Sant Antoni presentava la incidència mitjana més elevada en els darrers cinc anys en homes (29 per habitants) i en dones és la Nova esquerra de l Eixample el barri que més destacava (13,5 per habitants). Quan al VIH destacar l evolució favorable de la malaltia, tant en homes com en dones. El barri de St Antoni presenta la incidència mitjana més elevada en els darrers cinc anys en homes i en dones és la Nova esquerra de l Eixample el barri que destaca. L esperança de vida i la mortalitat L any 2013, la taxa de mortalitat en homes (974,0 per habitants) i en dones (530,1) va ser similar respecte el global de Barcelona (974,7 i 542,1, respectivament). L esperança de vida a l Eixample en néixer era de 81,2 anys en homes i 86,9 anys en dones, també similar per tant als 80,7 i 86,6 en homes i dones de Barcelona ciutat, respectivament. Per altra banda, la mortalitat prematura (mesurada en anys potencials de vida perduts, APVP) va ser inferior a l Eixample respecte el total de Barcelona (la raó d APVP comparativa amb Barcelona fou de 82,8 pels homes i 84,2 per les dones). Tanmateix, s observaven desigualtats en la mortalitat en els barris de L Eixample el període , en el cas dels homes la dreta de l Eixample i Sant Antoni presentaren lleugerament més mortalitat, mostrant Sant Antoni i el Fort Pienc els valors d esperança de vida més baixos (al voltant de 80 anys), al contrari, la Sagrada Família va registrar menys mortalitat i per tant una major esperança de vida (87,5 anys). En el cas de les dones l esperança de vida al néixer menor s observava al barri del Fort Pienc (80,5 anys) i la major al barri de la Sagrada Família (87 anys). Pel que fa referència a la raó de mortalitat s observaven pitjors valors en comparació als valors de Barcelona al barri de la dreta de l Eixample tant en homes com en dones, i millors valors que a la ciutat als barris de Sagrada Família en homes i de Nova Esquerra de l Eixample en dones. En relació a la raó de mortalitat prematura s observaven millors valors en comparació als valors de Barcelona al barri del Fort Pienc tant en homes com en dones, 7

13 i pitjors valors que a la ciutat als barris de Sant Antoni en homes i de l Antiga Esquerra de l Eixample en dones. En l anàlisi evolutiva, la mortalitat a L Eixample va disminuir lleugerament tant en homes com en dones l any 2013 respecte l any anterior i tant al districte com a la ciutat, l evolució de la mortalitat presenta una tendència decreixent des de l any La taxa de mortalitat tant en els homes com en les dones havia anat disminuint en el temps (i augmentant l esperança de vida), però la raó de mortalitat comparativa es va mantenir relativament estable, mostrant-se similar de la de Barcelona (el 2013 la raó de mortalitat comparativa amb Barcelona fou de 99,9 en els homes i 97,8 en les dones). El comportament descrit per a la relació entre la mortalitat de L Eixample i Barcelona va ser el mateix que segueixen l esperança de vida en néixer en homes i dones i la mortalitat prematura en dones, sempre mostrant valors similars entre el districte i la ciutat. Pel que fa referència a l anàlisi evolutiva de la mortalitat prematura en homes si que s observava una raó comparativa amb la ciutat que mostra valors inferiors a l Eixample que a Barcelona tot i que es podia observar com les diferències de les taxes entre districte-ciutat s escurçaven amb el pas del temps. Pel que feia referència a les principals causes de mort l any 2013, en homes i dones entre 15 i 44 anys, al ser la mortalitat molt baixa a nivell de districte no es podien extreure conclusions clares per a aquest rang d edat (observem 48 homes i 31 dones mortes entre 15 i 44 anys l any 2013). En el grup de persones entre 45 a 74 anys d edat, la primera causa de mort el 2013 continuava essent el càncer de pulmó en el homes, seguit de la malaltia isquèmica del cor; i en les dones el càncer de mama seguit de càncer de pulmó. En les persones de 75 anys o més les dues primeres causes de mort en homes van ser la malaltia isquèmica del cor i seguidament la malaltia cerebrovascular i en dones la Demència Senil i la malaltia isquèmica del cor respectivament. En relació a l anàlisi evolutiva, a l igual que passa al global de Barcelona, s observava una disminució de la mortalitat en persones joves de 15 a 44 anys aproximadament a la meitat des de l any 2004 a l any 2013 tan en els homes com en les dones. També en els grups d edats de 45 a 74 anys i en els majors de 75 anys s observava una disminució de la taxa de mortalitat estandarditzada tant en homes com en dones. Per causes, destacar els darrers anys un augment de la mortalitat per càncer de pulmó en dones de 45 a 74 anys. Finalment, en els majors de 75 anys s observava una disminució continuada de la mortalitat per malaltia isquèmica del cor en ambdós sexes i per malaltia cerebrovascular en dones tot i que continuava sent una de les dues primeres causes de mort en ambos sexes. 8

14 Conclusions El present informe descriu la salut i els determinants de la salut de la població del districte de l Eixample, així com la seva evolució. Cal tenir en compte que les dades provinents de les enquestes de salut de Barcelona, així com la informació per barris, i altres dades poc freqüents tenen una validesa limitada per realitzar inferències al nivell del districte ja que el reduït nombre de casos pot fer fluctuar les estimacions. La piràmide poblacional del districte mostrava una estructura molt similar a la de Barcelona amb una major representació de persones entre 30 i 44 anys per una banda i de anys per un altre; tanmateix s observaven elevats índexs de sobre-envelliment i de gent gran vivint sola també similars als valors que presentava la ciutat. El districte presentava una densitat de població amb valors superiors al global de Barcelona. També la població estrangera a l Eixample, era superior a la del global de Barcelona sobretot el percentatge de població estrangera procedent de països renta alta. Per barris, s observava un percentatge de població estrangera lleugerament superior a Sant Antoni que també destacava per ser el barri amb un percentatge superior de persones procedents de països de renda baixa. Per contra, l Antiga esquerra de l Eixample era el barri amb un percentatge superior de persones procedents de països de renda alta. L Eixample era un dels districtes amb major nivell socioeconòmic de Barcelona. El percentatge de població amb estudis universitaris va ser superior als percentatges globals de la ciutat. La Dreta de l Eixample i l Antiga Esquerra de l Eixample presentaven valors de renda familiar bastant per sobre del districte i la ciutat, i així mateix, presentaven millors nivells d instrucció i nivells inferiors d atur. En canvi, els barris d el Fort Pienc, Sagrada Família i Sant Antoni mostraven una renda familiar per sota el valor de referència de Barcelona així com nivells lleugerament superiors d atur. Pel que fa referència als hàbits de vida de la població de L Eixample, el percentatge d homes obesos a l Eixample era superior que al global de Barcelona per tots els rangs d edat. En canvi en les dones, menys per el rang d edat entre anys, el percentatge de dones obeses a l Eixample era inferior que al global de Barcelona. S observaven percentatges lleugerament inferiors de sedentarisme en homes i lleugerament superiors en dones respecte els de Barcelona. Respecte el tabaquisme encara que semblava que havia disminuït l hàbit durant l última dècada en els més joves, en la resta de les edats en els adults semblava que es mantenia entorn al 30% tan a L Eixample com a Barcelona. Quan als inicis de tractament drogues, l Eixample presenta valors inferiors als de Barcelona, tot i que el 2015 hi ha hagut un lleuger increment. 9

15 La cobertura sanitària era exclusivament pública en aproximadament un 55% de la població de l Eixample, amb un percentatge d habitants amb doble cobertura superior al global de la ciutat superant el 40% tant en homes com en dones. La consulta tant al metge/essa de família com al especialista el darrer any presentava percentatges elevats tan al districte com a la ciutat observant-se uns percentatges lleugerament inferiors per a l Eixample i una tendència a ser inclús superiors en edats més extremes de la vida tan la districte com a la ciutat. Un comportament similar s observava amb les consultes als serveis de urgències, més consultes en edats extremes i percentatges inferiors a l Eixample que a Barcelona. El consum de medicaments era elevat en tota la població, superior al 50% en les dones i en els homes de 45 anys o més d edat, i en persones de 65 anys o més d edat era del 90% o superior. Per altra banda s observava un augment en els darrers anys de la participació en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama, que tradicionalment havia estat baixa en aquest districte. Els darrers anys, els embarassos al districte de l Eixample es mostraven estables i per sota del global de la ciutat, igual que la fecunditat i els avortaments, no obstant, els darrers anys les diferències en els embarassos respecte la ciutat s han escurçat, principalment degut a un descens de la fertilitat a la ciutat. Tant a l Eixample com a Barcelona i tant en homes com en dones, la salut percebuda i la salut mental eren pitjors a partir dels 45 anys d edat, sobretot a partir dels 65 anys, i en general s observaven percentatges de mala salut percebuda i mala salut mental superiors en homes de 65 anys o més a l Eixample que a la ciutat i superiors en dones de 45 anys o més a la ciutat que al districte. La taxa d incidència de tuberculosi a l Eixample era la meitat que la que presentava la ciutat de Barcelona. S observava, a més a més, una evolució favorable de la malaltia, tant en homes com en dones. Respecte del VIH destacar l evolució favorable de la malaltia, tant en homes com en dones, però al barri de St Antoni la incidència en homes es més alta que la mitjana, i en dones és ho és la Nova esquerra. A L Eixample continuava havent-hi una mortalitat lleugerament inferior respecte la ciutat i en la comparativa per barris amb la ciutat s observava un excés de mortalitat prematura sobretot al barri de Sant Antoni i només en els homes. L evolució de la mortalitat al districte va ser positiva i disminuïen les desigualtats respecte Barcelona. En consonància, l esperança de vida augmentava en ambdós sexes i les diferencies respecte la ciutat en homes (que és on eren de major magnitud ) van disminuir des de l any S observava un descens de la mortalitat en totes les franges d edat mostrantse un descens més marcat en la població jove tant en els homes com en les dones. En 10

16 la població més gran, continuava la disminució de la mortalitat per causes cardiocerebrovasculars, de manera que el càncer de pulmó i el càncer de mama es situaven com les primeres causes de defunció prematura. L Eixample era un dels districtes amb menys privació socioeconòmica de Barcelona. Malgrat tot, les necessitats de salut del districte requereixen ressaltar igualment la importància de prioritzar l enfocament de salut en totes les polítiques i instaurar principalment polítiques socials, d ocupació i integració, que facilitin les condicions de vida i treball adients per millorar la salut de la població. 11

17 Annex I Metodologia

18 Presentació L informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com, l ús de serveis de la població del districte. A continuació es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d informació i la població estudiada, així com la definició i el càlcul dels indicadors analitzats a l informe. Edició Agència de Salut Pública de Barcelona,

19 Població d estudi i fonts d informació La població d estudi correspon a la població resident als districtes de la ciutat de Barcelona, segons les dades de residència referides en els registres analitzats. Per l elaboració de l informe s han utilitzat les fonts d informació de caràcter poblacional disponibles a l Agència de Salut Pública de Barcelona (taula 1). Taula 1. Indicadors Fonts d informació utilitzades pel càlcul d indicadors. Font d informació Característiques de la població Padró Municipal d Habitants Estadístiques de l Ajuntament i la Generalitat Els hàbits de salut Enquesta de Salut de Barcelona Sistema d Informació de Drogodependències L ús de serveis i la realització de pràctiques preventives Enquesta de Salut de Barcelona Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama La salut reproductiva Registre de Natalitat Registre d Interrupcions Voluntàries de l Embaràs La salut Enquesta de Salut de Barcelona Registre de Malalties de Declaració Obligatòria La mortalitat Registre de Mortalitat Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal 2

20 Padró Municipal d Habitants El Padró Municipal d Habitants és competència de l Ajuntament de Barcelona, a qui correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l Institut Municipal d Informàtica (IMI) qui s encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les seves dades a l Institut Nacional d Estadística (INE), qui centralitza la informació i la retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l any Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d anys anteriors. Estadístiques socio-econòmiques de l Ajuntament i Generalitat D altra banda, s han consultat diverses fonts d informació de l Ajuntament i la Generalitat que contenen diversos indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la ciutat i dels barris. Les fonts d aquests indicadors són les següents: Registres del Consorci d Educació de Barcelona; Atur registrat a les Oficines del Treball de la Generalitat. Departament d Empresa i Ocupació; Dirección General del Catastro. Ministerio de Economía y Hacienda; Memòria de l Equip de Detecció dels Serveis d Inserció Social; Memòria del Consorci de l Habitatge de Barcelona; Enquesta de Victimització de Barcelona; Registres de l Institut Municipal de Serveis Socials. Enquesta de Salut de Barcelona L Enquesta de Salut de Barcelona (ESB), que es duu a terme des de l ASPB, té per objectiu proporcionar informació actualitzada sobre la salut de la població i els seus determinants, les conductes relacionades amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris i la realització de pràctiques preventives. Així mateix, també permet estudiar la incidència i l evolució de les desigualtats socio-econòmiques en l estat de salut. L Enquesta de Salut de Barcelona proporciona estimacions fiables pel conjunt de la ciutat, així com per cada un dels districte. L ESB 2011 és la sisena enquesta impulsada per l ASPB, essent les altres les de 1983, 1986, 1992, 2001 i Per obtenir més detall es poden consultar els Manuals al web de l ASPB. 1 1 Enquestes de Salut de Barcelona. Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: 3

21 També s han utilitzat les dades de l Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades dels anys 2011 al 2014 per la ciutat de Barcelona que es duu a terme pel Departament de Salut amb els mateixos objectius que l ESB i compartint una metodologia comuna. Sistema d Informació de Drogodependències El Sistema d Informació de Drogodependències de Barcelona es genera a través de la informació procedent de les urgències hospitalàries, la mortalitat per reacció aguda a drogues, els inicis de tractament per alcohol i altres drogues, i de les xeringues donades a injectors de drogues. 2 El registre d Inicis de tractament per substàncies psicoactives es conforma de les dades que envien mensualment els Centres d'atenció i Seguiment de drogues (CAS) de la ciutat de Barcelona. D altra banda, el registre de mortalitat per reacció aguda a substàncies psicoactives es nodreix de totes les morts per causes no naturals que són examinades al Institut de Medicina Legal de Catalunya. Registre del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama D acord amb el Pla de salut de Catalunya i de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat, l any 1995 s implanta el Programa de Detecció de Càncer de Mama. El Programa, de cobertura universal, adreçat a dones de 50 a 69 anys residents a la ciutat de Barcelona. 3 L any 2001 es posa en marxa l Oficina Tècnica del Programa, a l ASPB, per tal de dur a terme la coordinació a nivell de ciutat. El Sistema d Informació registra l activitat del Programa a partir de les dades dels hospitals proveïdors que realitzen les mamografies: Parc de Salut Mar (Hospital del Mar i Hospital de l Esperança), Hospital del Vall d Hebrón, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Clínic. Registre de Natalitat Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares. L Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport informàtic. Aquesta informació s envia a l INE per tal que n elabori les estadístiques oficials de tot l Estat Espanyol. L ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l any de naixement. A l ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat 2 Sistema d'informació de drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: 3 Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: 4

22 es classifica en percentils de pes segons l edat gestacional i d acord amb les taules de creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l ASPB. 4 Registre d Interrupció Voluntària de l Embaràs Les dades procedeixen del Registre d Interrupcions Voluntàries de l Embaràs (IVE) de Catalunya (Departament de Salut). La informació s obté del qüestionari d IVES, que és confidencial i que recull dades sociodemogràfiques de la dona i del motiu de la interrupció de l embaràs. Aquest registre no inclou els avortaments espontanis. L ASPB rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge d 1 any respecte l any d avortament. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al web de l ASPB. 4 Registre de Malalties de Declaració Obligatòria El Servei d Epidemiologia de l ASPB, a través d un sistema de vigilància activa, és responsable del registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) dels residents a la ciutat de Barcelona. Les principals fonts d informació de les MDOs són els centres d atenció primària i els hospitals i clíniques de la ciutat, així com notificacions procedents de metges que treballen en mutualitats mèdiques o altres centres assistencials i de metges que donen assistència privada. Per obtenir més detall es poden consultar les estadístiques de MDOs al web de l ASPB. 5 Registre de Mortalitat Les dades del registre de mortalitat es recullen de les butlletes oficials (el certificat mèdic de defunció, el qual és emplenat pel metge/essa, i el Butlletí Estadístic de Defunció, emplenat pel familiar de la persona difunta). Aquest registre conté informació de les defuncions de residents a Barcelona. L Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) rep la informació amb dos anys de decalatge respecte l any de la defunció. A l ASPB, les dades són depurades i contrastades amb registres complementaris, com el Padró Municipal d Habitants de Barcelona, el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal de Barcelona de l ASPB i la informació proporcionada per l Institut de Medicina 4 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: 3 El control de malalties Vigilància epidemiològica i intervenció. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: 5

23 Legal de Catalunya de les defuncions amb intervenció judicial. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Mortalitat al web de l ASPB. 6 Indicadors Per l obtenció dels indicadors s utilitzarà majoritàriament el Sistema d Informació SISalut de l ASPB. El SISalut permet disposar de les dades dels registres de l ASPB homogeneïtzades i normalitzades, i posteriorment, permet reunir i generar el gran volum d indicadors anuals i evolutius. Els indicadors que es mostren a l informe s han calculat per cadascun dels districtes i pel conjunt de Barcelona ciutat, es mostren per separat per homes i dones, i sempre que les dades ho han permès, es mostren per cadascun dels barris o Àrees Bàsiques de Salut 7 (ABS) que formen part del districte. 8 Els resultats es presenten en forma de taules (Annex II) i figures (Annex III). 6 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: 7 L àrea bàsica de salut és la unitat territorial elemental on es presta l atenció primària de salut, i que constitueix l eix vertebrador del sistema sanitari 8 Informació per ABS, Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a: hhttp://aspb.cat/quefem/2011_tmp.htm 6

24 Annex II Resultats detallats

25 Presentació L informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així com l ús de serveis de la població del districte. A continuació es presenten els resultats detallats dels indicadors, a partir de les diferents fonts d informació analitzades, en forma de taules evolutives anuals, així com de taules comparatives per barris o Àrees Bàsiques de Salut (ABS) per aquells indicadors dels quals es disposa d aquests nivells de desagregació. Edició Agència de Salut Pública de Barcelona,

26 Índex Presentació... 2 Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Eixample Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Eixample Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Eixample Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socio-econòmics. Eixample Taula 5. Distribució d altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de l Eixample, Taula 5. Distribució d altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de l Eixample, (continuació)... 9 Taula 6. Evolució dels indicadors de salut sexual i reproductiva. Eixample Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Eixample Taula 8. Evolució dels indicadors d ús de drogues. Eixample Taula 9. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Eixample Taula 10. Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Eixample Taula 11. Evolució dels indicadors d ús de serveis. Eixample Taula 12. Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de mama. Eixample Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama. Eixample 2013 (6ª ronda) Taula 14. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Eixample Taula 15. Evolució de les principals causes de mortalitat en els homes. Taxes estandarditzades 1 per edat per habitants. Eixample Taula 16. Evolució de les principals causes de mortalitat en les dones. Taxes estandarditzades 1 per edat per habitants. Eixample Taula 17. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe per barris. Eixample

27 Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Eixample Homes * Població Edat 0-14 anys 12,3% 12,2% 11,9% 12,1% 12,0% 12,1% 12,1% 12,2% anys 21,7% 19,7% 19,5% 17,4% 17,0% 16,6% 16,3% 16,2% anys 22,0% 23,4% 26,1% 27,3% 27,5% 27,6% 27,6% 27,1% anys 24,6% 24,3% 24,6% 25,7% 25,9% 25,9% 26,0% 26,1% anys 11,6% 10,4% 8,7% 8,4% 8,5% 8,8% 9,2% 9,4% >=75 anys 8,4% 8,9% 9,0% 9,2% 9,2% 9,1% 8,8% 8,9% Sobre-envelliment 41,9% 45,9% 50,8% 52,4% 51,9% 51,0% 49,0% 48,6% Gent gran que viu sola anys 8,1% 9,9% 11,8% 14,4% 14,5% 14,6% 14,9% 14,9% anys 10,3% 13,0% 13,7% 14,6% 15,2% 15,7% 15,7% 15,5% >=85 anys 15,0% 21,0% 21,4% 21,7% 21,5% 21,6% 20,9% 21,9% Població estrangera 3,8% 7,7% 19,9% 23,5% 24,3% 24,6% 24,9% 24,8% Països de renda alta** 31,7% 24,2% 12,4% 25,2% 26,2% 27,3% 28,1% 27,3% Països de renda mitja** 66,4% 74,5% 82,4% 72,9% 71,6% 70,5% 69,6% 70,4% Països de renda baixa** 1,6% 1,2% 5,0% 1,8% 2,1% 2,1% 2,1% 2,2% Dones * Població Edat 0-14 anys 9,6% 9,7% 9,7% 9,8% 9,8% 9,8% 9,9% 9,9% anys 17,4% 16,1% 16,8% 15,6% 15,4% 15,1% 14,9% 14,9% anys 20,0% 21,2% 22,3% 22,9% 23,2% 23,4% 23,5% 23,2% anys 24,4% 24,2% 25,0% 26,1% 26,1% 26,1% 26,1% 26,2% anys 14,1% 12,5% 10,2% 9,7% 9,8% 10,0% 10,5% 10,7% >=75 anys 14,8% 15,5% 15,8% 15,9% 15,7% 15,6% 15,2% 15,1% Sobre-envelliment 51,1% 55,5% 60,8% 62,0% 61,7% 60,8% 59,1% 58,6% Gent gran que viu sola anys 26,5% 26,5% 25,4% 26,4% 26,2% 26,3% 26,5% 26,1% anys 35,6% 41,3% 39,8% 38,8% 38,5% 38,9% 38,2% 37,6% >=85 anys 25,5% 39,8% 40,6% 42,5% 43,6% 44,0% 44,1% 44,5% Població estrangera 3,7% 7,6% 18,0% 22,1% 23,0% 23,6% 24,0% 24,0% Països de renda alta** 37,4% 23,3% 21,3% 23,0% 23,5% 24,2% 24,7% 23,7% Països de renda mitja** 61,0% 75,6% 77,9% 76,0% 75,5% 74,7% 74,2% 75,1% Països de renda baixa** 1,2% 0,8% 0,5% 0,8% 0,9% 0,9% 1,0% 1,0% Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*) L indicador Gent gran que viu sola correspon a l any 2000 (**) Percentatges respecte el total de població estrangera 4

28 Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Eixample Homes El Fort Pienc Sagrada Família Dreta de l Eixample Antiga Esquerra Eixample Nova Esquerra Eixample Sant Antoni Població Edat 0-14 anys 12,9% 11,7% 13,6% 12,1% 11,8% 11,3% anys 16,0% 16,2% 16,3% 16,6% 16,3% 15,7% anys 27,3% 26,7% 26,4% 27,8% 26,3% 28,8% anys 25,8% 26,9% 26,1% 25,6% 26,1% 26,0% anys 9,4% 9,1% 9,5% 8,8% 10,4% 8,9% >=75 anys 8,5% 9,3% 8,0% 9,0% 9,1% 9,3% Sobre-envelliment 47,6% 50,5% 45,5% 50,8% 46,6% 51,2% Gent gran que viu sola anys 12,4% 12,8% 18,5% 16,4% 14,4% 15,0% anys 14,4% 16,2% 16,5% 15,4% 14,7% 15,7% >=85 anys 24,2% 22,3% 24,0% 21,4% 19,8% 21,3% Població estrangera 25,3% 24,1% 24,5% 25,9% 22,8% 27,7% Països de renda alta** 25,3% 20,0% 41,6% 32,5% 21,9% 24,5% Països de renda mitja** 72,3% 77,3% 56,8% 66,0% 76,5% 71,4% Països de renda baixa** 2,3% 2,6% 1,4% 1,3% 1,6% 3,9% Dones El Fort Pienc Sagrada Família Dreta de l Eixample Antiga Esquerra Eixample Nova Esquerra Eixample Sant Antoni Població Edat 0-14 anys 10,6% 9,3% 10,7% 10,1% 9,7% 9,7% anys 15,1% 14,4% 15,1% 15,3% 15,3% 13,8% anys 23,8% 23,4% 23,3% 23,3% 22,2% 23,8% anys 25,9% 27,0% 25,8% 25,5% 26,8% 25,6% anys 10,7% 10,7% 9,8% 10,4% 11,4% 10,8% >=75 anys 13,9% 15,3% 15,2% 15,4% 14,6% 16,3% Sobre-envelliment 56,5% 58,9% 60,8% 59,6% 56,3% 60,1% Gent gran que viu sola anys 23,0% 26,9% 26,3% 28,2% 25,9% 25,4% anys 38,0% 38,1% 36,7% 35,9% 37,5% 39,4% >=85 anys 39,3% 45,1% 35,3% 45,8% 48,4% 52,1% Població estrangera 24,3% 24,2% 24,2% 24,5% 22,6% 24,8% Països de renda alta** 23,1% 18,1% 34,7% 27,2% 18,1% 23,2% Països de renda mitja** 75,8% 80,6% 64,4% 71,9% 80,9% 74,8% Països de renda baixa** 0,9% 1,1% 0,7% 0,7% 0,9% 1,8% Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (**) Percentatges respecte el total de població estrangera 5

29 Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Eixample * Densitat d habitants 354,8 332,6 356,2 332,6 355,2 354,3 354,9 353,1 Llars de 5 persones o més 7,3% 5,9% 6,8% 6,3% 6,5% 7,3% 6,7% 6,6% Índex Renda Familiar nd 116,3 114,0 114,4 110,6 116,4 115,9 nd Atur nd nd nd 8,3% 8,9% 8,5% 8,5% 7,8% Nivell d estudis en homes Sense estudis 9,7% 7,4% 6,9% 7,1% 4,7% 4,4% 3,9% 2,7% Primaris 21,7% 19,9% 15,8% 14,1% 12,9% 11,1% 10,6% 11,9% Secundaris 16,8% 16,3% 16,2% 16,5% 16,8% 17,2% 17,5% 16,7% Batxillerat i FPII 28,3% 29,0% 30,7% 27,9% 29,4% 29,6% 29,2% 28,8% Universitaris 22,7% 27,05 30,3% 34,4% 36,1% 37,6% 38,8% 39,8% No consta 0,8% 0,4% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Nivell d estudis en dones Sense estudis 16,4% 12,4% 10,0% 8,6% 6,4% 6,1% 5,5% 4,3% Primaris 28,0% 26,0% 20,9% 18,1% 16,8% 15,5% 15,0% 16,0% Secundaris 17,0% 16,8% 17,0% 17,1% 17,1% 17,1% 17,2% 16,6% Batxillerat i FPII 21,0% 22,6% 25,4% 23,5% 24,7% 24,8% 24,5% 24,2% Universitaris 16,8% 21,7% 26,6% 32,7% 35,0% 36,5% 37,8% 38,8% No consta 0,8% 0,5% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: No disponible (*) L índex de Renda Familiar Disponible correspon a l any

30 Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socio-econòmics. Eixample El Fort Pienc Sagrada Família Dreta de l Eixample Antiga Esquerra Eixample Nova Esquerra Eixample Sant Antoni Densitat d habitants 340,7 488,6 204,1 337,8 431,4 477,5 Llars de 5 persones o més 7,1% 6,1% 7,2% 6,5% 6,4% 6,6% Índex Renda Familiar * 98,0 95,3 150,1 119,2 105,9 94,8 Atur 8,2% 8,2% 6,4% 7,3% 7,9% 8,6% Nivell d estudis en homes Sense estudis 2,9% 3,3% 2,4% 2,5% 2,5% 2,8% Primaris 13,8% 13,9% 7,9% 8,7% 11,5% 16,1% Secundaris 18,1% 19,8% 12,2% 13,9% 16,6% 19,4% Batxillerat i FPII 29,4% 29,4% 27,0% 28,5% 29,7% 28,5% Universitaris 35,8% 33,6% 50,5% 46,4% 39,6% 33,1% No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1% Nivell d estudis en dones Sense estudis 4,4% 5,1% 3,6% 3,8% 4% 5,3% Primaris 16,8% 18,8% 11,4% 12,9% 16,1% 19,9% Secundaris 18,0% 18,8% 13,1% 14,4% 16,9% 18,7% Batxillerat i FPII 24,4% 23,3% 24,5% 25% 24,8% 22,8% Universitaris 36,5% 34,0% 47,4% 43,8% 38,2% 33,2% No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*)Índex de Renda Familiar Disponible i Atur corresponent a l any

31 Taula 5. Distribució d altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de l Eixample, Districte Sagrada Dreta de Antiga Esquerra Nova Esquerra Sant Antoni El Fort Pienc Eixample Família l Eixample Eixample Eixample N % - N % - N % - N % - N % - N % - N % - Educació Absentisme ,14% nd nd nd nd nd nd nd Nd nd nd nd nd Taxa graduació 2 90,7% nd nd nd nd nd nd nd Nd nd nd nd nd Atur 3 Homes ,5% 902 8,7% ,9% 957 7,0% ,0% ,7% ,5% Dones ,5% 945 8,8% ,5% ,2% ,7% ,5% ,5% Llarga duració (total) ,9% ,4% ,1% ,6% ,0% ,0% ,1% Habitatge Antiguitat < ,7% 38,8% 49,8% 71,3% 66,4% 41,9% 56,6% ,5% 46,1% 37,3% 18,7% 28% 44,1% 36% ,2% 13% 10,9% 8,4% 4,7% 12% 6,4% >2005 1,6% 2,1% 2% 1,6% 0,9% 2% 1% Sense llar (carrer) ,9% Sense llar (assentament) 32 7,6% nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd Habitatge per a Emergències Socials 15 7,6% nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd Inscrits Registre HPO ,2% nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd Seguretat Índex victimització 5 25,3% nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd Mapa delictiu 6 23,1% nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible Notes: 1 Absentisme: Casos amb més d un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l escola. 2 Taxa de graduació: Nombre d alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d alumnes matriculats. 3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de 16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals. 4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol licitants d Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona 5 Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat victimes d un o més fets que han considerat delictius el darrer any. 6 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte. IPREM= Indicador Públic de Renta de Efectes Múltiples PIRMI=Renta mínima d inserció 8

32 Taula 5. Distribució d altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de l Eixample, (continuació) Econòmics Nombre d expedients de PIRMI actius Nombre de persones de 60 anys amb ingressos IPREM <1 Nombre de persones de 60 anys amb ingressos IPREM 1-2 Pensions no contributives en majors 65 anys * Usuaris dels Centres de Serveis Socials que han rebut ajuts d'àmbit econòmic * Districte Sagrada Dreta de Antiga Esquerra Nova Esquerra Sant Antoni El Fort Pienc Eixample Família l Eixample Eixample Eixample N % - N % - N % - N % - N % - N % - N % ,2 nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd nd ,2% ,5% ,5% ,2% ,8% ,1% ,7% ,6% ,8% ,6% ,0% ,7% ,5% ,5% , , , , , , , ,5 74 2, , , , , ,6 Menjador Social * 452 1,7 42 1,3 70 1,4 54 1,2 59 1,4 98 1, ,9 Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: no disponible Notes: 1 Absentisme: Casos amb més d un 25% de dies que han faltat de forma injustificada a l escola. 2 Taxa de graduació: Nombre d alumnes que han aprovat el curs escolar pel total d alumnes matriculats. 3 Atur: Percentatge de persones entre 16 i 64 anys registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat sobre el nombre de persones de 16 a 64 anys. Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals. 4 Persones o famílies inscrites al Registre de Sol licitants d Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona 5 Índex de victimització: Percentatge de persones entrevistades del districte que han estat victimes d un o més fets que han considerat delictius el darrer any. 6 Mapa delictiu: Percentatges de fets de victimització el darrer any que han ocorregut al districte. IPREM= Indicador Públic de Renta de Efectes Múltiples PIRMI=Renta mínima d inserció 9

33 Taula 6. Evolució dels indicadors de salut sexual i reproductiva. Eixample Naixements Taxa de natalitat x hab. 8,5 8,2 8,3 8,2 8,1 7,9 8,0 8,3 7,7 8,1 Taxa de fecunditat x dones Dones anys 33,9 32,8 33,6 32,8 32,2 31,8 32,7 34,5 31,61 33,6 Dones anys 5,4 3,5 4,0 5,4 4,4 3,8 1,5 4,4 2,41 1,8 IVEs Taxa d IVEs x dones anys 7,8 9,5 12,2 12,2 9,6 9,5 10,6 9,1 11,01 10,4 Embarassos Taxa d embarassos x dones anys 41,7 42,3 45,8 45,0 41,8 41,3 43,2 43,1 42,6 44,1 Naixements amb pes <2.500 gr. 7,4% 7,3% 6,7% 6,9% 6,7% 6,4% 6,3% 6,6% 5,78% 6,35% Naixements prematurs < 37 set.gestació 6,9% 6,3% 6,0% 6,6% 6,9% 5,6% 6,2% 5,9% 5,54% 6,21% Naixements de baix pes x edat gestacional (pct 10) 7,5% 8,3% 5,5% 5,8% 5,6% 5,5% 5,9% 5,2% 6,72% 6,35% Font: Registre de Natalitat de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona i Registre d Interrupcions Voluntàries de l Embaràs, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. IVE: Interrupció Voluntària de l Embaràs pct: percentil 10

34 Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Eixample Homes * * Barcelona Mala salut percebuda 0-14 anys 1,8% 9,4% 0,0% 0,0% 3,6% anys 5,8% 11,5% 7,8% 4,8% 6,4% anys 22,8% 14,0% 20,8% 17,3% 16,2% >=65 anys 40,0% 33,3% 53,7% 41,2% 39,4% Risc de patiment psicològic anys 9,6% 13,2% 15,1% 2,5% 8,0% anys 8,8% 13,5% 21,7% 8,0% 10,2% >=65 anys 12,2% 8,7% 11,4% 12,5% 9,1% Obesitat anys 2,6% 3,7% 0,0% 0,0% 2,7% anys 3,4% 2,9% 9,7% 7,3% 6,7% anys 12,9% 12,0% 3,3% 30,4% 13,9% anys 13,3% 20,6% 15,4% 22,3% 18,1% anys 11,1% 5,7% 27,3% 34,4% 20,9% >=65 anys 12,2% 9,8% 4,9% 21,7% 16,7% Sedentarisme anys nd 49,3% 49,4% 35,2% 41,5% anys nd 70,5% 62,5% 63,3% 64,1% >=65 anys nd 76,9% 63,4% 74,6% 79,0% Consum de tabac anys 38,3% 28,8% 18,8% 23,8% 18,0% anys 36,2% 32,4% 32,3% 22,5% 32,4% anys 38,6% 53,7% 30,0% 31,2% 35,8% anys 35,0% 35,1% 19,2% 30,1% 32,3% anys 27,8% 19,8% 18,2% 19,5% 25,8% >=65 anys 13,4% 11,9% 17,1% 6,7% 12,1% Dones * * Barcelona Mala salut percebuda 0-14 anys 7,6% 0,0% 0,0% 3,9% 4,5% anys 9,3% 13,3% 10,1% 6,7% 8,4% anys 24,1% 28,3% 10,5% 13,9% 25,8% >=65 anys 52,5% 38,2% 47,9% 48,4% 50,3% Risc de patiment psicològic anys 13,9% 22,6% 20,0% 7,3% 12,3% anys 18,3% 18,7% 21,4% 5,3% 16,3% >=65 anys 15,2% 17,9% 21,4% 15,0% 17,1% Obesitat anys 2,6% 0,0% 5,6% 0,0% 2,5% anys 1,8% 6,1% 5,4% 5,8% 9,6% anys 6,9% 17,0% 2,9% 4,1% 8,6% anys 8,5% 8,6% 12,9% 14,2% 10,4% anys 12,2% 11,2% 0,0% 12,8% 16,1% >=65 anys 10,5% 13,4% 14,6% 8,8% 20,2% Sedentarisme anys nd 57,8% 53,9% 67,2% 60,8% anys nd 73,8% 68,4% 71,3% 70,7% >=65 anys nd 88,2% 68,8% 59,1% 78,8% Consum de tabac anys 33,9% 28,3% 33,3% 18,4% 19,5% anys 30,9% 21,7% 24,3% 20,4% 24,9% anys 40,5% 43,3% 23,5% 19,5% 24,4% anys 20,7% 28,5% 22,6% 19,0% 28,4% anys 16,4% 12,5% 15,4% 25,7% 20,4% >=65 anys 2,0% 9,0% 4,2% 2,5% 2,0% Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona ; nd: no disponible (*) Dades de l Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) dades per la ciutat de Barcelona, agregades del 2011al

35 Taula 8. Evolució dels indicadors d ús de drogues. Eixample Homes Inicis de tractament als CAS Taxa d inicis de tractament x hab. Total (15-54 anys) 526,0 440,9 416,9 446,5 473,1 461,2 431,5 384,0 413,2 374,3 372,6 442,0 Alcohol (15-79 anys) 148,7 128,0 115,1 140,7 158,1 153,3 161,2 117,8 130,6 145,0 110,4 168,3 Dones Inicis de tractament als CAS Taxa d inicis de tractament x hab. Total (15-54 anys) 177,1 176,6 167,9 172,7 163,2 143,2 158,4 161,6 175,1 156,2 156,6 190,8 Alcohol (15-79 anys) 48,9 47,3 47,0 56,1 59,6 53,5 49,8 57,2 52,9 53,1 52,2 74,5 Font: Sistema d Informació de Drogodependències, Agència de Salut Pública de Barcelona CAS: Centre d Atenció i Seguiment 12

36 Taula 9. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Eixample Homes Taxa d incidència TBC x hab. Total 29,8 27,8 31,1 20,8 23,9 29,4 17,7 18,1 10,2 12,6 Autòctons nd nd nd nd nd nd nd 9,0 5,6 12,1 Immigrants nd nd nd nd nd nd nd 50,8 25,8 9,5 Taxa d incidència VIH x hab. Total nd nd nd nd nd nd nd 95,6 136,5 163,9 Autòctons nd nd nd nd nd nd nd 82,8 96,1 117,7 Immigrants nd nd nd nd nd nd nd 141,2 228,1 253,2 Dones Taxa d incidència TBC x hab. Total 14,9 13,7 18,8 15,4 20,3 11,2 15,3 10,3 8,30 6,3 Autòctones nd nd nd nd nd nd nd 6,3 3,24 3,8 Immigrants nd nd nd nd nd nd nd 23,4 13,77 10,9 Taxa d incidència VIH x hab. Total nd nd nd nd nd nd nd 6,6 2,9 6,8 Autòctones nd nd nd nd nd nd nd 5,2 0,0 3,2 Immigrants nd nd nd nd nd nd nd 5,9 8,6 14,8 Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: No disponible TBC: tuberculosi 13

37 Taula 10. Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Eixample Homes El Fort Pienc La Sagrada Família La Dreta de l Eixample L Antiga Esquerra de l Eixample La Nova Esquerra de l Eixample Sant Antoni Casos de TBC Taxa d incidència TBC x hab. 14,7 23,5 18,1 11,4 12,7 29,0 Casos de VIH Taxa d incidència VIH x hab. 66,7 47,8 58,4 174,5 103,2 103,7 Dones El Fort Pienc La Sagrada Família La Dreta de l Eixample L Antiga Esquerra de l Eixample La Nova Esquerra de l Eixample Sant Antoni Casos de TBC Taxa d incidència TBC x hab. 11,8 8,5 8,5 10,6 13,5 11,8 Casos de VIH Taxa d incidència VIH x hab. 0,0 5,0 4,2 6,2 7,1 2,9 Font: Registre de Malalties de Declaració Obligatòria, Agència de Salut Pública de Barcelona TBC: tuberculosi 14

38 Taula 11. Evolució dels indicadors d ús de serveis. Eixample Homes * * Barcelona Cobertura sanitària Exclusivament pública 51,6% 60,9% 51,6% 57,6% 62,8% Doble cobertura 48,4% 39,1% 48,4% 41,71% 36,7% Consulta a l AP el darrer any 0-14 anys 90,9% 85,4% 94,4% 89,5% 93,3% anys 44,4% 46,8% 50,7% 65,9% 66,4% anys 64,0% 73,8% 70,8% 73,2% 73,4% >=65 anys 83,3% 77,0% 80,5% 90,4% 91,85 Consulta a l especialista el darrer any 0-14 anys 67,3% 63,6% 38,9% 47,7% 96,7% anys 69,3% 54,4% 64,9% 37,7% 82,8% anys 74,6% 64,9% 79,2% 44,8% 88,3% >=65 anys 79,0% 79,2% 80,5% 81,9% 97,1% Consulta a urgències 0-14 anys 47,3% 40,0% 33,3% 39,3% 41,5% anys 21,7% 24,8% 23,7% 17,7% 26,1% anys 11,4% 22,7% 34,0% 9,8% 22,9% >=65 anys 22,2% 28,6% 36,6% 31,3% 29,1% Consum medicaments darrers 2 dies anys nd 38,7% 36,4% 27,1% 35,7% anys nd 67,5% 60,4% 67,7% 60,9% >=65 anys nd 87,8% 87,8% 90,2% 89,5% Dones * * Barcelona Cobertura sanitària Exclusivament pública 53,8% 55,4% 67,2% 54,37% 62,3% Doble cobertura 46,2% 44,6% 32,8% 45,63% 37,5% Consulta a l AP el darrer any 0-14 anys 86,8% 84,3% 100% 86,2% 91,5% anys 57,8% 67,7% 59,6% 72,9% 76,5% anys 69,9% 82,1% 64,9% 84,9% 79,4% >=65 anys 80,7% 83,1% 87,5% 100,0% 94,2% Consulta a l especialista el darrer any 0-14 anys 71,7% 57,7% 68,2% 46,3% 95,9% anys 84,8% 87,9% 73,0% 44,1% 94,1% anys 89,5% 90,5% 82,5% 81,8% 95,8% >=65 anys 79,6% 76,8% 75,0% 88,2% 98,1% Consulta a urgències 0-14 anys 41,5% 35,3% 50,0% 35,2% 42,2% anys 27,0% 33,9% 34,1% 25,8% 31,7% anys 16,5% 22,0% 16,7% 16,9% 26,9% >=65 anys 20,4% 27,6% 27,7% 30,0% 31,0% Consum medicaments darrers 2 dies anys nd 62,4% 48,3% 53,3% 56,9% anys nd 78,6% 78,9% 77,3% 71,7% >=65 anys nd 91,0% 95,8% 93,3% 96,0% Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible (*) Dades de l Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014 AP: Atenció Primària 15

39 Taula 12. Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de mama. Eixample Ronda 1ª 2ª 3ª 4ª 5ª 6ª Població convidada Participació 40,7% 47,1% 43,2% 47,9% 50,2% 46,6% Càncers detectats Taxa de càncers detectats x1,000 6,8 5,0 4,4 6,7 5,8 4,6 Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. 16

40 Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama. Eixample 2013 (6ª ronda). 2A 2B 2C 2D 2E 2G 2H 2I 2J 2K Passeig Sant Antoni Via Roma Esquerra Eixample Dreta Universitat Casanovas Eixample de Sant Joan Sagrada Família Monumental Sagrada Família Població convidada Participació 42,8% 40,3% 42,6% 41,2% 41,0% 43,8% 50,1% 59,6% 52,9% 55,2% Càncers detectats Font: Oficina Tècnica Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona 17

41 Taula 14. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Eixample Homes Defuncions Taxa bruta x hab , , , , ,6 991, ,6 993, , ,2 Taxa estandarditzada 2 x hab , , , , , ,2 1076,0 977, ,2 974,0 Taxa APVP 3 estandarditzada , , , , , , , ,7 2827,0 2696,4 Esperança de vida al néixer 78,4 78,2 79,0 79,4 79,4 79,9 79,8 80,4 80,6 81,2 Dones Defuncions Taxa bruta x hab , , , , , , , , , ,8 Taxa estandarditzada 2 x hab. 654,0 679,8 641,6 583,4 612,0 585,5 573,2 549,7 556,5 530,1 Taxa APVP 3 estandarditzada , , , , , , , ,9 1616,3 1348,8 Esperança de vida al néixer 84,8 84,8 85,2 86,0 85,9 85,9 85,9 86,5 86,3 86,9 Font: Registre de mortalitat de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d evolució poden presentar petites variacions respecte informes anteriors. 2 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d homes i de dones), segons el padró municipal d habitants de APVP: Anys Potencials de Vida Perduts entre 1 i 70 anys dividits per habitants.

42 Taula 15. Evolució de les principals causes de mortalitat en els homes. Taxes estandarditzades 1 per edat per habitants. Eixample Homes anys Total 78,4 82,5 70,1 48,2 57,2 65,4 40,6 65,8 51,7 41,5 Sida 1,6 4,9 6,3 1,5 3,0 1,4 3,0 0,0 1,4 4,3 Sobredosis 1,6 10,4 7,7 6,2 1,6 13,2 4,4 3,3 1,5 1,4 Lesions per accident de trànsit 7,7 10,4 6,1 1,6 7,2 3,1 1,7 9,6 1,4 3,0 Suïcidi 14,0 12,5 3,2 12,7 3,1 5,8 10,4 16,9 10,8 10,9 Cirrosi 1,7 0,0 4,7 0,0 1,5 0,0 0,0 0,0 0,0 2,8 Mal. isquèmica del cor 1,7 6,5 9,5 1,6 6,2 3,1 0,0 4,4 1,5 1, anys Total 1.168, , , ,9 996, , ,0 940,6 816,6 850,0 TM pulmó 169,6 156,8 172,3 163,3 148,2 116,9 172,1 156,8 140,7 122,2 Mal. isquèmica del cor 143,4 117,0 108,1 73,7 87,4 134,3 98,0 87,9 89,7 84,4 Mal. cerebrovascular 46,0 54,4 55,3 30,7 46,4 50,9 1,5 3,1 36,5 18,0 TM budell gros 60,5 44,8 51,5 49,3 33,4 47,1 48,7 44,8 43,2 37,7 Bronquitis i MPOC 38,4 59,2 11,2 25,1 43,8 26,7 23,5 17,2 24,8 27,3 Cirrosi 48,5 43,0 22,0 35,9 34,1 36,9 45,1 43,4 10,6 21,7 >=75 anys Total 8.474, , , , , , , , , ,4 Mal. isquèmica del cor 889,0 762,9 876,0 859,4 963,4 803,1 824,4 593,5 1034,7 675,9 Mal. cerebrovascular 631,4 768,6 678,4 574,4 528,2 454,7 640,3 504,8 481,0 641,0 Bronquitis i MPOC 487,7 655,1 599,3 592,1 513,5 536,3 359,5 431,2 411,0 428,5 TM pulmó 432,5 391,4 391,1 452,2 516,2 385,8 404,0 501,1 475,1 416,9 Demència senil 322,4 400,4 340,0 356,8 388,1 346,6 374,1 307,1 343,6 450,4 Diabetis 220,3 146,4 161,2 239,0 223,4 236,1 167,6 110,7 93,1 111,5 Font: Registre de mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d homes i de dones), segons el padró municipal d habitants de Les estimacions dels indicadors d evolució poden presentar petites variacions respecte informes anteriors.

43 Taula 16. Evolució de les principals causes de mortalitat en les dones. Taxes estandarditzades 1 per edat per habitants. Eixample Dones anys Total 26,3 29,5 33,7 27,6 15,1 33,3 31,3 31,9 27,1 12,2 TM mama 1,5 4,5 6,0 4,5 3,1 4,6 6,0 0,0 1,4 0 Lesions per accident de trànsit 0,0 2,4 1,5 3,2 1,6 2,5 1,4 1,5 1,5 0 Suïcidi 1,5 4,5 2,9 1,6 0,0 3,9 3,0 3,0 3,0 6,2 Sobredosis 0,0 0,0 2,4 0,0 0,0 1,5 1,5 1,6 0 0 Sida 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,4 - - Cirrosi 0,0 0,0 3,0 0,0 0,0 0,0 3,1 0,0 1, anys Total 468,7 440,7 425,4 391,0 436,5 423,9 414,5 433,7 388,3 406,4 TM mama 51,6 52,5 41,2 55,4 52,7 42,2 57,8 43,8 36,4 63,3 Mal. cerebrovascular 22,3 21,5 27,3 23,7 19,3 12,5 24,1 20,0 16,7 8,2 Mal. isquèmica del cor 29,1 13,3 21,8 12,3 12,0 10,8 10,9 12,6 21,5 12,2 TM pulmó 35,1 23,0 19,3 22,7 41,7 47,2 43,7 38,2 37,6 55,6 TM budell gros 26,3 26,1 29,3 25,3 30,3 24,1 27,7 16,2 28,9 29,7 Cirrosi 15,0 26,7 21,9 6,6 10,0 18,8 6,3 13,5 6,4 8,0 >=75 anys Total 5.440, , , , , , , , , ,5 Mal. cerebrovascular 563,6 638,4 534,6 579,7 475,8 405,8 456,2 344,2 429,0 317,9 Mal. isquèmica del cor 496,2 523,4 421,7 290,1 380,2 294,3 304,1 304,9 361,8 335,7 Insuficiència cardíaca 365,8 488,2 404,4 333,7 304,3 304,4 180,1 218,4 181,9 180,0 Demència senil 346,4 346,3 443,7 414,8 428,4 280,2 372,4 356,9 409,5 358,3 Mal. d Alzheimer 252,0 250,1 267,8 289,2 278,3 260,2 306,4 378,1 341,2 298,1 Mal. hipertensiva 129,8 176,0 173,7 218,0 260,0 248,3 253,9 139,0 137,4 150,7 Font: Registre de mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d homes i de dones), segons el padró municipal d habitants de Les estimacions dels indicadors d evolució poden presentar petites variacions respecte informes anteriors 20

44 Taula 17. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe per barris. Eixample Homes El Fort Pienc La Sagrada Família La Dreta de l Eixample L Antiga Esquerra de l Eixample La Nova Esquerra de l Eixample Sant Antoni Defuncions Taxa bruta x hab. 916, , , ,6 987, ,2 Taxa estandarditzada 2 per edat x hab , , , , , ,7 Taxa d APVP 3 estandarditzada , , , , , ,8 Esperança de vida al néixer 80,15 87,48 85,05 83,75 82,94 79,50 Dones El Fort Pienc La Sagrada Família La Dreta de l Eixample L Antiga Esquerra de l Eixample La Nova Esquerra de l Eixample Sant Antoni Defuncions , ,.083 Taxa bruta x hab. 982, , , ,3 916, ,8 Taxa estandarditzada 2 per edat x hab. 780,5 767,2 923,0 803,5 707,0 743,4 Taxa d APVP 3 estandarditzada , , , , , ,0 Esperança de vida al néixer 80,47 86,98 86,39 84,34 83,79 81,11 Font: Registre de mortalitat. Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d evolució poden presentar petites variacions respecte informes anteriors. 2 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d homes i de dones), segons el padró municipal d habitants de APVP: Anys Potencials de Vida Perduts entre 1 i 70 anys

45 Salut als districtes 2015 Eixample

46 Salut als districtes 2015 Eixample Annex III Principals resultats Servei de Sistemes d Informació Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016

47 Presentació L informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres que mostren les característiques de la població, la salut, els hàbits de salut, i l ús de serveis de la població del districte. El present document presenta els resultats detallats dels indicadors en forma de figures i gràfics que mostren l evolució dels indicadors i la distribució en els barris i les ABS, incloent una comparativa respecte la ciutat. Cal tenir en compte que les dades provinents de les enquestes de salut de Barcelona, així com la informació en les àrees petites, i altres dades poc freqüents tenen una validesa limitada per realitzar inferències al nivell del districte ja que el reduït nombre de casos pot fer fluctuar les estimacions.

48 La població

49 Estructura de la població per edats, 2015 Eixample Barcelona Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

50 Envelliment de la població, Eixample % Índex de sobre-envelliment 80% 60% 40% 20% 0% Homes Eixample Dones Eixample Homes BCN Dones BCN Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

51 Població gran que viu sola, Eixample % % Població anys que viu sola 80% 60% 40% 20% 0% Homes Eixample Dones Eixample Homes BCN Dones BCN Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

52 Població gran als barris, Eixample 2015 Índex de sobre-envelliment % Població anys que viu sola El Fort Pienc Dones Homes El Fort Pienc Dones Homes Sagrada Família Sagrada Família Dreta de l Eixample Dreta de l Eixample Antiga Esquerra Eixample Antiga Esquerra Eixample Nova Esquerra Eixample Nova Esquerra Eixample Sant Antoni Sant Antoni 0% 20% 40% 60% 80% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

53 Població estrangera, Eixample % % Població estrangera 40% 30% 20% 10% 0% Homes Eixample Dones Eixample Homes BCN Dones BCN Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

54 Població estrangera, Eixample % % Població estrangera 80% 60% 40% 20% 0% Homes Dones Països de renda alta Països de renda mitja Països de renda baixa Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

55 Població estrangera als barris, Eixample 2015 Eixample Barcelona Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

56 Població estrangera als barris, Eixample 2015 % Població estrangera El Fort Pienc Dones Homes Sagrada Família Dreta de l Eixample Antiga Esquerra Eixample Nova Esquerra Eixample Sant Antoni 0% 10% 20% 30% 40% 50% Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

57 Nivell d estudis de la població, Eixample 2015 Eixample Barcelona Font: Padró Municipal d Habitants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.