Memòria d Explotació Departament d Explotació de Sistemes de Sanejament

Transcripción

1 Memòria d Explotació 2012 Departament d Explotació de Sistemes de Sanejament

2 2

3 ÍNDEX DEPARTAMENT D EXPLOTACIÓ DE SISTEMES DE SANEJAMENT 1. Presentació Descripció d activitats Introducció Sistemes de sanejament Models de gestió Organització interna del Departament Dades d explotació Explotació Sistemes de sanejament Biosòlids Col lector salmorres Pressupost Anàlisi i conclusions Informació tècnica...57 Annexes...61 Annex I. Taules analítiques i cabals Annex II. Taules graus de saturació Annex III. Taules biosòlids Annex IV. Taules salmorres 3

4 4

5 1. Presentació 5

6 6

7 1. Presentació 1. Presentació La present memòria trasllada informació relativa a l explotació dels sistemes de sanejament i posttractaments de biosòlids en servei corresponent a l any 2012, aportant les dades tècniques i econòmiques més significatives associades a l activitat. Aquesta tasca d explotació es desenvolupa de forma que es pugui assegurar una gestió eficient i una optimització dels recursos tot impulsant el desenvolupament de noves tecnologies. Tant mateix s inclouen també dades d explotació del col lector de salmorres de la conca del Llobregat. Es presenta, doncs, aquesta Memòria en un document d accés senzill que permet una anàlisi ràpida en primera instància, acompanyat dels corresponents annexos per poder aprofuir en el detall. 7

8 8

9 2. Descripció d activitats 9

10 10

11 2.1. Introducció 2. Descripció d activitats 2.1. Introducció Durant l any 2012, el Departament d Explotació de Sistemes de Sanejament ha gestionat el funcionament de 438 Estacions depuradores d aigües residuals urbanes, 1 pretractaments i 11 instal lacions de posttractament de biosòlids (7 plantes d assecatge tèrmic i 4 plantes de compostatge), amb un cabal diari tractat de m 3 i amb una producció anual de fang deshidratat de t de matèria fresca. La capacitat total de tractament de totes les EDAR adscrites al Pla de sanejament ha estat de m 3 /dia i de h-e (habitants equivalents). Aquest any 2012 s ha caracteritzat també per l entrada en funcionament de 26 noves instal lacions i 3 remodelació d instal lacions ja existents. La gestió de totes aquestes instal lacions s ha pogut dur a terme gràcies al treball de les 26 persones adscrites al Departament d Explotació. El pressupost total gestionat pel Departament aquest 2012 ha estat de 152,4 M, del quals 150,3 M corresponen a les despeses de l explotació i 2,1 M a Reposició i Millores (aquestes dades corresponen a la despesa certificada el 2012). EDAR Sant Joan de les Abadesses 11

12 2.2. Sistemes de Sanejament 2. Descripció d activitats 2.2. Sistemes de Sanejament La capacitat actual de tractament del parc d estacions depuradores públiques d aigües residuals urbanes de Catalunya, segons dades de disseny, ha estat la següent: Taula 1. Parc EDAR 2012 Tipus de tractament Nombre de Sistemes de Sanejament Capacitat de tractament en cabal Capacitat de tractament en càrrega m³/dia h-e Biològic Llacunatge/ Tract. tou ,88 Tractament primari , ,01 TOTAL EDAR 438 Pretractaments TOTAL SIST. SANEJ Dades a 31/12/2012 Gràfic 1. Percentatge Sistemes de sanejament segons tractament 8 2 0,2 BIOLÒGIC LLACUNATGE / TRAC. TOU TRACTAMENT PRIMARI PRETRACTAMENTS 90 12

13 2.2. Sistemes de Sanejament 2. Descripció d activitats Mapa EDAR en servei any

14 2.2. Sistemes de Sanejament 2. Descripció d activitats Taula 2. Instal lacions existents per conques: CONCA SISTEMES DE SANEJAMENT (núm) BOM EMISS COL POST BAM. ARIS LECT.. B BT BN BNT BP BNP BNPT LL LLP TT TP PT núm. núm. km núm. Besòs Darò Fluvià Foix Francolí Gaià Llobregat Segre Ter Garona Muga Noguera Pallaresa Noguera Ribagorçana Sénia Tordera Ebre rieres de la costa entre Cunit i Vaellòs i l'hospitalet de l'infant rieres de la costa entre la frontera amb França i Lloret de Mar rieres de la costa entre l'ametlla i Alcanar Rieres del Garraf Rieres del Maresme Riudecanyes TOTAL Dades a 31/12/2012 Tipus tractament: B BT BN BNT BNP BNPT FQ LL LLP TA Biològic Biològic amb tractament terciari Biològic amb eliminació de nitrogen Biològic amb eliminació de nitrogen i amb tractament terciari Biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor Biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor i amb tractament terciari Fisicoquímic Llacunatge Llacunatge amb eliminació de fòsfor Tractament adequat (tractament primari) 14

15 2.3. Models de gestió 2. Descripció d activitats 2.3. Models de gestió Les instal lacions de sanejament són construïdes per l Agència Catalana de l Aigua (ACA) d acord amb la planificació establerta al Programa de Sanejament d Aigües Residuals Urbanes (PSARU). Aquestes instal lacions són, durant el primer any de funcionament o de garantia, gestionades per l ACA com ens gestor responsable. Passat aquest període de temps, l Agència pot dur a terme la cessió de la gestió al que serà l ens gestor encarregat. L ens gestor o administració actuant pot ser l Ajuntament de la localitat beneficiaria de la depuradora, un consorci o mancomunitat de municipis si l Ajuntament en qüestió forma part d algun d aquests dos òrgans de caire supramunicipal, o bé el Consell Comarcal corresponent per l àmbit geogràfic. El Decret 130/2003 (pel que s aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament), és la norma de referència en la gestió dels sistemes públics de sanejament. Actualment la gestió de les instal lacions de tractament d aigües residuals està organitzada de la següent forma: a) Administració competent: és l administració responsable de gestionar el sistema de sanejament: - Agència Catalana de l Aigua - Administració Competent / Ens Gestor. b) Formes de realitzar la gestió del servei: Gestió directa: - Empresa Pública - Empresa Mixta Gestió iirecta: Empresa explotadora privada (és la forma utilitzada sempre per l Agència) EDAR Guingueta d Àneu 15

16 2.3. Models de gestió 2. Descripció d activitats ENS PÚBLICS I PRIVATS RELACIONATS AMB LA GESTIÓ D AIGÜES RESIDUALS: ENS PÚBLICS: - Agència Catalana de l Aigua - Administració Competent / Ens Gestor ENS PRIVATS - Explotadors - Gestors de Residus - Laboratoris - Proveïdors diversos - Constructors - Enginyeries EDAR Bescanó 16

17 2.3. Models de gestió 2. Descripció d activitats Gestió ACA: AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA EMPRESA PRIVADA GESTIÓ EDAR Gestió Administració competent: AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA ADMINISTRACIÓ COMPETENT ELA (DIRECCIÓ D EXPLOTACIÓ) EMPRESA PÚBLICA EMPRESA MIXTA EMPRESA PRIVADA GESTIÓ EDAR 17

18 2.3 Models de gestió 2. Descripció d activitats Depuradores en servei: AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA ENS GESTOR EXPLOTADOR Taula 3. Distribució EDAR segons ens gestor Administració Competent Dades a 31/12/2012 nº Sistemes de sanejament nº instal lacions posttractament en funcionament ACA Ajuntaments 47 0 Ens Supramunicipals Total Gràfic 2. Percentatge EDAR segons ens gestor 36,7 52,6 ACA 10,7 Ajuntaments Ens Supramunicipals 18

19 2.4 Organització interna del Departament 2. Descripció d activitats 2.4. Organització interna del Departament Depenent de la Direcció de l Àrea de Sanejament d Aigües Residuals, el Departament d Explotació de Sistemes de Sanejament s estructura de la següent manera: Organigrama : Àrea de Sanejament d'aigües Residuals Programació Planificació del sanejament Explotació de Sistemes de Sanejament Gestió i Seguiment Econòmic Cap de Departament Estructura de suport 3 persones Unitat de Sistemes de Sanejament Est 7 persones Unitat de Sistemes de Sanejament Oest 11 persones Unitat de Biosòlids 3 persones EDAR Sant Fruitós-Navarcles-Santpedor 19

20 20

21 3. Dades d explotació 21

22 22

23 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació 3.1. Explotació Sistemes de Sanejament Durant el 2012 s han posat en funcionament vint-i-sis (26) noves instal lacions: Taula 4. Noves EDAR en explotació any 2012 NOVES EDAR EN SERVEI 2012 Nº CODI EDAR COMARCA CAPACITAT CÀRREGA h-e CAPACITAT CABAL m 3 /dia 1 DAGE ÀGER Noguera DPIN ALT MARESME NORD Maresme DARB ARBECA Garrigues DSJBB BONMATÍ Selva DDOS CAN MASUET -EL FAR Maresme DCAST CASTELLOLÍ Anoia DCRS CASTELLVÍ DE ROSANES Baix Llobregat DFLC FLAÇÀ Gironès DMELI FONTCOBERTA Pla de l'estany DCPDF FONT-RUBÍ (CAMPRODON) Ripollès DSUBL LAVERN Alt Penedès DLBLC LLAMBILLES Gironès DVRNL LLEDONER Baix Llobregat DSJVM MAS MASÓ Gironès DOGS OGASSA Ripollès DPDN PARDINES Ripollès DPLV PARLAVÀ Baix Empordà DPERA LA PERA Baix Empordà DQRB QUERALBS Ripollès DRIAI RONÍ Pallars Sobirà DRPA RUPIÀ Baix Empordà DMEDP SANT PERE SACARRERA Alt Penedès DSNT SENTERADA Pallars Jussà DSDD SERRA DE DARÓ Baix Empordà DUTT ULLASTRET Baix Empordà DVDR VALLFOGONA DE RIPOLLÈS Ripollès Tanmateix, durant aquest any s han donat de baixa tres (3) instal lacions: Taula 5. Instal lacions que han cursat baixa el 2012 BAIXES 2012 DCLRL DCAV PPIM CORBERA DE LLOBREGAT (RIERA) CASTELLVÍ DE LA MARCA (LA MÚNIA) PRETRACTAMENT PINEDA 23

24 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació Corbera de Llobregat (Riera) s ha connectat al sistema de Sant Feliu de Llobregat i Castellví de la Marca (La Múnia) al sistema de Vilafranca del Penedès. El Pretractament de Pineda s ha remodelat i ha passat a formar part de les instal lacions de la nova EDAR Alt Maresme Nord. Noves Estacions depuradores d aigües residuals urbanes que han entrat en servei durant l any 2012: 24

25 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació També, durant l any 2012, s han executat i s han posat en servei les ampliacions de les EDAR d Abrera, Sils i Vacarisses: Taula 6. Ampliacions i remodelacions 2012 AMPLIACIONS I REMODELACIONS 2012 Nº CODI EDAR COMARCA ACTUACIÓ 1 DABR ABRERA Baix Llobregat Ampliació de la EDAR (línia aigua i línia de fangs) 2 DSIV SILS-VIDRERES Selva Ampliació de la capacitat de tractament i reducció de nutrients 3 DVQR VACARISSES Vallès Occidental Ampliació de l'edar i remodelació tractament Ampliació EDAR Abrera 25

26 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació Els cabals tractats i l eliminació de contaminació per conques ha estat la següent: Taula 7. Eliminació contaminació 2012 CONCA cabal tractat m3/dia cabal tractat anual m3 DBO 5 (1) t elim./any DQO (2) t elim./any NT (3) t elim./any PT (4) t elim./any h-e tractats el Besòs el Daró el Fluvià el Foix el Francolí el Gaià el Llobregat el Segre el Ter la Garona la Muga la Noguera Pallaresa la Noguera Ribagorçana la Sènia la Tordera l'ebre rieres de la costa entre Cunit i Vaellòs i l'hospitalet de l'infant rieres de la costa entre la frontera amb França i Lloret de Mar rieres de la costa entre l'ametlla i Alcanar rieres del Garraf rieres del Maresme Riudecanyes SUBTOTAL EDAR Besòs EDAR Prat de Llobregat TOTAL (1) Demaa biològica d'oxigen 5 dies (2) Demaa química d'oxigen (3) Nitrogen total* (4) Fòsfor total* * aquestes dades de NT i PT només corresponen a les tones eliminades de les plantes inspecionades de conformitat amb la Directiva 91/271/CEE. EDAR Calaf 26

27 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació Taula 8. Tipus de tractament i total contaminació eliminada 2012 TIPUS TRACTAMENT NOMBRE INSTAL LACIONS* CABAL TRACTAT m3/dia DBO5 t elim./any DQO t elim /any BIOLÒGIC LLACUNATGE / TRAC. TOU TRACTAMENT PRIMARI PRETRACTAMENTS TOTAL * inclou totes les instal lacions en servei (total o parcialment) durant el 2012 Gràfic 3. Nombre instal lacions per tipus de tractament 0,90 0,077 BIOLÒGIC LLACUNATGE / TRAC. TOU TRACTAMENT PRIMARI 0,005 0,02 PRETRACTAMENTS Gràfic 4. tractat per tipus de tractament 97,4 BIOLÒGIC 1,0 LLACUNATGE / TRAC. TOU TRACTAMENT PRIMARI 1,5 0,1 PRETRACTAMENTS 27

28 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació Gràfic 5. Tones eliminades de DBO5 per tipus de tractament 99,25 0,75 BIOLÒGIC LLACUNATGE / TRAC. TOU Gràfic 6. Tones eliminades de DQO per tipus de tractament 99,46 0,54 BIOLÒGIC LLACUNATGE / TRAC. TOU EDAR Breda 28

29 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació L evolució del nombre de depuradores en funcionament i dels cabals tractats durant els últims 10 anys a Catalunya ha estat el següent: Taula 9. Evolució del núm. EDAR en servei, cabal i càrrega tractada Nombre sistemes de sanejament en servei* tractat (hm 3 /any) tractada (milions h-e) 715,0 719,8 675,6 686,0 660,7 664,3 675,3 706,2 699,7 648, ,48 9,50 8,43 9,2 8,07 8,42 8,89 Dades a 31/12/2012 Gràfic 7. Evolució del nombre de depuradores en servei durant els últims 10 anys ( ) Gràfic 8. Evolució del cabal tractat en hm 3 /dia durant els últims 10 anys ( ) 740,0 tractat (hm 3 /any) 720,0 714,96 719,81 706,20 700,0 680,0 660,0 675,64 686,01 660,65 664,30 675,25 699,73 648,41 640,0 620,0 600,

30 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d expolotació Gràfic 9. Evolució i comparatiu núm. EDAR en servei/cabal tractat (hm 3 /dia) Nombre sistemes de sanejament en servei tractat (hm3/any) Gràfic 10. Evolució i comparatiu cabal tractat/cabal disseny (hm 3 /dia) 3,50 3,00 2,50 2,00 1,50 tractat (hm3/dia) disseny (hm3/dia) 1,00 0,50 0,

31 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació L evolució dels reiments en eliminació de matèria en suspensió, DBO5 i DQO dels últims anys han estat els següents: Taula 10. Evolució nombre, cabals i reiments globals de les EDAR en servei Nombre de sistemes de sanejament en servei* Nombre de sistemes de sanejament analitzats Reiment mitjà global d'eliminació de DBO5 () Reiment mitjà global d'eliminació de DQO () * dades a 31/12/2012 EDAR Aitona-Seròs 31

32 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació CRITERIS PER L AVALUACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA DIRECTIVA 91/271/CEE SOBRE TRACTAMENT D AIGÜES RESIDUALS URBANES El grau de compliment de la Directiva Europea 91/271/CEE (RD 11/95 i RD 509/96) s avalua exclusivament sobre les instal lacions (EDAR) que hi ha actualment en servei. Les exigències de la Directiva sobre la obligació de sanejar les aglomeracions urbanes corresponents no han estat considerades (actuacions d execució d infraestructures), com tampoc l autorització d abocament. Per tal d avaluar aquest grau de compliment de la Directiva s han seguit els següents criteris: a.1. Criteris de qualitat de l efluent La Directiva Europea 91/271/CEE (RD 509/96) estableix en l'annex I, paràgraf D, punts 1 i següents, els mètodes de referència per al seguiment i avaluació de resultats en els sistemes de sanejament. Els resultats analítics obtinguts per l Agència Catalana de l Aigua obeeixen a mostres integrades preses pel Departament d Inspecció. Compliment article 4.3: D'acord amb el que estableix el Quadre 3 de l'annex I, s'ha considerat un nombre màxim de mostres que poden no complir els requisits expressats en termes de reducció de càrrega (no conformes). Amb aquestes premisses, i per al conjunt de depuradores amb processos biològics, els criteris de compliment fixats han estat els següents: CONCENTRACIÓ EFLUENT PERCENTATGE MÍNIM DE REDUCCIÓ (2) DBO5 (3) 25 mg/l O2 70 DQO 125 mg/l O2 75 MES (4) 35 mg/l a h-e: 70 > h-e: 90 1.Pels tres paràmetres s'aplica el valor de concentració o el percentatge de reducció. 2. Reducció relacionada amb la càrrega d'entrada. 3. Aquest paràmetre es pot substituir per un altre: carboni orgànic total (COT) o demaa total d'oxigen (DTO), si es pot establir una correlació entre la DBO5 i el paràmetre substitut. 4. Aquest requisit és optatiu. Les analítiques procedents de sistemes de depuració per llacunes es fan sobre mostres filtrades; la concentració de sòlids en suspensió a les mostres d aigua sense filtrar, però, no pot superar els 150 mg/l. Quan en les mostres no conformes la concentració es desviï en més del 100 pel que fa al valors paramètrics de DQO i DBO5 i en més d un 150 pel que fa als valors de MES, no aplicarà el percentatge mínim de reducció. Compliment article 5.3: en relació a l eliminació de nutrients per part de les depuradores biològiques situades en zona sensible i que tracten més de h-e s'ha considerat, de la mitjana anual, el més favorable dels dos criteris següents: CONCENTRACIÓ EFLUENT PERCENTATGE MÍNIM DE REDUCCIÓ (2) Fòsfor total a h-e: 2 mg/l P 80 > h-e: 1 mg/l P Nitrogen total a h-e: 15 mg/l N a h-e: 70 > h-e: 10 mg/l N > h-e: 80 1.S aplica el valor de concentració o el percentatge de reducció. 2.Reducció relacionada amb la càrrega d entrada. 32

33 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació Per identificar les zones sensibles i conseqüentment el grau de compliment en eliminació de nutrients, s ha diferenciat entre conques internes i conques intercomunitàries: - Conques internes: s han seguit les directrius que dicta la resolució del Departament de Medi Ambient MAH/124 de l 11 de gener del 2002, en la qual dóna publicitat a la relació de zones sensibles en les conques internes de Catalunya i les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres de conformitat amb el Pla de Sanejament (7 de novembre 1995), i les que dicta la seva posterior revisió. Es considera risc d eutrofització l incompliment en nitrogen i/o fòsfor (doc. AP zones sensibles conques internes nov. 05). - Conques intercomunitàries: s han seguit les directrius que marca el Ministeri de Medi Ambient segons la resolució del 25 de maig del 1998, en la qual estableixen les zones sensibles en les conques intercomunitàries, i segons les seves posteriors revisions, i en les que només cal preveure l eliminació de fòsfor. Revisions de la declaració de les zones sensibles: - Conques internes: Resolució MAH/2194/2006 del 23 de maig del Conques intercomunitàries: Resolución MMA del 10 de julio del 2006 i Resolución MMARM del 30 de junio de 2011 L organisme de conca disposa de 7 anys per adaptar les estacions depuradores a les exigències de la nova delimitació de zones sensibles, per tant aquestes seran aplicables un cop exhaurit el termini iicat. Finalment, en aplicació de l article 7 de la Directiva 91/271/CEE, per a les depuradores que tracten menys de h-e i per a les que tracten menys de h-e i aboquen a aigües marines, s'ha considerat que les aigües residuals reben un tractament adequat, segons el criteri establert en el punt 9 de l article 2 de l esmentada normativa (un tractament adequat és el procés que reben les aigües en virtut del qual, després del seu retorn a medi, les aigües receptores compleixen els objectius de qualitat i les disposicions pertinents de la present i de les restants Directives comunitàries). a.2. Criteris de capacitat de tractament del sistema Un segon criteri d avaluació del compliment de la Directiva 91/271/CEE és la determinació de la capacitat del sistema de sanejament per recollir i tractar totes les aigües residuals produïdes a les aglomeracions sanejades. Els casos on s observa un Incompliment per sistema són aquells que registren sobreeiximents, puntuals o continus, d aigües no tractades a medi, iepeentment de la qualitat de l efluent, produïts per l estació depuradora. Són sistemes que incompleixen l article 4.1 que obliga a les poblacions de més de h-e que aboquen a aigües dolces i estuaris i de més de que aboquen a mar, a que totes les aigües que entren als sistemes de col lectors siguin objecte, abans del seu retorn al medi, d un tractament secuari o d un procés equivalent. 33

34 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació AVALUACIÓ COMPLIMENT ANY 2012 L'any 2012 no ha estat possible calcular el grau de compliment de la Directiva 91/271/CEE per la totalitat de les instal lacions de més de 2000 h-e tractats, perquè no s ha disposat per cap instal lació del nombre mínim de mostres analitzades que exigeix la norma, ni el mostreig ha estat homogeni en el temps. Únicament es pot parlar d'incompliment de la normativa en unes quantes EDAR (en color taronja a la taula 9) perquè amb les analítiques disponibles ja iiquen directament la no conformitat amb la norma (art.4.3) tot i la mancança de dades, o, perquè no tracten tota l aigua que els arriba (art. 4.1), by-passen regularment. Les plantes que no compleixen perquè aboquen a medi aigua sense tractar, es a dir, que han by-passat regularment durant el 2012, són: AIGUAFREDA ARENYS DE MAR GUISSONA MONT-ROIG (ÀREA COSTANERA) PRETRACTAMENT PINEDA DE MAR VALLS Per la resta, el compliment o incompliment, en cap cas es pot confirmar. A continuació s annexa la taula amb l avaluació dels possibles incompliments. Taula 11. Avaluació analítiques segons Directiva 91/271/CEE EDAR nº mínim de mostres segons Directiva (Integrades) total mostres 2012 (Integrades) nº mostres no conformes DBO5 nº mostres no conformes DQO promig anual NT ppm reiment promig anual PT ppm reiment zona (normal/sensi ble) h-e_tractats 2012 ABRERA ,27 76,55 2,48 70,62 sensible (CI) AGRAMUNT no aplica no aplica no aplica no aplica normal AITONA-SERÒS no aplica no aplica no aplica no aplica normal ALBESA ALCANAR no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ALCANAR (LES CASES) no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ALCARRÀS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ALCOVER no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ALFARRÀS-ALMENAR no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ALGERRI ALMACELLES ALMATRET SECTOR NORD ALMATRET SECTOR SUD ALTAFULLA no aplica no aplica no aplica no aplica normal AMETLLA DE MAR, L' no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica AMPOLLA, L' no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica AMPOSTA no aplica no aplica 2,61 88,67 sensible (CHE)

35 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació EDAR nº mínim de mostres segons Directiva (Integrades) total mostres 2012 (Integrades) nº mostres no conformes DBO5 nº mostres no conformes DQO promig anual NT ppm reiment promig anual PT ppm reiment zona (normal/sensi ble) h-e_tractats 2012 ANGLÈS ,78 81,11 2,50 67,77 sensible (CI) ARBOÇ, L' (GORNAL) no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ARBÚCIES no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ARENYS DE MAR no aplica no aplica no aplica no aplica normal ARTESA DE SEGRE no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica BAGÀ/GUARDIOLA B no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica BALAGUER no aplica no aplica 1,66 63,16 sensible (CHE) BALSARENY no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica BANYOLES ,34 63,60 1,37 81,75 sensible (CI) BATEA BEGUDÀ BEGUES no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica BEGUR no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica BELLAGUARDA BELL-LLOC D'URGELL BELLPUIG no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica BELLVÍS BERGA ,22 35,77 2,70 56,71 sensible (CI) BESALÚ BESCANÓ no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica per línia BESÒS 24 (total 36) 1 2 no aplica no aplica no aplica no aplica normal BIGUES I RIELLS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica per línia BISBAL D'EMPORDÀ, LA 12 (total 14) ,83 72,39 1,77 69,44 sensible (CI) BLANES no aplica no aplica no aplica no aplica normal BORGES BLANQUES, LES no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica BOVERA BREDA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CADAQUÉS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CALAF no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CALAFELL no aplica no aplica no aplica no aplica normal CALDES DE MALAVELLA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CALDES DE MONTBUI ,03 77,80 3,14 39,92 sensible CAMARLES CAMBRILS no aplica no aplica no aplica no aplica normal CAMPRODON no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CAN FORNACA CÀNOVES I SAMALÚS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CARDONA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CASSÀ DE LA SELVA ,10 81,65 2,57 70,57 sensible (CI) CASTELLAR DEL VALLÈS ,64 77,96 3,66 73,73 sensible CASTELLBELL I EL VILAR no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CASTELLET I LA GORNAL (ROCALLISA) no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CASTELLFOLLIT DE LA ROCA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica CASTELL-PLATJA D'ARO no aplica no aplica no aplica no aplica normal CELRÀ no aplica no aplica no aplica no aplica normal CENTELLES ,57 75,96 1,86 78,84 sensible (CI) CERVERA no aplica no aplica 2,65 72,32 sensible (CHE) CORBERA DE LLOBREGAT (RIERA) CUBELLES I CUNIT no aplica no aplica no aplica no aplica normal DELTEBRE no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica EMPURIABRAVA no aplica no aplica no aplica no aplica normal

36 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació EDAR nº mínim de mostres segons Directiva (Integrades) total mostres 2012 (Integrades) nº mostres no conformes DBO5 nº mostres no conformes DQO promig anual NT ppm reiment promig anual PT ppm reiment zona (normal/sensi ble) h-e_tractats 2012 ESCALA, L' no aplica no aplica no aplica no aplica normal ESPLUGA DE FRANCOLÍ, L' no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ESTERRI D'ÀNEU FALSET FIGUERES ,47 50,14 1,53 83,76 sensible (CI) FLIX no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica FOLGUEROLES no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica FONDARELLA no aplica no aplica 1,09 60,27 sensible (CHE) GALERA, LA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica GANDESA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica GARRIGA, LA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica per línia GAVÀ/VILADECANS 24 (total 34) 1 0 no aplica no aplica no aplica no aplica normal GELIDA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica GIRONA ,58 77,93 0,47 90,44 sensible (CI) GIRONELLA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica GRANADELLA, LA GRANOLLERS ,06 76,14 5,37 54,60 sensible GUISSONA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica HOSPITALET DE L'INFANT, L' no aplica no aplica no aplica no aplica normal HOSTALETS DE PIEROLA, ELS HOSTALRIC no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica IGUALADA ,16 66,59 2,08 73,02 sensible (CI) IVARS DE NOGUERA IVARS D'URGELL JONQUERA, LA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica JUNEDA LINYOLA LLAGOSTA, LA ,87 39,11 3,11 65,15 sensible LLANÇÀ no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica LLEIDA no aplica no aplica 1,01 74,59 sensible (CHE) LLORENÇ DEL PENEDÈS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica LLORET DE MAR no aplica no aplica no aplica no aplica normal MAÇANET DE LA SELVA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MAÇANET RESIDENCIAL no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MANLLEU ,36 85,07 1,12 84,07 sensible (CI) MANRESA ,98 73,93 0,92 85,11 sensible (CI) MARTINET/MONTELLA MARTORELL ,60 79,06 0,93 90,50 sensible (CI) MASELLA MASQUEFA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MATADEPERA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MATARÓ no aplica no aplica no aplica no aplica normal MOIÀ no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MOLINA, LA MONISTROL DE MONTSERRAT no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MONTBLANC no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MONTCADA ,20 30,80 3,44 59,05 sensible MONTFERRER no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MONTORNÈS DEL VALLÈS ,00 71,49 3,52 73,02 sensible

37 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació EDAR nº mínim de mostres segons Directiva (Integrades) total mostres 2012 (Integrades) nº mostres no conformes DBO5 nº mostres no conformes DQO promig anual NT ppm reiment promig anual PT ppm reiment zona (normal/sensi ble) h-e_tractats 2012 MONT-ROIG DEL CAMP (ÀREA COSTANERA) no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MONT-ROIG DEL CAMP (POBLE) no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica MÓRA D'EBRE/MÓRA LA NOVA no aplica no aplica 3,40 71,48 sensible (CHE) NAUT-ARAN no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica NAVARCLES/SANT FRUITÓS/SANTPEDOR ,41 77,41 1,61 81,09 sensible (CI) NAVÀS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica OLIANA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica OLOT ,59 87,77 2,48 73,46 sensible (CI) PALAMÓS no aplica no aplica no aplica no aplica normal PALS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica PERALADA PERELLÓ, EL PIERA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica PLANES D'HOSTOLES, LES no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica POBLA DE LILLET POBLA DE MAFUMET, LA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica POBLA DE SEGUR, LA no aplica no aplica no aplica no aplica normal PONT DE SUERT, EL no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica PONT DE VILOMARA, EL no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica PONTS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica PORT DE LA SELVA, EL PORTELLA, LA per línia PRAT DE LLOBREGAT, EL 24 (total 36) ,88 58,05 3,13 64,81 normal PRATS DEL LLUÇANÈS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica PUIGCERDÀ no aplica no aplica no aplica no aplica normal PUIG-REIG no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica QUART no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica REUS no aplica no aplica no aplica no aplica normal RIBES DE FRESER RIERA DE LA BISBAL no aplica no aplica no aplica no aplica normal RIPOLL ,59 76,92 1,38 56,64 sensible (CI) RIUDEBITLLES no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica RIUDELLOTS DE LA SELVA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica RIUDOMS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ROCA DEL VALLÈS, LA ,63 73,48 2,11 70,63 sensible RODA DE TER no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ROSES no aplica no aplica no aplica no aplica normal ROSSELLÓ no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica RUBÍ ,71 12,27 2,72 62,95 sensible SABADELL/RIU RIPOLL ,30 81,80 4,16 64,51 sensible SABADELL/RIU SEC ,85 50,70 4,07 69,90 sensible SALLENT/ARTÉS ,10 84,63 2,66 78,11 sensible (CI) SANT ANDREU DE LLAVANERES no aplica no aplica no aplica no aplica normal SANT ANIOL DE FINESTRES SANT ANTONI DE VILAMAJOR no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANT CARLES DE LA RÀPITA ,59 77,74 1,97 73,30 sensible (CI) SANT CELONI ,10 71,05 1,03 79,19 sensible (CI) SANT FELIU DE CODINES no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANT FELIU DE LLOBREGAT ,33 22,02 1,14 84,62 sensible SANT GREGORI

38 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació EDAR nº mínim de mostres segons Directiva (Integrades) total mostres 2012 (Integrades) nº mostres no conformes DBO5 nº mostres no conformes DQO promig anual NT ppm reiment promig anual PT ppm reiment zona (normal/sensi ble) h-e_tractats 2012 SANT GUIM DE FREIXENET SANT HILARI SACALM no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANT JAUME DE LLIERCA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANT JOAN DE LES ABADESSES no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANT JOAN LES FONTS no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANT LLORENÇ SAVALL no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANT POL DE MAR no aplica no aplica no aplica no aplica normal SANT QUIRZE SAFAJA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANT SADURNÍ D'ANOIA ,75 82,28 1,69 84,66 sensible (CI) SANT SALVADOR DE GUARDIOLA SANTA BÀRBARA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANTA COLOMA DE FARNERS ,91 80,31 1,06 91,75 sensible (CI) SANTA COLOMA DE QUERALT no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANTA EULÀLIA DE RONÇANA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SANTA MARIA DE PALAUTORDERA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SELVA DEL CAMP, LA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SENAN SÈNIA, LA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SERINYÀ SILS-VIDRERES ,91 75,92 0,98 87,16 sensible (CI) SITGES (GARRAF) SITGES-SANT PERE DE RIBES no aplica no aplica no aplica no aplica normal SOLSONA ,89 71,79 2,68 72,77 sensible (CI) SORT no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica SUPERMOLINA SÚRIA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica TARADELL no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica TARRAGONA no aplica no aplica no aplica no aplica normal TÀRREGA no aplica no aplica 1,21 85,90 sensible (CHE) TEIÀ-MARESME SUD no aplica no aplica no aplica no aplica normal TERRASSA ,75 44,68 2,27 73,47 sensible TONA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica TORDERA ,60 81,64 3,12 75,51 sensible (CI) TORREDEMBARRA no aplica no aplica no aplica no aplica normal TORRELAMEU TORRES DE SEGRE TORROELLA DE MONTGRÍ ,59 81,94 1,26 72,86 sensible (CI) TORTOSA-ROQUETES no aplica no aplica 4,16 60,84 sensible (CHE) TOSSA DE MAR no aplica no aplica no aplica no aplica normal TREMP no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica ULLDECONA no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica VALL DEL GES-TORELLÓ ,79 84,35 0,91 94,54 sensible (CI) VALLBONA D'ANOIA ,65 66,37 0,58 90,11 sensible (CI) VALLS POBLE ,84 43,06 1,60 52,57 sensible (CI) VERDÚ VIC ,18 89,14 1,02 92,36 sensible (CI) VIELHA E MIJARAN no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica VILADECAVALLS (EST) no aplica no aplica no aplica no aplica no aplica VILAFRANCA DEL PENEDÈS ,83 50,39 1,86 76,62 sensible (CI)

39 3.1. Explotació sistemes de sanejament 3. Dades d explotació EDAR nº mínim de mostres segons Directiva (Integrades) total mostres 2012 (Integrades) nº mostres no conformes DBO5 nº mostres no conformes DQO promig anual NT ppm reiment promig anual PT ppm reiment zona (normal/sensi ble) h-e_tractats 2012 VILALBA SASSERRA VILANOVA DEL VALLÈS ,84 68,75 5,13 34,93 sensible VILANOVA I LA GELTRÚ no aplica no aplica no aplica no aplica normal VILA-SECA/SALOU no aplica no aplica no aplica no aplica normal VILOBÍ D'ONYAR total: 225 EDARS analitzades (analítica integrada) INCOMPLIMENT PER ELIMINACIÓ MO (art. 4.3) POSSIBLE INCOMPLIMENT PER NUTRIENTS (art. 5.3) < 2000 h-e. Medi receptor ha de complir amb els nivells de qualitat exigits nitrogen fora límits per promig o reiment fósfor fora límits per promig o reiment Finalment, pel que fa al compliment de les depuradores que han tractat menys de 2000 habitants equivalents, caldrà avaluar l impacte de l efluent sobre el medi, ja que, tal i com estableix la Directiva per aquestes instal lacions, l aigua ha de ser sotmesa a un tractament adequat de forma que el medi receptor no es vegi afectat per part de l efluent de la EDAR. EDAR L Espluga de Francolí 39

40 t MS/any 3.2 Biosòlids 3. Dades d explotació 3.2. Biosòlids Producció La quantitat total de biosòlids generats pel tractament de l aigua residual a les depuradores urbanes en funcionament a Catalunya durant l any 2012 ha estat de tones. La sequedat mitjana del fang deshidratat ha estat del 22,3. Així, s han produït tones de matèria seca, el 43 de les quals corresponen a les depuradores del Besòs/Montcada i del Baix Llobregat (33 i 10 del total, respectivament). Gràfic 11. Evolució de la producció anual de biosòlids EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ ANUAL DE BIOSÒLIDS (matèria seca) Any t ms fang generat S ha produït un descens de la producció de biosòlids en el conjunt de Catalunya en matèria seca respecte l any anterior (al voltant d un 3,5) continuant la teència iniciada a partir de l any La sequedat del fang deshidratat a sortida de les EDAR s ha reduït. La combinació de les anteriors circumstàncies ha provocat que la producció de biosòlids en matèria fresca (tones de fang deshidratat) s hagi mantingut pràcticament respecte l any Tractament Durant l any 2012 la major part els biosòlids generats a Catalunya han estat sotmesos a alguns dels següents tractaments: digestió aeròbia o anaeròbia tractament aplicat a la línia de fangs de la pròpia EDAR, compostatge, compostatge gris i assecatge tèrmic. Addicionalment, una proporció de biosòlids, que incompleixen els requeriments per a ser aplicats al sòl a causa de la seva concentració en metalls procedents d abocaments iustrials, s han sotmès a compostatge gris 40

41 3.2 Biosòlids 3. Dades d explotació (compostatge del fang no apte per a l aplicació en profit de l agricultura), prèviament a la disposició en dipòsit controlat. Finalment, una petita part dels biosòlids (0,2 en matèria seca) han estat estabilitzats mitjançant llacunatges. L aplicació de tractaments permet estabilitzar la matèria orgànica, reduir la quantitat de biosòlids a eliminar i, de manera general, millorar les coicions del material per a la seva gestió posterior. Del total de biosòlids produïts, el 50 ha estat sotmès a digestió. Aquesta dada representa que, sense considerar l EDAR de Besòs, 2/3 parts dels biosòlids han rebut aquest tractament. Val a dir que la meitat dels biosòlids digerits (51) han estat sotmesos a posttractament en plantes d assecatge tèrmic, compostatge o compostatge gris per tal de reduir la quantitat final de residu a gestionar i millorar-ne les característiques. El compostatge es pot dur a terme en plantes de titularitat pública o privada, mentre que la totalitat de plantes d assecatge tèrmic de fangs són de titularitat pública. En resum, el 99,95 del fang generat (en matèria seca) ha estat sotmès com a mínim a un tractament abans de la seva destinació final. La Taula 12 recull un llistat de l actual parc d instal lacions de tractament de biosòlids de titularitat pública. En la taula s hi inclou la situació de les instal lacions durant l any 2012 i s hi fa constar la seva capacitat de tractament nominal. Taula 12. Parc d instal acions públiques de posttractament de biosòlids 2012 Instal lació de posttractament Tipus d'instal lació Any de posada en servei Estat durant el 2012 Capacitat de tractament nominal (t/any) Administració actuant Situació administrativa Vic Assecatge tèrmic Aturat CC Osona - Besòs Assecatge tèrmic amb cogeneració En funcionament AM Barcelona Concessió fins 2015 Prat de Llobregat Assecatge tèrmic amb cogeneració En funcionament AM Barcelona Empresa pública El Terri Assecatge tèrmic amb cogeneració En funcionament ACA Contracte fins 7/08/2013 Granollers Assecatge tèrmic amb cogeneració En funcionament ACA Contracte fins 31/10/2013 Mataró Assecatge tèrmic amb cogeneració Aturat ACA - Montornès Assecatge tèrmic amb cogeneració En funcionament ACA Contracte fins 31/11/2013 Rubí Assecatge tèrmic amb cogeneració En funcionament ACA Contracte fins 30/09/2013 Sabadell-Riu Sec Assecatge tèrmic amb cogeneració Aturat ACA - Blanes Compostatge En funcionament Consorci Costa Brava Contracte Manresa Compostatge En funcionament Mancomunitat Bages Empresa pública Olot Compostatge En funcionament CC La Garrotxa Contracte fins 2016 Teià Compostatge Aturat tot l'any per ampliació ACA Any de garantia obra Vila-seca Compostatge En funcionament ACA Contracte fins 30/09/2014 Vic Monoabocador de fangs Inactiu / Peent de clausura ACA Contracte fins 15/09/2013 dades a 31/12/

42 t MS/any 3.2 Biosòlids 3. Dades d explotació La Taula 13 i el Gràfic 12 presenten la distribució de tractaments als quals s han sotmès els biosòlids durant l any Taula 13. Tractament de biosòlids Matèria seca. Tractament dels biosòlids (tones de matèria seca) t MS/any Compostatges ACA ,1 Compostatges externs ,1 Tractaments d'assecatge tèrmic ,1 Compostatge gris ,9 Digestió sense posttractament ,6 Llacunatges 204 0,2 Total Tractat No Tractat 46 0,04 Total generat Gràfic 12. Tractament biosòlids Matèria seca Compostatges ACA: 6,1 Compostatges externs: 18, Tractament d'assecatges tèrmics: 49,1 Compostatge gris: 1, Digestió sense posttractament: 24,6 Llacunatges: 0,2 El Gràfic 13 recull l evolució dels tractaments a què han estat sotmesos els biosòlids durant els darrers anys. S observa que el tractament més utilitzat continua essent l assecatge tèrmic, amb un lleuger descens a favor del compostatge gris. Gràfic 13. Evolució dels tractaments aplicats als biosòlids EVOLUCIÓ DELS TRACTAMENTS (en Matèria seca) Fang no tractat Digestió sense posttractament Altres Tractaments* Assecatge tèrmic Compostatge extern Compostatge ACA Any * Altres tractaments: Compostatge gris i estabilització 42

43 3.2 Biosòlids 3. Dades d explotació Disposició Durant l any 2012, la destinació final dels biosòlids produïts per les EDAR urbanes de Catalunya s ha repartit entre la valorització agronòmica i la valorització energètica. S ha incrementat la proporció de biosòlids que ha estat valoritzada agronòmicament en substitució d una part de la valorització energètica i amb un petit increment del destí a dipòsit controlat, que es manté com una destinació molt minoritària (2 del total). La Taula 14 i el Gràfic 14 presenten la distribució de destinacions finals dels biosòlids a Catalunya durant l any Taula 14. Destinació final dels biosòlids 2012 Matèria seca Destinació final dels biosòlids t MS/any Aplicació al sòl ,7 Dipòsit controlat ,0 Valorització energètica ,3 Total eliminat Gràfic 14. Destinació final Matèria seca Aplicació al sòl: 61,7 Dipòsit controlat: 2, Valorització energètica: 36, L aplicació al sòl inclou els biosòlids que han estat aplicats directament a agricultura, el compost utilitzat en jardineria o com a fertilitzant i els biosòlids emprats en restauració d activitats extractives i de dipòsits controlats. La quantitat de biosòlids eliminats és inferior als generats per la reducció deguda al tractament a què és sotmès el material abans de la seva disposició final, especialment en el tractament de compostatge. El Gràfic 8 recull l evolució de les destinacions finals dels biosòlids durant els darrers anys. S observa una lleu inversió de la teència observada els darrers anys d increment la valorització energètica en detriment del dipòsit controlat i dels fangs enviats a l aplicació al sòl, que continua sent la destinació majoritària. La pràctica totalitat dels biosòlids (98) es valoritzen. 43

44 t MS/any 3.2 Biosòlids 3. Dades d explotació Gràfic 15. Evolució de les destinacions finals dels biosòlids Matèria seca EVOLUCIÓ DE LES DESTINACIONS (en Matèria seca) Any Valorització energètica Emissari Dipòsit controlat Aplicació al sòl Grans instal lacions A més de l anàlisi general, els biosòlids generats a les EDAR de Besòs/Montcada i Prat de Llobregat mereixen ser analitzats iepeentment per la magnitud de la seva producció (43 del total). EDAR BESÒS/MONTCADA El fang líquid de l EDAR de Montcada i Reixac és enviat mitjançant una canonada fins a l EDAR de Besòs, on, juntament amb el fang produït per aquesta EDAR, s emmagatzema en forma líquida (entre 2 i 6 de MS). Posteriorment el fang s envia a la planta de tractament del Besòs, on és deshidratat i assecat (en la seva major part). La producció del conjunt Besòs/Montcada ha estat de t amb una sequedat mitjana del 29, que representa t de matèria seca (33 del conjunt de Catalunya). La producció s ha reduït un 5,5 respecte a l any anterior, continuant la teència experimentada els darrers anys. La sequedat del fang ha disminuït respecte l any L EDAR de Besòs disposa d una planta d Assecatge Tèrmic per a tractar el conjunt del fang generat. Durant l any 2012 la instal lació ha operat de manera continuada, fet que ha permès assecar la major part dels biosòlids produïts pel sistema Besòs/Montcada (93), amb un increment de la proporció assecada respecte l any anterior. La sequedat mitjana del fang sec ha estat del 91. La Taula 15 i el Gràfic 16 presenten la distribució de tractaments dels biosòlids generats pel sistema Besòs/Montcada durant l any Taula 15. Tractament dels fangs de l EDAR Besòs Matèria seca Tractament dels biosòlids de l'edar Besòs (t MS/any) t MS/any Compostatge ,8 Tractament específic (assecatge tèrmic i altres) ,2 Total fang generat

45 3.2 Biosòlids 3. Dades d explotació Gràfic 16. Tractament dels fangs de l EDAR Besòs Tones matèria seca Compostatge: 6,8 Tractament d'assecatge tèrmic: 93,2 El fang deshidratat ha estat enviat majoritàriament a assecatge tèrmic. El fang que no s ha assecat s ha destinat a compostatge per a ser valoritzat agronòmicament. El fang assecat ha estat destinat principalment a valorització energètica a cimentera. S ha reduït la quantitat de fang enviada a aquesta destinació respecte l any anterior. La resta de fang sec s ha enviat a plantes de compostatge i a l aplicació en profit de l agricultura. La Taula 16 i el Gràfic 17 presenten la distribució de destinacions finals dels biosòlids del sistema Besòs/Montcada durant l any Taula 16. Destinació final dels fangs de l EDAR Besòs Matèria seca Destinació final dels biosòlids de l'edar de Besòs t MS/any Aplicació al sòl ,9 Valorització energètica (Cimentera) ,1 Total gestionat ,0 Gràfic 17. Destinació final dels fangs de l EDAR Besòs Tones matèria seca Aplicació al sòl - 24,9 Valorització energètica (Cimentera) - 75,

46 3.2 Biosòlids 3. Dades d explotació EDAR PRAT DE LLOBREGAT L EDAR de Prat de Llobregat va entrar en funcionament a finals de l any 2004 i és la 2ª en producció de biosòlids de Catalunya. L EDAR té associat un assecatge tèrmic de fangs. L any 2012 la producció de biosòlids ha estat de t amb una sequedat mitjana del 22, que representa t de matèria seca (10 del conjunt de Catalunya). La producció de biosòlids s ha mantingut respecte l any anterior i la sequedat del fang deshidratat s ha reduït. Durant l any 2012 s ha aconseguit assecar la pràctica totalitat dels biosòlids generats per l EDAR (el 90) amb una sequedat mitjana del fang sec del 87. La Taula 17 i el Gràfic 18 presenten la distribució de tractaments dels biosòlids generats per l EDAR d El Prat de Llobregat durant l any Taula 17. Tractament de fangs EDAR Prat de Llobregat Matèria seca Tractament dels biosòlids de l'edar Prat de Llobregat t MS/any Digestió sense posttractament ,0 Tractament d'assecatge tèrmic ,0 Total fang generat Gràfic 18. Tractament de fangs EDAR Prat de Llobregat Tones matèria seca Digestió sense posttractament: 10,5 Tractament d'assecatge tèrmic: 89,5 El fang deshidratat que no ha estat assecat ha estat destinat a l aplicació en profit de l agricultura, mentre que els destins del fang assecat s han repartit entre la citada destinació, el compostatge i la valorització energètica en plantes de fabricació de ciment. Durant l any 2012 la valorització energètica ha deixat de ser la destinació majoritària a favor de la valorització agronòmica. La Taula 18 i el Gràfic 19 presenten la distribució de destinacions finals dels biosòlids de l EDAR d El Prat de Llobregat durant l any

47 3.2 Biosòlids 3. Dades d explotació Taula 18. Destinació dels fangs EDAR Prat de Llobregat Tones matèria seca Destinació final dels biosòlids de l'edar del Prat de Llobregat t MS/any Aplicació al sòl ,4 Valorització energètica (Cimentera) ,5 Deposició de residus no especials 4 0,03 Total gestionat Gràfic 19. Destinació dels fangs EDAR Prat de Llobregat Tones matèria seca Aplicació al sòl - 65,4 Valorització energètica (Cimentera) - 34,5 Deposició de residus no especials- 0,03 Assecatge tèrmic Prat de Llobregat 47

48 3.2 Biosòlids 3. Dades d explotació Compliment del RD 1310/1990 La següent taula mostra les EDAR que han produït biosòlids amb elevats nivells de metalls pesants, circumstància que ha dificultat i ha arribat a impedir la seva valorització agronòmica. Taula 19. Incompliments per metalls en fangs (segons RD 1310/1990) ANY 2012 INSTAL LACIÓ Incompliments metalls fangs R.D. 1310/1990 sòls ph<7 sòls ph>7 Fangs - Assecatge Tèrmic Montornès del Vallès Ni, Cr, Zn Ni, Cr, Zn Fangs - Assecatge Tèrmic de Rubí Cu, Cr, Zn EDAR - ABRERA Cu, Ni, Cr Cr EDAR - BREDA Pb, Cd Pb, Cd EDAR - CORNUDELLA DEL MONTSANT EDAR - GAVÀ/VILADECANS Cu Zn EDAR - IGUALADA Cr Cr EDAR - MARTORELL Ni, Cr, Zn Ni, Cr, Zn EDAR - MASQUEFA Ni Ni EDAR - PORT DE LA SELVA, EL EDAR - PERALADA EDAR - RIUDELLOTS DE LA SELVA Cu Cu Cu EDAR - RUBÍ Cu, Zn Cu, Zn EDAR - SANT FELIU DE LLOBREGAT Zn Zn EDAR - SANT JAUME DE LLIERCA Zn Zn EDAR - SABADELL/RIU SEC Zn EDAR - VALLS POLÍGON INDUSTRIAL Cu, Zn Zn EDAR - VIC Cr Cr EDAR - VILANOVA I LA GELTRÚ Cd 48

49 3.3. Col lector de salmorres 3. Dades d explotació 3.3. Col lector de salmorres El Col lector de salmorres de la conca del riu Llobregat és una actuació iniciada per la D.G.O.H. de la Generalitat en virtut d'un Conveni subscrit el desembre de 1982 entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i S.G.A.B., S.A., que tenia per objectiu inicial interceptar els abocaments d'aigües salines que les Mines de Potassa de Cardona, Súria i Sallent realitzaven al riu i couir-los fins al mar, per tal de reduir les concentracions salines de l aigua del riu Llobregat. Amb posterioritat aquest col lector va passar també a recollir l any 2000 els residus salins de l empresa Solvay a Martorell. L any 2009 es va posar en servei la Fase I del desdoblament del col lector d Abrera fins El Prat de Llobregat per recollir els nous residus salins iustrials de la part baixa de la conca del Llobregat i el rebuig dels tractaments avançats a les plantes de potabilització d Abrera (electrodiàlisi) i de Sant Joan Despí (osmosi inversa). En un sentit més particular, el col lector de salmorres és el conjunt d'instal lacions constituït per les basses de recepció i control d'aportacions salines, la coucció d'evacuació a mar i els elements de regulació hidràulica. El traçat del col lector té forma de "Y", amb una branca que segueix el curs del riu Cardener i una branca que segueix el curs del riu Llobregat; ambdues branques conflueixen en una branca comuna que segueix el curs baix del riu Llobregat fins al mar amb una longitud aproximada de 120 km. La branca del Cardener surt de la bassa de recepció i control de Cardona i arriba fins la torre de confluència de Castellgalí, interceptant les aportacions salines de Cardona i de Súria. La llargada total del tram és de 38 km. Els diàmetres de la coucció són de 250 mm en el tram Cardona-Súria i 350 mm en el tram Súria-Castellgalí. El primer tram té una torre i dues arquetes de càrrega, i el segon dues torres i una arqueta de càrrega, a més de la torre de confluència de Castellgalí. La branca del Llobregat surt de la bassa de recepció i control de Sallent i arriba fins la torre de confluència de Castellgalí, interceptant les aportacions de Balsareny-Sallent. La llargada total del tram és de 19,5 km. El diàmetre de la coucció és de 350 mm. El tram té quatre torres de càrrega, a més de la torre de confluència de Castellgalí. La branca comuna surt de la torre de confluència de Castellgalí i arriba a l EDAR d El Prat de Llobregat. La llargada del tram és de 63 km. El diàmetre de la coucció és de 450 mm fins la torre de càrrega de Sant Boi i a partir d aquest punt és de 600 mm que s amplia a mm a partir de l Autovia de Castelldefels fins el punt d abocament a l EDAR El Prat. En la torre de trencament de càrrega de El Papiol s incorpora la branca de la riera de Rubí que prové del tractament terciari ubicat a l EDAR de Terrassa La Fase I del desdoblament del Tram TTC Abrera TTC El Prat ha consistit en la instal lació d una nova coucció en paral lel a l original de diàmetres: Ø800, 900, 1000 i 1300 mm. El tub vell amb el nou s han interconnectat a l alçada dels elements trencadors de càrrega, disposant cada sots-tram de les corresponents vàlvules de seccionament per poder-los aïllar en cas de necessitat sense haver d interrompre completament el servei. Durant l any 2012 el total del cabal transportat pel col lector de salmorres ha estat de 13,91 hm3. L evolució del cabal transportat en els últims 10 anys es reflexa en el gràfic i taula següents: 49

50 hm3/any 3.3. Col lector de salmorres 3. Dades d explotació Taula 20. Evolució cabal transportat pel col lector de salmorres transportat ( hm3/any) 4,9 5,07 4,83 4,88 4,6 4,64 8,5 13,7 14,2 13,9 Gràfic 20. Evolució cabal transportat pel col lector de salmorres ,7 14,2 13, , ,9 5,07 4,83 4,88 4,6 4, El llistat d usuaris del col lector de salmorres és el següent: Fàbrica Ercros (Cardona) Agència catalana de l Aigua- Rierol Salat (Cardona) Salinera Cardona (Cardona) Fàbrica Iberpotash (Súria, Sallent, Balsareny) ETAP ATLL, EDR (electrodiàlisi reversible) (Abrera) Solvay (Martorell) Ecocat (Martorell) Club Golf Prat, Terciari EDAR Fonts (Terrassa) ETAP SGABSA, OI (òsmosi inversa) (Sant Joan Despí) EDAR del Prat de Llobregat, EDR (Sant Boi de Llobregat) 50

51 3.3. Col lector de salmorres 3. Dades d explotació Traçat del col lector de salmorres 51

52 52

53 Milions d'euros 3.4. Pressupost Dades d explotació 3.4. Pressupost 2012 La despesa certificada d Explotació i Reposició i millores gestionada pel Departament per l any 2012 es desglossa en les següents partides: Taula 21. Despeses explotació i millores 2012 Concepte Despesa sanejament 2012 Sistemes de sanejament ACA ,35 Sistemes de sanejament AA ,19 Posttractaments públics ,96 Assistències tècniques i altres ,10 TOTAL EXPLOTACIÓ ,60 Reposició i millores ,40 TOTAL ,00 Gràfic 21. Evolució Despeses (milions d euros) últims 5 anys: ,93 35,99 30,36 8,7 2,13 Reposició i Millores M Explotació M

54 Milions nº EDAR 3.4. Pressupost Dades d explotació Gràfic 22. Comparatiu despeses ordinàries/reposició i millores/nº EDAR Explotació (M ) Millores (M ) nº EDAR EDAR Puigcerdà 54