Guia didàctica Nivell suficiència

Transcripción

1 Raimon Panikkar: viure l aventura intercultural Guia didàctica Nivell suficiència CNL de Barcelona,

2 Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra Amb les condicions següents: Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu de l'obra). No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d'aquesta obra. Quan realitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor. No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor. Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l'anterior. Això és un resum del text legal de la llicència completa El material ha estat elaborat pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona durant el curs Elaboració: Rosa Morte Coordinació: Jordi Font i Mercè Coma CNL de Barcelona,

3 Raimon Panikkar: viure l aventura intercultural Exposició a l Espai Avinyó Llengua i Cultura Guia didàctica Abans de visitar l exposició Activitat 1. Llegiu l article que Ignasi Moreta va escriure el desembre del 2017 sobre la figura de Raimon Panikkar. Raimon Panikkar intercultural, a les portes del centenari IGNASI MORETA 08/12/ :41 El pluralisme no és ni la mera constatació de la pluralitat ni el desig que al final tot sigui u. El que pretén el pluralisme és fer-nos conscients de la contingència de la nostra aproximació a la realitat: ningú no té una visió de tres-cents seixanta graus. Entre altres motius, perquè som part de la realitat observada. Raimon Panikkar expressa aquestes idees en el seu llibre Pluralisme i interculturalitat (Fragmenta), un dels divuit volums de la seva obra completa. Fill de pare indi i hindú i de mare catalana i cristiana, Panikkar semblava genèticament destinat a reflexionar sobre la condició plural de les cultures i les religions. Després d estudiar química a Alemanya durant la Guerra Civil (a la rereguarda republicana la seva família era perseguida), es va doctorar en ciències, en filosofia i en teologia. Membre de l Opus Dei des de 1940, es va ordenar sacerdot catòlic el 1946 i va passar uns anys a Madrid i a Salamanca mentre donava a conèixer els seus primers llibres. Posteriorment es va establir a Roma i va fer freqüents incursions a l Índia. El 1966 va ser expulsat de l Opus Dei després d un període de turbulències que coneixem cada dia millor gràcies a les recerques de Maciej Bielawski i de Josep-Ignasi Saranyana. Va traduir durant deu anys les escriptures hindús, un esforç que, tanmateix, no li va servir per ensenyar en cap universitat índia, perquè allà era vist com un occidental (un father catòlic, al cap i a la fi). Va trobar el seu lloc a la Universitat de Califòrnia, sense deixar, però, de freqüentar l Índia. Sol licitat en nombrosíssims congressos i trobades acadèmiques de tota mena, Panikkar va recórrer tot el món donant a conèixer el seu pensament. Als anys vuitanta es va jubilar i es va establir a Tavertet (Osona), davant els cingles del Collsacabra. Allà rebia deixebles, col legues i amics. No defugia tampoc la col laboració amb mitjans de comunicació, perquè la seva motivació a l hora d escriure no era merament acadèmica sinó que responia a una clara voluntat d incidència sobre els seus contemporanis. Llegir Raimon Panikkar és enfrontar-se a una esmena en profunditat a la raó tecnocientífica i a l imperi cultural d Occident sobre el món. Ell, no ens enganyem, és un occidental i escriu per a occidentals, però ho fa havent-se amarat dels valors propis del món índic. Panikkar ens fa conscients de la relativitat del nostre punt de vista occidental i ens convida a hostatjar en nosaltres la perspectiva de l altre. Per això adverteix, per exemple, de l arrogància que suposa considerar la ciència occidental com una cosa objectiva i universal. CNL de Barcelona,

4 Es considerava a si mateix hindú, budista, cristià i, alhora, plenament secular. Panikkar no entenia les diverses religions com a opcions excloents, sinó com a encarnacions culturals diverses de la religió en singular, entenent per religió en singular l obertura existencial al misteri de la vida. No li calia renunciar al seu cristianisme per sentir-se fecundat (parlava de sentir-se fecundat, no de professar una religió) per l hinduisme i el budisme. Citava els Vedes i les paraules del Buda amb la mateixa familiaritat amb què esmentava els Evangelis. En aquest sentit, la seva pràctica del diàleg interreligiós no era retòrica sinó plenament existencial. El llegat de Raimon Panikkar es troba en el mestratge exercit sobre tots els que el van escoltar, però també, i molt especialment, en els llibres que va escriure. L obra completa de Panikkar, publicada a casa nostra en català a Fragmenta i en castellà a Herder (s està publicant també en anglès, francès i italià), dona fe de la multiplicitat de temes que li van interessar: el pluralisme i la interculturalitat, l espiritualitat i la mística, l hinduisme, el budisme i el cristianisme, el mite i el símbol, l espai i el temps, la ciència i la tècnica Si haguéssim d elaborar un cànon de les personalitats que el pensament català ha donat al món, és evident que Raimon Panikkar hi figuraria en un lloc preeminent al costat de Ramon Llull, amb qui té notables punts de contacte tant d ordre biogràfic com intel lectual. L any 2018 se celebrarà el centenari del naixement de Panikkar gràcies a l impuls de la Generalitat de Catalunya, de l Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i d altres institucions públiques i privades. Serà una ocasió immillorable per revisitar la seva obra, debatre-la a fons i avaluar l interès de les seves intuïcions en el món interconnectat i canviant que ens ha tocat de viure. En grups de quatre, penseu quines són les idees principals del text i quines són les idees secundàries. Després, discutiu-ho amb el grup classe. Activitat 2. Per parelles, feu un resum d aquest article. Activitat 3. Escolteu aquests fragments d entrevistes que TV3 va fer a R. Panikkar. Contesteu a aquestes preguntes en grups de quatre. Després, imagineu que us encarreguen fer uns plafons sobre diversos aspectes del pensament de Raimon Panikkar. Quins aspectes voldríeu mostrar de la personalitat d aquest filòsof? Quants plafons faríeu servir i quin títol encapçalaria cada plafó? Què vol dir quan expressa que la paraula sorgeix del silenci? I quan diu que les religions no tenen òrgans centrals, a què es refereix? Què proposa per posar fi a les injustícies que hi ha al món? Per què diu que les guerres han degenerat? Què són els preservatius culturals? Hem perdut el valor simbòlic i volem que el perdin els altres, en què fonamenta aquesta reflexió? Quina comparació fa entre la gota d aigua i l aigua de la gota? A què s està referint? Activitat 4. Ara triarem entre tota la classe cinc aspectes que vulguem tractar a l exposició. Cada grup en triarà un i haurà de mirar quines frases del filòsof podrien servir per encapçalar aquest plafó. Després d haver llegit el text i d haver vist les entrevistes, què pensem que trobarem a l exposició? Com deu estar estructurada? CNL de Barcelona,

5 Durant la visita a l exposició Activitat 5. Mireu si coincideixen els temes dels plafons amb els que vosaltres havíeu triat. Quines diferències hi ha? Panikkar, català universal Què entenem per català i per universal? Penseu que un concepte contradiu l altre? Què vol dir ser un català universal? Penseu que es pot aplicar a Raimon Panikkar? Una família indocatalana en la Barcelona de fa un segle Com devien ser la infantesa i adolescència del filòsof? Com devia ser com a alumne? El fet de tenir un pare indi i hindú i una mare catalana i cristiana va determinar la seva vida des dels primers anys? En què han canviat les famílies des de l època en què Raimon Panikkar era infant? A què es dedicava el seu pare? Penseu que era un indi occidentalitzat, o que va saber sempre conservar les arrels i les va transmetre als seus fills? En el cas de Panikkar, penseu que va rebre una formació que el predisposava a la interculturalitat? Panikkar, geografies múltiples Coneixeu alguns dels llocs del mapamundi amb els llocs clau de la vida de Panikkar? Hi heu viscut o només els heu visitat? Quina impressió us van produir? Com era la gent? Si no heu visitat cap d aquests països, com us imagineu que són? Com més llengües més vida Panikkar és un gran defensor del plurilingüisme. Quantes llengües parleu? Com les vau aprendre? Quines llengües us agradaria conèixer i per què. Panikkar, la força de la paraula Per què són tan importants les llengües locals en el pensament de Panikkar? Quines reflexions ens fa? Què diu respecte a la llengua catalana? Comparteixes les seves idees? Panikkar: Tot està relacionat amb tot. A què es refereix quan parla de l experiència cosmoteàndrica? Us sembla que és possible aquesta experiència? CNL de Barcelona,

6 Aprendre de les altres cultures Comenteu entre vosaltres aquesta frase que és clau en el pensament de Raimon Panikkar: Me n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià Penseu que això és possible? A què es refereix Panikkar quan diu que hi ha d haver una interfecundació de les cultures? Què és l hermenèutica diatòpica? Què busca el diàleg dialogal? És fàcil poder tenir un diàleg dialogal? Davant dels reptes del món Què vol dir que el nostre problema fonamental és el paradigma tecnocràtic? Què és l ecosofia? És possible en el món actual? Per què? Què és la metanoia? És possible tenir aquesta nova innocència que proposa Panikkar? Després de la visita de l exposició i de mirar el vídeo Activitat 6. Escriu un article per a la revista del teu Centre de Normalització Lingüística comentant el pensament de Raimon Panikkar després d haver visitat l exposició (180 paraules aproximadament). CNL de Barcelona,