Període monàrquic 753 ac 509 ac. Període republicà 509 ac 27 ac. Període Imperial 27 ac 476 dc (occident) 1453 (orient).

Transcripción

1 UNITAT 14 ROMA UNITAT 14 ANTIGA ROMA La història de Roma és la història de l'imperi més gran de l'antiguitat, no solament per la seva extensió sino per la seva continuïtat i pels efectes que va tenir en la major part del territori conquerit. Des de la seva fundació mítica el 753 ac,roma es mantingué com a principal potència dominadora del món conegut en aquell moment fin el 476 dc en la zona occidental, mentre que, a orient, a través de l'imperi Bizanti, ho féu fins al 1453 dc. Períodes de la civilització romana. Període monàrquic 753 ac 509 ac. Període republicà 509 ac 27 ac. Període Imperial 27 ac 476 dc (occident) 1453 (orient). Període monàrquic Segons la llegenda, Roma va ser fundada el 753 ac per Ròmul i Rem. Rómul va ser el primer rei i va dotar la ciutat d'institucions polítiques, la més rellevant de les quals va ser el senat. Període Republicà. La gran expensió del domini romà es va produir durant el període republicà. Roma aconsegueix dominar la regió del Laci i, posteriorment tota la península Itàlica. Luci Tarquini el Superb, va ser el derrer dels reis romans, va perseguir els senadors i va oprimir el poble, la qual cosa va desencadenar una revolta que va comportar, l'any 509 ac, l'abolició de la monarquia i la instauració de la República.

2 Període Republicà Guerres púniques A mitjans del s III ac, hi havia tres grans potències a la Mediterrània Roma Cartago: Dominaba el nord d'àfrica, el sud de la península Ibèrica i part de les illes del centre del Mediterrani. Macedonia: Exercia l'hegemonia al món grec. Primera guerra púnica: 262 ac- 241 ac -Roma s'apodera de Còrsega, Serdenya i Sicilia. Segona Guerra púnica: 218 ac 202 ac. - Cartago ha de renunciar a les possesions d'ultramar Tercera Guerra Púnica - Roma destrueix Cartago. Període Republicà. Període imperial El segle I ac Gai Juli Cèsar va conquerir la Gàl lia i va envair la Gran Bretanya. Juli Cesar va acomular grans poder, cosa que va preucupar a alguns senadors. El 15 de març del 44 ac. És assassinat a mans de Casca. El període republicà acabarà amb l'ascens al poder d'octavi, després de derrotar Marc Antoni i Cleopatra i annexionar Egiptea Roma. Després d'una etapa de greus conflictes socials i guerres civils, un militar de gran prestigi, Octavi August, l'any 27 ac es va proclamar emperador, amb nom de Cesar August. Durant el regnat de l'emperador Trajà, Roma va aconseguri la màxima extensió territorial. La crisi de l'imperi A partir del segle III dc, l'imperi Romà va començar a debilitar-se a conseqüència de les incursions dels pobles del nord i del centre d'europa. L'any 395, Teodosi el Gran, divideix l'imperi en dues parts. L'imperi Roma d'occident, amb capital a Roma L'imperi Roma d'orient, amb capital a Constantinoble.

3 El govern a l'antiga Roma A Occident, el comerç va disminuir i les ciutats es van anar despoblant. Aprofitant aquesta situació, els pobles estrangers, van provocar la caiguda del Imperi Romà d'occident l'any 476 dc. L'imperi Romà d'orient va perdurar, com a Imperi Bizatí fins el 1453, en què va ser conquerit pels turcs. Període Monàrquic Període Republicà Roma estava dividida en tribus. Titienses Ramnes Luceres Les tribus es dividien en 30 cúries, que tenien un caràcter administratiu i militar. Cada tribu aportava 100 homes a la cavalleria i 1000 a la infanteria, Segons la llegenda, l'últim rei de Roma fou enderrocat el 509 ac per un grup d'aristòcrates. Luci Juni Brut i Luci Tarquini foren els pricipals instigadors. Van deposar el monarca i van instituir un govern republicà en que la figura del rei era substituïda per la de dos magistrats escollits anualment, els consols. Període Republicà Període republicà Les assamblees de ciutadans de la ciutat de Roma, anomenades comicis, s'encarregaven d'aprovar les lleis i d'elegir cada any els magistrats. El Senat, la principal institució durant la república,era format per 600 membres, els senadors; el seu càrrec era vitalici. Senat era un organ consultiu que estava format per tots aquells que havien exercit una magistratura curul. Tingué inicialment una funció consultiva però a poc a poc va anar obtenint funcions legislatives i va acabar dirigint la política romana per mitjà de les actuacions dels cònsols.

4 Magistratures Característiques Col legialitat Electivitat Temporalitat Progressivitat Responsabilitat Magistratures Magistratures Consulat: Escollits pels comicis i tenien imperium ( poder convocar l'exèrcit,entaular batalla, organitzar territoris conquerits i encunyar moneda). El consulat era exercit per dues persones amb una durada de un any. Els cónsuls tenian dret a veto. Pretura: Sorgeix quan els cónsols van perdre poder i tenien funcions jurídiques Edilitat: D'origen plebeu s'encarregava de l'ordre públic i de l'organització de les festes i mercats urbans Censura: Revisar el nombre de ciutadans, els membres del senat o les obres públiques Qüestura: Funcions judicials i de les finances públiques. Tribunat de la plebs: Càrrec característic d'origen plebeu. Escollit per una assamblea plebea. Període Imperial El govern de les ciutats La Roma imperial no es va dotar de cap sistema democràtic participatiu. L'emperador tenia tot el poder polític i nomenava els funcionaris de l'administració. Les decisions personals de l'emperador eren considerades lleis. El senat era format per 900 senadors, però estava sotmès a l'autoritat de l'emperador. L'element bàsic d'organtzació del territori de l'imperi Romà és la província. És per això que, per entendre el funcionament de l'imperi, resulta fonamental veure com estaven organitzades aquestes províncies. Els emperadors romans van aconseguir exerci el control i el domini de totes les provincies romanes mitjançant una xarxa extensa de municipis. Les autoritats locals gaudien d'una amplia autonomia. Cada ciutat controlava un territori concret, del qual era el centre de la vida econòmica, social i cultural.

5 El govern de les ciutats Les ciutats romanes es van bastir seguint un mateix model urbanístic: el pla hipodàmic. El centre el constituïa el fòrum Plaça porticada envoltada dels principals edificis de la ciutat i on tenien lloc els principals esdeveniments ciutadans. El govern de les ciutats La societat romana L'organització política dels municipis era similar a la de la ciutat de Roma La base del govern d'una ciutat era la cúria, fomada per un centenar de ciutadans nobles i els decurions. Els càrrecs municipals eren els edils, responsables de les obres públiques, i els qüestors, encarregats de les finances municipals. La societat romana, com la grega, diferenciava els ciutadans dels que no ho eren: els estrangers, dones i esclaus. En els origens de la ciutat de Roma, els ciutadans lliures formaven dues comunitats rivals: els patricis i els plebeus. Els patricis. Els plebeus Eren els membres de la noblesa romana i descendents de les famílies més antigues i riques de Roma. Eren els ciutadans lliures més pobres i generalment es dedicaven a l'artesania i al comerç. Els plebeus pagaven impostos i servien l'exercit. En un primer moment eren els únics que podien participar en el govern de la ciutat.

6 Les dones a la societat romana Constituïen una classe a part. Les dones, mai van tenir la totalitat dels drets ciutadans atorgats als homes. No podien votar o ser elegides en càrrecs de magistratura. Llei de les dotze taules Període Imperial Les lluites polítiques entre patricis i plebeus van ser constants durant el segle V a.c. La Llei de les dotze taules reben aquest nom perquè, un cop acordades, es fixaren en dotze planxes, primer de fusta i després de bronze exposades al Forum. Les coneixem per referències literàries i signifiquen, a mitjans del segle V a. C., la maduresa de l Estat romà, que es dotà d un referent legal escrit i, per tant, invariable. Cosa que Grècia havia fet ja durant els segles VII-VI a. C. L'expansió romana en el període imperial va provocar una clara diferenciació entre ciutadans rics i ciutadans pobres. Els rics eren grans propietaris agrícoles, les terres dels quals eren treballades per esclaus Els milers de pobres residents a Roma subsitien gràcies al repartiment gratuït de les autoritats. Les tensions socials derivades del gran nombre de pobres que hi havia a Roma sovint van ocasionar disturbis urbans i guerres civils, i estan considerades una de les causes de la caiguda de l'imperi. Les activitats econòmiques a Roma Agricultura L'anomenada triada mediterrània, es a dir el conreu de la vinya,l'olivera i el blat, i l'explotació dels territoris conquerits, eren la base de l'economia de la societat romana Els romans van introduir millores tècniques i van impulsar l'agricultura de regadiu. Introducció de l'arada romana, que va facilitar les feines agrícoles. Així com millores técniques en molins de gra o la premsa d'oli.

7 La ramaderia La ramaderia tenia una importancia limitada a la regió mediterrània. Es practicava la transhumància, però les pastures eren escasses. Al nord dels Alps, la ramaderia tenia molta més importància, i els bovins i els porcs eren els animals més nombrosos. El comerç El treball dels esclaus Les ciutats romanes no eren autosuficients necessitaven proveir-se d'aliments, sobretot de cereals, que obtenien de les provincies romanes. Mantenien relacions comercials amb els pobles establerts enllà de les seves fronteres. Importaven: Esclaus, ivori de l'àfrica, seda, perles precioses i espècies de l'índia i de la Xina, i ambre i pells dels pobles del nord D'Europa. L'activitat econòmica a Roma depenia del treball dels esclaus. Els esclaus eren propietat d'un amo que els podia vendre o comprar com si fossin mercaderies. La majoria dels esclaus eren presoners de guerra o bé ciutadans lliures que havien perdut la llibertat per no haver pogut pagar els deutes contrets. Els esclaus podien optenir la manumissió ( se lliberats de la condició d'esclaus) La romanització Els romans van difondre la seva civilització a tots els territoris que van ocupar. Aquesta difusió es coneix amb el nom de romanització El dret: Tots els territoris s'administraven amb les mateixes lleis, el dret romà L'urbanisme: Les ciutats de nova fundació s'edificaven seguint el mateix model urbanístic, el pla hipodàmic La llengua: El llatí era la llengua de comunicació i de relació predominant.

8 L'arquitetura i l'enginyeria Els romans es van distingir en la construcció de grans edificis públics i en la realització de grans obres d'enginyeria. Les obres públiques ( les vies, ponts, aqüeductes), permetien als romans mantenir, administrar i controlar els territoris que dominaven. Els grans edificis públics els destinaven principalment a l'entreteniment i al lleure del poble romà. Els monumets, com els arcs de triomf i les columnes, tenien una funció propagandística. L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en grans quantitats des de la seva font fins a les ciutats Als teatres es representaven obres d'autors grecs, i en menor mesura, les d'autors romans Als circs se celebraven les curses de bigues i quadrigues, carros de dos i quatre cavalls Les termes o banys eren un dels punts de trobada i de relació preferits pels romans. Als amfiteatres s'organitzaven llutes de gladiadors i caceres d'animals salvatges

9 L'art a Roma L'escoltura El retrat va ser la temàtica més reeixida de l'escultura romana. Es tracta d'obres força realistes orientades a copsar els trets físics i els estats d'anim dels personatges reproduïts. Els romans van crear relleus que representaven temes històrics, generalment militars, que exalçaven les victories romanes. Els relleus s'esculpien en monuments commemoratius, com els arcs de Triomf i les columnes El mosaic i la pintura El mosaic i la pintura Els romans van destacar en la realització de mosaics i pintures Els mosaics decoraven els sòls dels interiors dels edificis públics i privats, representant escenes mitològiques, històriques o de la vida quotidiana Les pintures mes significatives que han sobreviscut, son els frescos trobats a Pompeia. Els romans van destacar en la realització de mosaics i pintures Els mosaics decoraven els sòls dels interiors dels edificis públics i privats, representant escenes mitològiques, històriques o de la vida quotidiana Les pintures mes significatives que han sobreviscut, son els frescos trobats a Pompeia. Els Romans i l religió La religió que practicaven els romans era, bàsicament, una adaptació dels déus i els mites dels grecs i, per tant, eren politeistes. La religió romana partia de la premisa que era possible saber quina era la voluntat dels déus. A partir d'aquí, s'establia una divisió entre la consulta privada i la pública.

10 Els romans i la religió El judaisme El culte públic s'atorgava gran importància, anava lligat a l'actuació política de Roma i estaba fortament institucionalitzat. La religió pública de Roma es podria considerar política, ja que, el principal òrgan religiós era el Senat. Des d'època monàrquica, la religió romana es caracteritza per ser politeista, amb un panteó influenciat per etruscs i grecs ( ex: Cíbele Isis...) A partir d'august, s'institueix la veneració a la persona i l'emperador serà divinitzat. Els jueus eren un poble instal lat a Palestina. La religió dels jueus, fundada pel profeta Abraham, és coneguda amb el nom de Judaisme. És monoteista, només admet un sol Déu, Jahvé. Considera la resta de religions com a falses. Afirma l'existència d'un poble elegit per jahvè, el d'israel destinat a acomplir un pla diví El Cristianisme La persecució El cristianisma va sorgir a Palestina amb la predicació de Jesús de Natzaret. Tot i que el missatge de Jesús es dirigia al poble jueu, tenia un caràcter universal, ja que es proposava la salvació de la humanitat. Inicialment era una religió minoritàra. El seu caràcter cívic i major proximitat al poble farà que vagin guanyant adeptes. La història del cristianisme durant l'imperi és una història canviant. Malgrat la tradició tolerant respecte a les diverses creences religioses, els romans es van mostrar irreconciliables envers el cristianisme. Els cristians negaven la divinitat de l'emperador, pilar en què es fonamentava la cohesió de l'imperi, i van patir persecució i martiri durant tres segles, fins a la conversió de l'emperador Constantí al cristianisme i l'edicte de Milà (313 d.c), que concedia llibertat de religió a l'imperi romà L'any 380, sota el govern de Teodosi, el cristianisme va ser proclamat religió oficial de l'imperi Romà. La decadència de l'imperi La decadència de l'imperi La conquesta de nous territoris i els consegüents ingresos en forma de botins de guerra i esclaus es van acabar al final del segle II d.c. L'Imperi romà va entrar en un període de decadeència politica i econòmica a partir del segle III d.c. Causes de la caiguda de l'imperi política Progressiva pedua del poder imperial. Poder en mans dels militars buscan tant sols l'interes de les tropes. Anarquia política.

11 La decadència del imperi La decadència de l'imperi econòmica Inflació ( pujada de preus) de productes indispensables. Pujada d'impostos per pagar les tropes. Reducció del comerç Militar Constants incursions i atacs dels pobles germànicsa les terres del imperi. Social i espiritual Influència creixent del cristianisme L'any 395 Teodosi al gran, a la seva mort dividí l'imperi entre els seus dos fills: Onori a Occident i Arcadi a Orient. Aquesta divisió va ser definitiva i cap més emperador no tornarà a ser capaç de reunificar l'imperi. Les invasions germàniques Les invasions germàniques Durant els últims temps de l'imperi romà d'occident, les grans invasions van ser ua constant. El caos es va imposar per tot el territori. L'any 476, el príncep bàrbar Odoacre va destronar Ròmul Augústul, últim eperador romà d'occident. Els germànics van imposar-se militarment a la població romana autòctona, però mica en mica es van romanitzar i van anar adaptan alguns aspectes de la cultura romana, com ara la llengua llatina o la religió cristiana. Aquest fet va facilitat la convivència entre les dues comunitats fins a possibilitar-ne, finalment la integració. Un d'aquests pobles germànics eren els visigots, que provenien de l'est d'europa, a prop de la mar Negra. Es van anar desplaçant cap al oest. Al segle VI van establir un poder fort i centralizat, amb capital a Toledo, i van anar estenent el seu domini per la major part de la península Ibèrica. Resum Senat : Màxima institució de Roma Assemblea de ciutadans Era consultiu Poder a Roma Monarquia: Rei República: Cònsols Imperi: Emperador

12 Resum Resum Divisió Social Patricis: Eren els membres de la noblesa romana i descendents de les famílies més antigues i riques de Roma. Plebeus:Eren els ciutadans lliures més pobres i generalment es dedicaven a l'artesania i al comerç. Els plebeus pagaven impostos i servien l'exercit. Lliberts: Esclaus alliberats Esclaus: Persones propietat d'una altra persona. Romanització: és el procés de difusió i implantació de la llengua i la cultura romanes a tots els territoris que van ocupar. A través de: La llengua: Llatí El dret: Dret romà Urbanisme: Pla hipodàmic Resum Resum. Edificis públics: Aqüeducte : conducte artificial que permetia transportar l'aigua en grans quantitats a les ciutats. Teatre: Als teatres es representaven obres d'autors grecs,i en menor mesura, les d'autors romans Circ: celebraven les curses de bigues i quadrigues, carros de dos i quatre cavalls Religió Paganisme: adaptació dels déus i els mites dels grecs, llatins i etruscos Culte privat: Déus de la llar- Déus menors Culte públic: Funció propagandística Déus principals: Júpiter, Minerva, Juno A l'imperi: Culte a l'emperador. Amfiteatre: s'organitzaven lluites de gladiadors i caceres d'animals salvatges Termes o banys: Banys públics. Eren un dels punts de trobada i de relació preferits pels romans. Arc de triomf: Construccions commemoratives dels éxits de Romà Resum Resúm Judaisme Era la religió dels antics habitants de Palestina És monoteista, tant sols admet un sol Déu Jahvè Cristianisme Sorgeix a Palestina com a escissió del judaisme Segueix la predicació de Jesus de Natzaret Caràcter universal proposava la salvació de tota la humanitat Inicialment era una religió minoritària i urbana Cristianisme Els cristians van sofrir diverses persecucions durant l'imperi romà, ja que negaven la divinitat de l'emperador. Constanti promulga l'edicte de Milà que donava llibertat religiosa. Teodosi l'any 380 el cristianisme es proclamat religió oficial.

13 Resum Resum Economia Agricultura: era la base econòmica Triada mediterrània: Blat,Vinya,Olivera Els romans introdueixen millores tècniques -> arada romana Comerç: Les ciutats no eren autosuficients per tant era necessari Comerciaven amb els pobles de fora de l'imperi Ex: Esclaus, ivori,seda, espècies. Període monàrquic 753 ac 509 ac. Període republicà 509 ac 27 ac. Període Imperial 27 ac 476 dc (occident) 1453 (orient). Algunes Dates importants. Guerres púniques: 1a (262 ac- 241 ac) 2a (218 ac 202 ac.) 3a ( 149 ac 146 ac) Edicte de Milà 313 dc Cristianisme religió oficial 380 dc Divisió de l'imperi 395 dc.