VIII. PROTOROMÀNIC (SEGLE X 3a. DÈCADA SEGLE XI)

Transcripción

1 L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA VIII. PROTOROMÀNIC (SEGLE X 3a. DÈCADA SEGLE XI) Plantes Observem en aquesta etapa protorom ànica una monumentalitat més pronunciada, que es manifesta en l evo lució des de la p lanta basilical simple fins a la de tres naus, o bé a la complementada fins i tot amb un transsepte. L aportació prové de les esglésies de planta de creu llatina amb un sol absis, que precediren les d igual forma (nau simple i transsepte) però ja amb absis triple, considerades plenament romàniques. Una altra característica d aquest període és el triomf de l absis semicircular i la desaparició gairebé total de les capçaleres carrades. Planta de temple de capçalera trilobulada i d una sola nau. 27

2 JOSEP PAGÈS ROVIRA Planta i alçat d església circular. Planta d església d una sola nau, amb un sol absis. Murs i aparell En l aparell dels m urs s observa la desaparició de l opus spicatum (espina de peix) i la generalització, en canvi, dels petits carreus tallats a cop de m aceta, que prenen forma rectangular i són posats de llarg i rejuntats amb morter.

3 L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA Això es fa de dues maneres: amb aparells de junts retallats i amb aparells de junts encintats. Aparell de carreus rejuntats amb morter. Aparell de carreus ben tallats amb escarpa i amb la cara escodejada. Cobertes En aquestes primeres dècades del segle XI s empra la cobertura de la nau amb volta, ja sigui substituint en els edificis antics els embigats o encavallades, o bé en temples construïts de bell nou. Aquestes voltes són de canó se guit i de secció de m ig punt, encara que també perduren les de falsa ferradura. En edificis antics, per poder sostenir sense perill la volta de pedra, calgué reforçar les parets bastint contramurs, o bé adjuntant arcades a les parets primitives des de l interior de la nau. Algunes vegades també s optà per fer m és massissos els pilars de sepa ració de les naus, o per augmentar-ne el nombre. Escodejada.- Pedra treballada amb l escoda, martell gros usat per picapedrers i paletes. 29

4 JOSEP PAGÈS ROVIRA Coberta amb volta de canó de mig punt. Arcs Durant aquestes dècades, l arc de ferradura degenera del seu aspecte original, perd la tumididat i s esm ussen més i m és les puntes dels salm ers, fins que aquestes queden reduïdes a simples i petites protuberàncies. Arc de mig punt. Portals A les esglésies m és modestes trobem un portal al costat de migdia, per on entra m és llum. En algun cas, però, és a ponent. En algunes esglésies n hi ha dos, un al sud i un a l oest. La forma del portal gairebé sem pre és d arc de mig punt. Desapareixen els arcs escanyats i de ferradura. Salmer.- Pedra de mur, tallada en pla inclinat, d on arrenca un arc adovellat.

5 L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA Portal amb dovelles capçades amb rosca de llosetes (arc de mig punt). Finestres Les finestres de doble esqueixada constitueixen una innovació d aquesta època. No són cap aportació llombarda, com es creu comunament. En aquest tem ps acostumen a tenir l amp it horitzontal, a diferència de les m és evolucionades, situades en edificis eclesiàstics d època romànica llombarda, que solen tenir doble vessant. També apareixen les finestres cruciformes, gairebé sempre a la paret de ponent. De doble botzina. D espitllera amb arquivolta rebaixada. 31

6 JOSEP PAGÈS ROVIRA Finestra cruciforme. Finestra geminada. Finestra de doble botzina.

7 L ARQUITECTURA ROMÀNICA RELIGIOSA DE CATALUNYA Claustres Aquests patis porticats són encara de construc ció modesta, i presenten un aparell fet de pedres de petits carreus, de forma rectangular, que s estén tant pels pilars cantoners com per la resta dels murs, sobre els arcs i els bancals inferiors. Les arcades son tam bé fetes am b carreus, però una m ica més treballats. Els cap itells es tallen tots amb les mateixes formes i no reben decoració escultòrica. Al principi del període protoromànic (segle X) les columnes dels claustres són baixes i més aviat gruixudes. A principi del segle XI començaran a ser més primes i més altes. L aparellament de sustentació de les arcades és gruixut, incloent capitells i columnes. Els capitells no estan decorats. 33

8 JOSEP PAGÈS ROVIRA L aparellament dels murs i de les arcades presenta un indici de lleugeresa. Capitells i columnes també són més prims. Els capitells continuen sense rebre decoració.