Bloc 5. Roma i la Hispània romana. Begonya Mira
|
|
|
- Amparo Rojo Cano
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Bloc 5 Roma i la Hispània romana Begonya Mira
2 Índex 5.1. Localització i cronologia Etapes: Monarquia, República i Imperi. 5.2 Organització política, econòmica i social. 5.3 Expansió de l Imperi: Províncies i la Hispània Romana. 5.4 L origen del cristianisme. 5.5 Arquitectura civil i religiosa. 5.6 Escultura, pintura i mosaic La crisi i fi de l imperi.
3 5.1. Localització i cronologia Els orígens de Roma ac Orígens de Roma Pobles que ocupaven el territori Llatins Estruscos Grecs Els llatins s estableixen a la vora del riu Tiber Zona defensiva al voltant de les 7 colines Van construir poblats que conformaran Roma Segons la llegenda Ròmul i Rem van fundar la ciutat el 753
4
5 5.1.1 Etapes: Monarquia, República i Imperi. Monarquia Primera etapa de la història de Roma El rei té el poder màxim Governa amb l ajuda del Senat format pels patricis Roma va tenir 7 reis 4 llatins 3 etruscos Els romans d aquesta època són agricultors i ramaders La situació estratègica de la ciutat el comerç.
6 La República Lluita continua pel poder entre patricis habitants plebeus descendents dels primers governen la ciutat tenen quasi totes les terres arriben més tard a la ciutat són el grup més nombrós no tenen terres ni drets Durant dos-cents anys els plebeus lluiten per tenir els mateixos drets polítics que els patricis. Ho aconseguiren amb El Tribú de la Plebs La llei de les dotze taules Les dones i els esclaus quedaren exclosos d aquestes millores
7 Imperi: tot el poder per a l emperador
8 5.2 Organització política, econòmica i social. 4.
9 República: Assemblees i magistrats Tres institucions de govern Comicis: assemblea de ciutadans per votar lleis i elegir els magistrats. Magistrats: elegits cada any per governar la ciutat. Els cònsols són els mésimportants. Senat: format per 300 antics magistrats; ratifica les lleis aprovades als comicis i gestiona les finances i els afers exteriors.
10 Economia Agricultura Comerç sistema esclavista innovacions: arada, molí, us d adobs animals, etc. bones vies de comunicació calçades romanes rutes marítimes moneda de Roma facilita intercanvis
11 Societat Homes lliures ciutadans privilegiats nobilitas plebs llauradors/assalariats estrangers esclaus i lliberts
12 5.3 Expansió de l Imperi: Províncies i la Hispània Romana
13
14 5.4 L origen del cristianisme. Predicat a Palestina pel jueu Jesús de Nazaret. Defensa la creença en un sol déu. Va ser acusat de fals profeta i crucificat. Després de la seva mort els seus deixebles van estendre la seua religió per l imperi romà.
15 Els cristians van ser perseguits a l imperi fins que Constantí va permetre la seua religió (313). Teodosi la va convertir en religió oficial de l imperi romà (380).
16 5.5 Arquitectura civil i religiosa: els ordres romans.
17 A diferència dels grecs, els romans coneixien l arc, la volta i la cúpula.
18 Arquitectura religiosa - Edificis religiosos: Temples a l estil Grec El Panteó de Roma
19 Arquitectura civil Les Termes: banys públics. Termes de Bath
20 -Edificis civils: Teatres i Amfiteatres Mérida Tarragona
21 Obres d enginyeria Calçades Aqüeductes (Segovia)
22 Aqüeducte
23 -Edificis civils: Monuments Commemoratius: Arcs de triomf Arc de Titus, Roma
24 5.6 Escultura, pintura i mosaic. Mosaics: decoraven sòls i parets
25 5.7. La crisi i fi de l imperi. Crisi de l Imperi Romà s. III Causes Inseguretat a les fronteres de l imperi limes Revoltes contra l autoritat de l emperador Augment de poder dels caps militars La falta d esclaus provoca una crisi agrícola Atacs dels pobles bàrbars perjudiquen el comerç Divisió de l imperi l any 395 l emperador Teodosi va dividir l Imperi entre els seus fills Arcadi i Honori Imperi Romà d orient capital: Constantinoble Imperi Romà d occident capital : Roma
26 Divisió de l Imperi
27 5.7. La fi de l imperi. Els pobles germànics Vivien a la frontera de l imperi romà. Espantats pels huns van travessar la frontera i van invadir l imperi romà d Occident. Al principi es van establir de forma pacífica. Després van destronar l emperador Rómul Augústul i van disoldre l imperi l any 476 dc. L imperi romà d orient, va sobreviure fins l any 1453
QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc
ELS ROMANS ÍNDEX QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda
L IMPERI ROMÀ (753 a.c-476 d.c)
L IMPERI ROMÀ (753 a.c-476 d.c) 1. Presentació 2. Temps d estudi 3. Medi natural: Territori 4. Evolució històrica: Fets i etapes 5. Economia 6. Societat 7. Religió 8. Lletres I ciències 9. Art 10. Invasions
Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira
Bloc 4 La Grècia Clàssica Begonya Mira Índex 4.1. Localització i cronologia. 4.1.1 Origens del món grec i etapes : època obscura, arcaica, clàssica i hel lenística. 4.2. Les polis gregues: la seua forma
Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix
Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les
Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI
Alumne/a... 1r de Secundària A B C CIÈNCIES SOCIALS 1r ESO Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI 1- ELS ORÍGENS DE ROMA En el segle VIII ac, a la península Itàlica, a la regió del Laci i a prop del riu Tíber,
EUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL. Roma
EUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL Roma EL FINAL DE L EDAT ANTIGA: LA CIVILITZACIÓ ROMANA L intent fallit de Constitució Europea feia menció al passat clàssic d Europa que començà amb la civilització grega i
5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
UNITAT 1. LA CIVILITZACIÓ ROMANA
UNITAT 1. LA CIVILITZACIÓ ROMANA HISTÒRIA 2n ESO ELS ORÍGENS DE ROMA Al s. VIII a.c. Vivien a la Península Itàlica diversos pobles: llatins (laci) i etruscos (centre i nord). Història i llegenda es barregen
6è Medi - UD 12. L edat mitjana i l edad moderna. Llagostí. L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14
6è Medi - UD 12 L edat mitjana i l edad moderna Llagostí L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14 1. L edat mitjana a Europa /1 Any 476: caiguda de l Imperi romà Els pobles germànics
Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI
Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI 1.2 LA MONARQUIA LA MONARQUIA: Va de l any 753 ac al 509 ac Roma va ser governada inicialment per monarques. Van ser un total de 7, quatre lla9ns i tres etruscos. Aquests
Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS
Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS Edifici Autor Cronologia Tipologia Material Estil Júlia López Valera Localització Maison Carrée Desconegut 16 a.c. Temple Pedra calcària Romà imperial
La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte
La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte Les primeres civilitzacions L escriptura Una societat complexa Desenvolupament d una cosmogonia pròpia (religió) Divisió de la societat en classes
2 ESO Geografia i Història
2 ESO Geografia i Història El regne germànic: els visigots a Hispània Setembre 2016 El regne germànic: els visigots a Hispània 2 ESO Geografia i Història Setembre 2016 1 / 17 Alta edat mitjana Grans invacions
Context historic LOCALITZACIÓ CRONOLOGIA
Context historic LOCALITZACIÓ la Roma clàssica parteix de l actual Roma, però ocupa primer la península Itàlica, nord d Àfrica i península Ibèrica i fa un immens imperi al voltant de la Mediterrània CRONOLOGIA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m
Maison Carrée Autor: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials: pedra calcària blanca (amb el temps vermellosa) Sistema constructiu: arquitravat Dimensions:
Tema 5 : L edat antiga
En aquest tema aprendràs que : L edat antiga és la segona etapa de la història de la humanitat. Comença amb l aparició de l escriptura i acaba amb la caiguda de l imperi romà d occident. La península ibèrica
Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució
3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?
ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església
Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)
MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització
LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig
LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714) Història 3r ESO LA MONARQUIA HISPÀNICA És la unió dinàstica dels reis catòlics (Aragó i Castella) sota l hegemonia castellana. S implantà una monarquia autoritària (poder
La crisi de l'antic Règim
El segle XVIII La crisi de l'antic Règim L'Antic Règim Tres eixos: Sistema polític: Monarquia absoluta Sistema econòmic: Agricultura senyorial Sistema social: Societat estamental Monarquia absoluta Característiques
Unitat 1: L antiga Roma
Unitat 1: L antiga Roma (segles VIII ac V dc) Continuació LA RELIGIÓ A ROMA Els romans adoptaren la mitologia grega i els seus déus. Al segle I ac s imposà el culte imperial (religió oficial) com a fidelitat
Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent:
1 Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent: 1453 476 inici divisió alta edat mitjana / baixa edat mitjana fi nal cap a l any 1000 revolució feudal Edat mitjana Esdeveniment
Tema 4 (I) :Les fonts de la història
En aquest tema aprendràs que : Per conéixer el passat cal investigar a partir de les restes i els documents que es conserven. Els arqueòlegs i els historiadors són els encarregats d investigar les fonts
L EDAT ANTIGA 1.1. LES CIVILITZACIONS URBANES
L EDAT ANTIGA L'Edat Antiga és una etapa de la història que comença quan els llogarets es comencen a transformar en ciutats i acaba amb la caiguda de l'imperi Romà. A aquesta transformació dels llogarets
El tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei
El tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei Des de la reintroducció del tramvia a la regió metropolitana de Barcelona el 3 d abril de 2004, aquest mode de transport
INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor
VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura
Període monàrquic 753 ac 509 ac. Període republicà 509 ac 27 ac. Període Imperial 27 ac 476 dc (occident) 1453 (orient).
UNITAT 14 ROMA UNITAT 14 ANTIGA ROMA La història de Roma és la història de l'imperi més gran de l'antiguitat, no solament per la seva extensió sino per la seva continuïtat i pels efectes que va tenir en
UNITAT 14 ANTIGA ROMA
UNITAT 14 ROMA UNITAT 14 ANTIGA ROMA La història de Roma és la història de l'imperi més gran de l'antiguitat, no solament per la seva extensió sino per la seva continuïtat i pels efectes que va tenir en
Unitat 14 L IMPERI ROMÀ
Unitat 14 L IMPERI ROMÀ introducció Roma va ser, durant molt de temps, una petita ciutat de la península Itàlica governada per una monarquia. Però al segle VI a.c. els seus habitants van expulsar els reis
La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial
La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial Concepte general: donar a cadascú segons les seves necessitats i exigir
Zona central: latinos, sabinos y samnitas Zona norte: etruscos Zona sur: en la Magna Grecia estaban los griegos
ROMA 1º D 2012 Localización: Pueblos originarios: s X a.c. Zona central: latinos, sabinos y samnitas Zona norte: etruscos Zona sur: en la Magna Grecia estaban los griegos A mediados s VIII a.c., algunas
El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
Catalunya i Espanya al segle XIX. David Fernández de Arriba. Materials Didàctics
Catalunya i Espanya al segle XIX La Crisi de l'antic Règim Crisi monarquia borbònica (Carles IV) Guerra contra França (1793-1795) 1799. Ministre Godoy Aliança amb Napoleó contra Gran Bretanya 1808. Motí
Tema 2: L organització política de Catalunya
En aquest tema aprendràs que : és una de les 17 comunitats autònomes de l estat espanyol. Les comunitats autònomes s autogovernen d acord amb el que estableix el seu estatut i la Constitució espanyola.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
BAREM DE L EXAMEN: L alumne tindrà que triar entre l exercici A o el B. La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts. EXERCICI
Competència social i ciutadana Sèrie 1
Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Competència social i ciutadana Sèrie 1 SOLUCIONS,
PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS
PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS LES ETAPES INICIALS Les primeres restes de presència humana a les Balears s han datat cap el 7200 ac a Esporles (cova de Canet). Altres restes entorn del 5000 a Valldemossa
L organització política de les socitats
L organització política de les socitats Unitat 3-3r ESO GH Llagostí Unitat 3-3r ESO GH L organització política de les socitats Llagostí 1 / 14 1. L estat com a organització política de la societat /1 Estat
Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL.
Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL. A l Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l Europa occidental s hi va formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a FEUDALISME. 1. ORÍGENS DEL
L'organització política de les societats
L'organització política de les societats L'organització política de les societats Sistemes polítics: Una mica d'història Dictadura-Democràcia Monarquia-República Tipus d'estats: Centralistes-Federals La
Masos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica. Manel Martínez Terme municipal de Barberà de la Conca. arberà de la Conca
Masos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica Barberà arberà de la Conca Índex d hàbitats Caseta peons caminers a Ollers Lo Molinet Molí de l Amorós Molí del Sec Caseta Peons Caminers Ollers
Dossier de preparació per la prova de socials Set 2015
DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs 2014-2015 CIÈNCIES SOCIALS 1r ESO 1r ESO A: Dossier de preparació per la prova de socials Set 2015 1r ESO Grup A ÉS IMPORTANT I INDISPENSABLE PER APROVAR, PRESENTAR
ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida
ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida 4 de maig de 2011 CCOO TERRES DE LLEIDA 1 L OCUPACIÓ A LLEIDA. ABRIL DE 2011 ATUR REGISTRAT
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE CATALUNYA
Tema 9 L ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE CATALUNYA Organització Territorial Institucions Catalanes Els Símbols: oficials i tradicionals. El català ORGANITZACIÓ POLÍTICA D ESPANYA Organització
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA A L EDAT MITJANA (SEGLES V-X)
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA A L EDAT MITJANA (SEGLES V-X) 1. CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS Quan comença l Edat Mitjana? Com era l Estat romà i per què es va esfondrar? Mirar enrera per entendre i començar Els
Tema1. ISLAM I AL-ÀNDALUS.
www.demonologia.com 1. ISLAM I MAHOMA. o Origen ISLAM s. VII a Aràbia. o Protagonistes: Al là déu en àrab. Mahoma profeta d Al là per aparició de l Arcàngel Sant Gabriel. Nascut a La Meca. o Mahoma no
DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CULTURA CLÀSSICA 3r ESO ALUMNE/-A... CURS... DATA...
DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CULTURA CLÀSSICA 3r ESO ALUMNE/-A... CURS... DATA... TRIMESTRE I 1 Relaciona cadascun d aquests mots amb la seva definició. Recorda que, en grec, κράτος (krátos) significa poder
fitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA
Elements tècnics elements de suport murs fitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA massissos aparells diversos obertures portes pilars columnes finestres elements sostinguts sistema
Alba Alfageme i Casanova
Alba Alfageme i Casanova la data del 25 de novembre com a commemoració del brutal assassiants de les tres germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana per ordre del Dictador Rafael
Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?
Pàgs. 132-133 1.- Què és la Prehistòria? LA PREHISTÒRIA 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? 4.- Analitza el mapa de la pàg. 132 i explica a quina zona del món podem situar el naixement de
Dossier de recuperació Ciències Socials
Dossier de recuperació Ciències Socials 1R B ESO Curs: 2014-2015 Professora: Mercè Briones Dijort El dossier s ha d entregar en un quadern ben presentat escrit a mà el dia de l examen de recuperació de
HCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses)
HCR: Història i cultura de les religions IES Illa de Rodes (Roses) religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 2 religió Diana i Apol lo l (82-83) 83) Xavier Serra
Campanya de comunicació de l IRPF i e-tràmits. Ministeri de Finances Andorra la Vella, 23 de novembre del 2015
Campanya de comunicació de l IRPF i e-tràmits Ministeri de Finances Andorra la Vella, 23 de novembre del 2015 Objectius de la campanya - Ajudar en la gestió de l IRPF - Potenciar l Administració on-line
Quizizz Roma en 40 preguntas
Quizizz Roma en 40 preguntas Name : Class : Date : 1. Roma nació a orillas del río... a) Nilo b) Tíber c) Tigris d) Éufrates 2. Cuál de estos pueblos no habitaba la península itálica? a) etruscos b) latinos
Pautes per la redacció de qüestionaris amb preguntes d'elecció múltiple
Pautes per la redacció de qüestionaris amb preguntes d'elecció múltiple Què és una PROVA OBJECTIVA? És una prova construïda a partir d ítems, de resposta tancada, que NO PODEN OFERIR CAP MENA DE DUBTE
Pilar Sada Castillo Conservadora. Responsable de l Àrea de Difusió, Educació i Exposicions.
Pilar Sada Castillo Conservadora. Responsable de l Àrea de Difusió, Educació i Exposicions. PROJECTE 2012 a 2017: Sis anys compartint el patrimoni i la Història Els seus objectius, entre d altres són:
Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència
Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació
TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 8 ELS REIS CATÒLICS TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS LA MONARQUIA AUTORITÀRIA : ELS REIS CATÒLICS 1.- Pinta els diferents regnes peninsulars amb els mateixos colors del mapa de la pàg. 130. Pàgs.
ORGANITZACIÓ D'ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA
ORGANITZACIÓ D'ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA Index Organització territorial Municipis Províncies Comunitats autònomes El govern d'espanya Constitució Cap d'estat Govern central Corts Generals Tribunal de Justícia
Van construir les primeres ciutats planificades i van formar els primers estats (països).
L'edat antiga El fet històric important que marca el pas de la prehistòria a l'edat Antiga és el descobriment de l'escriptura. Aquesta etapa de la història acaba amb la caiguda de l'imperi romà (any 476).
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 13 (tretze) LA LÍNIA DEL TEMPS Dels primers caçadors al temps actual Nom i cognoms 4t curs L ORIGEN DE LA TERRA Al principi es va formar la terra. Desprès
_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!
_HISTÒRIADEL ART:PANTEÓD AGRIPA TREBALLFINALARQUITECTURA AlbertGomezSubarroca 2ndeBATX Històriadel Art EASDONDARA Curs2015D2016 AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 1 H.ART:PANTEÓ ÍNDEX 1. CATALOGACIÓ...2
POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.es Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
LA CIÈNCIA I LA SALUD
LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses
1.Context històric, cronològic i cultural:
Maria Paba Escuer 2on Batxillerat A- Historia de l art Fitxa 15-Colosseu o Amfiteatre Flavi 1.Context històric, cronològic i cultural: El Colosseu se situa en els anys 72 i 80 dc, finals del segle I dc.
La revolució americana. La independència dels Estats Units
La revolució americana La independència dels Estats Units Causes de la revolució La revolta es va produir després de la guerra que Anglaterra havia mantingut amb França (Guerra dels 7 anys) Aquesta guerra
Periodos de formación y desarrollo político-social del Derecho Romano
1 Sesión No. 3 Periodos de formación y desarrollo político-social del Derecho Romano Al finalizar la sesión, el participante será capaz de: Identificar los principales periodos que han conformado el Derecho
Característiques generals Composició Competències
Característiques generals Composició Competències Polítics: instruments a través dels quals els ciutadans El suport social i la consciència de la seva importància per a la convivència democràtica L extensió
DADES ESTADÍSTIQUES DE PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA ILLES BALEARS 2005
DADES ESTADÍSTIQUES DE PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA ILLES BALEARS 2005 ÍNDEX 1. Introducció... 3 2. Operadors inscrits en el CBPAE... 4 3. Superfície inscrita en el CBPAE... 5 4. Superfície inscrita en
Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà
7 de setembre del 2005 Índex de desenvolupament humà 2005 Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà Se situa entre els 7 països del món amb una longevitat de la població
CAMPIONAT DE CATALUNYA
CAMPIONAT DE CATALUNYA Estàndards & Llatins COPA CATALUNYA COPA FEDERACIÓ CATALANA Normes Reguladores Campionats de Catalunya i requisits de participació 1.- Introducció La Federació Catalana de Ball Esportiu
Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà
Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà Escriu els números del 1 al 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 XXVII XLV IX XL XIX V XII I I XLII XXXIII XVII LVI XXXVIII XXXVIII XCI LVIII VII XIII 203
INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA
INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó?
CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg. 78 1.- Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó? 2.- Què va passar a finals del segle XIV? Pàgs. 80-81 1.- Què era el catarisme? 2.- Què va
MONARQUÍA (753-509 a.c.) Gobernada por un rey. Máximos poderes
TEMA 12: EL ORIGEN Y ETAPAS DE LA Hª DE ROMA ANTIGUA ETAPAS DE LA HISTORIA ANTIGUA DE ROMA ORÍGENES MONARQUÍA (753-509 a.c.) REPÚBLICA (509-27 a.c.) Leyendas Fundamento histórico Ascanio Rómulo y Remo
Hàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
La diversitat religiosa a Catalunya. 6 de març de 2017
La diversitat religiosa a Catalunya 6 de març de 2017 Identitat religiosa Es considera una persona amb creences religioses? 0,2% Sí No No ho sap 44,7% 55,1% Base: 1.600 2 Nivell de coneixement sobre la
La polis grega. 1r ESO
La polis grega 1r ESO LA POLIS El naixement de la polis és fruit d'un llarg procés. Durant l'edat Fosca, s. XII a VIII a. de C., els habitants de l Hèlade vivien dispersos en llogarets, organitzats entorn
Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per
LA PREHISTÒRIA Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-lo millor. PREHISTÒRIA (des de fa 5m d anys fins 3.000 a.c ) EDAT ANTIGA (des de 3.000 a.c fins al segle V d.c)
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
RAETIA GALIA PANONIA DALMACIA DACIA M
12 Roma 1. E l espacio y la evolución histórica 1.1 El territorio romano La civilización romana nació en la península itálica, un territorio habitado por diversos pueblos, como los celtas y ligures en
a) Com és el país de Jesús. "I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues i proclamant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota
a) Com és el país de Jesús. "I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues i proclamant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia poble. La seva fama es va estendre per tota Síria
Busquem la clau!
1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu
DEFINICIÓ La Unió Europea és una unió política i econòmica del 28 Estats membres que es troben principalment a Europa. Té una superficie de
INDEX 1- Definició 2- Objectius 3- Avantatges 4- Història De La UE_1 5- Història De La UE_2 6- Institucions De La UE 7- El Consell Europeu Es L'órgan 8- La Comissió Europea 9- El Tribunal De Justícia Europeu
Història de l'art Model 3
El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades n has
Tema 2: La població a Europa
Ceip Dr. Sobrequés En aquest tema aprendràs que : La població europea és caracteritza per: Natalitat baixa: no hi neixen gaire nens i nenes. Envelliment de la població: hi ha molta gent gran Població bàsicament
Observatori socioeconòmic
ce bservatori socioeconòmic CERDANYLA DEL VALLÈS MAIG 2016 BSERVATRI SCIECNÒMIC DE CERDANYLA DEL VALLÈS INDICADRS SCIECNÒMICS, CERDANYLA A través d aquest informe, podrem consultar mensualment els indicadors
TIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA)
TIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA) 1. MASSIVES 2. DE VOLTES 3. LAMINARS 4. D ARMADURA a) Triangulades b) Entramades c) Suspeses Quin tipus d estructura és? 1. Estructures Massives Què sòn
MAISON CARRÉE de NIMES
MAISON CARRÉE de NIMES Documentació de l obra Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema
http://profesoresdeclasicas.es La civilización romana se desarrolló en torno al mar Mediterráneo (Mare Nostrum). La ciudad de Roma fue la cuna de esta civilización Situada al lado del río Tíber en el centro
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya
En aquest tema aprendràs que : A el sector terciari és el que dóna feina a més gent. En el sector terciari hi trobem les activitats que ofereixen un servei a la societat, per aixó s anomena sector de serveis.
EDAT ANTIGA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau
EDAT ANTIGA 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau E T A P E S D E L A H I S T Ò R I A PREHISTÒRIA Des de l aparició dels primers humans fins a la invenció de l escriptura (any 3500 a. C.). EDAT ANTIGA Des