Hermes amb Dionís infant

Transcripción

1 Hermes amb Dionís infant Autor: Praxíteles ( ac) Cronologia: 343 ac Localització original: Temple d Hera (Olímpia) Localització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Estil: Grec clàssic Dimensions: 2,13 m d alt Material: marbre Tècnica: Talla Formes: exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma

2 Escultura grega Període clàssic ple (S. IV a C) Característiques de l obra de Praxíteles: -S aparta de la duresa de les escultures anteriors. -Major suavitat i harmonia en el tractament del cos humà -Corba praxiteliana (figura arquejada formant una S suau) -Major expressivitat (més atenció als sentiments i les emocions, també dels déus) -Les figures de Praxíteles són més dolces i delicades (andrògines) -Més realisme (com plecs túnica) -Sentiments i realisme sense perdre ideals clàssics (encara cànon) -Praxíteles introduí el nu femení (només per Afrodita) -Retrat més individualitzat -Principals escultors: Praxíteles, Escopes i Lisip. -Anticipen l etapa hel lenística.

3 Afrodites atribuïes a Praxíteles

4 Breu biografia de Praxíteles Va néixer a Atenes el 400 ac. Es formà amb el seu pare, Cefisòdot el Vell, i desenvolupà la seva màxima activitat entre els anys 370 i 340 ac. Treballà a Atenes, on hi tenia un taller. Friné, (Phrynea) una famosa hetaira (cortesana) li feu de model i també fou la seva amant. En ella s inspirà per crear les seves famoses Afrodites. Fou popular entre el poble i va tenir força èxit. El viatger i geògraf Pausànies esmenta un escultor anomenat Praxíteles, que alguns pensen que podria tractar-se d una altra persona. Se li atribueixen una seixantena d obres, algunes per fonts antigues, altres per còpies, i també per referències indirectes, però no es conserva cap peça original que se li pugui atribuir amb tota seguretat.

5 Les imatges representades per Praxitel.les són els déus més populars de la mitologia grega, com Apol-lo, Hermes o Afrodita, en comptes de Zeus, Posidó Són representats sota un aspecte humà. Per les seves Afrodites sembla que va fer servir de model a Phryné, com hem dit, una cèlebre cortesana, amant seva. També recordeu que fou el primer en utilitzar el nu femení com a model escultòric, donant-li una imatge eròtica i femenina, i les seves escultures masculines són lànguides i afeminades. Utilitzà preferentment el marbre. Apol.lo

6 Altres escultors del segle IV: Escopes: modelat dur, amb gran força expressiva Lisip: cànon més esvelt (8 caps) Apoxiomeno, de Lisip (cànon estilitzat, realisme, escena intranscendent) Ménade furiosa, d Escopes Tensió i moviment

7 Anàlisi formal Descripció: Noi jove dempeus, sense part del braç dret, el qual manté alçat, recolzant-se amb l esquerra sobre el tronc d un arbre cobert per una túnica i sostenint un nen petit, al qual es mira, i sembla mostrar-li alguna cosa. Entre tronc i figura hi ha un suport transversal, necessari per a sostenir-la. Què hi ha representat i com?

8 Tendresa en la mirada Atenció als sentiments i a Naturalisme i delicadesa les emocions. en el tractament anatòmic Gran expressivitat Sfumato Humanització dels déus (jove atleta) Corba praxiteliana (equilibri moviment-repós) Possible original de marbre 2,13m d alt Fou trobada l any 1877 en unes excavacions prop del temple d Hera, a Olímpia. Rectilini suport (tronc d arbre cobert amb una

9 La composició busca centrar l atenció en el rostre d Hermes, que apareix concentrat en els seus pensaments. Presenta un contrapposto (volums compensats) i esquema en S amb una postura lànguida i natural: el braç dret està en tensió, amb l espatlla una mica desplaçada, mentre que l esquerra es recolza en un suport. El maluc dret està més elevat i la cama esquerra, lliure de pes es flexiona i toca el terra amb la punta del peu. La cama dreta aguanta el pes del cos, remarcant la línia del maluc i formant una S suau, és la corba praxiteliana. L esquema es completa amb la lleugera inclinació del cap. La sinuositat es veu reforçada pel treball delicat dels contorns de la figura.

10 Ideal jove de bellesa (clàssic) - Contrast entre sinuositat figura Hermes i verticalitat Dionís i túnica (sobre arbre per suportar l escultura. Caiguda natural dels plecs) - Llum uniforme sobre la superfície del cos d Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs del mantell i als cabells (zones clarobscur)

11 Interpretació Tema de la mitologia grega

12 Contingut i significació Els protagonistes d aquest grup escultòric són dos déus de l Olimp grec. Cal conèixer la història de tots dos i la seva relació. És important el moment concret d aquesta història que representa l escultura. Dionís, fill de Zeus i Sèleme... El geògraf grec Pausanies en la seva Descripció de Grècia, comenta que va veure una estàtua semblant al temple d Hera, a Olímpia, i l atribuí a Praxíteles. El 1877 es trobà l'estàtua que ens ocupa, en unes excavacions a Olímpia, a les ruïnes del temple on la va veure Pausanies. Tenia les cames tallades i li faltava el braç amb el qual segurament Hermes ensenyava un gotim de raïm a Dionís. No hi ha però acord en la datació, i alguns opinen que és una copia posterior de l original de Praxíteles. Es dubta fins i tot de l autoria d aquest. Funció S ha interpretat com una commemoració de l aliança i la pau entre Arcàdia i Elis, de les quals eren els patrons Hermes i Dionís respectivament.

13 Models i influències Praxíteles seguí els cànons clàssics de bellesa (Policlet). Malgrat això, la seva obra es considerada la precursora del nou llenguatge hel lenístic, en el qual els déus s humanitzen i reflecteixen per primer cop emocions i sentiments. La seva influència es notà en l obra de Lisip i Scopes. Posteriorment, en el Renaixement... La seva corba praxiteliana fou molt imitada com a model d equilibri. DAVID de Donatello i M. Àngel.