INDÈX. 1-Les espècies i l evolució El fixisme i el creacionisme. 1.2.El lamarckisme El darwinisme. 1.4.Les proves de l evolució

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "INDÈX. 1-Les espècies i l evolució El fixisme i el creacionisme. 1.2.El lamarckisme El darwinisme. 1.4.Les proves de l evolució"

Transcripción

1 INDÈX 1-Les espècies i l evolució 1.1. El fixisme i el creacionisme 1.2.El lamarckisme 1.3. El darwinisme 1.4.Les proves de l evolució

2 1-Les espècies i l evolució:

3 Una espècie és un conjunt d individus que es poden reproduir entre si i donar lloc a descendents fèrtils. L evolució biològica es defineix com el procés de transformació d unes espècies en d altres gràcies a l acumulació de les variacions que van apareixent en els descendents,generació,generalment després de llargs períodes de temps(milions d anys). La teoria de l evolució és la principal teoria sintètica de la biologia i unifica els coneixements que aporten la botànica,la zoologia,la paleontologia,la biogeografia,la genètica i la bioquímica.així permet comprendre com s ha desenvolupat la historia de la vida i fins i tot preveure com continuarà.

4 Th.Dobzhansky va ser un dels científics que va enunciar la teoria sintètica de l evolució ( ). Com va dir,actualment en biologia res no te sentit si no és des de la perspectiva evolutiva.sense la teoria evolutiva, la biologia avui seria un caos de coneixements inconnexos i una llarg successió d interrogants.

5 1.1. El fixisme i el creacionisme:

6 La teoria fixista postulava que les espècies es mantenien immutables al llarg del temps. Fet que es confirmava en l observació que els individus engendrats eren iguals als seus progenitors (una euga donava llum a cavalls, d un ocell en provenien ocells ). La teoria creacionista es mostrava acord amb aquesta afirmació. Però afegia que l origen d aquestes espècies (invariables al llarg del temps) era degut a la creació d aquestes per part d un ésser o entitat superior.el fixisme i el creacionisme es va trobar en un greu problema amb el descobriment dels fòssils.

7 1.2.El lamarckisme: El Lamarckisme es basa en el transformisme. És a dir, que les espècies canvien al llarg del temps. Segons Lamarck, aquest transformisme era degut a tres causes: L existència d una tendència cap a la complexitat: L evolució es produeix des de les espècies més senzilles, sorgides per generació espontània, cap a les més complexes. L aparició d adaptacions al medi a causa de l ús o el desús dels òrgans: Lamarck pensava que l us o el desús dels òrgans en produïa el desenvolupament o l atròfia. L Herència dels caràcters adquirits. Els canvis que es produïen en la vida d un organisme per l ús o desús dels òrgans en un intent d adaptar-se al medi, es transmetien als descendents

8

9 1.3. El darwinisme: Darwin va observar que en les diferents illes, moltes espècies que hi vivien eren molt diferents. A cada illa hi havia subespècies diferents de tortuga. L origen de tantes formes diferents d un mateix organisme tingués la causa en un sol acte creatiu.per a Darwin hi havia d haver un mecanisme evolutiu que expliqués aquest canvis. Va tenir en compte que la producció d aliments creixia més a poc a poc que el creixement de les poblacions dels individus.

10 Aquest mecanisme de l evolució tenia tres punts: 1. L elevada capacitat reproductora: Els individus tenen un potencial de reproducció molt alt, i la causa que els individus no creixin indefinidament és que els recursos són limitats. 2. La variable de la descendència: Els organismes amb reproducció sexual originen descendents diferents entre si. Alguns d aquests individus són més aptes per suportar un determinat canvi o condicions de l etorn i altres estan més adaptats per unes altres condicions. Uns fan millor unes funcions, uns altres unes altres. 3. La selecció natural: Si les condicions ambientals canvien o es tornen més hostils, la lluita per la supervivència s accentuarà. Els organismes que tinguin característiques menys favorables per sobreviure segons les condicions del medi moriràn. Els que estiguin millor adaptats al medi pels seus caràcters sobreviuràn. Aquests fet s anomena selecció natural. I aquests individus transmetràn els seus caràcters a la generació següent. La selecció natural és en resum, la supervivència del més apte.

11

12 1.4.Les proves de l evolució: Així tot podem observar proves de diferents tipus: Paleontològiques: L estudi dels fòssils i la comparació de les espècies extintes i les actuals ens permet veure les seves similituds i diferències. Demostrant que els éssers vius que han viscut a la Terra en el passat han canviat amb el temps i que unes espècies han estat substituïdes per altres

13 Biogeogràfiques: Es basa en estudiar les similituds i diferències de la fauna i flora segons la seva localització geogràfica. Així els organismes de dues regions seran més semblats quant més a prop estiguin i més diferents quant mes lluny.per exemple els micos d Amèrica del sud i de l Àfrica són diferents però presenten espècies que es troben relacionades encara que aquests dos continents es varen separar fa milions d anys.

14 Embriològiques. Quan estudiem els desenvolupament embrionari dels animals ens adonem que els trets comuns a les fases inicials són més semblants quant més propers són els animals, cosa que demostra que ha hagut un antecessor comú per tots ells.

15

ORIGEN DE LA VIDA. 1. Teoria de la generació espontània -Experiment de Redi -Experiment de Pasteur 2. Teoria endosimbiòtica

ORIGEN DE LA VIDA. 1. Teoria de la generació espontània -Experiment de Redi -Experiment de Pasteur 2. Teoria endosimbiòtica ORIGEN DE LA VIDA 1. Teoria de la generació espontània -Experiment de Redi -Experiment de Pasteur 2. Teoria endosimbiòtica Teoria de la generació espontània Esta idea comença en l època grega i Aristòtil

Más detalles

Charles Darwin ( )

Charles Darwin ( ) Charles Darwin (1809-1882) Charles Darwin Estudià teologia, història natural, botànica i geologia a Cambridge. Acabats els estudis, es va embarcar com naturalista al Beagle, que va fer la volta al món

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

2. la variabilitat genètica és deguda a les mutacions i a la recombinació genètica. 3. El que evoluciona són les poblacions i no pas els individus

2. la variabilitat genètica és deguda a les mutacions i a la recombinació genètica. 3. El que evoluciona són les poblacions i no pas els individus Evolució El Lamarckisme El lamarckisme consisteix en el transformisme d unes espècies en altres. Segons lamarck les tres causes d aquest transformisme són: L existència d una tendència a la complexitat,

Más detalles

L EVOLUCIÓ DE LA VIDA. Maria Rallo

L EVOLUCIÓ DE LA VIDA. Maria Rallo L EVOLUCIÓ DE LA VIDA Aquesta teoria assenyala a Deu com l autor de tot el que hi ha al món. Tot va ser creat per Deu com ho veiem a l actualitat. Aquesta teoria va perdurar fins a finals del segle XIX,

Más detalles

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

Tema 2: Els éssers vius

Tema 2: Els éssers vius En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals

Más detalles

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE

Más detalles

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,

Más detalles

FIXISME I EVOLUCIONISME: LA SELECCIÓ NATURAL

FIXISME I EVOLUCIONISME: LA SELECCIÓ NATURAL FIXISME I EVOLUCIONISME: LA SELECCIÓ NATURAL FIXISME Les espècies no han canviat al llarg del temps. Cuvier Linneo EVOLUCIONISME Les espècies canvien. Cada espècie s ha originat a partir d una altra que

Más detalles

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici

Más detalles

Darwin i l evolució. Unitat didàctica Primària

Darwin i l evolució. Unitat didàctica Primària Unitat didàctica Primària Darwin i l evolució Darwin va ser l home capaç d explicar el mecanisme de l evolució, és a dir, la selecció natural dels individus, procés que, juntament amb altres factors, ha

Más detalles

El cicle del carboni

El cicle del carboni El cicle del carboni El cicle i el flux Us heu preguntat mai perquè no s acaba l aire que respirem? Respirem per agafar un gas: l oxigen (O 2 ), i expulsar-ne un altre: el diòxid de carboni (CO 2 ). I

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau Ritmes Circadians Dra. Maria Mercè Tor i Palau Aula d extensió Universitària-UdL, Curs 2017-2018 Què son els ritmes Circadians? Són canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle diari. Responen

Más detalles

ELS EXPERIMENTS I LES LLEIS DE. Noor Benghanou Kouiyed MENDEL

ELS EXPERIMENTS I LES LLEIS DE. Noor Benghanou Kouiyed MENDEL ELS EXPERIMENTS I LES LLEIS DE Noor Benghanou Kouiyed MENDEL L ÈPOCA ANTERIOR A MENDEL Es creia en la teoria genètica de la mescla. En que els descendents presentaven les característiques intermèdies dels

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics. 2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar

Más detalles

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?... NOM: DATA D INICI: DATA FINAL: LA CÈL LULA (pàgina 40 del llibre) Microscopi 1 1. El descobriment de la cèl lula Fa 300 anys es va inventar el microscopi que pot ampliar moltes vegades el que s està observant.

Más detalles

Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4

Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4 Origen i evolució de la vida Temes 2, 3 i 4 De quina vida parlem? Humans i altres animals. Vegetals. Fongs. Protoctistes. Monera (bacteris). Provant d entendre què és la vida Els éssers vius estan formats

Más detalles

EL PENSAMENT CRÍTIC i L ESTUDI DE L EVOLUCIÓ

EL PENSAMENT CRÍTIC i L ESTUDI DE L EVOLUCIÓ EL PENSAMENT CRÍTIC i L ESTUDI DE L EVOLUCIÓ Com decideixen els científics i científiques quina és la millor explicació per a un problema concret? Aquest podria ser un esquema simplificat del procediment

Más detalles

Els cicles biològics

Els cicles biològics Els cicles biològics Un cicle biològic és la seqüència de fases de la vida reproductiva d'un organisme: des de la seva concepció fins a la producció de la seva pròpia descendència. Cicle de vida humà:

Más detalles

FEINES D'ESTIU SETEMBRE ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA:

FEINES D'ESTIU SETEMBRE ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA: FEINES D'ESTIU SETEMBRE 2016 4 ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA: Aquestes són les tasques que hauràs de fer durant s'estiu per poder preparar l'examen de recuperació de setembre. Les hauràs de lliurar fetes i ordenades

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

Manuel López Naval Pàgina 1

Manuel López Naval Pàgina 1 Manuel López Naval Cicle cel lular Consta de dos períodes de duració desigual Interfase: o període llarg : o període curt Interfase Ocupa la major part de la vida de la cèl lula Augmenta de mida Fa les

Más detalles

TALAIES, TORRES DE FOC I DE VIGILÀNCIA I TORRES ARMADES DE L ILLA DE MALLORCA. Treball Fi de Grau

TALAIES, TORRES DE FOC I DE VIGILÀNCIA I TORRES ARMADES DE L ILLA DE MALLORCA. Treball Fi de Grau TALAIES, TORRES DE FOC I DE VIGILÀNCIA I TORRES ARMADES DE L ILLA DE MALLORCA Treball Fi de Grau INTRODUCCIÓ Les torres i talaies costaneres, a més d una estampa romàntica que generen avui en dia, en el

Más detalles

LA CIÈNCIA I LA SALUD

LA CIÈNCIA I LA SALUD LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses

Más detalles

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte

Más detalles

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària. 1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:

Más detalles

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010 ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014 Comparació de preus del natural amb Europa gas Febrer 2014 SÍNTESI Aquest document replica l exercici fet al 10/2013, on s analitzaven els preus elèctrics. En aquest cas, es recullen els preus del gas

Más detalles

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

TEMA 2: Divisibilitat Activitats TEMA 2: Divisibilitat Activitats 1. 35 és múltiple de 5?. Raoneu la resposta 2. 48 és divisible per 6?. Raoneu la resposta 3. Completeu els deu primers múltiples de 8 8, 16,, 32,,,,,, 80 4. Quines de les

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

Teoria de la generació espontània: "las criaturas tales como los piojos, garrapatas, pulgas, y gusanos, son nuestros huéspedes y vecinos, pero nacen

Teoria de la generació espontània: las criaturas tales como los piojos, garrapatas, pulgas, y gusanos, son nuestros huéspedes y vecinos, pero nacen GENÈTICA I EVOLUCIÓ Teoria de la generació espontània: "las criaturas tales como los piojos, garrapatas, pulgas, y gusanos, son nuestros huéspedes y vecinos, pero nacen de nuestras entrañas y excrementos.

Más detalles

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Tot el que ens envolta és matèria, però... Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula

Más detalles

A) perquè la dieta ha estat el factor que ha permès l'actuació de la selecció natural

A) perquè la dieta ha estat el factor que ha permès l'actuació de la selecció natural EVOLUCIÓ I ORGANISMES 1 Si observem els becs dels falcons podem comprovar que estan perfectament adaptats a la seva dieta de rapinyaire. Per què s'explicaria aquest fet segons Lamarck? A) perquè la dieta

Más detalles

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS

Más detalles

Teories de l'evolució. Iguana marina ben adaptada al seu hàbitat rocós de les illes Galápagos

Teories de l'evolució. Iguana marina ben adaptada al seu hàbitat rocós de les illes Galápagos Teories de l'evolució Iguana marina ben adaptada al seu hàbitat rocós de les illes Galápagos Les espècies i l evolució Concepte biològic d espècie: Conjunt d individus que es poden reproduir entre sí i

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 7 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Característiques dels mercats no competitius El monopoli té un únic productor, no té competidors Aquesta empresa té poder de mercat, ja que

Más detalles

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

VISITA AL MERCAT D IGUALADA VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però

Más detalles

4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS

4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS Petjada ecològica de la ciutat de Terrassa davant dels escenaris d evolució demogràfica /. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS.. Introducció

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR 1. Els briòfits són un grup de vegetals que presenten alternança de generacions, amb un cicle biològic diplohaplont. Aquest cicle es caracteritza perquè sobre el

Más detalles

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS. Estudi de l evolució del percentatge d aprovats dels alumnes de les Illes Balears a les àrees lingüístiques a les etapes d educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat en el període

Más detalles

Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball

Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball Activitat 1 Obriu l animació següent: No toqueu el cursor! Descriviu què es veu a la pantalla: A l extrem superior esquerra

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL 1. Com definiries la matèria d educació física? 4 35 3 25 2 15 1 5 Queda bastant clar quina visió tenen els alumnes de la matèria d educació

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 8: Les forces i les màquines En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS

REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS Primer de batxillerat Institut Narcís Oller Xavier Salat Reproducció. Concepte La reproducció són el conjunt d'activitats que duen a terme els organismes amb la finalitat

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53 INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col

Más detalles

ELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17

ELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17 ELS ECOSISTEMES ' 5A. Curs 16/17 TIPUS D'ECOSISTEMES ECOSISTEMA DE BOSCOS Es un ecosistema terrestre en el que la vegetació predominant es l'arboria. Els arbres proporcionen refugi i aliment a nombrós

Más detalles

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar.

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. Tema 7 La prehistòria 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. 2. Quin nom rep el primer avantpassat de l ésser humà? 3. Quin

Más detalles

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013 Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa Desembre 2013 SÍNTESI En aquest document es recullen els preus de l energia elèctrica que paguen les empreses a i als països de la UE-15 i la seva

Más detalles

Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016

Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016 Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016 Resum executiu / 1 La comunitat d Airbnb a Barcelona / 2 Perfil dels amfitrions i dels hostes / 5 Airbnb i el turisme / 8 Catalunya

Más detalles

QUÈ ÉS UN DINOSAURE?

QUÈ ÉS UN DINOSAURE? QUÈ ÉS UN DINOSAURE? LA PARAULA DINOSAURE VOL DIR LLANGARDAIX TERRIBLE. ELS DINOSAURES VAN VIURE A LA TERRA FA MILIONS D ANYS. EREN RÈPTILS COM LES SERPS, ELS LLANGARDAIXOS, LES TORTUGUES I ELS COCODRILS

Más detalles

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...

Más detalles

Integració de Xarxes de Transport Públic

Integració de Xarxes de Transport Públic Integració de Xarxes de Transport Públic Conferència tramvia-ciutat Enric Cañas Índex 1. Exemples de Xarxes de transport públic 2. Mobilitat i ciutat 3. Generació de xarxes 4. Operació de xarxes 5. TMB

Más detalles

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 1

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 1 Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Competència d interacció amb el món físic Sèrie

Más detalles

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup: ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,

Más detalles

Fitxes de repàs UNITAT 4

Fitxes de repàs UNITAT 4 CEIP Lucentum Curs 2013-2014 Fitxes de repàs UNITAT 4 Nom Data: 1) Roques, rierol, pluja, arena, núvols, aire 2) Roure, aranyes, herba, esquirols, mosques, ocell, raboses, ratolins, bolets, bacteris Perque

Más detalles

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Els enzims al lostèrics són els que poden

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 110 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel lular. Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl lula, rep els estímuls externs i també l

Más detalles

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria

Más detalles

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009 Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees

Más detalles

Origen dels humans i les altres espècies

Origen dels humans i les altres espècies Creacionisme Origen dels humans i les altres espècies La major part dels mites i de les religions suposen un món creat per alguna divinitat, fa pocs centenars o milers d anys, i que des de llavors no ha

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

Í N D E X. Cèdules Inspeccions. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9

Í N D E X. Cèdules Inspeccions. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9 N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9 Í N D E X Inspeccions...2 1. Cerca...2 2. Pestanya Inspeccions...3 2.1.1 Botons de la pantalla...3 3. Procediment per a la creació de inspeccions...4 3.1 Creació d una inspecció...4

Más detalles

ACTIVITATS D APRENENTATGE

ACTIVITATS D APRENENTATGE ACTIVITATS D APRENENTATGE 101 Activitat 1 Indica les afirmacions correctes. 1.- El cuc de terra, si es fragmenta en dues parts, cada una d elles és capaç de produir un nou individu. Aquest tipus de reproducció

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors

TEMA 2: Múltiples i Divisors TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25 TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben

Más detalles

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs 2. Les dejeccions ramaderes són els excrements i residus excretats pel bestiar, sols o barrejats amb jaç o restes d alimentació, encara que s hagin transformat. Normalment es distingeixen diferents tipus

Más detalles

Una analogia per a l àtom

Una analogia per a l àtom Una analogia per a l àtom Nivell a qui s adreça Temes Fonament Aquesta activitat està pensada per a alumnes de cursos de batxillerat o bé per a estudiants de 14-16 anys que ja han estudiat el tema de l

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles

INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància

INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància 1 INTRODUCCIÓ Els senyals de trànsit La seva utilitat i importància Segurament hauràs observat que hi ha una pila de senyals viaris diferents. Tots tenen un significat important per a la nostra seguretat.

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat

La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat La cèl lula: unitat d'estructura i funció (1) El descobriment de la cèl lula. La teoria cel lular. Concepte de cèl lula. Formes acel lulars.

Más detalles

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013 PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013 Coordinació Autonòmica de Drogues i de l Estratègia de la Sida 2 ÍNDEX: Introducció... 3 Resultats de les proves ràpides de detecció del VIH...

Más detalles

Projecte: La Prehistòria

Projecte: La Prehistòria Projecte: La Prehistòria Els nens i nenes de la classe de 5è hem fet un projecte sobre la Prehistòria. L activitat ha tingut una duració d unes 25 sessions i s ha dut a terme durant el segon trimestre.

Más detalles