CIÈNCIES SOCIALS 2N ESO RECUPERACIÓ

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CIÈNCIES SOCIALS 2N ESO RECUPERACIÓ"

Transcripción

1 CIÈNCIES SOCIALS 2N ESO RECUPERACIÓ Activitats i material per a preparar la recuperació de 2nESO Recorda que tens unes activitats, resums, fitxes que hem treballat a classe, tema a tema, i que són una bona eina d estudi. En les següents pàgines trobaràs activitats que podràs fer per ajudar-te a preparar l examen de recuperació de setembre. Al final de tot trobaràs imatges i textos que et facilitaran la tasca a fer. També et proporciono algunes webs, blogs que et seran de gran ajuda. 1

2 TEMA 1. L ISLAM I AL-ANDALUS 1. Explica qui va ser Mahoma i quins fets de la seva vida destacaries. 2. Digues si les afirmacions següents sobre l islam són vertaderes (V) o falses (F): L'Islam predica l'existència d'un únic déu, Al là. La mesquita és el recinte sagrat dels musulmans. Una de les obligacions de l'islam és el pelegrinatge a La Meca. Els musulmans han de resar cinc vegades al dia i practicar l'almoina. La Bíblia recull els textos sagrats de la vida de Mahoma. 3. Digues si les afirmacions següents sobre l economia a l Al-Andalus són vertaderes (V) o les falses (F): La base de l'economia d Al-Àndalus era el comerç. Els musulmans van introduir noves tècniques de regadiu. Cada territori de món islàmic tenia la seva pròpia moneda. L'artesania estava organitzada i controlada directament per l'estat. El creixement de les ciutats responia a una estricta planificació. En el centre de la ciutat hispanomusulmana es trobava l'alcassaba. 4. Explica alguna característica sobre els diferents grups que formaven l'organització social d Al-Àndalus: Característiques Àrabs Berbers 2

3 Muladis Mossàrabs Jueus 5. Respon les preguntes següents sobre la cultura i l'art islàmic: Quines àrees de coneixement es van desenvolupar en les terres d Al-Àndalus? Quines característiques destacaries de l'art islàmic? Posa un parell d'exemples de restes d'arquitectura islàmica a Espanya TEMA 2. L EUROPA FEUDAL 1. Explica què és el feudalisme? 2. Situa cada estament de la societat feudal al lloc de la piràmide que li correspon. Pinta els grups privilegiats de color blau. A continuació, respon les preguntes. 1 Alt clero 2 Pagesos 3 Alta noblesa 4 Rei 5 Monjos 6 Cavallers 3

4 Enumera algun d aquests privilegis? A què es dedicaven els grups privilegiats?... En què treballaven els no privilegiats? Explica que és el feu i relaciona-ho amb el concepte de feudalisme Respon les següents preguntes sobre la noblesa guerrera: Per què només els nobles podien ser guerrers? Què necessitaven per arribar a ser cavallers? Per què participaven en guerres? Què eren els monestirs? - Quines activitats s hi portaven a terme? Localitza cada element i escriu el número al lloc corresponent: 1 Torre 5 Portada 2 Creuer 6 Volta 3 Nau central 7 Absis 4 Cimbori 8 Transsept 4

5 6. Escriu les parts de la planta de creu llatina amb els següents conceptes: absis, transsepte, torre campanar, nau central, naus laterals, girola i creuer. 7.- Explica quina és la tècnica pictòrica anomenada: pintura al fresc

6 TEMA 3. L A CIUTAT MEDIEVAL 1. Completa el mapa conceptual sobre l'expansió agrària i el creixement demogràfic amb els elements que t'oferim a continuació: augmenta la productivitat excedents emigrar del camp ciutats augmentar la població innovacions tècniques repoblar noves terres fan gener a millores alimentàries faciliten fan comerç que es practica a que ha de cap a 2. Subratlla els elements que formaven part de les ciutats medievals: a. Muralles c. Castells e. Mercats g. Monestirs b. Horts d. Clavegueres f. Catedral h. Universitats 3. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F): Les ciutats medievals eren un centre de producció artesanal. La feina artesanal es realitzava en petits tallers. Els nobles que vivien a les ciutats es deien burgesos. Totes les ciutats medievals tenien un complex sistema de clavegueram. 6 Els pagesos acudien a les ciutats per vendre els seus productes al merca

7 4. Subratlla les afirmacions referents al treball artesanal que siguin certes: A les ciutats, els carrers s'estructuraven per gremis d'artesans. Els artesans treballaven manualment i no s'ajudaven de cap eina. El taller de l'artesà i el seu habitatge estaven en el mateix edifici. Els mestres ensenyaven als aprenents i aquests als oficials. Els gremis eren els encarregats d'establir les normes que regulaven els oficis. Els mestres artesans podien treballar totes les hores i els dies que volguessi 5. Escriu els elements que formen part d una catedral gòtica: 1. Rosassa 2. torre 3. volta ogival 4. finestral 5. arc apuntat 6. contrafort 7. columna 8. nau central 9. nau lateral 10. arcbotant 11. absidioles 7

8 6. Digues si son verdaderes o falses les següents afirmacions sobre els motius del desnvolupament de les ciutats a Europa entre els segles XII i XIV? Amb les noves tècniques agrícoles es necessitaven menys camperols, i van anar a la ciutat a buscar treball. A mitjans del segle XV es va inventar la imprenta, que va facilitar la difusió de les idees urbanes. Molts mercaders es van instalar a les ciutats per comprar i vendre els seus productes, ja que veien que les ciutats creixien i hi havia més població. Amb la intervenció dels visirs va afavorir el comerç entre territoris. Molts camperols van intentar fugir del noble refugian-se a la ciutat, on hi havien cartes de llibertat i oferia millors condicions de vida. 7.- Completa els buits de les següents afirmacions sobre com eren les ciutats Mercat, Muralla, plaça, barris, comerç La ciutat medieval estava envoltada per una defensiva, en la qual diverses portes obren els camins més importants. Les ciutats tenen diferents, que agrupen la població en funció de la seva procedència, la seva religió o la seva activitat. El desenvolupament econòmic d'algunes urbs, especialment les dedicades al, va fer que es construïssin noves àrees. En aquestes, els habitatges podien assolir dos o tres plantes. El centre de la vida urbana l'ocupa la, en la qual se situen els edificis més representatius. Aquests són alts, realitzats en pedra, amb balcons que s'obren al carrer. De la plaça partia una infinitat de carrers, algunes d'estretes i tortuoses, sempre ocupats per una intensa activitat. En elles es desenvolupava bona part de la vida diària de la comunitat: comprar, vendre, passejar, relacionar-se... Sens dubte, el era el centre econòmic i social de la población 8

9 8.- Visiona el següent video sobre la pesta negra ( /lecciones-de-crisis-la-peste )i respon les següents preguntes : Com es transmet la malaltia? Quins són els símptomes?... Quan es va produir el principal brot? Tenia un percentatge molt alt de mortalitat?..... Es té alguna teoria del lloc del qual provenia? Com es creu que va arribar a Europa? Quin lloc d'europa va rebre la primera fuetada de la malaltia?... A qui es va intentar culpar de la propagació de la Pesta Negra?.... Quines varen ser les conseqüències de la malaltia al continent europeu? Respon les següents preguntes : Què eren els gremis?.. Quina era l estructura jeràrquica d un taller artesanal?.. Com s organitzaven els tallers?.. 9

10 TEMA 4. ELS ORÍGENS DE CATALUNYA 1. Respon les següents qüestions: - Com Carlemany va defensar la frontera amb els musulmans? Explica les diferències entre aquests territoris segons la conquesta musulmana: Catalunya Nova: Catalunya Vella: Explica per què van sorgir els comtats catalans i pinta i posa els noms dels primers comtats catalans en aquest mapa: Què va significar el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella?

11 TEMA 5. CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ (SEGLES XIII-XV) 1. Respon les preguntes següents sobre l expansió militar del segle XIII: Per quines raons es van conquerir les illes Balears? De qui va ser la iniciativa de la conquesta del regne de València? A quins grups es va concedir les terres conquerides? Pinta en el mapa l expansió política catalanoaragonesa en els colors corresponents a les conquestes de cada monarca:. Pere el Gran Jaume II Alfons IV 4. Relaciona les institucions de la monarquia amb les seves funcions: 1 Corts 2 Cúria 3 Tresoreria 4 Cancelleria 5 Governador Tribunal de justícia Centre d administració Representa al rei a cada regne S encarrega de les finances reials Organisme consultiu del monarca 6 Consell Reial Concedeix impostos i serveis al monarca 8 11

12 5. Situa els elements per clarificar els grups que tenien representació a Corts: Patricis de ciutats amb dret a Corts Obrers Els marginats L estament eclesiàstic Artesans Pagesos Els nobles AMB REPRESENTACIÓ A LES CORTS SENSE REPRESENTACIÓ A LES CORTS 12

13 TEMA 6. ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA 1.- Fixa`t en aquest mapa dels regnes cristians occidentals i fes les activitats següents: Escriu els noms següents al mapa, on correspongui: Regne d Astúries Regne de Lleó Castella Acoloreix amb groc el regne d Astúries, amb marró el regne de Lleó, i amb taronja, el territori de Castella. Quin riu feia de frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus? Qui va començar la reconquesta? Qui era?

14 3.- Identifica els següents personatges: Pelagi Noble castellà, anomenat el Cid Campeador, que va lluitar contra els almoràvits. Ferran III Almansor Rodrigo Díaz de Vivar Cabdill musulmà d Al-Andalus que lluità contra els cristians. Monarca castellà que va conquerir les terres del Guadalquivir. Noble visigòtic que liderà la batalla de Covadonga (722) contra els musulmans. 4.- Relaciona els següents conceptes amb la definició corresponent: Mesta Estat establert pels musulmans a la Península Ibèrica. Almoràvits Associació encarregada de regular la transhumància de les ovelles Al-Andalus Ocupació de les terres deshabitades o conquerides pels cristians. Repoblació Guerrers d un imperi islàmic al nord d Àfrica que van entrar a la península. 14

15 TEMA 13. LA POBLACIÓ MUNDIAL. La població és el conjunt de persones que habiten un territori. La ciència que estudia la població és la demografia. La demografia estudia el nombre d habitants, la manera com estan distribuïts al territori, si augmenten o disminueixen, l estructura per edats i per sexe, en què treballen, etc. 1.- Completa els següents conceptes bàsics: Concepte Definició Fórmula Taxa de natalitat Natalitat Taxa de mortalitat Mortalitat Taxa de creixement natural Esperança de vida Emigrant Immigrant Saldo migratori Moviment vegetatiu o natural Població Jove Població adulta Població d ancians Piràmide de població Població activa Població no activa Sector primari Sector secundari Sector terciari 15

16 2.- Al Tercer món podem elaborar una llista amb les següents causes d emigració. Classifica-les segon siguin causes socioeconòmiques (Atur, pobresa, millor futur, manca de mà d obra als països rics, recerca de millor condicions de vida...) causes socioculturals(seducció dels models de vida del Nord, integrisme, ànsies d aventura, bon clima...) causes polítiques ( guerra, règims dictatorials...) catàstrofes naturals (terratrèmols, huracans, sequeres...) La recerca de treball / La pobresa / La manca de mà d obra als països rics a causa de la baixa natalitat / La superpoblació dels països pobres / L atur crònic als països pobres / El rebuig vers algunes feines per part de la població dels països rics / La possibilitat d un futur millor per als fills / La recerca de millors condicions de vida / La guerra / L existència de règims dictatorials als països subdesenvolupats / La persecució policíaca / La inestabilitat política, la violència i la inseguretat en molts països pobres / L integrisme en els països islàmics / La seducció dels models de vida que mostren els mitjans de comunicació / Les ànsies de viure l aventura a noves terres Causes socioeconòmiques Causes socioculturals Causes polítiques Catàstrofes naturals 16

17 3.- Fes un a piràmide de població seguint els passos següents: Observa les dades sobre la població. Situa als eixos horitzontals els intervals referents al nombre d homes ( a l eix horitzontals de l esquerra) i els intervals referents al nombre de dones (a l eix horitzontals de la dreta). Interpreta la piràmide que has fet. Quina forma té? La població és jove o està envellida? L esperança de vida és alta o baixa? Neixen més nens o més nenes? La relació s equilibra amb els anys? Per què et sembla que és així? En els pròxims anys, la població creixerà o s estancarà? Et sembla que aquesta piràmide correspon a un país desenvolupat o en desenvolupament? Per què? 17

18 Recursos molt interessants: Tema ion_islam.swf (en el lateral de la dreta tens material per molts temes) SOCIETAT D AL-ANDALUS: 18

19 Tema 2 i (busca en el lateral de la dreta) gremios: 19

20 20

21 Tema 3- GREMIS I TALLERS D ARTESANS Gremios: Su función principal era la de proteger sus intereses, controlando la calidad y el precio de los productos y procurando que todas las personas pertenecientes al gremio tuviesen un trabajo, Cada gremio tenía un símbolo que los identificaba y diferenciaba del resto de gremios de la población, indicando de esta manera a qué oficio pertenecían. Así, existían por ejemplo el gremio de carpinteros o el gremio de panaderos. Se situaban todos los del mismo oficio en una misma calle. La estructura de los gremios era muy sencilla. Se dividía en tres niveles: maestro, oficial y aprendiz. La autoridad era el maestro. Un miembro del gremio podía llegar a serlo tras pasar un examen y una prueba práctica de sus habilidades. Si aprobaba, tenía derecho a abrir un taller propio, ser el dueño de las herramientas, acoger peticiones de trabajo y establecer su propio sistema de comercio. Los oficiales ; un nivel por debajo de los maestros. Se trata de artesanos ya con cierto conocimiento que llegaban a cobrar por su trabajo, estaban bajo la supervisión del maestro y trataban de perfeccionar sus habilidades. Por último y en lo más bajo, se encontraban los aprendices La edad a la que un aprendiz podía acceder era de entre los 11 y los 14 años. El aprendiz tenía la obligación de obedecer al maestro, serle fiel y acudir al taller todos los días. Por otro lado, el maestro debía enseñarle el oficio del gremio y mantenerle. 21

22 Temes 4 i imperi-hispanic Si tens algún problema per conectar-te a les www de librosvivos.net, pots utilizar el següent enllaç, buscant el codi del tema que necessites: 22

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar

Más detalles

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans? ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van

Más detalles

CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó?

CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó? CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg. 78 1.- Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó? 2.- Què va passar a finals del segle XIV? Pàgs. 80-81 1.- Què era el catarisme? 2.- Què va

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO Setembre 2017 S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms de l

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura

Más detalles

Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de

Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de TASQUES D ESTIU 2017 Ciències Socials 2n Curs d ESO Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de l examen per poder aprovar la matèria. TEMA 1: DEL MÓN ANTIC AL MÓN MEDIEVAL 1. Indica si

Más detalles

Activitats del dossier:

Activitats del dossier: Dossier de recuperació de Ciències Socials. 2n ESO Setembre 2018 S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms de l

Más detalles

INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL

INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL 5 INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL 1. És obligatori presentar aquest dossier per poder aprovar. 2. El dossier, ben fet, significarà el 50% de la qualificació. 3. L examen serà l altre 50% de la qualificació

Más detalles

6è Medi - UD 12. L edat mitjana i l edad moderna. Llagostí. L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14

6è Medi - UD 12. L edat mitjana i l edad moderna. Llagostí. L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14 6è Medi - UD 12 L edat mitjana i l edad moderna Llagostí L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14 1. L edat mitjana a Europa /1 Any 476: caiguda de l Imperi romà Els pobles germànics

Más detalles

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 1 Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 2 1. Distribució de la població mundial. A partir del document, respon: a) Classificació.

Más detalles

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval

Más detalles

DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs

DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs 2014-2015 CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO 2n ESO A i B La professora de Socials informarà als alumnes dels deures que han de fer, i donarà les instruccions individualitzades

Más detalles

ESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT

ESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT ESPANYA EN L EDAT MITJANA. REGNE VISIGOT 476-711 CONQUESTA DE GRANADA 1492 INVASIÓ MUSULMANA 711-1492 REGNE VISIGOT Els visigots eren un poble germànic que es va instal lar a la península Ibèrica i va

Más detalles

1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a

1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a 1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a mitjan segle XIII: Ara, contesta les preguntes següents: Quines comunitats autònomes actuals corresponen aproximadament

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta RECUPERACIÓ CURSOS ANTERIOR Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

RECUPERACIÓ ESTIU ROMA. 1.- Qui eren Ròmul i Rem? 2.- Qui eren els patricis?

RECUPERACIÓ ESTIU ROMA. 1.- Qui eren Ròmul i Rem? 2.- Qui eren els patricis? 1.- Qui eren Ròmul i Rem? RECUPERACIÓ ESTIU ROMA 2.- Qui eren els patricis? 3.- Qui es va enfrontar a les guerres Púniques? Qui va guanyar? Per què es varen enfrontar? 4.- Qui va ser Espàrtac? Què va fer?

Más detalles

Activitats del dossier:

Activitats del dossier: Dossier de recuperació de Ciències Socials. 2n ESO C,D i E S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Setembre 2016 Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO

CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO TREBALL D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO Pràctica tema 1 del llibre: L ISLAM I AL-ANDALUS 1. Fixa t en el mapa de la pàg. 19 del teu llibre de text (L Edat Mitjana). Quines grans

Más detalles

Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n

Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n IES Juníper Serra. Departament de Ciències Socials. 1 Geografia i història Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n Ha de realitzar la prova escrita. Ha de realitzar el dossier d activitats Per poder recuperar

Más detalles

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA. FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE:

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA. FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE: DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE: CONCEPTES: 1. Defineix els termes següents en relació als temes estudiats: Hègira:... Califa:... Alcorà:... Islam:... Feu:...

Más detalles

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ TEMA 13.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ En el desenvolupament natural de la població de l Estat espanyol als darrers segles es distingeixen tres etapes o

Más detalles

Tema 2 : La població de Catalunya

Tema 2 : La població de Catalunya En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,

Más detalles

UNITAT 2 : MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS. Montse Alsius

UNITAT 2 : MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS. Montse Alsius UNITAT 2 : MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS Montse Alsius LA POBLACIÓ EN EL MÓN: L evolució de la població mundial. DEMOGRAFIA És la ciència que estudia la població. Què estudien els demògrafs i com ho

Más detalles

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització

Más detalles

DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO

DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO ACTIVITATS ESTIU Nom: Cognoms: Curs: ACTIVITATS QUE S HAURAN DE LLIURAR EL MATEIX DIA DE L EXAMEN. Fer les activitats al dossier. 1.- On va surgir l Islam? TEMA 1:

Más detalles

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Ciències socials SOLUCIONS

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Ciències socials SOLUCIONS CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Ciències socials SOLUCIONS PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ. Ciències socials Solucions Convocatòria ordinària.

Más detalles

Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL

Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TEMA 4: LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A L ESTAT ESPANYOL L Estat Espanyol té, el 2014, una població de dret de 46,507.760 habitants

Más detalles

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS. 2n d ESO CURS

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS. 2n d ESO CURS ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n d ESO CURS 2016-17 TEMA 1. LA POBLACIÓ: DISTRIBUCIÓ, DINÀMICA I ESTRUCTURA 1.1. Els habitants de la Terra es distribueixen de forma desigual sobre el territori.

Más detalles

TREBALL DE VACANCES ASSIGNATURA: CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO

TREBALL DE VACANCES ASSIGNATURA: CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO TREBALL DE VACANCES ASSIGNATURA: CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO 2008-2009 Nom... TEMA 1 1.- Ompli la llegenda del mapa i fes un comentari. 2.- La prehistòria; fes una redacció que explique els orígens i la data

Más detalles

Deures d estiu de 2n D ESO

Deures d estiu de 2n D ESO DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Deures d estiu de 2n D ESO Professora: Mercè Briones RECORDEU Heu de respondre CORRECTAMENT a TOTES les qüestions del dossier Us el podeu imprimir i contestar les preguntes

Más detalles

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte Les primeres civilitzacions L escriptura Una societat complexa Desenvolupament d una cosmogonia pròpia (religió) Divisió de la societat en classes

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE

Más detalles

QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL

QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL 1. Com es va iniciar la resistència armada als exèrcits islàmics? La batalla de Covadonga, l any 722, va ser la primera victòria dels regnes cristians

Más detalles

A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA:

A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA: FITXA 1: Els elements del relleu A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA: Depressió Vall Muntanya Altiplà A.2. RESPON A LES PREGUNTES SEGÜENTS: Com s anomena la localitat

Más detalles

Tema 2: L economia europea

Tema 2: L economia europea En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els

Más detalles

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució

Más detalles

Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament.

Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament. 1 Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament. 2 Completa aquestes frases sobre les àrees de la

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS

CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS 2015-2016 El dossier s ha d entregar el dia de la prova escrita de recuperació de la matèria. La nota de recuperació del curs s obtindrà considerant

Más detalles

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS TEMA 8 ELS REIS CATÒLICS TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS LA MONARQUIA AUTORITÀRIA : ELS REIS CATÒLICS 1.- Pinta els diferents regnes peninsulars amb els mateixos colors del mapa de la pàg. 130. Pàgs.

Más detalles

Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL.

Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL. Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL. A l Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l Europa occidental s hi va formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a FEUDALISME. 1. ORÍGENS DEL

Más detalles

La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista...

La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista... La revolució industrial (1750-1850) 1.- Introducció: la revolució industial, un aspecte més de l època de les revolucions 1750-1850 ÈPOCA DE Transformacions 1- Polítiques i socials Revolucions liberals

Más detalles

Tema 2: La població a Europa

Tema 2: La població a Europa Ceip Dr. Sobrequés En aquest tema aprendràs que : La població europea és caracteritza per: Natalitat baixa: no hi neixen gaire nens i nenes. Envelliment de la població: hi ha molta gent gran Població bàsicament

Más detalles

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les

Más detalles

» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7.

» 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7. ESPANYA I CATALUNYA » 1. GLOSSARI» 2. INTODUCCIÓ» 3. DEMOGRAFIA ESPANYOLA» 4. DEMOGRAFIA CATALANA» 5. CREIXEMENT URBÀ A ESPANYA» 6. CREIXEMENT URBÀ A CATALUNYA» 7. MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES » La densitat

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS. 3r d'eso

DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS. 3r d'eso DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS 3r d'eso Nom i Cognoms: Curs: 1 Indica el nom de les formes del relleu numerades al dibuix: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 2 Fixa't en el mapa i contesta

Más detalles

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)

Más detalles

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS INTRODUCCIÓ L'any 711 els musulmans arriben a Espanya. Van cridar Al- Andalus a la zona de la Península Ibèrica sota el seu control. Durant el domini musulmà les ciutats de Al-Andalus van viure una època

Más detalles

INSTITUT DE CABRILS RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO

INSTITUT DE CABRILS RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2n ESO INSTITUT DE CABRILS RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO Nom i cognoms: Curs i grup: Instruccions i criteris de recuperació i correcció Per poder recuperar

Más detalles

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES AL CASTELL DEL CATLLAR

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES AL CASTELL DEL CATLLAR ACTIVITATS DIDÀCTIQUES AL CASTELL DEL CATLLAR EDUCACIÓ INFANTIL (P3, P4, P5)... 3 EDUCACIÓ INFANTIL (p4 i p5) i PRIMÀRIA (Cicle inicial)... 4 EDUCACIÓ PRIMÀRIA (Cicle inicial i mitjà)... 5 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Más detalles

la cohesió social va per barris

la cohesió social va per barris la cohesió social va per barris Introducció Diem que hi ha cohesió social quan els individus que habiten en un territori reconeixen als altres com que pertanyen a la mateixa comunitat. Les diverses desigualtats

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( )

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( ) DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE (2016-201) S ha de fer un dossier a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs, avaluació

Más detalles

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements

Más detalles

TREBALL DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2N ESO CURS

TREBALL DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2N ESO CURS TREBALL DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2N ESO CURS 2016-2017 S han de realitzar totes les activitats proposades. Presentar la feina dins un plàstic. Els exercicis han de ser lliurats el dia de l examen

Más detalles

Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)

Más detalles

TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA TEMA 2: L'EUROPA FEUDAL TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA Es coneix com a romànic l art que desenvoluparen els països d Europa occidental durant els segles X-XII, és a dir, durant l època del feudalisme.

Más detalles

1. Relaciona els elements següents de la religió islàmica: Monoteisme 16 de juliol del 622

1. Relaciona els elements següents de la religió islàmica: Monoteisme 16 de juliol del 622 FEINA ESTIU 2on ESO CURS 2011-12 TEMA 1 1. Relaciona els elements següents de la religió islàmica: Alcorà Mahoma Hègira Kaaba Profeta La Meca Llibre sagrat Un sol déu Al.là Monoteisme 16 de juliol del

Más detalles

LA CIUTAT I LES SEVES FUNCIONS. La ciutat i els seus elements

LA CIUTAT I LES SEVES FUNCIONS. La ciutat i els seus elements LA CIUTAT I LES SEVES FUNCIONS La ciutat i els seus elements CIUTAT NO HI HA UNA ÚNICA MANERA DE DEFINICIÓ: Segons paràmetres qualitatius o quantitatius. - Criteri numèric: a Espanya: - 10 000 habitants:

Más detalles

Tema 6 : L edat Mitjana

Tema 6 : L edat Mitjana En aquest tema aprendràs que : L edat mitjana comporta un nou sistema social i una nova organització política caracteritzada bàsicament per : La societat feudal : nova organització de les classes socials.

Más detalles

2 ESO Geografia i Història

2 ESO Geografia i Història 2 ESO Geografia i Història El regne germànic: els visigots a Hispània Setembre 2016 El regne germànic: els visigots a Hispània 2 ESO Geografia i Història Setembre 2016 1 / 17 Alta edat mitjana Grans invacions

Más detalles

Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna.

Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna. Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA Després de llegir els apunts sobre la resistència realitza les següents activitats: 1. Explica la diferència entre la resistència aeròbica

Más detalles

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè

Más detalles

Més de 1000 milions d'habitants:... Entre 500 i 1000 milions d'habitants: Entre 100 i 500 milions d'habitants:

Més de 1000 milions d'habitants:... Entre 500 i 1000 milions d'habitants: Entre 100 i 500 milions d'habitants: ACTIVITATS D ESTIU Curs:... ED. VICENS VIVES 13. La població mundial Nom:... 1. Classifica els principals focus de població al món. Més de 1000 milions d'habitants:... Entre 500 i 1000 milions d'habitants:......

Más detalles

La crisi de l'antic Règim

La crisi de l'antic Règim El segle XVIII La crisi de l'antic Règim L'Antic Règim Tres eixos: Sistema polític: Monarquia absoluta Sistema econòmic: Agricultura senyorial Sistema social: Societat estamental Monarquia absoluta Característiques

Más detalles

Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis

Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis EL SECTOR TERCIARI Definició Anomenem sector terciari al conjunt d activitats que no es dediquen a la producció de béns materials, sinó a la prestació de serveis El sector terciari és el que inclou una

Más detalles

Tema1. ISLAM I AL-ÀNDALUS.

Tema1. ISLAM I AL-ÀNDALUS. www.demonologia.com 1. ISLAM I MAHOMA. o Origen ISLAM s. VII a Aràbia. o Protagonistes: Al là déu en àrab. Mahoma profeta d Al là per aparició de l Arcàngel Sant Gabriel. Nascut a La Meca. o Mahoma no

Más detalles

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius

Más detalles

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA?

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? La Terra és anomenada el Planeta Blau perquè està envoltada d aigua. La capa d aigua o Hidrosfera no és una capa contínua, ja que l aigua es troba distribuïda en diferents

Más detalles

Deures d estiu de 2n D ESO

Deures d estiu de 2n D ESO DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Deures d estiu de 2n D ESO Professora: Mercè Briones RECORDEU Heu de respondre CORRECTAMENT a TOTES les qüestions del dossier Us el podeu imprimir i contestar les preguntes

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO

DOSSIER DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO Generalitat de CatalunyaDepartament d Ensenyament Institut Puig Castellar Santa Coloma de Gramenet DOSSIER DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO Nom: Cognoms: Curs: Professor/a: 1 INTRODUCCIÓ: LES FONTS

Más detalles

ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys.

ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys. ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys. I no tots els països van començar en el mateix moment a recollir-les.

Más detalles

Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric.

Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric. Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric. Curs: 1º ESO. Continguts Currículum: La Hispania Romana, LA CONQUESTA DE HISPANIA. INTRODUCCIÓ. Un dels trets més significatius de la civilització romana

Más detalles

L EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA

L EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA L EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA Què en sabem de l Edat mitjana? Qui eren els nobles? I els cavallers? Perquè creieu que tenien aquest nom? On vivien? I els monjos sabeu qui són? On vivien? La

Más detalles

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) DIVERSITAT Per què les ciutats varen créixer al segle XI? 2.- A on es localitzaven les grans ciutats?

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) DIVERSITAT Per què les ciutats varen créixer al segle XI? 2.- A on es localitzaven les grans ciutats? LA CIUTAT MEDIEVAL El fenomen urbà Cap al segle XI les ciutats d Europa van iniciar un creixement. Al mateix temps van augmentar el comerç i la població, i molts pagesos que fugien del feudalisme s hi

Más detalles

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...

Más detalles

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món. Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:

Más detalles

4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS

4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS Petjada ecològica de la ciutat de Terrassa davant dels escenaris d evolució demogràfica /. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS.. Introducció

Más detalles

S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.

S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. (1798 1857) Es va proposar com a objectiu comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la sobre bases

Más detalles

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? Pàgs. 132-133 1.- Què és la Prehistòria? LA PREHISTÒRIA 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? 4.- Analitza el mapa de la pàg. 132 i explica a quina zona del món podem situar el naixement de

Más detalles

Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent:

Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent: 1 Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent: 1453 476 inici divisió alta edat mitjana / baixa edat mitjana fi nal cap a l any 1000 revolució feudal Edat mitjana Esdeveniment

Más detalles

Teresa Gregori Ricardo Alcántara

Teresa Gregori Ricardo Alcántara PROPOSTA DIDÀCTICA Elaborada per Teresa Gregori Ricardo Alcántara Fils i tisores Il lustracions de Rebeca Luciani Ricardo Alcántara Fils i tisores FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR: IL LUSTRACIONS:

Más detalles

1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom?

1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom? L ARQUITECTURA DE RAFAEL MASÓ 1 1. EL NOUCENTISME 1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom? 2.- L'obra La nacionalitat catalana, presenta

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Ed. Visual i plàstica. DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO

Ed. Visual i plàstica. DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO Ed. Visual i plàstica DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO estiu 20 nom i cognom: http://blocs.xtec.cat/zonavip/ o entrant per lla web de l institut, per sota el calendari TEMA 1: LA PERCEPCIÓ Veure

Más detalles

DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO.

DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO. DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO. Les taules i dibuixos feu-les al mateix dossier i les respostes més llargues contesteu-les a part. Podeu buscar la informació

Más detalles

LA INSERCIÓ LABORAL DELS GRADUATS Resultats de l enquesta de l AQU

LA INSERCIÓ LABORAL DELS GRADUATS Resultats de l enquesta de l AQU LA INSERCIÓ LABORAL DELS GRADUATS Resultats de l enquesta de l AQU L Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya (AQU), per encàrrec dels Consells Socials, realitza cada tres anys una

Más detalles

HABITATGE i IMMIGRACIÓ Jordi Bosch. Ajuntament de Barcelona. Consell de Ciutat. Febrer 2007.

HABITATGE i IMMIGRACIÓ Jordi Bosch. Ajuntament de Barcelona. Consell de Ciutat. Febrer 2007. Jordi Bosch ESTRUCTURA CONTEXT SOCIODEMOGRÀFIC DE LA IMMIGRACIÓ PROJECTE MIGRATORI I HABITATGE LA IMMIGRACIÓ DAVANT EL MERCAT IMMOBILIARI ELS PROBLEMES DEL RESIDENCIALS DE L IMMIGRANT ESTRATÈGIES PER A

Más detalles

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014 Dossier de recuperació Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014 Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 1 TEMA 1 i 2 1. Enumerar les fases del procés tecnològic. Explica cada una d'elles de manera clara. Per fer-ho

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

Taller de creació de videojocs amb Scratch

Taller de creació de videojocs amb Scratch Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 franksabate@gmail.com carlota.bujons@gmail.com 1. Descripció

Más detalles

Repte presencial 2. Comerç just per a tots

Repte presencial 2. Comerç just per a tots Repte presencial 2 Comerç just per a tots ÍNDEX PRESENTACIÓ... 3 DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ... 3 1. Títol de l activitat... 3 2. Activitat... 3 3. Objectius... 4 4. Materials que hem d emprar... 4 5. Temps

Más detalles