La cunicultura a Espanya. Evolució recent.

Transcripción

1 La cunicultura a Espanya. Evolució recent. Autor: Oriol Rafel Irta, Unitat de Cunicultura Caldes de Montbui. España oriol.rafel@irta.es Aquest és un extracte de la conferència impartida per l autor a les II Jornades Internacionals de Cunicultura realitzades el passat mes d octubre de 2002 a Vilareal (Portugal) i organitzades per l APEZN (Associació Portuguesa d Enginyers Zootècnics). En aquesta conferència es fa una descripció molt acurada dels principals indicadors del sector i de la seva evolució en la darrera dècada, s indiquen els principals factors de canvi a tenir en compte per a poder interpretar el moment actual del sector cunícola.

2 La cunicultura a Espanya. Evolució recent. Autor: Oriol Rafel Irta, Unitat de Cunicultura Caldes de Montbui. España oriol.rafel@irta.es La cunicultura espanyola està en ple procés de canvi i modernització. En el següent text s analitzen diferents aspectes que mostren el punt actual del subsector cunícola a Catalunya i a l Estat Espanyol, així com l evolució en els anys noranta. Els diferents apartats que s analitzen són: les llotges, la transformació, la producció, el consum de carn de conill i el seu preu i l evolució dels intercanvis. Les dades presentades han estat extretes de diferents estadístiques oficials. Procedeixen bàsicament del Ministeri d Agricultura, l ENC (Encuesta Nacional cunícola, Duanes, la FAO i les llotges. 1.- Introducció La producció mundial de carn de conill segons la FAO és d un milió de tones (t). Els principals productors en l àmbit europeu són Itàlia ( t), Espanya ( t) y França ( t). Producció Mundial de Carn de Conill (2001) Total Mundial TM. Principals països Europeus Itàlia Espanya França Txèquia Alemanya Fuente: FAO 2002 El tipus de canal que demana el consumidor de cada país es diferent; el pes mitjà de la canal europea és de 1,44 quilograms; Moldàvia i Txèquia produeixen canals de prop de 2,00 quilograms; el consumidor italià i francès demana una canal d 1,50 quilograms. A Espanya el pes mitjà de la canal és d 1,21 quilograms, és un dels indrets on la canal és més reduïda.

3 Pes Canal (k.) 2,500 2,000 2,15 1,93 1,67 1,65 1,60 1,601,601,601,54 1,52 1,511,501,501,49 1,44 1,500 1,21 1,201,16 1,000 0,500 0,000 Fuente: FAO 2002 Les principals produccions ramaderes a Espanya són: en primer lloc el porc amb el 58% de la producció total de carn, seguit de l avicultura amb el 20%, el boví amb el 14 % i l oví amb el 5%. La cunicultura ocupa la cinquena posició amb el 3%. Principals produccions ramaderes Aus 20% Porcí 58% Oví 5% Boví 14% Conill 3% Fuente: MAPA 2002

4 La cunicultura a Espanya ha seguit un procés de gran expansió; en els últims 10 anys s ha passat de t. a t., suposant un creixement del 83%. En els últims cinc anys el creixement ha estat del 27 %. Evolució Producció Carn de conill TM. TM.(*1000) , ,882 99,881 98, , , , , ,300 79,950 69,279 84,762 73, Fuente: INE Llotges Per múltiples factors durant l any 2002, hi ha una profunda i llarga crisis de preus. Per aquest motiu, és interessant començar l estudi del subsector cunícola espanyol, parlant de les llotges de fixació de preus. A Espanya, fins l any 2002 han existit quatre llotges principals de fixació de preus: Bellpuig, a Catalunya, és la de major pes específic degut a la seva ubicació a la zona de major producció i consum. Les altres són: la de l Ebre situada a Aragó, Madrid i Silleda a Galícia. Tot i que totes les llotges estableixen els preus de manera independent, en els últims anys ha existit un gran paral lelisme entre els preus del mercat de cada una d elles. El preu del conill a Espanya va marcar uns màxims durant els anys 90 i 91, coincidint amb la malaltia vírica hemorràgica. L any 2001 va suposar un altre any amb bons preus, però ja a partir de finals d any i els primers mesos del 2002, els preus són extraordinàriament baixos, amb moltes setmanes per sota dels costos de producció.

5 Principals Llotges Silleda Bellpuig Madrid Ebre Evolució del preu mitjà a Espanya 2,00 1,80 1,60 1,40 1,20 1,00 0,80 1,81 1,76 1,51 1,38 1,46 1,39 1,43 1,54 1,54 1,48 1,58 1,70 1,25 * 0,60 0,40 0,20 0, * Provisional Les mitjanes de preus de les llotges espanyoles manifesten una corba d evolució anual amb mínims situats al voltant del mes de juny; històricament els preus màxims s enregistraven durant el mes de desembre, però actualment l inici del descens s ha avançat un mes. Les mitjanes mensuals de preus amaguen les fortes oscil lacions que es produeixen entre setmanes.

6 Evolució mensual preus Preus mitjans Espanya 2,00 1,80 1,60 1,40 1,20 1,00 0,80 0,60 0,40 0,20 1,46 1,45 1,53 1,57 1,41 1,32 1,38 1,57 1,72 1,77 1,74 1,67 0, L estudi històric de la llotja de Bellpuig, des de l any 1990 fins el 2000, mostra que en aquest període s han produït 276 pujades, 214 baixades i 82 repeticions. El promig de les pujades va ser de 0.06 i el de les baixades de Evolució setmanal Bellpuig 2,40 2,20 2,00 1,80 1,60 1,40 1,20 1,00 0, Un estudi de l evolució de les diferent llotges d altres països (França, Itàlia) mostra que la crisis actual de preus no és un problema independent d Espanya; és

7 un problema global a tota Europa. Cada país, amb diferents profunditats i longituds, manifesta uns preus més baixos l any 2002 en relació amb els anys 2001 i Transformació Espanya disposa de 123 escorxadors de conills. Les estadístiques mostren que existeix una tendència a la concentració. Els establiments tendeixen a augmentar la capacitat de sacrifici i es tornen més especialitzats. Evolució Escorxadors Any Catalunya País Valencià Aragó Castella Lleó TOTAL Per Comunitats Autònomes, es pot observar que el major nombre d escorxadors es concentra a Catalunya amb un 27% del total de caps sacrificats a Espanya; la producció total de carn de conill en tones dels escorxador també és superior a Catalunya (33% del total a Espanya). Catalunya manifesta un equilibri entre el consum i el sacrifici. En segon lloc se situa Aragó amb el 14% de la producció. En aquesta Comunitat Autònoma se sacrifica molt més del que es produeix i es consumeix. En tercer lloc hi ha Galícia, en la que només una petita part del què produeix es consumeix dins aquesta Comunitat Autònoma. En relació a la grandària mitjana dels escorxadors, Catalunya mostra una estructura minifundista, de caire familiar, poc industrialitzada, molt menor que en les altres Comunitats Autònomes. Galícia és la comunitat autònoma que disposa d una capacitat mitjana de producció dels seus escorxadors major, 1881 tones a l any de mitjana en front les 350 tones de mitjana dels escorxadors de Catalunya.

8 Nº Escorxadors per CCAA Cataluña C. Leó n Valencia Aragón C. Mancha Galicia Fuente: ENC 1999 En quant a la distribució, cal destacar que els sis primers grups de distribució alimentària d Espanya concentren el 53% de la distribució. Lloc de compra del total carn M.ambulants Autoconsum 0% Hipermercat 2% 16% Resta 5% Botiga Tradicional 40% Supermercat 37% El consumidor espanyol compra la carn (de totes les espècies) en botigues tradicionals en un 40% i en supermercats ho fa en un 37%, mentre que procedent d autoconsum només representa un 2% del total. Comparativament, el lloc de compra de la carn de conill és semblant, 39% en botiga tradicional, 31% en supermercats, mentre que l autoconsum representa un 10%.

9 4.- Producció A Catalunya es concentra el 27% del cens de femelles reproductores de les granges industrials. Entre Catalunya, Castella la Manxa i el País Valencià hi ha més de la meitat del cens. El cens total de femelles reproductores, industrials i familiars, es concentra a Catalunya i Galícia; entre les dues sumen el 44 % del total del cens. Les cinc primeres Comunitats Autònomes, les anomenades més Castella i Lleó, Castella la Manxa i Comunitat Valenciana, sumen el 75 % del cens. L antiguitat de les granges varia molt entre les Comunitats Autònomes. Catalunya amb una cunicultura molt tradicional, és on les granges són més antigues, 20,1 anys de mitjana. En el pol oposat estan situades Cantàbria i Canàries, on la cunicultura és una activitat molt jove. Antiguitat granges Catalunya Navarra CCAA Anys P. Basc C. Manxa Canàries Cantàbria Espanya Fuente: ENC 1999 El grau de tecnificació de les explotacions és baix. L equip més present en les explotacions cunícoles és la ventilació, seguit de la retirada mecànica dels fems. Per contra, només el 14% disposen de calefacció i l 11% de distribució mecànica de pinso.

10 Grau de tecnificació Ventilació 40.8 % Retirada automàtica fems 30.9 % Calefacció 14.1 % Distribució mecànica pinso 10.9 % Fuente: ENC 1999 En el 65% de les explotacions, el cunicultor (empresari) té una dedicació plena i exclusiva. En la resta la mà d obra és principalment familiar, en una proporció que supera a la dels assalariats. Ocupació Empresari D. Exclusiva 65.3 % Familiar D. Exclusiva 21.6 % Familiar D. Parcial 23.1 % Assalariat D. Exclusiva 13.1 % Assalariat D. Parcial 5.6 % Fuente: ENC 1999

11 5.- Consum de carn de conill El consum de carn a Espanya ha continuat estable en els últims anys: prop dels 65 quilograms/habitant/any. La carn de conill està en el cinquè lloc dins dels diferents tipus de carn consumida a Espanya: 1,8 q/habitant/any, darrera de les carns de porc, aus, vaquí i oví. Consum de carn a Espanya Kg./Habitant Porc 29,1 Pollastre 16,7 Vaquí 9,6 Oví i cabrum 3,4 Conill 1,8 Total carn 65,5 Fuente: MAPA 2001 La sèrie històrica construïda des de l any 1987 del consum de carn de conill mostra el retrocés del consum d aquesta carn en els últims anys. Evolució consum Carn Conill ,5 3,3 3 3,0 2,8 2,9 2,5 2,5 2,4 2,2 2,3 2,6 2,3 2,1 2,2 2,2 1,8 2 1,5 1 0, Fuente: MAPA 2001

12 La carn de conill es consumeix principalment a casa i poc en restauració i institucions. S observa una certa tendència a incrementar la importància de la restauració. Alguns factors que influeixen en el consum d aquestes carns són: la Comunitat Autònoma del consumidor, el tipus (grandària) de la població on viu, la classe social d aquest, l edat de la mestressa de casa i la seva l activitat, el nombre de membres de la família i l edat dels fills. Lloc de consum de la carn de conill Pròpia llar 82,3 % Hosteleria 13,4 % Institucions 1,4 % Fuente: MAPA Preu de la carn de conill El consumidor paga per la carn de conill un preu inferior al de la carn bovina i ovina, comparable amb la carn de porc fresca i només és superior al de la carn de pollastre. La diferència entre el preu percebut pel cunicultor per l animal viu (246 pts/quilogram viu) i el preu pagat pel consumidor (708 pts/quilogram canal) es desglossa en les següents proporcions: un 7% de l IVA, un 58% per compensar el rendiment de la canal i la resta, 252 pts, pels costos de la transformació, el transport, el sacrifici, la refrigeració i la comercialització

13 Preu carn consumidor Ptes Boví Oví i Cabrum Conill Porc fresc Pollastre De la granja al consumidor Pessetes Repercusió Preu mitjà Llotges (pts. K. Viu) 246 IVA % Cunicultor Rendiment Canal % (pts. K. Canal) +252 pts. *1,6 Transport Sacrifici Refrigeració Comercialització Sacrifici Comercialització Preu consumidor (pts. K. Canal) 708 Consumidor 7.- Exportacions-importacions Per finalitzar l estudi s analitzen els intercanvis de comerç exterior de la carn de conill. Per aquest apartat s han consultat les diferents partides on queden classificades les importacions i les exportacions: animals vius, carn fresca, carn congelada, altres carns de conill i preparats de carn de conill i s han realitzat les

14 pertinents correccions per transformar el animals vius, a partir del rendiment canal, en pes de canals. Durant l any 2001 es pot apreciar un fort creixement dels intercanvis de la carn de conill, les exportacions han incrementat fins a les t. I les importacions fins les 926 t. Per a l any 2002 s han extrapolat les dades a partir del mes de juliol. Evolució intercanvis Toneladas Total Importaciones (t) Total Exportaciones (t) (*) Años 2002( 1-7) Distribució de les exportacions per tipus de carn i país. Pais Portugal França Any Carn fresca Animals vius Total

15 El detall per país i tipus de carn, mostra com els principals països als que s exporta des d Espanya són Portugal i França. És significatiu el fort increment de les exportacions de conill viu cap a Portugal l any 2001, respecte a les 687 tones que es van exportar l any anterior.