TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA
|
|
- Purificación Gil Farías
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 TEMA 2: L'EUROPA FEUDAL TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA Es coneix com a romànic l art que desenvoluparen els països d Europa occidental durant els segles X-XII, és a dir, durant l època del feudalisme. El nom romànic deriva de romà, ja que en arquitectura, l ús de l'arc de mig punt i la volta de canó té una semblança amb el que construïen els antics romans. Ja que l església era la institució que regia la vida dels homes i dones durant l edat mitjana, l art romànic serà sobretot un art religiós. El temple serà l edifici més característic d aquesta època. 1.- LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES Diferenciam tres tipus d esglésies. A.- LES ESGLÉSIES RURALS: Es tracta de petits temples consagrats a Crist, la Verge o un sant protector. Es troben sobretot als pobles de muntanya que anaven fundant els colonitzadors. El temple era el referent de la vida diària dels habitants del lloc. Hi tenien lloc els principals esdeveniments de la vida de les persones: naixement, matrimoni, mort... A més, el temple era el signe d identitat del municipi. També era el lloc sagrat on emparar-se en la treva de Déu. Per això, els homes i dones de l edat mitjana posaven molt esment en la construcció i manteniment de les esglésies. Normalment es tracta de petits temples d una o tres naus, de murs molt gruixats, coberts amb volta de mig punt o d aresta, amb una portalada i una capçalera formada per un o tres absis. No hi podia mancar el campanar i el cementeri annex o sagrat. Les plantes de les esglésies romàniques són de dos tipus: basilical i de creu llatina 1 Església de Sant Martí de Fromistà (Segòvia)
2 alçat planta PLANTA DE CREU LLATINA (ESGLÉSIA DE CÓLL - LLEIDA) Església de Sant Climent de Taüll (Lleida) emmurallats. B.- ELS MONESTIRS: Els monestirs eren centres religiosos on hi vivien els frares i monges, sota l autoritat de l abad o abadessa. Tenien terres i es dedicaven a l agricultura i ramaderia. Per això, a més del temple, hi havia moltes altres dependències annexes: cel.les o habitacions per dormir, refectori o menjador col.lectiu, forn per coure el pa, molí, graners, sestadors per animals... Molts d ells tenien també biblioteca. Sovint estaven El claustre era un pati interior de planta més o menys rectangular envoltat d una galeria amb porxos on el frares i monges anaven a meditar, llegir, etc. 2 Claustre de Santa Maria de Ripoll
3 C.- ELS TEMPLES DE PEREGRINACIÓ Al llarg dels camins de Santiago lentament s anaven formant ciutats, que sota el patrocini d un bisbe o dels ordes monàstics construïren esglésies més grans. Com que l afluència de pelegrins que visitaven els temples era molt gran, i per no interrompre la cerimònia de la missa, es varen construir capçaleres més complicades, amb més absidioles i un deambulatori o passadís que envoltava el presbiteri. Una de les esglésies més important era la de Santiago de Compostel.la 2.- LES COBERTES: LA VOLTA DE CANÓ I LA VOLTA D ARESTA Les esglésies romàniques es solien cobrir amb una volta de canó. La coberta de volta de canó es fa a partir d un arc de mig punt. Els avantatges que aquest tipus de coberta té sobre la coberta plana o arquitravada són: -més solidesa -en ser més consistent, permet cobrir espais més amples Els inconvenients és que és molt feixuga, i per aguantar-se necessitava 3
4 murs molt gruixuts i contraforts laterals. Per això les esglésies romàniques tenien poques finestres, normalment estretes i atrompetades, és a dir, que es van estrenyent. Com a conseqüència, les esglésies romàniques eren fosques a l interior. ACTIVITATS La volta d aresta es formava a partir de l encreuement de dues voltes de canó i s usava per cobrir les naus laterals ACTIVITAT 1: Posar els noms corresponents. Sobre el plànol, indicar amb una X el lloc des d'on està presa la imatge de l'alçat ACTIVITATS 2: Identifica els elements de l arc de mig punt 4
5 ACTIVITAT 3: Posa el nom dels elements i parts de la planta que senyalen les fletxes i identificales amb les imatges. 5
5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detallesL estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.
L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Más detallesLa Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesSanta Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
Más detallesSanta Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesART ROMÀNIC. El terme romànic. 1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització.
1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització. El terme romànic És la mateixa època de formació de les monarquies feudals, del feudalisme, del catolicisme romà i del romànic com a expressió
Más detallesReferents històrics. Etapa d estabilitat: feudalisme i supremacia de l Església, que impulsà les croades.
L art romànic Referents històrics Etapa d estabilitat: feudalisme i supremacia de l Església, que impulsà les croades. Peregrinacions a llocs sants, amb relíquies (Jerusalem, Roma, Santiago). Intercanvis
Más detallesIns. Cap Norfeu (Joan Graboleda)
MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització
Más detallesMURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1)
MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) (1) Aquest gran edifici va ser la seu d'uns "grans magatzems", un establiment que ocupava tot l'edifici i on es venia de tot. Es va construir entre 1935 i 1952, una època
Más detallesINTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA
Nom: Data: INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA 1. Què és la història? 2. La prehistòria va... L edat antiga va... L edat mitjana va... L edat moderna va... L edat contemporània va... 3. Omple els espais buits: El
Más detallesDEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església
Más detallesVIII. PROTOROMÀNIC (SEGLE X 3a. DÈCADA SEGLE XI)
L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA VIII. PROTOROMÀNIC (SEGLE X 3a. DÈCADA SEGLE XI) Plantes Observem en aquesta etapa protorom ànica una monumentalitat més pronunciada, que es manifesta en
Más detallesTema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució
Más detallesART MEDIEVAL A LES BALEARS
ART MEDIEVAL A LES BALEARS PERIODITZACIÓ Primera etapa (c. 1231-1276) - Els conqueridors introdueixen el gòtic a Mallorca - Destacat paper dels ordes mendicants - Arquitectura esglésies conventuals i de
Más detallesTema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix
Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les
Más detalles3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?
ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van
Más detallesCal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de
TASQUES D ESTIU 2017 Ciències Socials 2n Curs d ESO Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de l examen per poder aprovar la matèria. TEMA 1: DEL MÓN ANTIC AL MÓN MEDIEVAL 1. Indica si
Más detalles_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!
_HISTÒRIADEL ART:PANTEÓD AGRIPA TREBALLFINALARQUITECTURA AlbertGomezSubarroca 2ndeBATX Històriadel Art EASDONDARA Curs2015D2016 AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 1 H.ART:PANTEÓ ÍNDEX 1. CATALOGACIÓ...2
Más detallesCONSTRUCCIÓ D'UN ARC DE MIG PUNT
CONSTRUCCIÓ D'UN ARC DE MIG PUNT Gràcies a l'arc de mig punt, els antics van poder construir estructures amb obertures. Aquest distribuïa el pes que tenia al seu damunt cap a les vores, i així aguantava
Más detallesActivitats del dossier:
Dossier de recuperació de Ciències Socials. 2n ESO C,D i E S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Setembre 2016 Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms
Más detallesESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT
ESPANYA EN L EDAT MITJANA. REGNE VISIGOT 476-711 CONQUESTA DE GRANADA 1492 INVASIÓ MUSULMANA 711-1492 REGNE VISIGOT Els visigots eren un poble germànic que es va instal lar a la península Ibèrica i va
Más detallesCONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 13 (tretze) LA LÍNIA DEL TEMPS Dels primers caçadors al temps actual Nom i cognoms 4t curs L ORIGEN DE LA TERRA Al principi es va formar la terra. Desprès
Más detallesEscriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament.
1 Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament. 2 Completa aquestes frases sobre les àrees de la
Más detallesCONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt
Más detallesVII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X)
L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA VII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X) Plantes El tipus de planta més simple és el d una sala rectangular, sense diferenciació arquitectònica entre
Más detallesMasos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica. Manel Martínez Terme municipal de Barberà de la Conca. arberà de la Conca
Masos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica Barberà arberà de la Conca Índex d hàbitats Caseta peons caminers a Ollers Lo Molinet Molí de l Amorós Molí del Sec Caseta Peons Caminers Ollers
Más detalles01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES
II. ANNEXES 01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES II.01. REPORTATGE FOTOGRÀFIC. II.01.01. GUIA PLÀNOL IDENTIFICATIU. S adjunta a continuació un plànol del sector de Sòl no urbanitzable de Santa Ceclina
Más detallesTema 6 : L edat Mitjana
En aquest tema aprendràs que : L edat mitjana comporta un nou sistema social i una nova organització política caracteritzada bàsicament per : La societat feudal : nova organització de les classes socials.
Más detallesCLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura?
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs. 74-75 1.- Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura? 2.- A quina zona climàtica no hi ha hivern?... 3.- A quina zona no hi ha gairebé
Más detallesL'UNIVERS. CEIP Rafal Nou
L'UNIVERS è 5 A CEIP Rafal Nou EL SISTEMA SOLAR Al Sistema Solar hi ha vuit planetes, els planetes calents són: Mercuri, Venus, Terra i Mart, i els planetes freds són: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. EL
Más detallesLa polis grega. 1r ESO
La polis grega 1r ESO LA POLIS El naixement de la polis és fruit d'un llarg procés. Durant l'edat Fosca, s. XII a VIII a. de C., els habitants de l Hèlade vivien dispersos en llogarets, organitzats entorn
Más detallesAjuntament de Manacor CATÀLEG DE CENTRES D'INTERÈS CULTURAL
I.- IDENTIFICACIÓ Tipologia: Cronologia: Estil: Qualificació del sòl: Ús actual: ARQUITECTURA CIVIL Segle XVII-XVIII aprox. Casa de possessió Rústica Indeterminada II.- CONSERVACIÓ Estat actual: Mig esbucat
Más detallesSANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES
SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES FITXA TÈCNICA Títol: Santa Sofia de Constantinoble Autor: Antemi de Tral les i Isidor de Milet Cronologia: 523-537 Es0l: bizantí Tipologia: església Materials:
Más detallesTASCA 2.- LA POBLACIÓ
TEMA 3: ÀFRICA TASCA 2.- LA Amb un 22% de la terra emergida del planeta, Àfrica representa el 14% de la població mundial i una densitat de 32 h/km2, superior a la d'amèrica i Oceania, però molt inferior
Más detallesArquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
Más detallesFonts. Web HERMES, diputació Barcelona.
Fonts Web HERMES, diputació Barcelona. http://www.diba.cat/hg2/default.asp Observatori d Empresa I Ocupació de la Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/observatoritreball Instituto
Más detallesTIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA)
TIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA) 1. MASSIVES 2. DE VOLTES 3. LAMINARS 4. D ARMADURA a) Triangulades b) Entramades c) Suspeses Quin tipus d estructura és? 1. Estructures Massives Què sòn
Más detallesEls historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per
LA PREHISTÒRIA Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-lo millor. PREHISTÒRIA (des de fa 5m d anys fins 3.000 a.c ) EDAT ANTIGA (des de 3.000 a.c fins al segle V d.c)
Más detallesParaules de Festa Major. Ballet de Déu
Ballet de Déu Dansa tradicional que es balla després de l ofici. També es coneix amb el nom de ballet de quatre, perquè es balla per parelles agrupades de dues en dues. A Ribes es va deixar de ballar cap
Más detallesEDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.
Más detallesBusquem la clau!
1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu
Más detallesAGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL
AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL CURS 2016/2017 Ecoauditoria de l Aigua ESC Andreu Castells INDEX 1. REVISIÓ DELS CONSUMS D AIGUA 2. REVISIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE 2.1. PLANTA BAIXA COS
Más detallesProva d accés a la Universitat (2006)
El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades n has
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesLa història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1
La història La història és l estudi d alguns fets del passat des dels primers éssers humans fins a l actualitat. Els historiadors han dividit la història en cinc grans períodes o edats: la Prehistòria
Más detallesELS BANDOLERS ESPAI PEROT ROCAGUINARDA (OLOST)
ELS BANDOLERS ESPAI PEROT ROCAGUINARDA (OLOST) Activitats didàctiques CICLE SUPERIOR Producció: CatEmocions, SL Textos: Francesc Comas Il lustracions: Laura Estrada Coordinació: Josep Alert CONTINGUTS
Más detalles1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:
TALLER + VISITA GUIADA Tècnica de la imatge ESO i Batxillerat Hem utilitzat, a l espai 1, càmeres fosques. Mirarem de reflectir en aquest full el que hem entès de la seva estructura i del seu funcionament.
Más detallesVisita-taller Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval. Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval GUIÓ DE PRIMÀRIA
1 Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval GUIÓ DE PRIMÀRIA Taller - visita 2 Educació primària Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval Àrees de coneixement * Principals: * Instrumental:
Más detallesPREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS
PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS LES ETAPES INICIALS Les primeres restes de presència humana a les Balears s han datat cap el 7200 ac a Esporles (cova de Canet). Altres restes entorn del 5000 a Valldemossa
Más detallesComparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013
Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa Desembre 2013 SÍNTESI En aquest document es recullen els preus de l energia elèctrica que paguen les empreses a i als països de la UE-15 i la seva
Más detallesTema 5 L època del gòtic
Tema 5 L època del gòtic 1. Una cultura urbana Creixement de les ciutats Nous edificis per cobrir les noves necessitats: Catedrals, esglésies i convents (religiosos) Llotges de mercaders i ajuntaments
Más detallesHistòria de l'art Instruccions Model 3
Instruccions El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades
Más detallesTema 2: La població a Europa
Ceip Dr. Sobrequés En aquest tema aprendràs que : La població europea és caracteritza per: Natalitat baixa: no hi neixen gaire nens i nenes. Envelliment de la població: hi ha molta gent gran Població bàsicament
Más detallesIns. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?
Pàgs. 132-133 1.- Què és la Prehistòria? LA PREHISTÒRIA 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? 4.- Analitza el mapa de la pàg. 132 i explica a quina zona del món podem situar el naixement de
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesMatemàtiques. al Monestir de Poblet. Nom:... Data:... El monestir de Poblet està situat al municipi de Vimbodí, a la comarca de la Conca de Barberà.
Matemàtiques al Monestir de Poblet Nom:... Data:... Material necessari: Llapis, goma, bolígraf blau, bolígraf vermell. Compàs, regle i calculadora EL MONESTIR DE POBLET El monestir de Poblet està situat
Más detallesLES COMARQUES DE CATALUNYA
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 11 (onze) LES COMARQUES DE CATALUNYA Nom i cognoms 4rt curs Aquest és el mapa de Catalunya N (nord) O (oest) E (est) S (sud) Catalunya limita al nord
Más detallesL EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA
L EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA Què en sabem de l Edat mitjana? Qui eren els nobles? I els cavallers? Perquè creieu que tenien aquest nom? On vivien? I els monjos sabeu qui són? On vivien? La
Más detallesAtur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Más detallesDOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO
DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO ACTIVITATS ESTIU Nom: Cognoms: Curs: ACTIVITATS QUE S HAURAN DE LLIURAR EL MATEIX DIA DE L EXAMEN. Fer les activitats al dossier. 1.- On va surgir l Islam? TEMA 1:
Más detallesfotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:
fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius
Más detallesTema 2 : La població de Catalunya
En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura
Más detallesT-1 LA MÚSICA A L EDAT MITJANA
T-1 LA MÚSICA A L EDAT MITJANA 1. CRONOLOGIA s. V s. XV Des de la invasió de Roma pels pobles bàrbars (s. V) fins l any 1400 aprox. 2.1 CONTEXT CULTURAL La cultura es concentra als monestirs i abadies:
Más detallesLa religió egípcia. Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals.
La religió egípcia Politeista: adoraven a més d un déu Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals. El Faraó era adorat com un déu. Hi havia un culte oficial,
Más detallesHistòria de l'art Model 1
El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades n has
Más detallesTEMA 2. EL FEUDALISME
TEMA 2. EL FEUDALISME A l Edat Mitjana es va implantar a l Europa occidental un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme. El sistema feudal tenia l origen en el desmembrament de l imperi
Más detallesESTUDI DE MORTS VIOLENTES DURANT ELS SEGLES DEL BAIX LLOBREGAT
ESTUDI DE MORTS VIOLENTES DURANT ELS SEGLES XVI-XVIII A CINC PARR~QUIES DE LA REGI^ CENTRAL DEL BAIX LLOBREGAT Carles PERPIÑA I GUTI&RREZ Les parroquies estudiades són en ordre d'importancia d'aquell temps:
Más detallesDEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs
DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs 2014-2015 CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO 2n ESO A i B La professora de Socials informarà als alumnes dels deures que han de fer, i donarà les instruccions individualitzades
Más detallesClimes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve
1 Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve 2 1. Defineix els següents conceptes: a. Atmosfera b. Clima
Más detallesACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesTaules de Contingut automàtiques
Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els
Más detallesUNITAT TAULES DINÀMIQUES
UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,
Más detallesCatalunya té ciutadans que resideixen a l estranger habitualment. França, Argentina i Andorra són els països amb més residents
23 de juliol del 2009 Padró d habitants residents a l estranger 2009 Catalunya té 144.002 ciutadans que resideixen a l estranger habitualment França, Argentina i Andorra són els països amb més residents
Más detallesHistòria de l'art Instruccions Model 2
Instruccions El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades
Más detallesVISITA AL MERCAT D IGUALADA
VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però
Más detallesTEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES
TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES
Más detallesNova Comunitat de Padró Canvis destacats
Nova Comunitat de Padró Canvis destacats 1. BLOC D USUARI Es troba a la part superior esquerra de la comunitat. El meu compte Missatges Es fa més petit i es situa a la part superior dreta de la comunitat.
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesQÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL
QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL 1. Com definiries la matèria d educació física? 4 35 3 25 2 15 1 5 Queda bastant clar quina visió tenen els alumnes de la matèria d educació
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
BAREM DE L EXAMEN: L alumne tindrà que triar entre l exercici A o el B. La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts. EXERCICI
Más detallesIntroducció a l energia
Temaris de CCNN i CCSS adaptats a Lectura Fàcil https://sites.google.com/a/xtec.cat/manuals-lf/ Energia 1: Introducció a l energia Autoria: Cristina Montoya Amb la col laboració del CEE Escola Vida Montserrat
Más detallesEl temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
Más detallesEl preu de la xocolata
presentació Es tracta d un joc per reflexionar sobre els intermediaris que participen del Comerç Internacional objectiu Prendre consciència de la desigual distribució dels beneficis i conèixer de forma
Más detallesJosep M. Solias, Juana María Huélamo, Susana Laudo
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Servei Territorial a Barcelona INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL DEL PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT Patrimoni immaterial
Más detallesDESCOBRIM LA FAUNA DELS NOSTRES RIUS
Pàg. DESCOBRIM LA FAUNA DELS NOSTRES RIUS DOSSIER DIDÀCTIC DE LA VISITA EXPOSICIÓ LIFE POTAMO FAUNA PLAFÓ GENERAL LIFE POTAMO FAUNA.. Posa els noms dels animals representats i relaciona cada un d'ells
Más detallesTEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:
TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què
Más detallesDOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.
Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta RECUPERACIÓ CURSOS ANTERIOR Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_
Más detalles1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible
LA TERRA Tema 2 1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible la vida 1.El planeta Terra -El planeta
Más detallesDossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT)
Dossier d aprenentatge Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT) Aprenentatge 1 Dades de la flota La xarxa d autobusos presta servei a Barcelona i altres municipis de l àrea metropolitana. La xarxa
Más detallesATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011
PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011 RESULTATS PER CENTRE Hospital de la Santa Creu i Sant Pau UP 772 Àrea Sanitària Divisió
Más detalles