Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES

Transcripción

1 Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES

2 Dades bàsiques Autor: Praxíteles ( ac) Cronologia: ac Material i tècnica: Talla de marbre Forma: Grup de figures dempeus exemptes Mides: 2,13 m d alçada Ubicació original: Temple d Hera, a Olímpia, trobat en les excavacions del 1877 Ubicació actual: Museu Arqueològic d Olímpia (Grècia)

3 Breu biografia Fill del també escultor Cefisòdot el Vell, Praxíteles va obtenir un gran reconeixement en la seva època i va aconseguir aplegar una petita fortuna gràcies a la seva feina. Va ser l introductor de la sinuositat de les figures dempeus, amb l anomenada corba praxiteliana, i el primer que va representar un nu femení, l Afrodita de Cnidos.

4 Descripció formal Iconografia Segons l escriptor llat Plini, sembla que va ser ideada per Cefisòdot el Vell, pare de Praxíteles. Hermes entreté el seu germanastre Dionís amb un goym de raïm (Dionís serà el futur déu del vi) durant el viatge emprès per anar a veure els reis d Orcomen, Atamant i Ino. Tots dos són fills il legíyms de Zeus, i Hera, l esposa de Zeus, engelosida per les infidelitats dels seu marit, se n vol venjar per mitjà de l infant Dionís. Per aquest moyu Hermes intenta que els reis d Orcomen l amaguin. Les còpies romanes han permès als experts reconstruir la història d aquesta escultura grega.

5 Descripció formal Funció i composició Relació amb l entorn Té una funció religiosa, ja que es tractava d un exvot. La seva composició és tancada. Apareix un marcat contrast entre la corba praxiteliana de la figura d Hermes (la qual li dóna una sensació de moviment malgrat que està dempeus) i el tronc de l arbre amb la túnica i la figura de Dionís, que són ver=cals. L escultura estava situada al temple d Hera amb altres exvots provinents de donacions dels fidels com a agraïment pels favors concedits.

6 Descripció formal Recursos tècnics L acabat superficial molt polit dóna una textura perlada. La uylització de la corba praxiteliana és un dels recursos tècnics més importants de l obra. Destaca la musculatura d Hermes, molt equilibrada i perfecta, però irreal. En el cas del nen Dionís, s hi ha aplicat el cànon 1/7, la qual cosa fa que quedi desproporcionat, perquè els nens tenen el cap més gros que els adults. Com que no hi havia tradició de representar nens, Praxíteles no té cap referent i va mostrar mancances en aquest senyt. La roba sobre l arbre té un caient natural que no presenten les robes esculpides de la primera generació d escultors clàssics.

7 Significat Forma i funció, iconologia La corba praxiteliana i la recerca de la realitat idealitzada són caracterísyques del classicisme, fet que provoca que les figures siguin inexpressives, sense pathos. A mesura que evolucionava, l escultura grega buscava cada cop més la perfecció de les imatges. Si tenim present que la majoria d escultures es feien per donar als santuaris o a les ciutats, entendrem que es busqués el màxim realisme com a símbol de representa=vitat. El conjunt és dualista, ja que contraposa la perfecció, la maduresa i l equilibri d Hermes amb la imperfecció, la immaduresa i el desequilibri de Dionís. De fet, és el símbol del món, ja que Hermes juga amb el nen de la mateixa manera que els Déus juguen amb el dest dels humans.

8 Significat La mitologia era la base de la civilització grega i l art, una de les seves referències a l hora d explicar allò que els envoltava, a més de la filosofia. Les figures d aquest conjunt escultòric segueixen la tendència de segon classicisme del període clàssic, en què es perseguia la representació de la realitat d una manera idealitzada fruit d un antropocentrisme. Hi ha estudis que jusyfiquen aquesta obra com a homenatge de la pau entre Elis I Arcàdia, ja que Dionís era el patró de la primera i Hermes el patró de la segona. Extret de : DOMÈNECH, A. Història de l art. Batxillerat. Ed. Teide, 2003