MAISON CARRÉE de NIMES

Transcripción

1 MAISON CARRÉE de NIMES

2 Documentació de l obra Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema constructiu: arquitravat Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg)

3 Introducció La Maison Carrée, extraordinàriament ben conservada, és un temple edificat en honor d August a Nimes (França) seguint la política d aquest emperador d unificar l Imperi mitjançant la romanització dels edificis públics. De planta rectangular, aquest temple mostra influències gregues a la columnata reinterpretada a l estil romà- i a la planta, i etrusques a l alt pòdium que el separa de qui s hi acosta. L única perspectiva vàlida per contemplar-lo és la frontal.

4 Anàlisi formal Elements de suport i suportats La columnata coríntia que envolta el temple està adossada als murs de la cel la, de manera que perd la seva funció de suport exclusiu en favor d aquests (excepte al pòrtic de l entrada, en què les columnes sí que sostenen l entaulament) Espai exterior i interior La forma tradicional dels temples romans fou respectada a la Maison Carrée que, no obstant això, va incorporar algunes característiques pròpies dels temples grecs. A diferència d'aquests, que cercaven la proximitat amb l home, els temples romans s aixecaven sobre un pòdium elevat, de manera que quedaven molt per sobre de qualsevol persona que s hi apropés. La Maison Carrée és un temple hexàstil és a dir, amb un pòrtic de sis columnes de planta rectangular.

5 Anàlisi formal Espai exterior i interior Se n conserva el profund pòrtic a l entrada i la preeminència de la part frontal, però incorpora la columnata a la resta del temple, encara que als costats només hi ha quatre columnes exemptes i la resta vint columnes adossades són absorbides pel mur de la cel la. Les estilitzades columnes corínties tenen el fust acanalat i fulles d acant i ornaments florals al capitell. L'entaulament és format per un arquitrau de tres platabandes; per sobre hi ha el fris i la cornisa. El conjunt és coronat per un frontó que, en aquest cas, no té decoració.

6 Anàlisi formal Espai exterior i interior Com que els romans no donaven importància a la part posterior, la Maison Carrée no té opistòdom i consta només d una cel la que no té cap divisió però que podria haver estat seleccionada en parts per honorar diverses divinitats. La longitud del temple és el doble de l amplada (les mides són 100 x 50 peus romans, cada un dels quals equival a uns 0,29 m). Cel la Es5l Mentre que un temple grec sembla el mateix des de tots quatre costats, els temples romans presenten diferències substancials segons el cantó des d on es miren. La part frontal l única que té una escalinata per pujar dalt del pòdium-, a causa de l escalinata mateixa i de l ampli pòrtic, es veu clarament diferenciada de les parts laterals i de la part posterior. Aquesta darrera no compta per a res; de fet, moltes vegades els romans construïen els seus temples units a una paret per aquest cantó.

7 Anàlisi formal Es5l Els romans traduïren al seu propi llenguatge la religiositat profunda dels temples grecs amb l objectiu que enaltís la seva pròpia idea de la grandesa de l Imperi: dels grecs n adoptaren la planta, les columnes i la forma dels arquitraus; dels etruscos, el pòdium. L arquitecte que construí la Maison Carrée es va formar segurament a Roma, però va fer nombroses concessions al gust local recarregant-la amb elements decoratius. Situat al bell mig de Nimes, aquest temple de depurades línies ha estat acusat de presentar una tendència massa accentuada cap a la rectilinearitat.

8 Interpretació Con5ngut i significació L alta façana domina tot l espai que té al davant i l escala convida a entrar-hi, mentre que qualsevol altre cantó caracteritzat per línies poc airoses, per l aspecte compacte de les mitges columnes unides al mur i, sobretot, per l alçada del pòdium- es presenta infranquejable per a qui s hi acosta. Si els temples grecs afavoreixen la perspectiva de les columnes que els envolten, l única visió coherent per a un temple romà és la frontal. El temple estava dedicat als números de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts d August i fills de la seva filla Júlia d Agripa, i fou erigit en honor de l emperador i de la seva família. Malgrat això crida l atenció l escassetat d escultures, la manca de relleus al lusius i l absència de representacions al frontó. L ornamentació floral, per contra, resulta una mica recarregada. El fris tampoc no presenta la decoració dels temples grecs perquè els romans donaven més importància a l interior que a l exterior. Aquest santuari el va fer construir Agripa, mà dreta de l emperador August, que es va encarregar d organitzar la infraestructura pública de la Gàl lia.

9 Interpretació Funció A l època d August es van construir una gran quantitat de monuments de tota mena, producte d una calculada romanització monumental del Mediterrani: es van aixecar aqüeductes a Tarragona i a Nimes; temples dedicats a August, entre els quals destaca el que hi havia a Tarragona; arcs de triomf com el de Susa, al nord d Itàlia; i un seguit de teatres, amfiteatres i d altres edificis públics. Les edificacions romanes tenien un afany cohesionador de les diverses de l Imperi. A Lió, a la mateixa Gàl lia, la segona província annexionada a Roma, hi van construir un altar gegantí amb l objectiu d'impressionar els bàrbars i introduir-los en el culte als déus romans. Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que se n deriven de la utilització depurada de l ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic de la Maison Carrée van tenir una influència important durant el Renaixement i, sobretot, en els temples neoclàssics, com La Madeleine, a París. Extret de: LLUCAY, Toni, Visualart, Ed. Vicens Vives, 2009 TRIADÓ, JR. Història de l Art. Batxillerat, 2009