La Llei de barris, una plataforma per fer salut. VII Jornada per a electes

Transcripción

1

2 ÍNDEX Determinants de la salut: els entorns urbans Relació entre urbanisme i salut pública Impacte sobre la salut de factors relacionats amb els entorns urbans Resum

3 DETERMINANTS DE LA SALUT URBANISME Font: Modificat de Dahlgren (1995)

4 RELACIÓ URBANISME I SALUT PÚBLICA 3 etapes que voldria destacar: Segle XIX Col laboració estreta entre els urbanistes i els salubristes. Es tractava de lluitar contra malalties infeccioses (còlera, tifus, disenteria) lligades en la seva major part amb la pobresa i la insalubritat. Segle XX La Salut Pública va centrar les seves intervencions en la immunització i es va allunar del salubrisme. La històrica col laboració amb l Urbanisme es va perdre, fins finals anys 80, després de constatar que la gent estava morint d altres causes, com els accidents i malalties no infeccioses lligades a l estil de vida i l entorn. Actualitat A finals del segle XX, 1997, l OMS comença a parlar de Planificació Urbana saludable. Els problemes contra els quals cal lluitar actualment: obesitat, asma, malalties mentals, estrès, patologies cardiovasculars, càncer, etc. I es parla cada vegada més de la relació entre el transport i la mobilitat, el disseny d espais públics, l'accessibilitat,... en la seva relació amb la salut.

5 LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA I LA SALUT Transport i mobilitat Qualitat dels habitatges Cohesió social Planificació Urbanística Activitat física Zones verdes Contaminació atmosfèrica i soroll ambiental

6 IMPACTE SOBRE LA SALUT (1) Contaminació Atmosfèrica Exposició a llarg termini a PM 10 > 5ug/m morts/any Estudi en 124 ciutats europees Per cada 1% de reducció de l'ozó estratosfèric, Increment de la incidència de càncer de pell entre 1%-6% (mitjà anual) Font: Agència Europea del Medi Ambient. El medi ambient a Europa

7 IMPACTE SOBRE LA SALUT (2) Contaminació Atmosfèrica Amb la reducció dels nivells de contaminació a l AMB als nivells recomanats per l OMS, cada any es podrien arribar a evitar: morts prematures (aproximadament 12% de totes les morts naturals entre les persones més grans de 30 anys), la qual cosa representaria un increment de l esperança de vida de gairebé 14 mesos; ingressos hospitalaris per causes cardiorespiratòries; casos de símptomes de bronquitis crònica en adults; casos de bronquitis agudes en nens, i crisis d asma en nens i adults. Font: Estudi realitzat pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL). 2007

8 IMPACTE SOBRE LA SALUT (3) Transport i mobilitat Font: Informe SESPAS 2008

9 IMPACTE SOBRE LA SALUT (4) Transport i mobilitat Algunes dades sobre l impacte dels accidents de trànsit: - A Catalunya, any 2008, en zones urbanes (1) 104 persones morts persones ferides - A nivell mundial, any 2000 (2) Més d 1,2 milions de persones mortes, xifra que representa el 2,3% de totes les morts (donat que en la major part dels casos es tracta de persones joves, es tracta d una pèrdua considerable d anys de vida). La proporció de morbilitat és encara més gran. Aproximadament el 2,8% del total Font: (1) Direcció General de Transit. Generalitat de Catalunya (2) Informe OMS 2002

10 IMPACTE SOBRE LA SALUT (5) Beneficis mobilitat saludable Anar en bicicleta, caminar i utilitzar el transport públic promou la salut en 4 formes Facilita l activitat física Redueix els accidents de trànsit Incrementa les relacions socials Redueix la contaminació atmosfèrica

11 IMPACTE SOBRE LA SALUT (6) Soroll L exposició crònica al soroll, està associada amb: - Risc de malaltia cardiovascular - Pèrdues auditives - Problemes de salut mental Efectes que poden potenciar-se amb d altres factors com la pol lució. Font: European Environment Agency. 2009

12 IMPACTE SOBRE LA SALUT (7) Activitat física Activitat física en població de més de 15 anys. Catalunya Font: Enquesta de salut de Catalunya Departament Salut

13 IMPACTE SOBRE LA SALUT (8) Activitat física Activitat física en població de més de 15 anys. Per grups d edat. Font: Enquesta de salut de Catalunya Departament Salut

14 IMPACTE SOBRE LA SALUT (9) Sedentarisme S ha estimat que la inactivitat física produeix: 1,9 milions de defuncions i la pèrdua de 1.9 milions d anys de vida en salut (AVAD) % dels casos de càncer de mama, càncer colorectal i diabetes mellitus ( tipus 2). 22% dels casos de cardiopatia isquèmica. De forma semblant en homes i dones, a nivell mundial. Font: Informe OMS 2002

15 IMPACTE SOBRE LA SALUT (10) Beneficis de l activitat i l exercici físic OMS. Informe 2002 Millora el metabolisme de la glucosa, redueix la grassa en l organisme, disminueix la tensió arterial. Tots ells factors de risc de malalties cardiovascular i diabetis. S associa amb una disminució del risc de càncer de colon, doncs redueix el temps de trànsit intestinal, per exemple, i també a la reducció del càncer de mama, potser pels seus efectes en el metabolisme hormonal. La participació en activitats físiques pot millorar la salut musculoesquelètica, controlar el pes corporal i reduir els símptomes de la depressió. Departament de Salut. Generalitat Catalunya Alenteix l envelliment. Disminueix la mortalitat precoç. Prevé i controla: les malalties cardiovasculars, l obesitat/ sobrepès, la diabetes 2, HA, les malalties osteomusculars, càncer de colon. Millora la salut mental

16 IMPACTE SOBRE LA SALUT (11) Cohesió social Nivell d integració social i mortalitat en 5 estudis prospectius Font: Social determinants of healt. The solid facts. Oms Europa, 2003

17 IMPACTE SOBRE LA SALUT (12) Cohesió social Beneficis per la salut de la cohesió/integració social: Millor salut mental Millor salut cardiovascular Millor recuperació de pacients en diferents patologies Redueix els nivells de violència

18 IMPACTE SOBRE LA SALUT (13) Disponibilitat i accessibilitat a les zones verdes: Infants amb bon accés a espais verds i més facilitats per fer esport en espais públics, fan més activitat física. Estudis fets a Països Baixos. Estudi en 8 ciutats europees demostren que les persones que viuen en àrees amb abundants zones verdes son més actives i tenen un 40% menys de probabilitat de tenir sobreprès o ser obeses. Ellaway, Escolars que tenen accés o solament vista a ambients naturals mostren nivells més elevats d atenció (Velarde et al. 2007).

19 IMPACTE SOBRE LA SALUT (14) Disponibilitat i accessibilitat a les zones verdes: Les zones verdes son importants per a la salut per què: Permeten el contacte amb la natura, promouen la recuperació de l'estrès, son beneficioses per a la salut mental i ajuden a millorar la conducta i l atenció en els infants. Milloren la qualitat de l aire Animen a les persones a ser físicament actives

20 IMPACTE SOBRE LA SALUT (15) Habitatge i Salut Ambient tèrmic, soroll, il luminació i exposició a contaminants. Materials de construcció (amiant, pintures amb plom), número i tamany habitacions, ventilació, tecnologia energètica.

21 Accidents domèstics i en activitats d oci morts disacapacitats hospitalitzacions ferits França, UK i Alemanya tenen més accidents domèstics que de trànsit! Font: DG SANCO (2004). Dades corresponents a 15 estats membres.

22 A mode de resum, Àmbits d influència de l urbanisme sobre la salut i la qualitat de vida: - Conducta personal i estil de vida. - Relacions socials / cohesió social. - Condicions ambientals. - Seguretat i sentiment de seguretat. - Accessibilitat. - Qualitat dels habitatges.

23 Un exemple de l impacte d una acció sobre la mobilitat: BOGOTÁ Abans... Font: C. Dora. SESPAS, Després

24 Accessibilitat

25 QUÈ S ESTÀ FENT? Què s està fent des de la Salut Pública per canviar l estat de la qüestió? Oficina Regional per a Europa de la OMS. 1997: iniciativa planificació urbana saludable 2008: informe Determinants socials de la salut Xarxa europea de ciutats saludables. L Urbanisme saludable, un dels tres temes centrals de la Fase IV (2003/08). Zagreb, Fase V. Una ciutat saludable ofereix un ambient físic i un entorn que afavoreix, permet i recolza la salut, el benestar, la seguretat, les relacions socials, l'accessibilitat i la mobilitat, la identitat cultural, i és sensible a les necessitats de tots els seus ciutadans i ciutadanes. RECS: Decálogo de Buenas Practicas saludables U.E. Programa de Salut Pública 2005 identifica la necessitat de desenvolupar un sistema de indicadores de Planificació Urbana Saludable. URHIS ( implicats 30 ciutats de la Unió Europea. Participació en la taula per a la millora urbana.

26 Gràcies per la seva atenció Cap del Servei Salut Pública