HCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses)
|
|
|
- María Carmen Peralta Ávila
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 HCR: Història i cultura de les religions IES Illa de Rodes (Roses)
2 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 2
3 religió Diana i Apol lo l (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 3
4 religió Temples dedicats a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) a Túnez (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 4
5 A. La religió original 2. Orígens de la religió 1. Eren un poble indoeuropeu: adoravan el foc i altres forces naturals personificades (númens). 2. Les portes de les cases estaven protegides pel déu Janus (començar i acabar) i la llar i el foc domèstic per Vesta (protectora de la ciutat, prové éde (82-83) 83) Hèstia). 3. Adoraven tres déus (Tríada Capitolina): Júpiter (cel), Mart (guerra) i Quirí (pagesos). Van fer-hi canvis després... Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 5
6 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 6
7 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 7
8 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 8
9 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 9
10 religió Temples de Vesta al Fòrum romà (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 10
11 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 11
12 religió Tríada Capitolina: Jupiter, Juno i Minerva (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 12
13 religió B. La influència de la religió grega 1. Grècia i Roma eren cultures veïnes: els romans van assimilar poesia, teatre, filosofia i religió dels grecs. Roma va conquerir Grècia, la cultura grega va conquerir Roma 2. Van adoptar les divinitats gregues, i també altres del món hel lenístic: Cíbele: deessa mare que venia de la regió de Troia (Anatòlia) Isis: deessa egípcia (esposa d Ossiris, mare d Horus), famosa en l època imperial (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 13
14 religió Cíbele (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 14
15 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 15
16 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 16
17 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 17 Isis
18 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 18
19 religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 19
20 religió C. El panteó grecoromà Les divinitats romanes van fondre s amb les gregues que havien assimilat. Vegi s... (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 20
21 religió Júpiter- pel als grecs: Zeus (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 21
22 religió Juno- pels grecs: Hera (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 22
23 religió Neptú- pels grecs: Posidó (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 23
24 religió Plutó - pels grecs: Hades (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 24
25 religió Minerva - pels grecs: Atena (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 25
26 religió Apol lo igual que per al grecs (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 26
27 religió Diana per als grecs: Àrtemis (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 27
28 religió Venus per als grecs: Afrodita (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 28
29 religió Mart per als grecs: Ares (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 29
30 religió Mercuri per als grecs: Hermes (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 30
31 religió Ceres per als grecs: Demèter (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 31
32 religió Vulcà per als grecs: Hefest (quadre de Velázquez) (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 32
33 religió Vesta per als grecs: Hèstia (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 33
34 religió Bacus per als grecs: Dionís (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 34
35 Activitats 2. Orígens de la religió Defineix númens Què era la Tríada Capitolina? Escriu l equivalent romà de les divinitats gregues: Zeus, Posidó, Apol lo, l Afrodita i Hefest. (82-83) Per què a Roma van acollir amb especial orgull el culte a Cíbele? (82 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 35
HCR: Història i cultura de les religions
HCR: Història i cultura de les religions IES Illa de Rodes (Roses) A. El culte als déus olímpics 1. Els grecs demostraven creure poc en els déus, però expressaven una gran actitud religiosa en rituals
Nivell: 1r d ESO. Curs
Dossier d activitats de recuperació de setembre: Religió-Alternativa a la religió. Nivell: 1r d ESO. Curs 2015-1016 -Per recuperar la materia has de realizar les següents activitats del dossier i que formaran
Grecolatina MÓDULO: CONTEXTUALIZACIÓN DE LOS FENÓMENOS SOCIALES, POLÍTICOS Y ECÓNOMICOS. Docente: Lic. Silva Guadalupe Ochoa Galán
Grecolatina MÓDULO: CONTEXTUALIZACIÓN DE LOS FENÓMENOS SOCIALES, POLÍTICOS Y ECÓNOMICOS. Docente: Lic. Silva Guadalupe Ochoa Galán La historia grecolatina se refiere fundamentalmente tanto a la historiografía
LOS DIOSES OLÍMPICOS
LOS DIOSES OLÍMPICOS El monte Olimpo LOS DIOSES EN ASAMBLEA Zeus/Júpiter Hera/Juno Atenea/Minerva Afrodita/Venus Poseidón/Neptuno Ares/Marte Apolo/Febo Ártemis/Diana Hefesto/Vulcano Hermes/Mercurio Hestia/Vesta
Taller - museo de Antioquia. Psicología Aplicada a la Publicidad. Semestre Condiciones del taller
Taller - museo de Antioquia. Psicología Aplicada a la Publicidad. Semestre 1-2016. Condiciones del taller Número de personas Taller en parejas (2 integrantes) Lugar Museo de Antioquia Objetivo del taller
HCR: Història i cultura de les religions Friends for life?
HCR: Història i cultura de les religions Friends for life? IES Illa de Rodes (Roses) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 2 Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR)
Contenido PRÓLOGO 17 INTRODUCCIÓN: LA ICONOGRAFÍA A LO LARGO DE LOS SIGLOS 19 CAPÍTULO PRIMERO LOS ORÍGENES DEL MUNDO Y LOS DIOSES 45
Contenido PRÓLOGO 17 INTRODUCCIÓN: LA ICONOGRAFÍA A LO LARGO DE LOS SIGLOS 19 i. DEL PERIODO GEOMÉTRICO AL ARCAÍSMO 19 z. EL CLASICISMO GRIEGO 21 3. EL HELENISMO 23 4. LA ROMA TARDORREPUBLICANA E IMPERIAL
Expansión del Imperio Romano
Roma y su imperio Expansión del Imperio Romano Eje Cronológico de Roma clásica Organización política de Roma S I S T E M A P O L Í I C O MAXIMA AUTORIDAD PODER SUCESIÓN ASAMBLEAS PERIODOS POLÍTICOS DE
LES EMPÚRIES D EN MÀRIUS
Camp d Aprenentatge Empúries LES EMPÚRIES D EN MÀRIUS DOSSIER DE TREBALL Nom i cognoms: Centre: Data: Camp d Aprenentatge Empúries Ruïnes d Empúries-2 Situa en aquest eix cronològic els principals fets
Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira
Bloc 4 La Grècia Clàssica Begonya Mira Índex 4.1. Localització i cronologia. 4.1.1 Origens del món grec i etapes : època obscura, arcaica, clàssica i hel lenística. 4.2. Les polis gregues: la seua forma
GUÍA-TALLER LOS ORÍGENES DE LA FILOSOFÍA: MITOLOGÍA GRIEGA
GUÍA-TALLER LOS ORÍGENES DE LA FILOSOFÍA: MITOLOGÍA GRIEGA FASE AFECTIVA: Primero realizo la lectura de uno de los tantos mitos griegos (la caja de Pandora, Prometeo, entre otros), con el ánimo de contextualizarme,
Unidad II: - Geografía de la antigua Italia. - Cultismos y términos patrimoniales. - Importancia de Eneas. - Afrodita.
Contenidos mínimos de Cultura Clásica 3º E.S.O. Unidad I: - La antigua Grecia en su marco geográfico e histórico. - Griego y latín, lenguas indoeuropeas. - El panteón olímpico. - Léxico científico. Expresiones
HCR: Història i cultura de les religions
HCR: Història i cultura de les religions Aquest Buda va sobreviure al Tsunami de 12/2004 a Ambalangoda (Sri Lanka). IES Illa de Rodes (Roses) Segons els budistes, quan algú assoleix el silenci i el nirvana,
Ordres Clàssics Grecs: -Dòric -Jònic -Corint
Ordres Clàssics Grecs: -Dòric -Jònic -Corint Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric. Capitell del temple de Zeus a Olímpia Ordre Jònic Ordre Jònic Ordre Jònic
Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria
Parc del Laberint Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria Parc del Laberint Índex Material didàctic - Parc del Laberint 1 Mitologia al Parc del Laberint 2 Itinerari
PREPARACIÓN DEL EXAMEN EXTRAORDINARIO DE SEPTIEMBRE
CURSO 2014-2015 PREPARACIÓN DEL EXAMEN EXTRAORDINARIO DE SEPTIEMBRE 60 CUESTIONES DE CULTURA CLÁSICA PARA REPASAR (SOLUCIONES AL FINAL) 1. El material que sirve de información a un investigador o de inspiración
UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS
UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS On no hi ha indicacions, les il lustracions han sigut extretes de: Banco de imágenes y sonidos / http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/ J.Dulac Ibergallartu / Banco de imágenes
_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!
_HISTÒRIADEL ART:PANTEÓD AGRIPA TREBALLFINALARQUITECTURA AlbertGomezSubarroca 2ndeBATX Històriadel Art EASDONDARA Curs2015D2016 AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 1 H.ART:PANTEÓ ÍNDEX 1. CATALOGACIÓ...2
El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
DEPARTAMENTO DE LATÍN. I.E.S. SANTA MARÍA DE GUÍA. CULTURA CLÁSICA 3º ESO
1. Contenidos por evaluación y por unidades 2. Actividades 3. Instrumentos 4. Criterios de calificación 5. Recuperaciones 1. CONTENIDOS UNIDAD 1: 1ª EVALUACIÓN Definición de Cultura Clásica; Espacios geográficos
Introducció... pàg. 1. Necròpolis... pàg. 2. Muralla... pàg. 2. Aqüeducte... pàg. 2. Temple... pàg. 3. Mitologia... pàg. 4. Les cases romanes...pàg.
Introducció... pàg. 1 Itinerari Necròpolis... pàg. 2 Muralla... pàg. 2 Aqüeducte... pàg. 2 Temple... pàg. 3 Mitologia... pàg. 4 Les cases romanes...pàg. 5 Taula de preus... pàg. 6 Crèdits... pàg. 7 INTRODUCCIÓ
EQUIVALENCIA MITOLOGÍA Dioses Griegos-Romanos
EQUIVALENCIA MITOLOGÍA Dioses Griegos-Romanos NOMBRE GRIEGO NOMBRE ROMANO PAPEL EN LA MITOLOGÍA REPRESENTACION Afrodita Venus Diosa de la belleza y del deseo sexual (en la mitología romana, diosa de los
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:
Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia
Mitología grecorromana
Mitología grecorromana Presente en todas las culturas, los mitos se sitúan entre la razón y la fe, pero son considerados sagrados. Los principales tipos de mito se refieren al origen de los dioses, del
CRITERIOS DE EVALUACIÓN Y CALIFICACIÓN. CULTURA CLÁSICA 4º ESO. EXTRACTO DE LA PROGRAMACIÓN DE LA ASIGNATURA.
CRITERIOS DE EVALUACIÓN Y CALIFICACIÓN. CULTURA CLÁSICA 4º ESO. EXTRACTO DE LA PROGRAMACIÓN DE LA ASIGNATURA. 4.6 Criterios de evaluación. 1. Localizar geográficamente las civilizaciones griega y romana,
La religió egípcia. Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals.
La religió egípcia Politeista: adoraven a més d un déu Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals. El Faraó era adorat com un déu. Hi havia un culte oficial,
Nom Data curs. Islam Hinduisme Cristianisme Budisme
Nom Data curs Quina és la religió majoritària a nivell mundial? Subratlla la resposta correcta amb una X en el requadre. Islam Hinduisme Cristianisme Budisme Quina és la religió majoritària dels següents
L AUTOR L ADAPTADOR L IL LUSTRADOR
L ODISSEA Homer L AUTOR No es pot parlar amb molta certesa sobre la vida d Homer. Creiem que va viure al segle VIII a. C. o en temps de la guerra de Troia, al segle XII a. C. No se sap on va nàixer, però
LA MONARQUÍA ROMANA LA SOCIEDAD:
LA MONARQUÍA ROMANA LA SOCIEDAD: La sociedad se integraba con una clase alta o nobleza, que estaba constituida por los patricios, que detentaban todos los privilegios; y una clase baja, la plebe, compuesta
Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix
Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les
2- L origen dels déus: cosmogonia i teogonia
2- L origen dels déus: cosmogonia i teogonia 2.1. Els déus grecs: vida a l Olimp i antropomorfisme Els grecs van imaginar els seus déus de manera molt diferent a altres cultures, com l'egípcia o l'assíria.
CONTENIDOS Y ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE
CULTURA CLÁSICA (3º ó 4º ESO) CONTENIDOS Y ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE A. HISTORIA. Grecia y Roma en su marco cronológico y geográfico. Conceptos 1. HISTORIA DE GRECIA I: La civilización griega y su marco
Departamento de Geografía e Historia. Curso 2016/2017. Actividades de recuperación de 1º de la ESO. Cuadernillo nº 2
Departamento de Geografía e Historia. Curso 2016/2017 Actividades de recuperación de 1º de la ESO Cuadernillo nº 2 Este cuadernillo se entregará, una vez completado, al profesor del presente curso, antes
Departamento de Geografía e Historia. Curso 2015/2016. Actividades de recuperación de 1º de la ESO. Cuadernillo nº 2
Departamento de Geografía e Historia. Curso 2015/2016 Actividades de recuperación de 1º de la ESO Cuadernillo nº 2 Este cuadernillo se entregará, una vez completado, al profesor del presente curso, antes
Els llibres estan compostos de parts i cadascuna té un nom i una funció. Relaciona les parts del llibre amb la informació que contenen.
L Odissea 1 2 1 Els llibres estan compostos de parts i cadascuna té un nom i una funció. Relaciona les parts del llibre amb la informació que contenen. Portada Llom Solapa davantera Contraportada Solapa
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Cultura Griega. Presentación de Estudios Sociales
Cultura Griega Presentación de Estudios Sociales Portada Colegio Técnico Profesional de Carrizal Departamento de Estudios Sociales Profesora: Yorlenny Barrantes Estudiantes: Esteban Delgado Trejos Ronny
Busquem la clau!
1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu
CULTURA CLÁSICA 4º ESO PLAN DE RECUPERACIÓN: CUADERNILLO
CULTURA CLÁSICA 4º ESO PLAN DE RECUPERACIÓN: CUADERNILLO Alumno/a: Grupo: DEBES RESPONDER LAS SIGUIENTES CUESTIONES en el cuadernillo o en folios aparte y entregar a la profesora en Septiembre, el día
MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte
MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte PRESENTACIÓ Les Maletes Didàctiques Arqueonet.net A través de les Maletes Didàctiques d Arqueonet, els alumnes
Zeus Hera Poseidón Deméter
Zeus Hera Poseidón Deméter Hefesto Atenea Afrodita Ares Apolo Artemisa Hermes Hestia Dionisio Completo el Consejo de los doce dioses del Olimpo, Zeus, decidió que, como Dionisio había inventado el vino,
Invención de la escritura
Hombre cazador y recolector de frutos silvestres Descubrimiento de la agricultura y la ganadería El hombre aprende a trabajar los metales Invención de la escritura Caída del Imperio romano. Invasiones
2.1. Els déus grecs Les qualitats dels déus. Activitats 2.1 i 2.2:
2- L origen dels déus: cosmogonia i teogonia 2.1. Els déus grecs Els grecs van imaginar els seus déus de manera molt diferent a altres cultures, com l'egípcia o l'assíria. A la mitologia grega, no es troben
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
BAREM DE L EXAMEN: L alumne tindrà que triar entre l exercici A o el B. La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts. EXERCICI
PLAN DE RECUPERACIÓN: CUADERNILLO
CULTURA CLÁSICA 3º ESO PLAN DE RECUPERACIÓN: CUADERNILLO Alumno/a: Grupo: DEBES RESPONDER LAS SIGUIENTES CUESTIONES en el cuadernillo o en folios aparte y entregar a la profesora en Septiembre, el día
Història de l'art Model 1
El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades n has
Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)
MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització
9. Las tres Gorgona, llamadas Estreno, Enríale y Medusa eran hijas de,:
PLAN DE NIVELACIÓN ACADÉMICA PERIODO 2 NOMBRE: GRADO OCTAVO ÁREA ASIGNATURA Artística Actividades complementarias Responde las siguientes preguntas de selección múltiple con única respuesta. 1. polo era
Catálogo de Productos
MUCADI Muebles, Calidad & Diseño Catálogo de Productos MUCADI Muebles, Calidad & Diseño Somos una empresa dedicada a la fabricación, distribución y comercialización de mobiliario para el hogar, oficinas,
EL ORIGEN DE LOS NOMBRES
EL ORIGEN DE LOS NOMBRES El Sistema Solar es algo fascinante, cuánto sabes de él? Claro que no es la primera vez que hablamos de nuestra comunidad planetaria y de la estrella que nos da la vida pero hoy
CULTURA CLÀSSICA, LLATÍ I GREC ESO I BATXILLERAT
CULTURA CLÀSSICA, LLATÍ I GREC ESO I BATXILLERAT 2009 2010 ESO I BATXILLERAT ÍNDEX ESO Cultura clàssica... 2 Llatí 4t... 4 BATXILLERAT Llatí 1... 6 Llatí 2 NOVETAT... 8 Grec 1... 10 Grec 2 NOVETAT...
Pág Pág VULCANO 61x61 cm / 24 x24 BLACK & WHITE. 61x61 cm / 24 x24. HERA 45x45 cm / 17,7 x17,7. RA (Red Body) 45x45 cm / 17,7 x17,7
We have the pleasure to present our first catalogue.this new catalogue includes all our special and unique products. Each one of the models appearing in the catalogue has been carefully chosen by us, after
Catálogo de Productos
MUCADI Muebles, Calidad & Diseño Catálogo de Productos MUCADI Muebles, Calidad & Diseño Somos una empresa dedicada a la fabricación, distribución y comercialización de mobiliario para el hogar, oficinas,
LA MITOLOGÍA GRIEGA. Actividad.- Inventa una explicación mitológica para un suceso cotidiano.
I.E.S. Daute - Los Silos CULTURA CLÁSICA 3º E.S.O. LA MITOLOGÍA GRIEGA 1. Qué es un mito? Mito es una palabra griega que significa fábula, narración. Nadie ha conseguido explicar aún dónde nació la mitología,
Formadas por ciudades estado, maritimas y autonomas instaladas en montes Arados (Arvad)
Fenicia Geografia Dos cordilleras paralelas a la costa. Montes Casio (al norte) Carmelo (al sur) Libano (al este) Formadas por ciudades estado, maritimas y autonomas instaladas en montes Arados (Arvad)
TEMA 1: LAS RELIGIONES DE LA ANTIGÜEDAD
TEMA 1: LAS RELIGIONES DE LA ANTIGÜEDAD 1. Origen de las religiones En los restos arqueológicos más antiguos ya encontramos huellas que demuestran que el sentimiento religioso y la creencia en un ser superior
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 13 (tretze) LA LÍNIA DEL TEMPS Dels primers caçadors al temps actual Nom i cognoms 4t curs L ORIGEN DE LA TERRA Al principi es va formar la terra. Desprès
FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE. Títol de l obra:... Autor:... Il lustrador:... Col lecció:... Núm.:... Edicions Bromera TEST. 1. Què era el Caos?
proposta didàctica FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE Títol de l obra:... Autor:... Il lustrador:... Col lecció:... Núm.:... Edicions Bromera TEST 1. Què era el Caos? 2. Quines van ser les dues primeres deïtats
Pervivencia de la Mitología Clásica en la Historia de Europa
Pervivencia de la Mitología Clásica en la Historia de Europa José Luis Ramírez Sádaba DPTO. DE CIENCIAS HISTÓRICAS La cosmogonía y la teogonía Los griegos concibieron el origen del mundo unido al de los
Districte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Grec Sèrie 1 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A Etiqueta identificadora de l alumne/a OPCIÓ B Etiqueta de qualificació Ubicació
3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?
ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van
Tema 5 : L edat antiga
En aquest tema aprendràs que : L edat antiga és la segona etapa de la història de la humanitat. Comença amb l aparició de l escriptura i acaba amb la caiguda de l imperi romà d occident. La península ibèrica
Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA
Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Buenos Aires Design, C. Testa Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Buenos Aires Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA
El Panteon Grecorromano
El Panteon Grecorromano Los dioses OlImpicos JUPITER Iuppiter, Iovis (3ª declinación. Sust. Irregular) Nombre griego: Zeus Es el señor del cielo, la luz y los fenómenos atmosféricos. Ostenta el poder supremo
Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?
Pàgs. 132-133 1.- Què és la Prehistòria? LA PREHISTÒRIA 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? 4.- Analitza el mapa de la pàg. 132 i explica a quina zona del món podem situar el naixement de
Història de l'art Instruccions Model 2
Instruccions El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades
Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà
Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà Escriu els números del 1 al 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 XXVII XLV IX XL XIX V XII I I XLII XXXIII XVII LVI XXXVIII XXXVIII XCI LVIII VII XIII 203
Hermes amb Dionís infant
Hermes amb Dionís infant Autor: Praxíteles (309-330 ac) Cronologia: 343 ac Localització original: Temple d Hera (Olímpia) Localització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Estil: Grec clàssic Dimensions:
COM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Bloc 5. Roma i la Hispània romana. Begonya Mira
Bloc 5 Roma i la Hispània romana Begonya Mira Índex 5.1. Localització i cronologia. 5.1.1 Etapes: Monarquia, República i Imperi. 5.2 Organització política, econòmica i social. 5.3 Expansió de l Imperi:
CORRECCIÓN TEMA 14. N. griego N. romano Dios de... Símbolo. Hera Juno La familia Niño/corona. Zeus Júpiter Dios de dioses El rayo
CORRECCIÓN TEMA 14 Páginas 226 11. El cuadro deberá ser como sigue: N. griego N. romano Dios de... Símbolo Hera Juno La familia Niño/corona Zeus Júpiter Dios de dioses El rayo Hestia Vesta El hogar Antorcha
Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m
Maison Carrée Autor: desconegut Cronologia: 16 ac Localització: Nimes (França) Estil: romà imperial Materials: pedra calcària blanca (amb el temps vermellosa) Sistema constructiu: arquitravat Dimensions:
En la Antigua Roma, los meses eran diez, pero Julio César quiso tener un mes propio y agregó uno con su nombre, Julio. Luego, el emperador Augusto
En la Antigua Roma, los meses eran diez, pero Julio César quiso tener un mes propio y agregó uno con su nombre, Julio. Luego, el emperador Augusto hizo lo mismo con el mes de Agosto. Por eso septiembre,
Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES
Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES Dades bàsiques Autor: Praxíteles (380-330 ac) Cronologia: - 350-330 ac Material i tècnica: Talla de marbre Forma: Grup de figures dempeus exemptes Mides: 2,13 m d alçada
CONTENIDOS Y CRITERIOS DE CALIFICACIÓN DE CULTURA CLÁSICA 3º CURSO 2015/2016
CONTENIDOS Y CRITERIOS DE CALIFICACIÓN DE CULTURA CLÁSICA 3º CURSO 2015/2016 1. Contenidos de la programación Según el Decreto 48/2015 por el que establece para la Comunidad de Madrid el Currículo de Educación
Módulo VI RELIGIÓN GRIEGA. Unidad I
Unidad I 1 INDICE Instrucciones de estudios (3-4) Pre-prueba (5) Unidad 1 Religión griega (6) Dioses Mitos Héroes Sinopsis sobre la religión griega (7-11) Post-prueba (12-14) Lecturas asignadas (16) Bibliografía
2.- L art com a representació del pensament grec. L Ordre contra el Caos
2.- L art com a representació del pensament grec. L Ordre contra el Caos Apol lo, el déu grec Apol.lo vs. Dionís Apol.lo Belvedere, Leocares, 440 a.c. s. II Dionís s. VI a.c. L heroi Temple de Zeus a Olimpia,
Primera Parte LA ICONOGRAFÍA Y EL ESTUDIO DE LAS IMÁGENES Álvaro Molina Martín
ÍNDICE PRESENTACIÓN... 13 Primera Parte LA ICONOGRAFÍA Y EL ESTUDIO DE LAS IMÁGENES Álvaro Molina Martín TEMA 1. MITOLOGÍA CLÁSICA Y CRISTIANISMO: UNA HIS- TORIA DE LAS IMÁGENES EN OCCIDENTE... 17 1. Introducción...
L ART ISLÀMIC. Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà
L ART ISLÀMIC Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà Què és el sincretisme? El sincretisme és la tendència a fondre influències heterogènies i fer-se-les pròpies. Alguns exemples de sincretisme
1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica
1.5.1 L Acròpolis 1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica 1 Des de el segle VI a.c. els atenesos anomenaren Acròpolis (ἀκρο-πολις, ciutat alta ) aquesta elevació de 156 m. per a distingir-la de la
TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES
TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES Títol: Atena Àptera o Atena Niké Autor: Cal lícrates Cronologia: 421 ac (projecte de l any 449 ac) Tipologia: temple Materials. Marbre del Pentèlic Dimensions:
CONTENIDOS Y GUÍA DE PREPARACIÓN PRUEBA SEMESTRAL HISTORIA, GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES
CONTENIDOS Y GUÍA DE PREPARACIÓN PRUEBA SEMESTRAL HISTORIA, GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES Nombre: Curso: Fecha: OA: Retroalimentar contenidos para prueba semestral II semestre. CONTENIDOS 1. Ubicación
> > > > > > > > > > > > > > < < < < < < < < < < < < < <
Área / Asignatura: Grado : Período : Alumno: Guía No.: 1.1 Matemáticas Quinto Primero Valor posicional, adición y sustracción; multiplicación y división. 1. Inventa y Ordena de mayor a menor números >
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè
Mitología para niños. Engracia Robles Laura Cerdán
Mitología para niños Engracia Robles Laura Cerdán Primera edición 2017 Autoras: Engracia Robles y Laura Cerdán Maquetación: Ángela Fernández Carretero Edita: Educàlia Editorial Imprime: SERVICECOM ISBN:
> > > > > > > > > > > > > > < < < < < < < < < < < < < <
Área / Asignatura: Grado : Período : Alumno: Guía No.: 1.1 Matemáticas Quinto Primero Valor posicional, adición y sustracción; multiplicación y división. 1. Inventa y Ordena de mayor a menor números >
Mapa de Grecia Clásica
Mapa de Grecia Clásica Eje cronológico de Grecia Clásica Época arcaica: Colonizaciones Las colonias debían: -Estar en la costa -Contar con un montículo donde poder fundarla para defensa -Tener acceso a
ÍNDICE VOLUMEN I. - PARTE I: INTRODUCCIÓN Y ASPECTOS PRELIMINARES p INTRODUCCIÓN p ESTADO DE LA CUESTIÓN p. 37
ÍNDICE VOLUMEN I - PARTE I: INTRODUCCIÓN Y ASPECTOS PRELIMINARES p. 13 1- INTRODUCCIÓN p. 14 2- ESTADO DE LA CUESTIÓN p. 37 3- CONTEXTO GEOGRÁFICO E HISTÓRICO p. 71 3.1. El contexto geográfico de la Dacia
Història de l'art Instruccions Model 3
Instruccions El model d examen consta de dues opcions integrades. En primer lloc, has de contestar la part a: cada qüestió val 0,3 punts. Màxim per les deu qüestions: 3 punts. De les vint qüestions proposades
CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó?
CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg. 78 1.- Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó? 2.- Què va passar a finals del segle XIV? Pàgs. 80-81 1.- Què era el catarisme? 2.- Què va
Un viatge a l'antiguitat
Alumna: Clàudia Codina Domènech Tutora: Raquel Vázquez Un viatge a l'antiguitat L essència de l impacte és dir les coses de la forma que altres mai han dit. William Bernbach Presentació El treball Un viatge
EXERCICI A / EJERCICIO A JULIOL 2017 / JULIO 2017
EXERCICI A / EJERCICIO A JULIOL 2017 / JULIO 2017 IMATGE 1 / IMAGEN 1 Imatge 1: Martiri de Sant Felip. Josep de Ribera. 1639. Imagen 1: Martirio de San Felipe. José de Ribera. 1639. IMATGE 2 / IMAGEN 2
ARTEMISA, DIOSA DE LA LUNA
El primero en hablar de arquetipos en psicología fue C. G.Jung, quien lo definía como patrones de existencia o esquemas básicos de conducta internos-innatos y latentes-, que se hallan arraigados en el
DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.
Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta RECUPERACIÓ CURSOS ANTERIOR Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_
Imperio romano y su legado. Profesor: Christian Vargas. Curso: 3 básico. Área: Historia, geografía y cs. Sociales.
Imperio romano y su legado. Profesor: Christian Vargas. Curso: 3 básico. Área: Historia, geografía y cs. Sociales. El clima. El clima del lugar se caracteriza por la influencia del factor latitudinal y
ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG
1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ
SESSIÓ 1. Per començar
TEMPS: 10 hores UD Activitat inicial / Motivació Sessió 1, 4, 5, 8 Introducció continguts: Desenvolupament conceptual Estructuració i aplicació coneixements: Activitats amb fonts, gràfics, dades i imatges
LA POESIA ÈPICA GREGA
LA POESIA ÈPICA GREGA La principal característica de la poesia èpica és que es tracta de poesia narrativa; èpica ve del substantiu ἔπος, paraula, relat, narració heroica. La poesia èpica prové dels himnes
5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar