TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA"

Transcripción

1 TEMA 2: L'EUROPA FEUDAL TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA Es coneix com a romànic l art que desenvoluparen els països d Europa occidental durant els segles X-XII, és a dir, durant l època del feudalisme. El nom romànic deriva de romà, ja que en arquitectura, l ús de l'arc de mig punt i la volta de canó té una semblança amb el que construïen els antics romans. Ja que l església era la institució que regia la vida dels homes i dones durant l edat mitjana, l art romànic serà sobretot un art religiós. El temple serà l edifici més característic d aquesta època. 1.- LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES Diferenciam tres tipus d esglésies. A.- LES ESGLÉSIES RURALS: Es tracta de petits temples consagrats a Crist, la Verge o un sant protector. Es troben sobretot als pobles de muntanya que anaven fundant els colonitzadors. El temple era el referent de la vida diària dels habitants del lloc. Hi tenien lloc els principals esdeveniments de la vida de les persones: naixement, matrimoni, mort... A més, el temple era el signe d identitat del municipi. També era el lloc sagrat on emparar-se en la treva de Déu. Per això, els homes i dones de l edat mitjana posaven molt esment en la construcció i manteniment de les esglésies. Normalment es tracta de petits temples d una o tres naus, de murs molt gruixats, coberts amb volta de mig punt o d aresta, amb una portalada i una capçalera formada per un o tres absis. No hi podia mancar el campanar i el cementeri annex o sagrat. Les plantes de les esglésies romàniques són de dos tipus: basilical i de creu llatina 1 Església de Sant Martí de Fromistà (Segòvia)

2 alçat planta PLANTA DE CREU LLATINA (ESGLÉSIA DE CÓLL - LLEIDA) Església de Sant Climent de Taüll (Lleida) emmurallats. B.- ELS MONESTIRS: Els monestirs eren centres religiosos on hi vivien els frares i monges, sota l autoritat de l abad o abadessa. Tenien terres i es dedicaven a l agricultura i ramaderia. Per això, a més del temple, hi havia moltes altres dependències annexes: cel.les o habitacions per dormir, refectori o menjador col.lectiu, forn per coure el pa, molí, graners, sestadors per animals... Molts d ells tenien també biblioteca. Sovint estaven El claustre era un pati interior de planta més o menys rectangular envoltat d una galeria amb porxos on el frares i monges anaven a meditar, llegir, etc. 2 Claustre de Santa Maria de Ripoll

3 C.- ELS TEMPLES DE PEREGRINACIÓ Al llarg dels camins de Santiago lentament s anaven formant ciutats, que sota el patrocini d un bisbe o dels ordes monàstics construïren esglésies més grans. Com que l afluència de pelegrins que visitaven els temples era molt gran, i per no interrompre la cerimònia de la missa, es varen construir capçaleres més complicades, amb més absidioles i un deambulatori o passadís que envoltava el presbiteri. Una de les esglésies més important era la de Santiago de Compostel.la 2.- LES COBERTES: LA VOLTA DE CANÓ I LA VOLTA D ARESTA Les esglésies romàniques es solien cobrir amb una volta de canó. La coberta de volta de canó es fa a partir d un arc de mig punt. Els avantatges que aquest tipus de coberta té sobre la coberta plana o arquitravada són: -més solidesa -en ser més consistent, permet cobrir espais més amples Els inconvenients és que és molt feixuga, i per aguantar-se necessitava 3

4 murs molt gruixuts i contraforts laterals. Per això les esglésies romàniques tenien poques finestres, normalment estretes i atrompetades, és a dir, que es van estrenyent. Com a conseqüència, les esglésies romàniques eren fosques a l interior. ACTIVITATS La volta d aresta es formava a partir de l encreuement de dues voltes de canó i s usava per cobrir les naus laterals ACTIVITAT 1: Posar els noms corresponents. Sobre el plànol, indicar amb una X el lloc des d'on està presa la imatge de l'alçat ACTIVITATS 2: Identifica els elements de l arc de mig punt 4

5 ACTIVITAT 3: Posa el nom dels elements i parts de la planta que senyalen les fletxes i identificales amb les imatges. 5

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE

Más detalles

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)

Más detalles

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements

Más detalles

Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)

Más detalles

ART ROMÀNIC. El terme romànic. 1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització.

ART ROMÀNIC. El terme romànic. 1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització. 1. Introducció: concepte, límits geogràfics i periodització. El terme romànic És la mateixa època de formació de les monarquies feudals, del feudalisme, del catolicisme romà i del romànic com a expressió

Más detalles

Referents històrics. Etapa d estabilitat: feudalisme i supremacia de l Església, que impulsà les croades.

Referents històrics. Etapa d estabilitat: feudalisme i supremacia de l Església, que impulsà les croades. L art romànic Referents històrics Etapa d estabilitat: feudalisme i supremacia de l Església, que impulsà les croades. Peregrinacions a llocs sants, amb relíquies (Jerusalem, Roma, Santiago). Intercanvis

Más detalles

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització

Más detalles

MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1)

MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) (1) Aquest gran edifici va ser la seu d'uns "grans magatzems", un establiment que ocupava tot l'edifici i on es venia de tot. Es va construir entre 1935 i 1952, una època

Más detalles

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA Nom: Data: INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA 1. Què és la història? 2. La prehistòria va... L edat antiga va... L edat mitjana va... L edat moderna va... L edat contemporània va... 3. Omple els espais buits: El

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

VIII. PROTOROMÀNIC (SEGLE X 3a. DÈCADA SEGLE XI)

VIII. PROTOROMÀNIC (SEGLE X 3a. DÈCADA SEGLE XI) L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA VIII. PROTOROMÀNIC (SEGLE X 3a. DÈCADA SEGLE XI) Plantes Observem en aquesta etapa protorom ànica una monumentalitat més pronunciada, que es manifesta en

Más detalles

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució

Más detalles

ART MEDIEVAL A LES BALEARS

ART MEDIEVAL A LES BALEARS ART MEDIEVAL A LES BALEARS PERIODITZACIÓ Primera etapa (c. 1231-1276) - Els conqueridors introdueixen el gòtic a Mallorca - Destacat paper dels ordes mendicants - Arquitectura esglésies conventuals i de

Más detalles

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les

Más detalles

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans? ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van

Más detalles

Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de

Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de TASQUES D ESTIU 2017 Ciències Socials 2n Curs d ESO Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de l examen per poder aprovar la matèria. TEMA 1: DEL MÓN ANTIC AL MÓN MEDIEVAL 1. Indica si

Más detalles

_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!

_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA! _HISTÒRIADEL ART:PANTEÓD AGRIPA TREBALLFINALARQUITECTURA AlbertGomezSubarroca 2ndeBATX Històriadel Art EASDONDARA Curs2015D2016 AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 1 H.ART:PANTEÓ ÍNDEX 1. CATALOGACIÓ...2

Más detalles

CONSTRUCCIÓ D'UN ARC DE MIG PUNT

CONSTRUCCIÓ D'UN ARC DE MIG PUNT CONSTRUCCIÓ D'UN ARC DE MIG PUNT Gràcies a l'arc de mig punt, els antics van poder construir estructures amb obertures. Aquest distribuïa el pes que tenia al seu damunt cap a les vores, i així aguantava

Más detalles

Activitats del dossier:

Activitats del dossier: Dossier de recuperació de Ciències Socials. 2n ESO C,D i E S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Setembre 2016 Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms

Más detalles

ESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT

ESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT ESPANYA EN L EDAT MITJANA. REGNE VISIGOT 476-711 CONQUESTA DE GRANADA 1492 INVASIÓ MUSULMANA 711-1492 REGNE VISIGOT Els visigots eren un poble germànic que es va instal lar a la península Ibèrica i va

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 13 (tretze) LA LÍNIA DEL TEMPS Dels primers caçadors al temps actual Nom i cognoms 4t curs L ORIGEN DE LA TERRA Al principi es va formar la terra. Desprès

Más detalles

Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament.

Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament. 1 Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament. 2 Completa aquestes frases sobre les àrees de la

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt

Más detalles

VII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X)

VII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X) L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA VII. EL PREROMÀNIC (SEGLE VIII PRINCIPI SEGLE X) Plantes El tipus de planta més simple és el d una sala rectangular, sense diferenciació arquitectònica entre

Más detalles

Masos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica. Manel Martínez Terme municipal de Barberà de la Conca. arberà de la Conca

Masos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica. Manel Martínez Terme municipal de Barberà de la Conca. arberà de la Conca Masos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica Barberà arberà de la Conca Índex d hàbitats Caseta peons caminers a Ollers Lo Molinet Molí de l Amorós Molí del Sec Caseta Peons Caminers Ollers

Más detalles

01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES

01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES II. ANNEXES 01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES II.01. REPORTATGE FOTOGRÀFIC. II.01.01. GUIA PLÀNOL IDENTIFICATIU. S adjunta a continuació un plànol del sector de Sòl no urbanitzable de Santa Ceclina

Más detalles

Tema 6 : L edat Mitjana

Tema 6 : L edat Mitjana En aquest tema aprendràs que : L edat mitjana comporta un nou sistema social i una nova organització política caracteritzada bàsicament per : La societat feudal : nova organització de les classes socials.

Más detalles

CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura?

CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura? CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs. 74-75 1.- Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura? 2.- A quina zona climàtica no hi ha hivern?... 3.- A quina zona no hi ha gairebé

Más detalles

L'UNIVERS. CEIP Rafal Nou

L'UNIVERS. CEIP Rafal Nou L'UNIVERS è 5 A CEIP Rafal Nou EL SISTEMA SOLAR Al Sistema Solar hi ha vuit planetes, els planetes calents són: Mercuri, Venus, Terra i Mart, i els planetes freds són: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. EL

Más detalles

La polis grega. 1r ESO

La polis grega. 1r ESO La polis grega 1r ESO LA POLIS El naixement de la polis és fruit d'un llarg procés. Durant l'edat Fosca, s. XII a VIII a. de C., els habitants de l Hèlade vivien dispersos en llogarets, organitzats entorn

Más detalles

Ajuntament de Manacor CATÀLEG DE CENTRES D'INTERÈS CULTURAL

Ajuntament de Manacor CATÀLEG DE CENTRES D'INTERÈS CULTURAL I.- IDENTIFICACIÓ Tipologia: Cronologia: Estil: Qualificació del sòl: Ús actual: ARQUITECTURA CIVIL Segle XVII-XVIII aprox. Casa de possessió Rústica Indeterminada II.- CONSERVACIÓ Estat actual: Mig esbucat

Más detalles

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE ANTEMI DE TRAL LES FITXA TÈCNICA Títol: Santa Sofia de Constantinoble Autor: Antemi de Tral les i Isidor de Milet Cronologia: 523-537 Es0l: bizantí Tipologia: església Materials:

Más detalles

TASCA 2.- LA POBLACIÓ

TASCA 2.- LA POBLACIÓ TEMA 3: ÀFRICA TASCA 2.- LA Amb un 22% de la terra emergida del planeta, Àfrica representa el 14% de la població mundial i una densitat de 32 h/km2, superior a la d'amèrica i Oceania, però molt inferior

Más detalles

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia

Más detalles

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona.

Fonts. Web HERMES, diputació Barcelona. Fonts Web HERMES, diputació Barcelona. http://www.diba.cat/hg2/default.asp Observatori d Empresa I Ocupació de la Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/observatoritreball Instituto

Más detalles

TIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA)

TIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA) TIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA) 1. MASSIVES 2. DE VOLTES 3. LAMINARS 4. D ARMADURA a) Triangulades b) Entramades c) Suspeses Quin tipus d estructura és? 1. Estructures Massives Què sòn

Más detalles

Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per

Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per LA PREHISTÒRIA Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-lo millor. PREHISTÒRIA (des de fa 5m d anys fins 3.000 a.c ) EDAT ANTIGA (des de 3.000 a.c fins al segle V d.c)

Más detalles

Paraules de Festa Major. Ballet de Déu

Paraules de Festa Major. Ballet de Déu Ballet de Déu Dansa tradicional que es balla després de l ofici. També es coneix amb el nom de ballet de quatre, perquè es balla per parelles agrupades de dues en dues. A Ribes es va deixar de ballar cap

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

Busquem la clau!

Busquem la clau! 1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu

Más detalles

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL CURS 2016/2017 Ecoauditoria de l Aigua ESC Andreu Castells INDEX 1. REVISIÓ DELS CONSUMS D AIGUA 2. REVISIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE 2.1. PLANTA BAIXA COS

Más detalles

Prova d accés a la Universitat (2006)

Prova d accés a la Universitat (2006) El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades n has

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a

Más detalles

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1 La història La història és l estudi d alguns fets del passat des dels primers éssers humans fins a l actualitat. Els historiadors han dividit la història en cinc grans períodes o edats: la Prehistòria

Más detalles

ELS BANDOLERS ESPAI PEROT ROCAGUINARDA (OLOST)

ELS BANDOLERS ESPAI PEROT ROCAGUINARDA (OLOST) ELS BANDOLERS ESPAI PEROT ROCAGUINARDA (OLOST) Activitats didàctiques CICLE SUPERIOR Producció: CatEmocions, SL Textos: Francesc Comas Il lustracions: Laura Estrada Coordinació: Josep Alert CONTINGUTS

Más detalles

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms: TALLER + VISITA GUIADA Tècnica de la imatge ESO i Batxillerat Hem utilitzat, a l espai 1, càmeres fosques. Mirarem de reflectir en aquest full el que hem entès de la seva estructura i del seu funcionament.

Más detalles

Visita-taller Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval. Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval GUIÓ DE PRIMÀRIA

Visita-taller Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval. Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval GUIÓ DE PRIMÀRIA 1 Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval GUIÓ DE PRIMÀRIA Taller - visita 2 Educació primària Artistes i picapedrers. L arquitectura medieval Àrees de coneixement * Principals: * Instrumental:

Más detalles

PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS

PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS LES ETAPES INICIALS Les primeres restes de presència humana a les Balears s han datat cap el 7200 ac a Esporles (cova de Canet). Altres restes entorn del 5000 a Valldemossa

Más detalles

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013 Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa Desembre 2013 SÍNTESI En aquest document es recullen els preus de l energia elèctrica que paguen les empreses a i als països de la UE-15 i la seva

Más detalles

Tema 5 L època del gòtic

Tema 5 L època del gòtic Tema 5 L època del gòtic 1. Una cultura urbana Creixement de les ciutats Nous edificis per cobrir les noves necessitats: Catedrals, esglésies i convents (religiosos) Llotges de mercaders i ajuntaments

Más detalles

Història de l'art Instruccions Model 3

Història de l'art Instruccions Model 3 Instruccions El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades

Más detalles

Tema 2: La població a Europa

Tema 2: La població a Europa Ceip Dr. Sobrequés En aquest tema aprendràs que : La població europea és caracteritza per: Natalitat baixa: no hi neixen gaire nens i nenes. Envelliment de la població: hi ha molta gent gran Població bàsicament

Más detalles

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? Pàgs. 132-133 1.- Què és la Prehistòria? LA PREHISTÒRIA 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? 4.- Analitza el mapa de la pàg. 132 i explica a quina zona del món podem situar el naixement de

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

Matemàtiques. al Monestir de Poblet. Nom:... Data:... El monestir de Poblet està situat al municipi de Vimbodí, a la comarca de la Conca de Barberà.

Matemàtiques. al Monestir de Poblet. Nom:... Data:... El monestir de Poblet està situat al municipi de Vimbodí, a la comarca de la Conca de Barberà. Matemàtiques al Monestir de Poblet Nom:... Data:... Material necessari: Llapis, goma, bolígraf blau, bolígraf vermell. Compàs, regle i calculadora EL MONESTIR DE POBLET El monestir de Poblet està situat

Más detalles

LES COMARQUES DE CATALUNYA

LES COMARQUES DE CATALUNYA CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 11 (onze) LES COMARQUES DE CATALUNYA Nom i cognoms 4rt curs Aquest és el mapa de Catalunya N (nord) O (oest) E (est) S (sud) Catalunya limita al nord

Más detalles

L EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA

L EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA L EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA Què en sabem de l Edat mitjana? Qui eren els nobles? I els cavallers? Perquè creieu que tenien aquest nom? On vivien? I els monjos sabeu qui són? On vivien? La

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO

DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO ACTIVITATS ESTIU Nom: Cognoms: Curs: ACTIVITATS QUE S HAURAN DE LLIURAR EL MATEIX DIA DE L EXAMEN. Fer les activitats al dossier. 1.- On va surgir l Islam? TEMA 1:

Más detalles

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius

Más detalles

Tema 2 : La població de Catalunya

Tema 2 : La població de Catalunya En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura

Más detalles

T-1 LA MÚSICA A L EDAT MITJANA

T-1 LA MÚSICA A L EDAT MITJANA T-1 LA MÚSICA A L EDAT MITJANA 1. CRONOLOGIA s. V s. XV Des de la invasió de Roma pels pobles bàrbars (s. V) fins l any 1400 aprox. 2.1 CONTEXT CULTURAL La cultura es concentra als monestirs i abadies:

Más detalles

La religió egípcia. Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals.

La religió egípcia. Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals. La religió egípcia Politeista: adoraven a més d un déu Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals. El Faraó era adorat com un déu. Hi havia un culte oficial,

Más detalles

Història de l'art Model 1

Història de l'art Model 1 El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades n has

Más detalles

TEMA 2. EL FEUDALISME

TEMA 2. EL FEUDALISME TEMA 2. EL FEUDALISME A l Edat Mitjana es va implantar a l Europa occidental un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme. El sistema feudal tenia l origen en el desmembrament de l imperi

Más detalles

ESTUDI DE MORTS VIOLENTES DURANT ELS SEGLES DEL BAIX LLOBREGAT

ESTUDI DE MORTS VIOLENTES DURANT ELS SEGLES DEL BAIX LLOBREGAT ESTUDI DE MORTS VIOLENTES DURANT ELS SEGLES XVI-XVIII A CINC PARR~QUIES DE LA REGI^ CENTRAL DEL BAIX LLOBREGAT Carles PERPIÑA I GUTI&RREZ Les parroquies estudiades són en ordre d'importancia d'aquell temps:

Más detalles

DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs

DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs 2014-2015 CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO 2n ESO A i B La professora de Socials informarà als alumnes dels deures que han de fer, i donarà les instruccions individualitzades

Más detalles

Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve

Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve 1 Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve 2 1. Defineix els següents conceptes: a. Atmosfera b. Clima

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Taules de Contingut automàtiques

Taules de Contingut automàtiques Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els

Más detalles

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

UNITAT TAULES DINÀMIQUES UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,

Más detalles

Catalunya té ciutadans que resideixen a l estranger habitualment. França, Argentina i Andorra són els països amb més residents

Catalunya té ciutadans que resideixen a l estranger habitualment. França, Argentina i Andorra són els països amb més residents 23 de juliol del 2009 Padró d habitants residents a l estranger 2009 Catalunya té 144.002 ciutadans que resideixen a l estranger habitualment França, Argentina i Andorra són els països amb més residents

Más detalles

Història de l'art Instruccions Model 2

Història de l'art Instruccions Model 2 Instruccions El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades

Más detalles

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

VISITA AL MERCAT D IGUALADA VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però

Más detalles

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES

Más detalles

Nova Comunitat de Padró Canvis destacats

Nova Comunitat de Padró Canvis destacats Nova Comunitat de Padró Canvis destacats 1. BLOC D USUARI Es troba a la part superior esquerra de la comunitat. El meu compte Missatges Es fa més petit i es situa a la part superior dreta de la comunitat.

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL 1. Com definiries la matèria d educació física? 4 35 3 25 2 15 1 5 Queda bastant clar quina visió tenen els alumnes de la matèria d educació

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD BAREM DE L EXAMEN: L alumne tindrà que triar entre l exercici A o el B. La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts. EXERCICI

Más detalles

Introducció a l energia

Introducció a l energia Temaris de CCNN i CCSS adaptats a Lectura Fàcil https://sites.google.com/a/xtec.cat/manuals-lf/ Energia 1: Introducció a l energia Autoria: Cristina Montoya Amb la col laboració del CEE Escola Vida Montserrat

Más detalles

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món. Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:

Más detalles

El preu de la xocolata

El preu de la xocolata presentació Es tracta d un joc per reflexionar sobre els intermediaris que participen del Comerç Internacional objectiu Prendre consciència de la desigual distribució dels beneficis i conèixer de forma

Más detalles

Josep M. Solias, Juana María Huélamo, Susana Laudo

Josep M. Solias, Juana María Huélamo, Susana Laudo Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Servei Territorial a Barcelona INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL DEL PARC NATURAL DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT Patrimoni immaterial

Más detalles

DESCOBRIM LA FAUNA DELS NOSTRES RIUS

DESCOBRIM LA FAUNA DELS NOSTRES RIUS Pàg. DESCOBRIM LA FAUNA DELS NOSTRES RIUS DOSSIER DIDÀCTIC DE LA VISITA EXPOSICIÓ LIFE POTAMO FAUNA PLAFÓ GENERAL LIFE POTAMO FAUNA.. Posa els noms dels animals representats i relaciona cada un d'ells

Más detalles

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta RECUPERACIÓ CURSOS ANTERIOR Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible LA TERRA Tema 2 1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible la vida 1.El planeta Terra -El planeta

Más detalles

Dossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT)

Dossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT) Dossier d aprenentatge Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT) Aprenentatge 1 Dades de la flota La xarxa d autobusos presta servei a Barcelona i altres municipis de l àrea metropolitana. La xarxa

Más detalles

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011 PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011 RESULTATS PER CENTRE Hospital de la Santa Creu i Sant Pau UP 772 Àrea Sanitària Divisió

Más detalles