Interferències lingüístiques

Transcripción

1 Interferències lingüístiques L ús habitual de dues o més llengües pot provocar fàcilment interferències lingüístiques, és a dir, la substitució de la paraula adequada (per exemple, malaltia) per l equivalent en una altra llengua (en aquest cas, enfermetat). Les interferències tant es poden produir en l ús de les paraules, com en l ús de les locucions, les frases fetes, els refranys, les estructures gramaticals, etc. Té una enfermetat molt greu. Menys mal que no vas venir! Jo no hi tinc res que veure. Ningú no s ha donat compte. Té una malaltia molt greu. Sort que no vas venir! Jo no hi tinc res a veure. Ningú no se n ha adonat.

2 1. Fixa t en l entrada del diccionari i, després, tradueix les frases de més avall. poner v tr 1 [colocar] posar. 2 [preparar, montar] parar. Poner la mesa, parar taula. 3 [las aves] pondre. 4 [una película] fer. 5 [ponerse los astros] pondre s. 6 [ponerse en un sitio] plantar-se. 7 [oponerse] ficar-se. a. Tú te encargas de poner la mesa. b. En la televisión, hoy ponen una película muy interesante. c. El sol se ha puesto a las siete y media. d. Tú, no te pongas con nadie. e. Se pone en Soria en cuatro horas. f. Ahora las gallinas ponen más que antes. 2. Fixa t en l entrada de diccionari i, després, tradueix les frases de més avall. dar v tr 1 donar, lliurar. 2 [olor, vergüenza, una fiesta, una clase, un beso, un salto, una película] fer. 3 [las horas, el sol] tocar. 4 [dar con] trobar. 5 no dar una no encertar-ne ni una. 6 qué más da! tant se val!, tant li fa! 7 darse cuenta adonar-se. a. Ven, dame un beso. b. No, me da vergüenza. c. En esta habitación no da el sol. d. No te das cuenta del error? e. Han dado las seis. f. Dimos con la solución. g. No das una. 3. Tradueix al català aquestes expressions. a. Una caja de manzanas. / Una caja de cerillas. b. Dime tu dirección. / En dirección a Sabadell. c. Una hoja de roble. / Una hoja de papel. d. Probarse unos zapatos. / Probar un plato. / Probar un coche. e. La policía de tráfico. / Tráfico de drogas.

3 4. En cadascuna de les frases següents hi ha una interferència del castellà (castellanisme). Identifica-la i substitueix-la per la paraula catalana correcta. a. Organitzarem un torneig d ajedrez en què podran participar totes les escoles de la comarca. b. En la fitxa d inscripció hi has d escriure tots els datos personals. c. Vigila! Els frenos del cotxe estan espatllats. d. La font fa un chorro d aigua com el puny. e. Escolta, ens pots guardar el puesto? Ara venim. f. Sovint m he arrepentit de no haver-te fet cas. 5. Les interferències es poden produir també en el gènere d algunes paraules quan no coincideixen en les dues llengües. Per exemple: el front / la frente; el dubte / la duda; les postres / el postre; la xocolata / el chocolate. Escriu la traducció de les paraules que hi ha entre parèntesis. a. En l accident va perdre (dos dientes). b. (La corriente) del riu es va endur el pont. c. Cal respectar (todas las señales) de trànsit. d. El poliesportiu és (a las afueras) del poble. e. Ens pot dur (la cuenta) del sopar, si us plau? f. El terratrèmol ha causat (muchos destrozos). g. (El resplendor) de l incendi es veu des de lluny. 6. Les interferències del castellà són molt freqüents en certes perífrasis verbals. Per evitar-les, fixa t bé en aquestes equivalències: tengo que ir a... hay que ir a... es preciso que... es de suponer que... acabará por hacerlo serán las diez he d anar a... s ha d anar a... cal que... cal suposar que... al final ho farà deuen ser les deu

4 Completa les oracions següents amb les formes anteriors, sense repetir-ne cap. a. Si volem sortir a les set, ens (llevar) abans de les sis. b. Aquests documents (presentar) a la secretaria abans del dia 10. c. Puc fer-ho jo tot sol. No (ajudar-me) ningú. d. Si no es demostra la seva culpabilitat, (suposar) que és innocent. e. Si ho intentes cada dia, (aconseguir). f. El sol ja va molt baix (ser) més tard de les sis. 7. La paraula castellana algo interfereix sovint en expressions catalanes. Segons el sentit que tingui, podem evitar-la dient alguna cosa, res, una mica, o algun motiu. Corregeix les frases següents utilitzant en cada cas l expressió adequada. a. Algo haurem de fer! b. Necessites algo? c. Si no vol venir, deu ser per algo. d. L he vist algo decebut. 8. Copia les frases següents i omple els buits amb la traducció al català de les paraules castellanes que hi ha entre parèntesis. a. Li fa mal l (hombro) dreta. b. Colpeja el cavall amb un (látigo). c. Canviaran el (letrero) del carrer. d. El nen ens feia (muecas). e. No s han (enterado) de la notícia fins ara. f. Passa la cadena i posa-hi el (candado). g. (Ojalá) que demà no plogui. h. Tens totes les (datos) per resoldre el problema. i. Aquest cel tan fosc amenaça (tormenta). j. Cauen (copos) de neu. k. La pluja ens ha deixat ben (empapados). l. En aquest descampat no hi ha (alumbrado) públic.

5 m. Un camió ha xocat contra un (farola) del passeig. n. Abans, en aquesta plaça, hi havia l (matadero). o. L (enchufe) de l aspirador s ha fet malbé. 9. Tradueix les expressions següents. a. Me duelen los oídos. / Tiene oído para la música. b. Se encuentra en su medio natural. / Qué medios ha empleado para conseguirlo? / El curso medio de un río. c. Un estanque grande. / El pez grande se come al chico. d. Quieres algo? / Está algo mejor. e. Sentía más bien compasión que miedo. / Tratan bien a los clientes. / Está bien agotado. / Bien es cierto que fue él. / Ya está bien! 10. Substitueix els castellanismes per la paraula catalana adequada. a. Han tancat tota la finca amb una alambrada. b. Encara no he lograt reparar el sortidor. c. Vam passar per una carretera plena de curves. d. No cal passar pel poble; pots agafar el desvío. e. En aquesta escola hi ha uns pasillos molt estrets. f. M he fet un lío i no sé com sortir-me n. g. Baixa la basura al contenidor després de sopar.