2.- L art com a representació del pensament grec. L Ordre contra el Caos

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "2.- L art com a representació del pensament grec. L Ordre contra el Caos"

Transcripción

1 2.- L art com a representació del pensament grec. L Ordre contra el Caos

2 Apol lo, el déu grec

3 Apol.lo vs. Dionís Apol.lo Belvedere, Leocares, 440 a.c. s. II Dionís s. VI a.c.

4 L heroi Temple de Zeus a Olimpia, Frontò oriental, Cursa entre Pèlops i Enòman (460 ac)

5 ENÒMAN Hybris (ὕβρις) (supèrbia, desmesura) ZEUS Némesis (Νέμεσις) Justicia divina PÈLOPS Aidos (Αἰδώς) (reverència, respecte)

6 L heroi com a model de comportament Perseu Bel.lerofont

7 L heroi com a exemple Aquil les Odisseu

8 Civilització = Vida urbana Grecs Orientals Hermes Belvedere, s. IV ac Judici de Paris, s. II

9 Herois contra monstres Perseu

10 Herois contra monstres Leónidas Efialtes 300, Zack Snyder (2006)

11 La disminució del concepte d humà Centaures Quiró Centauromàquia

12 La disminució del concepte d humà Sàtirs Pan

13 Les bases del pensament i religió gregues Els quatre conflictes Planta de la decoració del Partenó

14 La Gigantomàquia - Ordre / Caos - Tresor de Siphnos, Delfos, 525 a.c.

15 GRAN ALTAR DE ZEUS Commemoració de la 2ª victòria contra els Gàlates, c. 190 a.c.

16 GIGANTOMÀQUIA HÝBRIS i PARANOMÍA ORDRE / CAOS

17 Atena contra Alció

18 La Centauromàquia - Raó / Desmesura - Partenó, ac

19 Olimpia

20 Temple de Zeus Olímpic, Libò d Elis, a.c. ( 60 x 30 m.)

21 Frontó Occidental, Lluita entre Lapites i Centaures

22 Apol lo: ordre, raó, pensament racional Dionís: desmesura, emocions i instint La tragèdia neix de la tensió entre ambdós, però no son oposats

23

24 La Il.liomàquia - Grecs (oest) / Troians (est) - Tresor de Siphnos, Delfos, 525 ac

25

26 Hèracles i Busiris

27 L Amazonomàquia Grecs (Atenes) / Amazones (Perses) Mausoleu d Halicarnàs, 350 ac

28 El concepte de Bàrbar Amazones Perses

29 490 a.c. Batalla de Marató (Darius I) (7000/192) 480 a.c. - Termòpiles - Destrucció Acrópolis (Jerjes) - Batalla de Salamina 479 a.c, - Batalla de Platea - Jurament de Platea 478 a.c. - Lliga de Delos 461 a.c. - Pèricles líder del Partit Democràtic ( 429 a.c.). 454 a.c. - Arcontat de Pèricles i trasllat del tresor a Atenes 449 a.c. - Pau de Càl.lies (amb Artajerjes I, sense tractat)

30

31 Jurament de Platea del 479 ac. Agençament del turó i construcció de la plataforma ac.

32 ATENA PÀRTENOS -12 m. d alçada (amb pedestal) - Estructura de fusta i bronze - Cost de 700 talents de plata (230 trirremes) - 44 talents d or (1100 kg.)

33 Atena Varvakeion

34 Escut de Patras Escut Strangfold Reconstrucció de l escut

35 La representació de la divinitat VATERGOTT Divinitat del Cap d Artemision, 460 ac Zeus d Olimpia, frontó oriental, 460 ac Asclepi, s. II ac.

36 Fídies i el nou paradigme de la representació divina Zeus olímpic, 430 a.c.

37 -La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai, escenografia

38 -La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai escenografia

39 -La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai escenografia

40 -La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai escenografia

41 -La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai escenografia

42 -La representació de la divinitat amb Fídies -Visió moral (temes) -Cossos sobrehumans -Postures majestàtiques -Expressivitat i mirada divines -Perspectiva jeràrquica -Relació amb l espai i escenografia

43 Creació d Adam a la Capilla Sixtina, Miquel Àngel, 1512

44 Verge de Montserrat, s. XII

45 Atena Pàrtenos (Varvakeion) 440 ac Posidó de Melos c. 180 a.c.

46 Déus no fidíacs Apol.lo Sauroktonos, Praxítel.les, 360 a.c. Hermes Belvedere, s. IV ac Dionís

Ordres Clàssics Grecs: -Dòric -Jònic -Corint

Ordres Clàssics Grecs: -Dòric -Jònic -Corint Ordres Clàssics Grecs: -Dòric -Jònic -Corint Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric Ordre Dòric. Capitell del temple de Zeus a Olímpia Ordre Jònic Ordre Jònic Ordre Jònic

Más detalles

TEORÍA EL ARTE GRIEGO (VI): FIDIAS Y EL PARTENÓN

TEORÍA EL ARTE GRIEGO (VI): FIDIAS Y EL PARTENÓN Instituto de Educación Secundaria Anselmo Lorenzo-Sección Morata de Tajuña Consejería de Educación Comunidad de Madrid Materia: GEOGRAFÍA E HISTORIA (1º ESO) Tareas 3ª EVALUACIÓN Contenido: EL ARTE GRIEGO

Más detalles

Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira

Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira Bloc 4 La Grècia Clàssica Begonya Mira Índex 4.1. Localització i cronologia. 4.1.1 Origens del món grec i etapes : època obscura, arcaica, clàssica i hel lenística. 4.2. Les polis gregues: la seua forma

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD BAREM DE L EXAMEN: L alumne tindrà que triar entre l exercici A o el B. La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts. EXERCICI

Más detalles

Tema central: L HOME bellesa ideal del cos humà i i moviment. Materials: - marbre policromat - bronze

Tema central: L HOME bellesa ideal del cos humà i i moviment. Materials: - marbre policromat - bronze Tema central: L HOME bellesa ideal del cos humà i i moviment Materials: - marbre policromat - bronze Tipologia: - Relleus, per a decoració d edificis (frontó, fris, mètopes,...) - Escultura exempta Època

Más detalles

TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES

TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES Títol: Atena Àptera o Atena Niké Autor: Cal lícrates Cronologia: 421 ac (projecte de l any 449 ac) Tipologia: temple Materials. Marbre del Pentèlic Dimensions:

Más detalles

1. INTRODUCCIÓN. LOS ÓRDENES 2.- EL TEMPLO GRIEGO: EL PARTENÓN 3.-LA ESCULTURA. LOS GRANDES MAESTROS DE 4.- EL PERIODO HELENÍSTICO

1. INTRODUCCIÓN. LOS ÓRDENES 2.- EL TEMPLO GRIEGO: EL PARTENÓN 3.-LA ESCULTURA. LOS GRANDES MAESTROS DE 4.- EL PERIODO HELENÍSTICO 1. INTRODUCCIÓN. LOS ÓRDENES 2.- EL TEMPLO GRIEGO: EL PARTENÓN 3.-LA ESCULTURA. LOS GRANDES MAESTROS DE LOS SIGLOS V Y IV. POLICLETO Y FIDIAS. PRAXITELES Y SCOPAS. LISIPO Y SU CANON 4.- EL PERIODO HELENÍSTICO

Más detalles

ARTE GRIEGO. 3. Anna Blasco Rovira. Dpto. de Geografía e Historia

ARTE GRIEGO. 3. Anna Blasco Rovira. Dpto. de Geografía e Historia ARTE GRIEGO. 3 Anna Blasco Rovira. Dpto. de Geografía e Historia ESCULTURA. Características generales Los originales griegos son muy escasos. La mayoría son copias romanas Los originales estaban policromados

Más detalles

De la filosofía al arte griego clásico

De la filosofía al arte griego clásico UNIVERSIDAD DIEGO PORTALES FACULTAD DE ARQUITECTURA, ARTE Y DISEÑO - FAAD ÁREA DE TEORÍA E HISTORIA Historia de la Arquitectura Profesores : Alfonso Noguera V. Ayudante : Roberto Vidal 06 LA CONQUISTA

Más detalles

EL MUNDO GRIEGO. Cícladas LAMINA - I - ASIA MENOR CRONOLOGÍA DE LA EDAD ANTIGUA CRETA CRONOLOGÍA GRIEGA TRACIA

EL MUNDO GRIEGO. Cícladas LAMINA - I - ASIA MENOR CRONOLOGÍA DE LA EDAD ANTIGUA CRETA CRONOLOGÍA GRIEGA TRACIA LAMINA - I - EL MUNDO GRIEGO TRACIA ASIA MENOR CRONOLOGÍA DE LA EDAD ANTIGUA Cícladas CRETA CRONOLOGÍA GRIEGA Civilización cretense o minoica: III m. 1100 a. C. Civilización micénica: 1600 1150 a. C. Edad

Más detalles

De la filosofía al arte griego clásico

De la filosofía al arte griego clásico UNIVERSIDAD DIEGO PORTALES FACULTAD DE ARQUITECTURA, ARTE Y DISEÑO - FAAD ÁREA DE TEORÍA E HISTORIA Historia de la Arquitectura Profesores : Alfonso Noguera V. Ayudante : Roberto Vidal 06 LA CONQUISTA

Más detalles

Nivell: 1r d ESO. Curs

Nivell: 1r d ESO. Curs Dossier d activitats de recuperació de setembre: Religió-Alternativa a la religió. Nivell: 1r d ESO. Curs 2015-1016 -Per recuperar la materia has de realizar les següents activitats del dossier i que formaran

Más detalles

FIDIAS ( A.C.)

FIDIAS ( A.C.) FIDIAS (498-432 A.C.) Fidias nació en Atenas, Grecia. Es considerado representante emblemático de la escultura griega. Sus trabajos más importantes y conocidos fueron realizados para formar parte del templo

Más detalles

HCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses)

HCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses) HCR: Història i cultura de les religions IES Illa de Rodes (Roses) religió (82-83) 83) Xavier Serra Història i Cultura de les Religions (HCR) 2007/08 2 religió Diana i Apol lo l (82-83) 83) Xavier Serra

Más detalles

1- EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA

1- EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA 1- EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA 1.- El nom del país: Hèl lade i Grècia (Graii) 2.- Característiques generals i influència de la geografia a la història de Grècia.- Situació geogràfica: - península balcànica,

Más detalles

El Arte Clásico. El Arte Griego Arquitectura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)

El Arte Clásico. El Arte Griego Arquitectura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Clásico El Arte Griego Arquitectura Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Griego Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía

Más detalles

Arte griego La arquitectura: periodos clásico y helenístico

Arte griego La arquitectura: periodos clásico y helenístico Arte griego La arquitectura: periodos clásico y helenístico Asignatura: Historia del arte y la arquitectura Curso 2013-2014 Grupo R Profesor: Eduardo Prieto Material docente elaborado por Eduardo Prieto.

Más detalles

Hermes amb Dionís infant

Hermes amb Dionís infant Hermes amb Dionís infant Autor: Praxíteles (309-330 ac) Cronologia: 343 ac Localització original: Temple d Hera (Olímpia) Localització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Estil: Grec clàssic Dimensions:

Más detalles

1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica

1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica 1.5.1 L Acròpolis 1.5. Espais i monuments de l Atenes clàssica 1 Des de el segle VI a.c. els atenesos anomenaren Acròpolis (ἀκρο-πολις, ciutat alta ) aquesta elevació de 156 m. per a distingir-la de la

Más detalles

2- HISTÒRIA DE GRÈCIA I ROMA. 2a - GRÈCIA

2- HISTÒRIA DE GRÈCIA I ROMA. 2a - GRÈCIA 2- HISTÒRIA DE GRÈCIA I ROMA 2a - GRÈCIA ÈPOCA MINOICA (2000 a C - 1500 a C) Civilització minoica: L illa de Creta apareix com el centre cultural i comercial més important del mar Egeu. Destaca el palau

Más detalles

HCR: Història i cultura de les religions

HCR: Història i cultura de les religions HCR: Història i cultura de les religions IES Illa de Rodes (Roses) A. El culte als déus olímpics 1. Els grecs demostraven creure poc en els déus, però expressaven una gran actitud religiosa en rituals

Más detalles

Tema 2. La cultura griega

Tema 2. La cultura griega Tema 2. La cultura griega Ubicación. Colonización griega del siglo VIII al VI a. C. Esta civilización tiene sus orígenes en las llamadas cultura prehelénicas, que se desarrollaron en los alrededores del

Más detalles

Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria

Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria Parc del Laberint Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria Parc del Laberint Índex Material didàctic - Parc del Laberint 1 Mitologia al Parc del Laberint 2 Itinerari

Más detalles

UNIDAD ACADÉMICA PROFESIONAL CHIMALHUACÁN

UNIDAD ACADÉMICA PROFESIONAL CHIMALHUACÁN UNIDAD ACADÉMICA PROFESIONAL CHIMALHUACÁN Programa Educativo: Licenciatura en Turismo. Unidad de aprendizaje: HISTORIA DEL ARTE UNIVERSAL Clave: L32190 Horas Teóricas: 2, Horas Prácticas 2, Total de Horas:

Más detalles

El Museo de Reproducciones prorroga la exposición sobre la Acrópolis hasta el 30 de junio

El Museo de Reproducciones prorroga la exposición sobre la Acrópolis hasta el 30 de junio El Museo de Reproducciones prorroga la exposición sobre la Acrópolis hasta el 30 de junio La muestra Akropolis, mito biziak realiza un recorrido por este escenario paradigmático del mundo griego, desentrañando

Más detalles

ARTE GRIEGO TEMPLO GRIEGO, EVOLUCIÓN ORDEN JÓNICO Templo de Apolo en Corinto 550 a. C. Templo de Hera en Olimpia: S. VI a. C. SANTUARIO DE APOLO EN DELFOS Santuario de Apolo en Delfos, esquema

Más detalles

2.-ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA

2.-ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA 2.-ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA LA ACRÓPOLIS Desde el siglo VI a.c. los atenienses llamaron Acrópolis ( s, ciudad alta ) esa elevación de 156 m. para distinguirla de la ciudad baja ( donde

Más detalles

1. Localización. 2. Análisis formal. 3. Comentario

1. Localización. 2. Análisis formal. 3. Comentario Historia del Arte Arte griego Grupo de Hestia, Dione y Afrodita, procedentes del frontón oriental del Partenón. Fidias. Museo Británico (Londres). TEMA 4 1. Localización La revolución artística que vivió

Más detalles

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització: Epidaure (Peloponès) Dimensions: 120m diàmetre Biografia

Más detalles

Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES

Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES Dades bàsiques Autor: Praxíteles (380-330 ac) Cronologia: - 350-330 ac Material i tècnica: Talla de marbre Forma: Grup de figures dempeus exemptes Mides: 2,13 m d alçada

Más detalles

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM. - original: Pèrgam (actual Bergama, Turquia)

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM. - original: Pèrgam (actual Bergama, Turquia) ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM Autor: desconegut Materials: marbre Cronologia: -188 ac Sistema constructiu: arquitravat Localització: Dimensions: 36,44m x 34,29m - actual: Pergamonmuseum (Berlín) Estil: grec hel

Más detalles

La Edad de Oro de Atenas

La Edad de Oro de Atenas La Edad de Oro de Atenas Cuáles fueron los logros culturales más importantes de Atenas? V I S T A Z O P R E V I O En Atenas, se celebraban funerales públicos para los soldados que habían muerto en el campo

Más detalles

A) Situeu l obra en el temps. Context històric:

A) Situeu l obra en el temps. Context històric: A) Situeu l obra en el temps. Context històric: Cronologia: L obra el Partenó de l Acròpoli d Atenes (Grècia) se situa entre el 477-432 ac (tercer quart del sègle V ac) pertany a la època antiga en concret

Más detalles

3.- ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA.

3.- ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA. 3.- ESPACIOS Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA. A mediados del siglo V a.e., los antiguos edificios de la Acrópolis se encontraban en el mismo estado en el que los dejaron los persas después de arrasar

Más detalles

Arte griego en el periodo clásico medio (448 a.c.-400 a.c.)

Arte griego en el periodo clásico medio (448 a.c.-400 a.c.) Arte griego en el periodo clásico medio (448 a.c.-400 a.c.) El clasicismo pleno se desarrolló durante la segunda mitad del siglo V a.c., especialmente bajo el mandato de Pericles, el político ateniense.

Más detalles

Arquitectura griega. Los órdenes clásicos y principales tipologías arquitectónicas

Arquitectura griega. Los órdenes clásicos y principales tipologías arquitectónicas 1 Arquitectura griega. Los órdenes clásicos y principales tipologías arquitectónicas Los griegos, partiendo de que la naturaleza se rige por unas leyes, consideraron que el hombre debía adecuarse en todos

Más detalles

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE. Títol de l obra:... Autor:... Il lustrador:... Col lecció:... Núm.:... Edicions Bromera TEST. 1. Què era el Caos?

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE. Títol de l obra:... Autor:... Il lustrador:... Col lecció:... Núm.:... Edicions Bromera TEST. 1. Què era el Caos? proposta didàctica FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE Títol de l obra:... Autor:... Il lustrador:... Col lecció:... Núm.:... Edicions Bromera TEST 1. Què era el Caos? 2. Quines van ser les dues primeres deïtats

Más detalles

Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira

Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira Bloc 4 La Grècia Clàssica Begonya Mira Índex 4.1. Localització i cronologia. 4.1.1 Origens del món grec i etapes : època obscura, arcaica, clàssica i hel lenística. 4.2. Les polis gregues: la seua forma

Más detalles

2 EVOLUCIÓN DE LA ESCULTURA GRIEGA A) PERIODO ARCAICO: S. XII VI AC. PERIODO PREARCAICO : 1200 700 ac.

2 EVOLUCIÓN DE LA ESCULTURA GRIEGA A) PERIODO ARCAICO: S. XII VI AC. PERIODO PREARCAICO : 1200 700 ac. 1 2 EVOLUCIÓN DE LA ESCULTURA GRIEGA A) PERIODO ARCAICO: S. XII VI AC. PERIODO PREARCAICO : 1200 700 ac. Pequeñas estatuillas de madera llamadas Xoana. Son exvotos (estatuas votivas a los dioses por promesas,

Más detalles

GRECIA ESTÁ AL SUR DE LA PENÍNSULA DE LOS BALCANES LA RODEAN LOS MARES EGEO Y JÓNICO LOS GRIEGOS LA LLAMABAN LA HÉLADE

GRECIA ESTÁ AL SUR DE LA PENÍNSULA DE LOS BALCANES LA RODEAN LOS MARES EGEO Y JÓNICO LOS GRIEGOS LA LLAMABAN LA HÉLADE LA ANTIGUA GRECIA GRECIA ESTÁ AL SUR DE LA PENÍNSULA DE LOS BALCANES LA RODEAN LOS MARES EGEO Y JÓNICO LOS GRIEGOS LA LLAMABAN LA HÉLADE UNA GEOGRAFÍA ACCIDENTADA GRECIA ES MONTAÑOSA SUS COSTAS SON RECORTADAS

Más detalles

CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO, DELFOS Y METEORA

CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO, DELFOS Y METEORA TEMPORADA 2017 CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO, DELFOS Y METEORA www.greciavacaciones.com DIA 1 - ATENAS - CANAL DE CORINTO - MICENAS - EPIDAURO OLIMPIA Recogida en el hotel y salida temprano hacia la Región

Más detalles

CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO, DELFOS Y METEORA

CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO, DELFOS Y METEORA Grecia Vacaciones CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO, DELFOS Y METEORA www.greciavacaciones.com DIA 1 - ATENAS - CANAL DE CORINTO - MICENAS - EPIDAURO OLIMPIA Recogida en el hotel y salida temprano hacia la

Más detalles

Repaso prueba Historia y Geografía. 3 básico. Christian Vargas.

Repaso prueba Historia y Geografía. 3 básico. Christian Vargas. Repaso prueba Historia y Geografía. 3 básico. Christian Vargas. Dioses de la Antigua Grecia. Los griegos ERAN MUY RELIGIOSOS, creían que todo lo que les pasaba eran acción de los Dioses. Tenían trece

Más detalles

ARTE GRIEGO EL PARTENON

ARTE GRIEGO EL PARTENON ARTE GRIEGO EL PARTENON I.E.S. Jorge Juan. San Fernando. Curso 2016/2017 Bloque 1. Estándares de aprendizaje evaluables: 1.3., 3.1. y 3.2. Atenas, su Acrópolis, y dentro de ella, el Partenón, constituyen

Más detalles

Grecia. Primero de ESO. Cuarto tema del bloque de Historia. 1 José Manuel Roás Triviño

Grecia. Primero de ESO. Cuarto tema del bloque de Historia. 1 José Manuel Roás Triviño Grecia Primero de ESO. Cuarto tema del bloque de Historia 1 Algunos conceptos geográficos básicos. 2 NORTE OESTE SUR ESTE EUROPA ÁFRICA ASIA 3 OCCIDENTAL ORIENTAL 4 MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL MEDITERRÁNEO

Más detalles

L ART GREC. PERÍODE ARCAIC (segles VII-V ac)

L ART GREC. PERÍODE ARCAIC (segles VII-V ac) L ART GREC PERÍODE ARCAIC (segles VII-V ac) Etapa d indagació artística en paral lel al desenvolupament de les polis. CONTEXT HISTÒRIC L organització política del període arcaic estava basada en les polis,

Más detalles

Tema 1 GRECIA, CREADORA DEL LENGUAJE CLÁSICO. PRINCIPALES MANIFESTACIONES

Tema 1 GRECIA, CREADORA DEL LENGUAJE CLÁSICO. PRINCIPALES MANIFESTACIONES Tema 1 GRECIA, CREADORA DEL LENGUAJE CLÁSICO. PRINCIPALES MANIFESTACIONES 1. Características generales de la arquitectura griega. 2. La arquitectura griega: la Acrópolis de Atenas. 3. Características generales

Más detalles

Districte universitari de Catalunya. Proves d accés a la Universitat Curs Grec. sèrie 1. Opció d examen

Districte universitari de Catalunya. Proves d accés a la Universitat Curs Grec. sèrie 1. Opció d examen Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat Etiqueta identificadora de l alumne Grec sèrie 1 Opció d examen (Marqueu el quadre segons

Más detalles

1. Arquitectura. Página 1. Recreación de la construcción del Partenón.

1. Arquitectura. Página 1. Recreación de la construcción del Partenón. 1. Arquitectura. El Partenón es, sin duda, el monumento más grandioso de la Atenas de Pericles y refleja en el campo de la arquitectura la alta forma de democracia alcanzada por la ciudad. El templo está

Más detalles

Guerrers de Riace. ( ac)

Guerrers de Riace. ( ac) Guerrers de Riace Autor: Desconegut Localització original: costes Reggio Calàbria Actual: Museu Nacional de Reggio de Calàbria Estil: grec clàssic Dimensions: 2,05 m alt Material: bronze Tècnica: fosa

Más detalles

EL ARTE CLÁSICO: EL ARTE GRIEGO. La Arquitectura

EL ARTE CLÁSICO: EL ARTE GRIEGO. La Arquitectura GRECIA EL ARTE CLÁSICO: EL ARTE GRIEGO La Arquitectura LA ARQUITECTURA GRIEGA ARQUITECTURA GRIEGA: EL URBANISMO FUNDAMENTOS DE LA ARQUTECTURA GRIEGA SISTEMAS CONSTRUCTIVOS EL TEMPLO GRIEGO Tipologías

Más detalles

Arte Griego. Arte griego 1

Arte Griego. Arte griego 1 Arte Griego Arte griego 1 Esquema 1 Localización geográfica. Etapas históricas: Antecedentes Minóico-cretenses y Micénicos Invasión de los Dorios 1000 A.C. Creación de Hellas siglo VIII. La Polis Arcaica

Más detalles

Santiago Vega Sombría

Santiago Vega Sombría Santiago Vega Sombría Fundamentos sociales y culturales del arte griego 1. Dimensión humana: El hombre es la medida de todas las cosas (Protágoras). Concepción ideal del hombre, héroes homéricos, dioses

Más detalles

Diadumen. Policlet el vell ( ac) Cronologia: 430 ac Material: bronze (original), marbre (còpia) Dimensions: 1,95 m alt Estil: Grec clàssic

Diadumen. Policlet el vell ( ac) Cronologia: 430 ac Material: bronze (original), marbre (còpia) Dimensions: 1,95 m alt Estil: Grec clàssic Diadumen Policlet el vell (480-420 ac) Cronologia: 430 ac Material: bronze (original), marbre (còpia) Dimensions: 1,95 m alt Estil: Grec clàssic Tècnica: fosa a la cera perduda (original). Còpia talla

Más detalles

COMENTARIOS ICONOGRÁFICOS CLEOBIS Y BITÓN Bitón era hijo de Cidipe, sacerdotisa de Hera. En cierta ocasión que ésta iba de camino a un festival en

COMENTARIOS ICONOGRÁFICOS CLEOBIS Y BITÓN Bitón era hijo de Cidipe, sacerdotisa de Hera. En cierta ocasión que ésta iba de camino a un festival en COMENTARIOS ICONOGRÁFICOS CLEOBIS Y BITÓN Bitón era hijo de Cidipe, sacerdotisa de Hera. En cierta ocasión que ésta iba de camino a un festival en honor de la diosa, los bueyes que tiraban del carro, cansados

Más detalles

Comentarios de Historia del Arte. Arte griego. https://historiadelartebachillerato.wordpress.com/ Francisco Bermejo. Profesor del IES Herrera.

Comentarios de Historia del Arte. Arte griego. https://historiadelartebachillerato.wordpress.com/ Francisco Bermejo. Profesor del IES Herrera. COMENTARIO DEL PARTENÓN. 1. Identificación de la obra: Nos encontramos ante dos imágenes de un mismo edificio, en la primera contemplamos una fotografía de la fachada del edificio y en la otra la planta

Más detalles

ERECTÈON DOCUMENTACIÓ GENERAL

ERECTÈON DOCUMENTACIÓ GENERAL ERECTÈON DOCUMENTACIÓ GENERAL Catalogació: Autor: Mnèsicles o Fílocles Cronologia: 421-406 ac Localització: Acròpolis d Atenes Anàlisi material: Materials: marbre del Pentèlic Sistema constructiu: arquitravat

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Grec Sèrie 1 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A Etiqueta identificadora de l alumne/a OPCIÓ B Etiqueta de qualificació Ubicació

Más detalles

PANORAMA HISTÓRICO Y CULTURAL

PANORAMA HISTÓRICO Y CULTURAL TEMA.1.2 LA ESCULTURA GRIEGA. 1.2.1. PANORAMA HISTÓRICO Y CULTURAL ( Cuando se pida un comentario se debe añadir este epígrafe en el apartado: Contexto, significado, función,, clientela, valoración del

Más detalles

3.- ESPACIO Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA.

3.- ESPACIO Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA. A.- HISTORIA. 3.- ESPACIO Y MONUMENTOS DE LA ATENAS CLÁSICA. 0.- Introducción. La arquitectura clásica durante el apogeo de Atenas La posición hegemónica de Atenas en el seno de la Liga Ático-délica fue

Más detalles

GRECIA: GRAN CIRCUITO GRIEGO CON MYKONOS Y SANTORINI

GRECIA: GRAN CIRCUITO GRIEGO CON MYKONOS Y SANTORINI GRECIA: GRAN CIRCUITO GRIEGO CON MYKONOS Y SANTORINI ITINERARIO: Día 1: ATENAS (H) Llegada a la capital Helena. Asistencia y traslado al hotel. Resto del día libre en esta ciudad con una historia de más

Más detalles

El Arte Clásico. El Arte Griego Escultura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)

El Arte Clásico. El Arte Griego Escultura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Clásico El Arte Griego Escultura Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real) El Arte Griego Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía

Más detalles

TEMA 10 LA CIVILITZACIÓ GREGA ACTIVITATS

TEMA 10 LA CIVILITZACIÓ GREGA ACTIVITATS TEMA 10 LA CIVILITZACIÓ GREGA ACTIVITATS 1. ELS ANTICS GRECS: ON I QUAN VAN VIURE a. Completa el text amb estes paraules: Negre, Egeu, Jònic, Balcans, Àsia Menor, Hèlade, Mediterrani, «territori dels grecs»

Más detalles

AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR DE RODES LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR DE RODES LAOCOONT I ELS SEUS FILLS AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR DE RODES LAOCOONT I ELS SEUS FILLS DOCUMENTACIÓ GENERAL Títol: Laocoont i els seus fills Autor: Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes Cronologia: segle I ac

Más detalles

TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS.

TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS. Fernando Blaya TEMA 2: LAS GUERRAS MÉDICAS Y LA LIGA DE DELOS. BLOQUE I: HISTORIA LAS GUERRAS MÉDICAS (500 479 A.C.) 2 GUERRAS MÉDICAS (500 A.C 470 A.C.) 3 Kinder, H. Atlas Histórico Mundial. Akal. 2007.

Más detalles

CEDULARIO DE SALA PERMANENTE: PERSIA. El imperio persa

CEDULARIO DE SALA PERMANENTE: PERSIA. El imperio persa PI El imperio persa Los persas se establecieron al este de Mesopotamia y los Montes Zagros, en el territorio del actual Irán, desde el primer milenio a. C. Cuando el rey persa Ciro II derrocó al rey de

Más detalles

Una Historia con Arte

Una Historia con Arte Unidad 10 Grecia Geografía e Historia 1º ESO Qué vamos a aprender? Esta unidad trata sobre la Antigua Grecia, primera civilización europea. Los griegos fueron los primeros en hacer algunas cosas que hacemos

Más detalles

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les

Más detalles

GRECIA ATENAS ANTIGUA ATENAS. 4 DÍAS - 1 COMIDA Salidas (1): Diarias

GRECIA ATENAS ANTIGUA ATENAS. 4 DÍAS - 1 COMIDA Salidas (1): Diarias 6000 ATENAS 6001 4 DÍAS - 1 COMIDA Salidas : Diarias DIA 3 ATENAS (, y ) 3 Llegada al aeropuerto de la capital Helena asistencia y traslado a su hotel. Desayuno. Por la mañana, visita de la ciudad: la

Más detalles

2.- ÉPOCA ARCAICA: LAS POLIS Y SU EXPANSIÓN.

2.- ÉPOCA ARCAICA: LAS POLIS Y SU EXPANSIÓN. 1.- EL MUNDO GRIEGO. La civilización griega se desarrollo en el extremo oriental del mar Mediterráneo; ocuparon los territorios del sur de la península balcánica, las islas del mar Egeo y Jónico, la costa

Más detalles

Ciencias Sociales El Mundo Griego

Ciencias Sociales El Mundo Griego Ciencias Sociales El Mundo Griego INTRODUCCIÓN La civilización griega nació en las costas de la Península Balcánica y en las islas del mar Egeo, y se extendió por buena parte del litoral mediterráneo.

Más detalles

GRAN CIRCUITO GRIEGO Y SANTORINI Días: 11 días

GRAN CIRCUITO GRIEGO Y SANTORINI Días: 11 días GRAN CIRCUITO GRIEGO Y SANTORINI Días: 11 días GRECIA: 2 Nts Atenas, Canal de Corinto, 1 Nts Olympia, Nauplia, Mycenas, 1 Nts Delfos, 1 Nts Kalambaka, Meteora, 1 Nts Atenas, 3 Nts Santorini, 1 Nts Atenas

Más detalles

EL SIGLO DE PERICLES a. C.

EL SIGLO DE PERICLES a. C. EL SIGLO DE PERICLES 500-400 a. C. SOCIEDAD Y POLÍTICA EN ESPARTA Organización social de Esparta, la principal ciudad doria, presentaba grandes desigualdades: Espartiatas (Spartia=tai: Clase dominante.

Más detalles

2º Bachillerato. Tema 4. El arte griego

2º Bachillerato. Tema 4. El arte griego 2º Bachillerato Tema 4. El arte griego ÍNDICE 1. Una introducción necesaria 2. Los órdenes arquitectónicos. 3. El templo griego: el Partenón. 4. La escultura. Los grandes maestros de los siglos V y IV.

Más detalles

Arte Griego ARQUITECTURA

Arte Griego ARQUITECTURA Arte Griego ARQUITECTURA Arte griego 1 ETAPAS DEL ARTE GRIEGO S. VIII-VII-VI PERIODO ARCAICO PERIODO DE TRANSICIÓN S.V IV PERÍODO CLÁSICO S. III PERIODO HELENÍSTICO 1.-Localización geográfica Esquema 2.-Etapas

Más detalles

Norte: Variable. Sur: Mar Mediterráneo

Norte: Variable. Sur: Mar Mediterráneo Ubicación Espacial Ubicación Espacial Norte: Variable Oeste Mar Jónico Este Mar Egeo Sur: Mar Mediterráneo Ubicación Temporal Período Etapa Período Micénico Oscura Clásico 1. 5 0 0 a. C 1. 1 0 0 a. C

Más detalles

Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA

Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Buenos Aires Design, C. Testa Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA Buenos Aires Espacio arquitectónico en GRECIA ANTIGUA

Más detalles

BIOGRAFIA DE SOFOCLES

BIOGRAFIA DE SOFOCLES SOFOCLES (Colona, hoy parte de Atenas, actual Grecia, 495 a.c.-atenas, 406 a.c.) Poeta trágico griego. Hijo de un rico armero llamado Sofilo, a los dieciséis años fue elegido director del coro de muchachos

Más detalles

- WTC AVENIDA - Luis alberto de Herrera 1248, Of

- WTC AVENIDA - Luis alberto de Herrera 1248, Of - WTC AVENIDA - Luis alberto de Herrera 1248, Of.234-26224400 - consultas@conexion-viajes.com ATENAS, DELFOS Y MYKONOS - ST Incluye: Alojamiento en las ciudades de Atenas y Mykonos. Desayuno (Buffet en

Más detalles

ELS MITES DE LES CONSTEL LACIONS

ELS MITES DE LES CONSTEL LACIONS ELS MITES DE LES CONSTEL LACIONS Darrera les constel lacions hi havia per als grecs (i també per als romans i altres pobles de la mediterrània) una llegenda d'algun heroi o heroïna que havien estat convertits

Más detalles

Seminario y Viaje Grecia, cuna del mundo occidental

Seminario y Viaje Grecia, cuna del mundo occidental Seminario y Viaje Grecia, cuna del mundo occidental La cuna de la civilización occidental se encuentra en Grecia. Gran parte de nuestro idioma posee raíces griegas, la literatura, filosofía, arquitectura,

Más detalles

GRECIA CLÁSICA CON METEORA Visitando el teatro de Epidauro. Itinerario: ViajesBojorquez.com

GRECIA CLÁSICA CON METEORA Visitando el teatro de Epidauro. Itinerario: ViajesBojorquez.com www.viajesbojorquez.com.mx/viaje/grecia_clasica_con_meteora_visitando_el_teatro_de_epidauro ViajesBojorquez.com GRECIA CLÁSICA CON METEORA Visitando el teatro de Epidauro Desde 1,190 USD Origen: México

Más detalles

Las guerras greco persas forman parte importante de lo que conforma la historia de Grecia.

Las guerras greco persas forman parte importante de lo que conforma la historia de Grecia. Grecia en los siglos V y IV crisis de la sociedad griega. La guerra entre griegos y persas. sus causas. Las guerras greco persas forman parte importante de lo que conforma la historia de Grecia. las causas

Más detalles

A) La escultura arcaica.

A) La escultura arcaica. El arte griego. 11 (recordemos la importancia del hombre como referencia). Pero no se basa sólo en una belleza física o anatómica, sino a través de ella llegar a una belleza interior. Podemos decir que

Más detalles

CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO Y DELFOS

CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO Y DELFOS TEMPORADA 2017 CIRCUITO CULTURAL PELOPONESO Y DELFOS www.greciavacaciones.com DIA 1- ATENAS - CANAL DE CORINTO - MICENAS - EPIDAURO OLIMPIA Tras desayunar en el hotel, salida temprano hacia la hermosa

Más detalles

GRECIA. -Por la riqueza extraordinaria de su arte y su cultura a partir del 900 a. C.

GRECIA. -Por la riqueza extraordinaria de su arte y su cultura a partir del 900 a. C. GRECIA Entre el 1100 y el 900 a C., hay un lapso de tiempo del que no se sabe nada, ni existen restos arqueológicos. El historiador Tucídides en el siglo V a. C. dijo que: hubo un tiempo (éste) en que

Más detalles

En cuanto al arte griego, éste destacará sobre todo en el campo de la escultura a pesar de que casi todo lo que nos ha llegado son copias romanas.

En cuanto al arte griego, éste destacará sobre todo en el campo de la escultura a pesar de que casi todo lo que nos ha llegado son copias romanas. Debemos tener en cuenta que la cultura del mundo clásico constituye la base de la actual cultura occidental. Este mundo clásico es modelo en arte, política, sociedad, filosofíaasí en el mundo clásico inicial

Más detalles

Les guerres mèdiques i la lliga de Delos

Les guerres mèdiques i la lliga de Delos Les guerres mèdiques foren els enfrontaments entre els grecs i l imperi persa que van tindre lloc durant els primers vint anys del segle V a.c.. Reben aquest nom perquè els grecs aplicaven el gentilici

Más detalles

La civilización griega. Estrategias de comprensión de textos

La civilización griega. Estrategias de comprensión de textos La civilización griega. Estrategias de comprensión de textos CIVILIZACION GRIEGA (1) La civilización griega habitaba, inicialmente, en la zona meridional de la península de los Balcanes, en el Sureste

Más detalles

GRECIA Temporada 01 Abril 2015 / 31 Octubre 2015

GRECIA Temporada 01 Abril 2015 / 31 Octubre 2015 GRECIA Temporada 01 Abril 2015 / 31 Octubre 2015 GOLDEN - Visita de la ciudad Desconocido y el tradicional Cambio de Guardia, en la Plaza de la Constitución-Plaza Syntagma. Plaza de la Concordia-Plaza

Más detalles

UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS

UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS On no hi ha indicacions, les il lustracions han sigut extretes de: Banco de imágenes y sonidos / http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/ J.Dulac Ibergallartu / Banco de imágenes

Más detalles

Paseo Habana 26, 4º, puerta Madrid. Tel.: /

Paseo Habana 26, 4º, puerta Madrid. Tel.: / Atenas y Circuito exclusivo GRECIA, Semana Santa 7 noches desde 1330 Itinerario Viaje a ATENAS y CIRCUITO EXCLUSIVO a GRECIA (Peloponeso, Delfos y Meteora) 13-20 Abril, Semana Santa 2014 SALIDAS desde

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a

Más detalles

PAU HISTORIA DEL ARTE

PAU HISTORIA DEL ARTE PAU HISTORIA DEL ARTE 2016-2017 EXTENSIÓN RECOMENDADA DEL TEMARIO PARA LAS PAU DE HISTORIA DEL ARTE 2016-2017 NO ENTRAN - BLOQUE 4 (SIGLO XIX) - BLOQUE 5 (1ª ½ SIGLO XX) -

Más detalles

: O Á L arquitectura C E

: O Á L arquitectura C E EL ARTE CLÁSICO: EL ARTE GRIEGO La arquitectura DECIR ARQUITECTURA GRIEGA ES DECIR TEMPLO Qué podemos deducir sobre la arquitectura griega, a partir de esta imagen? [Texto de B. Zevi] LA ARQUITECTURA GRIEGA

Más detalles

Trabajo Práctico 2: Grecia y Roma.

Trabajo Práctico 2: Grecia y Roma. Trabajo Práctico 2: Grecia y Roma. Consigna: A partir de las clases teóricas desarrolladas realizar una investigación, respecto al arte y su forma de representar simbólicamente la realidad en las culturas

Más detalles

La civilización griega

La civilización griega La civilización griega Unidad 10 Los griegos: dónde y cuándo vivieron El mundo griego - Su origen se encuentra en la civilización cretense y en la civilización micénica - Surgió en el extremo oriental

Más detalles

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte PRESENTACIÓ Les Maletes Didàctiques Arqueonet.net A través de les Maletes Didàctiques d Arqueonet, els alumnes

Más detalles