Context historic LOCALITZACIÓ CRONOLOGIA

Transcripción

1 Context historic LOCALITZACIÓ la Roma clàssica parteix de l actual Roma, però ocupa primer la península Itàlica, nord d Àfrica i península Ibèrica i fa un immens imperi al voltant de la Mediterrània CRONOLOGIA podem datar la cultura romana clàssica entre els segles VIII ac i l any 476 dc

2

3 CARACTERiSTIQUES GENERALS A les darreries del segle VIII ac, la península itàlica estava habitada per diferents pobles: els ligurs, els umbres, els etruscs, els samnites, els sabins i els llatins Els sabins i els llatins van fundar l any 753 ac un poblat, Roma, que amb el temps es va convertir en la capital d un dels imperis Economia: combinen una base agrícola i ramadera amb un comerç i una artesania cada vegada més importants, especialment amb l expansió per tota la Mediterrània Societat esclavista (divisió en amos i esclaus), encara que els lliures es dividien també en ciutadans romans amb drets (dividits en el patriciat descendent dels primers pobladors i els plebeus o poble pla) i no ciutadans Civilització urbana: les ciutats són molt importants, centre de l economia i la cultura romanes Encara que l imperi es dividirà en províncies per a gestionar-les millor, totes les grans decisions es prenien a Roma, des d on es dirigia tot l imperi Esperit militarista: la seua situació en el centre de la península itàlica i amenaçats per molts pobles que els envolten els faran un poble guerrer i amb un esperit militarista que els farà dominar tot el seu imperi (afany de dominació política i econòmica) Caràcter pràgmatic: busquen per damunt de tot que les coses serveixin per la funció a que estan destinades, pragmatisme que es veurà plasmat al seu art

4 ROMANITZACIÓ S'enten per romanització el procès d implantació i assimilació dels pobles indígenes de la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits. La llengua llatina que després derivarà en les llengues romàniques, el dret civil romà que en molts aspectes continua vigent encara avui dia i la cultura romana són els llegats que en que es basa la romanització Implanten la seua llengua i la seua cultura en tots els territoris que ocupen, encara que procuren enriquir-la amb els elements culturals interessants i pràctics de cada lloc INFLUÈNCIES el propi substrat llatí: llengua, sentit pràctic o funcionalisme i esperit militar o imperialisme la cultura i art etruscos del centre i nord de la península itàlica: realisme i culte a avantpassats la cultura i art grecs del sud (Magna Grècia) i dels propis regnes hel lenístics quan els conquereixen: filosofia, religió, literatura i art la religió politeista romana està clarament basada en la grega (els mateixos déus canviant els noms), però incorpora el culte als avantpassats dels etruscos, el culte a l emperador com un déu i elements de les religions mistèriques orientals (tolerància religiosa). El cristianisme anirà guanyant pes des de finals del segle I d.c. i acabarà substituint el politeisme anterior: l any 313 Constantí declara el cristianisme religió oficial de l Imperi PERÍODES monarquia ( a. C.) república ( a.c.) imperi (31 a.c.-476 d.c.)

5 CONTEXT HISTÒRIC 3 etapes MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI ( AC) ( AC) (29 AC-476) Fundació (Ròmul) 7 reis Primeres institucions (Senat) Lluites amb ciutats veïnes Últim rei: Tarquí, fou deposat pel Senat, sorgint la República (509 ac) Senat i cònsols Patricis i plebeus Diferents magistrats Canvis legals a Roma (Tribuns de la Plebs) Expansió territorial: Península Itàlica, Mediterrani occidental i Mediterrani oriental Guerres civils al final de la República. Triumvirats Fundat per Octavi August Diferents dinasties (Julia- Clàudia, Flàvia, Antonina... S arriba a la màxima expansió territorial Divisió de l Imperi Teodosi (395) Caiguda de l Imperi romà d occident sota els huns

6 FUNDACIÓ DE ROMA Els antics romans es consideraven descendents dels troians, segons una tradició cantada per l Eneida, que remuntava l'origen de la seva estirp a Eneas. Eneas, príncep troià fill de Venus, va comandar un dels dos grups de troians que van aconseguir escapar de la destrucció de Troia i assentarse a Itàlia. Eneas i els seus homes es van establir al Laci, regió del centre de la península habitada pels llatins, on van fundar la ciutat de Lavini. El fill d'eneas, Lulus o Ascani, va fundar al seu torn la ciutat mítica d'alba Longa al mateix Laci. Alba Longa va ser governada durant més de 400 anys per la dinastia de reis albans descendents de Lulus fins al naixement de Ròmul i Rem, rebrots de la mateix nissaga que fundarien per fi Roma.

7 LA LLEGENDA Segons la tradició romana, Ròmul i rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Numitor era rei d Alba Longa. Va ser destronat pel seu germà Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a dedicarse al culte de Vesta. El deu Mart va ser el pare de Ròmul i Rem. Sílvia va tenir dos bessons que va anomenar Ròmul i Rem. Quan el rei Amuli se'n va assabentar va ordenar que els possesin en una cistella al riu Tíber perquè fossin arrossegats fins al mar i morissin ofegats. La cistella va embarrancar, els petits van ser alletats per una lloba, Luperca. Més tard van ser recollits per un pastor i cuidats per la seva dona. Quan van crèixer van descobrir els seus origens, van tornar a Alba Longa i van matar a Amuli i van restaurar Numitor al seu tron. Van decidir fundar una ciutat a una plana del riu, van traçar amb una arada el perímetre segons el mite etrusc i van jurar matar a qui traspasessin els límits sense permís. Discutint el nom de la ciutat van decidir que l'elegiria el que veies més ocells, Romul va guanyar i li va posar el nom de Roma. Per poblar la ciutat, Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts,esclaus... amb aquest metode la població era masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment sabins) i durant les proves va raptar les dones (El rapte de les Sabines). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les però al final les dones els hi van demanar que no s'entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia que va durar poc, fins a la mort del sabí.

8 FONAMENTS HISTÒRICS Tota aquesta tradició és una llegenda fantàstica, amb ben poc fonament històric. L'emplaçament on es va edificar la ciutat més gran de l'antiguitat era tan sols uns quants turons, tradicionalment set, vora el riu Tíber i al voltant d'una fondalada inhabitable a causa dels aiguamolls que la cobrien. El seu sòl, com de la resta del Laci, era pobre, més adequat per a les pastures que no per a l'agricultura. La data tradicional de la fundació de Roma, l'any 753. El segle VIII ac va ser, a més a més, un moment de transformació cultural, econòmica i social en els pobles itàlics, estimulada per l'inici de la colonització grega al sud d'itàlia: es donen un creixement i enriquiment de la població i l'aparició de l'aristocràcia, alhora que sorgeix la civilització etrusca al nord del Laci. La creació de la ciutat-estat que reunís la població de diversos turons es degué produir al segle VII a.c., quan sembla que les poblacions de set turons es van unir en una primera aliança. Per començar la seva expansió per la península itàlica primer i després per tot el mediterrani.

9 LA MONARQUIA ( a.c.) Roma es funda en el centre-oest de la península itàlica, envoltada de pobles en conflicte: sabins, etruscos, umbres, sannites,... Des del 616a.C. reis etruscos manen a Roma: la monarquia etrusca Durant aquesta època s introdueix la influència etrusca a Roma. L any 509 a.c. els llatins es revolten contra l últim rei etrusc (Tarquini Superb), el fan fora i instauren una República

10

11 LA REPÚBLICA (509 ( a.c.) La nova República està dirigida pel Senat, els magistrats (cònsols i pretors sobretot) i les comitia o eleccions per zones de la ciutat que feien els ciutadans Roma passa a ser molt poderosa, amb el seu exèrcit al cap, i comença la seua expansió per tota la península Itàlica i pel Mediterrani occidental (derrota als cartaginesos en les guerres púniques) Al segle I a.c. Roma ja controla tota la Mediterrània i ha construït un gran imperi, romanitzant tots els territoris i apropiant-se d allò que veu profitós (influència de la Grècia hel lenística) En el segle I a.c. es produeix una guerra civil pel poder entre Cèsar i Pompeu que acaba amb la victòria de Juli Cèsar i la seua proclamació com a dictador vitalici, però serà assassinat al Senat; Octavi August serà el que aconseguirà el poder i serà proclamat el primer emperador, fent-se amb tots els càrrecs importants de Roma i posant fi a la República (31 a.c.)

12

13

14 L IMPERI (31 ( a.c. 31 a.c.-476 d.c.) Tot el poder es concentra en l emperador, considerat un déu i adorat com a tal Alt Imperi (31 a.c.-193 d.c) Període de màxima expansió territorial (Trajà) i intensa activitat econòmica i cultural, amb un poder cada vegada major de l exèrcit sobre la política Es produeix un completa romanització de tots els territoris de l imperi Baix Imperi ( d.c.) És un període de decadència: es paren les conquestes militars, es produeixen invasions dels bàrbars i el centre de gravetat de l Imperi es desplaça cap a Orient Des del segle III: greu crisi de les ciutats i un procés de ruralització L any 313, Constantí proclama el cristianisme com a religió oficial de l Imperi L any 379, Teodosi divideix l Imperi en dos: Orient per a Arcadi i Occident per a Honori L any 476, les tropes bàrbares d Odoacre envaixen Roma i deposen a Ròmul Augústul: fi de l Imperi Romà d Occident i de la Roma clàssica

15

16

17