UNITAT 1. LA CIVILITZACIÓ ROMANA

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "UNITAT 1. LA CIVILITZACIÓ ROMANA"

Purificación Aguirre Revuelta
hace 6 años
Vistas:

1 UNITAT 1. LA CIVILITZACIÓ ROMANA HISTÒRIA 2n ESO

2 ELS ORÍGENS DE ROMA Al s. VIII a.c. Vivien a la Península Itàlica diversos pobles: llatins (laci) i etruscos (centre i nord). Història i llegenda es barregen en la fundació de Roma per Ròmul l any 753 a.c. Durant la Monarquia ( a.c.) Roma va tenir set reis i va viure sota l influx etrusc del nord. Economia: agricultura, ramaderia i comerç (cruïlla). Les famílies (gens) es reunien formant tribus. La societat es dividia en patricis (famílies riques) i plebeus (estrangers, pagesos, comerciants i artesans). El domini etrusc, que afavoria els plebeus, provocà una revolta patrícia que els expulsà de Roma el 509 a.c.

14 LA ROMA REPUBLICANA L expulsió dels reis etruscos inicia la República (509a.C.), que comptà amb 3 institucions: magistrats, comicis i Senat. La República era una oligarquia patrícia, i les votacions en els comicis es feien per classes socials (no democràtiques). Els pebleus eren discriminats al govern, en canvi pagaven impostos i formaven part de l exèrcit (desigualtats socials). Milloraren a partir del S. V amb la figura del tribú de la plebs i la compilació de la Llei de les dotze taules. Els no-ciutadans: els esclaus (feines més dures), que es convertien en lliberts si eren alliberats pels amos. Problemes greus: les lluites entre patricis i plebeus i les guerres púniques.

20 LA CONQUESTA DEL MEDITERRANI Conquesta de la Península Itàlica (500 i el 250 a. C.). Roma es va enfrontar a Cartago en les guerres púniques, pel sud d Itàlia ( a.c.). Entre els segles II i I a. C. Roma acabà de conquerir tota la Mediterrània, formant un gran imperi. Administració en províncies: governadors i funcionaris. Més enllà del limes i les muralles hi havia pobles bàrbars. Desigualtats socials: de les conquestes se n aprofitaren els cavallers i els patricis, mentre els pagesos s arruinaren. Revoltes de la pleb (els Grac) i esclaus (Espartaco), Ss II-I. La inestabilitat política dugué a confiar el poder als dictadors (J. Cèsar), que se l disputaren en guerres civils.

25 LA ROMA IMPERIAL Començà quan el Senat atorgà a Octavi August plens poders civils, militars i religiosos el 27 a. C. Durant la pax romana l imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat (Ss II i I a. C.). Caracal la estengué el dret de ciutadania el 212 a. C. L imperi entra en crisi a partir del segle III d. C.: fronteres insegures (bàrbars), desordres polítics, complots militars, usurpadors, falta d esclaus, estancament del comerç, etc. El segle V van penetrar les tribus germàniques, fins que el 476 d. C. Odoacre (rei hèrul) destitueix Ròmul Augústul. Els pobles invasors (sueus, vàndals, ostrogots, visigots, etc.) fundaren regnes independents en les diferents províncies.

34 LA VIDA QUOTIDIANA Una societat desigual dividida en ciutadans (participen en la politica) i no ciutadans (lliures, esclaus i lliberts). Les dones, mai ciutadanes, eren sempre tutelades per un home i el seu paper fonamental era criar i la llar. Economia pròspera: agricultura (blat, vinya i olivera), artesania, mineria i comerç (calçades i monedes). Dieta molt senzilla amb aliments bàsics (pa, verdures, fruita, peix, oli, vi, garum, carn, fruits secs, mel, etc.). El vestit: túnica, toga (ciutadans) amb fermalls, sabates de pell per als homes; estola, vel, pentinats i joies les dones. Treball: matinaven i treballaven fins al migdia perqué desprès de dinar es dedicaven a l oci (circ, termes, etc.).

42 LA RELIGIÓ A ROMA Els romans adoptaren la mitologia grega i els seus déus. S imposà el culte imperial (religió oficial) com a fidelitat a Roma i a l emperador al segle I a. C. El culte als déus de la llar (lars, penats, manes) al larari. Neix el cristianisme a Palestina (s. I), on els hebreus (judaisme) retien culte a Jahvé i esperaven el messies. Jessús de Natzaret ensenya, predica la Bona Nova (Evangeli) i es proclama l Ungit de Déu (Crist). Els hebreus i la Bíblia: l èxode, l Arca d l Aliança, la pàsqua,el Mur de les Lamentacions, la diàspora. El cristianisme es difon entre els gentils (Pau de Tars). Persecució, organització i oficialitat (Constantí, Teodosi).

50 ART I ARQUITECTURA Els romans eren grans enginyers i constructors que van destacar en les obres públiques pel sentit pràctic. Imiten models grecs (arquitectura adovellada, temples,...) i aporten l arc, la volta i la cúpula etrusques. Aporten dos materials nous: el ciment i el formigó. Les ciutats: planta rectangular, traçat hipodàmic, muralla, torres, cardo, decumanus, fòrum, capitoli,... Diferents tipus d habitatge: domus, ínsulae i vil les, regadiu, latifundis, premses, molins, esclaus, arada, etc.). Obres públiques: calçades, ponts, aqüeductes, basíliques, termes, teatres, circs, amfiteatres, columnes, mausoleus,... Arts: escultura,mosaics, frescos, relleus, retrats realistes...

51 LA IBÈRIA PREROMANA Formada per colònies fenícies i gregues, celtes i ibers, que establiren contactes durant el primer mil lenni a. C. Poblats ibers emmurallats amb carrers i cases quadrades. Societat dels ibers organitzada en tribus amb rei o reietó, nobles, guerrers, pagesos, comerciants, artesans i esclaus. Economia dels ibers: agricultura, ramaderia, mineria, artesania, comerç (intercanvis, moneda). Religió ibera: santuaris, dames oferents(divinitat), urnes. La vida celta: poblats (castres) i tribus ( famílies i clans). Economia celta autosuficient: pasturatge (principal), agricultura, caça, metal lúrgia (bronze i ferro, art). Analfabetisme, druides (culte als astres) i incineració.

61 LA HISPÀNIA ROMANA La topada entre romans i cartaginesos en l expansió pel mediterrani (s. IIIa. C.) acabá amb les guerres púniques. Ocupació de la Península en tres fases: 1. Mediterrània, Ebre i Guadalquivir ( a. C.). 2. Meseta i oposcició de Viriat i Numància ( a. C.). 3. Nord peninsular amb Octavi August (29-19 a. C.). Divisió en provincies amb governador (Bètica, Lusitània, Tarraconense, Gal lècia i Cartaginense, al s. III d. C). Societat: lliures (patricis, indígenes i plebs) i esclaus. Economia: agricultura (triada mediterrània, guaret, arada, regadiu, latifundi), metall, indústria i comerç. La romanització: llatí, dret romà, religió, ciutats i art.

70 LA CATALUNYA ROMANA Dominació de la cultura ibèrica (segles VI-I a. C.), relació entre els autòctons i els pobles colonitzadors. Pobles: indigets, laietans, ausetans, ilergets, cossetans. La societat, economia i cultura, comunes als pobles ibers. Els romans no van abandonar la península després de desembarcar (218 a. C.) per a la segona guerra púnica. Divisió dels ibers en el suport a romans i cartaginesos (pactes i aliances). Els ilergets Indívil i Mandoni. Administració: Hispània Citerior (capital Tàrraco), subdivida en convents (jurídics) i diócesis (administració). Els conreus mediterranis, les vil les i la Via Augusta. El llegat romà: llatí, dret, religió (cristianisme), art, etc.

Documentos relacionados

QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc

ELS ROMANS ÍNDEX QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 ac 509 27 ac 27 ac-476 dc Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda