UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS"

Transcripción

1 UNITAT 27 EL MÓN DELS GRECS On no hi ha indicacions, les il lustracions han sigut extretes de: Banco de imágenes y sonidos / J.Dulac Ibergallartu / Banco de imágenes y sonidos / 495

2 Fa uns dos mil vuit-cents anys (cap al segle VIII a.n.e.) va aparèixer la civilització grega. La civilització grega es va desenvolupar a les costes de la península Balcànica, a les illes del mar Egeu i a les costes de Turquia, i es va estendre per la Mediterrània. Els grecs s'organitzaven en petits estats anomenats polis. Totes les polis gregues estaven unides perquè tenien una mateixa llengua (el grec), una mateixa religió, una mateixa cultura. La religió dels grecs tenia molts déus i deesses que formaven una família: Zeus (déu del cel i el llamp), Hera (deessa de la família), Posidó (déu del mar), Atena (deessa de la intel ligència), Apol lo (déu de la música), Afrodita (deessa de l'amor), etc. Fa uns dos mil cinc-cents anys (al segle V a.n.e.), Atenes era la polis més important. Atenes va inventar un nou sistema de govern: la democràcia. La democràcia consistia en que tots els ciutadans podien participar en el govern. Els grecs van fer grans aportacions a la cultura ( el pensament científic, per exemple) i a l'art (el teatre, escultures com el Discòbol o edificis com el temple del Partenó, etc.). Fa uns dos mil sis-cents anys (cap al segle VI a.n.e. ) els grecs van arribar a la península Ibèrica on van fundar ciutats i van portar la seva cultura. Una d'aquestes ciutats era Empòrion (l'actual Empúries, a Catalunya). 496

3 497

4 498

5 499

6 500

7 501

8 EXERCICI 1. Escriu les paraules que falten (noms) en els espais buits del text: Fa uns dos mil vuit-cents anys va aparèixer la... grega que es va desenvolupar a les... de la... Balcànica, a les... del i a les... de Turquia, i es va estendre per la... Els... s'organitzaven en petits... anomenats... Totes les... gregues estaven unides perquè tenien una mateixa... (el...), una mateixa..., una mateixa... Els... tenien molts... i... que formaven una...:... (... del... i el...), Hera (... de la...),... (... del...),... ( deessa de la...),... (... de la...),... (... de l'...), etc. Al... V a.n.e.... va crear un... de... la..., que consistia en que tots els ciutadans podien participar en el

9 Els... van fer grans... a la... i a l'... Fa uns dos mil vuit-cents... els... van arribar a la on van fundar... i van portar la seva... Una d'aquestes... era Empòrion (l'actual...). EXERCICI 2. Relaciona amb fletxes [ ]: 503

10

11 Ll EXERCICI 3. Subratlla [ subratlla ] els noms en les oracions següents: La civilització grega es va desenvolupar a les costes de la península Balcànica a les illes del mar Egeu i a les costes de Turquia, i es va estendre per una part de la Mediterrània. Els grecs s'organitzaven en petits estats anomenats polis. Totes les polis gregues estaven unides perquè tenien una mateixa llengua (el grec), una mateixa religió, una mateixa cultura. Els grecs tenien molts déus i deesses que formaven una família: Zeus (déu del cel i del llamp), Hera (deessa de la família), Posidó (déu del mar), Atena (deessa de la intel ligència), Apol lo (déu de la música), Afrodita (deessa de l'amor), etc. Ll EXERCICI 4. Escriu els noms de l'exercici 3 en la columna corresponent: SINGULAR civilització península Balcànica cultura Apol lo PLURAL polis deesses

12 EXERCICI 5. Relaciona amb fletxes [ ]: Afrodita formaven... Els déus i deesses s'organitzaven... Els grecs era... Els grecs es va estendre la deessa de l'amor. La civilització grega es va desenvolupar perquè tenien una mateixa llengua, religió, cultura. La civilització grega estaven unides... La civilització grega era... Totes les polis gregues va aparèixer... Zeus tenien a la península Balcànica,es illes del mar Egeu i les costes de Turquia.... per la Mediterrània.... en petits estats anomenats polis.... una família.... el déu del cel i del llamp.... cap al segle VIII a.n.e.... molts déus i deesses. 506

13 Ll EXERCICI 6. Mira [ ] el dibuix i contesta les qüestions utilitzant a sobre a sota a la dreta a l'esquerra - a dins davant - darrera 507

14 508

15 Ll EXERCICI 7. En cada parella de paraules en negreta, tatxa [ incorrecta: ] la paraula La civilització grega / gregues es va desenvolupar al Mediterrani orientals / oriental i es va estendre per la Mediterrània. Els grec / grecs s'organitzaven en polis. Totes / Tots les polis gregues estaven unides perquè tenien una mateixa / mateixes cultura. La religió dels grecs tenia molta / molts déus i deesses que formaven una família / famílies: Zeus (déu del cel i el llamp), Hera (deessa / deesses de la família), Posidó (déus / déu del mar), Atena (deesses / deessa de la intel ligència), Apol lo (déu de la música / músiques), Afrodita (deessa de l'amor / amors), etc. Ll EXERCICI 8. Escriu r / rr / l / ll segons correspongui: G r ècia una famí....ia una i... a g... ega un gove... n desenvo... upa... jo pa... ticipava. l a penínsu l a Ba... cànica tu a... ibes unes i... es del ma... Egeu una cu...tu...a un ma a peníns... a e... Medite... ani Ibè... ica l a peníns... a Ba... cànica uns g... ecs una democ... àcia... a mateixa... engua...a deessa Af... odita una... e... igió amb molt... s déus una...engua difícil 509

16 EXERCICI 9. Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) C La civilització grega es va desenvolupar a les costes de la península Ibèrica i a les illes Balears. F X La civilització egípcia va aparèixer fa uns dos mil vuit-cents anys. La cultura grega es va desenvolupar a les illes del mar Egeu, costes de la península Balcànica i de l'actual Turquia. Els grecs tenien molts déus i deesses. La civilització grega es va estendre per la Mediterrània. La civilització grega va aparèixer cap al segle VIII a.n.e. Els grecs van organitzar un imperi molt gran governat per un faraó. Cada polis grega tenia la seva pròpia llengua. Els grecs s'organitzaven en petits estats anomenats polis. No hi havia res que pogués unir als grecs. Tots els estats o polis gregues estaven a l'àfrica. Tots els grecs parlaven el grec, tenien la mateixa religió i cultura. Cada polis grega tenia un déu. Els grecs no van fer grans invents. Els grecs tenien tres déus i tres deesses. Els grecs van fer grans aportacions a la cultura. Alguns déus i deesses dels antics grecs eren: Zeus, Horus i Afrodita. EXERCICI 10. Contesta les qüestions: On es va desenvolupar la cultura grega?... Quan va aparèixer la civilització grega?

17 Ll EXERCICI 11. Substitueix el símbol per la vocal i escriu el nom d'algunes preposicions: α η ι ω ου a e i o u α α - mb... d-η a - mb c α p c... p η-n d... α p η-r... n p... r c ω - ntr - α ntr... m α lgr α - t f...ns p... r α η ntr - η c... t r... f ι - ns p η r s η ns η m...lgr...t s...ns... Ll EXERCICI 12. Busca en la sopa de lletres onze preposicions de l'exercici 10. D A G H P E R U P U A I O M U Y B R D E M K G F A B S T E K R A S O R L S D R N S A N E S E G O N S T O I E N N L R B M O R U G S S I C A P A L E M V S E F O T I A R T N O C R 511

18 Ll EXERCICI 13. Escriu el verb correcte en l'espai buit de cada oració: era va crear eren Al segle V a.n.e., Atenes era la polis grega més important. van crear Atenes... un nou sistema de govern. consistia consistien La democràcia... en la participació dels ciutadans. podia podien Tots els ciutadans... participar en el govern. va arribar van arribar Els grecs... a la península Ibèrica. va fundar van fundar Els grecs... ciutats a la península Ibèrica. era va crear podia eren Els grecs... una antiga civilització. van crear Els antics grecs... una gran cultura. podien Els vaixells grecs... fer llargs viatges. Ll EXERCICI 14. Pinta [ ] de color verd els verbs en present (avui...), de color blau els verbs en passat (ahir...) i de color groc els verbs en futur (demà...): és organitzava pinta parlava retalla organitzava aixecava rentarà estava estarà estava organitzarà llegirà aixecarà crearà anirà espolsarà rentarà obrirà cuinava governarà governava llegirà aixecava tancava viatja dibuixava parla navegava pensa funda esborra navega menja governa esborra 512

19 EXERCICI 15. Marca l'opció correcta: Al segle V a.c.,atenes era la polis més petita.... més important.... més oriental. Atenes va crear un nou idioma.... sistema de govern.... sistema d'escriptura. El nou sistema de govern s'anomenava democràcia.... imperi.... monarquia. La democràcia consistia en que tots els ciutadans podien comprar aliments.... participar en el govern.... escriure i llegir. Cap al segle VIII a.n.e. els grecs van arribar a la Lluna.... península Balcànica.... península Ibèrica. A la Península Ibèrica els grecs van fundar escoles.... ciutats.... religions. A la península Ibèrica els grecs hi van portar la seva cultura.... lleons i elefants.... or i plata. Una de les ciutats fundades pels grecs en la Península Ibèrica era Atenes.... Empúries.... Madrid. L'actual ciutat d' Empúries és l'antiga Atenes.... Baetulo.... Empòrion. La ciutat d'empúries (antiga Empòrion) està a França.... Catalunya.... Grècia. 513

20 EXERCICI 16. Ordena els fragments i escriu les oracions: Atenes la polis més important - del segle V a.n.e.. - era Atenes era la polis més... un nou sistema Atenes de govern. - anomenat democràcia - va crear Atenes va... tots els ciutadans poden participar En la democràcia en el govern. En la... Espanya - una democràcia. - és... EXERCICI 17. Completa el mapa: 514

21 EXERCICI 18. Descobreix els noms d'alguns déus i deesses de Grècia substituint la lletra grega per la llatina: L'alfabet grec / L'abecedari llatí Αα Ββ Γγ Δδ ε Aa Bb Gg Dd Νν ξ Οο Nn Xx Oo ζ Ηη Θθ Ιι Κκ Λλ Μμ Ee Ee Zz Ii Kk Ll Mm Ππ Ρ ρ Σ ςσ Ττ Υυ φ Χχ Ψψ Ωω Pp Rr It Yy Xx Ff Oo Ss 515

22 EXERCICI 19. Ves al retallable de la pàgina 525, retalla [ enganxa'ls ] els dibuixos i on correspongui: Déu del cel i del llamp Déu del mar Déu de la música i el Sol Deessa de la intel ligència Deessa de la família Deessa de l'agricultura Déu de l'infern Deessa de l'amor 516

23 Ll EXERCICI 20. Enllaça [ Ll EXERCICI 21. Porta el vaixell a Atenes seguint la ruta dels verbs: ] les paraules per ordre alfabètic: 517

24 EXERCICI 22. Contesta les qüestions: On es va desenvolupar la civilització grega? La civilització grega es va desenvolupar a les costes de Quants déus i deesses tenien els grecs? Els grecs tenien... Qui era el déu del cel i del llamps? El déu del cel i... Qui era la deessa de la intel ligència? La deessa... Com s'anomenava la deessa grega de la família? La deessa grega... Quina era la polis més important al segle V a.n.e.? La polis més... Quan van arribar els grecs a la Península Ibèrica? Els grecs... Com s'anomenava la ciutat que van fundar a Catalunya? La ciutat que

25 EXERCICI 23 (REPÀS). Soluciona aquests mots encreuats:

26 EXERCICI 24 (REPÀS). En cada grup d'afirmacions, subratlla [ subratlla ] la correcta: La civilització egípcia va aparèixer fa uns dos mil vuit-cents anys. La civilització grega va aparèixer fa uns dos mil vuit-cents anys. Fa uns dos-cents mil anys va aparèixer la civilització grega. Els grecs s'organitzaven en grans estats anomenats polis. El grecs estaven organitzats en petits estats anomenats regnes. Els petits estats grecs s'anomenaven polis Totes les polis gregues estaven unides perquè tenien una mateixa cultura. Tots els grecs estaven units perquè tenien els mateixos diners. Les polis estaven unides perquè tenien el mateix idioma i el mateix faraó. La religió dels grecs tenia pocs fidels. Els grecs tenien tres déus i tres deesses. Els grecs tenien molts déus i deesses. Atenes va inventar un nou sistema de govern: la monarquia. La democràcia va ser inventada a Atenes cap al segle V a.n.e. La democràcia va ser un invent d'atenes cap al segle VIII a.n.e. La democràcia és que tots els ciutadans puguin participar en el govern. La democràcia consistia en que molts ciutadans podien governar. La democràcia consistia en el govern de les dones. Els grecs van fer grans aportacions a la cultura i a l'art. No hi ha obres d'art fetes pels grecs. Els grecs van construir piràmides. Els grecs no van arribar a la península Ibèrica. A la península Ibèrica hi ha ciutats fundades pels grecs (per exemple, Empúries). Els grecs no van arribar a la península de Florida on van fundar ciutats. 520

27 EXERCICI 25 (REPÀS). Relaciona amb fletxes [ ]: Zeus Déu de la música Hera Deessa de la intel ligència Posidó Déu del cel i del llamp Atena Deessa de l'agricultura Apol lo Deessa de l'amor Afrodita Déu del mar Demèter Deessa de la família 521

28 la civilització grega els déus la península Balcànica les deesses la península Ibèrica la democràcia el mar Mediterrani un estat la llengua el govern la religió un ciutadà fundar una escultura 522

29 project= %E8cia+i+Roma Mira [ ] i podràs aprendre més sobre els grecs antics. Mira [ ] i veuràs com era l'antiga Grècia (castellà) Mira [ ] i podràs practicar amb els déus i les deesses de Grècia antiga (anglès). 523

30 524

31 RETALLABLE 525

32 526

UNITAT 8 EL CLIMA (1)

UNITAT 8 EL CLIMA (1) UNITT 8 EL CLIM (1) On no hi ha indicacions, les il lustracions han sigut extretes de: Banco de imágenes y sonidos / http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/ 137 138 139 Completa el vocabulari fent un dibuix

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 13 (tretze) LA LÍNIA DEL TEMPS Dels primers caçadors al temps actual Nom i cognoms 4t curs L ORIGEN DE LA TERRA Al principi es va formar la terra. Desprès

Más detalles

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas PROPOSTA DIDÀCTICA Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR:

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura

Más detalles

El verb: temps i mode

El verb: temps i mode Nom i cognoms: Data: PRÀCTICA El verb: temps i mode El verb informa del temps en què passen els fets o estats: passat o pretèrit: l acció o estat ja ha passat. present: l acció o estat del verb passa ara.

Más detalles

Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà

Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà Escriu els números del 1 al 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 XXVII XLV IX XL XIX V XII I I XLII XXXIII XVII LVI XXXVIII XXXVIII XCI LVIII VII XIII 203

Más detalles

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Activitats de repàs DIVISIBILITAT Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves

Más detalles

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Llengua catalana

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Llengua catalana CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Llengua catalana PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ. Llengua catalana Convocatòria ordinària. 2004. COMPRENSIÓ LECTORA

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar

Más detalles

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció. 2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Educació

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Unitat 10: La ciutat (Usuari bàsic A) Pilar Arnáiz Gemma Carreras Fefa Gómez Rosa M. Via David Martínez (il lustrador) Generalitat de Catalunya Departament d Educació 1. Observa: LA CIUTAT EL CARRER UNA

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una

Más detalles

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU 1r ESO Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_05_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_deures

Más detalles

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat

Más detalles

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns

Más detalles

La visió de l'univers a través de la història

La visió de l'univers a través de la història La visió de l'univers a través de la història Les societats primitives ja es preguntaven quin va ser l'origen de l'univers, però les respostes a aquesta pregunta no tenien cap fonament científic, sinó

Más detalles

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS TEMA 8 ELS REIS CATÒLICS TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS LA MONARQUIA AUTORITÀRIA : ELS REIS CATÒLICS 1.- Pinta els diferents regnes peninsulars amb els mateixos colors del mapa de la pàg. 130. Pàgs.

Más detalles

1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA

1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA L ARQUITECTURA RACIONALISTA A GIRONA. 1 1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA Cap als anys 30 es produeix una ruptura amb les tendències arquitectòniques del moment. La nova arquitectura s'acosta a la proporcionalitat

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Educació

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Unitat 4: Els vestits (Usuari bàsic A) Pilar Arnáiz Gemma Carreras Fefa Gómez Rosa M. Via David Martínez (il lustrador) Generalitat de Catalunya Departament d Educació 1. Observa 1. L ANORAC 2. LES BOTES

Más detalles

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell EL PARC GÜELL Història del Parc Güell Antoni Gaudí va construir el Parc Güell a la Muntanya Pelada cap a l any 1900 (principis del segle XX). La Muntanya Pelada és al nord del barri de Gràcia. A l any

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació Sèries del Quinzet. Proves d avaluació INSTRUCCIONS Les proves d avaluació de l aprenentatge del Quinzet estan dissenyades per fer l avaluació interna del centre. Aquestes proves, seguint les directrius

Más detalles

ET REGALARÉ TOTES LES ESTRELLES DEL CEL

ET REGALARÉ TOTES LES ESTRELLES DEL CEL ET REGALARÉ TOTES LES ESTRELLES DEL CEL ET REGALARÉ TOTES LES ESTRELLES DEL CEL Informació per al professorat Et regalaré totes les estrelles del cel és una activitat amb propostes didàctiques elaborada

Más detalles

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan

Más detalles

3r d ESO ME SOBREN PARAULES

3r d ESO ME SOBREN PARAULES Antònia Font és un grup de música mallorquí nascut el 1997, que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu d'antònia

Más detalles

Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria

Parc del Laberint. Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria Parc del Laberint Material didàctic complementari Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria Parc del Laberint Índex Material didàctic - Parc del Laberint 1 Mitologia al Parc del Laberint 2 Itinerari

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

Unitat 5: La família

Unitat 5: La família Direcció General d Ordenació i Innovació Educativa Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social Llibre del professor Unitat 5: La família Pilar Arnáiz Gemma Carreras Fefa Gómez Rosa M. Via David Martínez

Más detalles

EUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia.

EUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia. EUROPA (2ª part) Realitza les següents activitats, per ordre, cercant la informació a les pàgines webs recomanades o al llibre de Coneixement del medi. 1. A classe, vam llegir les principals activitats

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

LES EMPÚRIES D EN MÀRIUS

LES EMPÚRIES D EN MÀRIUS Camp d Aprenentatge Empúries LES EMPÚRIES D EN MÀRIUS DOSSIER DE TREBALL Nom i cognoms: Centre: Data: Camp d Aprenentatge Empúries Ruïnes d Empúries-2 Situa en aquest eix cronològic els principals fets

Más detalles

L HORA DE LA GRAMÀTICA

L HORA DE LA GRAMÀTICA L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!

Más detalles

Barques de paper, Salvador Espriu

Barques de paper, Salvador Espriu AUDICIÓ Escolta la següent cançó amb els ulls tancats. Explica breument les sensacions que t ha produït la cançó. És més aviat alegre o trista? De tots aquests termes musicals pinta els que indiquen estats

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Convocatòria 05/09

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Convocatòria 05/09 Cognoms i nom: Data: Núm. DNI / NIE: ÀMBIT SOCIAL 1. Imagineu-vos que empreneu un viatge per Europa. La ruta marcada que seguireu és la que trobeu al mapa inferior. En primer lloc, us caldrà saber quins

Más detalles

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements

Más detalles

L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana

L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana NOM: CURS: 2013-2014 6è E.P. L ús de l escriptura marca un punt determinant en el pas de la prehistòria a l edat antiga. L escriptura

Más detalles

REPÀS DE VOCALS I DIFTONGS

REPÀS DE VOCALS I DIFTONGS QUADERN LLEVANT 6 PROJECTE D INNOVACIÓ PEDAGÒGICA 07-08 REPÀS DE VOCALS I DIFTONGS NOM: Material confeccionat per: Montse Rodés Antoni Caralt Il lustracions: Roser Cussó 1 PRÒLEG Els Quaderns que us presentem

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

PROJECTE D INNOVACIÓ PEDAGÒGICA QUADERN LLEVANT 8 FEM LA. Material confeccionat per: Montse Rodés Antoni Caralt Il lustracions: NOM: Roser Cussó

PROJECTE D INNOVACIÓ PEDAGÒGICA QUADERN LLEVANT 8 FEM LA. Material confeccionat per: Montse Rodés Antoni Caralt Il lustracions: NOM: Roser Cussó PROJECTE D INNOVACIÓ PEDAGÒGICA 07-08 QUADERN LLEVANT 8 FEM LA NOM: Material confeccionat per: Montse Rodés Antoni Caralt Il lustracions: 1 Roser Cussó PRÒLEG Els Quaderns que us presentem són una proposta

Más detalles

Els sistema solar 1r d ESO Fina Vert

Els sistema solar 1r d ESO Fina Vert EL SISTEMA SOLAR Què recordes? Origen i components Els rodamons Planetes? Quins? Altres viatgers Què recordes? Activitat 1.- Què recordes? a) Dibuixa el Sistema Solar amb tots els seus components que recordis

Más detalles

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0? ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

El relleu peninsular. La Meseta Central

El relleu peninsular. La Meseta Central El relleu peninsular. La Meseta Central Recorda Al centre de la Península hi ha l altiplà de la Meseta Central. Les muntanyes de l interior de la Meseta són el Sistema Central i els Montes de Toledo. El

Más detalles

D on vénen els nostres noms? Quaderns didàctics Cicle inicial de Primària. Quadern de l alumne. Nom: Classe: Edita. Continguts

D on vénen els nostres noms? Quaderns didàctics Cicle inicial de Primària. Quadern de l alumne. Nom: Classe: Edita. Continguts Quaderns didàctics Cicle inicial de Primària Quadern de l alumne D on vénen els nostres noms? Edita Nom: Classe: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Continguts Disseny

Más detalles

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant: ELS PRONOMS FEBLES 1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recordo apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me A més, prenen diferents

Más detalles

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius: UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents

Más detalles

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu desenvolupament personal i social. Els experiments i activitats

Más detalles

La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins.

La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins. Vitrina de paleontologia del Museu Comarcal de Manresa La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins. L existència d un antic mar on els rius abocaven els

Más detalles

C. SOCIALS INSTRUCCIONS DE LA PROVA

C. SOCIALS INSTRUCCIONS DE LA PROVA C. SOCIALS INSTRUCCIONS DE LA PROVA PROVES D ACCÉS A GRAU MITJÀ Convocatòria maig 2014 VERSIÓ EN CATALÀ Disposau d 1 hora per fer la prova. Heu de contestar al mateix full a l espai per a cada pregunta.

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN 2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat els alumnes

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Quants capítols té La torre? Apunta n els títols: 2 Si tenim en compte que Gustave Eiffel mor el 1926, què deuen tenir de diferent el primer i el darrer capítol

Más detalles

Interferències lingüístiques

Interferències lingüístiques Interferències lingüístiques L ús habitual de dues o més llengües pot provocar fàcilment interferències lingüístiques, és a dir, la substitució de la paraula adequada (per exemple, malaltia) per l equivalent

Más detalles

LA VIDA DE! TUTANKAMON

LA VIDA DE! TUTANKAMON LA VIDA DE! TUTANKAMON Jo, TUTANKAMON Vaig néixer l any 1345 ac, a Egipte, en l època de l Imperi Nou. IMPERI ANTIC IMPERI MITJÀ IMPERI NOU ÈPOCA TARDANA Tutankamon (1345 1325 ac) La meva infància va estar

Más detalles

QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc

QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc ELS ROMANS ÍNDEX QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda

Más detalles

TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS

TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS Què són els jocs i esports alternatius? Tenen les següents característiques: Tenen un caràcter lúdic o recreatiu. Tenen regles simples. S'usen materials no convencionals.

Más detalles

Instal lació de l aplicació 2xRDP:

Instal lació de l aplicació 2xRDP: Instal lació de l aplicació 2xRDP: Per poder accedir als programes de Suport al núvol tenim dos mitjans: Accés a través del programa 2xRDP: En primer lloc podem accedir-hi instal lant el programa 2x RDP,

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb

Más detalles

UNITAT 2. CIUTATS I GENT

UNITAT 2. CIUTATS I GENT UNITAT 2. CIUTATS I GENT LA FAMÍLIA El pare, la mare, els pares, les mares el fill, la filla, els fills, les filles L avi, l àvia, els avis, les àvies el nét, la néta, els néts, les nétes El germà, la

Más detalles

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE

Más detalles

Dossier de recuperació Ciències Socials

Dossier de recuperació Ciències Socials Dossier de recuperació Ciències Socials 1er ESO Curs: 2011-2012 El dossier s ha d entregar en un quadern ben presentat escrit a ordinador o a mà el dia de l examen de recuperació de Setembre. El dossier

Más detalles

EXERCICI 6 PICASA PICASA.

EXERCICI 6 PICASA PICASA. EXERCICI 6 PICASA Es tracta de crear i compartir 3 àlbums online utilitzant Picasa Web Álbums i les 3 carpetes de fotos que trobaràs comprimides al costat de l exercici i que, abans de començar, descarregaràs

Más detalles

Fitxes de repàs UNITAT 4

Fitxes de repàs UNITAT 4 CEIP Lucentum Curs 2013-2014 Fitxes de repàs UNITAT 4 Nom Data: 1) Roques, rierol, pluja, arena, núvols, aire 2) Roure, aranyes, herba, esquirols, mosques, ocell, raboses, ratolins, bolets, bacteris Perque

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA

IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA Dins de la flexió atemàtica hem vist substantius: - en oclusiva: labial (), gutural () i dental ) - nasal ()

Más detalles

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ

Más detalles

Fem un correu electrónic!! ( )

Fem un correu electrónic!! ( ) Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es

Más detalles

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 L L E N G U A C A T A L A N A S È R I E 2 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT QUALIFICACIÓ COGNOMS

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 11 (onze) EL TREBALL I ELS SECTORS DE PRODUCCIÓ Nom i cognoms. 3r curs RAMADERIA AGRICULTURA SECTOR PRIMARI PESCA MINERIA EXPLOTACIÓ DE BOSCOS Completa:

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

GCompris (conjunt de jocs educatius)

GCompris (conjunt de jocs educatius) GCompris (conjunt de jocs educatius) GCompris forma part del programari educatiu que inclou la Linkat. És una col lecció d'aplicacions educatives per a nens i nenes d'educació infantil i cicle inicial

Más detalles

Escola Miquel Bleach PROGRAMACIÓ D AULA

Escola Miquel Bleach PROGRAMACIÓ D AULA Escola Miquel Bleach PROGRAMACIÓ D AULA TÍTOL UP: Paraules i frases amb els fruits de la tardor CURS: 1er Prim INTRODUCCIÓ: ÀREA: Llengua Catalana És un treball sobre l estudi dels fruits de la tardor,

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas Si ja tens un NIU, no has de tornar-te a registrar. Pots accedir a la inscripció directament. Només has de validar el teu NIU i la teva paraula de pas al requadre que hi ha a la dreta de la pantalla: Si

Más detalles

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja. ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB

Más detalles

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació

Más detalles

PROPOSTA DIDÀCTICA. El meu nom és un poema. Dibuixos de Toni Cabo. Mercé Viana i Carme Miquel

PROPOSTA DIDÀCTICA. El meu nom és un poema. Dibuixos de Toni Cabo. Mercé Viana i Carme Miquel PROPOSTA DIDÀCTICA El meu nom és un poema Mercé Viana i Carme Miquel Dibuixos de Toni Cabo FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA:... AUTORES:... IL LUSTRADOR:... EDICIONS BROMERA COL LECCIÓ:... SÈRIE:... NÚM.:...

Más detalles

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS Miró, els símbols i els colors. Picasso, els sentiments i les emocions. EN JOAN MIRÓ VA NÈIXER A BARCELONA, EL 20 D ABRIL DE L ANY 1893. EL SEU PARE ES DEIA MIQUEL,

Más detalles

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA Primera fase (Catalunya) 10 de desembre de 1999, de 16 a 0h. 1. Amb quadrats i triangles equilàters de costat unitat es poden construir polígons convexos. Per exemple, es poden

Más detalles

1.Noms típics catalans. Quin article porten?

1.Noms típics catalans. Quin article porten? 1.Noms típics catalans. Quin article porten? JORDI MERITXELL JOSEP ROSA LAIA MARIA ORIOL MARTÍ POL MARÇAL VINYET MONTSERRAT JOSEFINA MERCÈ ANDREU JOAN MARTA GLÒRIA MIREIA Quins són els noms típics del

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica * Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla

Más detalles

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no

Más detalles

JEURE, TREURE, NÉIXER

JEURE, TREURE, NÉIXER Verbs irregulars Els verbs de la primera i de la tercera conjugació són tots regulars, com a molt podem trobar algunes alternances ortogràfiques (busca, busques, puja, puges, caça, caces). El verb anar

Más detalles

La rateta que escombrava l escaleta

La rateta que escombrava l escaleta Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: La rateta que escombrava l escaleta Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit

Más detalles

LA MEIOSI. A quina etapa de la vida de la cèl lula creieu que s'ha produït la duplicació?

LA MEIOSI. A quina etapa de la vida de la cèl lula creieu que s'ha produït la duplicació? LA MEIOSI El procés 1 La meiosi és el tipus de divisió cel lular que es produeix en cèl lules especialitzades relacionades amb processos sexuals. Per exemple, en els aparells reproductors dels animals

Más detalles

LLEGENDA DE LA MARANYOTA

LLEGENDA DE LA MARANYOTA LLEGENDA DE LA MARANYOTA Ja fa molts anys, quan el soroll de la vida feudal mullava els carrers d'aquest poble, el castell va ser l'escenari d'una tragèdia. En aquell temps, Mara, la fetillera del senyor,

Más detalles

Parla n amb algú de confiança. Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote

Parla n amb algú de confiança. Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote Parla n amb algú de confiança Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote El vídeo del Consell d Europa titulat Parla n amb algú de confiança tracta essencialment els abusos sexuals comesos

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres 2 Full de treball A Màgia i matemàtiques? Li has demanat alguna vegada a un amic que li pots endevinar un nombre fen diverses operacions? A.1 Comencem amb un exemple, agafa la calculadora i: a) Pensa un

Más detalles

TEMA 3 LA LITOSFERA TEMA 3. LA LITOSFERA

TEMA 3 LA LITOSFERA TEMA 3. LA LITOSFERA TEMA 3 LA LITOSFERA Introducció. Segons la seva composició química la Terra presenta tres capes anomenades escorça,mantell i nucli. Nosaltres vivim sobre l'escorça i, per tant, és aquesta capa la que ens

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles