MESA REDONDA «EL MAPA»

Transcripción

1 Jornadas Internacionales FICPM Assis 2-5 Mayo 2013 MESA REDONDA «EL MAPA» (Español) EL ACOMPAÑAMIENTO DE LOS FORMADORES EN SU CAMINO CON LOS NOVIOS Y CON LAS PAREJAS EN DIFICULTADES LOS PROBLEMAS EN LA PAREJA Y EN LA FAMILIA UN PUNTO DE VISTA SOCIO-LEGAL Animadores: Lea Song (socióloga) y Gigi Coletta (abogado) CPM Pisa Itàlia Lea (Hye-yon) SONG Naciò en Seoul, Corea del sur, en el Sociologa. Licenciada en lenguas en la Universidad de Corea y en Sociologia en la Sorbona de Paris, con una especializaciòn en Sociologia de la familia. Enseña Tai Chi Chuan en Pisa. Gianluigi COLETTA, Naciò en Roma en el Abogado. Licenciado a la Universidad de Pisa y en la Sorbona de Paris Lea y Gianluigi de cerca diez años forman parte del grupo CPM de la diòcesis de Pisa. Premisa La idea inicial es que los conflictos en la pareja y en la familia han estado siempre presentes, tanto ayer como hoy. Un poco como los fenómenos de la homosexualidad y del incesto: eran menos visibles o menos explícitos, mientras hoy han salido al descubierto, dando lugar a la crisis. La separación, se nota y se habla más de eso. Problemas Cuáles son las raíces de los conflictos en la pareja y en la familia de hoy? Cuál es el contexto socio-legal? 1

2 Por qué los conflictos a menudo terminan con la separación y/o el divorcio, lo que aumenta su Visibilidad? A) Contexto socio-legal de los conflictos Igualdad entre hombre y mujer. La emancipación de las mujeres ha contribuido a aumentar la conciencia de sí misma, adquirir un sentido de seguridad que las hace más reactivas respecto a la conducta mantenida en la familia tradicional (sufrir y callar). Es un desafío al poder del hombre que perdió el papel de jefe de familia, también bajo el perfil legal. Exigencias afectivas A las parejas de hoy no es suficiente el amor del inicio. Continúan exigiendo afecto durante la vida matrimonial, de una forma o de otra. Cuando el afecto y/o la intimidad llegan a faltar, esto amenaza al funcionamiento de la pareja. El conflicto es una manifestación de apego a una relación, profundamente emocional. Exigencias comunicativas La familia de hoy no se presenta como una unidad, sino como la suma de las personas que la componen. La afirmación de las diversas personalidades implica las habilidades de discusión e interacción tanto entre cónyuges como entre padres e hijos, e insta a las negociaciones. La comunicación se vuelve un proceso conflictivo que tiene como objetivo final entenderse mejor y llegar a compromisos posteriores. Aumento en el valor de la autenticidad La contribución de la teoría psicoanalítica y los diversos enfoques terapéuticos derivados de ella promueve un supuesto derecho de ser uno mismo destinado al bienestar mental de la familia en general, en lugar de la actitud tradicional de una mentira piadosa o de una represión de las propias opiniones disidentes que deberían servir a la protección de la integridad y la homogeneidad de la familia. La lealtad a sí mismo prevalece sobre el miedo del reproche de los demás, en el sentido de grupo, mientras que los distintos miembros de la familia asumen más fácilmente el riesgo de lastimar al otro. B) Elementos que favorecen la transición del conflicto a la separación Elementos externos Disminución de la presión social También debido a la legalización del divorcio se registra una disminución gradual de la presión social al respeto de la regla matrimonio y monogamia, mientras aumentan las separaciones personales. Este aspecto se combina con los individualismos extremos según los cuales cada uno decide cómo debe sentirse. Colapso de la fe y de los principios Junto con el vacío creado por la falta de presión social, se pierden hasta los puntos de referencia personales de la fe o de las creencias que pueden prevenir decisiones destructivas. Por otra parte, esta falta justifica que ya desde el 2

3 principio, los cónyuges no participen plenamente en la búsqueda de la unidad del matrimonio o lo hagan pero con poca conciencia. Ambiente familiar y de amistad La familia mononuclear de hoy se vuelve cada vez más un espacio privado, excluyendo un contexto más general en las relaciones y las amistades. La familia amplia y los amigos a menudo limitan su papel en relación con los que viven la experiencia de la separación a un apoyo moral o económico, en lugar de ejercer una influencia en contra de tal decisión. Elementos estructurales Factores económicos-legales La independencia económica de las mujeres hace más fácilmente concebible la separación y el divorcio. También contribuye la política familiar, en particular las leyes sobre las obligaciones de separados y divorciados en la manutención del cónyuge débil y de los hijos menores. Cuestión hijos La presencia de los hijos no parece proteger más a los padres de la separación. La importancia de la pareja como núcleo familiar sugiere que si la pareja no funciona es inútil tener en pie la familia, de hecho, incluso puede ser perjudicial para los hijos. De otra parte la imagen hijos de separados como unos sujetos necesariamente afectados de una crisis familiar, ha evolucionado: los estudios llegan a resultados menos pesimistas, paradójicamente tranquilizando a los cónyuges en crisis sobre las consecuencias de una elección irreversible. Además la política familiar que garantiza la custodia compartida de los hijos tras la separación alivia la decisión y facilita las cosas prácticas. Elementos interiores: La reconstrucción de la identidad La pareja o la familia en conflicto, en lugar de buscar consejos en los familiares y los amigos, se dirige fácilmente al Estado (médicos, psicólogos, terapeutas matrimoniales, trabajadores sociales, mediadores familiares, etc.). Con su ayuda se busca que surja de la crisis un proceso de construcción o re-construcción de la identidad. Este camino, necesariamente personal, puede extenderse a un camino de tratamiento y crecimiento de la pareja o de la familia, incluso a través de una ruptura provisional, sin embargo si sigue siendo individual a causa de la negativa de la otra u otras personas, tiende a llevar a la separación y a la ruptura definitiva. Puede suceder que aunque si exista una colaboración eficaz entre los cónyuges en el proceso de re-construcción de la identidad, la separación es la salida inevitable cuando en la terapia de pareja, se pone de manifiesto el error en la elección del compañero, debido a la inmadurez u otros factores fundamentales. CONCLUSION En la pareja y en la familia de hoy los conflictos son inevitables y tienden a aumentar: expresan por un lado el surgimiento de la individualidad y por el otro, el apego a las relaciones. Si cada uno construye su propia identidad en el espejo del otro, sin conflictos, parece que no mejora la relación. La crisis no es negativa 3

4 en sí misma, puede contribuir al crecimiento personal, de pareja y de familia, cuando se afronta y se supera. En ausencia del deseo personal o de la ayuda externa, en particular la ayuda espiritual, más que la psicológica o el simple apoyo moral, la crisis puede terminar en una ruptura familiar dentro de una sociedad que este crack lo concibe y casi lo promueve su banalidad. Lea Song y Gigi Coletta 4

5 (Català) ELS PROBLEMES A LA PARELLA I EN LA FAMÍLIA UN PUNT DE VISTA SOCI-LEGAL Premissa La idea inicial és que els conflictes en la parella i en la família hi han estat sempre presents, tant ahir com avui. Una mica com els fenòmens de l'homosexualitat i l'incest: eren menys visibles o menys explícits, mentre avui han sortit al descobert, donant lloc a la crisi. La separació, es nota i es parla més d'això. Problemes Quines són les arrels dels conflictes en la parella i en la família d'avui? Quin és el context soci-legal? Per què els conflictes sovint acaben amb la separació i / o el divorci, el que augmenta la seva visibilitat? A) Context soci-legal dels conflictes Igualtat entre home i dona. L'emancipació de les dones ha contribuït a augmentar la consciència de si mateixa, adquirir un sentit de seguretat que les fa més reactives respecte a la conducta mantinguda a la família tradicional (patir i callar). És un desafiament al poder de l'home que va perdre el paper de cap de família, també sota el perfil legal. Exigències afectives A les parelles d'avui no és suficient l'amor de l'inici. Continuen exigint afecte durant la vida matrimonial, d'una manera o d'una altra. Quan l'afecte i / o la intimitat arriben a faltar, això amenaça al funcionament de la parella. El conflicte és una manifestació d'afecció a una relació, profundament emocional. Exigències comunicatives La família d'avui no es presenta com una unitat, sinó com la suma de les persones que la composen. L'afirmació de les diverses personalitats implica les habilitats de discussió i interacció tant entre cònjuges com entre pares i fills, i insta les "negociacions". La comunicació esdevé un procés conflictiu que té com a objectiu final entendre millor i arribar a compromisos posteriors. Augment en el valor de l'autenticitat La contribució de la teoria psicoanalítica i els diversos enfocaments terapèutics derivats d'ella promou un suposat dret de ser "un mateix" destinat al benestar mental de la família en general, en lloc de l'actitud tradicional d'una mentida piadosa o d'una repressió de les pròpies opinions dissidents que haurien de servir a la protecció de la integritat i l'homogeneïtat de la família. La lleialtat a si 5

6 mateix preval sobre la por del retret dels altres, en el sentit de grup, mentre que els diferents membres de la família assumeixen més fàcilment el risc de fer mal a l'altre. B) Elements que afavoreixen la transició de conflicte a separació. Elements externs Disminució de la pressió social També a causa de la legalització del divorci es registra una disminució gradual de la pressió social al respecte de la "regla" matrimoni i monogàmia, mentre augmenten les separacions personals. Aquest aspecte es combina amb els individualismes extrems segons els quals cada un decideix com ha de sentir. Col lapse de la fe i dels principis Juntament amb el buit creat per la manca de pressió social, es perden fins als punts de referència personals de la fe o de les creences que poden prevenir decisions destructives. D'altra banda, aquesta manca justifica que ja des del principi, els cònjuges no participin plenament en la recerca de la unitat del matrimoni o ho facin però amb poca consciència. Ambient familiar i d'amistat La família mononuclear d'avui es torna cada vegada més un espai privat, excloent un context més general en les relacions i les amistats. La família àmplia i els amics sovint limiten el seu paper en relació amb els que viuen l'experiència de la separació a un suport moral o econòmic, en lloc d'exercir una influència en contra d'aquesta decisió. Elements estructurals Factors econòmics-legals La independència econòmica de les dones fa més fàcilment concebible la separació i el divorci. També contribueix la política familiar, en particular les lleis sobre les obligacions de separats i divorciats en la manutenció del cònjuge feble i dels fills menors. Qüestió fills La presència dels fills no sembla protegir més als pares de la separació. La importància de la parella com a nucli familiar suggereix que si la parella no funciona és inútil tenir en peu la família, de fet, fins i tot pot ser perjudicial per als fills. D'altra banda la imatge "fills de separats" com uns subjectes necessàriament afectats d'una crisi familiar, ha evolucionat: els estudis arriben a resultats menys pessimistes, paradoxalment tranquil litzant als cònjuges en crisi sobre les conseqüències d'una elecció irreversible. A més la política familiar que garanteix la custòdia compartida dels fills després de la separació alleuja la decisió i facilita les coses pràctiques. Elements interiors: La reconstrucció de la identitat La parella o la família en conflicte, en lloc de buscar consells en els familiars i els amics, es dirigeix fàcilment a l'estat (metges, psicòlegs, terapeutes 6

7 matrimonials, treballadors socials, mediadors familiars, etc.). Amb la seva ajuda es busca que sorgeixi de la crisi un procés de construcció o reconstrucció de la identitat. Aquest camí, necessàriament personal, pot estendre a un camí de tractament i creixement de la parella o de la família, fins i tot a través d'una ruptura provisional, però si segueix sent individual a causa de la negativa de l'altra o altres persones, tendeix a portar a la separació ia la ruptura definitiva. Pot passar que encara que si hi hagi una col laboració eficaç entre els cònjuges en el procés de reconstrucció de la identitat, la separació és la sortida inevitable quan en la teràpia de parella, es posa de manifest l'error en l'elecció del company, a causa de la immaduresa o altres factors fonamentals. CONCLUSIÓ A la parella i en la família d'avui els conflictes són inevitables i tendeixen a augmentar: expressen d'una banda el sorgiment de la individualitat i de l'altra, l'afecció a les relacions. Si cada un construeix la seva pròpia identitat en el mirall de l'altre, sense conflictes, sembla que no millora la relació. La crisi no és negativa en si mateixa, pot contribuir al creixement personal, de parella i de família, quan s'afronta i es supera. En absència del desig personal o de l'ajuda externa, en particular l'ajuda espiritual, més que la psicològica o el simple suport moral, la crisi pot acabar en una ruptura familiar dins d'una societat que aquest crac ho concep i gairebé el promou la seva banalitat. Lea Song i Gigi Coletta 7