_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!
|
|
- Inés de la Cruz Flores
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 _HISTÒRIADEL ART:PANTEÓD AGRIPA TREBALLFINALARQUITECTURA AlbertGomezSubarroca 2ndeBATX Històriadel Art EASDONDARA Curs2015D2016
2 AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D H.ART:PANTEÓ ÍNDEX 1. CATALOGACIÓ ANÀLISIFORMAL DESCRIPCIÓGENERAL ELEMENTSDESUPORTISUPORTATS PARTSDEL EDIFICI PLANTA ESPAIEXTERIOR ESPAIINTERIOR CARACTERÍSTIQUESDEL ESTIL INTERPRETACIÓ SIGNIFICAT FUNCIÓ CONTEXTHISTÒRICOBARTÍSTIC AUTORCOMITENT MODELSIINFLUÈNCIES...6
3 H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D CATALOGACIÓ NOM:PanteódeRomaoPanteód Agripa. AUTOR:L arquitecteoriginariesdesconeix,iescreuque l arquitecte que va reconstruir el temple va ser ApolWlodordeDamasc. CRONOLOGIA:ElprimerPanteóesvaconstruiral27a.C, ielquetrobemactualmental any118. ESTIL:Romàimperial. LOCALITZACIÓ:CampdeMart,Roma(Itàlia). MATERIALS:Formigó,maó,marbre,granitifusta. SISTEMACONSTRUCTIU:Arquitravativoltat. TEMA: Un dels temples més importants de l època romana,amblasevagrancúpulacentralde43,2md alçada. 2.ANÀLISIFORMAL 2.1. DESCRIPCIÓGENERAL Aquestedificiésunamicapeculiar,jaqueconstadedoscossoscombinats:unpòrtic rectangulariunacelwlacircular,laqualestàcobertaperunagrancúpulademésde42 metresdediàmetre. Eltempleestaconsagratatoteslesdivinitatsromanes,comindicaelseunomengrec (Partenó=Totselsdeus),jaqueescreiaqueaixíelsdeusromanspodienregnarsobre unenormeimperipacificatperaugust. S hadedestacarqueaquestedificinomésvadurarunsegle,iaprincipisdels.iiesva construirundenouenl èpocadetrajà,queseriaelquetrobemactualment,elqualva serconstruirperl arquitecteapolwlodordedamasc ELEMENTSDESUPORTISUPORTATS.DComaelementsdesuporthitrobem,comaprimerllocalpòrticoctàstil,8columnes coríntiesal interiorqueformen3naus.eneltambors hilocalitzaelcilindrede3pisos. Elmurcombinaelmorteroformigóromàamb3sèriessuperposadesd arcsfetsamb maonselsqualsdanlafunciódecontrafortsinternsquedistribueixenlapressiódela cúpula.tambésisumaeltamborperforaielspilarsinteriorsquesuportenalacúpula..dcomaelementssuportatss hilocalitza,enprimerlloc,elsostreinteriordelpòrtic,que ésunentaulament.tambéhitrobemelfrontódelafaçana(pòrtic),lacobertadedoble vessant,laqualestarecolzadasobrel estructurad arcsdamuntdelescolumnes,icom aúltimhihalagrancúpulahemisfèrica,laqualestasustentadapels8pilarsielsmurs delcilindre. 2
4 H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D PARTSDEL EDIFICI PLANTA.DLaplantad aquestedifici,comhemobservatanteriorment, és una mica peculiar, ja que combina una celwla circular, cobertaambunacúpula,ambunpòrticoctàstil,comelsdels templesrectangulars.launiódelsdoscossosdelaplantaes famitjançantuncubques aixecafinsal alçadadelaimposta superiordeltambor..delpòrticconstadetresnaus,d aquesteslacentraléslamés ampla.lestresnausestanseparadespercolumnes,cobertes ambunavoltadecanó.lesdosnauslateralsportenadosabsis amb les estàtues d August i Agria i la centra arriba fins a l entradadelacúpula..dl altrecosdel edificiéslarotondaocelwlacircular.aquestaésuncilindretancat,sense obertures,aixecatambdosmursperresistirelpes.elgruixd aquetslesde6metres. Vuitpilarsdoblesrecullenlacàrregadelacúpula,repartidapergransarcsdedescarrega situatsalacúpula ESPAIEXTERIOR Comaprimerapartdel espaiexteriordeltemplehitrobemelpòrtic.aquestestaformat per16columnesmonolítiquesdegranitegipcide18metres,capitellscorintisibasesde marbreblanc,lesqualssuportenl entaulament.sotaelfrontóhitrobemunainscripció del antictempled Agripa. Lasegonagranpartdel exterioréseltambor.aquestsenseelrevestimentdemarbrei estuc,amagalapartinferiordelacúpula.eltamboresdivideixentrespisosd arcsde maó, els quals estan superposats perfectament visibles. La funció de descarrega d aquestsreverteixenenelscontrafortsintegratsenelmur. L exterior estava recobert amb plaques de marbre i estuc, i la cúpula amb teules de bronze daurat. L interior era molt més ric en decoració que l exterior, que era fora pobre. D elements decoratius a la part exterior en trobem pocs avui en dia, ja que han desaparegutmoltesplaquesdemarbreiestucpelrevestiment,aixícomlesteulesde bronzedauratquehihaviaalacúpula,tampocesconservenelsbronzesdelsostrede l entrada. 3
5 H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D ESPAIINTERIOR Lagranpartdelinteriordeltempleés,clarament,laCelWladeplantacircular(43,3mde diàmetrei43,3metresd alçada),ambelsvuitpilarsquesostenenlacúpula,entrecada pilars obrenvuitnínxols. Els murs de la celwla circular estan formats per maó revestits de marbres i materials nobles,plensdecolumnes,pilastresicornises,quenoaguantenres.alnivellsuperiori haunasèriedefinestresqueobrenunagaleriasuperior. ElpavimentdelacelWlaestàformatdequadratsalsques hiinscriuenquadratsicercles méspetits.elmassiuluxósconjuntornamentalquehitrobemserveixperamagartotel sistemadecàrreguesquesostél edifici,iésunhomenatgeal arquitecturagrega. Enelinteriordel edificitambés hitrobenlestombesdelsdosprimersreisdelaitàlia unificada,itambélatombadelgranpintorrenaixentistarafael. Paretsornamentadesdelacel.laColumnesdelasalaCel.lacircular DelacelWlacirculars alçalagrancúpulacentral(43,3m),laqualestàformadaperuna estructurad anellsinervisambcassetons. Concretament,estaformadaper5cerclesamb28cassetonscadascun,queesvanfent méspetitsamidaquepugenis acostenal òcul,unafinestracirculard uns9metresde diàmetreadaltdetotdelacúpula,amblafunciód ilwluminariventilar,simbolitzantel soliduranttoteldialallumvafentlavoltaiilwluminanttotselscassetons.aquestòcul es cobria amb làmines de alabastre per protegir l interiordelapluja. Semblaserqueelscassetonsdelacúpulaestaven pintatsdecolorblauambestrellesdaurades,que representavenelcel.lescolumnesdefustestriat irocscapitellscorintis,elsfrontons,elsmedallons i les cornises són altres elements decoratius de l interiordelpanteó L ENTORN CúpuladelPanteó Originàriament el temple havia d estar envoltat d una plaça porticada, que mai es va arribar a construir i que només hauria permès veure el pòrticdel entrada.actualment,situatalcentrede Roma, està perfetament integrat a l entorn urbanísticdelaciutat,totinosuperarl alçadadels edificisquel envolten.estroba,concretament,ala plaçadelarotonda,nomquelivedelpanteó. 4
6 H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D CARACTERÍSTIQUESDEL ESTIL L estildelpanteóésromàimperial.aquestpresentalescaracterístiquessegüents: D Elsromansmantenenelsordresclàssicsdelsgrecsperòambaportacionspròpies. TotiqueenelPanteólescolumnes,elpòrticitotaladecoracióinterior,ensrecorda directamentalsgrecs. D Mantenenl arquitecturaarquitravada,especialmentaedificisreligiosos,totique incorporenl arcdemigpuntilavolta. D Sentitpràctic.ElsromanselsfaràestudiaripreocuparDsemoltmésqueelsgrecspels espaisinteriorsdel edificiilasevafuncionalitat. D Ésunestilmassís,racionaliambescassadecoració. D Feienservirmaterialsarquitectònicsbastantbàsicscomara:formigó,calç,pedra, maó,marbre,estucatsipintures. 3.INTERPRETACIÓ 3.1. SIGNIFICAT ElPanteó,ésunedificidecaràcterreligiós, queestadedicaratotselsdeusdel Olimp, comindicaelseunomenromà Panteó que vol dir tots els deus, inclosos tots els emperadors anteriors, ja divinitats. Tot i això els 7 absis estan consagrats a les set divinitats celestes, amb les seves respectives estàtues: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. DonenespecialmentimportànciaaVenusi Mart, la deessa de bellesa i el déu de la guerra,quesimbolitzenelpoderderoma. Tambés hadedestacarqueels28cassonssimbolitzenelsmesoslunars,iles5esferes concèntriquessimbolitzenelsistemaplanetarianticambelsolalcentrei,perúltim,una voltacelesteambelsolalcentrequesimbolitzaromacomacentredel universque coneixien. ActualmentacullelssepulcresdeRafael,VictorManuelIIiHumbertI. Agripa va fer el Panteó com analogia de l esfera celeste. Les seves dimensions la reprodueixen:laplantacircularéstancadaperunacúpula.tanteldiàmetredelaparet circularcoml alçadadel espaiinteriorsón43,20m,iespotformarunaesferacompleta, simbolitzantelglobuscelestereposatalterra.aquestatéunradide21,60m,elquales corresponalradidelcilindre FUNCIÓ La funció principal del Panteó és, clarament, religiosa, ja que està dedicat als déus romans,ial antigaromaelsciutadanselfeienservirperrendirculteatotselsdéusde l Olimp. També s ha de dir que té funció de glorificació a l emperador, ja que el va encarregar l emperador Agripa per tal de demostrar el poder i la bellesa de l Imperi romà. 5
7 H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D CONTEXTHISTÒRICOBARTÍSTIC ElpanteóvaserconstruïtdurantelperíodeImperial,durantla Paxromana.Època durantlaqualesvanaaturarlescampanyesmilitarsidisposavendedinersperferobres públiquesiromanitzarelsterritorisconquerits.aquestéseltempsenquel imperiva arribaralasevamàximaexpansióterritorialiprosperitat. LaconstruccióinicialdelPanteóvaserel27a.C,encarregatperAgripa,lamàdretae l emperadoraugust.anysdespréshivahaverunincendiquevacremarl edifici,que anysdesprésvaserrestauratperdomicià,totiquenovaserreconstruïtfinsl any118 a.cperadrià.l arquitectedelareconstruccióescreuquevaserapolwlodordedamasc AUTORCOMITENT Comheesmentatanteriorment,eltemplevasermanatconstruirperAgripa,màdreta del emperadorromàaugust,noconstaquinarquitectevaconstruirl originaripanteó. JaqueelPanteóvasercremat,pertant,vantenirqueferunareconstrucciódesde0. L encarregat d aquesta reconstrucció, es creu que va ser l arquitecte ApolWlodor de Dmasc,quilivaencarregarperl emperadoradrià,l any118a.c MODELSIINFLUÈNCIES Com a antecedents del Panteó podem trobar, primerament,elstholosgrecs,templescirculars,queeren edificisfunerarisdedicatsaherois.lacobertaenformade cúpulatambéésd influènciaoriental. DeinfluènciesposteriorsentrobemalRenaixement,alBarrocialNeoclassicisme. RENAIXAMENT: D CapellaPazxideBrunelleschi,1429,Roma. D CúpuladeBrunelleschi,1434,CatedraldeSantaMariadeiFiore,Florència. D CúpuladeSantPeredelVaticà,MiquelÀndelBounarroti,
8 H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 BARROC: D SanCarloalleQuattrofontne,1638D1614,Roma. D Sant AndreaalQuirinal,1658D1670,Roma. NEOCLASSICISME: D ElPanteódePatís 7
CONTEXT cúpula gegan+na
FITXA TÈCNICA TÍTOL: Panteó AUTOR: Desconegut; comitent i possible inspirador de l obra: l emperador Adrià CRONOLOGIA: 118 128 ESTIL: Romà imperial TIPOLOGIA: Temple MATERIALS: Formigó, granit, maó, marbre
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detallesEl temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
Más detallesMagatzems Carson, Pirie i Scott. Louis Suillivan Escola de Chicago. Tipologia civil. Materials: formigó, ferro, i vidre.
Magatzems Carson, Pirie i Scott. Louis Suillivan 1899-1901 Escola de Chicago. Tipologia civil. Materials: formigó, ferro, i vidre. Chicago (EUA) Sullivan és considerat per molts el pare dels gratacels
Más detallesTema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR
Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de
Más detallesACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME
ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME 1. Caracteritza els dos moviments arquitectònics: on sorgeixen, perquè, quines característiques generals presenten aquestes construccions i quins materials s
Más detallesEL CRIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Albert!Gomez!Subarroca! 2n!BATX! Història!de!l art! EASD!ONDARA! Curs!2015!!2016!
EL CRIT EDVARD MUNCH AlbertGomezSubarroca 2nBATX Històriadel art EASDONDARA Curs2015 2016 HISTÒRIADEL ART:treballfinaldepinturaAlbertGomezSubarroca2nBATXEASDONDARA Elarteeselcorazóndelasangre 1 HISTÒRIADEL
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detallesfitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA
Elements tècnics elements de suport murs fitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA massissos aparells diversos obertures portes pilars columnes finestres elements sostinguts sistema
Más detallesMAISON CARRÉE de NIMES
MAISON CARRÉE de NIMES Documentació de l obra Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema
Más detallesHCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses)
HCR: Història i cultura de les religions IES Illa de Rodes (Roses) religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 2 religió Diana i Apol lo l (82-83) 83) Xavier Serra
Más detallesDOSSIER DE PREMSA PRESENTACIÓ DE LA SAMARRETA I L ACCIÓ DE L 11S 2016
DOSSIER DE PREMSA PRESENTACIÓ DE LA SAMARRETA I L ACCIÓ DE L 11S 2016 Lleida 11 d Agost de 2016 1. Introducció p.3 2. Presentació del disseny de la samarreta p.4 3. La Diada pas a pas p.6 2 1. Introducció
Más detallesFitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS
Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS Edifici Autor Cronologia Tipologia Material Estil Júlia López Valera Localització Maison Carrée Desconegut 16 a.c. Temple Pedra calcària Romà imperial
Más detallesHermes amb Dionís infant PRAXÍTELES
Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES Dades bàsiques Autor: Praxíteles (380-330 ac) Cronologia: - 350-330 ac Material i tècnica: Talla de marbre Forma: Grup de figures dempeus exemptes Mides: 2,13 m d alçada
Más detallesExercicis. Segles XVIII XIX - XX
Exercicis Segles XVIII XIX - XX Carmen 12/02/2015 1.- Goya: - Context històric de la seva obra - Explica les diferents etapes de la seva obra: temes, aspectes tècnics... 2.- Realitza un quadre comparatiu
Más detallesArquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
Más detallesPanteó. Cúpula: 43,2 m alçada. Columna: 18 m alt. Pòrtic: 35 m ample Tambor: 58 m diàmetre
Panteó Panteó Autor: desconegut Cronologia: 118-125 Localització: Camp de Mart (Roma) Estil: romà imperial Materials: formigó, maó, marbre, gramot i fusta Sistema constructiu: arquitravat i voltat Dimensions:
Más detallesTema 5: El sistema solar i l univers
Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes
Más detallesL'UNIVERS L'UNIVERS. Títol. Presentació. L'Univers. Esquema. Via Làctia, sistema Solar, Sol i la Terra. Exercici 1. el Sol EL PLANETA TERRA
EL PLANETA TERRA Escola Santa Anna Premià de Dalt Laura Mateu 2n del Cicle Inicial de Primària EL PLANETA TERRA OBJECTIUS Identificar els elements que formen l'univers Identificar i memoritzar els planetes
Más detallesEl tramvia arriba a Badalona
El tramvia arriba a Badalona El nou tram amplia la línia T5 en 2 km i 3 noves parades i ha comportat la reurbanització dels carrers al llarg del seu traçat 8 de setembre de 2007 El tramvia Sant Martí -
Más detallesLa meva visita al Gran Teatre del Liceu
La meva visita al Gran Teatre del Liceu En aquesta història aprendré com accedir al Gran Teatre del Liceu. Coneixeré algunes persones que m ajudaran i algunes de les coses que podré fer quan estigui a
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesTEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES
TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES Títol: Atena Àptera o Atena Niké Autor: Cal lícrates Cronologia: 421 ac (projecte de l any 449 ac) Tipologia: temple Materials. Marbre del Pentèlic Dimensions:
Más detallesEl Modernisme va rebre a cada país un nom
Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesLA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.
1 Què passa si les fulles no tenen llum? EXPERIMENT 1: Hem agafat una planta i li hem tapat una fulla amb paper d alumini. - La fulla s assecarà. - La fulla es podrirà. Hem tingut la planta en aquest situació
Más detallesÀlgebra lineal i equacions diferencials. Curs 2001/02 Exemple de diagonalització.
Considerem la matriu Àlgebra lineal i equacions diferencials Química Curs 2001/02 Exemple de diagonalització. A = M 3 (R). Calculeu els valors propis de la matriu A. Calculeu els vectors propis pels valors
Más detalles01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES
II. ANNEXES 01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES II.01. REPORTATGE FOTOGRÀFIC. II.01.01. GUIA PLÀNOL IDENTIFICATIU. S adjunta a continuació un plànol del sector de Sòl no urbanitzable de Santa Ceclina
Más detallesInstruccions per generar el NIU i la paraula de pas
Si ja tens un NIU, no has de tornar-te a registrar. Pots accedir a la inscripció directament. Només has de validar el teu NIU i la teva paraula de pas al requadre que hi ha a la dreta de la pantalla: Si
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesMaison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m
Maison Carrée Autor: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials: pedra calcària blanca (amb el temps vermellosa) Sistema constructiu: arquitravat Dimensions:
Más detallesAra Matemàtiques Saber-ne més per ensenyar-les millor
Ara Matemàtiques Saber-ne més per ensenyar-les millor Sessió 4 Patrons i relacions Sessió 4 Tana Serra i Carme Burgués Barcelona Tardor 2017 Animació de Julien Dovier 1.Patró de repetició 1. Recerca de
Más detallesAbsentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006
NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria
Más detallesSanta Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesTASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA
TEMA 2: L'EUROPA FEUDAL TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA Es coneix com a romànic l art que desenvoluparen els països d Europa occidental durant els segles X-XII, és a dir, durant l època del feudalisme.
Más detallesLa Terra, el planeta on vivim
F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesIntroducció... pàg. 1. Necròpolis... pàg. 2. Muralla... pàg. 2. Aqüeducte... pàg. 2. Temple... pàg. 3. Mitologia... pàg. 4. Les cases romanes...pàg.
Introducció... pàg. 1 Itinerari Necròpolis... pàg. 2 Muralla... pàg. 2 Aqüeducte... pàg. 2 Temple... pàg. 3 Mitologia... pàg. 4 Les cases romanes...pàg. 5 Taula de preus... pàg. 6 Crèdits... pàg. 7 INTRODUCCIÓ
Más detallesÚs de la plataforma de formació online Manual Alumne
Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne Què és una plataforma virtual de formació? És un espai de trobada entre alumnes i professors a través d Internet. Pot incloure activitats per als estudiants,
Más detallesRUTA DEL MODERNISME A BERGA
RUTA DEL MODERNISME A BERGA Què és el Modernisme? El modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquest moviment busca noves formes d expressió
Más detallesSigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.
ENUNCIAT: Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. Dos transportistes porten un vidre de longitud
Más detallesTema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli
Classe 7 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Característiques dels mercats no competitius El monopoli té un únic productor, no té competidors Aquesta empresa té poder de mercat, ja que
Más detallesTema 4 (I) :Les fonts de la història
En aquest tema aprendràs que : Per conéixer el passat cal investigar a partir de les restes i els documents que es conserven. Els arqueòlegs i els historiadors són els encarregats d investigar les fonts
Más detallesIntroducció a l energia
Temaris de CCNN i CCSS adaptats a Lectura Fàcil https://sites.google.com/a/xtec.cat/manuals-lf/ Energia 1: Introducció a l energia Autoria: Cristina Montoya Amb la col laboració del CEE Escola Vida Montserrat
Más detalles4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS
Petjada ecològica de la ciutat de Terrassa davant dels escenaris d evolució demogràfica /. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS.. Introducció
Más detallesEn Tomeu i na Guida, l inici d una tradició Miquel Villalonga, Geganters de Maó
En Tomeu i na Guida, l inici d una tradició Miquel Villalonga, Geganters de Maó Existeixen moltes tradicions que, tot i estar molt arrelades a un poble, el seu origen, pel que recorda la memòria col lectiva,
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Más detallesMALETES DIDÀCTIQUES DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D'EIVISSA I FORMENTERA
MALETES DIDÀCTIQUES DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D'EIVISSA I FORMENTERA Habitualment, és l alumnat el que surt del centre per acudir a un museu. Amb aquesta proposta es pretén invertir el mecanisme: que sigui
Más detallesLa visió de l'univers a través de la història
La visió de l'univers a través de la història Les societats primitives ja es preguntaven quin va ser l'origen de l'univers, però les respostes a aquesta pregunta no tenien cap fonament científic, sinó
Más detalles2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesCURS 2017 /2018. És el conjunt de tot el que existeix: les estreles, els planetes o els sers vius que hi habiten en formen part.
L UNIVERS CURS 2017 /2018 Anem a començar definint l univers. Què és per a tu l univers? És el conjunt de tot el que existeix: les estreles, els planetes o els sers vius que hi habiten en formen part.
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesTema 2: La població a Europa
Ceip Dr. Sobrequés En aquest tema aprendràs que : La població europea és caracteritza per: Natalitat baixa: no hi neixen gaire nens i nenes. Envelliment de la població: hi ha molta gent gran Població bàsicament
Más detallesTEMA 2: Divisibilitat Activitats
TEMA 2: Divisibilitat Activitats 1. 35 és múltiple de 5?. Raoneu la resposta 2. 48 és divisible per 6?. Raoneu la resposta 3. Completeu els deu primers múltiples de 8 8, 16,, 32,,,,,, 80 4. Quines de les
Más detallesEls tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:
Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres
Más detallesEVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...
Más detallesFITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè
Más detallesEl correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.
Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 3 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesCognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març del 2014
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març del 2014 Codi Model A Qüestions: 50% de l examen A cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació:
Más detallesLa meva visita al Gran Teatre del Liceu
La meva visita al Gran Teatre del Liceu En aquesta història aprendré com accedir al Gran Teatre del Liceu. Coneixeré algunes persones que m ajudaran i algunes de les coses que podré fer quan estigui a
Más detallesL'UNIVERS. CEIP Rafal Nou
L'UNIVERS è 5 A CEIP Rafal Nou EL SISTEMA SOLAR Al Sistema Solar hi ha vuit planetes, els planetes calents són: Mercuri, Venus, Terra i Mart, i els planetes freds són: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. EL
Más detallesUNITAT FUNCIONS BÀSIQUES
UNITAT FUNCIONS BÀSIQUES 3 Funcions Matemàtiques i Estadístiques Les funcions matemàtiques realitzen càlculs matemàtics simples i càlculs matemàtics més complexos aplicats tant a una cel la en concret
Más detallesLÀMINA I. Rectangles estàtics i dinàmics.
APÈNDIX LÀMINA I Rectangles estàtics i dinàmics. 1 3 1 4 3 3 3 4 = 4 = 6 LÀMINA II Subdivisions harmòniques de rectangles dinàmics. Rectangle Rectangle 3 Rectangle 4 = Rectangle 7 LÀMINA III Divisions
Más detallesINDICADORS BÀSICS. VIII.a.5.1. Generació de residus sòlids urbans de rebuig.
VIII.a.5.1. Generació de residus sòlids urbans de rebuig. Aquest indicador recull la quantitat de residus llençats als contenidors de rebuig. En sentit estricte, els residus sòlids urbans serien tant sols
Más detallesWeb of Science. Com saber les citacions que ha rebut un article o un autor
Web of Science Com saber les citacions que ha rebut un article o un autor Darrera revisió: març de 2012 Sumari Web of Science Science Citation Index Cited Reference Search Accés a Cited Reference Search
Más detallesABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü
Tipografia La tipografia, en totes les seves variants, és la tipografia corporativa de la Generalitat. Això vol dir que les identificacions de la Generalitat, el conjunt del senyal i del logotip, només
Más detallesELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR
ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se
Más detallesMAQUETA PER AL MURAL DEL SOL
MAQUETA PER AL MURAL DEL SOL Joan Miró, 1956 Gouache, carbonet damunt paper 212,8 x 121,5 cm El 1955, la UNESCO va sol licitar la participació de Joan Miró en la decoració de l edifici de la seva nova
Más detallesUnitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions
Más detallesPROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!
PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l! SABIES QUÈ...? El programari lliure és un conjunt de programes d ordinador que pot ser estudiat, usat i modificat sense restriccions. O sigui que tothom se l pot copiar
Más detallesBusquem la clau!
1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu
Más detallesAGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL
AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL CURS 2016/2017 Ecoauditoria de l Aigua ESC Andreu Castells INDEX 1. REVISIÓ DELS CONSUMS D AIGUA 2. REVISIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE 2.1. PLANTA BAIXA COS
Más detallesLa Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat
La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim
Más detallesTema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Más detallesTema 2: Els éssers vius
En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesIniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència
Iniciativa Legislativa Popular per canviar la Llei de Dependència 1 Quin problema hi ha amb Llei de Dependència? La Llei de Dependència busca que les persones amb discapacitat i les persones molt grans
Más detallesINICI PREMSA RÀDIO TELEVISIÓ INTERNET GRAN REPORTATGE
INICI PREMSA RÀDIO TELEVISIÓ INTERNET GRAN REPORTATGE Home / Premsa / Una tarda d anar més enllà PREMSA Una tarda d anar més enllà EUGÈNIA GUELL NOV 15, 2016 868 VIEWS 0 ÈTICA FILOSOFIA FRAGMENTAEDITORIAL
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detalles9, 10, 11, 12 i 13 de juliol
Programa d Activitats de qualitat i amb un alt valor educatiu. Dissenyat, gestionat i portat a terme pels professors i mestres de la pròpia Escola. Alt nivell de coneixement dels alumnes. Continuïtat del
Más detalles3. L àmbit funcional de Terrassa
12 3. L àmbit funcional de Terrassa L àrea d influència de Terrassa pels tres moments tractats es determina, en aquest cas, amb solament una iteració (metodologia ja explicitada en la introducció). Pels
Más detallesTEMA 1 : Aplicacions de les derivades
TEMA 1 : Aplicacions de les derivades 1.1. INFORMACIÓ EXTRETA DE LA PRIMERA DERIVADA 1.1.1 Creixement i decreixement de funcions Definició: f és creixent en x 0 existeix (x 0 - a, x 0 + a), un entorn del
Más detallesSanta Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesIns. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?
Pàgs. 132-133 1.- Què és la Prehistòria? LA PREHISTÒRIA 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? 4.- Analitza el mapa de la pàg. 132 i explica a quina zona del món podem situar el naixement de
Más detallesGràficament: una funció és contínua en un punt si en aquest punt el seu gràfica no es trenca
Funcions contínues Funcions contínues Continuïtat d una funció Si x 0 és un nombre, la funció f(x) és contínua en aquest punt si el límit de la funció en aquest punt coincideix amb el valor de la funció
Más detallesINEQUACIONS I SISTEMES D'INEQUACIONS
INEQUACIONS I SISTEMES D'INEQUACIONS 1- La mare de la Marta la fa anar a comprar quilos de taronges i ampolles de llet. Per això li dóna 40. Quan la Marta torna, ha perdut el canvi (o almenys, això és
Más detallesTot el que ens envolta és matèria, però...
Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula
Más detallesTema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesMUS Nous criteris gestió CD a la Web de residències v. 1.0
MUS Nous criteris gestió CD a la Web de residències v. 1.0 10/07/2013 Índex. Gestió de places disponibles.... 3 Gestió d ingressos i Baixes.... 5 Validacions sobre l assistència.... 7 Correspondència entre
Más detallesCONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....
Más detallesMides de les formes de presentació dels impactes gràfics
Mides de les formes de presentació dels impactes gràfics 10.02.11 Informació document Informació Nom document OTGencat_GECO_IMMU_Mides_Impactes_Grafics.doc Grup de documentació GECO Data Creació 10/02/11
Más detallesFINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.
CRITERIS D AVALUACIÓ MATÈRIA: Música 1r ESO PARCIALS 20% ACTITUD: L actitud s avaluarà diàriament i es tindrà en conte si l alumne parla, la puntualitat, fa deures, porta material, participa en classe
Más detallesÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Más detalles