1. Relaciona els elements següents de la religió islàmica: Monoteisme 16 de juliol del 622
|
|
- Vicenta Redondo Chávez
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 FEINA ESTIU 2on ESO CURS TEMA 1 1. Relaciona els elements següents de la religió islàmica: Alcorà Mahoma Hègira Kaaba Profeta La Meca Llibre sagrat Un sol déu Al.là Monoteisme 16 de juliol del Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F): La base de l economia d Al- Andalus era el comerç. Els musulmans van introduir noves tècniques de regadiu. La artesania estava organitzada i controlada per l estat. El centre de la ciutat era el temple. Tota la gent tenia els mateixos drets, sense diferència de religió, sexe o classe social. 3. Quines són les cinc obligacions dels musulmans que són conegudes com a pilars de l Islam?
2 4. Quines són les dues branques de l islam i en que es diferencien? 5. A l any 750, els Omeia de Damasc van ser derrotats per una altra dinastia que van consolidar l Islam. Qui eren, com ho van consolidar, quines van ser les conseqüències?. 6. Explica m el període corresponent al Califat de Còrdova dintre de la història d Al-Andalus.
3 7. Resumeix les característiques principals de l economia andalusina. TEMES En quins estaments es dividia la societat feudal? Quines eren les funcions i els privilegis dels diferents estaments? Com es passava d un estament a un altre?
4 9. Subratlla les afirmacions que defineixin el paper de l'església durant el feudalisme: Fixava les obligacions religioses que havien de seguir els cristians. Tenia un poder molt limitat pels reis. Regulava la vida privada de les persones. Va intervenir per limitar la violència a través de la pau i la treva de Déu. S'expulsava dels pobles les persones que desobeïen les obligacions de l'església. 10. Omple els buits del text amb les paraules corresponents: Renovació - arades normandes - rotació triennal- rural- conquesta de noves terres- Endarrerida- noves tècniques de treball- rotació biennal- molins A l alta edat mitjana, Europa era una civilització quasi exclusivament. L agricultura de l època era, però, molt i generava pocs rendiments. S utilitzaven tècniques com deixar reposar, de manera alternativa, la meitat de les terres ( ). Malgrat tot, a partir del segle XI, l Occident europeu va viure una de l agricultura. L aparició de i la van provocar un augment important de la producció agrària. Quant a les millores tècniques, en alguns llocs del nord d Europa es van difondre les i es van renovar els d aigua o vent. Però l avenç tècnic més important va ser la.
5 11. Subratlla la definició més correcta per a cada concepte: Reserva senyorial: a) Part de terra que pertany a un pagès i que no està subjecta als impostos feudals. b) Part de la propietat del senyor feudal que administra ell directament. Serf: a) Pagès sotmès al treball d'unes terres. b) Servent del castell senyorial. c) Pagès lliure. 12. Respon les preguntes següents sobre les ciutats medievals: On es situaven les ciutats medievals? Com era la seva distribució? I els seus carrers? Quants grups socials convivien a les ciutats?
6 Com va evolucionar el govern de les ciutats? 13. Subratlla les afirmacions referents al treball artesanal que siguin certes: A les ciutats, els carrers s'estructuraven per gremis d'artesans. Els artesans treballaven manualment i no s'ajudaven de cap eina. El taller de l'artesà i el seu habitatge estaven en el mateix edifici. Els gremis eren els encarregats d'establir les normes que regulaven els oficis. Els mestres artesans podien treballar totes les hores i els dies que volguessin 14. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F): Fins al segle XII els senyors feudals tenien més poder que el rei. A la burgesia no li interessava la consolidació del poder reial. Els reis concedien cartes de privilegis als senyors feudals. A poc a poc la burgesia va anar participant a les corts. El rei concedia subsidis i ajudes econòmiques a la burgesia. La Guerra dels Cent Anys va enfrontar França i l'imperi Germànic
7 TEMA Respon a les següents preguntes: Què és la Catalunya Vella? Què és la Catalunya Nova? Quines van ser els dos regnes de Taifes que es van crear a territori Català? Com es relacionaven els comtes catalans amb aquestes Taifes? 16. Explica per què van sorgir els comtats catalans i com van arribar a declarar-se independents.
8
9 17. Completa els buits amb les paraules del requadre: Paries- califat- Usatges- comtes- alous- barons- taifes- serfs - Els governadors que eren nomenats pels... van convertir el seu càrrec en hereditari. Van rebre el títol de... i van esdevenir senyors dels seus territoris on imposaven les seves lleis. - Els pagesos que havien estat propietaris dels... es van convertir en... - Ramon Berenguer I va establir el feudalisme basat en el vassallatge i el respecte als... - L any 1035 amb la desmembració del... van aparèixer les... de Lleida i Tortosa. - Aquests estats islàmics pagaven uns tributs coneguts com a... als comtes catalans. 18. Ordena cronològicament els següents fets sobre el procés d unió de Catalunya i Aragó. Ramir, bisbe de Barbastre, és coronat rei d Aragó, sota el nom de Ramir II. Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d Aragó es casen. El rei d Aragó, Alfons I el Bataller, mor sense descendència. Neix Peronella d Aragó, filla de Ramir II. Alfons II d Aragó és proclamat rei de la dinastia catalanoaragonesa. 19. Relaciona un fragment de frase de la primera columna amb un altre de la segona. Has d aconseguir fer quatre frases sobre la repoblació i les activitats econòmiques dels comtes catalans: A B C D Una bona part de la població catalana vivia... Catalunya era un territori de pas entre l Al-Àndalus i l Imperi Carolingi... Un cop finalitzada la conquesta de la Catalunya Nova, els comtes per atreure pobladors a les noves terres... A partir del segle XI es va produir una millora de la producció agrícola......atorgaven cartes de poblament i els pagesos que s hi instal laven estaven lliures de determinades servituds senyorials....de l agricultura i e la ramaderia....que va afavorir els inicis d un comerç interior i la creació de mercats rurals i fires.... per això es va convertir en un enclavament estratègic del comerç entre les dues zones.
10 20. Digues si aquestes afirmacions son vertaderes (V) o falses (F). Els territoris islàmics conquerits de Lleida i Tortosa van rebre el nom de Catalunya Nova. La Catalunya Nova es va repoblar durant el segle XII majoritàriament amb pagesos. A les terres pirinenques hi va proliferar la creació de ferreries. A més dels pagesos nouvinguts a les terres de la Catalunya Nova hi van restar un nombre important de jueus i de musulmans. A partir del segle XI es va produir una millora de la producció agrícola que va afavorir els inicis d un comerç interior i la creació de mercats rurals i de fires. 21. Ordena les frases següents de manera que expliquin la fi de les relacions amb Occitània. Pere I va anar a ajudar els nobles d Occitània que eren vassalls seus, però fou derrotat i mort pels francesos a la batalla de Muret. Al començament del segle XIII el rei de França va voler recuperar el domini sobre els territoris occitans i va patrocinar una expedició militar contra els comtes d Occitània. Al segle XII molts nobles d Occitània que havien estat vassalls del rei de França van passar a ser-ho dels comtes de Barcelona. A partir d aleshores Occitània va quedar sota control del rei de França i això va significar la fi de l expansió pel territori francès de la Corona d Aragó. Jaume I, pel tractat de Corbeil, va renunciar als seus drets a Occitània davant el rei de França. TEMA5 22. Respon a les preguntes següents sobre l expansió militar del segle XIII: a. Per quines raons es van conquerir les Illes Balears? b. De qui va ser la iniciativa de la conquesta del regne de València?
11 c. A quins grups es va concedir les terres conquerides a València? d. De quina procedència eren els repobladors de Mallorca? I els repobladors de València? 23. Indica els productes que s intercanviaven en les rutes comercials catalanes: ADQUIRIEN ELS COMPRAVEN AMB
12 24. Marca en el mapa els territoris de la Corona catalanoaragonesa i situa els següents noms: Catalunya-Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Neopàtria i Atenes. Dfffadfafrgf 25. Explica m com estava formada la societat feudal catalana.
13 26. Assenyala, en cada cas, quina de les dues afirmacions és la correcta: Els almogàvers eren... A)...els musulmans que no marxaven de les terres conquerides pels cristians. B)...els membres d un exèrcit format per mercenaris al servei dels reis de la Corona d Aragó que van arribar a ser famosos i temuts. El Consolat de Mar era... A)...un tribunal que tenia jurisdicció sobre problemes mercantils i marítims, sobre condicions dels viatges, carregaments, etc. B)...el lloc on es reunien mercaders de tota la Mediterrània i hi taxaven els preus dels productes a l engròs. Les Corts eren les reunions dels... A)...nobles, clergues, funcionaris i membres de la família reial. B)...representants dels privilegiats (noblesa i clergat) i un tercer braç format per la burgesia de les ciutats. 27. Completa les següents frases col locant les paraules del requadre: Cúria- governador- monarquia- consell reial- confederació- cancelleria- tresoreria - La Corona d Aragó era una... d estats perquè tots conservaven el poder, les lleis i els costums. La...s havia de comprometre a respectar les lleis i els costums de cadascun dels regnes. - El rei nomenava a un... perquè el representés a cada regne degut a la seva absència. - La Cort Reial la conformaven el... que era un organisme consultiu, un tribunal de justícia conegut com la..., la... que era el centre de l administració i la... que s encarregava de les finances (diners) reials.
14 TEMA6 28. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) : Ferran I es va auto proclamar rei de Castella. Els musulmans van controlar plenament la Serralada Cantàbrica. Pelagi va ser un noble que va derrotar els musulmans a prop de Covadonga. Durant el segle X els musulmans no van atacar el regne de Lleó. Alfons III va fortificar les terres de Castella amb castells i va fundar Burgos. 29. Completa les frases sobre l expansió territorial dels segles XI i XII: Castella- almohades- almoràvits- pàries- Toledo- califat- taifes- regne independent Els regnes cristians van deixar de ser inferiors militarment quan el... de Còrdova es va descompondre en... Els musulmans es van comprometre a pagar les..., que eren tributs anuals d or i objectes preciosos per comprar la pau. Però els atacs van continuar i els monarques islàmics van cridar als... Després d afeblir-se el poder d aquests guerrers musulmans van arribar els... Ferran I va ser el primer rei de... i va reunir el regne de Lleó a la seva corona. Alfons VI va continuar l expansió i va aconseguir l ocupació de... l antiga capital visigòtica. Després de la pujada al tron d Alfons Henriques, Portugal va ser Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les següents afirmacions: Les ràtzies dirigides per Almansor van destruir nombroses ciutats lleoneses. En els seus orígens el territori de Castella era frontera occidental del regne de Lleó. Pelai va fortificar el comtat de Castella i va fundar la ciutat de Burgos. Ferran Gonzalez va convertir el títol de comte de castellà en hereditari. A partir de mitjan segle XII es va fer el primer repoblament de la vall del Duero.
15 31. Situa els regnes de LLEÓ, CASTELLA i ASTÚRIES al mapa: 32. Completa el text amb les següents paraules: Musulmans- ramaderia- Al-Andalus- noblesa- Lleó- monarquia- llana- Astúriescastells- Corona- Castella Cap al segle VIII a la Serralada Cantàbrica es va formar el regne d... que al cap de poc temps es va dividir i també va formar el regne de... A la frontera oriental del regne es van construir molts... per defensar-se dels atacs..., aquesta zona va rebre el nom de... Al segle XIII, amb la unió definitiva del regne de Castella i el de Lleó, es va constituir la... de Castella, que va dur a terme l ocupació de la majoria dels territoris d... A la Corona de Castella predominava la... i l exportació de la... va esdevenir una de les seves riqueses principals. La poderosa..., propietària de terres i ramats, es va enfrontar sovint a la... per mantenir els privilegis i el poder.
16 33. Indica quines afirmacions són veritables (V) i quines són falses (F): La base de l economia del regne de Castella era el conreu de cereals. Per defensar els seus interessos, la noblesa castellana va fundar l Honrado Concejo de la Mesta. La major part de la llana que es produïa a Castella s exportava als Països Baixos. Amb els beneficis de la llana, la burgesia es va consolidar com el grup social més ric i poderós de Castella. La Mesta era una associació que s encarregava de regular la transhumància. 34. Encercla la resposta correcta: Quin fet marca tradicionalment l inici de la Reconquesta? a) La Batalla de Covadonga. b) La fundació de la ciutat de Burgos. c) La creació del regne d Astúries. En el segle XI, aquí van demanar auxili els monarques islàmics per defensar-se dels reis cristians? a) Als almohades. b) Al Cid Campeador. c) Als almoràvits. Què va significar la batalla de las Navas de Tolosa? a) La derrota dels reis de Castella contra els monarques islàmics. b) La derrota dels almohades contra els reis de Castella, Navarra i Aragó. c) La victòria dels reis de Castella i Aragó sobre els almoràvits. Quina era la destinació principal de la llana castellana? a) Els ports del Mediterrani. b) Els Països Baixos. c) Les Illes Canàries. Quines funcions tenien les Corts de Castella i Lleó? a) Funcions legislatives. b) Funcions judicials. c) Funcions consultives.
17 35. Completa les frases amb les paraules corresponents: Corts- consultiva- poders- capítols- llei- jurisdicció- corregidor- corts La Corona de Castella era un estat unitari amb unes... i una mateixa... La monarquia tenia més... que en altres regnes hispànics. Les... tenien una funció... perquè no podien legislar. Els municipis gaudien d una certa autonomia i una... pròpia. Els Consells, oberts a tota la població, van ser substituïts pels..., dominats per nobles. El... representava el poder reial a les ciutats. TEMES D ART 36. Localitza cada element al lloc corresponents: 1 Torre 5 Portada 2 Creuer 6 Volta 3 Nau central 7 Absis 4 Cimbori 8 Transsepte
18 37. Completa la taula següent sobre l'art romànic Suport Temes Escultura Pintura 38. Relaciona aquests elements de l'art romànic amb les seves definicions: Portada Capitell Talla Fresc Pintura feta sobre un mur Escultures realitzades en els arcs de les entrades de les esglésies Pintura feta sobre fusta Escultura de fusta pintada en diversos colors 39. Quins edificis van sorgir amb l'expansió de les ciutats? De quin estil artístic solen ser?
19 40. Marca les característiques segons corresponguin a l'arquitectura romànica (R) o gòtica (G): Les finestres eren molt grans i es decoraven amb vitralls. Els murs eren molt gruixuts. S'utilitzava l'arc de mig punt. Els edificis eren alts i esvelts. Hi havia contraforts, que servien per repartir el pes de les parets. S'utilitzava la volta de creueria. Utilitzaven els arcbotants per repartir el pes de les voltes i els murs. 41. Subratlla les afirmacions que creguis correctes referents a la pintura gòtica: La pintura feta sobre fusta es feia en taules o retaules. Les miniatures dels llibres servien per ensenyar als que no sabien llegir. Si un noble encarregava una pintura, sempre hi apareixia representat. En els retaules de les esglésies també es representaven escenes de la vida quotidiana. Les taules solien col locar-se darrere dels altars. 42. Contesta les preguntes següents sobre la pintura gòtica: a.. Per què es va generalitzar la pintura sobre fusta: taules o retaules? Qui encarregava aquestes obres? On es col locaven les taules?......
20 Quins temes s hi representaven?
1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a
1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a mitjan segle XIII: Ara, contesta les preguntes següents: Quines comunitats autònomes actuals corresponen aproximadament
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detalles3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?
ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van
Más detallesCATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó?
CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg. 78 1.- Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó? 2.- Què va passar a finals del segle XIV? Pàgs. 80-81 1.- Què era el catarisme? 2.- Què va
Más detallesDEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Más detalles6è Medi - UD 12. L edat mitjana i l edad moderna. Llagostí. L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14
6è Medi - UD 12 L edat mitjana i l edad moderna Llagostí L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14 1. L edat mitjana a Europa /1 Any 476: caiguda de l Imperi romà Els pobles germànics
Más detallesDOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO
DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO Setembre 2017 S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms de l
Más detallesActivitats del dossier:
Dossier de recuperació de Ciències Socials. 2n ESO Setembre 2018 S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms de l
Más detallesQÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL
QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL 1. Com es va iniciar la resistència armada als exèrcits islàmics? La batalla de Covadonga, l any 722, va ser la primera victòria dels regnes cristians
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura
Más detallesDEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs
DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs 2014-2015 CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO 2n ESO A i B La professora de Socials informarà als alumnes dels deures que han de fer, i donarà les instruccions individualitzades
Más detallesESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT
ESPANYA EN L EDAT MITJANA. REGNE VISIGOT 476-711 CONQUESTA DE GRANADA 1492 INVASIÓ MUSULMANA 711-1492 REGNE VISIGOT Els visigots eren un poble germànic que es va instal lar a la península Ibèrica i va
Más detallesDEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA. FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE:
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE: CONCEPTES: 1. Defineix els termes següents en relació als temes estudiats: Hègira:... Califa:... Alcorà:... Islam:... Feu:...
Más detallesCal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de
TASQUES D ESTIU 2017 Ciències Socials 2n Curs d ESO Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de l examen per poder aprovar la matèria. TEMA 1: DEL MÓN ANTIC AL MÓN MEDIEVAL 1. Indica si
Más detallesINSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL
5 INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL 1. És obligatori presentar aquest dossier per poder aprovar. 2. El dossier, ben fet, significarà el 50% de la qualificació. 3. L examen serà l altre 50% de la qualificació
Más detallesPOLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
Más detallesRECUPERACIÓ ESTIU ROMA. 1.- Qui eren Ròmul i Rem? 2.- Qui eren els patricis?
1.- Qui eren Ròmul i Rem? RECUPERACIÓ ESTIU ROMA 2.- Qui eren els patricis? 3.- Qui es va enfrontar a les guerres Púniques? Qui va guanyar? Per què es varen enfrontar? 4.- Qui va ser Espàrtac? Què va fer?
Más detallesCIÈNCIES SOCIALS 2n ESO
CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO TREBALL D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO Pràctica tema 1 del llibre: L ISLAM I AL-ANDALUS 1. Fixa t en el mapa de la pàg. 19 del teu llibre de text (L Edat Mitjana). Quines grans
Más detallesDOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.
Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta RECUPERACIÓ CURSOS ANTERIOR Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_
Más detalles2 ESO Geografia i Història
2 ESO Geografia i Història El regne germànic: els visigots a Hispània Setembre 2016 El regne germànic: els visigots a Hispània 2 ESO Geografia i Història Setembre 2016 1 / 17 Alta edat mitjana Grans invacions
Más detallesL estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.
L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques
Más detallesActivitats del dossier:
Dossier de recuperació de Ciències Socials. 2n ESO C,D i E S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Setembre 2016 Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms
Más detallesDOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.
Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_
Más detallesDOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO
DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO ACTIVITATS ESTIU Nom: Cognoms: Curs: ACTIVITATS QUE S HAURAN DE LLIURAR EL MATEIX DIA DE L EXAMEN. Fer les activitats al dossier. 1.- On va surgir l Islam? TEMA 1:
Más detallesTema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL.
Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL. A l Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l Europa occidental s hi va formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a FEUDALISME. 1. ORÍGENS DEL
Más detallesLa Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte
La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte Les primeres civilitzacions L escriptura Una societat complexa Desenvolupament d una cosmogonia pròpia (religió) Divisió de la societat en classes
Más detallesTema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució
Más detallesCATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ
DEPARTAMENT DE CIÈCIES SOCIALS Prof. Miquel Gregori CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ Ciències socials, geografia i història Segon curs Catalunya dins la Corona d Aragó (segles XIII-XV) 1. L expansió militar
Más detallesTema1. ISLAM I AL-ÀNDALUS.
www.demonologia.com 1. ISLAM I MAHOMA. o Origen ISLAM s. VII a Aràbia. o Protagonistes: Al là déu en àrab. Mahoma profeta d Al là per aparició de l Arcàngel Sant Gabriel. Nascut a La Meca. o Mahoma no
Más detallesLA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig
LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714) Història 3r ESO LA MONARQUIA HISPÀNICA És la unió dinàstica dels reis catòlics (Aragó i Castella) sota l hegemonia castellana. S implantà una monarquia autoritària (poder
Más detallesDeures d estiu de 2n D ESO
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Deures d estiu de 2n D ESO Professora: Mercè Briones RECORDEU Heu de respondre CORRECTAMENT a TOTES les qüestions del dossier Us el podeu imprimir i contestar les preguntes
Más detallesIns. Cap Norfeu (Joan Graboleda)
MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització
Más detalles4. Els orígens de Catalunya (Segles VIII- XII) ueta/catalunya-medieval/page/8/
4. Els orígens de Catalunya (Segles VIII- XII) http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiq ueta/catalunya-medieval/page/8/ Els orígens de Catalunya Introducció El territori actual de Catalunya va ser
Más detallesPOLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
Más detallesTema 6 : L edat Mitjana
En aquest tema aprendràs que : L edat mitjana comporta un nou sistema social i una nova organització política caracteritzada bàsicament per : La societat feudal : nova organització de les classes socials.
Más detallesTema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix
Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les
Más detallesOrígens i expansió de la Corona de Castella
Orígens i expansió de la Corona de Castella Orígens i expansió de la Corona de Castella A la mateixa època de la creació dels comtats catalans i aragonesos i el regne de Pamplona als Pirineus, a la serralada
Más detallesTasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL
TEMA 4: LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A L ESTAT ESPANYOL L Estat Espanyol té, el 2014, una població de dret de 46,507.760 habitants
Más detallesCompleta aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent:
1 Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent: 1453 476 inici divisió alta edat mitjana / baixa edat mitjana fi nal cap a l any 1000 revolució feudal Edat mitjana Esdeveniment
Más detallesTEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 8 ELS REIS CATÒLICS TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS LA MONARQUIA AUTORITÀRIA : ELS REIS CATÒLICS 1.- Pinta els diferents regnes peninsulars amb els mateixos colors del mapa de la pàg. 130. Pàgs.
Más detallesTEMA 1. LA CRISI DE L ANTIC RÈGIM.
TEMA 1. LA CRISI DE L ANTIC RÈGIM. 1. ANTIC RÈGIM. Inici s. XVIII major part d Europa Antic Règim AR societats europees de l Edat moderna que mantenien un model de vida basat en: a) Economia agrària senyorial
Más detallesLa crisi de l'antic Règim
El segle XVIII La crisi de l'antic Règim L'Antic Règim Tres eixos: Sistema polític: Monarquia absoluta Sistema econòmic: Agricultura senyorial Sistema social: Societat estamental Monarquia absoluta Característiques
Más detallesINSTITUT DE CABRILS RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO
CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2n ESO INSTITUT DE CABRILS RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO Nom i cognoms: Curs i grup: Instruccions i criteris de recuperació i correcció Per poder recuperar
Más detallesPOLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
Más detallesTREBALL DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2N ESO CURS
TREBALL DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2N ESO CURS 2016-2017 S han de realitzar totes les activitats proposades. Presentar la feina dins un plàstic. Els exercicis han de ser lliurats el dia de l examen
Más detallesCONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Ciències socials SOLUCIONS
CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Ciències socials SOLUCIONS PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ. Ciències socials Solucions Convocatòria ordinària.
Más detallesIns. Cap Norfeu (Joan Graboleda) DIVERSITAT Què va fer Ramon Berenguer I entre 1041 i 1059? 2. Què eren les taifes? 3. Què era la paria?
CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ L hegemonia del comtat de Barcelona durant el segle XI El comte Ramon Berenguer I va imposar la seva autoritat sobre els altres comtats catalans i va sotmetre la noblesa
Más detallesCIÈNCIES SOCIALS 2N ESO RECUPERACIÓ
CIÈNCIES SOCIALS 2N ESO RECUPERACIÓ Activitats i material per a preparar la recuperació de 2nESO Recorda que tens unes activitats, resums, fitxes que hem treballat a classe, tema a tema, i que són una
Más detallesDOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( )
DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE (2016-201) S ha de fer un dossier a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs, avaluació
Más detallesTema 6 L expansió europea cap a la perifèria. El cas de la conquesta d al-àndalus
Tema 6 L expansió europea cap a la perifèria El cas de la conquesta d al-àndalus Bibliografia per a saber més Rafael Narbona Vizcaíno En l horitzó de la història ibèrica. Pobles, terres, sobiranies (segles
Más detallesPROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS
PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE
Más detallesSegle XVII A Europa es van produir al segle XVII importants transformacions. Les principals van ser les següents: l'hegemonia francesa va substituir a l'espanyola la monarquia absoluta, representada
Más detallesLa Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesTREBALL DE VACANCES ASSIGNATURA: CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO
TREBALL DE VACANCES ASSIGNATURA: CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO 2008-2009 Nom... TEMA 1 1.- Ompli la llegenda del mapa i fes un comentari. 2.- La prehistòria; fes una redacció que explique els orígens i la data
Más detallesDeures d estiu de 2n D ESO
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Deures d estiu de 2n D ESO Professora: Mercè Briones RECORDEU Heu de respondre CORRECTAMENT a TOTES les qüestions del dossier Us el podeu imprimir i contestar les preguntes
Más detallesIntroducció als nombres enters
Introducció als nombres enters Mesures de temps La unitat bàsica de temps és el segon. La majoria de les cultures del nostre planeta utilitzen unitats de mesura del temps que tenen en compte aquests tres
Más detallesPOLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
Más detallesINSTITUT ROSETA MAURI RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n C i D ESO
INSTITUT ROSETA MAURI RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n C i D ESO Estiu 2014 Nom i cognoms Curs i grup 1 1.- Observa l esquema, omple el buits i contesta les preguntes. Defineix: a) Què és l Hègira? b) Què
Más detallesSanta Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
Más detallesSanta Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesMURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1)
MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) (1) Aquest gran edifici va ser la seu d'uns "grans magatzems", un establiment que ocupava tot l'edifici i on es venia de tot. Es va construir entre 1935 i 1952, una època
Más detallesTema 2 : La població de Catalunya
En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesRecuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n
IES Juníper Serra. Departament de Ciències Socials. 1 Geografia i història Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n Ha de realitzar la prova escrita. Ha de realitzar el dossier d activitats Per poder recuperar
Más detallesReis de Castella, reis de les Espanyes i reis d Espanya
Reis de Castella, reis de les Espanyes i reis d Espanya 1. Edad antiga. Cap a l any 196 abans de Crist, els romans dominaven dues zones en la península Ibèrica que denominaven en llatí Provincia Hispania
Más detallesL EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA
L EDAT US ATREVIU A DESCOBRIR-LA? MITJANA Què en sabem de l Edat mitjana? Qui eren els nobles? I els cavallers? Perquè creieu que tenien aquest nom? On vivien? I els monjos sabeu qui són? On vivien? La
Más detallesTASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA
TEMA 2: L'EUROPA FEUDAL TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA Es coneix com a romànic l art que desenvoluparen els països d Europa occidental durant els segles X-XII, és a dir, durant l època del feudalisme.
Más detallesGRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS
GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS En aquest recurs treballaràs la representació i interpretació de gràfiques a partir de les despeses d aigua, llum, gas i telèfon d una família. Resol les activitats que tens
Más detallesVISITA AL MERCAT D IGUALADA
VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però
Más detallesART MEDIEVAL A LES BALEARS
ART MEDIEVAL A LES BALEARS PERIODITZACIÓ Primera etapa (c. 1231-1276) - Els conqueridors introdueixen el gòtic a Mallorca - Destacat paper dels ordes mendicants - Arquitectura esglésies conventuals i de
Más detallesPOLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
Más detallesTema 3 (II): El sector terciari a Catalunya
En aquest tema aprendràs que : A el sector terciari és el que dóna feina a més gent. En el sector terciari hi trobem les activitats que ofereixen un servei a la societat, per aixó s anomena sector de serveis.
Más detalles2n ESO CIÈNCIES SOCIALS
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO CIÈNCIES SOCIALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE 2n d ESO SETEMBRE 2016 Has de fer un dossier (enquadernat, amb portada, índex i numeració de pàgines ) amb les preguntes
Más detallesMontse Alsius LA BAIXA EDAT MITJANA
Montse Alsius LA BAIXA EDAT MITJANA LA BAIXA EDAT MITJANA L EUROPA FEUDAL. Poders i conflictes Des de l Alta Edat Mitjana els conflictes van ser freqüents: Revoltes de pagesos contra senyors. Guerres dels
Más detallesEscriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament.
1 Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament. 2 Completa aquestes frases sobre les àrees de la
Más detallesDemografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve
1 Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 2 1. Distribució de la població mundial. A partir del document, respon: a) Classificació.
Más detallesResultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,
Más detallesORGANITZACIÓ D'ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA
ORGANITZACIÓ D'ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA Index Organització territorial Municipis Províncies Comunitats autònomes El govern d'espanya Constitució Cap d'estat Govern central Corts Generals Tribunal de Justícia
Más detallesDOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.
Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_
Más detallesBloc 5. Roma i la Hispània romana. Begonya Mira
Bloc 5 Roma i la Hispània romana Begonya Mira Índex 5.1. Localització i cronologia. 5.1.1 Etapes: Monarquia, República i Imperi. 5.2 Organització política, econòmica i social. 5.3 Expansió de l Imperi:
Más detallesEL FEUDALISME. La visió teocèntrica de l Europa Medieval
EL FEUDALISME La visió teocèntrica de l Europa Medieval Què és el Feu? El feu era el conjunt de terres, llogarets i camperols propietat d un senyor noble o eclesiàstic, que mantenia llaços de vassallatge
Más detallesPOLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
Más detallesEl temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
Más detallesTEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:
TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què
Más detallesS inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.
S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. (1798 1857) Es va proposar com a objectiu comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la sobre bases
Más detallesmagnituds socioeconòmiques
Principals magnituds 1.619 llocs de treball més respecte del mateix període de l any anterior Societats R. general 1.545 35,0 12 0,8 7 0,5 R. autònoms 2.865 65,0-1 0,0 55 2,0 TOTAL 4.410 100,0 11 0,4 62
Más detallesMatemàtiques. al Monestir de Poblet. Nom:... Data:... El monestir de Poblet està situat al municipi de Vimbodí, a la comarca de la Conca de Barberà.
Matemàtiques al Monestir de Poblet Nom:... Data:... Material necessari: Llapis, goma, bolígraf blau, bolígraf vermell. Compàs, regle i calculadora EL MONESTIR DE POBLET El monestir de Poblet està situat
Más detallesACTIVITATS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS. 2n d ESO CURS
ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n d ESO CURS 2016-17 TEMA 1. LA POBLACIÓ: DISTRIBUCIÓ, DINÀMICA I ESTRUCTURA 1.1. Els habitants de la Terra es distribueixen de forma desigual sobre el territori.
Más detallesTema 2: L economia europea
En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els
Más detallesPER PODER FER L EXAMEN DE RECUPERACIÓ CAL QUE PRESENTIS AQUESTES ACTIVITATS EL DIA 1 DE SETEMBRE A LA CONSERGERIA DEL CENTRE
PER PODER FER L EXAMEN DE RECUPERACIÓ CAL QUE PRESENTIS AQUESTES ACTIVITATS EL DIA 1 DE SETEMBRE A LA CONSERGERIA DEL CENTRE ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ. GEOGRAFIA I HISTÒRIA. 2n ESO. NOM I COGNOMS... HISTÒRIA
Más detallesmagnituds socioeconòmiques
Principals magnituds 1.913 llocs de treball més respecte del mateix període de l any anterior Societats R. general 1.503 36,4 4 0,3-31 -2,0 R. autòn oms 2.629 63,6-10 -0,4 107 3,4 TOTAL 4.132 100-6 -0,2
Más detallesL edat moderna (II) La monarquia hispànica
En aquest tema aprendràs que : Amb el casament dels Reis Catòlics, a finals del SXV va començar un procés d unificació dels regnes peninsulars. Durant bona part de l edat moderna, l imperi hispànic fou
Más detallesLA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers
1.- Què és una galàxia? LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR 1. La Terra, un punt a l Univers 2.- De quina galàxia forma part el planeta Terra?... 3.- Defineix: ESTEL ( estrella ) : PLANETA: 4.- Què és
Más detallesPOLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
Más detallesComprensió lectora Quadern de preguntes
Comprensió lectora Quadern de preguntes TEMPS: 45 minuts Material Abans de contestar les preguntes següents llegeix el text Postal des de la platja del Quadern de lectures Postal des de la platja Qui escriu
Más detalles1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom?
L ARQUITECTURA DE RAFAEL MASÓ 1 1. EL NOUCENTISME 1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom? 2.- L'obra La nacionalitat catalana, presenta
Más detallesA.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA:
FITXA 1: Els elements del relleu A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA: Depressió Vall Muntanya Altiplà A.2. RESPON A LES PREGUNTES SEGÜENTS: Com s anomena la localitat
Más detalles