INVENTARI D APROFITAMENTS D AIGUA DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT.

Transcripción

1 INVENTARI D APROFITAMENTS D AIGUA DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT. ANTECEDENTS L actualització de l inventari dels aprofitaments d aigua dels aqüífers del Llobregat, entre Abrera i el mar és una de les variables que es considera en el punt 2 a) de l Acord del Consell d Administració de l Agència Catalana de l'aigua (en endavant ACA) de 8 de novembre de 2001, per tal d establir el model de gestió i normes d explotació proposades en el marc del Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya. Així mateix, en data 10 d octubre de 2001 es va firmar un Conveni de col laboració entre l ACA i la Comunitat d Usuaris d Aigües del Delta del Riu Llobregat, en endavant CUADLL. En la clàusula segona, punt 4) d aquest Conveni consta que la CUADLL es compromet a facilitar l actualització de les dades que figuren als expedients d inscripció de drets preexistents a la vigència del Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s aprova el text refós de la Llei d Aigües, referits als aqüífers de la Vall Baixa i Delta del Llobregat. Aquests Expedients es troben en tràmit a fi i efecte de procedir a la inscripció en el Registre d Aigües. Així doncs, la CUADLL disposa ja d un inventari que serveix com a punt de partida. Aquest inventari que consta d uns 600 aprofitaments, està realitzat a partir de la informació facilitada pels titulars dels aprofitaments de les aigües subterrànies. Aquest inventari i consta d uns 600 aprofitaments. Per a l actualització d aquest, l ACA també ha facilitat la informació següent: 1. Registre i Catàleg d Aigües (Inventari de llocs del medi) 2. Dades del Departament d inspecció 3. Inventari de planificació- Hidro2000 1

2 METODOLOGIA La metodologia que s ha seguit per a inventariar cada aprofitament es descriu a continuació: 1. Definir i planificar el circuit de les inspeccions de les captacions a inventariar, per omplir les actes. 2. Visita al camp per tal de validar la informació. Es procedeix a omplir les actes d inspecció facilitades per l ACA (veure Annex 1). S investiga sobre l existència de nous aprofitaments, la desaparició d antics o el canvi d ús dels que es mantenen. 3. La informació es passa a un sistema d informació geogràfica, concretament ARCGIS de ESRI. Es vetlla per la compatibilitat i facilitat de transferència de dades amb els programes de l ACA. 4. Finalment la informació generada es lliura a l ACA. Aquesta consisteix en l acta d inspecció original i l inventari final en suport magnètic i de paper. LA GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ Per tal d ajuntar tota la informació generada a partir de les visites de camp ha calgut desenvolupar una eina informàtica dissenyada per aquest objecte. En aquest cas el departament tècnic de la CUADLL ha sol licitat els serveis d ADASA Sistemas per adaptar un software comercial a les necessitats del Departament. En primer lloc calia definir el tipus de dades a tractar i a grans trets es van diferenciar en les temàtiques següents: Aigües subterrànies Aigües superficials Aigües residuals depurades Unitats de consum 2

3 Unitats de demanda ambiental Unitats de recàrrega Intrusió marina Estacions meteorològiques Infraestructures associades Punts de risc Aquesta informació es pot classificar en informació geogràfica que és la que té una ubicació en l espai (coordenades de localització, topografia) i l alfanumèrica que aporta característiques o atributs sense referència en l espai (per exemple el propietari, diàmetre del pou o nivells). La solució per a desenvolupar el projecte ha estat un programa GIS que permet donar suport a les activitats que impliquen analitzar i manipular de forma òptima i coherent totes aquestes dades per poder aconseguir un coneixement detallat i fidel de tots els aspectes que concerneixen les aigües del Delta del Llobregat i que faciliti una bona gestió de la CUADLL. El software escollit, a més de tenir aplicacions ja desenvolupades que responen a tasques concretes, permet amb un llenguatge de macro generar un desenvolupament específic orientat a les nostres necessitats. Així doncs, s ha escollit el software comercial ARCGIS de ESRI v8.3 ja que compleix aquests requisits. A més de les dades de la CUADLL s ha disposat de cartografia a diferents escales i d ortofotos on s hi ha construït la base cartogràfica sobre la qual es visualitzen les dades. El processament de la informació obtinguda s ha realitzat mitjançant la creació d una base de dades on la informació s ha organitzat en taules relacionals, Una vegada carregada la informació en una base de dades, d acord amb un disseny òptim, el GIS és capaç de manipular les dades geogràfiques, que són les de l anàlisi de la informació del territori. Després s ha desenvolupat una aplicació informàtica per a la consulta i actualització de les dades geogràfiques i alfanumèriques. Aquesta aplicació personalitzada es crea sobre l ArcView i permet la gestió, edició ràpida i senzilla de les dades, realització de consultes detallades i la creació de sortides 3

4 com arxiu d impressió d informes i creació de mapes, a més, de la importació de dades cap a altres programes adequats per a l anàlisi de la informació. Tot això, mantenint, a la vegada funcionalitats, eines i altres objectes inherents al programa. Aquest programa va ser posat en funcionament a la CUADLL el novembre de 2001 i ha anat actualitzant-se i millorant-se en continu al llarg de tot aquest temps. El tipus d actuació que s ha realitzat afecta a l edició, la consulta, la sortida de dades i a la tipologia de les dades. També cal afegir que donat que la Comunitat d Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu va sol licitar els serveis tècnics de la CUADLL per a l actualització del seu inventari fou necessari l ampliació del SIGCUALL al seu àmbit i es passà a anomenar SIGCUAS. Finalment també s inicià l inventari parcial de la Cubeta d Abrera cosa que també ha implicat l ampliació del SIGCUAS. Àmbits de gestió del SIGCUAS 4

5 RESULTATS Centrant-nos en l inventari de la CUADLL s han inventariat un total de 748 punts d aigua cosa que suposa un 90% dels aprofitaments existents al nostre àmbit. Pel que fa a la representativitat de les extraccions s estima que el 98% d aquestes ja han estat inventariades, perquè els pous que resten per fer són d ús domèstic (masies) o agrícoles. També cal esmentar que l inventari realitzat és d aprofitaments pel que els piezòmetres i sondatges de reconeixement no han estat inventariats. Únicament a la zona de l Aeroport es va prendre la decisió d inventariar tots els punts d aigua al detectar que durant l ampliació de l Aeroport i obres complementàries s havien destruït alguns pous. 5

6 Pous inventariats a la zona de la Vall Baixa i Delta del Llobregat Dels 235 pous que ja no existeixen n hi ha la meitat que s han segellat després de finalitzar la seva activitat. Al llarg del 2003 la CUADLL ha iniciat la supervisió del segellament d una trentena de pous. En tots aquests casos s han aplicat les instruccions tècniques relatives a l exigència de reposar el domini públic hidràulic en el supòsit d extinció d un aprofitament aprovades pel Consell d Administració de l ACA el 14 d octubre de Pel que fa a la resta 6

7 de pous el 29% han estat destruïts mentre que la resta, el 19% es tenia coneixement històric i no s han localitzat. En l actualitat en el seu lloc hi pot haver pisos, noves naus industrials... 19% desaparegut 2% Desconstruït 50% destruït 29% Segellat Distribució dels pous que han deixat d existir. Dels 622 punts d aigua que existeixen més de la meitat dels pous estan en situació d explotació. Una quarta part estan en situació de reserva, és a dir, habitualment no s exploten. El 23% de pous estan en situació d abandonament, que vol dir que no s utilitzen i poden suposar un risc per a les persones o per a l aqüífer. Aquests pous caldrà gestionar-los de forma que derivin cap a pous en situació de reserva o bé cap a pous pendents de segellar. D aquests pous hi ha 38 aprofitaments els quals no se n coneix l estat. Finalment hi ha un 4% de pous que es troben o bé pendents de segellar (l usuari té assumit el compromís de segellament), secs o sense accés directe (per exemple han soldat una tapa, han posat una llosa de formigó etc.). 7

8 8% 6% 4% Actiu Reserva 23% 59% abandonat Desconegut Altres Distribució de l estat dels pous existents. L estat Altres són pous pendents de segellar, secs o sense accés directe. Pel que fa els usos de l aigua en funció de l inventari realitzat el 29% dels pous tenen un ús industrial (184 pous). El 23% s utilitza l aigua per a ús agrícola o bé per a rec (144 pous). El 15% es tracta de punts d aigua sense un ús directe de l aigua sinó que son punts d aigua amb l objectiu únic de controlar el nivell piezomètric (93 punts d aigua). Els pous per a l abastament domèstic de masies o nuclis de població individuals suposen l 11% dels aprofitaments (67 pous) xifra similar a tots els pous d abastament urbà (10% que són 61 pous). Finalment hi ha un 6% que queda per determinar-ne l ús i un 4% que es tracta d altres usos com pot ser: contra incendis, ramader, ambiental o serveis. 8

9 8% 4% Industrial 11% 10% 29% Agrícola-rec Control piezomètric Abastament domèstic (particular) Abastament urbà Desconegut 15% 23% Altres Distribució de l ús de l aigua dels pous existents. L ús Altres són pous contra incendis, ramaders, ambientals, golf o de serveis. Pel que fa al nombre de pous en funció dels aqüífers més de la meitat es troben a l aqüífer profund i una quarta part a l aqüífer superficial del Delta. A la Vall Baixa n hi ha un 13%. Tenint en compte que l àmbit de la CUADLL és d uns 120 km 2 dels quals 20 formen la Vall Baixa i la resta és el delta emergit resulta que és a la Vall Baixa on hi ha una densitat de 4 pous per km 2. En canvi, al delta hi ha 3 pous per km 2 de l aquífer profund i 1.6 pous per km 2 del superficial. 9

10 0% 2% 8% Deltaic profund 13% Deltaic superficial Al luvial Vall Baixa 51% Desconegut 26% Deltaic profund de marge Col luvials laterals Distribució dels pous en funció dels seus aqüífers. APLICACIONS La realització de l actualització d un inventari presenta diverses utilitats o aplicacions: 1. Facilitar la relació d aprofitaments per poder-ho contrastar amb les inscripcions formalitzades fins a la data. 2. Proposta de pous inventariats a segellar segons clàusula segona, punt 3) de segellament de pous que consta al Conveni ACA-CUADLL. 3. Actualització del cens dels usuaris. 4. Unificació de totes les bases de dades existents. 5. Gràcies a la millora del coneixement es pot millorar la gestió dels aqüífers del nostre àmbit i per tant donar resposta al model de gestió i normes d explotació d aquests. Per la CUADLL aquestes aplicacions han d estar complementades d una tasca tan o més important: el manteniment de l inventari. Aquest inventari ha de ser un projecte viu que cal que sigui actualitzat dia a dia, perquè no quedi en breu obsolet i passi a formar part dels molts 10

11 inventaris que s han fet al llarg de tots aquests anys i que s han anat abandonant per falta d adaptació a la realitat. Finalment, resten encara una cinquantena d aprofitaments de masies i ús agrícola per donar per acabat l inventari d aprofitaments. No obstant, també caldrà tenir en compte la necessitat no només d inventariar els aprofitaments d aigua subterrània sinó també tots els punts d aigua. Això implica per una banda inventariar també els piezòmetres de les obres del desviament del riu, Tren d alta velocitat, N-II (actualment A-2) i altres obres futures. Per altra banda també caldrà inventariar els drenatges puntuals fruit de les infraestructures lineals subterrànies o de pàrkings com per exemple, la línia 1 i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El major coneixement d aquests drenatges pot facilitar-ne el seu aprofitament. 11

12 ANNEX 1 Model de les Actes d inspecció facilitades per l Agència Catalana de l Aigua. 12

13 13

14 14

15 15

16 Comunitat d'usuaris d'aigües del Delta del riu Llobregat. Avinguda. Verge de Montserrat, 133, 1r. 2a El Prat de Llobregat (Barcelona) Telèfon: Fax: info@cuadll.org CIF E