EUROPA I LA MEDITERRÀNIA A L EDAT MITJANA (SEGLES V-X)

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "EUROPA I LA MEDITERRÀNIA A L EDAT MITJANA (SEGLES V-X)"

Natividad Velázquez Márquez
hace 6 años
Vistas:

1 EUROPA I LA MEDITERRÀNIA A L EDAT MITJANA (SEGLES V-X)

2 1. CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS

3 Quan comença l Edat Mitjana? Com era l Estat romà i per què es va esfondrar? Mirar enrera per entendre i començar Els inicis de l expansió romana (segle VI) i les transformacions que la van acompanyar: la nobilitas i la plebs. La República fa l Imperi (segles VI a I). L imperialisme fa l esclavisme.

4 El sistema imperial i els aparells de l Estat. La base social de l Imperi. Senadors, cavallers, pagesos, esclaus. Aristocràcies provincials i central. Exèrcit i administració civil.

7 1.1. Estructures productives i socials del Baix Imperi

8 Tres modes de producció: esclavista, tributari i feudal. El treball dels esclaus, el cobrament d impostos als homes lliures i la renda dels pagesos als propietaris. Vinculació entre esclavisme i tributació.

10 I el mode feudal de producció? La lògica de l esclavisme. Eren productius els esclaus? Esclaus i pagesos: servi, servi casati o servi quasi coloni, coloni i pagenses. La condició jurídica i la situació econòmica

13 1.2. Crisi i esfondrament de l Estat romà d Occident (segles III-V)

14 La crisi del segle III: La societat de l Alt Imperi: una estructura amb una dinàmica. Els beneficiaris desiguals de l esclavisme La dinàmica concentradora de l esclavisme = empobriment social. Els poderosos acaparen terres i no compleixen amb el fisc. Crisi financera = increment d impostos, corresponsabilitat fiscal i devaluació monetària. Crisi demogràfica i de la producció = + crisi financera = adscripció. Creixent desigualtat i desgast de la base social del règim Migracions ciutat-camp, món romà-món germànic. Patrocini. Distanciament entre l exèrcit (mal pagat) i la societat = cops d estat militars. Tendències dissociatives, crisi moral o de legitimitat i conflictes socials.

15 La restauració del segle IV: Reformes de Dioclecià ( ) i Constantí ( ) = aturen momentàniament la crisi. I Teodosi ( ). La Tetrarquia o divisió col legiada del poder central en quatre magistrats. Major nombre de províncies (de 57 a 96) agrupades en 12 diòcesis. Separació del poder civil i del militar a nivell provincial. Decret de tolerància religiosa (313) i de conversió del cristianisme en religió oficial (380). Divisió de l Imperi en dues parts = Constantinoble (330) capital de l Orient. Però aviat la crisi reprèn perquè la dinàmica no s atura: l Estat, una superestructura despòtica, que exerceix la violència legal (increment de les càrregues fiscals i adscripció més dura). Els terratinents i els seus servi i coloni ja mig barrejats.

19 L esfondrament de l Estat romà: Va ser la crisi interior la causa? Resumim-la: 1/ Dinàmica de concentració de terres, patrocini, empobriment pagès, casament d esclaus, unificació de les masses rurals, dicotomia rics/pobres. 2/ Violència de l Estat que perd la base social, incrementa la pressió fiscal i dicta lleis d adscripció. 3/ Revoltes socials, aixecaments militars, fugides de servi i coloni i invasions. Els poderosos s allunyen de l Estat i de la ciutat = crisi de l economia urbana, monetària i mercantil. Però el camp està en plena transformació: revoltes de pagesos i esclaus, fugides de coloni i servi. Crisi i transformació de les villae. Casament d esclaus. Van ser els bàrbars la causa o van ser uns alliberadors? Les capes populars van respirar amb més llibertat?

21 1.3. Contracció i empobriment en època germànica (segles V-VIII)

24 Els germànics abans de les invasions: La Sippe: Una comunitat de parents Una associació de pau i ajuda mútua. Una comunitat agrària i ramadera Homes i dones. Tribus o pobles i eventualment confederacions. Les assemblees d homes lliures. Més ramaders que agricultors. Els germànics eren diferents dels romans.

25 Depressió econòmica i sostracció fiscal (1): La llarga contracció de la vida urbana, la indústria i el comerç (segles III-VIII). Replegament sobre l agricultura i l autosubsistència. La contracció, una herència romana? I la influència dels invasors? Les invasions devien agreujar la crisi. La fi de la vil la clàssica. Davallada de la població? Per què la fi de la vil la clàssica?: La ciutat, el mercat, la ramaderia i l agricultura itinerant.

26 Depressió econòmica i sostracció fiscal (2): Com s operava la sostracció de l excedent. Què se n ha fet dels tres modes d explotació i producció? Esclavisme, tributació i feudalisme? Retrocés de l esclavisme i la tributació i avanç feudal. Però continuïtat amb decadència de la tributació (la fiscalitat o els impostos). L actitud de l Església davant de la tributació. A menys Estats menys impostos. I com pagar l exèrcit? I la resistència popular als impostos?

27 Esclavitud i renda: Els grans dominis d època germànica. Dominis heterogenis: de tipus esclavista, bipartits i integrats només per petites explotacions (tinences). Legislació encara esclavista. Els dominis bipartits una fórmula encara minoritària. Els dominis formats per tinences eren socialment molt heterogenis. Quin sistema predominava? El gran domini i el petit. I què hi havia al marge dels dominis? Petits pagesos propietaris. I la qüestió de l hegemonia? Perspectiva qualitativa i quantitativa. Quin mode de producció era més productiu i més rendible (més volum d ingressos) pels poderosos? Quin conferia l hegemonia social i política? Què sostenia més al poderós, la renda o l esclau? Quina modalitat avançava i quina retrocedia? Transició!

28 1.4. La represa de l època carolíngia (segles VIII-X)

30 Fams i creixement (1): Arrancada de l economia. Canvi de conjuntura. Creixement i desenvolupament? Règim alimentari agro-silvo-pastoril. Varietat d aliments no vol dir suficiència! Per què la fam encara? Creixement de la població, desigualtats i pobre tecnologia. Baixos rendiments: 3 o 4 x 1. Caresties (1 x 3 o 4 anys) i fams (1 x 10 o 15 anys). Com es combatia la fam? Legislació de Carlemany. Aliments alternatius. Canibalisme. Control demogràfic.

31 Fams i creixement (2): Longevitat i esperança de vida. Mortalitat infantil. Natalitat i contracepció. Infanticidi, abandonament, oblació. La moral de l Església i la continència. Les bases del matrimoni cristià: consentiment mutu dels cònjuges, refús de l incest (setè grau de parentiu), refús del divorci i monogàmia. Família nuclear i impuls productiu. Creixement agrari extensiu i intravertit. I què era llavors la ciutat?

32 El gran domini i la petita propietat (1): Un Imperi continental i agrari. Dues línies evolutives arriben a la fi: 1/ Servi i coloni estan en ple procés de fusió. 2/ Avenç de la individualització de la producció (petita producció familiar pagesa ). El gran domini, l estructura més coneguda i estudiada. Però domini bipartit al Nord (entre el Loira i més allà del Rin, cap a l Elba) i domini simple al Sud, als països mediterranis. Com eren els dominis bipartits? La reserva (pars dominica) i les tinences (pars colonica). Què era i per a què servia la reserva? Què eren i per a què servien les tinences?

33 El gran domini i la petita propietat (2): Servi i coloni a les tinences. El procés de fusió contra les lleis segregacionistes anteriors. Servi encara a les reserves, en dependències annexes a la curtis. Per què? Qui treballa i com treballa en profit del dominus? L explotació directa (treballs forçats). El domini bipartit, una explotació semiesclavista. Per què el domini bipartit predomina al Nord? El domini simple, predominant al Sud: un mosaic de tinences d explotació indirecta (renda). Per què les diferències entre ambdós dominis? Però el gran domini no ho ocupa tot, també hi ha comunitats de pagesos propietaris i lliures.

34 El gran domini i la petita propietat (3): Propietaris... i lliures? De tot menys de pagar impostos. La importància de la política, doncs. I la ciutat, el mercat i la moneda? Com es comprava i es venia? L exemple dels comtats catalans. Hi havia comerç internacional? Una sola moneda i una sola mesura. Arrancada de l economia, però producció per a l ús més que per al canvi.

Documentos relacionados

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar