VIES DE GESTIÓ DELS FANGS D EDARs SITUACIÓ ACTUAL I PREVISIONS

Transcripción

1 VIES DE GESTIÓ DELS FANGS D EDARs SITUACIÓ ACTUAL I PREVISIONS III Jornadas Técnicas de Gestión de Sistemas de Saneamiento de Aguas Residuales Ramon Oliva Tarré Octubre de 2007

2 ÍNDEX Interaccions amb el model de residus industrials Vies de tractament dels fangs d EDAR. Anàlisi de la gestió dels fangs EDAR pel 2005: EDAR Besós 2005 EDAR El Prat de Llobregat 2005 Fangs altres EDAR s 2005 Anàlisi de les vies de gestió: Aplicació agrícola directa Compostatge Valorització energètica Disposició del rebuig Gestió dels fangs EDAR. Escenaris futurs. Objectius de gestió Instal lacions Escenari Conclusions 2

3 Aigües Residuals INTERACCIONS AMB EL MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS Aigua Neta Residus EDAR Matèries 3 Fangs ACA Aplicació Agricola Aplicació Agricola Fangs Aplicació Agricola Gestors Industrials Valorització Energètica Rebuig Rebuig

4 PROGRIC FANGS D EDAR. Es consideren residus industrials no perillosos generats en les estacions depuradores d aigües residuals urbanes (EDARs). Te sentit aplicar polítiques de minimització? CALEN ESFORÇOS EN LA SEVA VALORITZACIÓ. 4

5 VIES DE TRACTAMENT DELS FANGS D EDAR EDAR 3,5-6% ms 20-37% ms Deshidratació Mecànica - Pròpia EDAR - EDAR externa 20-37% ms Valorització material Valorització energètica Disposició del rebuig 85-95% ms ASSECATGE TÈRMIC 5

6 DADES FANGS EDAR 2005 EDAR BESÒS t mf t ms EDAR Montcada i R t mf t ms Metrofang Deshidratació Fang centrifugat t mf tn ms EDAR BESÒS t mf tn ms EDAR PRAT LL t mf t ms EDAR PRAT LL t mf t ms EDARs petites (81) tn mf tn ms Altres EDARs t mf ms Deshidratació Altres EDARs t mf t ms Fangs declarats t mf t ms Fangs a gestionar t mf t ms 6

7 GESTIÓ DELS FANGS EDAR BESÒS 2005 Gestió dels fangs d EDAR Besós (2005) t ASSECATGE t DIPÒSIT EDAR BESÒS t mf t ms t t Ext. CIMENTERA t mf t ms COMPOSTATGE t mf t ms t t t ACA t Ext. SÒL t mf t ms t 7

8 GESTIÓ DELS FANGS EDAR PRAT 2005 Gestió dels fangs EDAR Prat LLobregat (2005) t ASSECATGE t EDAR PRAT LL t mf t ms 6 t DIPÒSIT t mf t t ms CIMENTERA t mf t ms t t t Ext. COMPOSTATGE t mf t ms t SÒL t mf t ms 274 t 8

9 GESTIÓ DELS FANGS ALTRES EDARs 2005 Gestió dels fangs EDAR sense Besós/Prat (2005) t t ASSECATGE ALTRES EDAR t mf t ms t DIPÒSIT t mf t t ms CIMENTERA t t ACA t Ext. COMPOSTATGE t mf t ms t SÒL t mf t ms t 9

10 VIES DE GESTIÓ APLICACIÓ AGRICOLA DIRECTE Aspectes del producte final Els fangs han de complir les especificacions analítiques del Real Decreto 1310/1990 Es genera un adob útil però de baixa qualitat. Baix cost de tractament. Consideracions Discontinuïtat de l aplicació agrícola. Emmagatzematge (origen/destí) Transport a llargues distàncies. Problemàtica de les olors Existència de zones vulnerables. Competència amb els residus ramaders 10

11 Aspectes del producte final El compost ha de complir les especificacions analítiques del Real Decreto 824/2005 sobre productes fertilitzants. Es genera un adob de bona qualitat. Fàcil emmagatzematge i transport del producte. Cost de tractament moderat. Vies de comercialització diverses Consideracions Cal un procés d elaboració rigorós. Requereix grans superfícies de tractament. Problemàtica d olors. Competència amb adobs minerals. Noves tecnologies. VIES DE GESTIÓ COMPOSTATGE 11

12 VIES DE GESTIÓ VALORITZACIÓ ENERGÈTICA Aspectes del producte final Eviten l accentuació del canvi climàtic. Frena l esgotament dels combustibles fòssils. Minimització del transport dels fangs Reducció de la problemàtica d olors Consideracions Compliment del RD 653/2003 sobre incineració de residus (coincineració). Adaptació de les autoritzacions ambientals i instal lacions. 12

13 VIES DE GESTIÓ DIPÒSIT CONTROLAT Aspectes del producte final Rebuig (no aprofitable) Reducció de residus biodegradables en els dipòsits controlats. Consideracions Problemàtica d olors. Únicament en casos d emergència. Pràctica a eliminar. 13

14 OBJECTIUS DE GESTIÓ Compliment estricte del Real Decreto 1310/1990 pel que es regula la utilització de llots de depuració en el sector agrari. Si no es disposa d emmagatzematge (origen/destí) cal gestionar els fangs per vies diferents a l aplicació agrícola (compostatge...). Valorització energètica: fangs assecats tèrmicament (PCI 11,5 MJ/kg). Any 2009 màxim t de fangs en aplicació directe al sòl. Any 2012 màxim t de fangs en aplicació directe al sòl. Cap fang a dipòsit controlat (excepte emergències). El compostatge de fangs en plantes privades s ha de reduir a zero. 14

15 OBJECTIUS DE GESTIÓ Any Aplicació directa al sòl Compostatge de fangs d'edar de tercers t autoritzades i t el % del màxim previst " t" t 60% del màxim previst " t" % del màxim previst " t" % del màxim previst " t" t 0 t Dipòsit controlat 0 t/a 15

16 INSTAL LACIONS EXCLUSIVES PEL TRACTAMENT DE FANGS D EDAR. Tractament nº Plantes Capacitat nominal t mf Assecatge tèrmic Compostatge Previsió noves instal lacions de compostatge Total

17 VALORITZACIÓ ENERGÈTICA FANGS ASSECATS UNILAND CEMENTERA, SA Vallcarca. Valorització de fangs secs de depuradora (CER ) com a combustible en el forn del clinker, t/a. La capacitat d emmagatzematge de llots secs és de 600 tones. CEMEX ESPAÑA, SA. St. Feliu (en tràmit) Valorització de fangs secs de depuradora (CER ) consisteix en la utilització com a combustible en el forn del clinker, amb una capacitat de t/a. 17

18 CONCLUSIONS Consideracions finals Hi ha una part important de fangs EDAR que no es pot gestionar amb les infraestructures pròpies existents actualment per l ACA. S ha d incrementar la capacitat d emmagatzematge i la eficiència de les plantes existents. Estudiar nous tractaments. Maximitzar la valorització energètica de fangs per contribuir als objectius de Kyoto. L emmagatzematge dels fangs s ha de preveure a través de les plantes de compostatge. La disposició del rebuig dels fangs en dipòsits controlats s ha de reduir a zero. 18