Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI

Transcripción

1 Alumne/a... 1r de Secundària A B C CIÈNCIES SOCIALS 1r ESO Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI 1- ELS ORÍGENS DE ROMA En el segle VIII ac, a la península Itàlica, a la regió del Laci i a prop del riu Tíber, es va fundar la ciutat de Roma Roma i els mites Segons la llegenda, Ròmul i Rem, fills bessons del déu Mart i de Rea, filla d un rei, van ser abandonats en una cistella al riu Tíber. Una lloba els va trobar i els va alletar. Quan van ser grans, Ròmul i Rem van fundar la ciutat de Roma al mateix lloc on la lloba els havia salvat. Ròmul va ser el primer rei de la ciutat L origen històric Segons les fonts històriques, l any 753 ac, Roma va ser fundada a la vora del riu Tíber. Els seus habitants ja coneixien el ferro i eren agricultors i pastors. En aquella època, a la península Itàlica hi vivien diferents pobles. Els més importants eren els etruscos*, que vivien al nord del Laci i la Magna Grècia, formada per colònies gregues que eren ciutats independents al Sud. La societat romana d aquesta època estava dividida en dos grups: els patricis i els plebeus. Aquesta divisió social era hereditària, és a dir, els fills dels patricis eren patricis I els fills dels plebeus eren plebeus. Aquesta divisió es va mantenir durant segles i va provocar molts enfrontaments entre els romans. Al principi, Roma va ser governada per reis etruscos. Aquests reis eren elegits i controlats pel Senat. El Senat era una assemblea de tres-cents patricis. Els reis i el Senat molt sovint estaven enfrontats, ja que tots volien el màxim poder.

2 Finalment, l any 509 ac, els patricis van aconseguir fer fora els etruscos i el seu rei Tarquini el Superb*. Així desapareixia la monarquia romana i començava una nova forma de govern: la República. Vocabulari: Etruscos: Poble situat al nord de Roma, resultat de la fusió d immigrants asiàtics i pobladors itàlics. Van ser els introductors de la civilització urbana a la península Itàlica. 2. LA REPÚBLICA I L MPERI Des de la fi de la monarquia (509 ac) fins a la caiguda de l Imperi romà d Occident (476 dc), la història de Roma es divideix en dues etapes: l època republicana i l època imperial La República (509 ac-27 ac) L any 509 ac, a Roma, la República va substituir la monarquia com a forma de govern. A la República el poder es repartia entre tres institucions: el senat, les assemblees i les magistratures. Els patricis eren els únics que podien ser senadors, magistrats i participar en les assemblees, mentre que els plebeus estaven obligats a pagar impostos, fer de soldats a l exèrcit, però no tenien drets polítics, és a dir, no podien tenir cap càrrec ni elegir-ne, ni votar les lleis. Aquesta situació era injusta i va provocar moltes revoltes i lluites fins que, finalment, al segle III ac els plebeus van aconseguir tenir els mateixos drets polítics que els patricis La crisi de la República A partir del segle I ac, la República va tenir un seguit de problemes que en van provocar la fi: - Augment dels treballadors sense feina, ja que hi havia molts esclaus que treballaven sense cobrar. - La ruïna de molts pagesos, a causa del treball dels esclaus; els preus dels cereals van baixar molt i els pagesos havien de malvendre la collita. - Conflictes socials*: Els pagesos pobres i els treballadors sense feina s enfrontaven als patricis, que eren els grans propietaris d esclaus, per aconseguir un repartiment més just de la riquesa.

3 - Guerres civils*: Per assegurar l ordre en els enfrontament entre patricis i plebeus, el senat va donar més poder a alguns militars. Aleshores van començar les lluites entre generals romans per tenir més poder. Després d uns quants anys de guerres civils, el general Juli Cèsar va aconseguir derrotar els altres generals, i va intentar convertir-se en rei, però va ser assassinat l any 44 ac L Imperi L any 27 ac, el successor de Juli Cèsar, Octavi August, va posar fi a la República i va ser nomenat emperador. Roma tenia una nova forma de govern, l Imperi, en la qual el cèsar o emperador tenia tot el poder mentre visqués, ja que el càrrec era vitalici*. A diferència de la Roma republicana, en què el poder estava repartit entre el senat, les assemblees i els magistrats, i els càrrecs eren per un temps limitat, a la Roma imperial tot el poder el tenia l emperador i era per a tota la vida. Octavi August va aconseguir posar fi a les guerres civils i assegurar les fronteres. D aquesta manera, els segles I i II van ser dos segles de pau i prosperitat, anomenada pax romana. Vocabulari: Conflictes socials: Lluites entre diferents grups socials. Guerra civil: Lluita entre exèrcits d un mateix país. Vitalici: terme que s aplica als càrrecs que s exerceixen de per vida. 3. L EXPANSIÓ DE ROMA Entre el segle VI ac i el segle II dc, Roma va anar conquerint territoris sense parar, fins a convertir-se en un gran imperi La conquesta de la Mediterrània Entre el 500 ac i el 250 ac, Roma va conquerir la península Itàlica. Roma volia continuar les seves conquestes a l oest del Mediterrani, que estava controlat pels cartaginesos*. Romans i cartaginesos es van enfrontar en tres guerres anomenades guerres púniques. Els cartaginesos van ser derrotats i els romans van continuar la seva expansió. Un cop conquerits els territoris de la Mediterrània occidental, els romans van anar incorporant a l Imperi tots els

4 regnes hel lenístics, de tal manera que a finals del segle II dc tots els territoris que envoltaven la Mediterrània estaven sota dominació romana. Per això els romans l anomenaven Mare Nostrum (el nostre mar). Després del segle II dc, els romans es van limitar a defensar les seves fronteres, sobretot la zona dels rius Danubi i Rin, que feien de frontera amb els territoris germànics, per evitar que els bàrbars entressin a l Imperi. Les conquestes romanes van ser possibles gràcies a l exèrcit. Era un exèrcit molt ben organitzat, la unitat bàsica del qual era la legió, formada per sis mil soldats Les ciutats, eix de l Imperi romà Per poder governar un territori tan gran, els romans van dividir l Imperi en províncies. Cada província era governada per un pretor, que era el representant de l emperador i feia obeir les seves ordres. Els romans van fundar moltes ciutats, anomenades urbs. Les ciutats eren imprescindibles per a l organització del territori. Eren el centre del poder polític, on vivien els pretors i magistrats, i del poder econòmic, on es feien les grans operacions comercials. Les ciutats romanes estaven molt ben planificades: tenien places, carrers empedrats amb voreres, clavegueres, fonts públiques i estaven emmurallades. La més gran, Roma, tenia un milió d habitants. Per anar d una ciutat a l altra hi havia calçades o vies, camins empedrats per on circulaven les legions i els carros dels comerciants Una economia esclavista La majoria dels romans treballaven i es guanyaven la vida amb l agricultura. Els conreus principals eren els de la trilogia mediterrània: els cereals, la vinya i l olivera, però també conreaven hortalisses i arbres fruiters. A les ciutats, els tallers artesanals feien teixits, armes, ceràmica, vidre, calçat, etc. El comerç era molt important, ja que tant els productes agrícoles com els artesans es comerciaven per tot l Imperi. El transport es feia amb carros utilitzant les calçades, però el mitjà més utilitzat va ser el vaixell. A tot l Imperi romà, molts treballadors eren esclaus, per això es diu que l economia romana era esclavista.

5 Vocabulari: Cartaginesos: Habitants d un territori situat al nord d Àfrica, a l actual Tunísia. Els romans també els anomenaven púnics. 4. LA PENÍNSULA IBÈRICA ABANS DE LA CONQUESTA ROMANA Abans de l arribada dels romans, la península Ibèrica era habitada pels ibers, els cèltics i una petita part pels vascons Els pobles ibers Habitaven l est de la península Ibèrica, des d Andalusia fins més enllà del Pirineu, tocant al Mediterrani. Encara que tenien una llengua i cultura semblants, s organitzaven en grups de famílies o tribus independents, governades per cabdills guerrers. Alguna tribu, com l anomenada Tartessos, era molt rica, segons es pot veure pels magnífics tresors d or i plata que s han trobat. Els ibers van construir poblats fortificats dalt dels turons per defensar-se dels atacs de les tribus enemigues. Alguns d aquests poblats s han pogut excavar, per això sabem que vivien en cases petites i molt senzilles, i que construïen forns per coure el pa i la ceràmica. També s han trobat sitges on guardaven els cereals i molins de mà per convertir els cereals en farina. Els ibers eren sobretot agricultors i ramaders, tenien ramats de cabres i ovelles. També comerciaven i coneixien la moneda. Coneixien l escriptura, però la llengua s ha perdut i no podem saber el que diuen els textos que s han trobat Els pobles cèltics Els pobles cèltics van ocupar el nord i l oest de la península Ibèrica. Parlaven una llengua d origen totalment diferent de la dels ibers i no coneixien l escriptura. Els pobles cèltics eren molt diversos i també eren diferents les seves activitats econòmiques. Alguns, com els celtibers, eren agricultors; d altres, com els lusitans, eren ramaders; i d altres, com els càntabres, en el segle III ac encara eren recol lectors com a la prehistòria El contacte amb la Mediterrània oriental: grecs i fenicis Entre els segles X i VIII ac, els grecs i els fenicis van arribar a les costes de la Mediterrània per comerciar amb els ibers.

6 Els grecs van fundar dues colònies a la costa catalana: Emporion o Empúries al segle VI ac, i Rhode o Roses, al segle V ac. Els grecs compraven als ibers que hi havia a prop cereals i metalls com el ferro i els venien ceràmica decorada i altres productes artesanals. Gràcies a aquest comerç, els ibers van conèixer la moneda. Els fenicis eren un poble que vivia a l actual Síria, Líban i Israel. Van fundar colònies al nord d Àfrica. La més important va ser Cartago, i a Andalusia Gadir (o Cadis), Malaca (Màlaga) i Sexi (Almuñécar). Els fenicis també buscaven metalls com l estany, mineral que barrejat amb el coure els permetia fer el bronze. A partir del segle V els comerciants de Cartago van substituir els fenicis i van fundar noves colònies, Cartago Nova (Cartagena) i Ibussim (a l illa d Eivissa). 5. LA CONQUESTA ROMANA D HISPÀNIA Durant la segona guerra púnica, el cabdill cartaginès Anníbal volia atacar la ciutat de Roma i destruir-la. Quan Anníbal ja era a prop de Roma, els romans van enviar per mar un poderós exèrcit a la península Ibèrica, per impedir que els cartaginesos li enviessin reforços. Anníbal va perdre la guerra i els romans van començar la conquesta d Hispània Les etapes de la conquesta romana d Hispània Per als romans, Hispània estava formada per tots els territoris de la península Ibèrica i les illes Balears. La conquesta romana va començar el 218 ac amb l arribada dels romans a Empúries i va acabar l any 19 ac. Va passar per les etapes següents: a) Fins al 195 ac Després de desembarcar a Empúries, els romans van derrotar els cartaginesos, i amb poc temps van controlar tots els poblats ibers de Catalunya que vivien a prop del mar. Els ibers de la zona de Lleida no acceptaven el domini romà i es van revoltar diverses vegades. Tot i així, el 195 ac els romans ja controlaven tota la costa mediterrània i la vall del Guadalquivir. b) Fins al 123 ac Els exèrcits romans van haver de lluitar molt per vèncer els celtibers i els lusitans. Amb tot, l any 123 ac ja controlaven les illes Balears i tota la Península, excepte la zona ocupada pels àsturs, càntabres i vascons.

7 c) Des del 29 al 19 ac L emperador Octavi August va acabar la conquesta de tota la Península l any 19 ac. Però grups d àsturs, càntabres i vascons es van refugiar a les muntanyes i mai no van ser sotmesos. Els romans van prendre les terres que fins aleshores havien estat dels pobles ibers i celtibers, i les van repartir entre els terratinents (famílies que tenien extensions enormes de terra), els soldats retirats i colons romans. Aquesta va ser una de les causes per la qual els ibers i celtibers s oposaren a la conquesta romana Les províncies romanes Per poder governar un territori tan gran, l emperador Octavi August, l any 27 ac, va dividir la Península en tres grans províncies: La Bètica, amb la capital a Corduba (Còrdova). La Lusitània, amb la capital a Emèrita Augusta (Mèrida).La Tarraconense, amb la capital a Tàrraco (Tarragona). A part d aquestes ciutats, que van ser les més importants, els romans en van fundar moltes més. Les ciutats eren molt importants en el món romà, ja que eren el centre del poder polític hi vivien els magistrats, i el centre del poder econòmic, on es feien els grans negocis i es concentrava el comerç, que es realitzava a través de les calçades, els rius i el ports de mar més importants.

8 ACTIVITATS UNITAT En quin segle es va fundar Roma? En quin segle va desaparèixer la monarquia romana? 2. Per què el símbol de Roma és una lloba? Coneixes alguna altra llegenda en què s abandonés un nadó en un riu? Quina? 3. Quines eren les grans diferències entre els patricis i els plebeus? PATRICIS PLEBEUS 4. Quines diferències hi havia entre la Roma republicana i la Roma imperial? ROMA REPUBLICANA: ROMA IMPERIAL: 5. Quins problemes van provocar la fi de la República?

9 6. Què va ser la pax romana? 7. Qui va ser el primer emperador romà? 8. Per què els romans anomenaven Mare Nostrum la Mediterrània? 9. Què és la trilogia mediterrània? Quins tres cultius la composen? 10. Quin va ser el mitjà de transport més usat pel comerç romà?. 11. Per què es diu que l economia romana era esclavista? A quines feines es dedicaven els esclaus de l antiga Roma? 12. Per què bona part dels poblats ibèrics estan situats sobre turons? 13. Va ser profitós per als ibers el contacte amb els pobles grecs i fenicis? Per què? 14. Quins territoris formaven Hispània?