TASCA 1.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL MÓN

Transcripción

1 TEMA 1 : LA POBLACIÓ MUNDIAL TASCA 1.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL MÓN 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A LA TERRA Actualment es calcula que som uns d'habitants sobre la Terra. Però la població està molt desigualment distribuïda. D una banda, hi grans extensions de milers de kilòmetres quadrats gairebé despoblades com l'antàrtida o el desert del Sàhara; d altra banda, trobam zones superpoblades, on s acumulen milions d habitants en espais reduïts. La població mundial ha anat en augment des de la prehistòria, però a partir del segle XX assistim a un creixement accelerat de la població 2.- LA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La densitat de població d un territori determinat és el nombre d habitants que hi ha per km 2. Les densitats de població molt elevades generen gran quantitat de problemes: el proveïment d aigua potable i d aliments, la generació de gran quantitat d aigües residuals, la recollida de residus, l organització del tràfic, etc. A més, la manca d espai vital incideix en la salut psíquica i física dels habitants. POBLACIÓ MUNDIAL PER CONTINENTS EXTENSIÓ (km 2 ) HABITANTS 2012 % SOBRE TOTAL ÀSIA ÀFRICA AMÈRICA DEL NORD (Mèxic, USA, Canadà) AMÈRICA DEL SUD EUROPA (inclou Grenlàndia) OCEANIA ,5 ANTÀRTIDA TOTAL DENSITAT 1

2 3.- CAUSES DE LA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La població està desigualment distribuïda per diferents causes, que podem agrupar en: A.- FACTORS NATURALS: El relleu és un element molt important en la distribució de la població. La població tendeix a concentrar-se a les zones planes, degut a les facilitats de comunicació. En general, les grans serralades suposen un obstacle per la formació de grans ciutats, degut a les dificultats de comunicació i transport. El clima també és un factor important. La població tendeix a concentrar-se més a les zones de climes temperats, mentre que les temperatures extremes, de massa calor o massa fred, així com les precipitacions, massa abundants o massa escasses, incideixen negativament en el nombre d habitants. B.- FACTORS HUMANS El relleu i el clima, tot i que són importants, no són suficients per explicar la distribució desigual de la població. Hi ha altres factors que expliquen l elevada concentració de població a determinades zones: Factors econòmics: Una activitat agrícola rica, com el cultiu de l arròs a determinades zones d Àsia, o la riquesa de minerals de Sudàfrica, o l elevada activitat industrial dels països del centre d Europa han fet que molta gent hagi anat a viure a aquests llocs i hagin sorgit grans ciutats amb una elevada concentració de població. Factors històrics: Moltes grans concentracions de població actuals s han anat formant en un passat llunyà, com Egipte, Mesopotàmia, l Índia o les grans ciutats del Mediterrani, gràcies a una agricultura i comerç molt actius, i que s han mantingut elevats fins l actualitat. Factors polítics: Les capitals dels estats solen ser llocs de concentració de població. També les guerres i els desplaçaments forçats de població o els canvis de fronteres, provoquen canvis en la distribució de la població. 4.- LES GRANS ZONES DESPOBLADES DEL PLANETA Les grans zones despoblades del planeta es localitzen als espais inhòspits deguts sobretot als climes extrems: A.- Els grans deserts. La manca d aigua i les temperatures extremes fan difícil la subsistència a les amples zones desèrtiques. Els deserts més extensos són: el desert del Sàhara i el desert de Kalahari a Àfrica; el desert d Arizona a Amèrica; el desert de Gobi a Àsia i el Gran Desert australià. Els pobles que viuen al desert solen ser nòmades i es dediquen al pasturatge extensiu, amb una agricultura precària als oasis. Desert del Sàhara 2

3 B.- Els boscos tropicals i equatorials La selva amazònica, la selva centreafricana de la conca del riu Congo i la selva d Indonèsia són zones d escassa població. Pobles primitius que viuen en petites comunitats i es dediquen a la caça i pesca i amb una agricultura i ramaderia molt poc desenvolupades en són els únics habitants. C.- Les zones del cercle polar àrtic Al nord d Amèrica i d Euràsia (Canadà, Alaska, Grenlàndia, la península Escandinava a Europa i el nord de Sibèria), així com l Antàrtida i la Patagònia a Amèrica del Sud, són també zones de climes extrems que fan molt difícil la supervivència. Els pobles tradicionals d aquestes zones són els pobles inuit, coneguts com a esquimals, i el seu mitjà de subsistència és la pesca de la balena i la caça de foques. D.- Les grans serralades de l Himàlaia, els Andes, les muntanyes Rocalloses, els Urals, els Atles, i les Muntanyes de Kènia entre d altres, són també zones molt poc poblades degut als climes extrems 5.- LES ZONES SUPERPOBLADES DE LA TERRA Les majors concentracions de població mundial es donen a: A.- La conca del riu Ganges i la costa de l Índia, la costa del Pacífic de Xina, Corea i Vietnam, Indonèsia, Filipines i Japó són les àrees que concentren les majors densitats de població. B.- A les conques del riu Nil i del Tigris i Èufrates s hi troba també una elevada densitat de població. C.- Europa central i occidental i l arc del Mediterrani també concentren una elevada densitat de població. D.- Als Estats Units la població es concentra a la costa est, de l Atlàntic i a la costa oest, al Pacífic 6.- LES MEGALÒPOLIS MUNDIALS A partir de finals del segle XIX i inicis del segle XX, degut a la industrialització, s ha anat produint un creixement exagerat de població a determinades zones, provocant la formació de megalòpolis. Una megalòpolis és una ciutat que ha anat creixent fins a absorbir les poblacions veïnes fins a formar un continu o aglomeració urbana de gran extensió i poblada per milions d habitants. Sovint una megalòpolis està formada per la metròpoli o ciutat central i una sèrie de ciutats satèl.lits que han estat absorbides per la metròpolis. Exemples de metròpolis són Londres, Nova York, Sao Paulo o el Caire. MEGALÒPOLIS MUNDIALS (2005) CIUTAT ESTAT POBLACIÓ 1 Tokio-Yokohama Japó Ciutat de Mèxic Mèxic Nova York Estats Units Sao Paulo Brasil Cantón Xina Seúl Corea del Sud Bombai Índia Nova Delhi Índia Los Ángeles Estats Units Osaka-Kyoto Japó Yakarta Indonèsia el Caire Egipte Moscou Rússia Calcuta Índia Manila Filipines Londres Regne Unit Karachi Paquistà Bones Aires Argentina Shangai Xina Pequín Xina

4 Hongkong ACTIVITATS A.- DEFINICIONS -Densitat de població -Megalòpolis B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 1.- Quants habitants som realment a la Terra? Com pots veure als següents enllaços, les xifres de població només són aproximades i canvien cada minut Explica com està distribuïda la població sobre la Terra i quin tipus de causes influeixen en aquesta distribució C.- TREBALL AMB MAPES 3.- Amb l ajuda d un atles situa al mapamundi les àrees despoblades de la Terra, diferenciant per colors el medi geogràfic (desert, selva tropical, zones àrtiques, alta muntanya). No oblidis de posar la llegenda 4.- Al mateix mapa situa algunes de les zones superpoblades que figuren al text 5.- Al mateix mapa situa les principals megalòpolis del gràfic i indica l estat a que corresponen D.- TREBALL AMB GRÀFICS 6.- Observa la gràfica del text de la distribució de la població per continents i fes-ne una representació gràfica. Completa les dades amb la densitat de població a cada continent. Quin tipus de gràfic és el més adequat? 4

5 LES REPRESENTACIONS GRÀFIQUES Les representacions gràfiques o diagrames són formes d expressar de manera visual una sèrie de dades numèriques, per tal de facilitar la seva interpretació. Els diagrames s organitzen amb un sistema de coordinades. A l eix horitzontal o ordenada (X) s hi situen les dades o variables, mentre que a l eix vertical o abscissa (Y) s hi representen les quantitats o freqüència d aquestes dades. Les formes de representació gràfica més habituals són: -El diagrama lineal.- Les dades numèriques es representen mitjançant punts que s uneixen per una línia. Els diagrames lineals són molt útils per a representar l evolució a través del temps. Exemples de representació mitjançant diagrama lineal podrien ser l evolució de la població o com ha anat augmentant el nombre de vehicles a un determinat lloc, o com evoluciona la temperatura mitjana mensual al llarg de l any. -El diagrama de barres.- S utilitza per comparar quantitats o freqüències en un moment donat. Les barres es poden representar verticalment o horitzontalment. Exemples de diagrames de barres poden ser una piràmide de població, les quantitats de precipitació mensual, la llargària dels rius, l altura de les muntanyes, el nombre de cotxes per habitant de diferents llocs, etc. -El diagrama de sectors o diagrama circular.- Consisteix en un gràfic circular dividit en sectors. La longitud de l'arc de cada sector (i per tant el seu angle central i l'àrea), és proporcional a la quantitat que representa. Per representar un diagrama de sectors, cal dividir les dades proporcionalment a 360º, per poder calcular l angle del sector, segons la fórmula: Núm. de casos X 360 Núm. total de casos El diagrama de sectors s utilitza per representar quina part del total representa cada cas. Exemples de diagrames de sectors serien la representació gràfica dels continents i oceans o la proporció de notes acadèmiques obtingudes pels alumnes d una classe ACTIVITATS: Identifica els tres tipus de diagrama Quin tipus de diagrama utilitzaries per representar: -La distribució de la classe per altura. -El teu creixement en altura des que vares néixer -La distribució de famílies per nombre de fills -La superfície dels continents i oceans Quin tipus de diagrama s utilitza per representar un climograma? 5

6 6